25 anys de ràdio
Avui se recordarà un altre dels trams de la nostra emissora.
Per què dic això d'un altre dels trams?
Doncs mira, molt fàcil.
De primer ens anirem a l'any 2007.
Un 14 de maig del 2007,
la Fundació Topromi celebrava els seus 25 anys de fundació aquell any
i nosaltres vam ser-hi a la seva seu, a Bona Vista,
per poder parlar i poder conversar amb els responsables del centre.
D'altra banda, un altre dels trams de vivències
ens l'explicaran el dia d'avui Jordi Sorinyac,
un company que ha compartit amb nosaltres un munt d'hores de ràdio,
un munt, un munt, un munt.
Va estar al matí de Tarragona Ràdio, al Toc de Castell.
Ja ens ho explicarà ell.
D'aquí una estona, amb nosaltres, aquí,
li farem l'entrevista amb ell, avui, amb Jordi Sorinyac.
I abans de trencar el programa, com sempre,
passem per la música, any 1990, amb Joan Maria Bartrami.
Doncs tot això s'enceta ara mateix, com us dèiem.
Ens anem a Bona Vista, des dels estudis de Tarragona Ràdio
i Holanda García, a la unitat mòbil Josep Sunyer.
25 anys de la Fundació Topromi.
La Fundació Topromi celebra aquesta primavera, els seus 25 anys.
La nostra unitat mòbil s'ha desplaçat, com dèiem, fins a Bona Vista,
perquè allà està la seu de la Fundació.
per parlar amb la directora del centre, Maripaz Baena,
i el responsable de la Fundació Caixa Tarragona, Javier Bas.
Saludem, doncs, Joan Maria Bartram, a la part tècnica.
Josep Sunyer, bon dia, a la locució, bon dia, Josep.
Hola, Joanda, bon dia.
Estàs ja en el lloc amb els convidats?
Doncs sí, sí, som aquí, justament, ja ens hem ubicat,
som a l'interior de les instal·lacions.
Per parlar de totes aquestes activitats que feia referència,
que tenen lloc en motiu d'aquest 25 aniversari,
parlarem, com ho ve deia, amb la directora, Maripaz Baena,
també amb el director de l'Obre Social de Caixa Tarragona,
en Javier Bas, però també s'acompanyen el Jordi Bardina,
el Santiago de la Morena i l'Albert Plana.
Ells són aquí al centre, ens explicaran com és el dia a dia,
com és la tasca que desenvolupen,
perquè és una tasca que, quan un veu el resultat final,
doncs bé, darrere hi ha moltes hores de treball,
és una feina que està ben feta, que és molt polida, molt maca,
i que també volem explicar com és això, com és aquesta activitat del dia a dia aquí,
i també les seves experiències vitals en aquest centre,
perquè per ells els aporten moltíssimes coses,
no només la possibilitat d'exercir una feina, de fer un treball,
sinó també la possibilitat de compartir amb altres persones
experiències en el dia a dia, l'amistat.
Ara ens parlaven, per exemple, d'una persona que va estar aquí durant molts anys,
que després, per raons familiars, va marxar cap al seu lloc d'origen,
i que li han fet arribar al programa d'aquestes activitats del 25 aniversari,
on ell surt a la fotografia de portada,
i que li ha fet molta il·lusió tant amb ell com als seus familiars,
veure's que encara se'n recorden,
malgrat que ha passat molt de temps.
I és que, de fet, molts d'ells porten molt de temps aquí.
Ara s'hi preguntarem al Jordi, al Santiago i a l'Albert,
ells ja porten molts anys aquí,
i són pràcticament amics entre els companys de feina
en aquesta Fundació Topromi.
Seguim d'entrada, però, sense més preàmbuls,
la directora de la Fundació, Maripat Reena.
Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Veig que estan contents.
Ara em comentaven que no hem parlat mai per la ràdio,
ni el Jordi, ni el Santiago, ni l'Albert,
malgrat que els agrada molt el futbol, que també ho comentaven ara.
Efectivament, efectivament.
Ara parlarem amb ells, ens explicar una mica el dia a dia.
Deixa'm saludar també al Géviabàs, que és a l'altre costat,
el director de l'Obre Social d'aquesta Tarragona.
Géviabàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlarem també de quina és l'aportació de l'Obre Social.
Recordem que són aquests 25 anys col·laborant amb aquest centre,
i de fet ara s'ha gestionat des de la Fundació,
però parlem d'entrada d'aquestes activitats,
Maripat Reena, aquest 25 aniversari,
perquè justament avui, en aquest dilluns, dia 14, comença.
Hi haurà, crec, la primera xerrada en aquest centre.
Sí, sí, sí.
Hem volgut fer aquest cicle de xerrades,
avui comença la primera.
Hem pensat que són temes que els preocupen els pares
i volen ampliar la seva informació des d'una vessant professional.
Aleshores, avui comença discapacitat i canvis emocionals.
Vindran tres psiquiatres de Reus
que es dediquen al tractament d'enfermitats
associades a la discapacitat intel·lectual o cognitiva.
Està obert a tothom que vulgui venir, aquesta xerrada,
o en principi és per les persones que treballen al centre,
crec que són 14 persones les que treballeu aquí al centre,
les persones que hi són, o és obert a tothom?
És obert a tothom, perquè tenim un menjador,
afortunadament que és molt gran,
aleshores podem rebre a totes les persones
que es vulguin adreçar a les nostres instal·lacions.
Tot on vulgui podrà venir.
En aquests actes, també la jornada de portes obertes.
Jo recordo, Maripat, que no fa gaires dies
vau fer una jornada, vau atendre els mitjans de comunicació,
vam venir aquí, vam veure la presentació d'un DVD
amb imatges de com és el dia a dia en aquest centre.
Per aquelles persones que no ho coneguin,
què els explicaríem així a grans trets
de quina és l'activitat, que ara en parlarem amb ells també,
amb el Jordi, el Santiago i l'Albert,
però grans trets, quina és l'activitat que es fa aquí
a la Fundació Topromi i deixem dir, per cert,
que som al carrer, a l'Avinguda Carrasco i Formiguera,
de Bona Vista, que és tocant al capdamunt,
o sigui, part dels dipòsits de Bona Vista.
Topromi fa fonamentalment funcions d'integració laboral,
és a dir, donem formació i treball a les persones,
per tant aquí a Topromi treballen,
són majors d'edat, nois discapacitats intel·lectuals o cognitius
que surten de l'escola i que venen aquí a treballar.
Cadascú segons les seves possibilitats
i segons les seves discapacitats.
Hi ha 21 d'ells que tenen una relació contractual
amb la Fundació Topromi, és a dir, són treballadors
amb un contracte laboral, cobren per això,
i són enquadernadors, enquadernen i escaneixen documents.
Són, bueno, podeu observar, si veniu,
com són professionals de l'enquadernació
i de la digitalització, per altra part.
Això és una part de la feina, però també es fa altres tasques, no?, aquí dins?
Sí, sí, l'altra resta de nois i noies,
que es formen un conjunt de 62 persones
i que tenen una discapacitat de més del 65%,
fan feignes manipuladores i prelaborals,
no tenen un contracte amb nosaltres laboral,
però ho tenen assistencial,
és a dir, la meitat de l'horari,
la meitat de les 8 hores,
fan activitats d'integració social,
és a dir, interrelacionar-se en el medi,
en el medi i amb la societat en la qual, doncs, pertanyen, no?
I la resta fan feignes manipuladores,
manipuladores i acaben objectes que poden ser susceptibles de venda
i cada setmana se les repercuteix en forma de gratificació.
És la feina que es fa aquí, en aquesta fundació,
i el producte final on es pot trobar?
És a dir, aquest producte final crec que de vegades es fan fires,
quan hi ha alguna fira s'aprofita de veure'n posar alguna estant
i que la gent pugui veure aquest treball que es fa aquí, no?
En aquests moments estem fent una feina fonamentalment
de difusió i de proyecció social,
perquè ens interessa que ens coneixin, no?
Que la gent sàpiga què fem
i que els nois són capaços de treballar
i de treballar dignament i de cobrar un sou.
Per tant, la feina que fan aquí és a dir,
en quins llocs es pot trobar?
Crec que habitualment, quan hi ha alguna fira,
s'aprofita per posar algun estant,
perquè la gent del carrer pugui adquirir aquests productes, no?
Llibretes, bolígrafs...
Aquesta feina de difusió que et deia,
vam participar al desembre a la Rambla Nova,
aleshores van vendre directament les famílies
i els nois ens van ajudar a vendre el seu producte,
el producte del centre, el producte pròpia.
Això es concreta en llibretes, llibres,
en acabats fets aquí i originals de nosaltres,
amb paper pintat, paper reciclat...
I ara actualment en les nostres instal·lacions
podem oferir tot un ventall de possibilitat
d'aquest producte propi.
A més d'enquadernar i de utilització,
o sigui, per encàrrec, avisant per telèfon,
o sigui, de qualsevol modus podem vendre productes.
Estaran més o menys un mes i mig celebrant aquests 25 anys.
Amb moltes activitats, avui comença la primera,
que és aquesta xerrada, però també n'hi ha d'altres.
Crec que hi haurà una jornada de portes obertes,
també hi ha unes jornades tècniques,
altres xerrades, perquè són quatre, crec, en total,
les xerrades que es faran aquí a la Fundació,
però en qualsevol cas, un mes i mig d'activitat,
podríem dir, que intensa, no?
Sí, efectivament.
Són quatre xerrades adreçades als pares i a la persona
que tenen interès.
Com ja he dit abans, hem pensat que són temes
que o els preocupen o volen saber o ampliar informació
des d'una vessant professional.
I després farem una trobada de portes obertes.
En aquesta trobada pretenem que la societat en general,
que els que ens visitin, puguin conèixer l'evolució
i com els nois de Topromi treballen.
Treballen i fan productes acabats perfectament
de manera professional.
És important que ho digui.
També seria important que vinguessin empresaris
en aquestes jornades de portes obertes, no?
I que es fixessin en aquesta feina que fan.
Tant de bo, tant de bo.
Perquè estem al mercat,
al mercat amb les seves conseqüències,
per tant nosaltres venem amb preus de mercat
i estem sotmesos per una altra part
a tenir un bon preu i a fer-lo bé.
Per tant, competim amb l'empresa ordinària.
Parlem ara amb Gévié Bas, que és a l'altre costat.
Dic a l'altre costat perquè és a la meva dreta.
Jo et vaig girant.
Gévié Bas, bon dia.
Bon dia de nou.
Director de la Pressecial de Caixa de Tarragona.
Quina és l'aportació de l'entitat en aquesta fundació
i en aquests 25 anys d'evolució?
És a dir, que ha estat un quart de segle de suport
en aquesta fundació de promi.
Doncs sí, a veure, per anar...
Tampoc no cal donar excessius detalls,
però per fer una mica de recordatori,
ara estem celebrent el 25è aniversari
de la creació de la Fundació de Promi,
que pertany a l'Obre Social de Caixa de Tarragona.
L'any 82, quan es va crear,
aquesta fundació recollia ja un moviment
que uns anys abans ja s'havia iniciat aquí a Bonavista,
per donar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Aleshores, això, després d'uns anys, diríem, inicials,
va cristal·litzant la creació de la fundació
i d'aquestes instal·lacions on som ara,
aquest edifici,
i amb la integració del centre
dintre de l'Obre Social de Caixa de Tarragona.
Aleshores, durant aquests 25 anys,
el que ha fet l'Obre Social és donar-los suport
de manera continuada, donar suport a la fundació
i anar contribuint a la mesura de les necessitats del centre,
però al mateix temps també que anés potenciant
les seves habilitats,
perquè anés desenvolupant
i anés buscant el seu punt
i el seu paper propi
tant de l'àmbit assistencial
amb aquells usuaris que així ho necessiten,
com també, sobretot, dintre d'aquest posicionament
que abans la Maria Paz comentava
dintre del mercat de l'empresa ordinària,
que ho necessita.
Qui vol parlar primer dels tres?
Ens acompanyen, abans ho comentàvem al començament,
en Jordi Verdina, en Santiago de la Morena
i l'Albert Plana.
Jo crec que l'Albert, vine, vine, vine, vine, vine cap aquí,
sinó no et sentirem com cal.
Què tal, com estàs?
Molt bé, bon dia.
Explica'm una mica la teva experiència vital en aquests centres,
és a dir, quan hi entres,
què feies abans d'entrar aquí a la tu promi?
Doncs mira, vaig estar treballant en un lloc de pintura
i amb uns altres treballs així.
I ara el meu treball és anant amb la guillotina,
tallant tots els llibres que no es venen d'interiors.
I bé, és tot així, rutina, seguint.
I quan són les 9 tinc ganes d'entrar
i ganes d'aprendre més i encara més.
I així ens donen guerra
i si ho podem fer més, millor.
Però bé, això a tots no es passa.
però quan arribem ja a casa dius,
ep, ja he acabat i tranquil que estic.
Bé, això és rutina.
Com és la teva, és a dir, tu com vius aquesta experiència?
Com te sents estant aquí?
Bé, soc jove, tinc ganes de...
Quants anys tens?
23.
I vull arribar més cap endavant
i evolucionar
i arribar a un cert nivell que dius
tinc experiència.
I bé,
i a més, a mi m'agrada una afició
que alguns pocs juguem
i és el rol.
És així.
I bé, anem fent coses.
T'agraden els jocs de rol, eh?
Sí, home, no els violents, eh?
Que després a queixen molts.
I com jugues?
A través d'internet o com va això?
Depèn,
hi ha algunes vegades internet
o algunes vegades jocs a taula,
així per la gent que juguem,
joves, no tan joves,
i bé, això és tota experiència.
Aquí imagino que has fet amics, no?
Molts.
I cada un tenim el nostre respecte
i de tot,
i així ens fem.
I ara que no ens escolta,
el Santiago mana molt,
home, el Santiago de la Morena.
Mana molt?
No, home.
Ell no massa,
però qui diu té les claus
i el dia que no es tanqui,
malament això.
És la muda de les claus, eh?
Sí, doncs sí.
I és la persona que quan hem arribat aquí
amb el mòbil,
és qui ens ha obert la porta,
ara parlem amb el Santiago,
és qui ens ha obert la porta,
és la muda de les claus, no?
Això en un joc de rol,
com seria la muda de les claus?
No, massa no.
De les masmorres, sí.
Escolta, Albert,
tu,
les teves anteriors feines,
aquelles feines que em comentaves avant,
que bé,
que no eren fixes ni de bon tros,
és a dir,
estaves uns mesos en un lloc,
uns mesos en un altre,
et senties igual que aquí,
és a dir,
et senties igual d'allà que aquí,
et senties diferent,
què pensaves?
Ara em deies,
fa un moment,
que aquí vols evolucionar,
anar més,
aprendre.
Sí,
a veure,
jo el que dic,
si tants d'apostos fixes,
així ja te fas avorrit,
i t'estresses més de lo normal,
i aquí,
doncs,
tens companyerisme,
treballes bé,
te deixen una mica,
un avantatge,
i les altres vegades,
doncs,
has de tindre
aquella relació
de jefe
i començar
fent coses,
és parlar,
comentar
i fomentar
tot el que puguem.
T'hi veus aquí molts anys,
al centre?
No ho sé,
això depèn
de qui li toqui.
Perquè en diuen,
mira,
a veure,
què diu la directora?
Dos anys,
porta dos anys.
És una nova exquisició,
és una nova exquisició
perquè és una de les persones
més joves del centre.
I una nova exquisició
que promet,
a més a més,
eh, Diego?
Sí, sí,
evidentment,
d'Albert
i de tants altres,
no?
Volem inserir-los
realment
a l'empresa ordinària,
és a dir,
el fi
dels centres,
dels centres especials
de treball
amb nois discapacitats,
ha de ser
la integració
real i absoluta
a la societat,
és a dir,
al món
al que pertanyem tots
i ells també,
per suposat.
Per tant,
són tres figures,
les aquí present,
les que
un dia o un altre
estaran
a l'empresa ordinària.
Deixem parlar
d'una altra figura,
en quina mare?
L'Albert?
Santiago,
Santiago,
vine,
Santiago,
cap aquí,
sisplau,
Santiago de la Morena.
Abans ho comentava,
que quan hem arribat aquí,
vine,
més cap aquí,
més cap aquí,
si no,
no t'escoltarem.
Quan hem arribat
a la mita mòbil
aquest matí,
doncs bé,
quan hem trucat a la porta,
Santiago,
és quins ha obert,
Santiago de la Morena,
què tal?
Bon dia.
Com estàs?
Jo bé.
Això d'obrir les claus
és una responsabilitat,
això d'obrir les portes,
tenir la clau de la porta principal,
és una gran responsabilitat.
Sí.
Com veus tu,
Santiago,
explica'm la teva experiència
aquí al centre,
quan hi arribes,
quan tens portes,
què fas?
pel matí em donen les claus,
després preparo la fenya
d'alçar llibres
i vaig pujant a ells
perquè ho passin per la màquina.
Llavors,
durant el dia,
què fas?
Exactament la funció quina és?
O català,
castellà o esquerra,
en gallec també.
Hi ha molts llibres
molt diferents.
Tu que tu també anaves llibres,
no?
Sí.
Quants anys fa que estàs aquí,
Santiago?
Des de 1975.
Des de 1975,
és a dir que Maripaz
és dels veterans, eh?
Sí, sí,
és dels veterans,
sí, sí.
Va arribar molt jovenet,
jo no hi era encara aquí.
I has vist,
imagino que has vist
passar molts companys
per aquí,
molts amics,
alguns que deuen ser,
altres que hi han marxat,
com abans ens comentava
la Maripaz, no?
Doncs sí,
alguns han marxat
i altres han entrat de nous.
Feu molta amistat?
Sí.
Molta, molta.
Hi ha molt companyerisme
i es portem tots molt bé.
Tots es porteu bé
o a vegades hi ha una mica
de frec a frec?
Frec a frec amb els que són del Madrid
o, bueno,
amb els del Barça.
Perquè tu,
jo crec que tu ets de Reus,
no?
Jo sí.
Hi ha una mica de brometa
amb això de Reus,
Tarragona,
la capitalitat,
no?
Sí, una mica,
però la portem bé.
Però porteu bé,
no?
Sí.
Deixa'm parlar també amb l'Albert,
Albert Plana,
no, perdó,
l'Albert ja hem parlat abans,
amb el Jordi,
Verdina,
Jordi,
que està també aquí amb nosaltres.
Jordi, què tal?
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, home.
Explica més coses
del que ens han dit
el Santiago i l'Albert, va.
Pues, home,
la feina que faig jo
és,
quan alça
els llibres de visita
al Santiago,
puja a Nadal,
que jo vaig a la Subi,
a una màquina,
que el porto,
bueno,
amb un altre company,
i fem el llibre de visita,
però bé.
El llibre de visita,
exactament,
què és,
Maripat?
És a...
Tothom que ve aquí
s'inscriu
o com va això?
No,
són els llibres de visita
que han de,
obligatoriament
i precisament,
han de tenir
totes les empreses
per rebre
i per indicar
les inspeccions de treball.
Aleshores,
nosaltres treballem
en una empresa
que es diu AG,
que està al polígon
de Constantí
i ens porta aquests llibres,
no?
Ells porten
les fulles impreses
i nosaltres
els enquadernem.
Llavors, Jordi,
que és la feina,
no?
Sí.
Bueno,
i també,
doncs,
escanejar
de llibres
de grosos
o de petits
i, bueno,
i si tinc que fer
altres coses,
ho faig.
Cap problema.
Però, bueno,
bé,
i el companyerisme,
doncs,
molt bé.
els companys bé
i el d'altres,
doncs,
doncs bé.
Que esteu contents, eh?
Home,
el pic del Madrid
o del Barça
també hi ha,
de Tarragona,
Reus,
el que deies tu,
també,
però fem plan de broma,
però, bueno,
bé,
però,
bé, bé.
O sigui,
que esteu a gust,
no?
S'ha dit,
treballant aquí,
un s'imagina anar a treballar
a una altra empresa
a fora
o s'hi diu,
tu també et veus aquí
continuant fent la feina
que fas aquí?
Doncs sí,
doncs m'agrada la feina
i estic a gust,
doncs,
i els altres,
però, bueno,
també.
No sé què dir,
bé, estic.
Ja està,
ja, ja, ja,
ja anem bé.
Ja anem bé.
és fer que parlarem també
amb en Javier Bas,
que ens comentàvem,
però,
això que estem comentant,
no és bé,
que amb aquesta col·laboració,
aquí,
recordo que l'altre dia
que es va presentar
aquests 25 anys,
també hi havia un DVD
que s'ha editat
amb motiu d'aquest 25 aniversari
i que serà lliurat
dels familiars d'ells
i també de la resta de persones
que són aquí al centre.
Sí,
doncs,
aprofitant el 25 aniversari,
efectivament,
s'ha elaborat aquest DVD
que té un caràcter
que vol ser un testimoni simpàtic
d'una mica de la realitat actual
del centre
i que,
sobretot,
és per als familiars,
les famílies,
els usuaris,
però també,
en definitiva,
també està obert
si alguna altra persona
està interessada
a tenir cap problema.
I el que volia destacar
i afegir
és també la tasca
que els 14 professionals
del centre
estan desenvolupant.
Són monitors,
són encarregats de tallers,
són personal de suport,
d'administració,
en fi,
14 persones
que fa molt de temps,
en alguns casos,
molts anys,
que estan desenvolupant
la seva tasca
i que és una tasca callada,
però constant,
dia a dia,
perquè,
doncs,
l'organització
dels caràcters assistencials
i del caràcter empresarial
del centre
que demana aquest suport
i en nom de Caixa Terrà
i de l'Obre Social
volia deixar constància
i manifestar l'agraïment
a la tasca d'aquestes persones.
Doncs,
nosaltres també volem,
des d'aquí,
manifestar l'agraïment
perquè anéssim avui acollit
en aquesta fundació,
el Topromi,
som a Bona Vista,
estan celebrant
aquests 25 anys
d'història,
esperem que vagi molt bé
aquest proper mes i mig
d'activitats.
Avui recordem la primera
d'aquesta serrata
per dir-ho d'altres,
tot on que vulgui
podrà venir fins aquí
a gaudir d'aquestes activitats.
Gévia Bas,
gràcies.
Gràcies.
I també gràcies
al Jordi,
al Santiago i a l'Albert.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I, naturalment,
també la directora
de la Fundació,
Maripaz Helena.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Això és tot des d'aquí
i que, en fi,
ja ho sabeu,
que hi ha en aquests 25 aniversaris
amb moltes activitats
i que podeu venir
i prendre part en elles.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona,
naturalment,
a la Fundació Top Promi
per aquest 25è aniversari.
És la una del migdia,
repassem l'actualitat
nacional i internacional
i entrarem ja
en el darrer tram
del matí de Tarragona Ràdio.
En Jordi Sorinyac,
bona tarda.
Bona tarda.
Quant de temps, eh?
Una miqueta.
Que no et veia per aquí.
Una miqueta.
Ah, mira,
quan has entrat per la porta
dic, ai, mira, corre,
corre al matí de Tarragona Ràdio.
Corre, corre.
Per cert,
no sé si te recordes,
has fet una miqueta de memòria
perquè jo li vaig dir
quan li vaig comentar
que vingués aquí a la ràdio
i que faríem l'entrevista.
Dic, no sé si...
hauràs fet els deures.
Ja te'n recordes
quan vas començar?
Quan van, entre cometes,
s'enredar
per començar
en aquest món de la ràdio?
Sí, me'n recordo.
Va ser el mes de juny
de l'any 2002.
Qui dius?
Ets una màquina.
Encara a les dependències
de la Rambla Nova.
Vaja, un mes abans
perquè aquesta casa
va estrenar
les actuals instal·lacions
el juliol del 2002.
Doncs un mes abans
vaig començar
col·laborant
amb el programa
Toc de Castell,
l'informatiu
Castellet d'aquesta casa
amb el qual després
vaig estar
gairebé set anys
crec que...
Portant-lo tu,
és veritat?
Portant-lo i dirigint-lo
i vaja,
vaig començar
la ràdio
col·laborant
amb el Toc de Castell.
Aquella temporada
que de forma excepcional
el programa es feia
dijous al vespre.
En conduït
per en Xavier Bailac
i amb en Joan Fortuny.
Aquella va ser
l'última temporada
del Joan Fortuny
qui durant molts anys
va ser conductor
i col·laborador del programa.
Ja no vas enganxar
el que era la temporada
dels dissabtes
al matí del Toc de Castell?
A mitja.
Va ser una temporada
parèntesi.
Va ser una temporada
que per circumstàncies
de l'equip
que estava en aquell moment
al programa
interessava fer-lo
dijous a la tarda.
Es va fer
tot dijous
a les vuit del vespre
tot plegat
i llavors
els anys anteriol
s'havia fet dissabte al matí
d'una a dues
i mentre jo vaig dirigir
el programa
també es feia dissabte
al matí
d'una a dues.
I te'n recordes
alguna de les que dius
ostres
ara m'he de posar
aquí a parlar
per la ràdio
o tot això
tu ja et devenia
perquè no és lo mateix
que t'ho diguin.
Jo era molt jovenet.
Per això que tu ja eres
un pipiolo
que eres molt jove.
Home, continua sent, eh?
Vaja,
ara
no sé si tenia
18 o 19 anys
era l'estiu
tot just havia acabat
el primer curs
de la carrera
de periodisme
i vaja
nerviós
nervioset
però m'ho vaig passar
molt bé
la veritat.
A més a més
no sé si
a la carrera de periodisme
també en feu
segurament que de ràdio
però potser
d'una altra manera
diferent.
Però alguna coseta
vam fer
i a veure
vam estar
tot aquell estiu
fins al novembre
fins a finals de novembre
amb la temporada
i a més a més
a l'estiu
ja vaig començar
a col·laborar
com a becari
aquesta figura
vaig començar a col·laborar
amb els servis informatius
d'aquesta casa
i després ja
et vam fitxar
i després
et vas quedar
al matí de Tarragona Ràdio
ja directament
mentre jo estudiava
vaja
treballava
els estius
caps de setmana
i fiestes de guardar
fent el toc de Cassell
també
conduint
les retransmissions
unes de les principals
diades
de Casselleres
i vaja
just
acabat
la carrera
doncs
vaig incorporar-me
full time
a jornada completa
en aquesta casa
i vaig participar
amb l'equip
del matí de Tarragona Ràdio
amb el Ricard i la Lloranda
hem de dir que
durant aquest programa
de 25 anys de ràdio
hem pogut sentir
moltes de les entrevistes
que has arribat a fer
a més
entrevistes
de tota mena
Jordi
i de tots colors
que aquesta és una altra
que la diversitat
de gent
que ha arribat a passar
per aquests micròfons
i també directament
o indirectament
per les teves mans
sí
vaja
jo crec que és una de les
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
és un
perdó per l'expressió
però
amb
una misura
d'aquestes característiques
tens
jo crec que és
en un moment de tard
quan estàs allò
en ple fragor de la batalla
la veritat
ho arribes a mal aïe
en alguns punts
però vista en perspectiva
és claríssimament
una sort
de poder tocar
moltes
moltes tecles
perquè jo de fet
la meva funció principal
era la de
la de producció
en l'argot periodístic
en la ràdio
el productor
és aquella persona
que coordina
una miqueta
les graelles
i bàsicament
executa
el que li demanen
o sigui
el Consell de Redacció
es pensaven
quins temes
es podrien tractar
el matí
de Tarragona Ràdio
i es buscava
el millor convidat
jo crec que
el meu gran llegat
en aquesta Santa Casa
va ser una agenda
va ser la
qui dius
sí, sí
vaig deixar una agenda
que crec que
encara els companys
informatius
han servit
de quan en quan
un accés
preciós
Sílvia
però vaja
a partir d'aquí
per suprim vacances
per x circunstàncies
doncs
moltes vegades
vaig tenir l'oportunitat
de fer molta antena
ja sigui
aquí a l'estudi
conduint el programa
a la franja més informativa
o a la franja més magazín
de fer moltes unitats
de fer moltes unitats mòbils
i vaja
aquí vam fer
vam fer de tot
vaig tenir també
durant una temporada
vaig a estar fent esports
recordo també
espera espera
espera espera
això dels esports
deixa'm
que he trobat una coseta
estàs allà un raconet
que tenim
que es diu Pífies
bueno no
tampoc fa falta
eh
ja hem trobat
així
l'himne del CBT
home
no sé què et va passar
va ser mita
no és més un mita això
falten pocs moments
perquè puguem escoltar
per primera vegada
tots junts
aquest primer himne
el president
Rafa Pintado
ressaltava la importància
d'aquesta lletra
només remarcar
la tornada
algun fragment
d'aquesta tornada
que pot ser
potser és el fragment
més significatiu
CBT
CBT
quan s'omplen les grades
tres lletres ressonen
com les zones de la mar
CBT
CBT
CBT
més o menys
podem fer-nos una idea
esperem
de com serà
aquest lletre
perquè cantar-lo no
no
tampoc no sé
perquè ho veu guardar
al calàs de fifia
sincerament
no no però
potser és perquè
no ho sé
una miqueta més d'alegria
amb una connexió
era el temps d'esport
l'informatiu del vespre
això devia ser
això va ser un acte
a la tardor del 2002
l'himne del CBT
es va presentar
a la sala de plens
de la Diputació de Tarragona
i jo vaig
vaja
era un dia entre setmana
vaig fer la connexió
i això era
no sé si en el marc
de l'informatiu
o en el marc
del sempre nàstic
però amb el Jordi Blanca
amb el Jordi Blanca
l'estudi
no no però clar
jo crec que
el curiós potser és això
que dius
bueno ja que estem
anem a llegir la lletra
deixem-ho que
estiríem d'acord
que segurament
no va ser la meva intervenció
més linda
n'hi ha unes quantes més
no les posem no
ets tu la conducta
del programa Sílvia
no no perquè hem vingut
a parlar de tu
m'he esperat
a parlar de tu
el teu llibre
jo ja he tingut
vaja
he conduït
el que em tocava conduir
avui vinc simplement
d'entrevistar
que és un paper
molt més còmode
hem de dir
que hem tingut
setmanes anteriors
hem parlat amb el Joan Fortuny
també hem parlat
amb la Cinta Olivan
i clar
la Cinta Olivan
van comentar
i al final van sortir
aquelles coses
que normalment
no surten a la ràdio
que 5 minuts abans
els micròfons no funcionen
no entra
des del lloc
on no ha d'entrar
jo no sé
si totes aquestes coses
queden precisament
com la part
en aquell moment no
humorística
o que són aquells
recorres
que agrada
d'explicar
repassar mentalment
i anècdotes concretes
no me'n surten
però a mi la veritat
d'aquestes situacions
no perquè tu tenies més còmode
que a mi m'ho va dir la Cinta
clar
ella estava allò de les pinyes
i estava amb el sudor humà
no?
sí
clar
tu tenies més
perquè estaves més
als balcons
la Cinta va estar un parell d'anys
les coses clares
i les trobades
la Cinta va estar un parell d'anys
un parell o tres anys
fent la rata de missions
a peu de plaça
jo durant aquest any 2002
el meu primer any
també vaig estar tot l'any
a peu de plaça
però això ja no te'n recordes
i tant
el concurs de Castells
del 2002
estava allò
després
tots els altres concursos
aquesta casa ha tingut dues persones
a peu de plaça
però l'any 2002
estava allò
és una posició realment
molt més còmode
en les diades caselleres
el del comentarista
que no pas
el de la persona
de baix a peu de plaça
i hi ha places
crec que amb la Cinta
vam fer un Sant Fèlix
que la diada casellera
Vilafranca
el dia 30 d'agost
a tu t'ha tocat
conduir-ne unes quantes
des dels controls
clar
nosaltres
sempre estàvem
en un balcó
d'una empresa
l'assistència sanitària
col·legial
a l'ombra
molt bé
teníem accés al lavabo
beure aigua
vull dir
ens podíem moure
no era
vaja
les condicions
no eren òptimes
però podíem moure'ns
però clar
aquesta és una retransmissió
que s'allargava
més de quatre hores
el micròfon autònom
que has de portar
és la maleta
que pesa
horror
amb aquella antena
que sobresurt
i que has d'anar en compte
amb una zona molt poblada
no treure-li l'ull
a ningú
i jo crec que
vaja
algun dia d'aquests
algú ens va
ens va maleir
de veritat
i amb la Cinta
vam fer unes quantes
vaja
vam fer casells
amb molta gent
amb el Pep Sunyer
amb la Marta Montagut
també
que recordi
n'hem fet
ens ho hem passat
amb el Josep Ardila
en l'última etapa
hem fet casells
amb molta gent
i vaja
després amb tots els comentaristes
però amb gent de la casa
ens ho hem passat
i amb els tècnics
amb el Joan Maria Lluís
la principal preocupació
quan acaba això
és difícil de concretar
com volem anar cap a casa
volem anar cap a casa
tothom està mentalitzat
que el dia que a Cells
toca dinar
a una hora poc digne
però vaja
de gust
molt content
però també has fet
alguna coseta
de Sant Magí
de Santa Tecla
no potser directa
allò que dius
no potser la processó
però alguna coseta
també t'ha tocat o no?
no, l'únic vam fer un any
vaig fer un any
de crida
sí
vaig fer un any
de crida
crec que amb Tere Ortega
amb la gran Tere Ortega
i aquell any
no, la crida la vaig fer sol
i va anar prou bé
tot i que va ser l'any
que la traca
no va funcionar bé
tot plegat
no va ser un any
no només
va ser un problema radiofònic
va ser un problema pirotècnic
però recordo que un any
vam fer l'arrencada
dels gegants
amb Tere Ortega
i va ploure
i els gegants
no van sortir
o fins i tot
vam tenir algun d'aquests
problemes
que se'ns va anar
a la missió
alguna cosa d'aquestes
però no, com que per Santa Tecla
ara en l'última etapa
fins i tot eren tres diades
casalleres
la diada de festa major
la diada de Santa Tecla
la diada de Mercè
és que Déu ni del Tute
que portàveu
quan ve les festes
en els programes
al matí de Tarragona Ràdio
eren èpoques
òbviament de molta activitat
perquè normalment
la Lleolanda García
estava a l'estant
i això també
a nivell d'infraestructura
ho feia més lluït
però ho complicava
tot una miqueta
tot una miqueta més
i eren dies atrafegats
i la direcció
m'alliberava
m'alliberava
bastant tot i que
m'agraden molt les festes
i assistia a molts actes
com a espectador
com a tecler
però no
gaire retransmissions
tecleres
no gaire
no t'ho dic perquè clar
tu també tens la teva camisa
i encara que moltes
i ho hem de dir
que això
jo crec que és difícil
és com una persona
que és del Barça
i ha de fer una retransmissió
d'esports del Barça
i en aquell moment
el Barça fa el gol
clar no el fas
de diferent manera
que si fos del Madrid
jo això sempre
però el que
no perdona
no no
digues
no no que dic que el que sí que vas aconseguir Jordi
jo crec que és tot un mèrit
sent de la camisa aquests
que no ho direm
jo crec que
tots els castellers
van lluir per igual
aquí a l'emissora
tant en el programa
com a les retransmissions
jo ho vull intentar
d'entrada soc conscient
que
que
que
no era una situació
no és una situació òptima
d'acord
i jo sempre diria que
soc conscient que no és la situació òptima
ara
mentre m'ho deixin fer
a la meva colla castellera
que són els xiquets de Tarragona
tinc cap problemes en dir-ho
i
i en l'empresa que em pagava
que en aquell cas era Tarragona Ràdio
doncs
doncs
si m'ho deixen fer
endavant
no
també
jo crec que
em vaig anar aprenent
una miqueta al llarg dels anys
segurament
els primers temps
em costava més separar
i després
doncs bueno
intentava ser el més honest possible
quan feia castells
m'agrada fer castells
m'agrada que la meva colla
faci els màxims castells possibles
i quan
retransmetia
diades castelleres
per l'emissora municipal
de la ciutat
crec que les quatre colles
de la ciutat
se les havia de detectar
de la mateixa manera
de la millor manera possible
i vam intentar
doncs
tractar
els anys que els xiquets
han estat a dalt
dient que han estat
la colla que ha estat a dalt
els anys que la jove ha estat a dalt
que segurament han estat la majoria
dient que les joves han fet millors que ells
i explicar
doncs
les vicissituds
i els èxits
de Sant Perí i Sant Pau
i dels xiquets
del Serrat Llull
de la millor manera possible
amb això
és un plantejament
complicat
però
al final
potser tots plegats
al final ens hi vam sentir
prou còmodes
jo t'ho dic perquè ja saps que clar
hi ha molts castellers
que clar
òbviament
tenen la pell molt fina
en el sentit
de segons que tractar
i clar
quan tens un
que ja et veuen
que ja pots ser d'un color
o d'un altre
com que s'hi fixa més
si és que s'ells surten
o no surten
per part d'una colla
o de la colla rival
el periodista
sigui el periodista
de la ràdio
d'una colla o d'una altra
o el que escriu al diari
no en té culpa
això ho tinc
això ho tinc bastant
això ho tinc bastant clar
i jo crec que
és una cosa de sentit comú
ara mirant enrere
Jordi
què t'ha quedat per fer?
allò que dius
ostres
mira què he fet de coses
perquè entrevistes
hem dit
adoejo
les retransmissions castelleres
també
has tingut unes quantes
allò que dius
que t'has deixat la veu
amb més d'una
una retransmissió esportiva
potser
allò que deia
de les esports
no
vaja
amb la retransmissió esportiva
vaig a alguns partits
fent peu de gespa
amb el nàstic
amb el Jordi Blanc
i la veritat és que
segurament no van ser
les meves aportacions
més lluïdes
però recordo
ara m'ha agradat
ho recordo molt content
mira una cosa
i no
vaja
i qui ho ha fet
això
aquest paper
sempre en aquesta casa
que recordista de Ricard
i ho ha fet perfectament
i mai he tingut pretensió
però una cosa
que personalment
en algun moment
no sé si potser
m'agradaria fer
és una nit electoral
que dius
per exemple
vaja
he cobert nits electorals
en seus partits
però conduint
el magazin
no he tingut
l'oportunitat
de fer-ho
de fer-ho mai
i és una cosa
que vaja
ara vista en perspectiva
no pot ser
potser hi ha altres coses
que he fet
que em faria molta més il·lusió
continuant de fer
però alguna cosa
que no he fet
i allò per provar-ho
doncs conduir
una nit electoral
segurament és una de les coses
que em va quedar pendent
i qui sap
si tindré oportunitat
de reprendre-ho
en algun moment
home jo m'havia pensat
mira que cap de setmana
que és dia 22
parla amb el Ricard
jo crec que el Ricard
Jordi
Jordi
tu comenta-li
home
comenta-li
no a més el dia 22
el dia 22
em toca treballar
d'altres coses
i tampoc
però tu a la nit
treballaràs
o estaràs descansant
segurament
doncs segurament
sí què dius
segurament
sí sí
em tocarà fer nit electoral
però des d'una altra
des d'una altra
des d'una altra
la meva situació
professional actual
sí perquè el Jordi
ens va deixar
diguem-ho així
ja fa alguns mesos llargs
dos anys
exacte
sí sí
i et vas marxar
cap a l'Ajuntament
sí
actualment
a través d'una altra
d'una empresa
que es diu CEMIC
és una empresa contractada
doncs portem
els continguts
de la pàgina web
de l'Ajuntament de Tarragona
és el que t'anava a dir
que si abans
estaves darrere un micro
ara estàs darrere un ordinador
sí
i t'ha passes gairebé
tot el dia
l'ordinador
bona part del temps
ens trobes a faltar
una miqueta
en aquest temps o no?
sí
home hi ha moments
en què
en què ho trobo
en què ho trobo
faltat
també és veritat que ara
esporàticament
també
cobrer
també treballo
per una altra emissora
de ràdio
per Catalunya Ràdio
en aquest cas
fent el programa
d'informació
que és el 3 rondes
que també m'ajuda
a treure
aquest món
més de micro
més de l'avançant
més estrictament
periodística
però vaja
ara és una altra feina
que també m'agrada molt
i ens ho passem
ens ho passem molt bé
també
mira
surto de la ràdio
i m'em mai cap a la tele
perquè a la tele
també te van enredar
pot explicar
que a mi
mira
allà el troba
és que el Jordi
a veure
aquí el veieu
i és una persona
molt amable
molt simpàtica
però allà a la tele
una cara així de sèrio
jo no sé si és que era
el teu paper
i a la tele
home però és que parlàvem
jo ho entenc
vaig conduir
durant un any
un somriure
un mínim somriure
Jordi
és que no t'hi vam veure
ni això
ja sé que era una mica
duro
parlàvem de crisi econòmica
parlàvem de preus
de pisos
parlàvem dels problemes
dels transports
vaja
tampoc
jo crec que
no no
que era la part
somriure
però bueno
ja m'entens
no
a mesura que anava
avançant la temporada
vaig acabar
agafant confiança
els programes
era una mena de postura
jeràfica
que no vaig moure
era incapaç
de moure
de moure
l'esquena
vaja
vaig fer guies
però jo al final
crec que van sortir
coses prou xules
però
però fer tele
és molt difícil
perquè ara tu pots
estar aquí
a la ràdio
tranquil·lament
portem les xancles
vaja
no és el cas
però podries
reconec que he fet programes en xandall
sí Silvia
què passa
he fet programes
diga-lo
diga-lo
alguns caps de setmana
vaig venir a tele
en xandall
però vaja
amb la televisió
no
també
i el maquillatge
que els nois
que no hi estan acostumats
com és el meu cas
també és un hàndicap
els focus
era també un debat
un format
molt rígid
també
i vaja
tampoc
no vam
potser
no vam saber
de rebaixar-li una miqueta
rebaixar-li una miqueta
el ton
però és veritat
que també la temàtica
de què tractàvem
doncs impedia poder
vaja
parlàvem
d'aquest
era un debat econòmic
d'actualitat econòmica
i les coses
sempre estan per fer
molt rígid
i quant va durar
més o menys el programa?
un any
un any aproximadament
molt bé
des fins a
la primavera passada
un any
més o menys
des de setembre
tardor del 2009
maig juny del 2010
i després
és una altra experiència
és una altra cosa més
per la motxilla
sí
que passa que era llàstima
vaja m'ho vam proposar
no havia fet mai televisió
dic
doncs
provem-ho
clar
i a veure
el que passa
que el que veig
et va agradar
perquè és una experiència
però potser
a mi us esperen
més coses
no?
de la tele
perquè quan ho veus
com a espectador
el que passa és que jo sigo
fer
bon
a veure
que a veure com ho dic
fer televisió
perquè quedi un producte
molt professional
és molt complicat
primer perquè
calen bons professionals
d'una banda
i després
perquè requereixi
una inversió econòmica
una inversió econòmica
important
i en la televisió
local
que treballava
que en el català
fèiem un debat
molt digne
però els mitjans
eren els que
tenien problemes
per poder aconseguir
convidats
diferents
i vaja
crec que el debat
moltes vegades
va tendir a ser
un pèl repetitiu
i vaja
no sé
aquest punt
es va acabar
però jo m'ho vaig passar
molt bé
a més a més
no sé on traies el temps
perquè també estaves aquí
a les zones
més o menys
anaves compaginant temps
d'aquí de la ràdio
i anaves cap a la tele
i
ens aixecàvem
veníem a treballar
a les 6 del matí
per això deia
alguna vegada
jo que estaves a la tele
perquè sortissin nosaltres
veníem a treballar
a les 6 del matí
hem de fer la feina
hem de fer la feina
estic a la tele
estic a la tele
hola des de Tarragona
no
Tarragona
no, no
deixem-ho
no t'arriba a passar mai
no, no
abans que parles
les anècdotes
el punt aquest de
sobretot
a l'última etapa
treballar a l'hora de matí
ens incorporàvem a les 6
pocs minuts després
encara ho parlarem
això
aquestes matinades vostres
i
vaja
el neguit
sobretot aquest
vaja
normalment
treballar a les 9
una hora més habitual
i el neguit aquest
del despertador
fins i tot
recordo que un dia
vaig arribar
a fer
a fer tard
quan no hauria
d'haver fet tard
bueno
és que
jo crec que
les persones
que s'aixequen
a les 6
a les 7
i que han d'anar a treballar
i que dius
anem-hi
jo les admiro
jo ara mateix
és el meu cas
simplement
que has de canviar
en un primer moment
no te n'adones
que si tu
habitualment
te'n vas a dormir
a les 12
o a quarts 1
i t'aixegues a les 8
o quarts de 8
si t'has d'aixecar
a un quart de 6
del matí
que era l'hora
en què m'aixecava jo
doncs
difícilment
et podràs
continuant a dormir
a quarts 1
has de canviar
la teva rutina
has de sopar abans
has d'anar a dormir abans
t'has de planificar
les tardes
d'una altra manera
i simplement
és una rutina nova
i que pot
em pots gaudir tant
com de la rutina anterior
hi ha moltíssima gent
que s'aixeca
a hores indecents
o fins i tot
que treballa a venir
vull dir que
això no és un problema
i després et trobes
que passen coses
aquelles hores
sí, bueno
també hi ha aquella situació
alguns divendres
sobretot
allò que tu vas a treballar
i hi ha gent
que passes pel tòtem
quan jo surt
ja de casa
que gent que surt
de marxa
i dius
hi ha alguna cosa
que no va bé per aquí
i dius
ostres
aquests se'n van a dormir
i dius
jo ara m'acabo d'aixegar
però vaja
això ho fa moltíssima, moltíssima gent
i de les notícies
que heu fet ara
ja parlant de la part informativa
alguna que et vagi frapar molt
que dius
jo em recordo molt
la nit
que deu fer ara ja
gairebé cinc anys
que va haver-hi
aquella explosió
a l'edifici de la Rambla Nova
cantonada amb el carrer
amb el carrer Fortuny
ens va trucar
bueno
va trucar
el Quim Pons
el company de l'emissora
jo vivia a prop
vaig anar
i va anar a la mòbil
i vam estar tota la nit
cobrint-ho
i recordo que
va ser un esdeveniment
molt dur
molt dur
en molts aspectes
a més a més
tu vas estar allà
sí, sí, sí
no és allò que dius
que moltes vegades
ho veus
una miqueta des de fora
o ho segueixes
des d'aquí
l'estudi
no, no, vam estar al davant
fins i tot abans
que es formés
cap cordó de seguretat
perquè vam arribar
poc després
de l'explosió
i vam tenir
bé
vam treballar
just allí
a la Rambla Nova
malauradament
veient com treballaven
els equips
de rescat
donant veu
a les autoritats
que ens estaven donant
informació
minut a minut
actualitzada
malauradament
del recompte
de víctimes
que va produir
aquella explosió
i va ser una experiència
professional
diferent
i que recordo
molt intensament
en aquell moment
Jordi
sense voler
jo que dius
mira
deixem de ser persones
som periodistes
el cor
l'hem d'aparcar
l'has d'aparcar
perquè si no
jo crec que potser
fins i tot
les paraules
depèn de quin moment
i d'on estiguis
potser fins i tot
no surten
i és el que
en aquell moment
has d'explicar
a la gent
que està escoltant-nos
jo
en molts àmbits
de la vida
però aquell dia
ho tenia claríssim
i s'ha de ser
una persona freda
s'ha d'explicar
i la cançó
que explica
malauradament
és això
i òbviament
no ni t'agrada
i has de ser
especialment curosa
amb el llenguatge
perquè hi ha la vida
de persones en joc
hi ha gent
que està patint
perquè hi ha hagut
una explosió
al centre de la ciutat
i hi havia molts moments
de confusió
recordo gent
que m'estava escoltant
per la ràdio
i trucava al mòbil
durant les pauses
de publicitat
per preguntar
si coneixia aquest
o podia donar
alguna informació
més concreta
però
s'havia de
vaja
s'ha de ser fred
i en aquest moment
soc el que passa
el compromís amb la gent
és explicar
el que passa
de la millor manera
possible
i va tocar
una situació
desagradable
però malauradament
aquests accidents
han passat
i tocava
però fem una cosa
no acabem així
aquesta entrevista
jo vull que acabem
amb una cosa divertida
entrevistes
amb la gent
del Teatre Metropol
també hem tingut unes quantes
les unitats mòbils
en el Teatre Metropol
alguna vegada
algun carnaval
que també
o no?
carnaval?
jo també
t'ho deixo caure
jo també hi deixo
coses caure
perquè jo també
la meva memòria
és una mica
així com
petita
carnaval
després he fet
per altres coses
he fet
algunes coses
a carnaval
però carnaval
carnaval
amb la ràdio
havíem fet
alguna mòbil
amb la disfressador
havíem fet
alguna mòbil
al Metropol
amb el concurs
de Drag Queens
la veritat
que ens ho vam passar
molt bé
i vaja
és un cicle festiu
que jo la veritat
a mesura que
l'he anat vivint més
perquè segurament
el desconeixeu molt
l'he anat
l'he anat gaudint
des de molts punts de vista
des del punt de vista
professional
i des del punt de vista
personal
ens tornaràs a visitar
algun dia d'aquests?
quan vulgueu
sempre que m'heu convidat
sempre que se m'ha convidat
jo vull que tornis
aquí a la ràdio
a fer coses
amb nosaltres
no ho sé
fes una proposta
ja saps
qui l'has de fer
darrere
de quina manera
l'has de fer
les coses
no ho has pensat
això no
m'agradaria
tornar a fer
afortunadament tinc feina
que amb el context
massa i tot
vaja
massa no
en el context actual
no se'm pot dir
tinc una feina
i si sorgeix
doncs sorgeix
no es pot tancar mai
les portes
jo sempre que he vingut
a Tarragona Ràdio
estic contentíssim
vull dir
he estat treballant
vuit anys
de la meva vida
ha estat la meva
primera feina
durant molts anys
la meva única
vull dir que
sí que encantat
ara faria
ara faria amb allò
d'en Jordi
torna
més una
t'ho diria
t'ho dic ara
doncs Jordi
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
felicitats
per la part que et toquen
dels 25 anys
que en el teu cas
és un aniversari sencer
gairebé
podríem dir
i vaja
acabo dir que
25 anys
d'aquesta casa
ha fet una feina
molt important
sobretot per uns professionals
collonuts
i la feina que ens queda
encara per fer tots plats
doncs ho deixo així
gràcies
no dic res més
que ha quedat pintat
fins a propera Silvia
gràcies Guafi
gràcies
25 anys de ràdio
anem cap al tram final
del nostre programa
s'acosta perillosament
al punt de les 7 de la tarda
i és moment d'anar
amb la música
de l'any 1990
Joan Maria Bertran
la té ben preparadeta
ben triada
i anem a escoltar-la
25 anys de ràdio
25 anys de música
molt bona tarda
comencem
amb Sopa de Cabra
aquest repàs
a l'any 1990
des de la roda
no tinguis pressa
diuen
que estic
una mica
boig
que tinc
el cervell
sota el ventre
però jo
al llit
no sé
estar-me sol
vaig néixer
amb l'ànima calenta
al carrer
al bar
buscant
un plan
si al final
he de pagar
almenys
pot dir
que dono feina
si t'interessa
saps la meva adreça
em trobaràs
al mig
no en somni
més un mig
obre les portes
obre les portes
És que estàs calenta, treu-te la roba, no tinguis pressa.
Nena, el meu amor està cremant, però no m'agrada fer-lo amb pressa.
Espera que el foc sigui més gran, i al final veuràs com veix a sobre, sota el llit, o drets.
O millor anem a algun lloc on potser algú ens pugui veure.
Potser estàs ruent, però no t'atreveixes.
No importa l'hora que és, vine'm a veure'ns.
Obre les portes, si estàs calenta, treu-te la roba, no tinguis pressa.
Si t'interessa, saps la meva adreça.
Em trobaràs al mig, del somni més humit.
Potser estàs ruent, però no t'atreveixes.
No importa l'hora que és, vine'm a veure'ns.
Obre les portes, si estàs calenta.
Treu-te la roba, no tinguis pressa.
No tinguis pressa.
Poques coses a dir sobre aquest llarg durada, La Roda, i aquest grup Sopa de Cabra.
Una cançó que dóna pas a una altra de les grans.
Des d'un directe, doble directe, de Loquillo y los Trogloditas,
una de les cançons que l'any 1990 va sonar al disbas anterior,
però durant tot l'any 1990 va sonar i molt aquesta cançó,
La Mataré, de Loquillo y los Trogloditas, en directe.
A por ellos que son pocos y cobardes.
La Mataré, de Loquillo y los Trogloditas, en directe, de Loquillo y los Trogloditas.
A por último, la mataré, de Loquillo y los Trogloditas.
La conservamos en la memoria.
La como estaba, siempre era la vida.
Nunca me dió sabor.
No creía que soy yo.
Y ella me sonreía y miraba las manos.
Y ella me borrachaba entre sus brazos.
Ella nunca debía ni la veía.
Y yo quería mover como a su risa.
Que hubiera sido su feliz pensión.
Qué dolor suyo y te doy.
Me ha perdido el corazón.
Sé que ella acaba enloqueció.
Jamás me dio el control.
Quiero verla bailar entre los muertos.
Quiero verla bailar entre los muertos.
La cintura morena que me rodeó.
Y yo llevo un pelo de sangre en la mirada.
Y un deseo en el alma que jamás trae.
Solo quiero que una vez
Algo le haga con poder
Que no la encuentre jamás
No sé que la va a caer.
Por favor.
Solo quiero matarla.
Por favor.
Por favor.
Por favor.
Por favor.
Por favor.
Solo quiero matarla.
Por favor.
Por favor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!