Gràcies.
Ja se feia mesos que se sabia la trista previsió,
però quan finalment el fet s'ha produït,
la commoció està tan forta com aquelles notícies dures, contundents,
que arriben de sobte,
quan comuniquen que algú aquí aprecies, que et mires,
i potser fins i tot amb qui has col·laborat o compartit moltes coses,
se n'ha anat.
Aquests dies ja se n'ha parlat força.
El Jaume Guàs, director artístic de l'Esbar Santa Tecla de Tarragona,
finalment ha mort després d'una greu malaltia,
una pèrdua que encara es fa més dolorosa,
quan es té en compte que encara era un home jove,
que tenia en marxa diversos projectes
i segurament molts mesos per entorn.
Com acostuma a passar en aquests casos,
quan parlem d'una persona que ha realitzat una tasca destacada,
la seva era una personalitat forta, potser controvertida,
però sens dubte un personatge imprescindible
per entendre que ha passat a la cultura tarragonina els últims anys.
va aportar vitalitat i prestigi a una entitat inicialment modesta,
com era l'Esbar Santa Tecla,
arriben a ser un dels col·lectius més destacats en el seu àmbit.
Va ser una de les peces essencials
en el procés de potenciació de les festes a Tarragona
i, sobretot, va saber implicar en això molta gent,
des de la seva pròpia família,
fins a activistes de més enllà de l'àmbit local.
Permeteu-me que tot això que aquests dies ha comentat força
i afegeixi la seva contribució gens menys preable
al món de les colles sardanistes,
amb la colla junta a les mans,
que durant uns anys va adquirir força rellevància.
Un aspecte que és que després la dedicació a les barres i les festes
va pagar, però segur que a la vista de la tasca realitzada globalment
ningú li retraurà.
Fins sempre, Jaume.
Doncs bon vespre, com cada setmana,
la cita amb tot allò que envolta les sardanes als bars,
amb la música per a cobla a la sintonia de Tarragona Ràdio.
És un dos i seguit, que avui arriba l'edició 779,
que us oferim a Lluís, el condol de so,
i a l'Àngel en el guió i presentació.
Ho començàvem així amb aquesta notícia trista
que tant ens ha impactat aquests dies aquí a la ciutat de Tarragona.
Com deia, ja feia temps que se sabia, que es temia,
que aquest desenllaç arribaria tard o d'hora,
però com també he intentat d'explicar aquestes notícies,
al final quan es produeixen, realment impacten tant o més, potser.
No res, la vida segueix i nosaltres, com sempre,
portant-nos això, el que passa en aquest àmbit de la cultura popular,
i tradicional catalana.
Anem a començar amb una ràpida visió
del que us oferirà aquest programa d'avui.
Un programa, doncs això,
que portarà una altra eliminatòria de la sardana d'any,
amb sardanes noves, estrenades aquest any,
i que competeixen per tal d'arribar, quan s'arribi,
quan s'acompleti tot el procés,
a triar la sardana preferida entre tots els oïdors
qui vulguin col·laborar.
Avui, doncs, nova eliminatòria, la dotzena.
I després, l'agenda, una agenda que, com toca,
en aquesta època de l'any, doncs cada vegada més minsa,
i amb aquelles activitats potser més vinculades a les dates, evidentment,
a algun festival de Nadal i activitats similes.
L'últim Aplec de la temporada, almenys oficialment,
el proper cap de setmana a Barcelona,
una Aplec que sempre, sempre acostuma a tancar
aquesta llarga llista d'aquestes activitats que anomenem Aplecs,
i esperar, doncs, la propera temporada.
A l'apartat de notícies, doncs,
algunes notes que també tenen el seu interès,
el coreógraf Sergi Levert,
que darrerament col·labora d'una manera o d'altra
amb diverses activitats dins la sardana,
potser de vegades una mica d'esquit llevi,
però sempre, sempre amb aquesta saba nova que hi aporta.
Tindrem alguns discos d'estrena,
músiques noves que ens arriben,
o almenys enregistrades darrerament.
Tot això, doncs, fins que arribi dos quart de deu de la nit,
si ens esteu escoltant en la primera emissió del programa,
el divendres, i si no, ja ho sabeu,
el dissabte fins a la una del migdia,
i el diumenge fins a les 11 del matí.
Anem a començar amb la sardana de l'any.
Doncs anem-hi, una nova edició de la sardana de l'any.
Ja ho sabeu, es tracta d'escoltar atentament
les quatre sardanes que us anirem oferint,
sense dir ni nom ni autor,
només un número de referència,
un número d'ordre, és a dir,
1, 2, 3 i 4, en trieu una,
i si us ve d'agost, doncs en voteu,
per això, per aquesta que més us agradi,
i entre tots anem triant,
perquè de poder-la ser d'anar a l'any.
Aquesta que escoltàreu ara és la número 1,
i això sí que us ho direm,
la interpreta la vell Puigcobla.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
doncs era la sedana número 1 d'aquesta setmana del concurs
i això és la sedana de l'any.
ara passem a escoltar la número 2,
aquesta càrrec de la cobla de l'11.
i això sí que us ha d'anar a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
i aquesta era la sedana número 2.
recordem que ens trobem a la dotzena eliminatària
de la primera fase de la sardana de l'any
d'aquesta edició d'enguany
d'aquest concurs musical, diguem-ne, popular.
és a dir, que no hi ha un jurat
que premia una sardana
sinó que és el públic
que voluntàriament vol participar-hi
emetent els seus vots.
després recordarem, com sempre,
la manera de fer-ho ara.
el que repassem és el resultat
de la setmana passada
de l'onzena eliminatòria.
La sardana número 1
era Llums, de Jesús Ventura,
que va rebre 30 vots.
La número 2, Essència de Dones,
de Maria Mercè Navarro, 83 vots.
La número 3, per recordar-me,
de Lluís Albert, 154 vots.
I la número 4, si s'ha sentit,
de Lluís Alcalá, 167 vots.
De manera que aquesta darrere
és la que passa a la fase de semifinals.
Escolta'm ara la sardana número 3,
aquesta càrrec, altra vegada,
de la cobla de l'11.
ho!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I la que acaba de sonar era la sardana número 3,
després de la qual passem a l'última d'aquesta dotzena eliminatoria de la sardana de l'any.
La interpreta la vell Puigcoula.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està operatiu els dissabtes i diumenges durant tot el dia,
o bé anant a la pàgina web de la Federació Sardana de Catalunya,
accediu a l'espai dedicat a la sardana de l'any i només cal que seguiu les instruccions.
això podeu fer dissabtes i diumenge i també dilluns durant tot el dia.
dit això, doncs, passem a la nostra agenda d'activitats.
Una agenda que en primer lloc ens fa referència al tram final, diguéssim, del seu abast.
veu que nosaltres farim l'agenda en un abast de 8 dies i ens n'anem d'anar pel que fa als aplecs el diumenge dia 18,
dia del 15è a plec Nadalenc, a Barcelona, al matí al passeig de Lluís Companys,
davant del Palau de Justícia, amb les cobles Marinada, Mediterrània i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
És la plec que cada any tanca, clou el programa oficial de plecs de tota la temporada arreu de Catalunya.
Pel que fa a ballar de sardanes, també, el diumenge dia 18, a dos quarts de 12 del matí,
a Torredembarra, a la plaça Mossèn Joaquim Boronat,
una ballada que des de fa uns anys s'inclou també dins la festa de la Marató, de TV3,
i on la gent de l'agrupació sardanaista latina a Torredembarra ja porten el seu singular tio reciclat.
Si no sabeu d'acabar, doncs, apropeu-vos a Torredembarra.
Ells proposen fer-se un tio, això, amb material reciclat.
Una d'aquelles iniciatives, diguéssim, curioses que acostumen a tenir la gent de l'entitat latina
i que acaben d'animar una miqueta més les seves ballades.
Una mica més d'activitat pel que fa als esbars aquests dies.
Aquest mateix divendres, dia 9, a les 9 del vespre, Vilaseca,
l'Auditori Josep Carreras, el grup de dansa tradicional Ramon Dolzina,
i actua també col·laborant amb la Marató de TV3.
De fet, arreu del país, entre aquest munt d'activitats que s'adereixen al Marató,
doncs, moltes també estan vinculades amb l'àmbit sardanista dels esbars.
El diumenge, dia 11, a les 6 de la tarda, a Reus, la sala Santa Llucia de Reus,
actuarà l'esbar de l'entitat, l'esbar Santa Llucia,
que, per cert, està celebrant el seu 20è aniversari.
Ho faran el cos de dansa i el grup de bastoners.
I s'inclou aquesta actuació dins les festes de Santa Llucia.
El dissabte, vinent, dia 17, a les 10 de la nit, al Vendrell,
al Teatre Àngel Guimarà, actuació de l'esbar Vila del Vendrell,
amb el seu espectacle Estrenes.
I pel diumenge, dia 18, a Tarragona, l'esbar Santa Tecla
anuncia el seu espectacle al Nadal en dansa.
Serà a les 7 de la tarda, a l'Auditori de Catalunya Caixa.
I és el que sempre acostuma a tancar, també, les activitats d'aquesta entitat.
A cada temporada, ells anomenen la Diada del Soci,
i on hi actuen totes les seccions de l'entitat.
I dins l'apartat d'activitats diverses de la nostra agenda,
dues que fan referència a entitats arrausenques.
Al vestíbul del Centre de Lectura,
exposició d'obres presentades al 45è concurs fotogràfic
que organitza la Colla Sardanista Rosa de Reus.
Es pot visitar fins aquest mateix dissabte, dia 10 de desembre.
I l'altra entitat serranista, el Patronat Sardanista de Reus,
organitza també, tradicionalment, per aquestes dates,
dues activitats.
Aquest mateix divendres, el tradicional acte social
que convoquen a dos quarts del vintre del vespre,
és a dir, que deu estar en marxa d'aquests moments.
És el que ells anomenen el concurs de la Sardanà incògnita,
on els participants han d'encertar els títols
i autors de les sardanes que s'escolten.
I a un quart de nou, com a personatge convidat,
comptaran amb Dolors Joan Pere, que oferirà una xerrada.
Són els actes que també clouen el calendari d'aquesta entitat.
del Patronat Sardanista de Reus.
Avui hem hagut de començar el programa amb aquesta trista notícia,
el transpàs fa uns dies del Jaume Guàs,
director de les barres Santa Tecla.
Ja hem dit, creiem, el que teníem ganes de dir en aquest sentit,
s'ha comentat força aquests dies i realment només afegir
que el corredal de la setmana passada va ser tot un acte multitudinari
i demostratiu de la relació, de l'impacte que el Jaume havia tingut
en el món cultural, sobretot festiu i tradicional de la ciutat.
Nosaltres només ara volem afegir un apunt,
i és que l'obra d'aquestes persones que han fet una tasca destacada
es nota també, a vegades, no només amb les realitzacions,
diguem-ne, materials o, en aquest cas, potser immaterials,
però que són les coreografies, la mateixa entitat,
sinó també amb el llegat que deixen de manera ferma amb els seus hereus.
Els seus fills, la seva família, segueixen, garanteixen, d'alguna manera,
la continuïtat i vitalitat de l'entitat.
I ho volem exemplificar amb el Sergi Guàs, el seu fill,
que ha col·laborat molt estretament amb el pare
en molts dels seus espectacles que organitzaven en les bars Santa Tecla.
Escoltem una petita mostra d'un d'aquests espectacles,
es tracta del Tercer Temps, de fragments d'estima,
música del Sergi Guàs, on combina molt bé amb estria,
amb els instruments de cobla, amb altres instruments
que acompanyen els tradicionals fragments d'estima.
еще una petita.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És que molts demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Lo que em dià!
Fins demà!
Fins demà!
participant en diversos enregistraments
amb algunes d'aquestes experiències
diferents, però ells hem volgut celebrar
aquest 25 aniversari amb un disc
doble amb sardanes i música
per a Cobla. Hi ha sardanes
diguem-ne normals, si em permeteu l'expressió,
però també algunes peces
i fins i tot algunes sardanes
que tracten d'anar
una miqueta més enllà.
Escolteu un exemple.
Es tracta...
Val la pena apuntar que els autors
d'aquestes peces són
alguns casos músics de la pròpia
Cobla, com el Martimón, o el que hi ha estat
vinculats, com en Xavier Pagès,
l'últim director abans de l'actual,
i altres músics que
diguem-ne sintonitzen amb la filosofia
de la Cobla Sant Jordi.
Ara escoltarem una
sardana lliure, així com s'anuncia,
del Martimón, actual tible
de la Cobla, que
el Josep Pasqual, en els comentaris
del llibret de l'enregistrament,
el presenta d'aquesta manera.
Diu, per acabar aquest volum, amb la incorporació,
del sexual i del flugelhorn,
Martimón proposa la sardana lliure
That's the Way, un nou rumb no només
per a la Cobla com a eina instrumental,
sinó la sardana com a forma musical i dansa,
transfiguració de la forma i mutació
del contingut en una obra que indica
una via i una obra d'altres.
Escoltem-la, doncs.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música

Música

Música






Música














Jordi Pauly, etcètera, perquè ens entenguem.
És a dir, músics d'ara, que tenen una formació
prou àmplia, però que saben crear sardanes
amb aquesta dignitat musical, però que agraden els balladors,
els de plaça.
Comencem escoltant d'aquests dies la sardana,
que precisament l'obra, la més antiga de totes,
des del 1992,
el va dedicar a la Cobla de Ciutat de Calella.
Hores d'amistat.
Hores d'amistat.
Hores d'amistat.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
I al nostre espai de textos,
en el qual us portem, això, publicacions diverses,
des dels més diferents mitjans,
des d'una revista, un llibre,
el que trobem per internet, etcètera, etcètera,
que a vegades us la recomanem,
a vegades senzillament ho comentem,
si convé ho critiquem, etcètera, etcètera.
Avui és un llibre, el volum 34 de la col·lecció Mós,
que publica la revista Som,
ja vam anunciar en aquest moment que havia aparegut,
es diu Comunicadors i Organitzadors,
el signe, l'autentic promotor i ànima d'aquesta col·lecció
i de la revista Som, el Robert Roque i Juclar,
i com es permeti endevinar amb el títol,
Comunicadors i Organitzadors es tracta d'unes fitxes,
diguem-ho així, més que grans biografies,
en alguns casos potser gairebé sí,
de personatges que al llarg de la història
han treballat força per la sardana,
per una banda, és a dir, els organitzadors,
i per l'altra, comunicadors,
és a dir, gent que ha destacat també
en l'àmbit comunicatiu d'aquesta dansa.
Un llibre interessant perquè treu a la llum
moltes persones que fan habitualment
una tasca, diguem-ne, callada, discreta,
de cara en fora, però molt valuosa
dins d'aquest àmbit de la cultura del país.
La crítica vindria no pas per als qui són,
sinó pels que no hi són,
és a dir, un llibre molt incomplet,
hi trobem moltes absències destacades,
tant en un àmbit com l'altre,
no vull dir noms, perquè seria lleig
i segurament me'n disseria, me'n disseria molts,
perquè, com dèiem, faltaven bastants,
i potser a descàrrec de l'autor,
diria això, que per una banda,
els que hi són, si realment s'ho mereixen,
però potser es tractava d'una feina
que accedia al que podia fer una persona sola.
Això és el mateix que vam comentar
amb un altre llibre publicat a la mateixa col·lecció,
que és el diccionari de Cobles, en definitiva,
que va realitzar un altre dels habituals col·laboradors
d'aquesta col·lecció, el Jordi Portó i Paz Ramon,
un llibre que fa poc, també ho vam comentar
al nostre programa, i vam insistir en els mateixos aspectes,
ha sortit una denda, una ampliació,
i correcció en alguns casos,
però la mancança segueix sent la mateixa,
creiem que és massa teca per una persona sola.
Sabem que el Robert Roquer ha requerit
la col·laboració de moltes persones,
és a dir, gent que coneix arreu del país,
i que li aportessin les informacions pertinents,
però, sense dubtar, això és insuficient,
sense anar més lluny d'aquí de Tarragona
i de les comarques tarragolines hi ha absències realment clamoroses.
Suposo que en una propera edició
sempre es pot esmanar alguna cosa,
però, opinió personal, doncs insisteixo,
crec que és una tasca realment que supera
el que pot fer un sol autor.
I no voldríem marxar al programa d'avui
sense recordar musicalment parlant,
i també amb algun petit breu comentari,
al concert de la setmana passada
i vendres passat al Teatre Fortuny de Reus.
L'habitual concert de cada any de la Cobla Reus Jove,
una actuació que promouen ells mateixos,
i que sempre s'havia fet, o no sempre,
però sí majoritàriament al Teatre Bertrina,
i que en guany havien arribat a confluir interessos,
els de la Reus Jove i de l'Associació de Concerts de Reus,
per tal de fer-ho conjuntament
i en un lloc tan emblemàtic com és el Teatre Fortuny de Reus.
Un recinte que va estar pràcticament ple
i amb un resultat artístic realment molt elevat.
La Reus Jove va comptar amb la col·laboració
de diversos músics que habitualment,
alguna vegada ja havien fet altres experiments amb ells.
Fa poc recordem el concert que les bosses del camp
van fer amb clàssics del jazz adaptats per a Cobla.
Això també ho van mostrar, entre altres coses,
en aquests concerts de Reus,
però avui nosaltres volem de moment
abocar la primera peça que van interpretar,
que van obrir aquella actuació.
Ho fem gràcies a un enregistrament
que ens ha proporcionat el francès Givert.
És Rosa de Sant Jordi,
de Fèlix Martínez Comín,
amb la Cobla Reus Jove.
de Fèlix Martínez Comín,
de Fèlix Martínez Comín,
de Fèlix Martínez Comín,
de Fèlix Martínez Comín,
de Fèlix Martínez Comín
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit