El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Amics i amigues del Campanar,
una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, rebim la factuosa salutació d'en Santi Grimau,
que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem al diumenge de la Santíssima Trinitat, 19 de juny.
Celebrem la festa de la Santíssima Trinitat.
Amb aquestes paraules ens referim a Déu tal com es manifesta per mitjà de Jesús.
En tot el que ha fet i ensenyat, en tot el que ha passat en la vida de Jesús,
diu que ell té totalment l'esperit de Déu Pare,
que té completament la vida de Déu Pare, la força creadora de Déu,
l'amor creador de Déu Pare i que, per això, és Déu juntament amb el Pare i l'Espírit Sant.
Jesús deia tot això i ho repetia sense parar.
Jesús sempre parlava del Pare i de l'Espírit Sant
i, per això, com que sempre parlava de tres, Pare, Jesús i l'Espírit Sant,
diem que Déu és Trinitat.
Trinitat vol dir tres que formen una sola cosa.
Els cristians anomenen Déu a la Santa Trinitat
perquè, per mitjà de Jesús, coneixem el Pare, el Fill Jesús i l'Espírit Sant.
Tot això que Jesús diu del Pare i de l'Espírit Sant
no ho comprendrem mai completament,
però si restem units a Jesús i escoltem el que ens ensenya i fem el que ens diu,
ell ens comunica el seu Espírit,
que ens uneix del tot a Jesús i ens fa fills de Déu Pare.
En moltes ocasions, els cristians recordem la Santíssima Trinitat,
un dels moments més solemnes de la missa
és quan el celebrant pronuncia aquestes paraules.
Per Jesucrist, amb ell i en ell,
vos Déu Pare Omnipotent, en la unitat de l'Espírit Sant,
rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
L'Ewis, escriptor convers al cristianisme, en concret a l'anglicanisme,
va escriure un llibre famós,
Mer Cristianisme,
en el pròleg del qual convidava persones que no creien,
com li havia passat a ell,
a endinsar-se al vestíbul de la casa cristiana.
Des d'allí podrien entrar a qualsevol de les habitacions,
les diverses esglésies cristianes,
ja que és a les habitacions on es troben els sofàs,
la xemenea encesa i el menjar,
no en el vestíbul, que és lloc d'espera.
Per això advertir que l'estat al vestíbul
no han de considerar-la els que són allí com una acampada,
sinó com un lloc de pas
i mentre hi són, han de resar,
demanar llum per a prendre la decisió correcta.
Una cosa semblant a això
és la recent iniciativa anomenada Atri dels Gentils,
per la qual la gran porta de l'habitació de l'Església catòlica
s'ofereix als qui entren al vestíbul
per a un diàleg sincer sobre la fe i la vida.
La idea neix del nou Consell Pontifici
per a la nova evangelització,
que té per objectiu promoure una evangelització renovada
en països on hi ha hagut un primer anunci de la fe,
però que viuen una secularització progressiva
i una espècie d'eclipse del sentit de Déu.
Va ser el papa Benet XVI
qui al desembre de 2009
va expressar el seu desig de crear un Atri dels Gentils
on els homes puguin entrar en contacte amb el Déu
per a ells desconeguts.
El nom correspon a l'Atri del Temple de Jerusalem,
reservat als pagans,
citat diverses vegades en el Nou Testament.
La menció de gentils no té cap connotació negativa.
Hi ha moltes persones magnífiques
i amb molt bona voluntat,
algunes d'elles exemplars,
que cercen Déu en el seu cor,
a vegades fins i tot sense saber-ho,
i que poden trobar-lo en aquests col·loquis que es promouen.
El primer es va fer a París,
símbol de la il·lustració,
capital d'una França en la qual només el 36% d'habitants
confesse creure en Déu quan es fan enquestes.
Els escenaris de les converses entre personalitats de gran relleu,
catòliques i agnòstiques van ser la seu de l'UNESCO,
l'Institut de França,
la Universitat de la Sorbona
i la plaça de la Catedral de Notre-Dame.
Aquestes iniciatives s'aniran expandint pel món.
Arribat el moment,
desitjo ferventment
que puguem acollir-les també
a l'Arxidiósis de Tarragona.
En concret,
tinc l'esperança
que l'edifici remodelat del seminari
pugui albergar aquests diàlegs
que poden afavorir la pau,
l'entesa
i, si és el cas,
la conversió de moltes persones,
predominantment joves.
Per això invoco la protecció de la Mare de Déu
perquè ens guiï en aquesta trobada
amb els nostres germans,
els homes
i amb el seu fill diví.
Adeu-siau.
Comencem detallant els actes de l'agenda
d'aquesta propera setmana.
El proper dissabte, 25 de juny,
tindrà lloc l'itinerari
de formació cristiana d'adults,
temes de formació cristiana per a laics,
seguint l'itinerari de formació d'adults
proposat per la Conferència Episcopal Espanyola.
El Santuari Monestir de la Mare de Déu
de la Serra de Montblanc
a les 10 del matí.
Organitza el Seminari Laical Diocesà.
El mateix dissabte, 25 de juny,
tindrà lloc la dedicació de l'Església
parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona
pel Ministeri de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Els més grans de 80 anys
tindran lloc reservat a l'Església.
En aquest cas, calen comunicar l'assistència.
Després de l'Eucaristia,
al refugi del Moll de Costa,
tindrà lloc un dinar de germanor.
El preu del dinar és de 25 euros.
Els nens fins a 12 anys és de 8 euros.
Per a reserves de lloc i per a inscripcions al dinar,
cal trucar als següents números de telèfon.
El 977-21-31-22,
que és el de la senyora Maria Josepa Dalmau,
i el 977-22-21-15,
que és el de la senyora Josepa Fortuny.
O bé, el 977-21-11-83,
o el mòbil 626-66-30-66.
Amb dos són telèfons de la parròquia.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida,
pel pare Esteve Sala, franciscà.
Pau i bé, amigues i amics.
El poble d'Israel recullir en els salms
que podem llegir a l'Antic Testament
les vivències viscudes pels avantpassats,
per exemple, a la sortida d'Egipte.
Vivències de tota mena
a la llum de les accions de Déu.
Nosaltres, tu i jo,
també tenim en la nostra vida
vivències de tota mena
a la llum de les accions de Déu.
No són vivències tan aparatoses
com les del poble d'Israel,
però són les nostres vivències.
I cal escriure
a poc a poc
un salm
amb nom de persones
vives o mortes
que ens han ajudat a viure
i a veure
l'acció de Déu
en la nostra vida.
Cal escriure
a poc a poc
un salm
amb breus pàrraf
que a nosaltres
ens recorden
intenses vivències
que podríem oblidar
sense mala intenció.
potser
per feblesa personal.
I quan preguem
resant el salteri
o quan ens introduïm
en la pregària
podríem dedicar
uns moments
a recordar
aquest salm
que ens pot ajudar
a preparar
la intimitat amb Déu.
Mireu,
amigues i amics,
de vegades
els salms
de l'Antic Testament
et diuen molt,
però de vegades no.
De vegades
un salm personalitzat
et diu molt
i de vegades no.
Però jo us recomano
que abans de fer
pregària d'intimitat,
que és un diàleg
amb el Senyor
de cor a cor.
Comencem la nostra pregària
posant-nos en la presència
de Déu,
demanant la llum
de l'Espírit Sant
i llegint
i meditant
un salm
personalitzat.
contemplem
les accions de Déu
amoroses,
lentes,
també els silencis
de Déu,
també algunes
injustícies
que ens han fet
o que hem fet
i recordem,
preparem-nos
perquè
el que no hi ha dubte
és que
si volem
tenir intimitat
amb Déu,
un salm
personalitzat
ens pot ajudar
molt.
jo me'n recordo
un frere
que em deia fa anys
que a ell
no li deia res
llegir
el Salteri
perquè era
les històries
d'un poble
que ja
doncs
ja han mort.
Bé,
en aquell moment
no vaig pensar
dir-li
però ara
li podria dir
per què no fas
un salm
personalitzat
de les accions
de Déu
en la teva vida.
Pau i bé,
amigues.
L'Evangeli d'aquest diumenge
de la Santíssima Trinitat
és segon Sant Joan,
capítol 3,
versets
dels 16 al 18.
Després de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'Associació Bíblica
de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical.
Déu estimat tant
el món
que ha donat
el seu fill únic
perquè no es perdi
cap dels que creuen
en ell,
sinó que tinguin
vida eterna.
Déu no ha enviat
el seu fill al món
perquè el món
fos condemnat,
sinó per salvar-lo
per mitjà d'ell.
Els que creuen
en ell
no són condemnats,
però els que no creuen
ja han estat
condemnats
perquè no han cregut
en el nom
del fill únic de Déu.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
El diumenge
dia 19 de juny
celebrem la festa
de la Santíssima Trinitat.
Ens convé
experimentar
la vida de Déu
en la nostra convivència,
notar la seva saviesa
escrita al cor
dels creients.
Ens convé
notar la presència
alegre de Déu
en la vida familiar
i les reunions
eclesials.
Ens convé
no perdre mai
el camí
de la nostra llibertat.
Com ho podem fer?
Pujem a la muntanya,
busquem la seva saviesa
escrita en la bondat
dels nostres cors,
mirem-nos
i busquem
amb nosaltres
la claror
de la seva mirada,
preocupem-nos
obrint camí
de fe,
de la salvació
de tots.
Ens diu
el Papa
Benet XVI
La realitat
per tant
neix de la paraula
com a criatura
del verb.
I tot
és cridat
a servir la paraula.
La creació
és el lloc
on es desenvolupa
la història
d'amor
entre Déu
i la seva criatura.
Per tant,
la salvació
de l'home
és el motiu
de tot.
La contemplació
del cosmos
des de la perspectiva
de la història
de la salvació
ens porta
a descobrir
la posició
única i singular
que ocupa
l'home
i la dona
a la creació.
Déu va crear
l'home
a imatge seva,
el va crear
a imatge
de Déu,
crear l'home
i la dona.
Això
ens permet
reconèixer plenament
els dons
preciosos
rebuts del
creador,
el valor
del propi cos,
el do
de la raó,
la llibertat
i la consciència.
En tot això
trobem també
el que la tradició
filosòfica
anomena
llei natural.
Diuen el
verbo
domini
número 9.
Nosaltres,
amb el
nou testament,
vivim avui
la primera lectura.
El senyor
que viu
i és la vida,
fidel en l'amor,
ens vol
al seu costat
amb el cor
obert
per escriure-hi
la nova aliança.
Ja no portarem
unes taules
de pedra
a les mans,
senó la presència
de Déu
en el nostre cor
perquè ens
acompanyi
sempre en el camí
i en el procés
de construcció
del cel nou
i la terra nova.
Obrim-nos
a les benediccions
del llibre
de Daniel.
Beneïm
el senyor
origen,
creador
i protector
de la família.
El seu nom
es manifesta
en la vida
de tots els éssers
creats,
en la netedat
de totes les accions.
Sempre
s'ha volgut
manifestar
l'ambient
d'alegria
i amistat
compartida
amb nosaltres.
La claror
de la saviesa,
la claror
de la seva mirada
ens ofereix
la seva saviesa
per a viure
en l'harmonia
de la pau.
Sant Pau
ens refresca
la memòria.
Estimant Jesús
i guardant
la seva paraula,
tenim dins nostre
el Pare,
el Fill
i l'Espèrit Sant.
Així podem viure
en pau,
amb els mateixos
sentiments
enriquits
pels dons
de cadascú
de nosaltres.
Ens podem
exhortar
i reformar
amb l'alegria
de tot el poble sant.
L'Evangelin
repeteix
que hi ha un camí
de llibertat,
és el de l'amor
de la Trinitat
de vida.
Ens l'està oferint
contínuament
amb la seva paraula
font de vida.
Planta el jardí
de l'amistat,
l'ofereix
a Abraham
i fa passar
el seu poble,
ens dona el guia
segur
que va sempre
al davant
i ens prepara
l'allotjament
definitiu.
La Fundació Escola
Cristiana
de Catalunya
organitza
les jornades
per a educadors.
Les trobades
que tindran lloc
els dies
1,
4 i 5
de juliol
oferiran
conferències
i tallers
a Barcelona,
Tarragona,
Girona i Lleida
i comptaran
amb la presència
del sociòleg
Javier Elzo
a la jornada inaugural.
A la nostra
Arxidiócesi
les jornades
tindran lloc
al Col·legi
del Sagrat Cor
de Jesús
de Tarragona.
Aquesta setmana
celebren l'aniversari
de la seva
ordenació sacerdotal
als següents
preveres.
El 19 de juny
de 1968
va ser ordenat
mossèn Manel
Borges Enguera.
El 23 de juny
de 1988
mossèn Antoni
Constantí
Martra.
El 24 de juny
de 1966
mossèn
Josep Maria
Peirot Massoni
El 26 de juny
de 1966
mossèn Joan
Roig Montserrat
i el mateix
26 de juny
però de 1976
el pare
Màrio Buonano.
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
aquest any
celebrem
el 120 d'aniversari
de l'encíclica
de Rerum Navarro
del Papa Lleó XIII.
Encíclica
oportuníssima
que feia molt d'impacte
en el seu temps.
L'encíclica
anava prestigida
d'una sèrie
de documents
que havien anat apareixent
per part de diferents membres
de la jerarquia catòlica.
Eren moments
de forta tensió
entre un capitalisme
salvatge
que condemnava
pràcticament
els treballadors
a la misèria
i a un treball
esgotador
i un socialisme
militant
que volia
resoldre el problema
suprimint la propietat
privada
i passant a l'Estat
la propietat
de tots els béns.
El Papa
s'enfronta
a aquesta situació.
Els nous temps,
diu,
han anat lliurant
insensiblement
els obrers
aïllats
i indefensos
a la inhumanitat
dels empresaris
i a la desenfrenada
que obdicia
dels competidors.
El diner
s'ha anat concentrant
en mans d'uns pocs
que s'ometen
gairebé
l'esclavitud
a una immensa
multitud
de proletaris.
Els socialistes
han volgut
resoldre
que és mal
atiant l'odi
dels obrers
contra els empresaris
i negant a tothom
el dret
de la propietat
privada
fent l'estat
responsable
del funcionament
de tota l'economia.
Amb aquesta solució
no s'adonen
que estan perjudicant
els mateixos treballadors.
Primer,
perquè creuen
unes tensions
molt fortes
entre els diferents
factors productius
i, en segon terme,
perquè neguen
el dret
a la llibertat
dels mateixos treballadors,
ja que tampoc
ells podran
considerar res
com a seu
si l'estat
assumeix
la responsabilitat
de tots
els afets
econòmics.
La diferència
que hi ha
entre l'home
i els animals
és que aquests
poden usar
dels béns materials
però no els poden
posseir
ni disposar-ne
de manera permanent
prevenint així
el seu futur.
De l'acció
home
que els béns
d'aquest món
són per a tots
no s'ensegueix
necessàriament
que s'hagin
d'administrar
col·lectivament.
L'home
i la família
són anteriors
a la fundació
dels Estats
i, per tant,
l'Estat
té una missió
subsidiària
de vetllar
perquè els béns
no es concentrin
amb poques mans
i tothom
pugui gaudir-ne
d'acord
amb les seves necessitats.
Del domini
de l'Estat
sobre tots
els béns
se'n segueixen
greus
mals
que atenten
contra la justícia
i el mateix benestar
dels subdits.
En primer lloc,
l'opressió
de l'Estat
que pot esdevenir
de fàcilment
tirànica
imposant als ciutadans
unes exigències
injustes
i una visió
de la vida
determinada
i una altra
conseqüència
pot ser
la manca
d'estímul
per part dels obrers
per superar
la seva situació.
Cal reconèixer
que mai superarem
del tot
les desigualtats
socials.
I l'Església
es manifesta
contrària
a la lluita
de classes.
No és pas
un lodi
dels uns
contra els altres
com es pot
resoldre
el problema
econòmic,
sinó
la formació
d'una consciència
col·lectiva
sobre la justícia
que ha de regnar
en les relacions
socials
i la solidaritat
indispensable
per construir
entre tots
un món nou
salvant
els drets
de totes
les persones
i les justes
aspiracions
de tots
els homes.
Missió
de l'Estat
és vetllar
pel progrés
de les nacions
i el benestar
de tots
els ciutadans.
No sols
s'ha de preocupar
per una major
productivitat
de la terra,
sinó també
per una millor
distribució
de la riquesa.
És inquestionable,
diu en l'apartat 25
de l'encíclica,
que la riquesa
nacional prové
no d'altra cosa
que el del treball
dels obrers.
Per tant,
és visió ineludible
de l'Estat
vetllar perquè els treballadors
puguin gaudir
equitativament
dels béns
que produeixen
amb la seva suor.
Tampoc es pot
explotar de tal manera
el treballador
que que es perdi
la salut
en un esforç
superior a les seves
capacitats.
Per tant,
cal determinar legalment
fins on ha d'arribar
a la jornada de treball
i que hi hagi
i que hi hagi uns espais
de descans
suficients
perquè el treballador
pugui recuperar
les seves forces,
trobar-se amb si mateix
i amb la seva família.
Ni es pot demanar
el mateix als homes
i a les dones
i menys encara
als infants.
S'hauria de prohibir
el treball dels nens.
El sou ha de ser
suficient
per poder fer front
a les necessitats
pròpies
i de la seva família
i assegurar
un futur digne.
Diu en el número 32
si l'obrer
pressionat
per la necessitat
o per la por
excepte unes condicions
injustes
imposades per l'empresari
s'està cometent
una violència
contra la qual
clama la justícia.
Els obrers
tenen dret
a associar-se
per defensar
els seus drets
però no pas
d'una manera
coactiva
obligant-los
a associar-se
a determinades
institucions
amb poc respecte
per la llibertat
de les persones
i els valors
que aquestes
estimen
i defensen.
Aquesta vol ser
una síntesi
molt resumida
del que aporta
l'encíclica
de Lleó 13
a la problemàtica
social
del seu temps.
L'Associació Bíblica
de Catalunya
organitza
un estiu més
el viatge
a Terra Santa
guiat per
mossèn Joan Magí.
Aquest any
serà del 2
al 15 d'agost.
Amb aquest viatge
pretenem
conèixer millor
els llocs
de la Bíblia
i les persones
que hi viuen,
ajudats
per la visió
de les terres
on el mateix Jesús
va deixar
les seves penjades.
També busquem
créixer
en el coneixement
de la Bíblia,
descobrir millor
la història
de la salvació
sobre el terreny
on s'han
d'esdevingut,
inspirat
o escrit
els textos bíblics.
Per a més
informació
i inscripcions
cal adreçar-se
a mossèn Joan Magí
al telèfon
977
200
39
o al correu
electrònic
jmagí
arroba
arcabisbat
tarragona
puncat
També a la senyora
Maria Esperança Mill
al telèfon
977
60
59
39
En el nostre món
passa
que amb motiu
d'haver estirat
més el braç
que la mànega
d'haver gastat
el que no podíem gastar
s'ha de tractar
molt
de retallar
d'estalviar
de contenció
potser és convenient
que recordem
els diners
que l'Església
estalvia
a l'Estat
Segons dades
que m'ha passat
una persona amiga
amb totes les precisions
que es vulguin
els diners
que l'Església
estalvia
a l'Estat
poden ser
bastant aproximadament
aquests
fent un càlcul
aproximat
de promig per centre
en euros
i per un any
5.141
centres d'ensenyament
uns 3 milions
107 hospitals
uns 50 milions
1.4 centres
entre ambulatoris
cases per transeons
per discapacitats
per malalts terminals
4 milions
365 centres
per marginats
socials
mig milió
d'euros
937
orfenats
100.000 euros
En manteniment
del patrimoni
artístic
l'estalvi
pot anar
entre els 32.000
i els 36.000
milions d'euros
Només cal multiplicar
la quantitat
pel nombre
de centres
i fer
una magnífica suma
a la qual
s'hi pot afegir
sortits
dels donatius
dels fidels
es reparteixen
els següents
milions
a través de
Càritas
155
a través
de Mans Unides
43
i a través
de Missions
21
Realment
estalviem
molts diners
a les Arques
de l'Estat
encara que n'hi ha
que no ho volen veure
però nosaltres
hem d'estar convençuts
que hem de fer el bé
per amor a Déu
i als germans
seguint el Crist
ressuscitat
Avui parlarem
de la vida consagrada
a l'Arxidiòcesi
de Tarragona
i per parlar d'aquest tema
ens acompanya avui
als estudis
el pare Pere Cardona
Caputxí
i delegat
diossassà
de la vida consagrada
a l'Arxidiòcesi
tarragonina
En primer lloc
benvingut
pare Pere
Gràcies
En primer lloc
com deia
quina és la situació
actual de la vida consagrada
en la nostra
Arxidiòcesi?
Mira
us ho puc respondre
de dues maneres
primer
amb les xifres
i les xifres
sempre són fredes
i de les quals
se'n poden fer
o deduir
valoracions
poc fiables
i a vegades
interessades
i ho dic perquè
no hem d'oblidar
que la vida consagrada
és un do
que Déu
ha fet
a l'Església
però ja que m'ho preguntes
començaré
pel nombre
total
de religiosos
i religioses
anem a les xifres
a l'Església
de Tarragona
hi ha 10
congregacions
masculines
amb un total
de 104 membres
38 són sacerdots
i 66
són germans
ja sabeu
que hi ha congregacions
en les quals
els seus membres
no són sacerdots
com per exemple
la Salle
els maristes
o franciscans
de Creu Blanca
també comptem
amb un monestir
masculí
de vida contemplativa
que tothom sap
que és
el de Poblet
en quant
a la vida femenina
hi ha 5
monestirs
contemplatius
i 19
congregacions
de vida apostòlica
amb un total
de 430
religioses
aquest nombre
cal afegir-hi
4 ermitanes
i 2 germanes
de l'associació
de família
llum
i vida
bé
durant
a partir
d'aquesta
és que la gent
sempre s'interessa
per les xifres
i sembla que les xifres
siguin el més important
però jo
m'ho voldria remarcar
una cosa
darrer que
en aquesta síntesi
de xifres
hi ha una valoració
no quantificable
des del punt
de vista humà
que és
la donació
l'entrega generosa
i desinteressada
al Senyor
de tots aquests
religiosos
i religioses
en aquestes xifres
hi ha molts anys
però també
molta vida
i molt de fruit
hi ha l'experiència
personal de Déu
i l'experiència
personal de Déu
mai és quantificable
precisament per això
cal remarcar
la importància
del sentit
de la qualitat
d'aquesta vida
entregada a Déu
més que les xifres
com deia el pare Pere
mira
jo et diria
que
si ens ho mirem
una mica
així
de teules avall
sembla que la cosa
se'n vagi
en orris
llavors
potser
la teva pregunta
seria
i què cal fer
quins camins
partiran davant
com s'ha de remuntar
aquesta situació
quin és el que
passa a seguir
a partir d'ara
mira jo no vull fugir
d'estudi
dient que
aquesta qüestió
que és certa
i que és real
que hi ha una manca
de vocacions
al nostre país
a Catalunya
i en general a l'Espanya
hi ha una sequera
però el cert
i això
és un consol eh
perquè a vegades
diu oh sí
és un consol
més enllà
de les nostres fronteres
hi ha una nova
vitalitat vocacional
jo ho puc dir
perquè nosaltres
els caputxins
en tenim experiència
i ara la nostra província
perquè puguem
remuntar
presències
on no hi eren
tenim cinc germans
hi ha quatre
són sacerdots
i un no
de la província
de Sardenya
doncs
que estan ja
amb nosaltres
des de fa tres anys
fins que puguin ser
enviats a comunitats
i això
és important
una altra cosa
que jo
també apuntaria
i potser
em sortiria
ho dic entre cometes
la criada
respondona
i que és conseqüència
de la primera
és fugir
de la temptació
que per ser
més propers
a la gent
al poble
al món
en què vivim
hem d'adoptar
algunes maneres
i modes
de fer dels laics
això
ens desdibuixa
ens empobreix
i precisament
no ens empobreix
evangèlicament
com a religiosos
hem de ser signes
però tampoc
hem de perdre
els signes
dintre
i fora de casa
que ens identifiquen
com a religiosos
davant del món
per a Pere Cardona
delegat disforçat
de vida consegrada
a l'Arxidioci de Tarragona
moltes gràcies
a tu
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl
de la seva emissora
els desitgem
feliç setmana a tothom
a la nostra
Fins demà!