Una setmana
ja ha passat
des de que podíem escoltar
aquests compasos
això vol dir que el torneo estàvem vosaltres
des de Tarragona Radio
A Valleres, des del balcó
avui, programa 409
de Gallos i de Manglares
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó

A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
Des del balcó
El vell llençó
El vell llençó
El vell llençó
A Valleres, des del balcó
A Valleres, des del balcó
La llençó
A Valleres, des del balcó
Era un temps vell
Que no penso que torni
Era un temps vell
Que vam veure passar
Com a l'estesa de blanca gavina, o com l'onada vestida de blanc.
Un temps esquerp de pacients vinyetaires, de palengués enfilant prou alfac.
De dones fortes i nois a la rima, de taules pobres i d'un mar desolat.
Un temps de noies que avui ja són àvies, i no han segut que les valm estimar.
Quan el galop se'ns embulla la vida, enferma amb transida del cor bategant.
Un temps perdut de misèries ben nostres, i tan mateix d'agradar els recordar.
dies feliços viscuts en la colla, que se'ns han fos, han anat aigua avall.
Un temps sincer, ple d'amor i aventures.
Un temps fogàs, que vam veure passar.
Com va saltir-me, so ara la vela, i se'ns amaguen els esculls de llevant.
Era un temps vell, que no el penso que torni.
Era un temps vell, i un vell poble de mar.
amb vinyes perdres i olives de plata,
i que s'assemblava aquest meu llençat.
amb vinyes perdres i olives de plata,
i que s'assemblava aquest meu llençat.
L'autor d'aquesta manera de peix frit era Josep Bastons.
Ara ens anem al grup Lobos d'Altamar,
i es porta de marimat la cubana.
Una cubana quiso romper,
una mañana su llugo cruel.
Qui quiere vivir libre o morir.
Qui quiere vivir libre o morir.
¡Ay, sí!
¡Ay, sí!
¡Ay, sí!
Vienan sus besos del triste hogar,
del triste hogar,
del triste hogar,
del triste hogar,
y del triste hogar.
Los besos
cuelan pesar,
cuelan pesar,
cuelan pesar,
cuelan pesar.
Por la tarde cruzó, las campiñas de miel, en los bosques entró,
en nudita de piel, en nudita de piel, sí, en nudita de piel,
quiere vivir libre o morir, quiere vivir libre o morir, libre o morir,
así, así, el puro ambiente respira ya, la riqueza siempre es entre la libertad,
la libertad y pobre esclava, lo que sufrió, lo que sufrió,
en la casita de su amo y señor, el puro ambiente respira ya,
la riqueza siempre es entre la libertad, la libertad y pobre esclava,
lo que sufrió, lo que sufrió, en la casita de su amo y señor,
Y ahora es la versión de La Paloma, de estas semanas arriba,
desde el País Vasco, concretamente desde Vitorio Gasteiz,
y el grupo contrario interpretan en euskera y La Paloma.
¡Gabaz, hola tu en Johan etorria!
¡Gabaz, hola tu en Johan etorria!
¡Gabaz, hola tu en Johan etorria!
¡Gabaz, hola tu en Johan etorria!
¡Gabaz, hola tu en Johan etorria!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...








...


...
...
...





...
...
...
...
...
...
...


...
...








...
...