La Nau Espai Europa
La Nau Espai Europa
Has comprovat que tots els sistemes de navegació funcionin correctament?
Sí, abans de sortir de casa hem fet un diagnòstic, jo diria que complert, jo diria que està tot ok.
És que estem en una bona nau, la veritat és que s'està comportant tal com esperàvem.
Més ens val, perquè pensa que la missió que ens han encomanat és molt important i no podem pas a sebre els nostres passatgers.
Per cert, ja que ho dius, explica'm exactament què és el que fem aquí, perquè jo crec que em vaig a dormir l'altre dia mentre ens ho explicava el general.
No t'adormis i para atenció. Mira, recordo que estem aquí per dirigir un viatge interespatial i per difondre fonamentalment entre el passatge tot allò relacionat amb l'Unió Europea. Aquesta seria una mica la tasca.
Doncs tenim feina, sens dubte, és una missió interessant.
Doncs mira, parlant de coses interessants. Em van donar records per tu l'altre dia.
Em van donar records la comandant de l'Interprise, em va demanar pel teu estat de salut, em va dir com estàs de salut.
Ja li explicaré jo el meu estat de salut quan me la trobi per la base, ja.
Ell, us recordo que la vostra missió és donar a conèixer la Unió Europea als passatgers que ens acompanyen.
Podríeu començar a fer la vostra feina.
A veure, em m'ho oblidava.
Qui és aquesta?
Us parla el sistema d'intel·ligència artificial de la nau Espai Europa.
El meu nom és Carina E, en honor a una de les estrelles més joves, massives i lluminoses de l'univers.
Ostres, és que tenim un sistema de control d'intel·ligència tan bo en aquesta nau.
Però bo, eh?
Boníssim, és una de les millors obres dels nostres enginyers.
Jo diré que la millor, eh?
Sempre atenta les nostres converses, per cert, que espero que no ens estiguin escoltant des del centre de control,
perquè és que imagina't, si no, la que es pot liar.
No, escolta, anem per feina, deixem d'estar de romansos.
El passatger ens està esperant.
Estan tots al llame, han pujat tots?
Han pujat tots, han pujat tots.
Vinga, va, activem la propulsió i tots els sistemes al màxim.
Vinga.
Espai Europa.
Estem en òrbita i ens hi mantindrem a una velocitat de creuer de 60 km per segon.
Què és la Unió Europea?
És una associació econòmica i política única de 27 països democràtics europeus.
Quins són els seus objectius?
Pau, prosperitat i llibertat per als seus 498 milions de ciutadans en un món més just i més segur.
Quins resultats hau tingut fins ara?
La possibilitat de viatjar i comerciar sense l'obstacle de les fronteres, una moneda única europea que és l'euro, major seguretat dels aliments, un medi ambient més pur, millors condicions de vida en les regions més pobres, unió en la lluita contra la delinqüència i el terrorisme, trucades telefòniques més barates, milions d'oportunitats per estudiar l'estranger i moltes més coses.
Quin és el treball de la Unió Europea?
Perquè tot això sigui possible, els països de la Unió Europea compten amb unes institucions a que les dirigeixen i adopten la seva legislació.
Quines són les principals institucions?
El Parlament Europeu, que representa els ciutadans d'Europa, el Consell de la Unió Europea, que representa els governs nacionals i la Comissió Europea, que representa l'interès comú de la Unió Europea.
I quins en són els Estats membres?
Els anys 50, la Unió Europea va començar amb només 6 Estats membres i ara ja compta amb 27.
L'ingrés de nous membres de la Unió Europea es coneix com ampliació i s'ha produït diverses vegades.
Ampliació dels anys 50?
Ingressen Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
Nova ampliació el 1973?
En aquest cas, els nous països membres van ser Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
Noruega, un dels països candidats, va decidir no unir-s'hi després d'haver celebrat un referèndum.
Què passa l'any 1981?
Aquell any va entrar Grècia, país que precisament ha hagut de rescatar per la seva greu crisi econòmica la Unió Europea.
Una nova ampliació arribaria el 1986?
Va ser el moment en què van entrar Espanya i Portugal. Ja fa, per tant, 25 anys que en som membres.
En noves incorporacions, l'any 1995, entren els països nòrdics?
Concretament, ho van fer Àustria, Finlàndia i Suècia.
La penúltima i la més nombrosa incorporació es va viure el 2004?
Va ser quan es van incorporar les petites illes països de Xipra i Malta i el gruix de països de l'est, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hungria, Latònia, Lituània, Polònia i República Txeca.
La darrera incorporació, per completar els 27, ha estat el 2007?
Ho va fer Bulgària i Romania.
Qui truca a les portes de la Unió?
Ho fan altres països balcànics i també Turquia.
Les negociacions amb Croàcia i Turquia ja han començat.
Macedònia també aspira a formar part de la Unió Europea i des de desembre del 2004 té estatus d'observador, tot i que encara no han començat les negociacions.
També hi ha els països de l'est dels Balcans, Albània i Bosnia-Herzegovina, que viuen un procés d'estabilitació amb vistes a una futura incorporació a la Unió Europea.
També, més recentment, la petita illa de l'Àrtic d'Islàndia.
Atenció, hem superat la velocitat del xò, maig.
1, anem a 1.235 km per hora.
1,235 km per hora.
Ara que ja sabem què és la Unió, podem descansar una estona.
Home, no som aquí per descansar, eh? De fet, la posició és correcta, eh? Tenim l'òrbita europea en marxa, però hem de ser aquí endavant.
Ja, creus que els passatgers estan tenint un bon viatge?
Home, confio que sí, eh?
Atenció, acabo de teletransportar el vostre convidat a l'interior de la nau. Us espera a la sala VIP.
Doncs mira, ja tenim el tripulant espacial d'avui, que acaba d'arribar a la nau. La tens tu?
Vinga, va, ja hi vaig jo, que sempre és un plaer anar cap a la sala VIP, va.
Senyor de Puig, benvingut a bord, bon dia.
Hola, bon dia.
Soc Miquel González, un dels comandants d'aquesta nau.
Com s'està adaptant aquest nou càrrec de president del Consell Català del Moviment Europeu?
Bé, m'estic adequant a aquesta nova organització, que jo coneixia molt bé, però que no hi havia treballat mai.
I estic intentant, doncs, posar els meus coneixements i la meva experiència de tants anys a les institucions europees per tirar endavant la feina d'aquest organisme,
que és un organisme que vol fomentar l'europeïsme i donar a conèixer Europa enmig dels catalans.
Així definiria vostè el Consell Català del Moviment Europeu?
Com a miri, nosaltres formem part d'una gran organització, que és el Moviment Europeu Internacional,
que és la primera organització europeista institucionalitzada després de la Segona Guerra Mundial.
A l'AIA, el 1948, doncs, els representants de les societats civils i dels partits polítics de l'Europa just de la postguerra
van decidir crear aquest moviment que volia, sobretot, volia primer evitar que Europa tornés a la bogeria de les guerres
i dels enfrontaments entre els països i que volia crear unes noves institucions de caràcter comunitari.
I, doncs, aquest és el Moviment Europeu Internacional, que encara existeix i que està organitzat a Brussel·les.
El seu president és el senyor Pat Cox, que havia sigut president del Parlament Europeu.
I, precisament, un dels fundadors del Moviment Europeu Internacional va ser un català, l'Enric Adrué Gironella,
juntament amb d'altres personalitats que hi van assistir-hi, entre d'altres, per exemple,
el senyor Canyelles, de l'Anton Canyelles, de la Unió Democràtica, que era molt jove llavors i que hi va participar.
I, immediatament després de la creació del Moviment Europeu Internacional, es va crear el Consell Català del Moviment Europeu
i el Consell Basc del Moviment Europeu. El Consell Federal Espanyol va tardar una mica més.
I, des d'aquell moment, el Consell Català, doncs, és, per nosaltres, per Catalunya, l'organisme que es dedica a promoure Europa,
a promoure l'europeísme. Ja comprendrà que durant molts anys tot això era molt difícil, tot això era a l'exili, pràcticament.
S'havia de fer des de fora, diguéssim.
Exactament. Ara, des que hi ha democràcia, és una institució organitzada aquí a Catalunya,
tenim la seu en el cercle d'economia de Barcelona, i fem totes aquestes activitats, diguem-ne, de promoció d'Europa,
sobretot i d'una manera especial en el camp municipal, perquè són els ajuntaments que necessiten tenir informació,
tenir també activitats europees que donin a conèixer els ciutadans, què és Europa, quins són els seus reptes,
quines són les seves institucions, perquè als ciutadans, des de casa nostra, cadascú,
li és de vegades molt i molt difícil entendre tota aquesta jerga, tot aquell llenguatge europeu,
i totes aquestes institucions, que fins i tot pel nom s'assemblen tant.
Per exemple, quin ciutadà a casa seva, a Catalunya, pot distingir què és el Consell d'Europa,
o què és el Consell Europeu, que són dues institucions completament diferents.
És així de barrejat i de confús, i per això fa falta fer tanta pedagogia,
i nosaltres la fem, el Consell Català del Moviment Europeu.
Per qui està integrat aquest Consell que treballa per realitzar aquesta tasca pedagògica?
Mira, per tots els partits polítics, que hi estan tots representats,
pels sindicats, per una quantitat d'organitzacions de la societat civil,
des de les universitats passant per, diguem-ne, l'Alt Ensenyament Internacional,
IES, SADE, per dir-li uns noms,
o fins i tot, els sindicats ja li he dit,
fins i tot individus concrets, persones concretes que s'han adherit a aquest moviment,
se senten europeistes,
i per tant nosaltres tenim una llista d'institucions que formen part del Consell Català,
que és com una característica molt important,
que és totalment plural,
i és tothom, de tots els colors,
de totes les ideologies.
No se li pregunta a ningú d'on bé, ni un va, ni què vol,
només se li demana que defensi Europa.
Quines serien les activitats que vostè destacaria
pel que fa al Consell Català del Moviment Europeu?
Aquestes activitats que fan que es vagin complint els seus objectius?
Miri, nosaltres fem una feina de divulgació de la idea europea,
per exemple, mitjançant publicacions.
Fem uns quants llibres, acabem de publicar, ara fa molt poc,
les Memòries de Jean Monnet en català,
que no existien,
i creiem que és un text fundacional de la Unió Europea molt important.
després de les publicacions fem tota una sèrie d'actes al llarg de l'any.
Un dels més importants el fem en el Parlament de Catalunya,
allò que em preguntava vostè abans,
amb quines institucions estan en contacte amb el Míric.
Fem actes de divulgació d'Europa,
molts actes en els municipis,
municipis mitjans i petits,
en torn el dia d'Europa, el dia 9 de maig.
sempre durant aquesta setmana hi ha moltes activitats.
Després, volem ser una institució descentralitzada
i no marcada molt per la força de Barcelona,
i per això sóc aquí avui,
per parlar amb l'alcalde de Tarragona
del que podem fer aquest any
i els que venen a les comarques tarragonines
i a Tarragona, ciutat,
especialment sobre Europa,
i aquests cicles de conferències,
aquestes presentacions de llibres,
aquestes anades a centres d'ensenyament i d'educació,
perquè volem que els nostres nois i noies
coneguin bé la realitat europea, etcètera.
És a dir, nosaltres fem una feina de promoció
i de divulgació de la idea europea.
Quin ha estat el paper de la Unió
en l'actual conflicte a Líbia,
amb el règim de Gaddafi?
Ah, vostè em fa una pregunta molt concreta,
i molt, a part de molt atinada,
doncs, és clar, és una pregunta que en aquest moment
no té resposta.
És a dir, la política internacional de la Unió Europea,
que ha fet, ha sigut fins ara,
una política solidària,
una política de cooperació amb el món,
però no ha sigut una política d'actuació potent,
forta, no?, sempre hem anat a remolc, més o menys,
o dels americans, o de, posem per cas,
un conflicte com el de l'Orient Mitjà, eh?
Ja hi hem estat presents,
però és evident que no el conduïa aquest conflicte,
no el conduïa la Unió Europea.
I ara amb el que ha passat,
no només a Líbia, sinó a Egipte i a Tunísia,
Europa com a tal no ha jugat cap paper.
Per què?
Doncs perquè els europeus, els 28 membres de la Unió Europea,
no estan tots d'acord amb el que s'ha de fer.
Hi ha uns interessos tan potents, per exemple, de França,
respecte al nord d'Àfrica, d'Anglaterra,
dels països que estem a prop d'aquest sud,
que és molt difícil posar-se d'acord amb quina...
Ho hem vist, eh?
Tot de cop surt el senyor Sarkozy i diu
s'hauria de fer això, això, això, altre,
i els alemanys diuen, escolta, i no.
I els altres es queden una mica parats.
I, mentrestant, el drama,
contestant a la pregunta,
el drama és que a Líbia hi ha una guerra,
una guerra ferotxa,
on estan morint molta gent
i sembla mentida,
però la comunitat internacional no es posa d'acord
amb urgència per parar això,
de moment parar això, parar els morts,
parar el Garafi
i tota la seva actuació sanguinària
amb els seus propis compatriotes.
Això no pot continuar.
I si hi ha d'haver ingerència,
doncs que hi hagi ingerència,
però nosaltres no podem permetre
que es violin d'aquesta manera els drets humans
i que es violin totes les convencions internacionals
i ens quedem quiets.
Jo ja sé que l'alternativa potser
és una guerra també
contra el Garafi
i mentrestant hi pot haver-hi també més morts.
Ja sé que no és fàcil decidir,
però la situació és aquesta.
Europa, de moment, no ha decidit res.
Si em permeten aquesta línia de preguntes,
en aquests moments es parla també,
i molt arran del desastre al Japó,
de la seguretat de les centrals nuclears.
És un tema que crec que aquests dies
també s'està discutint i es discutirà,
però on creu que hauria de passar
el futur de les centrals nuclears?
Quina postura ha d'adoptar
o creu que adoptarà Europa en aquest sentit?
Jo crec, sobre el conjunt del debat
sobre l'energia nuclear
que hi havia abans que passés el del Japó,
per exemple,
la meva opinió és que no és el futur.
Les centrals nuclears,
encara que hi hagi països com França
i els americans i els mateixos japonesos,
que han anat tan enllà
i tenen planificat construir
tantes i tantes centrals nuclears,
jo no crec que sigui l'energia del futur,
perquè el perill està aquí.
Naturalment que els japonesos
no es pensaven que hi hagués
ni un terremoto ni un tsunami.
Naturalment que no.
Però el perill és tan enorme,
s'estan parlant de les alternatives.
Bé, en el món només el 3%
de l'energia és nuclear.
Per tant, podem disminuir-ho, això.
Això no ha de ser un problema.
I jo crec que hi ha noves tecnologies
adreçades, per exemple,
en un cas a una energia infinita
com és la geotèrmia,
que s'han de desenvolupar,
que s'hi han d'invertir molts de diners
i el dia que dominem la geotèrmia
com dominem les altres energies renovables,
segurament que el món disposarà
d'una altra capacitat energètica
que encara no coneixem.
Ara, hauran de passar 20 anys?
Sí, segur.
No podem pas apagar
totes les centrals nuclears ara
perquè hauríem d'apagar el llum també
al mateix temps.
Haurem d'esperar.
Un altre tema,
ja per anar tancant aquest triplet
de preguntes potser més concretes,
un altre tema que està més candent
i que no pot esperar tant
és el tema de l'actual crisi econòmica
que s'està vivint.
Quines mesures creu que impulsa
o ha d'impulsar la Unió Europea
per afrontar aquest gran repte
de l'actual crisi econòmica?
Jo crec que tal com ho està enfocant ara
anem en la bona via.
El que passa és que hem d'ajustar moltes coses.
La senyora Merkel ens demana
molts de sacrificis,
a més a més d'una via
de solució del problema.
I jo no sé si hem d'anar tan lluny
com per precisament aquells països
com el nostre,
que té dificultats
i per tant per tornar a un creixement
i sobretot per tornar a una situació
d'emplegament més raonable i sostenible,
doncs que hàgim de fer més sacrificis del compte.
Aquest és el debat que hi ha ara dins,
avui mateix en parlaran.
Si totes les mesures són bones,
jo crec que en general sí,
l'orientació de la Unió Europea és bona,
està repuntant ja el creixement,
no irà malament en un any o dos anys,
remuntarem i començarem a sortir de la crisi.
Ara, l'atur canviarà molt poc.
Aquest és el gran drama d'aquesta crisi,
és que s'han arribat a uns nivells
de manca de llocs de treball
que serà molt difícil de recuperar.
Senyor de Puig,
ja per anar tancant aquesta entrevista
m'agradaria realitzar-li unes quantes preguntes
de manera més sintètica,
una espècie de qüestionari
que preparem per a tots els nostres convidats
d'aquest espai a Europa,
sí que li demanaria que em respongués
de la manera més breu possible.
Quan es va començar a vostè a interessar
per Europa i per què?
Jo molt tranquil·lament,
penso que als 15 anys,
perquè el meu pare era un europeista,
ja en aquell moment convençut,
i com que jo vivia a Girona,
vaig començar a anar d'entant en tant
a Perpinyà i vaig descobrir un altre món.
Quins països porten les regnes de la Unió Europea?
Home, evidentment n'hi ha tres,
que més que els altres,
que són Alemanya, França i el Regne Unit.
Com ve l'entrada de nous països a la Unió,
com alguns de l'Est,
que ja fa temps que truquen a la porta,
altres de Nòrdics o Turquia?
Sí, jo en soc favorable,
i també que entri un dia a Turquia,
encara que serà d'aquí 15 anys o 20.
Digui'm alguna resolució europea
que ens afecti a tots.
El Conveni Europeu de Drets Humans.
I segons vostè,
quin és el pas més important
que s'ha fet a nivell europeu fins ara?
Hauríem de discutir...
Potser una és la formació
del Tribunal de Drets Humans,
però una altra seria,
sense cap mena de dubte, l'euro.
Ja per acabar, acabem amb un desig,
un repte de futur de la Unió Europea.
Que sigui una verdadera unió.
Senyor de Puig,
moltes gràcies per visitar
la nau d'Espai Europa.
Que vagi bé el viatge de retorn.
Jo ara me'n vaig cap al pont de comandaments.
Atenció,
els sistemes informatius
estan rebent notícies actualitzades
provenients del continent europeu.
Procedeixo a descodificar-les
a través dels altaveus.
Els ministres d'Esteriors
de la Unió Europea
han aprovat aquest dilluns
ampliar les sancions econòmiques
contra el règim de Mohammed al-Gharafi,
congelant les actius financers
de col·laboradors i entitats properes
al-Gharafi,
amb l'objectiu de pressionar
el règim de Trípoli.
La decisió arriba després
que una coalició internacional
hagi llançat una intervenció militar a Líbia.
Una intervenció que ha causat
d'esquerdes entre els socis comunitaris,
ja que París, Londres i Madrid
hi donen suport,
però Berlín se'n desmarca.
Mentrestant,
el Consell de Seguretat de l'ONU
ha rebutjat la petició a Líbia
de celebrar una reunió extraordinària
per discutir sobre els atacs aèris
contra el país àrab.
En canvi,
el Consell sí que ha fet
una sessió de compareixença
del secretari general de l'ONU,
Ban Ki-moon,
sobre les vies d'aplicació
de la resolució aprovada
la setmana passada,
que veureu totes les mesures necessàries
per evitar els atacs
a la població civil de Líbia.
Els libis pretenien denunciar
els atacs perpetrats
per avions militars nord-americans,
francesos i britànics
contra l'aviació Líbia.
El líder líbi continua tenint
sota el seu control
la major part del petroli del país,
segueix exportant-lo
i, per tant,
disposa de molts recursos econòmics.
A més,
pot continuar reclutant mercenaris
provenents de la zona del Sahel.
Aquests dos factors
poden fer que el conflicte armat
s'allargui durant molts mesos.
Ha alertat el president
del grup de treball de l'ONU
sobre l'ús dels mercenaris,
José Luis Gómez del Prado.
Puede durar molts mesos
perquè Gaddafi té molt de diners,
el petroli se continua vendint
i tindrà recursos
i si s'estableix en una zona
en la que ell podrà continuar
reclutant la gent del sur
perquè té totes les facilitats
i el mandat de Nacions Unides
no es canvia,
que sigui més eficaç
perquè els que estan en la oposició
puguin tornar a les ciutats
que havien ocupat.
D'altra banda,
l'operador Atillat
demanaça l'aire,
per tant,
demanaça sense importància
el fet que Gaddafi
declarés la guerra al Mediterrani,
ja que el dictador ha dit
no pot fer gran cosa
contra el poder militar
de la coalició internacional.
Si bé ningú sap
quan durarà la guerra,
però adotem que el conflicte
s'acabi enquistant,
a menys que la resolució
de les Nacions Unides
no es canviï
perquè sigui més eficaç
i permeti als opositors
tornar a les ciutats
que havien ocupat.
I que anem de qüestió
mirem ara al Japó
perquè la Comissió Europea
ha activat el mecanisme europeu
de protecció civil
per tal d'oferir assistència al Japó
després del devastador terratrèmol
i el tsunami
que han afectat el país.
Aquest mecanisme posa a disposició
equips de recerca i salvament
i també gossos ensinistrats
en rescats
en operacions
com les que s'estan duent a terme.
El Japó és un dels millors països
preparats del món
per reaccionar als desastres,
però la gran magnitud
d'aquest terratrèmol
i el tsunami
ha fet necessària
l'ajuda internacional.
El sistema europeu
de protecció civil
s'ha mobilitzat completament
i treballa
per ajudar al Japó
a superar aquesta gran tragèdia,
ha declarat Cristalina
Georgieva,
comissària d'ajut humanitari
i resposta a les crisis.
L'Agència Europea
d'Ajuda Humanitària
i Protecció Civil
està fent un seguiment
constant
de la situació al Japó
i a d'altres països
que podrien ser afectats
pel tsunami.
El mecanisme europeu
de protecció civil
es pot utilitzar
per coordinar
l'assistència europea
en aquestes situacions.
I també ens expliquem
que l'Estat aportarà
a prop del 12%
el fons de rescat permanent
que servirà
per ajudar
els socis de l'euro
amb problemes de deute
a partir de l'any 2013.
Una part del total
serà capital desembolsat
per no comptar
com a deute
i la resta
garanties
i capital mobilitzable.
Així ho ha explicat
aquest dilluns
la vicepresidenta
econòmica
del govern espanyol
Elena Salgado
que ha viatjat
a Brussel·les
per participar
en una reunió
extraordinària
de l'Eurogrup.
Els ministres
d'Economia
de l'Eurosona
han arribat així
a un acord
sobre com reforçar
el fons de rescat
permanent
per del que pugui prestar
fins a 500.000 milions d'euros.
Aquest pot comú
substituirà
l'actual fons temporal
que ha rescatat
Grècia i Irlanda.
El fons permanent
segons ha explicat
el president
de l'Eurogrup
Jean-Claude Juncker
es crearà
mitjançant
un tractat
entre els socis
de l'euro
i tindrà l'acceu
a Luxemburg.
A més de rescatar
els estats
amb problemes
de finançament
també podrà comprar
bons
amb el mercat primari
sense que els beneficiaris
es submetin
a un dur programa
d'ajustaments
però no podrà comportar
deute
en el mercat secundari.
Conexió amb internet
establerta
accedint
a la base
de dades
del ciberespai.
3B dobles
Europa.eu
És el lloc oficial
de la Unió Europea
creat l'an 1995.
Què ens proporciona?
Informació bàsica
sobre el funcionament
de la Unió
les últimes notícies
i esdeveniments
enllaços
a informació
sobre els llocs web
de les institucions
i agències
que formen la Unió
i també ens permet
expressar la nostra opinió
sobre les polítiques
activitats
i serveis
de la Unió.
També ens permet
efectuar algunes operacions
com per exemple
concorre a licitacions
tramitar pagaments
presentar-se
a llocs de treball
o inscriure's
en actes
o fins i tot
encardegar
i comprar documents.
És una gran font d'informació?
La Unió Europea
és una editorial
d'informació en línia
de les més grans del món.
Cada dia es publica
un ampli espectre
d'informació en línia
des de legislació
a estadístiques,
comunicats de premsa,
informes polítics,
etc.
Totes les institucions
i agències
de la Unió
disposen
dels seus propis
llocs web.
Les oficines
de la Unió
presents
en cadascun
dels països membres
i en altres països
de tot el món
també posseixen
els seus propis llocs.
Altres serveis en línia
cobriixen diversos temes
des de buscar
el cif d'una empresa
fins a sol·licitar
publicacions
de la Unió Europea
o ajudar
a les persones
a buscar treball
a l'estranger.
Qui gestiona
aquest lloc?
Europa Puneu
no és un lloc únic
sinó la reunió
d'uns 150 llocs diferents
gestionats
independentment
per les diferents
direccions generals
de la Comissió Europea.
Aquesta,
en col·laboració
amb les altres institucions,
administra
totes les pàgines
de nivell superior.
La pàgina
s'actualitza constantment?
La informació
es revisa
quan és necessari
en funció
dels canvis
introduïts
pels tractats,
les reunions
i altres circumstàncies.
Moltes pàgines
s'actualitzen diàriament.
Com s'utilitza
aquest lloc?
És possible
realitzar
recerques
seleccionant
alguns
dels temes principals,
per exemple,
sobre la Unió Europea,
la seva vida
o bé
utilitzant
el motor
de recerca
o l'índex
de l'A a la Z.
En quines llengües
se pot consultar-se
a Europa.eu?
L'objectiu
és informar
el lector
de la seva pròpia llengua
o en una altra
que entengui
en funció
dels tipus
d'informació
que desitja obtenir.
Depenent dels continguts,
s'utilitzen
les llengües
oficials
de la Unió Europea,
com en el cas
de la legislació,
documents
de caràcter
polític
o oficials,
encara que no tot
el contingut
es publica
en tots els idiomes.
Europa.eu
és accessible
per tot el món?
L'any 2001
la comissió
es va comprometre
a fer que Europa.eu
fora més accessible
per a les persones
grans i discapacitades.
Les pàgines
d'Europa.eu
s'ajusten
als requisits
del nivell
d'adequació A,
és a dir,
que satisfan
tots els criteris
de les pautes
d'accessibilitat
dels continguts,
establertes
per a la iniciativa
d'accessibilitat
de la web.
En definitiva,
una web accessible
per a tothom.
Ja ho sabeu,
www.europa.eu
Finalment sembla
que hem començat
la missió
amb bon peu.
Doncs sí,
tot i que aquest
ha estat tan sols
el primer viatge.
Ah,
però n'hi haurà més?
Home,
i tant,
molts més,
nosaltres,
com a Europa,
mai descansem.
I la Carina,
eh,
tampoc.
Fins el proper.
Fins la propera.
Fins aquí,
el viatge d'avui
al creuer Espai Europa.
Ha estat un plaer.
Esperem que els hagi agradat.
Salutacions
en nom de la tripulació.
Si volen viatjar
amb nosaltres
poden enviar-nos
un formulari
a
espaieuropa
arroba
tarragonaradio.cat
Gràcies
i fins la propera.
Gràcies.