Una semana més
desde Tarragona Radio
y el
Spa y Habaneras
desde el balcó a hoy, programa
número 377
Con el viento en libertad
con el viento en libertad
en libertad
con el viento en libertad
en libertad
con el viento en libertad
en libertad
con el viento en libertad
con el viento en libertad
con el viento en libertad
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador

L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
L'esclop d'un pescador
La meva barca és així, petita com una druna,
i quan solti el blau marit tindrà la llum de la lluna,
se il·luminen el camí, i el dia que ria por,
carregat de prou a pobres, ben inflat i remen fort,
tot el poble de la tropa, regula la meva so.
Tothom dirà, Déu-n'hi-do, tanta pesca no s'explica,
res un s'esbalta és millor, amb una barca tan xiqueta,
com l'esclop d'un pescató.
Des de la Catalunya Nord i concretament de Caner de Gussinyol,
les veus de l'estany han interpretat de Rafael Llop i Josep Maria Roland,
la barca xica.
Ara, en una actuació directa del grup Xarxa,
os ofereixen de Frédéric Xires,
la cabina.
de Frédéric Xarxa,
la barca xica.
i ara.
de Frédéric Xarxa,
la barca xica.
de Frédéric Xarxa,
la barca xica.
a l'estany llet de frénx,
la barca xica.
de Frédéric Xarxa,
la barca xica.
Fins demà, que t'esplèixies vora el mar i al pas del vent mar amb fora vas volant fins a arribar.
A la platja ensolenyada, platja de dolços records, on dia i nit i festata, la nina dels meus amors.
Quan la besi sola, però la quieta onada, perdoni la passada que li envio més per venir.
Digues-li que sento dolça malentia i que penso en ella en tot moment.
O si qual que tu gabina, el mar pogués travessar, fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar.
I veure l'any faixa pruna, en el seu vell despertar, de la nina que entresomni, és tan grata que agariciar.
Quan la besi sola, però la quieta onada, perdoni la passada que li envio més per venir.
Digues-li que sento dolça malentia i que penso en ella en tot moment.
I ara, des de seros, el seguiria.
Però ja no existeix aquest grup.
De totes formes, vam deixar una gravació.
El grup Terraferme interpreta de Lara la flor de l'Empordà.
M'en vas, acercar la fortuna a otra mar.
Amor, perpeñora te entrego el meu cor.
Amor, amb tu, sempre més pensaré.
Amor, amb tu, sempre més pensaré.
Amor, amb tu, sempre més pensaré.
Amor, amb tu, sempre més pensaré.
Amor, amb tu, sempre més pensaré.
Marem dintre
Aquell vaixer
Trevirà
I a la terra
Catalanès va alluniar
I al seu record
Comencem a cantar
Adeu, calèria
Adeu, calèria
Adeu, calèria
Són les més velles
De vora de la mar
Sent d'una angoixa
Un dia plorar
Que el Déu
M'ha promès
Que el Déu
M'ha portat
M'ha portat
M'ha portat
M'ha portat
M'ha portat
M'ha portat
M'ha portat
de l'anunce d'alç.
Quina tristesa,
estic malalt.
Sent-ho morir-me
lluny del meu casal.
Que m'envolcanyi
a endurgui el fossat.
Que m'envolcanyi
el fossat de l'anunce d'alç.
Que m'envolcanyi
el fossat de l'anunce d'alç.
Que m'envolcanyi
el fossat de l'anunce d'alç.
Que m'envolcanyi
el fossat de l'anunce d'alç.
M'envolcanyi
M'envolcanyi
amb una senyera
M'envolcanyi
M'envolcanyi
que m'envolcanyi
que m'envolcanyi
el fossat de l'anunce d'alç.
M'envolcanyi
M'envolcanyi
M'envolcanyi
Basat al poema d'Alfonsina
Es torni
El Divino
Amor
Belloso va posar una música
i l'actriu i cantant argentina
Miriam Penela
va gravar l'any 99
un registrament amb el títol
Com Voz de Mina
interpreta aquesta manera íntima
maca de veritat
Te ando buscando amor
Te ando buscando amor
que nunca llegas
Te ando buscando amor
que te mezquinas
Me aguso
por saber
si me adivinas
Me doblo
por saber
por saber
si te me entregas
las tempestades
las tempestades
y mías
andariegas
se han
se han aquietado
sobre
unas despinas
sangran
mis carnes gotas
purpurinas
porque a salvarme
porque a salvarme
oh
niño
te me niegas
mira
mira
que estoy de pie
sobre mis leños
que a veces bastan
unos pocos sueños
para encender la llama
que me pierde
que a veces bastan
unos pocos
pocos sueños
para encender
la llama que me pierde

con tus amores
y con tus manos puras
trueca este fuego
en límpidas dulzuras
y haz de mis leños
una rama
verde
el pasado mes
de octubre
nos dejaba un gran cantautor
José Antonio La Bordeta
muy vinculado a
Cataluña
incluso
ya sabeu que tenia una casa
a Altafulla
de toda la seva creación
musical
de una pesa
una canso
al ritme
de habanera
es aquesta
que el nos interpreta
habanera
baturra
los pirinegros
y los elmonegros
tienen raíces
del viejo son
del viejo son
de los cubanos
que son hermanos
y en Caspe cantan
y en Caspe cantan
el bolero
y en Caspe cantan
y en Caspe cantan
y en Caspe cantan
que es de un
ivón
va esta
habanera
con la retranca
y un perdedor
que aunque no es
de Cuba
la mala uva
es una cosa
es una cosa
muy de Aragón
y en Caspe cantan
y en Caspe cantan
y en Caspe cantan
y vaya sol
cómo se mueven
los de Aragón
esta madera
es para cualquiera
y de desde luego para un lacayo, pues este ritmo es del moncayo
y de Veruela, y de Veruela también de Hintó.
Portero el canta, la sabanera, por el giloca, por el jalón,
cantan la jota a los antillanos, vendiendo caña, vendiendo caña al dulceso.
Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón.
Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón.
El presidente con su señora y la alcaldesa con su señor
bailan las jotas y habaneras con calzón corto, con calzón corto y camisos.
Como en las jotas, yo me despido, con la habanera, les digo adiós,
a los de Cuba, a los de España, a los de Francia, a los de Francia y al tío Puyo.
Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón.
Vaya manera, y vaya sol, cómo se mueven los de Aragón.
Y ahora pasemos a una habanera de Narcís Lagares y Corominas del 2001,
que está inspirada en el Café de la Marina de Jose María de Sagarra,
la Caterina del Café de la Marina.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Aragón.
Ens ha traguejat el cafè de la Marina
per si poden arrembar a la dolça Caterina.
Però la noia té mal viure.
Què et passa, Caterina?
M'han serrat que la Rufina
sap el que vaig fer un llibre.
La Rufina ha dit fos
que l'infant no naixerà
ja ho ha dit els pescadors
molt abans d'anar a pescar.
A Rufina, que els no fan
perquè no els agrada el marrú
i amb en Claudi tots en van
a la pesca d'on llum barru
tots en van cap a l'aval.
pescadors tocats pel vent
és el vent de tramuntana
pescadors del nostre nord
al nord de la costa brava
el nostre nord
el nostre nord
el nostre nord
molt a prop del cap de creus
han calat bé la trenyina
per fer ranxo en el cafè
han pescat també torrina
a la pesca d'anar a pesca d'anar a pesca
un cafè tan ple de fum
de cançons, de rems i breves
de veneres i cerçueles
caliquen, lluciferos
log industry
catarira
catarina
catarina
no tan fisso a la Rufina
li entona a l'oar
tot avé en un rom cremat
Dins de tot aquest ambient,
junts en Claudi i la Catrina
ja prepara el casament.
Ara els cal trobar padrina.
Ara els cal trobar padrina.
Pascadors d'un asfaltament,
tots aneu a casament.
El d'en Claudi i la Catrina
al cafè de la Marina.
I ara l'expressió polifònica de la manera
a càrrec de la coral polifònica de Alcorcón.
Interpreten las cuatro palomas.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit