25 anys de ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Què tal, com esteu?
Avui encetem la nostra darrera hora,
ja sigui per avui com per diumenge.
Sí, sí, aquest programa que es va encetar,
si no recordo malament un 11 de gener d'aquest principi d'any 2011
i que el que volia pretendre ni més ni menys era que
recordar bons moments, recordar també moments èpics, històrics,
que Tarragona Ràdio va estar present amb els seus micròfons,
avui arriba la seva fi.
I també serà avui el darrer dia que escoltarem
aquelles músiques allò dels 25 anys de ràdio, 25 anys de música,
també avui se'ns acomiaden les companys, jo, Maria Bertran.
Això sí, amenaça amb tornada,
que ara la setmana vinent hi ha vestit amb un altre tratge
i hi ha més d'estiu, ja t'ho dic ara.
Però així en parlarem al final del programa.
També tenim una altra sorpresa en el programa d'avui.
Avui esperem les vostres trucades.
Tenim entrades per anar al circ.
A quin circ? Que no ho saps.
Escolta, escolta, escolta.
Atenció, Tarragona.
Arriba el Circo Italiano.
L'autèntic circ amb el nou espectacle Somnis.
Del 10 al 13 de juny a Tarragona.
Acròbates, cavalls en llibertat, trapecistes,
els pallassos Monti i Sia,
el 101 d'Àlmates i l'actuació de Bob Esponja.
Entrades des de 7 euros.
Del 10 al 13 de juny,
instal·lats al centre comercial Les Gavarres de Tarragona.
Al·lucina amb la fantasia,
les noves atraccions i el nou espectacle 2011
d'Il Circo Italiano.
Ja us direm de quines són les sessions
que tenim per al Circo Italiano,
però jo denuncio que és diumenge i dilluns, eh?
Però jo que dilluns és festa.
I què és el que us hem preparat en el dia d'avui?
Doncs mira, ens hem posat en contacte
amb diversos oients d'aquesta casa,
oients històrics d'aquesta casa,
i els hem dit, home, per què no veniu aquí a l'emissora
i ens expliqueu, doncs,
com va ser que ens vau conèixer,
que us vau enganxar, que esteu amb nosaltres,
i alguns des de, com aquí diu,
els 25 anys de la història de la nostra emissora,
que des del primer dia ens han trucat,
ens han recolzat,
i des d'aquí el nostre petit...
l'anava a dir...
el nostre petit homenatge,
clar que sí, que no em sortia la paraula,
el petit homenatge que li volem fer,
que ens expliquin ells mateixos en primera persona
la seva experiència aquí amb nosaltres,
amb Tarragona Ràdio.
No diré noms,
sé d'alguns que els tindrem via telefònica,
com és la Ima Llevaria,
la Maria,
potser també estarà per aquí,
la Maria Tudó,
la Mari Carme,
el Mari Carme Ballando,
i d'altres més punts suspensius,
que m'han dit que vindrien aquí,
que estarien aquí amb nosaltres,
que trepitjarien els nostres estudis.
Ho deixo en a l'aire per si de cas al final no poden venir,
no ens agradaria dir-ho i després que no pugui ser.
però el que et deia,
avui és un dia especial,
dedicat íntegrament al nostre programa,
aquesta hora dels 25 anys de ràdio,
els nostres oients.
Així que si amb tu no m'he posat en contacte perquè no he pogut,
però t'agradaria explicar-te com explicar-nos,
com va ser que un dia a través del diàl ens vas escoltar
i potser t'has quedat allà amb nosaltres
i ens truques als concursos,
o si algú t'havia dit
mira, l'altre dia vaig escoltar la ràdio i et regalaven això
i va ser la manera que t'apuntessis i et quedessis aquí,
fantàstic,
ens pots trucar al 977 24 47 67
i ens ho dius, què et sembla?
Anirem obrint el telèfon pel concurs
perquè ens expliquis la teva experiència amb nosaltres
i també per tenir aquells oients
que fidels i que dia rere dia ens escolten.
Però abans d'entrar en continguts,
recordar-te que això és Tarragona Ràdio,
que trobes al 96.7 FM,
també a www.tarragonaradio.cat
i que també per la TDT ens trobaràs.
I oh,
tres bones cartes
per arribar fins a casa teva,
fins a la feina,
fins al cotxe,
allà on sí que estiguis.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
.
.
.
.
.
.
Gràcies.
.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
.
Gràcies.
.
Gràcies.
.
Gràcies.
.
Gràcies.
.
.
Gràcies.
.
.
.
.
s'aportarem i tira cap endavant.
Pues sí, mira, hay remedio, pues bueno, pues ya está.
Sí, no?
Pues sí.
Doncs vinga, hem de dir que la Imma fa que ens escolta, Imma, des de principis de l'emissora gairebé?
Des de l'any 86-87?
Sí, bueno, gairebé tenia un any l'emissora, ja.
Un any l'emissora?
Més o menys, encara no el tenia.
Un any, més o menys. Déu-n'hi-do, eh?
I com te vas assabentar de que existia?
Potser t'ho va dir algun veí, algú et va trucar per dir, mira Imma, que estan fent això, que a tu et sé que t'agrada?
No, el que passa és que vam comprar una ràdio i anàvem buscant emissores,
i vam trobar també Sant Ter i Sant Pau.
Sí.
I, bueno, i vaig trobar vosaltres també.
Clar.
I tot, tot, tot, tot ara jo feia, doncs i canta, mira.
Tu te recordes, Imma, la primera persona que vas trucar?
Perquè la Imma, hem de dir que és oient, però és una oient activa.
Sí.
És una persona que no només està a casa, sinó també que ha de dir, mira, que això m'agrada,
vaig a trucar.
Ja sigui per demanar una cançó, ja sigui per concursar...
No?
Sí, i tant, i si hi ha concursos i que guardo, doncs millor.
Millor que millor, no?
Sí.
Imma, em deies que feia un any aproximadament que havia obert l'emissora
quan vas trucar-nos per primera vegada o almenys que vas saber que existíem.
te'n recordes algun d'aquells programes que tu escoltaves en aquell moment?
O almenys de què eren?
Si no, com es dèiem, perquè és una mica complicat, ja fa 24 anys, però almenys de què eren?
Tu te'n recordes?
A veure, al matí, doncs, el concurs, allò de la cadena, de...
A veure, a veure, a veure, a veure, espera, espera, què és això?
Què és això de la cadena? Que jo no me'n recordo, digue'm.
Doncs a la cadena, doncs, feré un concurs que, bueno, una cadena que va saber és groma.
Una groma i tu fes una groma a un i després aquesta altra persona fer una altra groma a una altra persona.
i així la cadena, i que no sé creen què és.
Anna! I això que feien al matí, a la tarda, al matí, al matí.
Sí.
I tu que vas ser una de les víctimes d'aquesta broma o tu vas ser una de les instigadores?
Tu que eres de les dolentes?
Em sembla que eres dolentes.
És que gràcies a aquestes coses es coneixen molts detalls de la gent, eh?
Sí.
Punt suspensiu, això de la gent.
Sí, claro.
Molt bé. I després ja et vas quedar amb nosaltres.
I a tu, bueno.
Sí, i tot.
I els altres concursos que també van venir, també hi ha un programa que...
Jo no sé si te'n recordes que es va fer, no sé si la primera trobada de llens de Tarragona Ràdio.
I eres present?
Sí.
Que casualment... Mira, mira la Maria, que la tenim de fons.
Que era el meu cumpleaig.
De ma mare, ara de ma mare, de la Juani, que ja...
I de la Montse, de la Pobla de Mafomet, que des d'allà també ens trucaven.
Sí.
I, bueno, i volia fer una salutació a Puc.
Sí, endavant.
Saluda la Sònia, des de Toledo.
Hombre, Sònia des de Toledo, un besazo muy gordo, guapa.
Y me está bien, no entiendo nada.
Ja m'imagino.
No entiendo nada porque soy catalán.
Clar.
Ho sento, Sònia, però és que...
Lo siento, Sònia, però és que somos així, d'esta manera.
Clar.
Un besito para ti, eh, guapa? Un besito.
Yo lo explicaré, yo.
Clar, que sí, després li fas la traducció simultània, ja està.
Sí.
Imma, jo crec que...
No, no, anava a dir-te que vam fer aquesta reunió d'oigents,
que jo no sé, que era la primera vegada que ens veiem les cares, no?
Que va ser al pati del rei Jaume I a l'Ajuntament de Tarragona.
Bueno, moltes persones sí, però no ho havia dit.
Home, no, no.
Però jo dic entre vosaltres.
Sí.
I va haver una espècie com de comunió,
perquè hi havia un programa en el qual tothom trucava,
però ningú en si es coneixia un a l'altre, no?
O era molt complicat, a menys que fóssim família o ja amics, no?
Sí, perquè la Juana, mira, que també el Jordi,
era cosí germà, o cosí alejant, o de ma mare.
Perquè veia.
I no ho sabia.
I gràcies a la ràdio, doncs mira.
Què es va fer?
I la mare em va allà a detallar.
I, claro, pues, el Jordi.
I es va conèixer que era família llunyana,
però vau coincidir precisament aquell dia, no?
Sí, però, bueno, i també parla que trucavem.
Després heu tingut més o menys contacte amb aquella gent, Imma?
Sí, la Juana sí.
El que passa és que, mira, hi són coses que no truquem.
Però, bueno, els trobem i també vaig conèixer a Dora.
Sí.
A Dora, mira, fa més poc que l'havíem trobat, l'havíem quedat.
Pienem un cafetó.
Sí.
Sí, i la meva Dolors, pues, no l'he vist tant,
però sí que la coneixo també.
I, bueno, i així, bé, anem fem i a José Manuel Bruy,
també el vaig conèixer aquí.
També, sí, un altre dels oients mítics d'aquesta casa.
Sí.
I d'altres oients que continuarien sortint, no, Imma?
Però, gràcies a la ràdio, jo no sé si gràcies a la ràdio,
a veure, has sigut una mica agosarat per part meva,
però almenys per aquesta passió que la Imma té a la ràdio,
no només escolta ràdio, sinó que ara també,
o fa ja alguns mesos enrere,
que també fa una miqueta de ràdio, no?
Amb els companys de Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Quasi un any que vaig fer.
Quasi un any.
Un any passat, l'altre, mig any i mig.
I no t'hava fet una mica de respecte, Imma?
Jo sí, jo ja li dic, no barbo.
Home, no, això no ho diguis mai.
No sé.
Home, tot és posar-s'hi, aquestes coses,
una vegada que li agafes una miqueta tranquil·lo al micro,
tira, eh?
Sí, ja ho sé.
Mai se l'ha de perdre el respecte, mai,
però, bueno, s'han de fer les coses.
Faré lo que pugui, ara també començaré.
Sí.
Una col·laboradora del programa que fan els dillous,
que se diu a altres bandes.
Sí.
I a fer publicitat, no?
Molt bé, no, no, fes-ho, fes-ho.
A Ràdio Sant Pere i Sant Pau, al 101.0.
De l'AFM.
A tres bandes, amb jo no me'l galet.
Molt bé.
A l'Iñaki, bueno, ara, en un moment,
noies i a l'Òscar, també.
I que tindrem allà fent i esbrindant totes les històries
que vulguem saber dels videojocs.
Sí, sí.
És un món apassionant i, a més, a la gent jove els hi encanta, clar.
Més que res parlaré de la Play, perquè tinc la Play i, clar.
La Play.
La Play 3.
Home, això ja és un altre nivell, eh, Imma?
Ja, però és que, claro, para matar consola,
que no tinc a la base.
Clar.
Millor parlar del que saps.
Ja me dedico més a la Play 3.
Però tu ja saps que si parles de videojocs,
alguna vegada hauràs de desviar cap a la Nintendo DS
o la Wii o coses d'aquestes, no?
Sí.
Mira, tu dius publicitat, ja que jo,
va sortir totes de seguit.
I tu publicitat de consola.
Anda.
Vinga.
Doncs a veure si regalen unes quantes per la nostra audiència,
que estaria molt bé.
Sí, sí.
Doncs, Imma, moltes gràcies per atendre'ns.
Recorda'ns una altra vegada quan et podem sentir.
Doncs, totes dilluns.
El jueves.
Jueves.
Jueves.
per a la nostra amiga de Toledo.
Sí, de 7 a 9, pero bueno, ya estaré abans.
Ya estaré antes.
En Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Sí.
En el 101.0.
Punto cero.
Ahí estará la Imma, si la voleu sentir.
Es escucha online.
Fantàstic.
Doncs, Imma, em passes una miqueta amb la Maria?
Sí, sí.
Perquè també em feia la reprimenda de fons, ja la sentia.
Claro.
Perquè, para mí, con el año.
La Maria ja també estava per aquí amb nosaltres.
Doncs sí.
Imma, gràcies.
I res, continuo esperant que vingueu qualsevol dia, ja sabeu, eh?
Un cafet onet el teniu més que pagat, eh?
Molt bé, a veure si me paso.
Gràcies, guapa.
Un adeu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.
Doncs passem a la Maria, que també és...
Hola, Sílvia.
Hola, Maria.
Com estàs?
Estava patint, perquè dic, no sé si la Maria ha d'anar a treballar,
ha d'anar a comprar, i si ja ho ha fet tot.
Ah, d'acord.
Tinc d'anar a comprar.
És que m'ha dit abans que havia de sortir, no sé que m'ho havies explicat,
però no me'n recordava.
Tinc d'anar a comprar.
Doncs, antes de fer el programa, ara ho feu d'una altra manera,
perquè, clar, hi ha més notícies, s'enteren més coses de lo que feu, no?
Sí.
Antes era més aviat, també, notícies, però concursos...
Més música, també, no?
Sí, era en principi que començàveu, clar, no?
Però ho faig molt bé, perquè quasi cada dia, matí i tarda,
feu algun concurs, molts, molts.
I n'altres ja fa molts anys, bueno, a vegades mon fill,
allòs que buscava les més hores, el que va haver de ma filla,
i, sí, hi trobava les més hores i aquella de la cadena,
jo tinc cintes gravades, oi, on està, no ho sé.
Ai, doncs, Maria, que t'ho dic en sèrio.
Si alguna vegada les trobes i penses, sisplau, me les pots passar?
Jo faria còpia i després te les torno?
Sí, hi ha un que era nostre, que va fer a la Marina,
i després dos anys li van trucar, bueno, el que se'n cuidava era el francès,
no?
Sí, sí, els francès baixos, diré tu.
Sí, sí.
I l'altre dia, que bueno, que no està la Marina,
que tenia de tornar a anar a la Marina,
ja que, bueno, allí un cachó en dia.
I després l'altre del tigre.
Què és això que vas explicar?
Ah, lo de les bromes, que m'ha dit abans l'Emma.
Sí, la cadena de la cadena.
Lo de la cadena de bromes.
Sí, és que va viure un que els homes li portaven un tigre,
i ella va dir, què és?
Mi marió està loco, com va a comprar un tigre que lo traien aquí?
i diu, no, que se va comer, i jo, no, i dic, mira, escolta,
s'atroïxàvem.
Home, encara m'estranya.
Sí, no, està bé bé,
el que passa és que ara, clar, ho feu nosaltres diferents, no?
A mi està bé, però, bueno, està bé.
Maria, m'estaves dient de fons, conforme a l'Aïma m'estava parlant
de la primera trobada que vam fer allà a l'Ajuntament,
i tu deies, és el meu aniversari,
i llavors era el dia 11 de desembre o el dia 4 de desembre?
El dia 11 de desembre.
És que estava una miqueta així de les dates, que no sabia ben bé.
Home, ja fa molts anys, perquè, aviam, jo feia 46 anys.
Una pipiola, una pipiola.
Sí, i ara en tinc 64, i fa...
Una pipiola. Què t'estic dient, de pipiola?
Una nena, encara?
Sí, perquè resulta que la Montse també...
La Montse és dos dies més...
No, jo i la Montse és el mateix dia, diferent.
Aïda, no, és per tant, tres anys, me penso, dos, un any, no sé,
i la Juanis va fer antes.
Sí, que la Montse, el que dèiem,
que també estava el senyor Francesc García, te'n recordes?
Sí, també estava molt.
També ens trucava al senyor Josep de la Gran Torreforta,
amb un sogre, que va ser un mite, també, dintre del programa.
Sí, Josep, sí.
I la Juanis, el Jordi, i per això nosaltres érem família i no ho sabíem.
Perquè el Jordi és cosí germà de ma mare.
Imagina't, imagina't.
Érem, sí, no ho sabíem, perquè, clar, al ser Pedrola,
i va filla, no sé què, i un dia diu,
ai, doncs l'home de la Juanis se diu Pedrola.
Doncs ja està, ja està.
Dic, aviam, d'un sony.
I després hi vam trucar, dic, d'on té, de la part de Mora.
Dic, anda, dic, doncs ma mare també és de Mora.
I aquí vau començar a relacionar la família.
Sí, sí, i després, doncs, bueno, van trucar-ho,
ja, ara té dins d'un sogre i ho explicarà.
I després l'altre, vaig parlar, el sogre, no?
Ai, doncs sí, no sé què, dic, doncs sí,
doncs era germà, era germà, era germà, era germà.
I això, vosaltres portàveu temps ja trucant a la ràdio,
parlant, potser...
Perquè moltes vegades hem de dir, hem de dir que al programa,
moltes vegades parlaven entre ells i passaven totalment de la locutora.
Sí, sí.
Perquè moltes vegades, i ho sé, de cuerpo presente,
que deien, digue-li a la Imma, que tal, tal, tal, tal, tal, tal.
O ja no, digue-li a la Imma i ja li deia,
Imma, si estàs escoltant que sé que ho estàs fent,
que quedem no sé què, que fem això, que fem allò, allò altre.
Trucava a la Imma, d'acord, que ho he sentit.
Sí, va ser molt graciós perquè...
Era el Facebook en aquell moment.
Sí, m'uniajo, feia canyixos...
Sí, sí, sí, sí.
I l'altra, sí, pues jo, pues soy un fill del canyixer,
diu, ah, pues m'uniajo també.
I, claro, eren cosins germans de ma mare.
I, Maria...
Això ho passava molt bé.
I ara, per ara, en aquests dies,
no dic que, clar, les coses, com deies tu,
s'han canviat, tenim més notícies, tenim altres coses.
No, també va bé perquè jo sempre l'escolto.
Quan vaig a treballar, el que sigui,
sempre l'estic posada i així m'entero de moltes coses,
de lo que passi.
I els matins, sobretot els matins, els debats que hi ha,
los seguixo tot.
Tot lo que és, si estic a casa, los seguixo.
I si estic al treball, també me poso la ràdio i l'escolto.
Molt bé.
Amb els debats, totes les coses que està...
Jo et convido a tu i a la Imma,
perquè de cara a la setmana vinent, el dimarts,
tornem amb ells a tardes,
tornem a tenir algun altre concurs.
Maria, esperem que torneu i que estigueu de nou amb nosaltres.
Com sempre ho heu estat.
I a veure si podem vindre aquí a la ràdio
que no fai el temps que fai.
A veure, a veure, si tenim una miqueta de sort.
Ara tullo sol i així d'aquí a mitja hora pot tornar a ploure.
Ai, ai, ai.
Aquest temps, s'està tornant lelos aquest temps.
Espera't una mica, que la Imma te vol...
Ai, doncs vinga, sí, que ja tenim per aquí a l'hora
i hem de trucar a la Maria Carme Belando.
Vale, pues yo te viixo.
Gràcies, guapa.
Ara te passo la Imma.
Corre a comprar, corre a comprar abans que comenci a ploure.
Hola.
Hola, Imma, digue'm.
No, cal.
És que vull saludar els amics de Facebook.
Doncs vinga.
Que t'està saludant el Frank.
Ah, un bècit pel Frank.
T'està escoltant, bueno, m'està escoltant,
que cal abans.
He saludat la Sònia.
El millor DJ de Tarragona, eh?
I tant, que vam tindre aquí en directe la entrevista.
Ho vam tenir de primícia.
i que a veure si durant aquest juny i juliol
que farem el programa, a veure si el tornem a convidar.
I també ve el seu manager, també, que vingui, eh?
Molt bé.
Ara també fa radio, eh?
I des de la seva casita.
Sí, sí, des d'internet.
Ja ho parlarem, ja ho parlarem,
ja ho descobrirem una miqueta.
I quina és l'altra persona que també volies saludar, Imma?
A tots.
A tots, sí, ja està?
Bé, hi ha molta gent que l'he anat dient.
Hola.
La Dora ja la tenim aquí asseguda.
Què passa que, t'imagina, li dic,
vine, seu a la taula i s'ha posat en el lloc
on no hi ha cap micròfon on podeu obrir-li.
O sigui, és allò que dius.
Que casualitat.
Dora, posa-te cap allà, dona.
Posa-te un micròfon per dir hola, dona.
Així que sàpiguin que sí que tinc aquí.
A més, la Dora, que és d'aquella manera...
Sí, sí, aquest perfectament.
Hola, dona.
Espera, espera, que ara t'escoltarà.
Hola.
Sí, sí.
Hola, bona tarda a tots.
Veus que em siguis que està per aquí?
Ho sento, eh?
Posa, posa els cascos aquests que tenies.
La meva ràdio, eh?
És que t'estic...
No perdis, t'estic escoltant per la meva ràdio portàtil.
Clar, perquè ja ha arribat,
ja s'ha posat la seva ràdio portàtil i ara...
És així de moderna la Dora.
Això soc jo.
És una màquina.
Jo no soc com tu,
que estàs molt posada amb l'internet,
el Facebook, totes històries.
Sí, jo estic...
A la Dora li hem de fer un curset.
Ah, hi farem un curset.
A una hora.
A bona hora, diu.
Ja m'agradaria tot això ja, però no.
No, no, no, no.
Doncs, Imma, gràcies.
Diu, un petonàs ben gros, guapa.
Un peton.
Bona tarda.
Adéu-siau, adéu.
Doncs, a la Dora que no marxi, eh?
Dora, ara vaig amb tu, eh?
Molt bé, gràcies.
Fins ara.
Bona tarda.
Que allà voy, pisando fuerte y sin reloj.
Tengo una sonrisa para regalarte,
tengo mil cartas de amor.
Y tengo todo el tiempo que sentí sin ver el sol
Tengo mil historias que quiero contarte escondidas en mi bol
No quiero dejar nada por sentir, ya sé quién soy
Y salgo a pasear entre la gente y juego a imaginar de dónde vienen
Y me enamoro de cada rincón dejando al corazón volar
Y extiendo la ciudad mirando al frente, esta mañana el mundo es diferente
Descubro tantas cosas que no vi por no quererme
Y siento todo tan brillante y tan magnético
Nada ni nadie puede hacer que me degumbe hoy
Que temble el suelo que allá voy
Pisando fuerte y sin reloj
Tengo una sonrisa para regalarte
Tengo mil cartas de amor
Y tengo todo el tiempo que sentí sin ver el sol
Tengo mil historias que quiero contarte escondidas en mi bol
No quiero dejar nada por sentir, ya sé quién soy
Y al fin sé que amanece y me respiro la mañana
Bésate las vendas que ocultaba en mi mirada
No quiero que la prisa me obligue a no ver nada
Por fin la lluvia me toca
I si parlàvem fa un moment amb la Imma i també amb la Maria Tudó
Una altra de les nostres oients més fidels
És la Dora Rioja
La qual tornem a salonar d'altra vegada
Dora, bona tarda
Hola, Sílvia, bona tarda
Com estàs?
Mira, molt bé
De moment estic mirant la petxina
Sí, la petxina
És preciosa
Es veu com brilla, eh?
Mira, eh?
Vigila, eh?
Vigila, eh?
Vigila que m'hi vindria molt bé el meu coll, eh?
Això, eh?
No, que pesa una mica, eh?
És igual
Agafa-la, agafa-la, agafa-la una miqueta
Cuidao
No, per això t'ho deia
Que això per posar-la al coll
Compte, eh?
La petxina no, però la perla sí
Oh, la perla sí
Això serien dos perles, ja
Ai, ai, ai
No me desvia l'hibre
Que jo m'ho suelto ràpido, eh?
Dora, jo no sé si te'n recordes
Tu la primera vegada que ens vas sentir
La primera vegada que ens vas trucar
Has fet memòria
Perquè jo la vaig trucar a la Dora
En el seu moment per dir-li
Dora, farem això
Què et sembla?
Podràs fer memòria?
Diu, sí, sí, tranquil·la
Que jo, manos a l'obra
Què?
Mira, jo de memòria tinc molta
Molta de memòria
Per el bo i per el dolent
I jo la primera vegada que vaig parlar amb tu
Vaig ser, quan estàveu allà a la passa del fòrum
Per Sant Jordi
Per Sant Jordi?
Per Sant Jordi, però fa molts anys
Me vaig portar un llibre
No me diguis quin nom
Però me vaig portar un llibre
Això sí que me'n recordo
I el que vaig tindre de fer
Tampoc no me'n recordo
Encara que tingui una memòria
Però, no sé
Me vaig portar un llibre
Te vas portar un llibre?
Sí, sí, sí
I això era, més o menys, el 81
Una miqueta i alguna cosa
Tu eres molt joveneta
Això sí que
Ja anàveu per allí
Com si sortíeu del col·legi
Potser podria ser
I n'hi havia molta canalla
I sí que és jovenet
Jovenet, sí, sí
Si no recordo malament
Hi havia molta gent
16, 17, 18 anys
O potser menys
No, anàvem per aquí
Anàvem per aquí
Més o menys
Sí, sí, sí
Bueno, pues bueno, vale
I si tu vas veure
Ui, aquesta canalla
On va, aquesta canalla?
Jo me'n recordo d'això
Que vaig tindre de pujar
El primer pis allà
I era, no sé
Era una coseta molt
Molt defusionat, diguéssim
Molt
I com ens vas trobar?
A través del diàl
És que allà voreix n'hi havia poques emisores
Sí, és veritat
N'hi havia ràdio Tarragona
Que estava el senyor Terrassa allí
I para de comptar, eh?
La cadena ser
Jo dic tota la...
Són els companys
Que es paguin, que es paguin
De pas, ja
Va ser que no, eh?
Bueno, i Tarragona Ràdio
Després van anar al carrer La Nau
Que era molt petit
Estàs parlant de Ràdio Fòrum
No?
El Ràdio Fòrum allà dalt
Després aneu a anar al carrer La Nau
Allí me'n vaig portar discos
També, també
Però de premis no sé
Encara em penso que encara no
Després aneu a anar a la Rambla
Nena, allà a la Rambla
Subàvem, eh?
Però valia la pena
Perquè anàvem recollir
Dues centredetes pel Sina
O algunes fontirietes
Alguna fotògrafa
Saps el que me'n recordo moltes vegades?
D'una vegada
Que vas venir a buscar una càmera de fotos
Que donàvem del xinxilla
Del xinxilla
D'una altra cosa
Amb l'avi Ramon
Escolta, això m'has d'explicar
Perquè, mira
Vau fer un programa a la Rambla
Sí
Amb una carpa
Amb una carpa, no
Amb un escenari
I regalava un munt de regals
Camisetes
Sí, sí, sí
I teníem un munt de números
I els primers números
A mon fil li va tocar un rellot xamaco
De la Rambla Vella
Sí
I jo vaig pensar entre mi
Diu, mira
Si ara, com que tenim tants de números
Ara m'enric
Tants de números
I ens ha tocat el primer
Potser ens tocaran més
I no, ens va tocar
I no va haver manera
No, eh?
No, però el rellotx era molt bo
Un rellotx ja no ho tens
I us ho vau donar, no?
Ens ho van donar al rellotx
Allà mateix
Allà mateix
I era pel meu fill
Te'n recordes d'això?
No, home, abans sava que venies a reclamar al rellotx
No, home, no
No, no, no
I d'hora
Home, tens
No sé, fora d'antera
Explica'm el que vulguis
Allà mateix
Tu te'n recordes d'aquest programa
Que feia un sortell
De molt de...
Potser 50 regals
A més, jo crec que aquell dia va ser
Quan
Podem dir, vam tenir el calor de tota Tarragona
Perquè van ser moltes botigues
Que se van implicar
I gràcies a aquesta implicació
Clar, no demanàvem diners
Sinó que hi havia regals
Un detallet
Exacte
Perquè allà vores
Potser si fa
A veure, 18 o 20 anys
Jo crec que no va ser
Potser la inauguració
Del local de la Rambla
Això ja no ho porto
A l'inici
Això jo no
Tu pregunta'm
Si te trucava i pren
Jo t'ho feia també de memòria
No, no
Però vosaltres que teniu l'acció de tot això
Ja t'ho dic ara
Que va ser per la inauguració
Jo pensava entre mi
Mira, escolta, si s'ha tocat un rellotge
Ara de començament
Amb els números que tinc
Compte'm
Plegarem aquí un munt
Però no, no
Però el rellotge bo, eh
No de baratillo
Sí, sí, sí
Ja us ho puc dir
Que va ser la inauguració
Que vam fer a través
Bueno, quan vam anar cap a la Carrella Nou
Cap a la Rambla Nova
Podria ser la inauguració dels nous estudis
Dels nous locals
I la manera de compartir-ho amb tothom
Amb tots els oients
I amb tota la ciutadania
Era a través d'aquest acte
Que es va fer allà a la Rambla
Perquè ho vam fer gairebé davant
D'on està el local de la ràdio en aquell moment
Sí, sí, sí
Ara està el número 71 de la Rambla Nova
El 71, no
Sí
No
A la ràdio està el número 69
El 71
61
69
69
No, 69
Que allí n'hi ha un altre emissor
Ah, no
No, era 71
El 69 era l'altra emissora
Ja m'està fallant la memòria
Mare de Déu, senyor
Si te recordes l'altra emissora
Estava a l'Àtic
I nosaltres deíem
Veus, aquella emissora
És la que dóna la volta sempre
Però no s'acaba
Per lo del cercle del 69
Bueno
No, vale, vale
No, no
Ui, dona
Què estamos escuchando
Mira, nena
Estos días
Entre la política
Y las lluvias
Estos días
Estoy yo
Estás truquada
Estás truquada
Tant del todo
Mira que em fas
Votar d'això
De la emissora
Sí, no, el 78
Tinc claríssim, eh
Ho vam dir unes miques de vegades
Perquè
A més era
Com una espècie de segon pis
Encara que fos el primer
Perquè era el principal
Era el tresor
El principal
I no arribaves a dalt de tot
I arribaves amb la llengua fora
I ja vas veure
Que teníem una miqueta de vista
Que just al costat de la porta
Hi havia dos cadires
Sí, oi, què deia jo
Oi, déjame que coge aire
Hija mía
Sí, exacte
Luego marchabas
Toda contenta
Ya porque anabas de baixada
Y portabas alguna coseta a la mà
Pero, Dora
Tu el que he de dir
Que la Dora
És una mega crack
A veure
Sí, Dora
Desenganyem-nos
No, sí
Ets una concursant
Meravellosa
A veure
Perquè si quan
Al millor estàs aquí una mica
A veure si algú em truques
Ai, està la Dora
Sí
I això
Per una persona
Que fa un problema de ràdio
I a més a més
Depèn de com
És la primera vegada
O depèn de com
Jo em tallo, eh
Però no dic
Sobretot per allò que dius
Mira, comencem un nou projecte
A veure què passa
A veure si agrada
I tens la Dora
Que ja la tens allà
Mira, l'altre dia
Quan vam fer aquella tormenta al dematí
Volia trucar
A les set del dematí
El primer que fa
Jo he escoltat Tarragona a ràdio
Perquè me n'entero de tot
De lo que ha passat a la nit
De lo que fareu
De tot això
I la ràdio anava
Va dir, mira, si els trucaré
Estaran prou atabalats
Que no val a més hora
I si truca un truc a l'altre
I bueno
Però vaig trucar l'endemà
L'endemà
Per queixar-me
No ve a compte ara
Perquè ara estàs acalmat una mica
Tot això
De tot el
De els polítics
I tot això
Que s'ha format aquests dies
Ara jo
No dius
Si és aigua passada
Però vendran molt de remolins
Jo no entiendo de política
Però és com a ciutadana
Mar adentro, no?
Mar adentro
Sí
Com a ciutadana
Me sentí
Humillada
De ver
Cómo se ha tratat
Todo este tema
No se el cuento
A lo mejor esto
No viene
Ni lo hemos hablado
Antes
Esa te va opinar
Pero indignada
I vais trucar
I me va a dir la ruso
Sembla que s'hagueu posat d'acord
Diu, per què?
Diu, perquè han trucat
Tres o quatre persones
Dient el mateix
Diu, home, és que
Què hem de dir?
Si plou, plou
Si fa sol, fa sol
Però el moment era aquest
Ara ja la cosa
Mira, s'ha reglada
De la manera que sigui
Jo
A mi sí
Governi que m'és igual
Un que l'altre
Que ho facin bé
I que estiguin
I que estiguin per nosaltres
I per la ciutat
I ja està
I vinga
Què més?
I jo, Dora
Ja saps que la setmana vinent
Comencem
Ja ho he sentit
Ja ho he sentit
Sí, sí, sí
Que tindrem cosetes
Comptarem amb tu
Ah, jo
Bueno
Jo he calculat que la Dora
Almenys ens ha de continuar sentint
Uns 50, 60 anys
Dora, tens alguna cosa que fer
Durant aquest temps?
Doncs sí que tinc de cosa
Mira
Sí?
Al novembre
És que des d'aquest temps
Al novembre
El tenen pluriem ple
Serà aviat una altra vegada
Veus?
Vull dir
Ara he tingut el nen
He tingut el nen
I ha vingut la mama
A buscar-lo ara
I ja està
Però mira
Tinc feina
Sempre tinc feina
Vull dir que
Si no me la busco
És igual
És igual
Doncs Dora
Moltíssimes gràcies
Anem a trucar ara mateix
A la Mari Carme Belando
Vale
A veure si li deixem una miqueta el telèfon obert
Però sembla que no
Deixa'm que dono una salutació
A la meva amiga Maria Dolors
Sí, sí, sisplau
Digues
Por favor
Que has sentit molt
Pero que se van a ir a Teruel
Debe estar pasando un frío
Durmiendo con peucos
Como ella dice
Venga
Y muchas gracias por haber contado conmigo
Que va al contrario
Y tú ya saps Dora
Ya lo está a disposición
Y vigila que te quitaré el puesto
Ves en cuenta
Gràcies Dora
Venga
Ja pots marxar
Gràcies
Gràcies
Adéu
Adéu
Adéu
I ara tenim aquí amb nosaltres
La Maria del Carme Belando
Bona tarda
Bona tarda
La Maria del Carme
Que també fa
Hi ha uns quants anys
Que ens escolta
Si la Dora
Gairebé des de l'inici
Des de
El que dèiem
Des de la plaça del Fòrum
Des de la plaça del Rubellat
De la plaça del Rubellat
Molt bé
Molt ben apuntat
Tu des de quan
Vas fer un
Va manar
Totes que va venir també la Dora
Que també va fer
Quan era 20 anys
O així
Més o menys
Que també va manar
Ahir a la plaça del Rubellat
A la plaça del Fòrum
Mira espera
Que la Dora apunta
Dora t'he acomiadat
Però bueno
Si vols t'obre el micròfon
I converteixes amb ella
No, no
Però vull dir que també hi va manar
Sí, sí
Allí la vaig conèixer jo
Sí
La vam veure
O sigui
Tu en recordes tu?
No
No, sí
Quan va ser?
Allí vaig conèixer la Imma i tu
Jo també allí
Sí
Va ser la primera trobada d'allets
Ja el seu marit
Era en un puesto molt petitet
Un salonet molt petitet
Sí
Però no sé com sé
Si ella la Maria Carme ho diu
Sí, sí, sí
Fes-me a memòria
Carme
Perquè no me'n recordo
Doncs sí
I va manar al migdia
Va manar
No sé si era dissabte
Un dia va manar
I llavors
Ens ho vas dir
I vam anar
I va acabar vosaltres
N'hi havia l'alcalde també
Ah, llavors
Això va ser a l'Ajuntament?
No
No, no, no
Ah, no va ser a l'Ajuntament
Va ser al marcat del Fòrum
Ah, doncs llavors
Devia ser a dalt
Sí
No, no, baix
Era baix
Al costat de la caixa de la garça
O alguna cosa així
No, no, era baix
Era, bueno
Però va fer el programa en directe
Des de dalt
El que diem
I després ja van baixar a baix
A fer el piqui-piqui
Poder, sí
Ah, ara veus?
És que ara
Ara estava jo també una miqueta
No me'n recordo que poséssim escales
Perquè jo, clar
Jo havia anat al mercat de dalt
No, no, però clar
Vam fer ja quan hi havia la modificació
Que es va fer tot el canvi
No veus que era el meu mercat
Home, i tant
Home, i tant
Doncs mire, Carme
Quan va ser que ens vas conèixer tu a nosaltres?
Sí, però llavors ens escoltava
Perquè és que llavors
La ràdio no ens l'escoltava molt bé
Llavors, escoltant
Tenim dificultat
I gravar-la
I posar-la
A veure si llavors ens l'escoltava
Però clar
Ho estàvem escoltant
I jo escoltava la ràdio
Perquè jo sempre poso la ràdio
Aviam
M'ha distreu molt
I m'ha de saber totes les coses
Ara mateix i vosaltres
Jo, el meu home aparto el diari al matí
No cal que ell hi deixi el diari
I ja m'ho sé tot
No m'ho sé tot
M'hi diu
Escolta'm aquí
Això no m'ho digui
De la ràdio ja l'he escoltat
Perquè clar
Quan diuen les notícies
Llavors ja les escolto
I ja ho sé
És la meva
Ja el tinc
Jo a casa tinc la ràdio
Ara tinc la ràdio a la cuina
Tinc una altra ràdio
Llavors sempre
Si me'n vaig cap a l'altre lloc
Poso la ràdio
I llavors escolto tots els programes
O sigui
Escolto el de matí
Sé qui va a la tertúlia
L'altre dilluns
És la dada a port
Que ja va bé
Perquè sí
Jo abans de futbol no
Però ara sí
Una mica de futbol
Ara ja te podem preguntar
Sobre el nàstic
Sí
Alguna cosa agafes
Alguna cosa agafes
Escolta'm
I llavors escolto
Escolto vosaltres
I el Quim
I l'altre
I el Garcia
Escolto vosaltres
Escolto tots
I la Teresa
Que a vegades et pregunto
Escolta'm
Per què la tele ho deu veure la Teresa
Perquè escolta
I inclús he trucat
De què?
Ho truco
Per què la televisió ho veieu?
A vegades sé que jo ho veu per la tele
Però jo no la veig
Sí
Perquè llavors són els canals
Normalment de pagament
Sí
O també moltes vegades
Depèn de com ho hem
A través d'internet
Bueno
I ja no
D'aquí podo leer
Jo us escolto
I abans ho veies
A la meva companyia
Tot a dia fa molts anys
Ja a la ràdio
Quan estaves parlant la Dora
A la Rambla
La Dora t'ha robat el número
El tercer pis
Que era dalt de tot
Sobona Porta
I me'n recordo
Els estudis de vosaltres
La taula que hi havia a l'entrada
Sí
Però era el 71
Sí
A veure si ara
Jo també estaré trastocada
Mentalment
No me'n recordaré jo
No
Era l'altre
I a veure si pujava a l'esquerra
Que és ampla
I després la taula
Que teniu a l'entrada
Després teniu a dintre
Les oficines
Que eren molt petites
Els micròfons
Que també havia entrat
T'havien estat a parlar amb tu
Que estaven allí
Que estaven a gravar
Que donava al darrere
Com si fos a l'institut
Veiem allò de l'institut
A la finestra
Donava al lli
Al pati de l'institut
Es veia
Així que clar
D'això me'n recordo
Que pujava i tal
I al fòrum
Quan teniu aquí el carrer
El carrer cantonada
Amb el carrer vestral
Jo penso
Allí sí que estaven molt petits
Allà estàvem
Allà estàvem
Que ens sortíem
Allà estàvem
Allà no havia entrat
Clar
Havia anat
Però aquí
Escolta'm
Ja era petit
Però clar
És que vosaltres
Tots sou agradables
Tot s'acompanyia a nosaltres
Perquè clar
Ja sabem aquest
L'altre potser del dematí
Des que també la Jolanda
El set del dematí estava
Sí, sí, sí
Allà també felicitats al Ricard
Per la petxina que li han donat
Sí, sí
Ara l'ol
La dora se la volia
La dora
Mira com m'espisti una miqueta
Ja està
Molt bé
Felicitats per far-me
També
Ara el cap
També l'esculto més
Perquè el dematí
L'esculto gairebé tot el dematí
Ja sé les hores que està
L'hora que està
Ja ho tens més que controlat
L'hora que està un
L'hora que està l'altre
Després els dissabtes
També els esculto
Perquè llavors resulta
Quan feu el de les sardanes
Doncs també molt bé
I després també fa les avaneres
El diumenge al balcó
Que també
O sigui
També t'acompanya molt
Sí, sí, sí
Perquè escolta'm
Jo l'esculto moltes vegades a la nit
Potser no
Perquè llavors ho poso a la televisió
Que és
No em parlis de sèries de televisió
Perquè
No, d'aquestes no te'n saps cap
No
La veritat és que no m'he fet
T'ho dic de veritat
No he vist una sèrie de televisió
Perquè a última hora sí que poses
Però jo sempre a la ràdio
Molt bé
Esculto les notícies
Quan no l'hora de mitja
Que escolto les dues
Ja me despisto una mica
Però fins a les dues
Esculto les notícies
I a la tarda també
Sempre que puc
Perquè sempre a la ràdio
La tinc posada en un cantó
I a l'altre
Molt bé
Quan no tinc la ràdio
I llavors esclar
Doncs teniu tot
Sou molt agradables
O sou molt bé
I llavors jo
T'acompanyes perquè ja es conec
Quan les veus ja es conec
Ja gairebé som de la família
Ja gairebé
Els col·laboradors
Que van al matí
I els ha de ser tots
Ja es conèixer
Sí, ja es conèixer
Està un
Me va fer malícia
Per què?
Perquè va d'un metge
Que és català
I va parlar castellà
I va parlar castellà
Sí senyor
Però saps per què?
A mi jo ho feia de cara a internet
No, ho fa sempre
Ah, ho fa sempre
Sempre parla en castellà
T'ho puc dir que ho fa sempre
I va naixer a la porta a la font
Fins meu
M'acaxi
Que toma
Que toma l'hem de canviar
Que toma l'hem de canviar
No sap com ni quan
Però el canviarem
Agafarem un carlí
Clar, perquè dic
Mira, escolta'm
Aquest d'aquí
Hi ha la ràdio
Que parlen tots
El locutor
El que va vindre
De la xarxa sanitària
Sí, sí, sí
De Sant Atecla
De Sant Atecla
Que ven, eh
Doncs ven ara amb el director
Doncs ara que és un
Ja sé el nom de tots
I llavors resulta que clar
Ai, que ell me va fer
T'ho va fer malícia, no?
Ai, per l'amor de Déu
Home
Per l'amor de Déu
Home, te parla en català
Tu és català?
Xarra, home
Xarra
Perquè us escolta
Calla
I llavors passa
Passa l'estona
Agredable
Bé
I llavors
Ja sé de
Sí, ah
I moltes coses
M'ha sabent-ho per vosaltres, eh
Home, per la part que toca
Ja saps que moltíssimes gràcies
No, no, no
M'ha sabent-ho del que fan
Ai, corxos
Això no ho sabia
Doncs dia o el dematí
Totes les notícies
I jo ja
Doncs ja sé
El que fan
I el que no fan
I el que no fan
I el que no fan
O sigui que ja estic
Molt acompanyada, eh
Doncs
En tots vosaltres
Bé, Carme
Moltíssimes gràcies
Per haver també
Volgut intervenir
Aquí en el nostre programa
En aquest darrer programa
De 25 anys
De Ràdio 25 anys d'Història
Doncs
Un patonats ben gros
Doncs moltes gràcies a vosaltres
I fins la setmana vinent
Si pot ser dimarts
Us espero aquí, eh
Molt bé
Que inaugurarem aquests ja tardes
Si pot ser amb bones coses
Que podem ser 25 anys més
Espero, espero
Jo li diré a la Dora
Que l'he dic
Un 30, 40, 50 anys
Que encara ens ha de durar, eh
Molt bé
Ja no dic res més tampoc, eh
Molt bé
Bona tarda
Moltes gràcies
Gràcies, guapa
Adéu-sia, bona tarda
Dora
Dora
Digues guapa
Ja he vist que has fet 3 o 4 fotos, eh
Sí, sí
No, noia, bé
Que has quedat aprendre
Si no la vulgueu
Volgueu
Jo tinc un llibre a casa meva també, eh
Bé, jo també uns llibres allà
L'anem tornant
Com si fos un Òscar
Jo, amb el teu permís
Que en Joan Maria ens està esperant
I ens arriba allò de 25 anys de música
Anem a veure què ens ha preparat
Perquè avui ens ha fet
Doncs mira, gairebé un quart d'hora de bona música
Vale, vale
Gràcies, Dora
Va, tu
Gràcies
Adéu
Molt bona tarda
Avui és el darrer dia dels 25 anys
De Ràdio 25 Anys de Música
Recordant aquest 1992
Intentarem de posar
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set
Vuit cançons
En els propers minuts
El primer convidat d'excepció
És Sergio Dalma
Amb aquesta cançó
Soy tremendo
Una, dues, tres, tres, quatre, cinc, sis
No sé qué voy a hacer
Desde que te conocí
No me puedo convencer
Pero ya sé lo que pasó
Que eres más tremenda tú que yo
Con todas estas muchachas
Yo soy tremendo
Las beso cuando quiero
Y estoy contento
Ninguna se resiste
Pero me rindo
Con una como tú
I farem uns remics
Perquè són cançons
Que no ens agradaria
Que es quedessin en el tinte
I com que avui és l'últim programa
Intentarem d'escoltar-les
Encara que no sigui
En la seva totalitat
Un minutet i mig
Aproximadament
Per cançó
La primera
Recordem-ho
Sergio Dalma
El coneixereu tots
Que l'any 1992
Des del llarga durada
Sa chica Esmia
Ens portava aquesta cançó
Soy tremendo
Anem ràpidament a la següent
Un altre dels grups
Que va crear època
A la dècada dels 90
Els OBK
El silencio me vuelve a llenar
Sueños que quise borrar
Ahora son realidad
Triste realidad
Triste realidad
El silencio me vuelve a llenar
El silencio me vuelve a llenar
Como siempre lloraré
Fundido en la duda de mi ser
Que difícil admitir
El silencio me vuelve a llenar
El silencio me vuelve a llenar
El silencio me vuelve a llenar
El silencio me vuelve a llenar
El silencio me vuelve a llenar
Pona rugas en el corazón, seguir mintiendo nuestra voz.
Sin prejuicios te diré que mi vida cambiaré, mi vida cambiaré.
Des de llarga durada Llama lo sueño o beca amb aquesta cançó,
Oculta, Realidad, un dels temes que va triomfar la dècada dels 90.
Tenim un altre grup del qual parlar, els ilegales.
En aquest cas ens arriben amb aquesta cançó, Regreso al sexo químicamente puro.
Gràcies.



La música i les lletres transgressores que ens arribaven de la mà i de la veu dels ilegales.
Regreso al sexo químicamente puro.
Estem a la dècada dels 90 i en aquella dècada hi havia un nom propi que ens arribava des d'Itàlia,
anomenat Eros Ramazzotti.
Ens portava cançons ben llunyanes, com aquestes.
Gràcies.
Yo, te di mi corazón
Solo tú, tú me hacías soñar
Eras tú, mi principio y final
Canciones lejanas que a veces también recuerdo
Sonando el araño en el cuarto de mi hermano
Melancolía de nuestros padres
Buscando así las fuerzas perdidas
Y los amigos que ya no volverán
De amores folgados, promesas a corto plato
Y singlas rayadas, en tocadiscos portátiles
Es siempre más cómodo que hace que reconocer
Tiempo malgastado que no vuelve más
Cuando dicen que eran mejores, entonces sí
Yo les expondo que lo bueno es de ahora aquí
Solo son
Solo
Solo son
Solo son
Desde hoy
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Canciones lejanas
Seguid
cesada
Es jula ser miserable, hace tiempo que marchó.
Ya está aquí, ya está aquí, ya llegó.
Jula ser miserable, lleno de deudas y alcohol.
La força de la frontera.
Tampoc ens volíem quedar sense escoltar-los
en el darrer programa d'aquests 25 anys de ràdio.
i 25 anys de música, que tampoc vol deixar l'estacada a Rosendo.
Amb aquesta cançó, Majete.
Lo poco que anduve, tuve que cargar paquete.
Me contuve solo por seguridad.
La sangre sube y he venido sin machete.
Majete, no todo el que saca mete.
Encima, nadie asegura tu inversión.
Sabéis que siempre hice todo lo que pude.
Y que alguna vez estuve de palmar.
que no se duden, ni me tachen de foquete.
Majete, no todo el que saca mete.
I acabarem amb dos grups catalans.
el primer d'ells, sopa de cabra.
La cançó era dolça.
És que mai és que lejos, sopa de cabra.
Ara sisplia, saps d'aquesta pedra.
Cada nit no et tenia, esperant-me dins del pit,
fins que li he dit, deixa'm tranquil.
Cada dia et fas més por, dius que em comporto com un boig,
t'estimaria, he perdut l'amor.
I quan marxis no et trobaré a faltar, encara que el temps m'ho recordarà,
ell dirà no hi ha ningú al teu costat, no, t'has quedat sol.
Eres dolça, enfalagaves, amb les teves tendres paraules,
no deien res, estaven mortes.
Tants anys ens sopavant, entre la festa i els enganys,
tanta rutina ens va anar enfonsant.
Sens dubte, uns dels icones dels grups que cantaven en català
a la dècada dels 90, Sopa de Cabra.
Però no estaven sols en aquest viatge,
els acompanyaven altres grups més propers, com els Pets.
Des del seu llargadura de fruits secs,
ens portaven cançons com aquesta, Menja Avellanàs.
Amb ells ens acomiadem, ha estat un plaer acompanyar-vos
des del mes de gener en aquest 25 anys de ràdio, 25 anys de música.
Espero que hagueu gaudit com nosaltres
de retrobar aquestes velles cançons de la dècada dels 80 i 90
i us animo a seguir retrobant-les a través dels vostres mitjans,
a través de Tarragona Ràdio, a través de l'Spotify, per exemple,
on podeu recuperar velles cançons que teníeu potser oblidades.
Ens acomiadem, ha estat un plaer, molt bona tarda a tots i fins la propera.
Gràcies, Maria, bona tarda.
I també donar les gràcies a la Maria Carme Belando,
a l'Aima Llaveria, a la Maria Tudó, a la Dora Rioja
i també a tots els oients que ens heu aguantat
durant aquests mesos de programa.
Us convidem a sentir de cara la setmana vinent, el dimarts,
el nou programa que s'encetarà de 6 a 2 quarts de 8 de la tarda.
Però ara de nou haig de tardes, amb concursos, amb estiu,
amb calor, amb fred, amb el que vulgueu.
I això sí, abans de tancar, en aquest minut i mig,
tenim entrades per anar al Circo Italiano, que està a les Gavarres.
Tenim 4 invitacions, que serien dues invitacions dobles,
pel diumenge a les 6 de la tarda
i també dues invitacions dobles per el dilluns.
Si voleu anar, ens podeu trucar ara mateix,
al 977 24 47 67.
Entrades per anar al circ, per el diumenge i també per dilluns.
Si voleu anar, només ens heu de trucar
i ja teniu dues entrades per vosaltres.
977 24 47 67.
Encara que acomiadem, ens podeu continuar trucant, de veritat.
Tornem?
Hem de dir que dilluns, no, el dimarts, amb un nou programa.
I si voleu, 25 anys de ràdio encara,
continua dins de la xarxa,
continua dins d'internet a la nostra pàgina web,
a tralgonaradio.cat.
Gràcies, ha estat un plaer.
Fins a la propera.
Adéu-siau.
Fins a la propera.
Fins a la propera.
Fins a la propera.
Fins a la propera.
Fins a la propera.
Fins demà!