25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, Sintoria de Tarragona Ràdio.
Què tal, com esteu?
Nosaltres aquí d'aniversari.
Cada dia enlluernant-nos una miqueta més
amb tots aquests records que us anem posant en aquesta hora de ràdio.
Avui ens traslladarem a la Casa Canals,
ja que farem i recordarem un programa que es va fer
des del matí de Tarragona Ràdio
dins d'aquesta casa tan mítica de la nostra ciutat.
Farem una visita per conèixer la història de Casa Canals
que es va reobrir al públic el dia 30 de juny del 2006
després de molts anys de feines de restauració.
Farem un recorregut per la part noble de la casa amb Jordi Rovira.
També i dins de la Setmana de la Comunicació,
dedicada a l'any 2006 a analitzar el fenomen de l'humor a la ràdio,
una de les coordinadores d'aquestes jornades
és Marta Montagut,
professora de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.
Amb ella també conversàvem dins d'aquell mateix dia,
al matí de Tarragona Ràdio,
un 23 d'octubre del 2006.
I abans de tancar el nostre programa,
com sempre, la música de l'any 1986,
aquesta setmana de la mà de Joan Maria Bertran.
Nosaltres estem disposats a viatjar amb el temps.
Voleu venir? Voleu pujar-vos a la nostra nau?
Doncs comencem ara mateix
i ho fem amb la música primer dels pets
i després ja amb tots els continguts.
Els pets que ens diuen que és hora de tornar a casa.
Serà a casa Canals?
O ens mirarem d'aquí una mica?
o ens mirarem d'aquí una mica?
i veus per posar distància
entre mi i aquesta terra finta a presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiga amb qui sóc
recobrar aquell dels plaers
d'amagar-me i observar la gent
de ser consumit de la nostàlgia
que em voleixes per les tardes quan es fa fosc
per recuperar-me i per anar-me'n a la màgia.
Començar en un altre lloc?
Començar en un altre lloc?
amagar-me i arreglóischen
a la mèrit!
La mica!
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501







Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501




Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Aquests dos
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Déu-n'hi-do, eh?, perquè, escolta, hi ha des dels llums aquells clàssics de cristall,
que són els característics dels artesanats, tots els policromats,
no sé si és aquesta la terminologia, però en Déu-n'hi-do, eh?
En aquest cas són daurats i la imatge d'aquest saló és d'un saló d'estil imperi.
Se'n diu estil imperi, aquest estil francès d'època és el que toca.
I té a veure alguna cosa, si vols que anem passant?
Sí, anem passant.
I té a veure amb alguna cosa d'allò que m'explicaves, d'una visita excepcional,
i anem caminant. Ara començarem a moure'ns per altres cambres.
Es veu tot el mar, des d'aquí és magnífica la vista de la casa,
si no ho havíem dit, doncs val la pena constatar-ho,
cosa que farem més endavant també.
Els balcons, doncs, enraixats típics del passeig de Sant Antoni,
doncs aquí ja veiem que són uns quants els que hi donen des d'aquest saló principal mateix
i també cambres laterals.
Passem a un salonet que és tot blau, preciós.
Doncs mira, ja saps quin nom té, el saló blau, no falla.
Aquest sí que seria un dels salons d'enrebre, té molt de mobiliari,
i en aquest cas també d'aquest color tapissat,
i també les parets tenen aquest paper pintat antigo.
A més t'ho imagines, eh?, els senyors i les senyores,
les dames i els cavallers, millor dit,
perquè tenien un nivell, doncs aquí asseguts,
aquí la família controlant aquelles vetllades.
D'aquí, fixa't en una cosa important, el terra, el paviment.
El paviment és un paviment, doncs, també d'època.
Té una orla amb una decoració, també amb blaus,
i que és un terra d'estil imperi dels pocs que tenim d'aquest tipus.
Jo no sé si a Catalunya, fins i tot,
perquè es tracta d'un paviment fabricat a València,
transportat fins aquí, evidentment, amb les seves peces,
i que encara decora i que està en un molt bon estat de conservació,
encara, en aquest terra d'aquest saló blau.
Aquella fotografia que hi ha al fons?
Una boda, una boda en el saló principal,
una boda del 1929,
quan ens produeix un enllaç a la família
i ens mostra el saló pràcticament tal com és ara.
La sort, el saló principal gran,
és exactament idèntic,
i la sort que hem tingut en aquesta casa
és que l'hem pogut rebre realment d'una forma impecable.
Tenim algun inventari del 1870
on surt tot igual,
és a dir, no ens falta res del que hi ha en aquell inventari.
Les cadires són les mateixes, els quadres els mateixos,
hi ha un piano també de cua,
i tenim gerros, i tenim cornocòpies,
elements diversos, com canalobres,
tot això és encara el que hi havia en aquell moment.
El saló blau també, més o menys?
Sí.
L'inventari també, tots els objectes que hi ha al gerros,
aquí el rellotge magnífic, els quadres...
Es van fer uns inventaris en el moment que va arribar
la casa, la propietat de la Generalitat en aquest cas,
i això sí, s'ha pogut salvaguardar tots els elements,
que si fixen en alguns casos,
porten unes etiquetes petites que ens mostren això,
que estan inventariats,
no els que estiguin a la venda,
sinó els que estan amb el seu inventari.
Jo crec que a mi, com a mínim, m'està donant una idea molt àmplia
del que suposa aquest patrimoni,
i a vostè segurament també.
Estem a una sala on veiem, doncs, també com una mena d'armaris
que contenen la vaixella i els diferents estris de cuina, no?
Perquè som més aviat...
És el menjador, això, no?
És el menjador, és el menjador petit, de fet, perquè el menjador gran
era habilitar el saló principal.
Era més per la família d'ús quotidià, no?
Exacte, sí.
Aquí tenim, doncs, això, un petit menjador en el qual, doncs,
hi ha aquests armaris que encara guarden vaixella amb les inicials
d'algun canals, eh?
És el que t'anava a dir, que he vist alguns plats que tenen les inicials...
Efectivament, en aquest cas és un Josep de Canals,
doncs, que té part de la vaixella, aquí encara...
I mira, amb la sopera i tot, no, es conserva bona part d'aquesta vaixella.
Veiem diferents peces, també, de cristalleria, vull dir que...
Sí, tenim algunes peces endaurats, ben boniques, també,
i és això, una miqueta és el salonet, doncs, aquest més recollit
per fer els àpats quotidians de la família,
on realment ara la taula només té quatre cadires,
és a dir, que no és que sigui gaire gran, eh, això.
Aquestes sales que hem visitat són les que estan moblades,
obertes al públic, després hi ha moltes altres dependències
de la casa, amb bona part elles, d'elles s'utilitzen ara
com a sales d'exposicions temporal, una d'elles és on tenim
l'exposició 20 anys de ràdio i de ciutat,
des d'allà continuarem al matí de Tarragona Ràdio fins al final.
De totes maneres, pel que fa a la família,
la senyora Maria Antònia va tenir descendència?
Sí, hi va haver diverses generacions,
i de fet encara hi ha canals que corren pel món, afortunadament,
i doncs, a veure, va ser una família molt extensa,
que això sí, va acabar, doncs, venent aquesta propietat,
per allò tan típic que se sol dir, no?,
que és molt difícil de mantenir una propietat, doncs,
tan gran i amb tants elements artístics com és aquesta.
I tal com està el servei, Jordi,
en aquella època es podia disposar de moltes persones treballant,
i avui en dia difícilment es podria mantenir
pels diners que costarien, no només pel que són
les tasques quotidianes que tots coneixem,
sinó per la conservació de tot això,
que, tenint-ho d'aquesta manera de visitar el públic,
es pot mantenir, tot i que deu precisar d'una revisió constant, no?
Naturalment, a veure, l'Ajuntament de Tarragona,
des que es fa càrrec de l'immoble,
doncs, va estar destinant,
ha estat destinant encara, realment,
uns pressupostos, doncs, quantiosos per anar,
per exemple, doncs, tapissant, com abans dèiem,
perquè, clar, els tapissats no s'havien pogut fer en dècades.
No sé si ens donarà temps de sortir al jardí una mica,
potser, no sé, per si hem de baixar les escales, com a mínim,
o fer referència a aquest jardí, que no sé si és l'original de l'època, també.
Però el jardí ha estat modificat, però és un jardí...
Les tasques de jardí, era el jardí de la casa.
Era un jardí...
Hem abandonat el saló principal,
i a Madrid, a segons surts, surts al jardí,
que bé, és...
Hi hauria, doncs, les seves plantes,
el seu disseny, segurament era diferent,
ara s'ha condicionat, doncs, perquè doni aquest servei a la ciutat,
però és un espai magnífic i privilegiat enmig de la Peralta, no?
I tant, a veure, tenim alguns elements, però que sí que han caigut intactes, no?,
que són la font central,
que, doncs, torna a brullar, eh?,
quan hi ha alguna activitat s'encén.
També tenim una altra fonteta amb rocalla,
que ara s'està restaurant aquests dies,
que és la que té un cap de lleó, doncs, allà,
una terracota de mitjans del segle XIX,
i encara, entre les descobertes que es van poder fer
en el moment, doncs, de recuperar la casa,
n'hi ha una de ben bonica, que és que en els rentadors antics de la casa,
doncs, hi ha una figureta d'un neptú infant molt bonica,
que és una peça, doncs, realment simpàtica,
que la tenim aquí integrada.
En quant a vegetació, realment ens queda només un element propi,
que és, doncs, aquest eucaliptus enorme,
que està ben arrelat,
doncs, que, doncs, hem de pensar que el jardí el tenim
a un nivell de pis principal, eh?,
com passava a les cases nobles,
que si no tenien el jardí a l'alçada
de les sales principals, doncs, no els hi anava bé,
doncs, i aquí tenim aquest arbre encara imponent,
gairebé monumental.
És un molt bon lloc, realment,
i molt tranquil, també, per poder-hi fer, doncs,
algunes activitats, com les que s'han fet aquest estiu passat,
doncs, de petits concerts, eh?,
uns concerts quasi de música d'aquests de cambra.
I que han tingut un èxit extraordinari
de participació de públic, concerts de qualitat.
Hi ha previsió, a mig o a llarg termini,
de continuar obrint sales?
Naturalment, a veure, el que s'ha estat fent primer...
Queden moltes, ho dic, perquè aquella part s'ha rehabilitat
justament per donar un ús funcional a la ciutat
com a espai cultural,
però en quantes sales com les que hem visitat?
En el que és part, diguem, monumental,
la part, doncs, de salons principals,
encara en queden algunes sales,
queda algun dormitori, queda la cuina,
en secretaria també, doncs, la cuina,
un cop restaurada, poder-la també integrar
en la visita, perquè és un element significatiu,
també, de la casa, però no queda tant, de fet.
De fet, la major part, hi ha algun corredor,
n'hi havia hagut antigament una biblioteca petita,
hi ha alguns espais que es podran recuperar,
doncs, ben aviat.
El pis superior és tot visitable, de fet,
perquè és un pis, doncs, ara polivalent,
on hi tenim la sort que hi ha una exposició,
en aquest cas permanent,
que és la de pintura d'en Joan Baptista Plana,
un pintor aquarelista tarragoní,
doncs, del segle XX,
que va copsar pràcticament totes les realitats possibles
de la Tarragona, doncs, de mitjans de segle XX, sobretot.
i també hi tenim aquesta altra sala més alta,
que és on hi ha l'exposició dels 20 anys de Tarragona Ràdio,
evidentment.
Que la visitarem al final del programa.
Per tancar-la, recordem que estan a temps de visitar-la
fins al dia 5 de novembre.
Jordi, les visites guiades,
així com la que hem fet més resumidament avui al matí
de Tarragona Ràdio,
s'han fet al llarg de l'estiu.
Es continuen fent?
No, ara no.
En principi és una activitat d'estiu,
que esperem que l'estiu que ve,
doncs, també, doncs, seguirà repetint.
En principi, doncs, és això.
És la programació més estiuenca,
també és quan és més agradable.
De fet, són una miqueta visites pensades
per la gent de la pròpia ciutat,
sobretot, en primer terme.
Doncs, sí, és el moment, potser,
més tranquil de l'any
per poder-les anar desenvolupant.
La Vesta de Visites,
s'assumava a les altres que s'organitzen
des del Museu d'Història,
que sempre tenen tant d'èxit
que s'ha de fer una miqueta,
no dic llista d'espera,
però que, Déu n'hi do,
has de mirar de tenir invitacions amb anterioritat.
Són de caràcter gratuït, recordem-ho,
i que jo no sé si ha desbordat
totes les previsions
que ja teníeu a l'inici de l'estiu, no?
Jo diria que sí,
de fet, cada any estem renovant
aquestes previsions
i sembla que, doncs,
ja s'hagués d'esgotar, no?
De fet, continua, en canvi,
doncs, l'interès de la gent de Tarragona
per visitar, doncs, els seus monuments,
els seus espais, els seus carrers, també,
perquè fem moltes visites de les de carrer,
però, evidentment, aquesta de Casa Canals
va ser la novetat de la temporada, no?
Ha sigut, doncs, un espai recuperat,
afortunadament hi ha obert del públic,
doncs, i que ens mostra, doncs,
el millor edifici, probablement,
del segle XVIII-XIX,
d'aquesta Tarragona moderna,
que fins ara, doncs,
teníem limitada només a Casa Castellarnau,
i ara hem obert expectatives,
perquè aquí tenim una casa
que és realment impressionant.
Música
Yesterday
All my troubles seemed so far away
Now it looks as though they're here to stay
Oh, I believe in yesterday
Suddenly
I'm not half the man I used to be
There's a shadow hanging over me
Oh, yesterday
Came suddenly
Why she had to go
I don't know
She wouldn't say
I said something wrong
Now I long for yesterday
Yesterday
Love was such an easy game
To play
I need a place to hide away
Oh, I believe in yesterday
Why she had to go
I don't know
She wouldn't say
I said something wrong
I said something wrong
Now I long for yesterday
Yesterday
Love was such an easy game to play
Now I need a place to hide away
Oh, I believe in yesterday
25 anys de ràdio
L'octubre del 2006
es celebrava a Tarragona Ràdio
la Setmana de la Comunicació
Em dedica a celebrar
també el 20è aniversari llavors
Aquesta Setmana de la Comunicació
va ser dedicada a analitzar
el fenomen de l'humor a la ràdio
Una de les coordinadores de la jornada
Marta Montegut
es trobava amb nosaltres
Ella és professora de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili
Conversava amb ella
des de Casa Canals
i Iolanda García
Aquí seguim en directe amb tots vostès
des de la Casa Canals
és el matí de Tarragona Ràdio
m'ha abandonat als jardins Jordi Rovira
i ha tornat a la seva feina habitual
i ens hem instal·lat còmodament
en aquest espai que acull a l'exposició
20 anys de ràdio i de ciutat
hem pensat que era l'escenari més adient
per parlar d'aquesta setmana
de la comunicació
Comunica 06
que comença avui
sota el títol
La ràdio que fa riure
és el títol de les jornades de debat
que s'iniciaran avui
i es desenvoluparan al llarg de tota la setmana
Ens acompanya Marta Montegut
periodista, professora de comunicació de la URB
i en aquest cas també
una de les coordinadores de les jornades
Marta, molt bon dia
Molt bon dia, Iolanda
La ràdio que fa riure
justament no s'entén
des d'una perspectiva
que menys preia ningú
ni que menys preia ningú
sinó tot el contrari
La ràdio que fa riure
sembla ser que és la ràdio
capaç de dir coses més serioses
en l'actualitat
Nosaltres quan ens vam plantejar
el tema
vam fer una recerca de programes
pel dial
i parlant amb gent
i molta gent et diu
és que jo escoltant tal programa
o tal altre me n'entero molt més
de l'actualitat política
dels conflictes socials
i entenc més les coses
que moltes vegades escoltant informatius
o tertúlies molt sassudes
de fet estan fent una gran tasca
sobretot els últims anys
potser un dels programes paradigmàtics
seria el Minoria Absoluta
especialment en humor i política
però de fet ara
si tu escoltes humor a la ràdio
normalment és sobre situacions quotidianes
problemàtiques
que diré amb Renfe
que l'hem tingut aquests dies
per exemple
campanya electoral
tots els programes
es basen en això
i en una proximitat amb la gent
que han resultat ser els programes
millor rebuts
a nivell d'audiència
a nivell també de crítica
perquè de fet
són gent molt ràpida
amb uns guions
molt acurats
molt intel·ligents
no és
ni que faci riure
no fa riure
tot el procés de producció
perquè jo crec que
es treballa molt i molt
especialment en aquests programes d'humor
es treballa molt
perquè has de filar
molt prim
quan exerceixes
el dret a la crítica
fonamentada
ben argumentada
i fins i tot
malgrat tot
respectuosa
a vegades dius
doncs sí
efectivament
són demoladors
però són respectuosos
alhora
aconseguir aquest equilibri
és difícil
el que crida l'atenció
és que aquesta manera
de fer ràdio
abasta tot el panorama
de la ràdio
espanyola
i catalana
en particular
tots els sectors
des de la ràdio generalista
que pot fer
la seva programació
més convencional
però contempla
determinats espais
la ràdio més jove
que també
en un toc
completament diferent
també
entra en aquesta ràdio
crítica
satírica
i la ràdio
diguem-ne aquesta
molt alternativa
però que no defuixen
d'allò que és quotidià
com tu bé deies
és per a tots els públics
el que nosaltres
quan vam fer
un primer
llistat de temes
que es podrien tractar
perquè clar
l'humor a la ràdio
el pots agafar
des de molt vessants
nosaltres ens vam plantejar
programes d'humor
com a gènere
hi ha fixes
que és el que
tu comentaves
que són
la minoria absoluta
o programes
a nivell estatal
en ràdio convencional
però per exemple
un dels grans
fenòmens comunicatius
dels darrers anys
i que té molta audiència
especialment jove
són els morning shows
o els programes
despertador
els programes
despertador
van adreçats
a un públic molt jove
i no defugen
cap d'ells
l'humor
com un dels ganxos
més importants
per tota la seva audiència
llavors ja no és
humor polític
exactament
però també per exemple
amb la interacció
amb els oients
tothom recorda
les bromes telefòniques
de l'ANDA
ja de los 40 principales
per exemple
també aquest punt
d'humor
amb els oients
que provoca una interacció
i una mena d'efecte
de club
que jo crec que és
un dels grans futurs
de la ràdio
de ser capaços
d'aglutinar
una sèrie d'audiència
que responguin
a un perfil determinat
m'he desenfadat
el que sigui
després també van pensar
per exemple
en tots aquests petits espais
que inclouen
els magazins contenidors
com l'alguna pregunta més
que també són aquestes petites píndoles
d'humor
que de fet
el jardín de los bonsais
de protagonistes
també era
un dels exponents
l'oi por oi
que tenen actualment
a los guinyoles
o sigui
tothom opta
fins i tot
en programes seriosos
a invertir
una mica en humor
perquè dona aquest punt
de desengreix
i potser de comprensió
com comentàvem abans
de més pes
de més profunditat
per la població
i válvula d'escapament
i per què no duir-ho
moltes vegades
aquelles línies editorials
que han de portar
determinades empreses
també troben
aquest forat
una mica
de sortir-se
del test
no?
Que diria algú?
De fet
és una manera
de riure-se
d'un mateix
i de la societat
en la que viu
i això
sempre és
seníssim
ara que tenim
tot aquest debat
enorme
sobre llibertat
d'expressió
a partir
d'obres teatrals
prohibides
obres prohibides
tota una sèrie de coses
sempre resulta
molt reconfortant
anar en cotxe
i que després
d'escoltar
una tertúlia
de tres quarts d'hora
amb catedràtics
polítics
econòmics
espessor directament
Marta
etcètera
espessor
o no espessor
depèn
perquè hi ha de tot
també
però de cop i volta
trobes allò
allà
o escoltes
en aquella època
en què sortia
l'imitador del Clos
i de cop hi posaven
la música de circ
que clar
eren moments
en què
suposo que a tothom
li ha passat
que va en cotxe
ja has d'aturar el cotxe
perquè t'agafa una passió
de riure
que no pots
i és aquest punt
jo crec que també fa
a la societat
molt més
oberta
molt més democràtica
aquesta capacitat
de riure-se
de tot i de tothom
com tu comentaves
sempre de forma respectuosa
evidentment
però
sempre
russant
aquell límit
que no se sap molt bé
si algú
doncs
s'encaixarà
o no s'encaixarà
clar
dels drets
els límits
de la llibertat d'expressió
se'n parlarà
avui
en aquesta primera sessió
nosaltres també en parlarem
d'aquí una estona
justament amb Jordi Barrat
professor de dret constitucional
de la URB
el que passa que
clar
aquesta llibertat d'expressió
quan penses en un altre tipus
de producte
de comunicació
televisiu
radiofònic
que té a veure
amb altres coses
ara penso
doncs aquests programes
del cor
i tot això
dius home
posats a ofendre
hi ha qui ofend molt més
i d'una manera
poc intel·ligent
poc creativa
barruera
que no pas
aquells personatges
aquests alter egos
dels polítics
o determinats representants
de tots els àmbits
de la societat
perquè no només és la política
són els futbolistes
són els esportistes
són els cuiners
com no
aquest alter egos
del Ferran Adrià
per tant
ens esteu parlant
de què heu aconseguit
que aquesta setmana
per la ciutat de Tarragona
en el Comunica 06
passin
diguem-ne
els
i les primeres espases
d'aquest tipus
de pràctica
de la comunicació
estem molt contents
perquè de fet
és allò que
fins a última hora
tens por
que et falli algú
el típic
quan organitza
és una cosa
d'aquesta magnitud
però
noms
amb els que podem comptar
per exemple
passem llista
comencem per avui
comencem per avui mateix
que tenim
Josep Maria Martí
molt vinculat
a la ciutat de Reus
un dels primers directors
que va tenir
a Ràdio Reus
de fet
i que actualment
ell
diguem que
extraoficialment
és la persona
que va descobrir
el Terrat
per dir-te alguna cosa
o sigui
aquesta vinculació
amb un programa humorístic
ell és doctor
en ciències de la comunicació
i li vam demanar
que vingués
a fer una mica
d'introducció
a la història
de l'humor a la ràdio
des dels inicis
o en aquells grans shows
amb teatres muntats
dintre de la ràdio
des de Ràdio Barcelona
que ell era
gran coneixedor
d'aquest tipus de muntatges
fins a l'actualitat
aquesta manera
més quotidiana
de tractar l'humor
el Jordi Barrat
que vindrà d'aquí una estona
que us explicarà
aquests límits
que a més
en ràdio són molt difícil
d'arribar al límit
o sigui pràcticament
ho pots dir tot
menys arribar a l'insult
Pots dir més que la televisió
Bastant més
Déu-n'hi-do si es diuen
barbaritats a la televisió
en aquests altres programes
que dèiem
Ellos ho explicarà millor
jo vaig tenir una xerrada
amb ell
i em va semblar molt interessant
després el cas paradigmàtic
del Terrat
com un dels programes
que va néixer
en ràdio local
va passar a ràdio autonòmica
i que després
s'ha convertit
en aquesta macrofactoria
que coneixem tots
de productes televisius
vindran dos dels seus
membres fundadors
podríem dir-ho així
prou coneguts aquí a Tarragona
que és l'Oriol Grau
i el Fermí Fernández
L'Oriol compartirà taula
aquest migdia
d'altra banda
precisament amb Jordi Barrat
tots dos parlaran
un que utilitza
aquesta llibertat d'expressió
i l'altre que ens posarà
on són
si és que hi són
els límits legals
com bé deies
El dimarts també resulta interessant
per el que et comentava
el tema dels morning shows
tenim tres espases
aquests són
molt primeres espases
tenim el Juan Ma Ortega
que és un veteraníssim
dels morning shows
perquè és un dels primers
a fer l'endallà
que a més és un dels programes
de més audiència
un clàssic
en aquests moments
ell ja no el fa
però està ajudant
a l'Oriol Poró
i ha passat en aquest equip
però ell té preparada
tota una explicació
a l'edat
i també ens acompanyarà
el Badó Lledó
presentador del
Fricando Matiner
de Rack 105
i el Pere Espinosa
que actualment porta
al matí
la mare calva perí
primera experiència
a aquelles hores
de la matinada
humor i política
és un altre dels temes
del dimarts
tenim el Carles Capdevila
el director de l'APM
de l'Alguna Pregunta Més
de Catalunya Ràdio
i també el director general
de RAC1
el senyor Sallent
perquè
de fet RAC1
probablement sigui
una de les emissores
que ha apostat
per aquesta línia
de programació
d'una manera
molt i molt clara
i molt exitosa
en totes les seves
franges horàries
volem que ens expliqui
precisament
el per què
d'aquesta política
de programació
el dimecres
la cuina de l'humor
a la ràdio
imprescindible
guionistes
muntadors musicals
tècnics de so
que a més a més
tenen aquesta faceta creativa
que sembla que serà
el futur del sector
tenim el Manel Lucas
del Minoria Absoluta
el Guillem Sanz
coordinador
d'Alguna Pregunta Més
i gent molt jove
el Rafael Barceló
que és de la companyia
de la productora
El Cansancio
que han fet diversos
programes d'humor
a més un humor
molt surrealista
molt divertit
i jo crec que pot estar
molt i molt bé
i després
una de les
que a mi em fa més il·lusió
més que res
perquè serà
doncs molt espectacular
és la creació
de personatges
a la ràdio
hem convidat
a tres actors
prou coneguts
per tothom
que són
l'Adrià
Quatre Cases
l'imitador
d'Alguna Pregunta Més
i després
dos dels principals
del Minoria
la Sílvia Abril
Marta Ferrusola
la nena Repalent
suposo que tothom
no té el cap
i el Bruno Oro
que el Bruno Oro
és un actor
amb una llarguíssima trajectòria
a Cebes
a Cebes
a Cebes també
a Cebes també
a Cebes també
que dius
home
no distingeixes
l'autèntic
del que és
del fals
o sigui que pot ser
jo crec que
força
a banda d'instructiva
força divertida
i el dijous
acabem
amb el Brot CdO
o podríem dir-ho així
que és l'emissió en directe
del Versió RAC1
un programa
magazín basat
bàsicament en l'humor
amb les imitacions
però el que et posa
el dia a l'actualitat
exacte
rient rient
venen de 4 a 7
és a dir la cosa
comença una miqueta abans
però és
jo els he vist en directe
alguna vegada
i literalment
és espectacular
veure com treballa
el Toni Clapés
i ens tancarà les jornades
i creuem els dits
i toquem fusta
perquè és un home molt ocupat
però l'hem lligat finalment
el Manel Fuentes
quin cartell
el bo i millor
de cada casa
no està gens malament
i cal agrair
el mèrit de les persones
entre elles
Marta Montagut
que han aconseguit
crear aquest programa
perquè realment
ens donarà l'oportunitat
i parlo en plural
perquè sembla
que sigui un programa
adreçat només
als estudiants
de comunicació
ni de bon tros
Comunica 06
és un acte
obert a tothom
absolutament
de caràcter gratuït
qualsevol persona
que vulgui
pot accedir a la sala
això sí
sempre en funció
de l'aforament
que té el Saló d'Actes
de Caixa Tarragona
que és prou
però clar
donada la importància
i la rellevància
dels ponents
n'estem segurs
que s'omplirà
recordi
a les 7 de la tarda
gairebé totes
no 6 de la tarda
gairebé totes les sessions
facin un esforç
reservin-se un espai
a l'agenda
perquè valdrà la pena
conèixer
des del punt de vista teòric
com es treballa tot això
i també doncs
suposo
que deixaran anar
alguna parleta
Jo simplement
vull agrair també
al Joan López
que és un estudiant
de la URB
de fa tercer
i que ens ha donat
un cop de mà
imprescindible
per a l'organització
de les jornades
simplement perquè
els oients
vegin que
estem implicats
tant professors
professionals
però també els alumnes
de la URB
del Departament de Comunicació
els hi fa molta gràcia
i això ja ens han ajudat
Es nota que és periodista
perquè ens ha deixat
en safata
el següent tema
del matí de Tarragona
Ràdio Professors
i alumnes
de Comunicació
de la URB
Marta Montagut
moltíssimes gràcies
ens trobarem aquests dies
que tot sigui un èxit
i que surti
tal com ha previst
l'organització
moltes gràcies
Ràdio Professors
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
25 anys de ràdio, 25 anys de ciutat, 25 anys de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quines són les tres peces musicals que avui ens faran recordar aquells moments?
Ara mateix amb Joan Maria Bertran i 25 anys de música.
Molt bona tarda, aquests són els 25 anys de música
que dia rere dia de dilluns a divendres t'acompanyen en aquests 25 anys de ràdio.
Aquesta setmana s'ha entrat en l'any 1986,
exactament ja fa 25 anys d'aquests èxits que repassarem durant aquesta setmana.
Avui és el torn de recordar aquest vell tema, Rock Me Amadeus,
que feia un noi anomenat Falco
i que sonava així d'aquesta manera tan particular
i tant d'aquell temps del 1986.
Rock Me Amadeus
Es war um 1780
und es war irgendwie
no plastic money, any more,
die Banken gegen ihn,
woher die Schulden kamen,
war wohl jedermann bekannt,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Està trastornada, escúchame
Cómo voy a explicarte que algo tira de mí
Que algo tira de mí
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Escucha, tengo que respirar y respirar
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Escucha, tengo que respirar y respirar
Para mírame a los ojos y toma mis manos
Coge mis manos
Y no te preguntes por qué das tantas vueltas
No te conoces, estás prisionero
Algo tira de mí, algo tira de mí
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Escucha, tengo que respirar y respirar
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Escucha, tengo que respirar y respirar
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Escucha, tengo que respirar y respirar y respirar
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
No te importa Unit
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
Sin tomar aliento estoy rodeado de calor
해주аю y aire
Otero de calor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!