This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona nit
Benvinguts, avui 6 de maig de l'any 2011,
el primer programa d'aquest mes de maig del No vinguis amb Històries.
Setena temporada i a la recta final d'aquesta temporada del No vinguis amb Històries,
el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio, Manel Magí.
Hola.
Avui no estàs tan brillant com a altres dies, què et passa?
No, no, deu ser una setmana molt carregada de feina.
La Sílvia García pilotant aquesta fantàstica nau
i un servidor, Jordi Ximeno, anem per feina, que només són 30 minuts.
No vinguis amb Històries aquesta setmana.
Iniciem el programa amb una efemèride, en concret,
la mort d'una actriu que va marcar tota una època.
Continuem també amb el nostre monogràfic, com és habitual,
en aquest cas, de la mà i de la veu de Manel Magí,
parlant-nos sobre la invasió de la vall d'Aran a la Guerra Civil, no, Manel?
Després de la Guerra Civil.
Ah, després de la Guerra Civil.
Ah, així ja sé de què parles.
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé, molt bé.
Després continuem amb curiositats.
I un déu que ha donat nom als dies de la setmana,
en concret, a un dia de la setmana, el dijous.
Ja us podeu imaginar de quin déu estem parlant.
Dijous.
I, Manel, no trenquis el moment.
I després, avui fa 100 anys a Tarragona, amb notícies carregades o no?
Sí, variades interessants.
Variades interessants, com sempre.
I patrocinador?
Sí, avui un patrocinador molt...
Potent, també.
Molt fresc, podríem dir, no?
Sí, molt fresc.
Molt fresc.
Ah, perfecte.
I penso que tocarem peles.
Perquè hi ha Islàndia.
No.
Bueno, Islàndia, no.
No, va.
Molt bé, i després, si dona temps, algun parell de notícies.
Espero que sí que em porto un parell la setmana passada,
si no, se floriran a la cartera.
Molt bé, doncs anem per feina una altra vegada.
Em repeteixo massa, eh?
Sí, sí, te repeteixo, sí, sí.
Som-hi.
Afemèrides.
Tal dia com avui, un 6 de maig, però de l'any 1992,
moria l'actriu Marlène Dietrich.
Només faltaven 12 dies perquè el Barça acabés guanyant
la primera Champions, però bueno, deixarem mostrar això.
És que tots són punts de referència.
Deixa'm estar, deixa'm estar.
Però deixa descansar la Sílvia, home,
que sempre estem parlant de futbol.
Pensa que estem...
Bueno, aquest programa surt a l'emergia el dimendres
i sap 10 quin serà el nostre estat d'ànim.
Com diem?
6 de maig, l'any 92.
Moria l'actriu Marlène Dietrich.
Nascuda a Berlín l'any 1901,
Marlène va adoptar la nacionalitat nord-americana,
considerada com un dels mites més grans de la història del cinema
i també, segons un d'aquests rànquings tontos
que t'han agradat fer als americans,
la novena millor actriu de tots els temps.
Destacat per la seva forta postura antinazi
i pel seu menyspreu per les polítiques antisemites
tan de boga al seu temps.
inclús va arribar a gravar discos antinazis en alemany,
entre els quals es trobava una cançó
o una versió d'una cançó molt famosa,
Lili Marlène.
I actua també per a les tropes americanes,
com anys després faria Marta Sánchez
durant la Guerra del Golf.
Sí, però no és comparable, eh?
Amb menys...
Glamur.
Glamur.
I no és comparable, de veritat.
No, no, no.
I crec que la Dietrich va intentar
i inclús va programar un pla per assassinar Hitler, potser?
Això no ho sé.
No ho saps.
Crec que la seva notícia fa poc.
Podria ser.
Tal dia com avui,
recordem morir als 90 anys a París
i la missa fúnebre es va realitzar a l'església de la Madalén.
Marlène va ser enterrada, però, al seu Berlín Natal.
Recordem, doncs, tal dia com avui, fa 19 anys,
morir a la immortal Marlène Dietrich.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Jordi, me diies, la Guerra Civil, la Guerra Civil...
No, després de la Guerra Civil.
No, però jo em referia, clar, a invasions a la Vall d'Aran,
segurament, doncs, també, durant la Guerra de la França
es va produir alguna invasió de la Vall d'Aran.
En qualsevol conflicte que hi hagi hagut
en aquella part del territori,
també podríem parlar d'invasions, no?
Sí, però avui parlarem d'una invasió de la Vall d'Aran,
en concret, la de l'any 44.
Sí.
I és que, bé, la Guerra Civil havia acabat l'any 39
i bona part dels exiliats, o molts soldats,
que van fugir a França,
se van acabar reincorporant a la resistència francesa
i van acabar lluitant contra els nazis.
N'hi van haver també alguns que es van quedar aquí a Espanya
i van començar a iniciar un moviment guerriller
que coneixem amb el nom de Maquis, no?
Doncs, dins d'aquest context, se situa la història
que avui explicarem.
La invasió de la Vall d'Aran,
denominada en clau Operación Reconquista en Espanya,
va ser un intent una mica esbojerrat,
una mica quimèric,
de la Unión Nacional Espanyola
l'any 1944 de, primer, conquerir la Vall d'Aran
i establir-hi, en aquell petit tros,
un govern provisional espanyol de la República
presidit per Juan Negrín.
i s'utilitzarien, doncs,
aquest atac s'havia d'eternar per guerrilles espanyols
agrupats en una agrupació de diferents grups guerrilles
anomenat Reconquista d'Espanya,
que estaven col·laborant fins aquell moment
en la resistència francesa.
Què va portar aquesta gent a decidir-se a atacar la Vall d'Aran?
Primer que tot, que la Guerra Mundial,
la Segona Guerra Mundial, havia canviat de curs.
O sigui, fins a l'any 42, 43,
són els nazis qui dominen, els alemans.
A partir de l'any 44,
se veu cada vegada més clar
que Alemanya ho té tot perdut.
Sobretot a partir de l'estiu.
Recordem que els aliats
havien desembarcat a Normandia el 6 de juny
i després d'estar un mes i mig estancats
al cap de pont de Normandia,
comencen a avançar ràpidament
i a finals del mes d'agost,
o sigui, entre el 25 i el 26 d'agost,
cau París.
També el 15 d'agost desembarquen
més tropes aliades a la costa brava francesa,
a la costa mediterrània de França.
I pràcticament França,
entre finals d'agost i el mes de setembre,
fa fora els alemanys
i cau en mans o dels exèrcits aliats
o dels grups guerrilles
que en aquell moment ja eren molt importants.
Això alliberava tota la frontera francesa
i encara en un moment
en què el nou govern francès
no estava prou ben definit,
doncs donava molta llibertat d'acció
a tots aquests grups armats
que actuaven des de França.
Per tant, aquesta operació era factible.
El que passa és que el govern franquista,
emparanoiat per una possible invasió aliada
des de França,
havia reforçat molt la frontera.
De fet, havia encarregat
al cap d'estat major de l'exèrcit,
Rafael García Balíño,
un pla per defensar esta frontera franco-espanyola,
juntament amb els generals José Moscardó i Juan Iñague,
amb uns 50.000 homes.
De fet, paranoia, paranoia, tampoc era.
Els aliats havien arribat a estudiar
la possibilitat de desembarcar
al Golf de Roses.
Tu ho sabia d'això, Jordi?
Sí, sí, sí, clar.
No en tenia ni punyera idea,
però bé, ho expliquem.
Estàvem buscant un lloc per desembarcar
a obert al sud de França,
per poder atacar
fent una gran pinza entre Normandia
i unes forces que atacarien des del sud,
i es va arribar a contemplar
la possibilitat d'actuar
a tota la zona del Golf de Roses.
Al final, no es va arribar a fer.
Doncs bé, arribem als mesos de setembre,
octubre de l'any 1944.
Amb els nascis ja molt lluny
i pràcticament derrotats,
sembla ser que el tercer reig
té els dies comptats.
Inclusi hi ha gent que diu que
en aquell moment pensaven
que no arribaria ni tan sols a Nadal
d'aquell 1944.
Això va en valent donar
els republicans que estaven a la part francesa.
Especialment, l'home fort
del Partit Comunista Espanyol,
el PCD, a França,
Jesús Monzón, va ser un dels instigadors
o dels que més va lluitar
perquè aquesta operació
en reconquista d'Espanya
se dugués a terme.
Estava confiat
per l'èxit que havien tingut a França
en les accions guerrilleres
contra els nazis
durant tota l'ocupació.
i pensava
que
en un atac
cap a la Vall d'Aran
desencadenaria
un éixecament popular
en cadena
de tota la població civil.
De fet,
això era una visió
una mica ingenua
i hi havia molta gent
dins del propi Partit Comunista
i també informadors
que tenien
des de l'interior d'Espanya
que dient-ho al contrari.
La població
estava molt matxacada.
Recordem que Espanya
havia patit
tres anys de Guerra Civil,
havia patit
la postguerra
en molts casos
pitjor que la pròpia guerra
i la gent
no estava
per a més històries,
per a més aixecaments
i vivia pràcticament
al límit de la supervivència.
Per tant,
aquesta confiança
en què la gent s'aixecaria
era, com dic,
una mica
una mica ingenua.
A més a més,
també
se volia instal·lar
com hem dit abans
un govern provisional
republicà
en territori espanyol.
Per això es va triar
la Vall d'Aran
perquè és una vall
tancada,
una vall
oberta cap a França
i que l'únic accés
que té cap a la resta
del territori espanyol
és el port de la Buena Aigua
i el túnel del Cadí.
Per tant,
es podia prendre
aquella zona
a trinxerar-se allí
i col·locar
a Viella,
la capital,
aquest govern provisional
de la república
ja en territori espanyol,
encara que fos
un 0,1%
del territori espanyol.
per a preparar
aquesta invasió
en els guerrilles
aproximadament
uns 13.000 veterans
de la Guerra Civil
de la Guerra
i de la Resistència Francesa
es van desplaçar
als punts
de reclutament
a Foix i a Toulouse.
D'entre ells
van arribar
a presentar-se
voluntaris
entre 4.000
i 100.000
per a formar part
d'aquesta operació
en concret.
L'estratègia
consistia
en una sèrie
d'atacs
al llarg
de tota la frontera
pirenaica.
Alguns eren
simples maniobres
de distracció.
Per exemple,
la Divisió 102
atacaria
doncs
aquests atacs secundaris
mentre que
l'atac principal
a la Vall d'Aran
que era
l'autèntic objectiu
lo duria
a terme
a la Divisió 204.
Evidentment
era clau
ser molt ràpid
el factor sorpresa
actuar molt ràpidament
i fer-se
amb el port
de la bona aigua
per evitar
que
les tropes franquistes
que poguessin
haver
a la Vall d'Aran
poguessin
rebre
suport
des de
les bases
que tenien
a Lleida
o més a prop.
El 3 d'octubre
de l'any 1944
se va iniciar
l'ofensiva
de la Divisió 102.
Van llançar
un atac
uns 250 homes
a Roncesvalles
i es van acabar
enfrontant
a la policia armada
a la localitat
de Portillo de l'Azar
entre la serra
d'Abodi
i la d'Uzterroz.
Van morir
dos policis armats
i un guàrdia civil.
El dia 5
la 153a brigada
va penetrar
pel Valle del Roncal
amb 400 guerrillers.
Va ser l'inici
de tota una sèrie
d'entrades
de diverses brigades
pel Pirineu
de Navarra,
Òsca
i també de Lleida.
Eren atacs
de Llampec.
Atacaven
i als pocs dies
retornaven
a França.
Davant d'això,
immediatament
les autoritats franquistes
van començar
a mobilitzar
tropes
des de llocs
propers
cap a la frontera
per a mirar
d'aturar
aquestes accions
guerrilleres.
La divisió 204
que és el que
tenia que dur
l'atac principal
liderada
pel coronel
Vicente López
Tobar
estava estructurada
en 12 brigades
amb els seus batallons
i companyies
molt petites
uns 30 homes.
Com dic,
els objectius militars
eren bàsicament
prendre el port
de la Bonaigua
per evitar els reforços
a les franquistes
prendre Viella
per establir-hi
la capital
com un punt fort
i per establir
la capital
i un nodo de comunicació
i a més a més
establir una via
de comunicació
segura
en França
per a on
rebre reforços
i en cas
que anéssim maldades
poder retirar-se
comodament.
Finalment
van atacar
el 19 d'octubre
de l'any 1944
4.000 homes
a les 6 de la matinada
estaven armats
amb fusells francesos
xecs i alemanys
subfusils estén
i ametralladores
Bren
portaven també
morters
del calibre 81
i fins i tot
un antiaeri
se van dividir
els homes de la divisió 204
en 3 columnes
amb la finalitat
de convergir
les 3
al sur de Viella
o sigui
era com una gran maniobra
de pinza
la principal
tenia
l'objectiu
d'avançar
pel vall central
amb l'objectiu
de prendre la capital
Viella
la segona
la segona via
la segona via
d'avançar
pel vall
del riu
Gallego
i la tercera
entrava
a territori espanyol
pel port vell
de Lleida
a principi
a la zona del Baix Aran
la progressió
dels maquis
va ser molt ràpida
la brigada 11a
va entrar
pel port de Benasque
girant immediatament
cap al hospital
de Viella
per tancar
el pas
els reforços
franquistes
la brigada 551
va entrar
pel port
de Era Roqueta
i es va dividir
en 3 columnes
una es va dirigir
a Bausent
i a Canejan
provocant
la fugida
de la Guàrdia Civil
la segona columna
es va dirigir
a l'Est
ocupant
ports ingles
i prenent
a 10 Guàrdies Civils
com a presoners
i la tercera
va entrar
entre els passos
d'Estiuera
i Cuma
dirigint-se cap a
Bossost
on la Guàrdia Civil
va oferir
resistència
des del seu quartel
la 410 Brigada
es va introduir
pel port de Tavascan
en direcció
a les Bordes
on també va trobar
resistència
de la segona companyia
del batalló
Albuera
però ja a la zona
del Nau Tarant
la resistència
va ser més dura
la 9ª Brigada
va entrar
pel port d'Orla
en direcció
a Salardú
ocupant
Baguergue
mentre que
un dels batallons
instal·lava
en unes petites
turonets
des d'on
controlava
la cartera
de tren Viella
però
Salardú
no va poder
arribar
a ser pres
així que
al principi
sí que es pot considerar
que l'operació
va ser un èxit
es van ocupar
Bausent
Canejan
Portsingles
Pradell
Bosost
Era Bordeta
Vilamós
Benós
Bordes
Aubert
Betlant
Vilac
Montcorbau
Mont i Vila
o sigui
Déu-n'hi-do
van ocupar
bona part
de la vall d'Aran
establint a Bosost
l'estat major
el dia 20 d'octubre
el dia següent
d'iniciar-se
l'atac
on va
permaneixer
fins
a la retirada
tot el que
veurem
va passar
al cap d'uns dies
el que passa
és que
els objectius
principals
eren
com hem dit
Viella
sobretot
i també
el port de la Bonaigua
per evitar
l'arribada
de reforços
no van poder ser
aconseguits
degut a la resistència
de les tropes franquistes
els primers reforços
de l'exèrcit franquista
el cinquè batalló
de caçadors de muntanya
la legió
i també els regulars
van arribar
al port de la Bonaigua
el mateix dia 19
i este no va poder ser
ocupat pel Maquis
per tant
tot el plan
pràcticament
ja se n'anava
a nord
a més a més
tampoc se va produir
l'esperat
aixecament popular
i van ser poquíssims
els homes
que es van unir
als guerrillers
antifranquistes
a més a més
les tropes franquistes
que estaven
a la frontera
que en un primer moment
van ser sorpreses
van reaccionar
i
van començar
a dur a terme
un gran
desplegament militar
que va amenaçar
de rodejar
els guerrillers
i fins i tot
atacar-los
per la retaguardia
amb la 42ª divisió
de l'exèrcit franquista
o sigui que les coses
van anar
després de l'èxit inicial
per la sorpresa
van començar
a anar
malament
finalment
el 27 d'octubre
estava reunit
Santiago Carrillo
que va participar
en operació
amb l'estat major
dels guerrillers
espanyols
a França
van decidir
desistir
a l'ocupació
i presa
de Viella
era ja impossible
degut
la gran quantitat
de reforços
que havien arribat
i van iniciar
la retirada
es van poder retirar
ordenadament
fins a tornar
a gravar
la frontera
conseqüències
de l'operació
doncs bé
estava clar
que
el règim
de Franco
s'afiançava
cada vegada més
potser esperaven també
els atacants
el partit comunista
que els aliats
pactarien en ells
si s'hagués pogut
aconseguir
instaurar
un govern
en una
encara que fos
una zona
molt minúscula
d'Espanya
doncs tindre més força
per negociar
que no pas
en un govern
a l'exili
que és paper mullat
això no es va aconseguir
i a més a més
ben aviat
se va veure
que Franco
ja que la guerra civil
se va acabar
al cap de
escasament mitjany
doncs acabaria
sent utilitzat
per un dels bàndols
per els aliats
en contra
de l'altre bàndol
ja quan se va iniciar
la guerra freda
a més a més
una altra
de les repercussions
que va tindre
aquest atac
el seu fracàs
va ser que
el general de Gaulle
va decidir
desarmar
a tots els guerrilles
que havien
armats
a França
de fet
tres dies abans
de l'atac
el 16 d'octubre
de Gaulle
havia reconegut
al govern
de Franco
a més a més
Jesús Monzón
com hem dit abans
l'home fort
fins a aquell moment
del partit comunista
a Espanya
a França
volem dir
i un dels instigadors
d'aquest atac
doncs va veure
trencada
la seva carrera política
poc després
va ser capturat
a Barcelona
i va estar
doncs
hasta l'any 59
tancat
a la presó
en canvi
sí que va sortir
un personatge
molt reforçat
que va ser
Santiago Carrillo
i en fin
les operacions
dels maquis comunistes
no a tan gran escala
però sí que van continuar
de fet
se va crear
la segona agrupació
guerrillera
a la Corunya
o l'agrupació
guerrillera
d'Astúries
o també va ser
molt activa
l'agrupació
guerrillera
de Llevant
i Aragó
l'Agla
fins a l'any 1948
o sigui
que en aquell moment
no eren atacs
a gran escala
com va ser
la invasió
de la Vall d'Aran
però sí que eren
atacs
per bona part
del territori
a partir de l'any 48
el partit comunista
va decidir
cancel·lar
les operacions
sembla ser
que per consell
de Stalin
i al final
molts guerrillers
els que no van caure morts
o fets presoners
i afusellats
van acabar
en molts
de les guerres
colonials
d'Indochina
o Argèlia
ja que les autoritats
franceses
les van amenaçar
o l'extradició
o l'elégio francesa
va ser un final
bastant trist
no van poder aconseguir
el que volien
que era
enderrocar
el règim
de Franco
que com sabem
va continuar
una trentena
més d'anys
al poder
però això
és una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
cultura pop
i mitologia
nòrdica
se'n retroben
aquests dies
a les pantalles
de cinema
de la mà
d'un superheroi
o
per una altra banda
també
d'un personatge
de la mitologia
escandinava
es tracta
de Thor
un superheroi
de còmic
creat l'any 1962
per Stanley
i Jack Kirby
criadors
també
d'altres personatges
famosos
com poden ser
Hugh Hulk
el Capità Amèrica
o els Quatre Fantàstics
Thor
està basat
en un personatge
de la mitologia
nòrdica
i alemanya
fill d'Odin
i Frick
Thor
és el déu
del Troi
del Raig
que recorre
el món
damunt
d'un carro
tirat
per dues cabres
que al girar
produeixen
els trons
la mitologia
compta
que vivia
en un palau
anomenat
Wilskirnir
el més gran
del seu territori
anomenat
Esgard
on acollia
els que havien
portat
una vida
valenta
Thor
presidia
l'aire
les estacions
i en general
tots els fenòmens
atmosfèrics
el seu
martell cèlebre
marca de la casa
també tenia nom
i bé
no sé si ho pronunciaré bé
però és
Jolnir
o alguna cosa similar
és una M
una J
una O
amb dir
i ara sí
E-L-E-N-I-R
i fa segles
inclús era
portat
com a
mulet
de la sort
bé
ja sigui
penjat
al coll
o
inclús
s'han trobat
a les proves
de baixells
que prenien
el seu viatge
com a curiositat
també dir
que
el seu dia
de la setmana
era el dijous
i encara
continua
sent-ho
en anglès
i en altres
llengües
nòrdiques
com per exemple
bé
ho mostra
les paraules
bueno
el nom de
dijous
en anglès
Thursday
T-H-U-R
o
Torsdag
en alemany
el dia de Thor
sí
el dia de Thor
que seria
els dijous
interessant
o sigui
que si
trona
el dijous
vol dir
que
el Thor
que el de dalt
està enfadat
i que les seves cabres
que per cert
les cabres
també tenen nom
Tanks Neoster
i Tanks
Tanks Grisner
mare de Déu
un carro
tirat per dues cabres
jo crec que això
no
no sona
una mica
de Super López
potser
sí no
no dos caballs
salats
no no
dues cabretes
és una mica tristre
sí sí
ni que fos la legion
però un tio tan sèrio
i tan
o machote
o manot
potser eren cabres
especials
cabres
suposo que sí
no ho sé
no devien ser cabres
normals
no ho sé
però potser la curiositat
està aquí
en un carro
tirat per cabres
a saber
avui fa 100 anys
a Tarragona
em dir moltes vegades
que la societat
de fa 100 anys
és bàsicament
una societat
militaritzada
i
i amb una forta
presència
de l'església
per tot arreu
i militars
i capellans
per tot arreu
i això
n'hi donen fe
i en un estat
molt centralitzat
també s'ha vist
molt centralitzat
i això
n'hi donen fe
les notícies
mira quina notícia
tu
perquè sempre feien
van i obres
i tal
perquè recordem
que hi havia
un quartel important
aquí a Tarragona
a Tarragona
també hi era Reus
de fet
la majoria de ciutats
estaven
tenint quartel
diu el següent
recordem notícia
del dia
6 de maig
del año 1911
hoi a les dues i media
la Fuerza Franca
de la Tercera Compañía
del Regimiento
de Almanza
saldrà
para el Campo
del Tiro
i a les quatre i media
lo harán
tots els empleats
i destins
de plaça
i cuerpo
con objecte
de efectuar
bajo la inspecció
del comandante
don Juan
de la plaza
de la plaza
és el cognome
i l'exercici
que corresponda
del programa
de tiro
d'instrucció
i pràctiques
de telegrafia
de senyales
apreciació
de distàncies
percepció
de objectius
i utilització
del terreno
Déu-n'hi-do
Mare de Déu
quantes pràctiques
militares
ni que volguessin
reconquerir
Cuba, Filipinas
Puerto Rico
les Manaus
perdó
que servia
per
per tenir-los ocupats
sí
per fer com s'estat
sí
sí
també
per mi
que servia
l'exercit
hoy tendrà lugar
en la Academia de Corte
Sistema Martí
que dirige
la distinguida
profesora
doña Buenaventura
Socias
de Saigí
la abertura
apertura
de la exposición
de modelos
y demás trabajos
efectuados
por las alumnas
durante el curso
Academia de Corte
de Corte
de Corte
de Sistema Martí
de Modistes
ah
de Modistes
yo pensaba
en tallar el cabell
no sé por qué
Modistes
la exposición
estará abierta
hasta el 11 de la actual
de 10 a 1 de la mañana
y 5 a 8 de la tarde
para hacernos cargo
de la importancia
de dicha exposición
y poderlo comunicar
a nuestras lectoras
prometemos
nuestra asistencia
por lo cual
hemos sido
atentamente invitados
increíble
y una última noticia
esta ya más
más distreta
para hoy
se anuncia
en el cine moderno
un gran
sortido de películas
de la casa
Paté Frères
todas de estreno
figurando
entre ellas
Paté Periódico
Paté Periódico
era el noticier
que ya funcionaba
a la época
tomará parte
el centro rival
y aplaudido
ventríloco
Caballero Felip
porque recordemos
que en mes de cine
feien también varietats
sí, sí, varietats
podías trobar
qualsevol tipo
d'espectacle
i com diem
avui tenim un patrocinador
molt fresquet
tu has dit algo
que allá d'Islàndia
ui
has errat
pel poc
perquè la cosa va de polo
de polo
mira, mira, una pista
de cor del polo
veus, ho ha agafat
eh, ho ha agafat
de seguida
el Jordi
Jordi
hola Silvia
Jordi
ah, no
Jordi Ximena
no
Jordi Ximena
Sílvia
García
doncs vinga
a veure
és bonic
m'ha agradat
sí, perquè a més
és una mica
diferent
d'aquests darrers
de cor del polo
era més lustrat
aquest, eh
ja veuràs
portava moltes semanas
en moltes pastilles
d'este
sí, és veritat
estava una mica
pastilleros
pastilleros
sí
aguanta
aquestes hores
vinga
bueno
me quita el licor del polo
vinga
licor del polo
el públic
el públic
prefere
lo acreditado
por hechos
históricos
de 41 años
eligiendo
con talento
práctico
el extra
de los
dentíficos
higiénicos
sobre los
noveles
que no tienen
la experiencia
de un farmacéutico
como Uribe
encanecido
en la ciencia
en perfeccionar
su dentífrico
gràcies senyor Uribe
i a més a més
si diu que té 41 anys
fa 100 anys
vol dir que es va crear
fa 141 anys
deu-n'hi-dos
deu-n'hi-dos
si fa un cor del polo
que va engrescant
les boques de la gent
encara existeix
jo de fet
l'utilizo
sí, sí, sí
acreditado
por hechos
históricos
es de 41 años
imagina
la forma
de fer les frases
m'encanta
per això deia
que era molt nostrat
era molt
com ara
que diuen
licor del polo
i surt aquella
i ets
i ja està
ja t'ho venen
perquè tens
somriure perfecte
llavors era més literari
era més
més de cuidar
la gent
dius
ara pot sortir
moltes coses noves
però nosaltres
portem 41 anys
arrossegant-lo tot
que bonic
licor del polo
patrocinant el dia d'avui
en l'on vinguis a Mistàries
notícies
vinga
de manera suprema
han trobat
una estàtua
de Tottencamón
a Egipte
una investigació
dirigida
pel professor
ràpid
perquè no hi ha temps
nord-americà
David Fryer
de la Universitat
de Kansas
on també han participat
investigadors
de Tepuerca
ha confirmat
que els éssers humans
han sigut
preferentment
destres
o sigui
que han utilitzat
la mà dreta
almenys
des de fa mig millor
d'anys
fet que s'associa
també
amb la utilització
del llenguatge
i ara explicarem
per què
en aquestes investigacions
s'han analitzat
les marques
que apareixen
a la part frontal
de les dents
de diferents restes
davantpassats nostres
i aquestes marques
de les dents
foren fetes
amb pedres afilades
la conclusió
és que els homínies
agafaven la cara
amb la boca
i la tallaven
a rants de dents
amb les seves eines
tallants de pedra
l'anàlisi
d'estes marques
han permès
determinar
als investigadors
que majoritàriament
foren fetes
amb instruments
de pedra
subjectats
amb la mà dreta
de fet
s'ha arribat
de la conclusió
que per exemple
els individus
localitzats
a la cima
de los huesos
93%
són destres
s'utilitzen
la mà dreta
per què?
com dèiem abans
els investigadors
afirmen
que aquesta dada
és important
per determinar
l'utilització
d'un llenguatge
complex
donat que el llenguatge
es localitza
a la part esquerra
del cervell
la mateixa
que controla
la part dreta
del cos
per tant
hi hauria
una connexió
entre ser destre
i l'utilització
del llenguatge
molt bé
increïble
no només
el senyor Moriño
que es planteja
els perqués
de les coses
sinó que el món científic
i acadèmic
també ho fa
ja sigui
amb el passat
el nostre passat
hem arribat
al punt final
del no minguis amb històries
la Silvia ens diu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
Fins demà!