25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon divendres.
N'hi ha que feia temps que no dèiem això del divendres,
perquè el nostre programa s'acomiadava el dijous.
Però ja l'hem recuperat.
La setmana passada els amics del Factoria 2.0
acomiadaven les seves tants entre nosaltres.
Esperem que la propera temporada comptin
i tornin a arribar aquí als micròfons de Tarragona Ràdio.
I el que fem és recuperar el divendres
i també continuar amb el fil que vam encetar el dia d'ahir.
I és que avui el Nàstic fa 5 anys era equip de primera divisió.
Te'n recordes on estaves?
Un 3 de juny de l'any 2006, eh?
Te'n recordes? Fes memòria.
Era un dels milers, potser, dels tarragonins
que es va atensar a la plaça de l'Ajuntament
i una aixava una bandera del Nàstic?
Eres tu, potser?
Això ho vam sentir ahir,
amb totes les sorpreses que hi havia de cara als jugadors, directius...
Gairebé per tothom havia sorpreses.
Però avui el que escoltarem serà l'arribada dels jugadors
a l'Ajuntament de Tarragona,
on s'esperava un munt de gent.
va ser el dia següent, concretament,
el 4 de juny del 2006.
Escoltarem el que deien els jugadors,
la manera que tenen de festejar una cosa tan important com aquesta,
pujar a primera divisió.
I anem ja per feina,
perquè t'he de dir que ocuparà gairebé sencera
aquesta hora de programa.
Ens anem, com us dèiem,
el 4 de juny de l'any 2006.
Lloc, Ajuntament de Tarragona.
Protagonistes,
Gimnàstic de Tarragona,
a primera divisió.
Benvinguts a casa!
I gràcies!
Visca el Nàstic!
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Visca el Nàstic i visca a Tarragona!
Doncs els primers crits de Visca el Nàstic i Visca a Tarragona
al Palau Consistorial, aquí a l'Ajuntament.
I ara sí que tota la plaça de la Font,
que està ballant,
que està gaudint del moment amb la música,
amb la megafonia.
I el que intentarem més...
A veure si podem canviar una miqueta.
A veure, sisplau.
Intentarem moure amb algú,
que ens ha aixafat una mica el cable.
Intentarem anar ja cap a l'exterior.
Estan tots els bascons.
Estan, Jordi, tots els bascons plens
i milers de paperets
que tornen a il·luminar la façana principal
de l'Ajuntament en aquesta plaça de la Font.
Ara mateix al meu costat,
Bé que Raül Salguera o Bé Canà no són els que estan més
a l'extrem tret del balcó de l'Ajuntament.
Arriba Lluís Tessar a la rotonda municipal.
És un dels últims a arribar.
També corajat i aplaudit
pels seguidors del gimnàstic de Tarragona.
Ara mateix s'arriba al balcó.
I els jugadors del Nàstic
segueixen votant ara mateix
a la balconada principal de l'Ajuntament de Tarragona.
El públic ho està gaudint d'allò més.
i han venguat les enceses també
aquí a la plaça de la Font.
Ho està gaudint.
Al màxim comencen a sortir més jugadors
que segueixen votant
a la balconada principal de l'Ajuntament.
Estan al mig del balcó
Lluís Tessar, Josep Maria Andreu
i l'alcalde Joan Miquel Nadal.
També el conseller de Governació, Xavier Sabater.
Els paperets que il·luminen el cel de Tarragona.
Aquests papeles de color grana
en aquesta nit històrica per la ciutat.
Els jugadors que aixequen aquella copa,
aquella copa que hi posa la primera
amb l'escut del gimnestiu de Tarragona.
aquella copa de paper cartró
que els jugadors els hi han regalat
passant per aquesta plaça de la Font.
I ara el públic que es torna a vots
amb aquest I Will Survive.
Arriba Joan Pérez Bolo,
també un dels últims jugadors.
Arriba el subdelegat del Govern Central
a Tarragona, Joan Maria Balló.
Arriba Jesús Mari Serrano.
No hi cabrem en aquesta rotonda del Palau Municipal.
No hi cabrem al balcó.
Reclamen a Serrano
perquè és un dels capitans,
és un dels primers que ha de parlar.
Arriba.
Ara reclamen a Serrano.
Suposo que el veureu de seguida.
Veurem a veure si ve cap allà.
De moment no el veiem.
Veca Luis César allà a la llunyania.
Veca Angel Morales.
Veca Joan Pérez Bolo.
Marco.
Arriba Manel Ruth.
Arriba David Cuellar.
En fi, haurem de fer lloc
perquè si no, no s'hi cabrà.
i ara els jugadors que estan...
Arriba amb timbals
per donar-li...
Donar-li...
Que vais a fer?
Vas a tocar...
Jo que si no acabo de tocar.
No saben ni el que tocaran.
En fi, forma part de la festa, sens dubte.
Escolta, i a més a més,
ara acaben de treure una altra copa,
aquesta ja més gran.
Manolo Martírez amb un altre timbal.
Què vais a tocar, Manolo,
amb estos tambores?
Pues aquí la opción
es reventar el tambor.
Yo creo que va a ser la mejor opción.
Pero bueno, a ver si
por lo menos hacemos botar un poco la gente.
Venga, pues,
faran botar els seguidors del Nàstic.
Així ho intentaran.
Encara falta gent per arribar.
Ara veiem a poqui allà al fons.
Veiem el delegat, en Josep Maria Grau.
No sé cap.
Han de sortir gent del balcó.
I segueixen arribant encara
més membres de l'expedició del Nàstic.
Ara ja han ficat una tanca.
I ara suposo que tancaran el pas baix ja.
Però Déu-n'hi-do,
com ho està celebrant ara
la plossa de la Font,
que està plena de gom a gom.
Arriba Pinilla,
arriba Belboades,
arriba poc
i encara arriben responsables polítics
a aquesta zona.
La veritat és que no s'hi cap.
Ara mateix serà bastant complicat.
M'haguen de parlar amb els serveis de protocol,
amb els caps,
amb els responsables tècnics
de l'Ajuntament.
Arriba,
com dèiem,
un dels últims,
tot i que Puigal encara falten més.
Bastona dintre.
I ara el so de la megafonia.
Jordi,
que podrem escoltar en directe d'aquí uns instants.
Doncs d'aquí una estona
escoltarem la megafonia
perquè començarà,
ens oposem ja als parlaments.
Serrano!
Escolteu.
Bona nit!
Qui parla primer?
Ara t'ho dic, eh?
Perquè no ho veig.
Serrano,
serrano.
Per estar aquí tothom.
Serrano, eh?
Està parlant serrano.
Gràcies a tots vosaltres
i gràcies per ser la millor afició del món.
Gràcies!
Visca el Nasti,
visca Tarragona!
Doncs aquest era
Jesús Mari Serrano,
capital del Nasti,
parlant en català,
donant les gràcies a l'afició,
a la millor afició del món.
A complert la promesa de l'entrenador!
Buenas noches, Tarragona.
Ara és Luis César.
Muy feliz,
muy emocionado por ver tanta alegría.
Os lo digo de corazón.
Lo hemos sufrido,
pero al final lo hemos conseguido
entre todos.
y así tiene todo mucho más valor.
Felicidades de verdad,
de todo corazón.
Visca el Nasti!
Visca Tarragona!
Els crits de visca el Nasti
i visca Tarragona de Luis César.
I ara crits de Luis César
quédate a la plaça La Font.
Luis César,
que no té?
Luis César...
Doncs aquests eren els crits
de la plaça La Font.
Luis César quédate,
Luis César quédate.
Luis César quédate.
El president, Fressi!
Doncs és el torn per Josep Maria Andreu,
que alça el dit de la mà.
Això ja no és un somni, és una realitat.
Som de primera!
El crit de soma primera!
Gràcies, gràcies perquè amb vosaltres,
amb l'obrat d'arribar aquí.
Gràcies, Tarragona, visca el Nàstic, visca Tarragona!
Gràcies!
Que vota, que vota, que vota el president!
Això és el que demanen ara mateix els aficionats del Nàstic,
que estan aquí omplint la plaça de la Font de Gomagom.
Veiem Miguel Ángel Llera, també,
que porta una de les banderes.
i ara és el torn per Antoni Pinilla!
Pinilla, pinilla, pinilla, pinilla, pinilla, pinilla, pinilla!
Bueno, només puc dir gràcies
i dir-vos que avui m'heu emocionat.
No m'ho crec, el que ha passat avui aquí
i només puc dir gràcies.
Visca el Nàstic i viques els d'Arragona!
Totes les paraules també d'Antoni Pinilla.
S'abracen Josep Maria Andreu i Rafael Pintado
a la rotonda del Palau Municipal.
El president del Club Esquerra Tarragona
ha emocionat també amb el president del Nàstic,
Josep Maria Andreu.
I la plaça de la Font que només té un crit
Illa, Illa, Illa, Pinilla, meravella!
Ara veiem a Lluís Tessa votant,
veiem Pinilla,
i que voti, que voti, que voti Tarragona!
I tota la plaça de la Font
està votant ara mateix.
Que voti, que voti, que voti Tarragona!
Que voti, que voti, que voti Tarragona!
Veiem ara...
I ara Codina!
El torn és per Lluís Codina.
Ha parlat Serrano, ha parlat Pinilla,
parla també Codina, l'altre capità de l'equip.
Per tots nosaltres és un gran dia.
Ho hem de despertar d'aquest somni
i fem realitat que ja estem a primer...
Visca el nàstic i visca Tarragona!
Visca el nàstic i visca Tarragona!
Visca el nàstic i visca Tarragona!
Visca el nàstic i visca Tarragona!
Visca el nàstic i visca Tarragona!
Doncs els crits de visca el nàstic i visca Tarragona també
amb les paraules de Lluís Codina,
l'altre capità de la plantilla del gimnàstic de Tarragona,
a la balconada de l'Ajuntament.
Diego!
I ara l'afició reclama...
A Diego Torres!
¡A Diego!
Bueno, este ascenso os lo dedicamos a todos vosotros
porque sois cojonudos y sois de primera!
¡Eh!
¡Que vote! ¡Que vote! ¡Que vote Tarragona!
¡Que vote! ¡Que vote! ¡Que vote Tarragona!
¡Que vote! ¡Que vote! ¡Que vote Tarragona!
Les paraules de Diego Torres!
¡Sou de primera!
¡I fem votar tota la plaça de la Font ara mateix!
¡Vaurem d'aquí és el torn!
Jordi!
Sí?
Sí, ja tornem a estar aquí, eh?
Vale, vale.
Jo dic el Quim s'ha quedat allà al primer bar de la plaça de la Font
i ja està allà.
Què tal? Estàs bé, eh?
Bé, bé.
Hem fet una parada tècnica al primer bar, però ja tornem a ser aquí.
Vale, vale.
Escolta, tu estàs en una posició a prop del balcó, no?
Estic a baix, ara estic a baix amb la gent.
Escolta, escolta, va.
Aquest és el crit de l'afició del Nàstic
Seda el Nàstic és el millor que hi ha
Els jugadors del Nàstic estan en aquesta balconada
Miguel Ángel i ara que no es cansa
Dóna ja aquesta bandera del Nàstic
A la balconada principal de l'Ajuntament
Atenció que és el torn per rasar Kikpoki
Hola Tarragona
Esto para vosotros
Y para nosotros también
Visca el Nàstic y visca Tarragona
Es un showman
La boixeria, eh? La boixeria en rasar Kikpoki
Las palabras del jugador Nàstic
¿Qué pasa afición?
¿Cómo estamos esta noche?
Visca Nàstic y visca Tarragona
¿Quién era el animador, Kik?
¿Me l'has vist?
Era Carlos Merino
Vale, vale
Ahora...
Miguel!
Miguel Pérez
Ahora era verbo bo, eh, crec
Miguel Pérez y Manolo Martínez
A ver, a ver, a ver, a ver
Ja ve que ha anat l'experience d'allà, ara
Barça, Madrid
El Nàstic ya está aquí
Barça, Madrid
El Nàstic ya está aquí
Barça, Madrid
El Nàstic ya está aquí
Barça, Madrid
El Nàstic ya está aquí
Nota de vosotros
Pichinchi
I Lurzun
Pues ahora es el torc per Ismael Lurzun
El crit de Barça, Madrid
El Nàstic ya está aquí
Gracias a todos por todo vuestro apoyo
Esto, la verdad, que se nos escapa a todos de la mente
Y la verdad que el año que viene
El Nàstic ya está aquí
El año que viene
El Nàstic ya está aquí
Y la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la
El Nàstic ya está aquí
Ahora va con vosotros
El hombre
El hombre tímido del equipo
Jairo
Pues es el torc per Jairo
El hombre tibio del equipo
Luis Jairo
Muchas gracias a todos
Tenía razón lo de tímido
Y para demostrarles
Quiero que me ayudéis
Ahora sal la primera
Y el que nos agache
Y el que nos agache
¿Eres espectacular, Jairo?
A la bin
A la bin
Pom
De segunda
El que no
Bailele
Bailele
Bailele
De segunda
El que no
Bailele
Bailele
Bailele
Cabrón
Escolta
Tradueix algo
De segunda
De segunda
El que no
Baile
De segunda
El que no
Baile
Ale
Ale
Ale
En coreografia
I tot
Per què top
S'han acotjat a la balconada
Gràcies per tot, això és emocionant, és impresionant.
Adiós a la segona, adiós.
Adiós a la segona, adiós, adiós, a la segona, adiós, adiós, a la segona, adiós.
Ahora, el más rápido del mundo entero, el chavalito increíble, Cuellar.
El torn per Cuellar, pel navarràs.
Muchas gracias a todos por la noche que nos estáis haciendo pasar.
Esto es increíble, esto no lo había vivido en mi vida.
Y bueno, sois los mejores, no hay más palabras.
Muchas gracias, Fiscal Nasti y Fiscal Tarragona.
David Cuellar.
Bueno, ahora con todos vosotros, el salvador del Nasti,
el portero mejor del mundo, Rubén Pérez.
no pone aguantado el micro.
Solo quiero decir que esto es lo mejor que me ha pasado en la vida
y esto lo debo a todos vosotros y a todos mis compañeros.
¡A el año que viene, Nasti y Real Madrid!
¡A el año que viene, Nasti y Real Madrid!
¡Nasti y Real Madrid!
¡Nasti y Real Madrid!
¡Y ahora los dejo con el argentino para que se entreguen un poquito!
¡Ja, ja!
¡Alopidio!
Escolta, recorda que después te estoy haciendo una cosa, eh.
Bueno, simplemente gracias por haberme hecho sentir como en mi casa.
¡Gracias, Nasti y gracias, Tarragona!
¡Lo dejo con David García!
¡El hombre que juega de todo!
¡El hombre que juega de todo, David García!
¡Mama poca la David García, eh!
¡Atención, David García!
¡Bartolo y Riu!
¡Y el alcalde treu directamente a Abel Boades!
Sí, porque Abel Boades estaba en aquel balcón y no volía venir.
¡Reus! ¡Gabrón! ¡Felicita campeón!
¡Reus! ¡Gabrón! ¡Felicita campeón!
¡Reus! ¡Gabrón! ¡Felicita campeón!
¡Reus! ¡Gabrón! ¡Felicita campeón!
¡Ho tenia clar que si algú había de fer alguna cosa así era David García!
Bueno, va, sense més comentari, eh! De totes formes, ho deixem aquí, eh!
Lo deixem caure.
Per cert, que Abel estaba aquí, en aquesta balconada, on estem nosaltres, no estava la balconada central.
I ha vingut cap aquí l'alcalde a buscar-lo esprosament perquè anés cap a l'altra balconada.
Bartolo es tapa la cara després de las palabras de David García.
¡Cuánto de vosotros, el mejor medio centro del mundo! ¡A ver! ¡Gabrón!
Bueno, muchas gracias por el vuestro apoyo y que seguíu animando al Nástic en primera, que fará mucha falta.
¡Visca el Nástic y visca Tarragona!
Liela!
Totes les paraules de Belugada és que l'havia vingut a buscar aquí en persona, Joan Miquel Nadal,
alcalde, perquè anés cap a l'altra balconada on ell no volia anar
�리! Lleida! Lleida! Lleida! Lleida! Lleida! Lleida! Lleida! Lleida!
Lleva i Manolo ho tenen una mica mala mena això avui.
Un llevant que ara està fora de les places de Cent.
I Miguel Angelera que li acaba d'enviar un recadet.
Lleva i Manolo s'haurien d'anar prenent...
Hola Diego!
Marco! Marco! Marco!
És el tor de Marco.
I en el moment Diego Torres exercint de mesra cerimònies.
Arriba Marco.
Espero que estiguis disfrutant de això com a tots nosaltres.
Y nada, creo que quizás nos estáis acostumbrando mal.
Porque desde que llevo aquí el segundo ascenso y espero que me deis muchos más.
Porque con vuestro apoyo, el lácteus aún llegará aún más alto.
Visca el lácteus y visca Tarragona!
Marco, que per cert, la senyera que porta penjada
és la senyera que portava la mòbil de Tarragona ràdio durant la rua.
El tercer de passar con el otro portero del equipo es Álvaro Iglesias.
Álvaro Iglesias, el tor del porter del lácteus.
Buenas noches.
Solo quiero deciros que me habéis hecho la persona más feliz del mundo con este recibimiento.
Visca el lácteus y visca Tarragona.
Doncs Álvaro Iglesias, el tor també pel porter del lácteus.
Un gran centrar.
Òscar Álvarez.
Que dóna el torno a Òscar Álvarez.
Bueno, Tarragona, res, que estem molt contents d'haver lograt això.
I res, que sou collonuts.
I que, bueno, aquí tenim la copa de campeons.
Bote, bote, bote de segunda, que no bote.
Bote, bote, bote de segunda, que no vote.
Pregunta que no goce.
Goce, goce, goce.
Ya nos pasé, vamos, el Diego Reyes, la bala de la banda esquerra.
I lògicament tota la plaça de la Font voten.
Jo sóc daré una gràcia por estar aquí, ¿sabéis?
Por hacernos el día más feliz de toda nuestra vida.
Así que, a primera, oh, eh, a primera, oh, eh, a primera, oh, eh, a primera, oh, eh, a primera, eh, oh, eh.
Y ahora os paso con Kiko.
Un dels hits, ja ho he dit, més repetits, aquests de la primera.
Sí, era el maquina Diego Reyes, eh.
Sí, i va, Kiko Ramírez.
Una noche como esta, esta gran felicidad que todos sentimos dentro.
Y felicitar desde aquí, a Tarragona, a toda la provincia.
Y que el Nasti es muy grande.
Y hay sitio para todos. Gracias, Nasti.
Ahora Kiko Ramírez ha arreglat el que abans veía, David García, ¿no?
Exacte, exacte, jo crec que ara ho ha arreglat ell, eh.
Escolta, el mal informat, eh, David García.
I vaig a mi Bartolo.
Todos, todos, todos, todo esto es posible.
Visca el Nasti y visca Tarragona.
Qui queda, Jordi?
Home, allò en aquest extrem d'aquí ve Cángel Morales, que no ha dit res.
Bolo.
Vec Joan Oriol, veig Rosalguero.
Bolo, Bolo.
Bolo, Bolo, Bolo.
No, criden a Morales, ja.
Morales està a l'extrem dret de la balconada de l'Ajuntament.
I és que a Morales és estrany que no li cantin allò de Superlotina.
Ja està, Morales en marxa, vinga.
Moltes gràcies pel vostre recolzament i, bueno, sento ser molt repetitiu, però...
Illa, Illa, Illa, Pinilla Maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pinilla Maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pinilla Maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pinilla Maravilla!
Doncs, Illa, Illa, Pinilla Maravilla, el crit ara mateix un ànima a la plaça de la Font.
I veurem per qui és el següent tor de paraula.
Bona nit, Tarragona!
Nano.
Escolta.
Espero que los de al final nos acompañe un poco.
Hola, Pondo Norte!
Hola, Pondo Norte!
Buenas noches y vinga a Tarragona!
Vinga, Tarragona!
Aquest era el nano.
Bona mare, per qui és el tor de preguntes veiem a Joan Miquel Nadal ja al costat de Marc,
ara mateix, traient una mica el cap aquí també a la balconada de l'Ajuntament.
Hola, Don Pepito!
Hola, Don Pepito!
¿Pasó usted ya por casa?
No sé, no sé.
¿Quién era?
No sé, no sé.
¿Quién era aquest?
No sé, no sé.
¿Era Merino?
¿Ale usted a mi abuela?
Ah, no, és Manel Ruth.
És Manel Ruth, eh?
Manel Ruth.
Manel Ruth, eh?
No sé, no sé, no sé.
Campeones!
El crit de campeones a la plaça de La Font.
Alex Pérez que continua amb un timbal immens a la balconada de la plaça de La Font
i les perruques les porten ara mateix Miquel Pérez i Miguel Ángel Llera.
El crit de Bolo Bolo.
Miguel Ángel Llera, ho té complicat avui.
Saragonins, Joan Oriol.
La tenim aquí i ho hem d'aprofitar.
El año que viene Vicente Calderón.
El año que viene Vicente Calderón.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, Vicente Calderón.
Doncs els crit de Joan Oriol de l'any que viene Vicente Calderón.
Raúl Salguero.
Simplemente decir que no solo sois la mejor afición del mundo, sino que sois la mejor ciudad del mundo.
Sois el orgullo de este equipo, que lo sepáis.
¡Sí!
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo!
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo!
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo!
¡La Chiveta Calderón!
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo!
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo!
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo!
Es el tor por Manolo, ¿eh?
Y el que crida es el coqui.
¡Lo, lo, lo, lo, lo, lo!
Manolo, que és dels que està malament de la veu avui també, ¿eh?
Ara surt, ara sortirà amb un timbal, ara sortirà amb un timbal Manolo Martínez.
I ens promet una mica de percussió per la nit.
Doncs vinga, escoltem el Manolo ja.
A veure què fan.
A veure, a veure.
Bueno, Tarragona, hace dos años estuvimos aquí.
Y aquí el colega Diego Torres vino con una copa de primera división.
Y algunos éramos los ilusos que pensábamos que estaba difícil llegar.
Y aquí estamos.
Con la ilusión que pusimos en el equipo toda la plantilla de este año,
lo hemos conseguido.
Lo hemos conseguido porque...
Primero.
¡Lo, lo, lo, lo!
Lo, lo, lo, lo, lo!
Lo, lo, lo, lo, lo!
Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo...
¡No, sí!
Y bueno, con la ilusión toda la gente de Tarragona,
al final lo hemos conseguido.
Mis compañeros, los más grandes de España,
Hemos currado como cabrones
No hemos dejado los cuernos en el campo
Y bueno, ya te digo, con vuestro apoyo
Hemos logrado
Ser algo en Tarragona
Y nos sentimos orgullosos de tener la afición que tenemos aquí en Tarragona
Bueno, mucha suerte
Y al año que viene
Apoyar a la muerte, chavales
Que nosotros, dentro del campo
Dejaremos el pellejo
Y sí, sí
Hasta aquí
Sí, sí, sí
Y nadie ya está aquí
Sí, sí, sí
Y nadie ya está aquí
Bueno, Manolo ha estat clar, eh?
Sí, Manolo que durante la rua no ha cantat massa
Perquè així tenia veu encara per aquesta celebració
Para arribar aquí
Pero yo creo que como persona ha dejado huella dentro del vestuario
Mi compañero y gran persona
Álex Pérez
El torpe a Álex Pérez
Un dels animadors de la festa
Y un dels jugadors, potser
Que ha tingut una temporada més complicada
En primer lugar, os quiero dar las gracias
Porque para mí ha sido un año muy duro
Porque para mí ha sido un año muy duro
Y gracias a todos vosotros
Esta ha sido una alegría muy grande
Y ojalá el año que viene
O el siguiente
O el siguiente pueda estar con todos vosotros aquí
Celebrando otro título
Y ahora, ahora todos juntos
Campeones
Campeones
Campeones
Oe, oe, oe
Escolta, l'Alex Pérez s'ha tirat de la piscina
Otro título
Això què vol dir?
La lliga
Sí, no?
O la Copa del Rei
Que tant i tant t'agrada a tu
Hòstia, aquesta m'agradaria
Aquesta m'agradaria molt
Bueno, de moment
Jo ja veig
El Sardar
Sant Mamès
Anoeta
Criden Alfonso Vera
Escolta, però l'espíquer
Ara és resar que Echpoki, no?
Sí, sí, Echpoki ha agafat el microfono
El estònic no el deixa anar
Ara, ara, ara sortirà Alfonso
Estava al saló de plens
He parlat per telèfon
Echpoki torna a tenir el micro
Però no s'atreveix perquè, clar
Ara, ara, ara veig per aquí, no?
Buenas noches
Bueno, solamente tengo palabras de agradecimiento
Para esta afición
Que en los momentos malos
También ha estado con nosotros
Y os lo merecéis todos
Y ahora, bueno
Vamos a cantar una canción
Adiós
A segunda
Adiós
A segunda
Adiós
A segunda
Adiós
Adiós
A segunda
Adiós
Adiós
A segunda
Adiós
Adiós
Un dels que té més ganes de festa
S'enpoqui, eh?
Sí, sí
Fins al punt de cara a l'alcalde
Li ha dit
S'està convertint en l'autèntic líder, eh?
Sí, sí
No ha deixat del mig del balcó
Recordem que hi haurà parlaments
Let's go
¡Escane!
Mi l'alcalde
both
Gràcies a tots, gràcies a tots, la luna, el cancion, Carlos Molino!
Escolta, Molino encara no ha parlat, oi?
No.
A l'alcalde li reclama el micro directament a Pocky, a Pocky de totes maneres.
Vol passar algun company, però és que teòricament l'acte o la part del balcó hauria d'acabar amb unes paraules de l'alcalde
i després un piro musical, un petit piro musical, que seria la gran sorpresa de la nit.
Però els jugadors no tenen ganes que això s'acabi.
Ara s'han apagat una mica les llums de la plaça, per això.
S'acabaran les llums i hi haurà aquest piro musical amb We Are The Champions.
I ara torna a votar l'Ajuntament amb els jugadors i també la plaça de la Font.
Visca el Gnàstic i visca Tarragona!
I a continuació l'Ajuntament de Tarragona, Filtènia, Ricardo Caballer i el Club Gnàstic,
us ofereixen una petita demostració, un petit piro musical amb el We Are The Champions.
Doncs aquest és el piro musical, comença a sonar.
Ah!
Ah!
Ah!
T'en!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
And we'll keep on fighting till the end.
We are the champions, we are the champions.
Tosa, colusa, so we are the champions.
¡Viva Quipón!
¡Apromola!
¡Viva Quipón!
¡Viva Quipón!
¡Viva Quipón!
¡Viva Quipón!
¡Viva Quipón!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
ו paramet!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sobrenki!
Fins demà!
Fins demà!
Na!
Fins demà!
Na!
Na!
Na!
Na!
Na!
La cançó de la permanència, la cançó que es va fer per la temporada passada,
per aquella festa que es va fer per la permanència dels 50 punts.
Carai, com han canviat les coses!
I els que més vallen, sens dubte,
John Pérez Bolo, David Cuellar, Abel Boades,
Manel Ruth, que estan al mig del balcó i que no paren també,
Josep Cigar.
M'estic per tu, el nostre cor és gana,
M'estic per tu, un sentiment a la germana.
M'estic per tu, un estic, un estic, un estic de Tarragona.
M'estic per tu, un estic n'estic, un estic de Tarragona.
M'estic per tu, un estic n'estic de Tarragona.
M'estic per tu, un estic de Tarragona.
El gimnàstic cridem amunt.
Visca a Tarragona.
Estic per tu.
Són penes de l'Ajuntament.
Diego Torres, que és el que està ara uneixant la bandera.
El gimnàstic de Tarragona.
Veiem darrere del Miguel Ángel Llera,
amb la senyera de la ciutat,
amb les perruques que porten tant ell com el Miguel Pérez,
les bufandes d'Atlàstic amb horitzontal,
i els jugadors d'Atlàstic gaudint d'aquest moment històric, també.
I Bolo, que sap la cançó de fer a pa, eh?
I ara, la Ola, la Ola al donar de l'Ajuntament dels Defensants d'Atlàstic.
Doncs s'ha acabat aquesta cançó.
La cançó d'Atlàstic de la temporada passada,
aquella que el Quim recordava que es va fer per la permanència.
I ara, els jugadors d'Atlàstic saludant a l'afició,
i l'afició que torna a votar a la plaça a la font.
Bé, el cantic no el reproduirem ara, eh?
De moment Bolo no parlant, no, encara?
No, no, falta per parlar Bolo,
i Diego Torres té el micro preparat i amb ganes de parlar.
I ara sona el portí, la cançó segurament més escoltada
juntament amb l'himne del Nàstic durant tota la rua,
durant les celebracions.
La cançó de l'ascens de la factoria d'Alfons Muñoz,
la cançó que va sonar cantada pels jugadors del Nàstic
i pel grup Mil Històries en la festa de l'ascens,
en les celebracions de l'ascens de segona B, segona A,
quan Jordi Vinyals era l'entrenador al gimnàstic de Tarragona.
Doncs el portí a la plaça a la font.
El portí a la plaça a la font.
El portí a la font.
I mentre sona el portí, a la plaça de la font,
hi ballen alguns jugadors altres,
estan ja a la zona del pati del Rei Jaume I,
prenent un refresc, prenent també un tentempier,
en fi, per agafar forces després d'aquestes dues jornades tan intenses.
veiem alguns jugadors, com Abel Guades, o Jesús Mari Serrano, o Igots Jallo.
També veiem Luis César, i en fi, també a molts altres aficionats,
seguidors i socis que estan aquí, al pati del Rei Jaume I,
prenent aquest refresc després d'aquesta tarda i nit tan plena d'emocions.
I aquí a la plaça de la font,
mentre el públic segueix cantant, segueix votant
i escoltant aquest portí, la cançó de l'ascens de segona divisió A.
Fins demà!
Esclana nuestro corazón
Yiremos juntos para compartir
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí
La ilusión de un viejo sueño que hoy cumplí
la il·lusión de un viejo sueño de hoy cumplir.
Doncs el portí, l'afició del Nàstic celebrant-ho
i també els jugadors que ara mateix estan tornant a fer reverències
de la seva afició.
És el gest ara que fa des de la balconada de l'Ajuntament,
amb Olo, Marco, veiem dos jugadors,
que són els dos que estan al capdavant, al nivell mig.
Et veig bé aquí, Quim.
Sí, eh? Estic còmode.
Jo també em veig bé. Hola, Jordi, com estàs?
La gent que ara torna a cantar.
Ara ja diem que se n'enseix ja les llums de la plaça de la Font
i que per tant això deu estar a punt d'acabar
perquè els jugadors, després, com deia el Ricard,
tenen aquest refrigeri al pati del Jaume I.
Del rei Jaume I.
Sí, ara l'entreny a la pàrruca el Miguel Ángel Llera.
Ara veig el Ramon Font fins i tot el cap a premsa del Nàstic
sortir a la balconada.
Jo veia moltes ganes a parlar el Diego Torres,
però crec que el deixaran sense parlar, eh?
Perquè veig que diuen adéu al jugador, ja aplaudeixen,
i crec que això...
Ens hem quedat sense escoltar Bolo, eh, al final.
Sí, Bolo no ha dit res.
No, però escolta, em queda una imatge curiosa d'abans,
que és la que us explicava de la vela aquí,
en aquesta balconada on estem a la premsa.
No volien anar cap a l'altre,
ha hagut de venir l'alcalde, Joan Miquel Nadal,
i també Lluís Codino, un dels capitans de l'equip,
a buscar-lo perquè anés cap allà abans que parlés.
És que ha sonat com a... com a Déu, no?
Mentrestant...
Perdona, Tere, deies?
És que deia que l'opció, l'actuació de Bela ha sonat estrany, no?
Sí, sí, ha sonat...
Com a Déu.
Com a Déu, ja us ho fareu a primera divisió.
No m'atrevia a dir-ho, però jo diria que...
Sí, sí, jo tampoc, però aquí ho hem comentat a la ràdio.
Recordem que Bell Boades aquesta passada setmana
es parlava d'aquell Betis i d'aquell Saragossa,
s'havien interessat en ell, eh?
Sí, però potser no ha sonat tant a Déu.
Vaja, jo m'esperava que...
algunes paraules més contundents de Bell Boades,
ja que estava tan apartat,
l'hem vist arraconat, no en el balcó principal,
sinó en el balcó dels laterals.
A més ha dit, el nàstic us necessitarà al públic la pròxima temporada, no?
Sí, s'ho anava passat, no?
No, no, us necessitarà, però ell no s'hi incluïa.
Doncs, escolta, que ara mateix els jugadors han abandonat ja
aquesta balconada a l'Ajuntament
i suposo que estan baixant cap baix ja, Ricard.
Sí, estan, la majoria ja estarà aquí a la zona del pati del rei Jaume I.
Ara parlàveu del possible Déu de Bell Boades.
Una altra de les persones del nàstic
amb la que s'especula sobre el seu futur
és l'entrenador Luis César,
que està prenent aquí el refrigeri,
està departint a molts aficionats.
Luis, en fin, han sido dos días muy intensos, no?
Han sido dos días de tremenda felicidad.
Ayer, perquè matemàticament el nàstic
es convertir en un equip de primera.
Hoy, perquè hem venit a celebrar amb la nostra afició
i s'ha desbordat totes les expectatives.
Jo me esperava algo grande,
però no me esperava això.
Tengo que reconèixerlo, perquè ha sigut espectacular.
Sabia que la ciutat s'hi va a echar a la calle,
però no, no en aquesta magnitud
i estem tots molt orgullosos, no?
Perquè hoi és un dia feliz per la Tarragona.
Hoi és un dia en què
aquesta fecha quedará marcada per la història.
Con Luis César hemos compartido las últimas horas,
lo hemos visto llorar al acabar el partido
en el palco del Estadio de Chapín.
Lo vimos en la cena posterior,
en la fiesta del Hotel Encherés.
Lo hemos visto hoy en la llegada al aeropuerto,
esta tarde en la Rúa, aquí en el Ayuntamiento.
De la imagen personal íntima que le queda a Luis César
de todos estos momentos, ¿con cuál se queda?
Bueno, yo me quedo con...
¿Ha habido algún momento especial?
Sí, ha habido los últimos minutos del partido de ayer.
La verdad es que lo veía hecho
y no pude contener las emociones, ¿no?
Y ha sido ayer uno de los momentos más importantes
de mi vida profesional.
Y bueno, la culminación ha sido el acceso de este equipo
que, bueno, que es lo más importante
que me ha pasado a mí a nivel deportivo.
Mañana volverá un poco a la normalidad, entre comillas.
Mañana, por ejemplo, con Luis César hablaremos
desde el Petit Tarraco, que es uno de los locales habituales
a los que va cada día Luis César,
porque de alguna manera vuelve la normalidad.
Luis César ha escuchado hoy, en las últimas horas,
mucho el grito de Luis, quédate, se va a quedar.
Bueno, esta semana toca ya hablar de otros temas, ¿no?
O sea, hasta ahora había que hablar del rival de cada semana,
de vencer, de ganar, para conseguir el ascenso.
Y ahora toca ya, definitivamente, pues un poco
plantear lo que quiere el Nasti para el año que viene
y, en definitiva, en los próximos días,
en las próximas horas, en definitiva,
se sabrá un poco cuáles son las intenciones
del Nasti de Tarragona y lo que va a ocurrir.
¿Y qué quiere Luis César?
Luis César le gustaría quedarse en el Nasti de Tarragona.
Yo lo he dicho antes y lo vuelvo a reiterar ahora mismo.
Pero con unas condiciones, evidentemente,
y eso es lo que hay que negociar.
No, no hay condiciones, no, eso es un poco definir
cuáles son los objetivos del Nasti del año que viene
y cuáles son los medios deportivos para alcanzarlos, ¿no?
Pues nada, lo de siempre, cuando un entrenador
empieza un proyecto, pues saber con lo que va a contar.
Luis, gracias.
Muchas gracias.
Nos vemos mañana en el Petit Tarragón.
Muchas gracias.
Luis César, que, com dèiem, demà tornarà d'alguna manera a això,
a una certa normalitat de la vida quotidiana,
explicant això, que ara comença una nova etapa d'aquests provésies
en què cal ja començar a parlar del futur més immediat.
Ara la invasió ja és total,
aquí al Pati del Rei Joma I,
jugadors, aficionats, tècnics,
en fi, tota l'expedició.
No sé, Jordi Quim, si continua la festa a fora, a la plaça,
o ja s'ha acabat?
Es mou algú, hi ha gent que comença a marxar,
però Déu-n'hi-do la gent que encara queda a la plaça,
el que passa és que, esclar, serà molt lent això,
a la plaça de la zona ara serà molt, molt, molt lent,
però Déu-n'hi-do encara la gent que queda, Jordi.
Jordi?
Hem perdut el contacte.
Hem perdut el contacte amb el Jordi.
És que veig el Lluís Comas que passa a la presó del balcó,
Ricard, que està saludant.
Hola, Lluís, què tal?
Intentarem buscar altres protagonistes,
si ens podem moure en aquesta zona,
realment complicada.
Hi ha moltíssims mitjans de comunicació,
hi ha familiars, els directius, els amics, els acompanyants,
els jugadors, les nòvies, les dones...
Voldria apropar-me un moment a l'alcalde,
bàsicament, per saber si hi ha hagut alguna incidència,
o si podem fer un balanç plenament satisfactori de la nit.
Ara, Joan Miquel Naval està parlant amb Javi Bartoli i amb Lluís Codina.
Alcalde, bona nit un altre cop.
Com ha anat la festa?
Tal com ho preveia?
Va molt bé, va molt bé.
Millor del que ens imaginaven,
i amb un grau de civisme molt elevat a la ciutat, i tot molt bé.
Hem assajat un piro musical, que no sé si vol dir que per Santa Tecla farem coses aquestes.
No, a Santa Tecla farem un...
Ai, perdona, a Santa Tecla el que farem serà...
Un dels actes serà una retransmissió del partit del Nàstic.
Sí, un dels partits del Nàstic els donarem per Santa Tecla.
Però el piro musical no l'he pogut veure, perquè des del balcó no es veia,
però m'ha dit el Carles que estava molt bé.
Miris-ho per la tele, que queda molt maco.
Segur.
Balança la jornada i de tot com ha anat aquest cap de setmana?
Ahir va ser un dia formidable, perquè hi va haver una manifestació espontània molt bonica.
Molt de civisme, molt de nivell, molt de categoria i molt de respecte.
I avui, tres quarts del mateix, tot va molt bé i ha respost l'afició amb un alt grau de civisme.
Estic contentíssim des de totes les perspectives.
Gràcies, alcalde, ens veiem demà.
Gràcies a l'alcalde de Tarragona, que també demà estarà en directe al matí de Tarragona Ràdio.
A partir de les 10 demà, per cert, ja podem anunciar que farem també una edició monogràfica del matí de Tarragona Ràdio
a partir de les 7 del matí i fins a dos quarts de dues, amb molts continguts.
Passarà l'alcalde, tindrem a Lluís César, parlarem amb expresidents,
presidents com Antoni Vallverdú, José Luis Calderón i José Luis García.
En fi, serà un programa.
Visitarem algun col·legi també per veure com els més petits de la ciutat
han viscut aquest cap de setmana.
Mirarem de parla un moment amb John Pérez Bolo, perquè ens expliqui.
John, preguntaven ara els companys del Jordi Blanc i el Quim Pons
com és que no has parlat avui al balcó?
¿Cómo que no?
Dèiem que no.
Hombre, ¿qué ha hablado?
Pues ara els hi preguntarem.
No están atentos, no están atentos.
Han bajado ahí un par de puntos, eh?
Ya ha hablado, ya ha hablado.
¿Qué tal la fiesta?
Bien, muy bien, ¿no?
Impresionante.
Yo creo que esto, bueno, no se nos va a olvidar en mucho tiempo.
Ahora celebrarlo, eh?
Sí, bueno, tenemos dos semanitas muy buenas por delante
para celebrar con toda la gente este ascenso.
Gracias.
Aquí seguim en directe.
La veritat és que hi ha una multitud de periodistes, de mitjans, d'aficionats.
Miraríem de parlar amb Abel Boades.
A propósito d'allò que comentàvem fa uns minuts, de les seves paraules al balcó de l'Ajuntament,
per si signifiquen alguna cosa o no, si tenen, en fi, un significat especial en aquesta nit de celebracions
aquí a la plaça de la Font i a l'Ajuntament de Tarragona.
Mentre se'n veiem en un racó també al residuó de festes, Carles Sala.
Ricard, amb Abel Boades ara mateix, Abel Boades.
Bona nit.
Escolta, t'hem vist molt apartat a l'alcó.
No, bueno, apartat no, perquè, bueno, no cabíem tots i, bueno, i estaven i tenien que parlar els capitans
i, bueno, i els consellers de festes, que eren Diego y Manuel i companyia, i, bueno, i per això,
i no cabíem tots i, bueno, i estaven al balcó del costat.
M'han dit, m'han dit, eh, que les teves paraules han sonat una mica com a comiat, no ho sé.
Com a què?
Com a comiat, com a despedida.
Bueno, que va, que va, ni molt menys.
Jo, de moment, ja, ja te dic, jo he aconseguit tot l'objectiu i, bueno,
i ara n'hi haurà dos, tres setmanes per a, per a disfrutar de aquests moments
i després a veure què passa, perquè, bueno, el comiatat no, no ho sé, ja te dic.
Així que, bueno, estic a veure què passa en el tema del president,
a veure què passa en el tema d'entre i després a veure què passa.
Però, m'ha, ens han dit també que tens alguna oferta de, potser, d'equips de primera actualment,
de Betis i Saragossa?
Bueno, ja, ja estàs dient tu més coses que jo.
Jo, jo t'he dic que a hores d'ara jo no tinc ninguna confirmació d'equips, eh.
Jo, bueno, sí que és de vegades que m'heu presentat, m'ha dit tu,
centra't en subir en el Nàstic, que esto es un prestigio para todos
i després ja veurem què passa amb el teu futur.
Però, bueno, que estic en primera divisió, pues, bueno,
n'hi ha que plantejar-se moltes coses.
Gràcies, Abel.
Gràcies.
Doncs, Abel Boades, un jugador que s'haurà de plantejar alguna de les coses
després d'aquest ascens a primera divisió.
Veurem què passa amb aquestes ofertes que té de clubs com va ser Saragossa
o Real Betis i veurem com acaba el futur del jugador Benimodo.
Ell parlava d'aquesta continuïtat tant del president com de l'entenador.
Suposem que també d'això depèn la possible continuïtat de Abel Boades, Ricard,
per cert, que la festa fora segueix, eh, que la gent no es mou aquí,
no sé si esperen que surtin els jugadors, però la gent no es mou
i ara s'està cantant l'emparito roca aquí fora.
Doncs mira, com si estiguessin a Santa Tecla.
Ens va molt bé perquè ara parlem amb el regidor de festes Carles Salacarles.
És que ens diuen que estan cantant l'emparito roca aquí fora a la plaça La Font.
Ens ha faltat l'emparito roca per la baixada de l'àliga.
No, no, però la gent ja la canta, eh.
La canta és igual, no passa res.
Festa espontària a partir d'ara.
Entre l'emparito i el paquito chocolatera, jo crec que ara és aquesta part de la festa
que cal que la gent els seus càntics, les seves cançons, acabin de redonir
el que crec que ja ha estat un cap de setmana fantàstic, esplèndid.
N'està mal dir-ho tampoc, però realment el que ha fet la festa ha sigut la gent.
El ciutadà de Tarragona ha sortit al carrer, un per al Passafona,
un per a la Rambla, una nova de dalt a baix,
plaça en Pira del Terrana, que ha estat fins i tot dificultós
que els autobuses hi poguessin arribar.
I realment jo crec que avui Tarragona ha tremolat, ha vibrat d'emoció
amb aquests 25 herois, més els tècnics, més la directiva,
que han aconseguit fer un somni realitat, que és pujar a primera divisió.
Escolta, i el Pira Musical, que avui hem fet com un tastet,
pot ser la prova d'un acte per la propera Santa Tecla?
Em sembla que el regidor que vingui darrere meu de festes
tindrà algun repte més important que jo per fer un Pira Musical més potent, no?
En tot cas, Ricardo Caballers ens va oferir aquesta possibilitat,
li van dir que encantats, que escollim el tema Aguiar de Champions, com no?
I doncs bé, al final hi ha hagut algun segon, una mica descoordinat,
però crec que ha estat un molt bon tast del que era aquesta petita sorpresa
que teníem reservada per tots els que han pogut entrar a la plaça La Font.
Si parlar del successor de Carlesal, això vol dir que aquesta Santa Tecla no ho provarem,
això de fer un Pira Musical més potent.
Exacte, ni el concurs de Castelldefocs, que hi ha algun element sorprès
que el concurs de Castelldefocs ja explicarem, que ara no toca, avui no toca.
Avui no toca.
I per Santa Tecla, doncs no, no ho tastarem, més Pira Musicals de moment no.
Una última cosa, la festa ve, no? Cap problema en l'organització?
Jo...
I cap incidència?
No ho voldria ara, perquè encara ha d'acabar,
a pecar de soberbia ni...
Però és allò de dir, avui tinc moltes ganes de dir que n'aprenguin, eh?
Aquells de Barcelona, que a Canaletes no sé què acaba passant,
que no n'acaben de saber.
Doncs avui nosaltres crec que Tarragona, no ho diu el regidor,
ho diu la ciutadania, ha fet la ciutadania una festa cívica
i la ciutadania pot dir que n'aprenguin ben alt,
que comencin a tremolar, que el nàstic arriba,
que sabem celebrar-ho cívicament, familiarment,
com se va demostrar ahir i avui aquí al Punt Neuràlgic de la Festa,
que és la plaça La Font.
Carles Sal, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, Ricard.
Gràcies al regidor de Festes, Carles Sal,
que, en fi, així ha valorat la festa que hi ha hagut
al llarg de tota aquesta tarda i aquesta nit a la ciutat de Tarragona.
Quim, no sé si hi ha algun protagonista
o alguna cosa a comentar des de fora, des de la plaça La Font.
Ens hem reubicat ara, Ricard, a la balconada,
per mirar quin era l'aspecte que presentava aquesta plaça La Font.
Una plaça La Font que ara sí que es va buidant mica en mica,
que veiem que cada cop queda menys gent,
això sí que són els més cridaners, segurament.
encara fan voler ja senyeres, encara hi ha gent pujada
al damunt de les tanques aquestes que fan un passadís,
que ara realment Vicenç Aixent és molt estret, eh, el passadís.
I ara torna a cridar perquè és gent que no vol marxar,
gent que espera que tornin a sortir els Jodos.
No sé si sentiu com crida encara la plaça La Font.
Se sent, se sent com es crida fora.
Queda molta menys gent, per això s'està buidant a poc a poc,
però el que deia el Carles Sala jo crec que és molt important.
La festa ha estat molt, molt, molt cívica durant els dos dies.
Sí que hi va haver un pati d'incident ahir amb el càmera de TV3,
un incident totalment, vaja, escarós, per dir-ho directament,
però la resta està d'una festa molt cívica, no?
Quim, mentrestant com que la majoria de protagonistes
estan aquí dintre, volia saludar a la mare de Manel Ruf,
però a la mare i al fill,
perquè a la mare ja havíem parlat alguna vegada amb ella,
ahir vam parlar poc abans del partit.
Ricard, pots parlar amb son pare també?
Sí, sí, també puc parlar amb el pare, aquí estan tots.
El pare, la mare i el fill.
La mare la vull saludar primer que res
perquè ahir estava molt emocionada abans del partit.
En fi, com ha viscut totes aquestes hores?
Això ja ho vaig dir ahir.
Jo no havia viscut mai un ascens
i per a nosaltres la família ha sigut impressionant.
A més a més, la gent de Tarragona està superbolcada
i estem disfrutant com uns tarragonins més
de tota aquesta festa impressionant, torno a dir.
Genial.
Quina cosa li ha agradat més de tot el que ha vist?
Si és que es pot quedar amb alguna cosa.
Jo, el calor, la calor de la gent,
és que és supercordial, superprop dels jugadors
i te va, a Manel, anava jo darrere gravant,
a Manuel i a la gent conforme caminaven
per l'entraeta a l'Ajuntament.
I com l'agraven i dic,
Rú, quédate, Rú, quédate.
Jo dic, això, estava, he plorat i tot.
Un nano xiconino que plorava, Rú, Rú.
I, bueno, impressionant.
Gràcies, Tarragona.
Hem tingut també els castells de focs artificials
de Ricardo Caballé de València.
I el parc, com ho ha viscut?
Doncs, bueno, la meua dona ja ho ha dit tot.
Ja no sé què més puc dir,
perquè estem molt emocionats en la gent,
perquè, clar, volen anar al nano com, no sé,
com si fos fill d'ací, de la terra.
Doncs, molt contents, molt contents.
Que emocionant que ha estat
tornar a recordar aquells moments.
El que passava a l'Ajuntament de Tarragona
un 4 de juny del 2006
donant la rebuda al Club Gimnàstic de Tarragona,
que venien de xerès.
I és que avui, avui mateix,
fa 5 anys que l'àstic va ser de primera divisió.
Nosaltres hem d'acomiadar aquest programa
recordant-te que el Joan Maria Bertran
el tornarem a sentir de cara dilluns
i és que avui ens ha faltat temps, de veritat.
Però, si voleu, tenim repetició d'aquest programa
i el d'ahir, el diumenge,
a partir de les 11 i fins a les 2,
en el 25 anys de ràdio Cap de Setmana.
Si no pots diumenge, ja saps que també dilluns
tornarem a ser-hi amb tots vosaltres de 6 a 7,
de dilluns a divendres.
I la setmana vinent serà força especial
perquè serà la nostra darrera.
No ens enrotllem més que arriben les 7 de la tarda.
Gràcies, bona tarda, bon cap de setmana,
fins diumenge o fins dilluns. Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.