MÚSICA
Benvinguts una setmana més al No Minguis amb Històries,
al programa de divulgació històrica que des de Tarragona,
de Ràdio 96.7 de l'FM, t'acompanyes setmana darrere setmana,
divendres darrere divendres,
per apropar-te a fets curiosos, a històries del passat
i també a altres que potser alguns dirien
i això val la pena ser un efemèride del nostre programa.
Manuel Margí, bona nit.
Això és una indirecta?
Sí, no, però a mi m'ha agradat, l'efemèride que has buscat avui.
Tu perquè fa 19 anys encara no veuràs cura.
i una...
És un culer de la nova fornada, saps que encara el Barça guanya tot ara es culer?
Jo diria que no, però bueno, no discutirem ara, tenim poc temps.
I una que segur que no és culer, però també segurament...
Però s'ho porta molt bé, eh?
Sí, s'ho porta molt bé.
La Sílvia García, pilotant aquesta fantàstica nau.
Anem per feina, benvinguts.
Aquesta setmana, com és habitual, comencem el programa amb una efemèride.
Tal dia com avui...
No diguis res més.
Tal dia com avui...
Això és una sorpresa.
Crec que hem donat suficients vistes a la introducció, tal dia com avui,
però en concret de l'any 1992.
Bona, bona.
Bona, continuem.
Després amb la segona part d'un...
Tranquil, bé, ja prou, prou.
D'un monogràfic dedicat a una segona part a Miquel Àngel.
Anirem des de l'any 1503 fins a l'any de la seva mort.
Què més?
Avui fa 100 anys a Tarragona, a partir del retall de diari del Diari de Tarragona.
Interessant com sembla.
Curiositats, sí.
Curiositats, en aquest cas, per què la mala fama del divendres 13?
I...
Tens notícies?
Tinc alguna cosa, però com que a Egipte últimament no es capen gaire,
no.
Les moltes notícies preferides d'Egipte ja han desaparegut.
Han desaparegut?
Bueno, però al mínim ha arribat la democràcia.
Sí, parlarem...
Bueno, no vaig estar en depressa.
O van camí cap a la democràcia.
Sí, ja veurem.
Molt bé, comencem el programa.
Afemèrides.
Un petit pas per l'home, un gran pas per Catalunya.
20 de maig de 1992.
El Barça guanya la seva primera Copa d'Europa.
Un efemèride en document sonor, eh?
Flipa, tio.
Molt bé, molt bé.
Flipa, home.
És difícil si parlem de Napoleó, tenir un document sonor.
O si parlem dels romans, un document sonor.
Difícil, sí, ja.
Però bé, jo el que he flipat és el teu somriure.
Mai t'havia vist tan content explicant una efemèride.
Pues si m'haguessis vist aquell dia...
Molt bé, molt bé.
Déu-n'hi-do.
Vinga, digues.
Bueno, ja ho hem sentit.
La va tocar Stoikov, la va parar Vaquero i la va picar Koeman.
I la resta ja és història.
La primera Copa d'Europa del Barça.
I a nivell personal, hem de dir, la més recordada, eh?
Aquella primera Copa ja era el sac.
Va ser tal dia com avui, un 20 de maig de l'any 2019.
1992, justament fa 19 anys.
L'escenari, l'antic estadi de Wembley, a Londres.
On?
Wembley, a Londres.
Sí, sí, sí.
On la setmana que ve...
Aquí.
Si volia arribar.
Si el nostre senyor vol...
I si no vol, també.
I si no vol, també.
Bueno, vulguem o no vulguem, anirem a jugar la...
La final.
La final.
Si la guanyem, serà la nostra quarta.
La quarta.
Nosaltres no en tenim tantes.
No, però hem fet més manetes en les darreres èpoques.
Això sí.
I en guany, doncs sí, el torn del Barça de Guardiola.
Fa 19 anys va ser el Dream Team.
Aquell Dream Team, aquell nom que es va ficar recordant a l'equip de bàsquet que va jugar a les Olimpiades de Barcelona 92.
Sí, sí.
Aquell Dream Team que tant ens meravellava.
Recordem-ho, avui fa 19 anys que la Barça va guanyar la seva primera Copa d'Europa gràcies a aquell gol de falta de Coman.
No en vinguis amb històries.
El Monogràfic.
I està content el Manet.
Espera un moment.
Està content.
Li haurà de recordar algunes efemèrides.
Li deixem agrair-ho a la Sílvia perquè ha sigut en qüestió de dos minuts que li ha dit...
Sílvia, no tindrà les perques de qualitat.
30 segons.
30 segons.
És una mentida que sigui madridista.
No tindrà les perques de qualitat.
El document sonor aquell històric i tal del gol de Coman.
Inmediatament s'ha ficat mans a la feina i l'ha trobat.
Chapó, eh? Gràcies.
Sí, sí.
Jo pensava que no ho trobaria i pensava fer-li mucho morro, mucho morro.
Però bé.
Anem per feina.
Hem fet monogràfic.
Passant del Barça a Miquel Àngel.
Parlàvem de Miquel Àngel la setmana passada, un artista torturat per la bellesa.
i seguim parlant de Miquel Àngel en aquesta segona part.
L'any, ho deixàvem aproximadament a l'any 1500.
I recuperem en concret tres anys després.
En 1503 moria el papa Alexandre IV.
Li succeïa Juli II, que malgrat la seva rivalitat amb els mèdicis,
també era un amant de l'art.
Atret pel treball de Miquel Àngel, va reclamar la presència de l'artista a Roma
per encarregar-li la seva sepultura, degut al Montsès,
del qual ja vam parlar o va parlar Manel justament aquesta mateixa temporada.
Degut a les ràpides alternances de papes i a les seves pròpies circumstàncies laborals,
Miquel Àngel va arribar a elaborar fins a sis projectes del mausoleu de Juli II,
que acabarà sent, després de 40 anys de treball intermitents,
una versió reduïda d'una obra molt més gran prevista per l'artista.
Aquest cap de setmana, per exemple, a l'Obre hi ha dues estàtues d'esclaus,
l'esclau ferit i l'esclau i una altra que ara no recordo el seu nom,
que està intentant desfer-se de les mans de l'esquena,
que havien d'anar també a la munició de Miquel Àngel,
però estan a mig a acabar.
Inacabades.
Sí, sí, i que eren part d'alguns d'aquests sis projectes
que ja sabien del mausoleu de Juli II.
De fet, va ser la gran frustració de la seva vida,
este gran mausoleu que tenia que construir,
perquè primer tenia que ser una cosa realment descomunal.
I la figura de Moïssès, la veritat és que és descomunal.
Però la figura de Moïssès, que ara és la figura principal
de la tomba de Juli II, era una més de les moltes que tenien que anar.
Sí, sí. Tot i això, Moïssès, peça central del conjunt escultòric,
segueix sent una de les obres més conegudes.
Juli II, obstant, ha passat a la història recordat potser més
per encarregar a Miquel Àngel la decoració de la capilla sextina
que per aquesta relació d'amor-odi que va tenir amb el seu propi mausoleu.
Conscients de l'admiració que Juli II sentia per l'obra de Miquel Àngel
i carregats d'enveja per la seva genialitat i per la seva forma de treballar l'art,
diversos artistes de l'època, encapçalats per l'arquitecte Bramante,
van decidir iniciar una conspiració per deixar en evidència a Miquel Àngel
i allunyar-lo del favor papal.
Això era una guerra, era trepitjar-se els uns als altres.
Bramante, que havia projectat la nova basílica de Sant Pere,
insinuà al papa que és de mal auguri construir un mausoleu abans de morir
i va suggerir que li encarregués a Miquel Àngel la decoració de la bòbada de la capilla sextina,
en honor, en concret, al seu tiet Sixto.
A Juli II li va agradar la idea, però a Bonarroti, és a dir, a Miquel Àngel,
aquesta idea el va horroritzar.
És conscient, Miquel Àngel era conscient que no dominava la tècnica del fresc
i que un fracàs en la decoració de la capilla sextina el podia fer caure en desgràcia.
A més a més, odiava la idea d'haver d'abandonar la seva obra escultòrica començada,
el mausoleu, que hi concebia com un dels seus grans projectes.
Però el papa, Juli II, no va fer cas a les queixes de Miquel Àngel.
De fet, Jordi, suposo que se li van fer, van convèncer al papa,
els altres artistes, perquè ell pintés la bòbida,
i era perquè s'esperaven que sortiria una cosa no gaire ben feta.
Sí, el que volia, sabien que Miquel Àngel no era tan bo amb la pintura.
O que almenys no s'ho havia demostrat en aquell moment.
Sí, com a mi no ho havia demostrat.
Era un gran escultor, però no un gran pintor,
i per això s'han dit que ha de decorar un tros enorme,
i aquí li sortirà un nyap, i així aquí s'acaba Miquel Àngel.
Sí, sí, però com dèiem, el papa no va fer cas a Miquel Àngel,
tot i que Miquel Àngel li va recomanar altres artistes,
com per exemple Rafael d'Urbino, per fer aquesta tasca.
Juli II va confiar plenament en les seves possibilitats.
Les obres, els treballs, van iniciar-se l'any 1508
i es van desenvolupar fins l'any 1512.
El geni tenia por de no complir a la perfecció
amb el que s'esperava d'ell,
i per aquesta raó va mantenir la seva obra oculta a ulls foranis.
Treballava tancat i no deixava que ningú aparegués
o tregués el cap a la sala, fet que va fer que treballés pràcticament sol
i que hagués de treballar un munt d'hores
i també en posicions corbades, inclús,
o corbades i mirant cap a dalt.
Recorrem que la Pia Sixtin està decorat justament al sostre.
És una mòbida.
I també hi ha un detall d'això que és que es va passar 4 anys
tombat pintant boca cap a dalt
i es passava, imagina les hores que es passava el dia tombat pintant cap a dalt,
que després quan s'aixecava se li donaven una carta
s'havia de tombar per llegir-la
perquè dret era incapaç de llegir-la.
Ah, sí, això no sabia.
De les hores que es passava en aquella posició.
Però al final l'esforç va valdr la pena.
El que odiava la pintura va decorar amb el seu art
més de 1.000 metres quadrats
amb retrats de fins a 300 figures
que il·lustraven a la part central de la bòbada
nou escenes del Gènesis.
L'obra va deixar estupefactes als admiradors
i també als detractors de Miquel Àngel.
L'artista havia aconseguit convertir la pintura en escultura
a través del seu ús del clar-obscur
que li permetia dotar de volum a les seves obres.
El seu gran coneixement de l'anatomia
el va permetre reproduir amb fidelitat
els detalls més concrets
i plasmar més a més el moviment amb molta realitat.
La terribilitat seguia estant
en la mirada dels protagonistes
que esclataven de veïssa per tot arreu.
Aquella obra representava el màxim exemple
de les virtuts del renaixement,
la fortalesa i l'ira.
També no és casualitat que sigui una de les visites
que s'han de fer de qualsevol turista
o qualsevol persona que vagi, es passegi per Roma.
Tot i que abans te fan caminar
durant uns quants quilòmetres
sobre els meus vaticans.
Sí, i tant, i tant.
Juli II va morir poc després
d'estrenar la Capilla Sextina.
La finalització del mausoleu
iniciat l'any 1505
va quedar a càrrec del seu successor
que en un principi el nou papa
va decidir ampliar el projecte
que és una qüestió que va agradar a Miguel Àngel
que desitjaven totes les seves forces
reiniciar la construcció del conjunt escultòric
però finalment l'enveja va minar la seva decisió
i el papa va tornar a reestructurar l'encàrrec
per retornar a un model més modest.
L'any 1521 moria Ieudècim
i el va succeir Adrià Cicè
que a diferència dels seus predecessors
no tenia bona relació amb Miguel Àngel.
Sembla ser que Adrià Cicè
era un gran inquisidor
i havia fet tancar les portes del Belvedere
perquè ningú pogués contemplar
les estàtues despullades
i a més a més un dels seus objectius
va ser destruir molts dels frescos de Miguel Àngel.
Segons relata Giorgio Bassari
volia tirar per terra la capella
del diví Miguel Àngel
dient que semblava una sala d'abans
plena gent desnuda
i menyspreant totes les bones pintures
i les estàtues que ell anomenava
les cibes del món i abominables.
Per sort el seu mandat va durar poc.
L'any 1523, és a dir un parell d'ans després,
el va succeir Climent Setè
que va encarregar a Miquel Àngel
un nou mausoleu destinat també a quedar inacabat.
sembla ser que la mort fugia de l'artista.
El mausoleu estava ideat per albergar quatre membres
de la família Mèdicis a la sacristia de Sant Lorenzo.
S'havien de construir quatre sepulcres
i al mateix temps Climent Setè va encarregar a Miquel Àngel
la construcció de la biblioteca de Sant Lorenzo
que també quedaria inacabada.
Un munt d'obres començades, un munt d'obres inacabades.
En quan el mausoleu dels Mèdicis,
malgrat la seva no està acabat,
Miquel Àngel va deixar per la història
un conjunt escultòric de gran bellesa
que encara que no fos més que un pàl·lit reflex
del que havia ideat,
era una preciosa declaració d'intencions.
El mausoleu està compost per dues tombes
adosades a la paret
en les que l'artista aconsegueix integrar
la perfecció d'arquitectura i escultura.
Sobre cada tomba es troben les estàtues
dels germans Lorenzo i Juliano de Mèdicis
en actituds ben diferents.
Lorenzo simbolitza la vida contemplativa
i Juliano la vida activa,
d'acord amb les seves personalitats.
Sota de les estàtues
figuren les representacions alegòriques
del dia i la nit,
junta Juliano i l'Aurora i Lucas,
sota Lorenzo,
que simbolitzen l'inici i el final de la vida.
Al centre, Miquel Àngel va situar
una vèrgia a la que miren els dos germans.
Després d'un període escultòric,
Miquel Àngel es va haver obligat,
per encàrrecs,
a tornar als pincells.
Pablo III,
va ser escollit papa l'any 1534,
rescatava un projecte del seu antecessor,
Climent VII,
completar la capilla sextina
amb uns frescos que il·lustressin el judici final.
Com que no podia ser d'una altra manera,
l'obra va recaure de nou en mans de l'artista,
que aquest cop no es va tirar enrere,
un cop ja havia comprovat el seu domini
sobre la pintura,
sobre els frescos.
L'artista treballarà en la seva obra
entre el 36 i el 41 del segle XVI,
sense cedir un minut ni al descans ni a la malaltia.
El seu espirit,
atormentat per la llibertat,
i la llibertat es va moure
ara en aquesta vocació per una passió,
la que sentia per al jove
Tommaso Cavalieri,
el rostre del qual i el cos
va utilitzar per personificar Crist en l'obra.
Aquest fet va irritar bona part del públic
que no concebia un Jesús sense barba.
Però no seria aquesta l'única raó
per la que Miquel Àngel
els va proporcionar per a l'escàndol.
El 25 de desembre 1541
la capella es va obrir al món.
El públic va quedar estopefacte.
Centenars de figures estaven juntes
i es retorçaven en un fresc de 17 metres d'alt
per més de 13 d'ample
gràcies a un artista
que els havia retransmès tota la seva força.
Elles, a canvi,
mostraven al públic la seva nueça
desvalant els racons més oscurs
de la seva ànima
i també els racons més càlids
de les seves gràcies.
Les reaccions a aquesta nueça
no es van fer esperar.
Els artistes envejosos
van criticar molt l'obra de Miquel Àngel
i inclús hi va haver gent
que estava a favor d'eliminar
tots aquells frescos.
Influït per les opinions
sobre la desvergonya dels nus.
El papa Pau IV
va encarregar el pintor Daniel de Volterra
conegut posteriorment
com el Brighetone
no, el Brighetone
Brighetone
perdó
tapar amb panys
les nueces
que ofenien
a tota aquella gent
que tenien més vergonya.
Arribem al punt final del monogràfic
molt ràpid.
Ja amb més de 70 anys
doncs Miquel Àngel
seguia conservant
la seva vena criadora
dir inclús que
per aprofitar la nit
Miquel Àngel
per aprofitar la nit treballant
clar
s'havia fabricat
un casc de cartró
i portava mig sobre el cap
una vela encessa
per tenir llum
sense haver d'utilitzar les mans.
D'aquestes nits
sense dormir
van néixer dos pietats
una la pietat de Florència
i l'altra la pietat
Rondanini
que va
quedar inacabada.
Aquell mateix any
el papa Juli III
li va encarregar
els treballs de Sant Pere
a Roma
la renovació del temple
havia passat
per les mans
de Bramante
Rafael
Antonio
i Antonio
de Sant Gallo.
Ara li tocava el torn
a Miquel Àngel
que amb 85 anys
es diu ràpid
acceptava el repte
de convertir-se
en un gran arquitecte
l'artista concebia
l'arquitectura
com un art
capaç de reflexar
el món
cada edifici
era per ell
una composició
unitària i complexa
que havia de guardar
harmonia
entre tots els seus elements
i conservar la bellesa
sota qualsevol
llum
o estació
l'arquitectura
era gairebé
per ell
un art
gairebé còsmic
i aquesta
va ser la idea
que Miquel Àngel
va voler plasmar
a Sant Pedra
del Vaticà
per la que
va projectar
una gran cúpula
de la que
només
va veure
realitzat
el tambor
Buenarroti
és a dir
Miquel Àngel
va entregar
la seva
quarta i un
darrera maqueta
l'any 1561
tres anys més tard
el 64
li va arribar
la mort
el 14 de febrer
va aparèixer
una febre
que el va
indisposar
per sortir
de casa
i
bé
i
uns dies després
s'obligat
a reposar
a casa
i
va
morir
el 18 de febrer
si no
recordo malament
enrere
quedava
la memòria
d'un gran artista
i sobretot
les obres
que encara
podem disfrutar
a ciutats
com a Roma
però això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
Jordi
si jo te dic
que una cosa
és
archisúper
archisúper
què diries
que és propi
d'un adolescent
de 14 anys
supercalifragilístico
espialidoso
archisúper
archisúper
home jo crec que avui en dia
no es fan servir
aquestes paraules
archisúper
no
i a més a més
ara que desapareix
la superpop
en paper
doncs
hi ha menys
desapareix la superpop
en paper
sí
una tragèdia
cultural
per a la humanitat
ara ho veuràs
perquè et dic això
d'archisúper
recordem
que això són notícies
aparegudes
al diari
de Tarragona
avui fa 100 anys
o sigui
un 20 de maig
de l'any
1911
quan el Barça
encara no havia guanyat
cap Champions
ni cap
avui dia
ara és tot
el Barça és punt de referència
per tot
per tu
home avui
simplement
perquè avui toca
home avui no toca
avui potser tocaria
parlar de les eleccions
del proper diumenge
de les eleccions
en el mundial
de les eleccions
eleccions
sí sí
per la setmana que ve
ja parlem de futbol
si vols
i la següent
també ja
vinga va
vinga
jo al següent
antianoche
i amb la reprise
del conde
de Luxemburgo
efectuó
su debut
la compañía
de opereta
y zarzuela
que dirigen
el primer actor
señor Puertolas
y los maestros
Lorente
y Peris
el señor Zárate
hizo un conde
archisúper
no descuidando detalle
cantando su particela
de un modo irreprochable
su voz es ampulosa
y dúctil
y posee además
otras cualidades
como la juventud
elegancia
y desenvoltura escénica
que le hacen simpático
al momento
en la romanza
del guante
bella página musical
condensación
de todos los motivos
de la obra
el público
le aplaudió
con entusiasmo
la notabilísima
artista señorita
Concepción Huguet
conocida ya
por haber trabajado
en el teatro Ateneo
toma
perdón
aquí hay una paraula
ui
torma
forma
forma
perdón
forma
forma
forma
es que a veces
les imprentes
de fa cent años
forma
digno
pendán
en cursiva
con su
compañero
su hermano
pendán
no pendón
pendán
la notabilísima
su hermosa voz
de contraalto
domina
todos los registros
y su meritísimo
trabajo
fue aplaudido
con entusiasmo
el personaje
de Angela Didier
encontró
una simpática
y arrogante
figura del artista
una digna
intérprete
las señoritas
Menguez
y Alapón
y los señores
Puerto
Las Garrido
Alba
y Villegas
ayudando
al buen conjunto
muy bueno
de unido
y una otra noticia
esta de
Obra Pública
Obra Pública
ha aprobado
el presupuesto
para el estudio
de la carretera
de Mollerusa
a Espluga
de Francolí
esperamos
que en plazo breve
dará órdenes
la jefatura
de Obras Públicas
para que el personal
efectúe los trabajos
de campo
a fin de poder
redactar el proyecto
correspondiente
lo antes posible
Sí, sí
comunicant
els nuclers urbans
Sí, claro
s'anàvem fent carreteres
que també s'havia
de fer camins
Sí, sí
Avui en dia
ja s'ha exagerat
ens carreguem el paisatge
el territori
Avui en dia autovies
autovies
Sí, una autopista
al costat d'una carretera
una nacional
i després l'autovia
i després
l'autovia
després una via de trens
Ai senyor
però bé
fa cent anys
encara hi havia
bastant
bastant paisatge
Però saps què?
Hi havia menys bosc
que avui en dia?
Sí
Molt menys bosc
Hi havia més agricultura
i s'ha explotat més robòs
Sí, sí, sí
Vinga, una altra notícia
de espectacles
Diu
Para hoi se anuncia
en el cine moderno
la aplaudida
i sin rival pareja
de canto i baile
Las Bellas Napolitanas
Actuando con gran éxito
el aplaudido ventríloc
señor Martín Hermoso
i variado programada
en películas
de la casa
Paté Flers
de París
París
Una nota meteorològica
Meteorològica
Dicen de Tortosa
que des del jueves
sopla con bastante fuerza
el viento del norte
que ha perjudicado
a las algarrobas
en distintas partidas
de aquel término municipal
Parece que ha hecho
desprender de los árboles
buena cantidad
O sea que
es lo que nos portaba
la premsa a presentar
Sí, sí
Diario de Tarragona
de la 20 de maig
de 1911
1911
I com sempre
tenim un patrocinador
Doncs Iván
Berení
Hola
Hola, què tal?
Hola, què tal?
Bones, bones
I cal, cal, cal, cal
Ha sigut molt bo
De veritat
Te ho estaré
agraït eternament
Ha sigut tremendo
Véssim a la notícia
en tal dia
com el d'avui
fa 100 anys
sortia per primera vegada
a la revista
Superpop
No
Tu t'imagines
un Superpop
fa 100 anys?
Ei, que devia haver
de diferent manera
No?
Sí, a les adolescents
no ho crec
No, però bueno
segurament que el propi
diari de Tarragona
en aquell moment
O revistes de moda
i això
Seguríssim
Clar, clar que hi havia
No sé si la revista
Ola com a tal
no sé si era
d'aquí el temps
o lectura
o alguna d'aquesta
Sí, la revista Ola
almenys dels anys 30
Era d'aquelles, no?
Que estaban per allà
Sí, sí, la revista Ola
té moltes oleres
Bueno, jo vaig
amb el meu, eh
perdóna'm, eh
Sí, sí, sí
Liquidación permanente
San Agustín VIII
Esta casa liquida
todas las existencias
de mercería
Gran ocasión
en adornos
cintas
monederos
horquillas
concha
peinetas
y otros géneros
Gran rebaja
de precios
solo por 20 días
Liquidación permanente
San Agustín VIII
Patrocina
al Día de Abui
al Nómbig
y Samistarias
Molt bé
No en vinguis amb històries
Curiositats
Hola
Hola, Jordi
Què tal?
Aquestos em fa endavant
Endavant
Doncs bé
Curiositats
Més d'una vegada
heu penxat
o heu dit
o heu sentit
Ui, divendres 13
quin mal rotllo
què passa
o bueno
inclús hi ha pel·lícules
que han basat
doncs
el seu fil conductor
pel·lícules de terror
en un dia
en concret
doncs un viernes 13
pànic o terror
etcètera, etcètera
Sí, sí
Aquí al Nómbig
y Samistarias
ens hem preguntat
d'on venia
aquesta idea
aquest fet
que la mala maró
la mala sort
del divendres 13
i hem trobat
diferents
diferents
diferents
versions
A l'edat mitjana
la primera
ens diu que el rei
Felip IV de França
amb el recolzament
del papa Climent V
va ordenar
diferents
enredades
per detenir
tots els templaris
del país
en concret un dia
el divendres
el divendres
13 d'octubre
de 1307
fet
el que se li trobaix
la llegenda
dels mals auguris
associats
a aquest dia de la setmana
quan cau en 13
la sala dels templaris
va tenir
una gran notorietat
a l'època
a causa
també
de les acusacions
que es van realitzar
contra ells
i inclús
a la tortura
a que van ser
sotmesos
per part
de la Santa Inquisició
la segona versió
ve d'altres historiadors
que suggereixen
que l'origen
de la superstició
és cristià
i es remunta
al darrer sopar
que va tenir lloc
que va tenir
protagonitzat
per 13 comensals
és a dir
els 12 deixebles
més Jesús
i després del qual
es va produir
la crucifixió de Jesús
precisament
en divendres
curiosament
també
ja no és una versió
però bé
el divendres
és el dia de la setmana
que més vegades
s'ha coincidit
en dia 13
al llarg de la història
diuen
segons el calendari gregorià
cada 4.800 mesos
el dia 13
ha caigut
688 vegades
en divendres
endavant
els 685 vegades
de dilluns o dimarts
per exemple
la diferència
no és que sigui molt gran
però bé
si algú
es vol arribar
a creure
aquesta superstició
el divendres 13
és lliure fer-ho
però hem de pensar
que l'antit règim
i els dogmes
i tot això
ja estan passats
diguem una manera
fem servir el cap
i la raó
però bé
sí
molt menys del que
voldríem
potser
sí
també
jo estic convençut
que tornarà
una nova edat
miga
quan s'acabi
el petroli
quan s'acabi
el petroli
i el gas natural
el carburli
totes els combustibles fòssils
i que no hàgim
no hàgim donat
el pas
a les renovables
a temps
ja veuràs
ja veuràs
però bé
haurem de tornar
a sortir
a caçar
els boscos
ai no
que no tindrem boscos
quina pena
sí que em queda
un consol
és que la nostra veu
els nostres
no en vinguis
amb històries
s'estaran
expandint
d'una manera
infinita
per l'espai
i això és meravellós
sí
sí
no?
sí
sí
puc afegir una coseta?
digues
el que vulguis
ai anirem a pescar
ai tots els mars contaminats
ai
ens menjarem els dies
la nostra
esperança de vida
baixarà de 80 anys
a 50
i haurem tornat
a una d'anmitjana
i tornarem a començar
i ens tornarem a equivocar
perquè som així
és la història
són cicles
i en fi
què farem?
sí que podem fer algo
per
potser
per intentar
evitar-ho
sí
es poden fer moltes coses
però
ara
aquest no és el programa
ni el lloc adequat
però bé
Sílvia
em sé que la sintonia final
o no?
un dia
tenim temps per a notícies o què?
no tenim temps per a notícies
jo sabia
la mirada de la Sílvia era
tallem aquests
menys mal
avui
jo avui
n'haver dit
la efemènide
i estic content
molt bé
per quarta vegada
ens parla del Barça
ai senyor
i això que encara no hem jugat
mare de Déu
no perdona
estic parlant de l'efemènide
d'un fet passat
no d'un fet futur
això és el que passa
amb els conversos
i després som més papistes
que el papa
conversos
doncs bé
hem arribat al punt i final
jo sóc camisa viajant
això del Barça
molt bé
hem arribat
al punt i final
de l'Undon Vinguis amb Històries
ha estat un plaer
ens escoltem
la setmana vinguem
la propera setmana
adeu
moltes gràcies