25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Què tal com esteu? Avui és dimarts, dia 29 de març de 2011.
Avui un programa que volem començar amb un gran homenatge
amb una persona que va formar part d'aquesta La Nostra Família de Tarragona Ràdio.
Volem fer un sentit homenatge a Josep Maria Mosté.
Ell, durant molts anys, va ser el regidor de Relacions Ciutadanes
i també va estar al capdavant d'aquesta La Nostra Emissora,
Radio Fòrum en aquell moment, Tarragona Ràdio Ara.
També va ser el primer president de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació de Tarragona.
Durant molts anys vam treballar amb ell,
durant molts anys ens va donar el seu suport, el seu carinyo,
i des d'aquestes zones, des de la nostra emissora.
Ja sé que ha estat aquest cap de setmana,
però volíem que no passés més temps
per retre aquest més sentit homenatge.
I per això volem recordar
que el dia 17 de febrer,
quan aquesta casa estava de celebració,
festejant els 25 anys de Tarragona Ràdio,
el vam trucar i va estar present amb nosaltres
via telefònica per també donar-nos,
com sempre va fer, el seu suport i el seu carinyo.
Recordem les seves paraules
quan Josep Maria Mosté va entrar via telefònica
per estar, com us dèiem, amb nosaltres
i també celebrar els 25 anys de Tarragona Ràdio,
d'aquesta casa.
representades diferents formacions i sensibilitats polítiques
que han tirat endavant la Ràdio de la Ciutat
en aquests 25 anys.
Ens falta una persona que la volem saludar
a través del telèfon perquè no s'ha pogut traslladar
fins a aquest estudi que avui tenim aquí
a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
però li vull agrair especialment
que ens pugui acompanyar a través del telèfon.
Ell va ser el primer president
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
el senyor Josep Maria Mosté.
Senyor Mosté, molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats també a vostè.
Gràcies igualment a tots i una salutació
a tots els que han estat presiders
i han col·laborat amb Tarragona Ràdio
des dels seus inicis, des del fòrum,
fins avui dia tots ho podem celebrar
i crec que una idea com la que es va tindre
ha donat fruit perquè era una cosa bona
i tots hi hem col·laborat
amb la millor de les intencions
i hem fet on hem pogut.
Cada una en el seu temps ha fet el que li tocava.
Què recorda d'aquells primers anys de l'empresa?
L'empresa es crea l'any 1992,
és època també en què ja s'ha traslladat
al carrer La Nau,
amb els mitjans que es tenien en aquella època,
que clar, no eren gaire, és cada cop més.
Quin aspecte destacaria més d'aquella època, senyor Mosté?
I ara, amb la perspectiva del temps,
és per sentir-se, creu vostè,
com a tarragonins i tarragonines orgullosos
de la ràdio que tenim ara?
Sí, jo crec que hem de ser orgullosos
de la ràdio que tenim
i de la gent que teníem treballant,
perquè realment els polítics van fer el que vam poder
i vam ajudar,
però realment hi havia un equip de gent,
recordaràs el Francesc Valls i Josep Bahia
i altres,
que tots els que col·laboraven en aquell moment,
la Cristina, la Tere,
aniria recordant a tots i van dir,
seria algú, no vull dir ningú més,
perquè a tots els records no tinc presents,
però crec que ho devem amb ells,
perquè del fòrum que vam passar,
del fòrum en Cargadau,
vam tindre les possibilitats
d'anar ampliant mica en mica,
a poc a poc,
i vam formar l'empresa de millors de comunicació,
va ser una conseqüència, precisament,
del treball de la gent entregada
i amb molta voluntat,
amb més voluntat que mitjans,
vam fer possible
que nosaltres, els polítics,
que siguem obligats d'alguna manera
també a col·laborar-hi.
A part, com hem parlat
de totes les armidures que teníem,
de Sant Pere i Sant Pau,
de Berger Fira,
recordo perfectament,
com portava de Sant Pere i Sant Pau
o de Bona Vista,
doncs, bueno, en aquell moment
hi havia...
La ràdio era un mitjà de comunicació
que teníem més a l'abast,
avui com s'ha dit també repetidament,
hi ha altres mitjans socials
de comunicació
que fan que la ràdio potser no sigui
a nivell personal
o d'equip de joves
tan imprescindible,
però realment Tarragona Ràdio
ha arribat allà entès
perquè tots hi han col·laborat
des del primer,
de Sant Julián López,
fins a l'últim que avui presideix
de Santa Coloma,
doncs crec que tots han fet
el possible
perquè Tarragona Ràdio
sigui una emissora
que es pot escoltar,
que s'ha d'escoltar
i que si ho vola saltar
en tota Tarragona,
ha de saber
el que passa
és comptar amb la emissora.
Des d'aquell primer quell
que va fer
Radio Fòrum
del RAC d'en Patrol,
cuidat-ho,
que el RAC d'en Patrol
ja us han atentat
fins al que pugui passar avui.
Avui hem recordat,
senyor Mosté,
i a tots els oients
ho recordaran,
la nit d'en Patrol
o, per exemple,
el 10 d'octubre del 94,
quan vostè era portaveu
de l'equip de govern
i van tenir
aquelles inundacions
del riu Francolí,
que segur que també
les recorda,
i molt.
Les recordo
perquè em vaig muller
una mica.
Sí,
sembla que l'homitant
m'ha afectat.
L'alcalde també
el vol saludar especialment,
l'alcalde i tots
els altres convidats.
Molt bé, molt bé.
Josep Maria,
una abraçada molt forta
i molt bon dia.
Molt bon dia,
Joan Càrics,
moltes gràcies
per estar aquí
i gràcies
pel suport
que actualment
té de rebondar ràdio
a través de la direcció
de la teva alcaldia
i que per molts anys
puguis fer,
tot el que puguis
per Tarragona,
des d'un lloc
o des d'un altre.
Des del lloc
que ens toqui
a cada u i en cada moment,
Tarragona
és el nostre objectiu.
Saps de què m'alegro més
de veure't amb tanta força,
bé, veure't no,
sentir-te,
escoltar-te amb tanta força.
Bé, ja saps que
si no tinc força,
Tarragona me'n dona.
Senyor,
vostè,
una última qüestió
perquè m'agradaria
preguntar-li a tots
els nostres convidats
i començaria
per vostè.
Si vostè
hagués de destacar
alguna notícia,
algun fet d'aquests últims 25 anys,
fent una mica de memòria,
en fi,
què és el que més destacaria?
Què creu que ha estat
el més important
per Tarragona
en aquest últim quart de segle?
Ai,
ho poses en una situació.
És difícil, eh?
No sé,
què vols que et digui?
Potser, mira,
el que jo,
clar,
és una cosa
que és general
i potser no és precisament
de la ràdio,
però la consolidació
de la democràcia
i el poder parlar
en aquesta amistat
i en aquest carinyo
entre uns i altres.
Perquè avui
estem tots aquí
de diferents partits
i diferents maneres
i tots hem treballat
amb el mateix.
Hem aconseguit un objectiu
gràcies a que
la idea
de la democràcia
que totalment tenim
fa que no distingim colors,
sinó que
assenyalem objectius.
I hem tingut objectius
units tots.
En el moment
que a cada un li toqui fer-ho
és quan es aconsegueix
que Tarragona avanci.
El que no farem
serà si destruïm coses
perquè ho rei d'una altra.
Fet que ho hagi fet,
el que està fet,
ben fet,
està ben fet.
I en aquest sentit
d'unió
amb
aconseguir
per Tarragona
tot allò que és bo
i no criticar-ho
sinó ajudar-ho
a construir
és la postura
que tots els tarragoners
hauríem de tindre,
els polítics,
els primers
i tots els altres seguint.
Aquest és
per mi
un dels gollos
que tinc
que a Tarragona
realment
ha aconseguit
que la gent
no siguin rivals
però no pas enemics.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem,
Josep Maria Musté,
primer president
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Des d'aquest auditori
de la Fundació Caixa Tarragona,
un agraïment
i un aplaudiment
per a vostè.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs aquesta era
la intervenció
que feia
el senyor Josep Maria Musté
com us dèiem
un 17 de febrer
de 2011.
El nostre
més sentit homenatge
des d'aquí,
des de les seves zones
a les quals
va treballar
durant molts anys,
ens va donar
el seu suport
i tot el seu cariño.
25 anys de ràdio.
Però la història continua
i hem de continuar
escrivint-la
si pot ser
amb lletres d'orades,
amb lletres d'or.
I aquest programa
el que serveix
és per recordar
aquests 25 anys
de Tarragona Ràdio.
Ens traslladem
en el dia d'avui
a l'any 2006.
Un 2
de gener de 2006
entrava en vigor.
La llei
anti-tabac.
La unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
sortia als carrers
per captar precisament
les opinions
dels diferents
d'arragonins
sobre aquesta llei
anti-tabac.
També en el dia d'avui
recordarem
que el dia 1 de juny
es celebra
el Dia Mundial
Sense Tabac.
El 30 de maig,
també d'aquell any
del 2006,
coincidint
amb l'entrada
en vigor
de la llei anti-tabac,
vam convidar
als estudis
de Tarragona Ràdio
a l'epidemòloga
Cinta Daufí.
Ella ens va parlar
de com deixar de fumar
des de la coordinadora
d'activitats
sobre tabaquisme
a la regió sanitària
del Camp de Tarragona
i també li vam preguntar
doncs què era això,
què és aquesta coordinadora
que llavors
es va posar en marxa.
Tot això
ho farem aquí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
en aquests 25 anys
en Tarragona Ràdio
que us convidem
ara mateix
a escoltar
i com us dèiem
ens anem a l'any 2006
un 2 de gener
quan entrava en vigor
la llei anti-tabac.
L'unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
amb Joa Maria Bertran
i Josep Sunyer
sortien als carrers
de la ciutat
per comentar
per parlar
amb els diferents
tarragonins
i que ens parlessin
sobre aquesta llei anti-tabac.
Des del matí
de Tarragona Ràdio
parlava amb ells
Ricard Laoz.
Avui és un dia elaborable,
el primer dia elaborable
de l'any 2006
i per tant
avui és un dia
de prova
de foc.
Avui és un dia
molt important
per veure com
s'aplica
la nova llei anti-tabac
que tant debat social
ha provocat
en els últims 100 dies.
Tenim la unitat mòbil
que ha visitat
diferents establiments,
locals,
bars, restaurants
de la ciutat de Tarragona.
Tenim a Joan Maria Bertran
a la part tècnica
i a Josep Sunyer
als micròfons
i ells ens podran explicar
una mica el que han vist
i on es troben ara.
Josep Sunyer,
bon dia.
Hola, bon dia Ricard.
Doncs efectivament
hem fet un recorregut
per diferents parts
de la ciutat.
Hem anat a restaurants,
a estancs,
a farmàcies fins i tot
per veure si la gent
compren més sistemes
pal·liatius
per deixar el tabac,
ja siguin els parxes,
en fi,
els cicles de nicotina,
ho podrem escoltar
d'aquí a una estona
perquè hem fet un recorregut
fonamentalment
per la part alta
de la ciutat
i ara se sentirà
en aquest tracte de veus.
Però ara mateix
som en directe
a un bar
on veig un cartell fora
on posa
que en aquest estaliment
es permet fumar.
És un cartell
que avui es pot veure
pràcticament
entre el 80 i el 90%
dels bars i restaurants
de la ciutat
perquè recordem
que jo ho va anunciar
a la Federació
d'Hostaleria i Turisme
entre els bars inferiors
a 100 metres quadrats,
entre el 80 i el 90%
permetran fumar,
o sigui, permeten fumar
a partir d'avui
i per tant
es pot veure aquest rètol
en aquest espai
es permet fumar.
Un rètol que porta
el seixell
de la Generalitat de Catalunya
i també indica
la llei aprovada
el 28 del 2005
que tal com publica
el BOE,
no es ve,
és el que estableix
totes aquestes mesures.
Anem a l'interior del bar
entrem a petit tàrrec
o fem un petit tast
del que es viu aquí
en aquest espai
on es pot fumar.
Per exemple,
hi ha un client,
el Nino.
Nino, bon dia.
Bon dia.
Tu ets fumador?
Jo fumava.
Tu has fumat?
Sí, antes sí.
Ara no.
A tu què et sembla
que es pugui fumar
o no als bars?
No,
no lo encuentro justo.
No se tiene que fumar
en ningún sitio.
Tu ets italià, no?
Sí.
I m'explicaves abans
que a Itàlia
ja fa un any
que està en vigor
la norma aquesta.
Un any que no se fuma
en ningún local.
En ningún local?
No.
O tiene la sala fumadora
o no se fuma.
I la gent
com ho està vivint?
S'acostumbra.
Ja està bé.
se va a la calle a fumar
o en su casa
i ja està.
I a les zones
més fredes del país
com ho fan?
Per anar al carrer
posen estufes o...?
Hay sitio que sí
y hay sitio que no.
Se cobre bien
y esto que hace frío
no fuma la gente.
Tu Nino
ja veig
que no has canviat d'habit.
És a dir,
que encara que
aquí es permeti fumar
tu vens igual
i no ets fumador.
Sí, penso igual, sí.
Que mejor que no se fuma.
Que el fumo
hace daño,
mucho daño.
Nino, gràcies.
De nada.
Escolteu-me ara
aquest recorregut
que hem fet
i ara de seguida
després parlarem
amb l'Antonio,
responsable
del bar Petit Arraco,
el bar més nastiquero
de la ciutat.
Però ara fem aquest recorregut
per la part alta
i escolteu
les opinions
que hem pogut copsar.
Bon dia.
Bon dia.
Tu estàs content?
Tu ets fumador?
No, no sóc fumador.
Estàs content
que des d'avui
no es pugui fumar
en alguns restaurants,
en alguns bars?
Sí, em sembla bé.
Sí, pel tema del salut
de tothom que hi va
i perquè el fum
molesta,
molesta molt.
A mi em molesta.
Vaja.
És a dir que tu aniràs
únicament a aquells bars
on no és prohibit fumar?
No, em sembla que no
perquè els meus amics
fumen,
alguns,
i volen fumar
quan surten.
Per cert,
tu ets aquest accent
d'on és originari?
D'Escòcia.
D'Escòcia?
Sí.
Sí, sí, sí,
sóc d'Escòcia.
És molt bonic,
Escòcia, no?
I tant, sí.
Allà hi ha alguna llei
com aquesta
sobre el tabac?
Encara no,
però em sembla que
aviat ho faran.
Però, per exemple,
a Irlanda fa molts anys,
no?,
ja que no es pot fumar
els bars i els restaurants
i els pubs?
Sí, és veritat
i em sembla que funciona
força bé, eh?
No han tingut cap problema
bé al principi, no?,
perquè t'has d'adaptar
i a tothom
li sembla malament
però
ara estan contents
i adaptats
i...
Mira.
Jou,
què és el que més tampipa
de tenir fumadors
a l'entorn,
al voltant d'Interbombar?
Les olors,
no sé què és?
Sí, els olors
i te piquen els ulls
i després,
el dia següent,
doncs tens la roba
que...
que fa pesta, no?
És això
que molesta.
Jou,
moltes gràcies.
A tu.
Adeu.
Hem vingut
al bar La Seu
i tenim el seu responsable,
Francesc,
molt bon dia.
Bon dia.
Veig que a fora
jo he penjat un cartell
que indica
que aquest bar
es permet fumar.
Sí, sí, sí.
és lògic
que es permeti fumar
per la senzilla raó
que aquí a l'apartat
de tots els bars
que hi ha
doncs no
tenen la capacitat
de més
de 100 metres quadrats,
per tant,
doncs,
segons la llei,
com és
permissible
fumar,
doncs es deixa fumar.
Es deixa fumar.
Vau pensar
que si
prohibíeu fumar
perdríeu clients?
Podria ser,
podria ser,
fora possible,
però esclar,
mentre la llei
digui
el que diu,
doncs,
llavors,
nosaltres
hem considerat
que es pugui
permetre fumar.
Us ho podem deixar
Francesc més endavant,
doncs,
en fi,
quan apreti una mica més
perquè depèn
de com vagi
la cosa
a través del govern català
doncs potser
que apreti més
en aquesta llei.
Bueno,
quan la Generalitat
segons tenim entès
d'aquí a un any
posar la llei
més restrictiva,
doncs,
aleshores,
prendrem les mesures
que siguin necessàries
d'acord sempre
amb la llei.
Francesc,
gràcies, eh?
De res, home.
Adeu.
Hem anat fins a un altre
bar d'aquí de la Paralta,
concretament al bar
Bocamont,
i parlem amb el seu
responsable.
Bon dia.
Bon dia.
Veig que a fora
heu punxat un cartell
on s'indica
que no es pot fumar aquí.
No, no es pot fumar, no.
Com és que ho ha decidit, això?
Sí,
la meva sol no és massa bona,
tenc bronquitis
i aquí també hem anat bé
per prohibir fumar.
Creieu que potser
per aquesta raó
perdreu algun client habitual?
No crec.
Algú que ha dit
que així no vindrà,
però, bueno,
tampoc és massa gent.
Però us ho ha dit
d'hi ha algun client
que no vindrà?
Suposo que vindrà
un pant de broma o no,
però, bueno,
no podria estar
d'una setmana
que comencin
i vindrà la gent a treballar,
però que estan de vacances.
Avui ja ho he notat
amb el que portem de matí
que respira millor?
Avui no ha vingut ningú
que hagi marxat
per això,
tot el que ha vingut
ha vingut
i s'ha quedat,
ningú s'ha marxat,
per tant,
de munt d'avui va bé.
Us ho vau rumiar molt
a fer aquesta
mesura
o no?
O va ser espontànic?
No, no,
com bé m'ho dic a l'any
dic-me la mar de bé,
jo tanco,
no fuma ningú.
Sabeu si són gaires
grans per aquí a la vora
o gairebé tothom deixa fumar?
Jo crec que n'hi ha dos
que són sense fumar,
els altres no ho sé,
no m'he fixat.
Sé un que no fuma,
que pot fumar a aquest costat,
però n'hi ha una altra
que també no es pot fumar,
que és una pastel·laria
aquí,
en un bar.
Els altres no ho sé.
D'acord, gràcies, eh?
A vostès.
Deu bon dia.
Hem entrat a un estanc
al carrer Merceria
i parlem
amb la persona
que ens hem trobat,
Esther, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estan en aquest primer dia
laborable,
sense fum,
en alguns llocs,
no tots?
Home, aquí normal,
com un dilluns
i sense col·legis,
doncs bé,
com cada dilluns.
Heu notat ja,
des que ha entrat en vigor
la nova llei,
alguna cosa especial?
En fi, no sé,
com va anar dissabte?
La gent carregava més
del compte de tabac?
El dissabte sí que va carregar
la gent perquè era,
bueno, cap d'any
i com deien molts
el diumenge
no sabien si durarien bars
que vendrien tabac
i van carregar més.
Això ho ha provat, no?
Si ho he vist, no?
Sí, sí.
i no sé com anirà aquesta setmana,
ja ho veurem.
Però suposo que bé.
Hi ha nervisisme al sector
o no especialment?
Home, això ho hauria de dir
la jefa, no?
Que és la que suposo
que ha parlat amb el gremi
i, bueno,
suposo que d'aquí uns dies
ho anirem a veure.
Gràcies, Esther.
De res.
El Toni és un fumador.
Toni, bon dia.
Bon dia.
Has anat a algun bar
i tant, en fi,
per fumar
te'n dic que no podies entrar?
No, no.
He vist el letrero
que estava posat ja
i entonces
el que podia fumar
ha entrat
i el que no,
no ha entrat.
S'ha de dir que avui
has buscat un bar
on poguessis fumar, no?
Sí, sí.
Para fumar
he tenido que buscar un bar
para fumar.
Per aquí dalt,
per la para alta,
saps si hi ha més bars
que es pugui fumar
o menys?
No me he fijado todavía,
pero de momento
hay más que no se fuma
que se fuman, eh?
De momento hay más
que no fumas.
De no fumadores.
¿Te sientes acosado
por ser fumador?
Yo creo que sí.
Más bien que acosado
parejo un delincuente,
vale?
Yo creo que tendrían
que haber dejado
una zona de reservada
tanto en el trabajo
como en todos lados
para poder fumar,
vale?
Como están en las fábricas.
Una zona para fumadores
y otra zona para no fumadores,
pero no tajantemente
decir,
dejas de fumar.
Eso no lo veo bien,
pero bueno.
¿Te has planteado
dejar fumar a ques días?
No, no.
Me lo he planteado
otras veces,
pero ahora mismo no.
Ahora por decirme
que no puedo fumar,
es al revés,
no dejo de fumar.
Gràcies.
Venga, de nada más.
Som al carrer Major,
vingut a la farmàcia
Sílvia Mas
i podem parlar amb qui?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb la Mari Carme.
Hola, Mari Carme.
Heu notat aquest primer dia
elaborable,
sense fum,
entre cometes,
que ha vingut més gent
a comprar,
en fi,
tots aquests sistemes paliatius,
parxes,
xicles de micotina...
No, avui no.
Dies enrere,
sí,
la gent es començava
ja a preparar
una miqueta
en qüestió, doncs,
de parxes,
xiclets,
bé,
tots els mètodes
que han sortit ara
nous per deixar de fumar.
Quin és l'últim crit
amb sistemes d'aquests
per deixar de fumar?
Doncs un líquid
que es posa
dintre de la boquilla
del cigarret
i treu la nicotina
i l'alquitrà representa.
Llavors,
doncs, bueno,
t'ajuda
a no tenir
l'ànsia
de la nicotina
i a poc a poc
poder
deshabituar-te
de deixar de fumar.
I què val
de mitjana
un sistema
d'aquests paliatius?
Hi ha de tot, no?
En fi...
Sí, home,
el més barat
que surt
és el xiclet.
I després,
l'altre,
doncs, bueno,
són mínim 30 euros, eh?
Mínim 30 euros?
Sí.
En qüestió d'això nou
que ha sortit ara
del líquid,
són 20 i pico,
27, 28,
els parxes
són més
i el xiclet,
doncs, bueno,
els xiclets són
8 euros
i alguna cosa
el paquet de 20.
O sigui que...
Surt carillo,
surt carillo.
Home,
si es compara amb un...
Comprant,
a veure,
cada paquet de tabac,
eh?
Representa que surt
més o menys
al mateix preu,
el que passa que, clar,
desembolsar
de cop i volta
20 euros.
I guanyes en salut, no?
Ah, exacte.
Això sobretot.
Així hi ha una autèntica onada,
no?,
aquests darrers dies
d'un fumador
que...
Sí, una mica sí.
I la gent
que, bueno,
que aprofita aquest dia
per de dir, bueno,
doncs, també deixo de fumar.
Però, bueno,
que sí que s'ha notat
una miqueta més
i sobretot
en empreses
que no es puguin fumar,
però imagina't,
són 8 hores
que estàs allà
i algú has de fer.
O sigui una cosa,
o sigui una altra.
Gràcies.
De res, a vosaltres.
Hola, Monse, bon dia.
Bon dia.
Et veig que vas fumant.
Sí.
Entraràs, evidentment,
a un bar
on es pugui fumar, no?,
m'imagino,
si és que vas a fer un cafè o un tallat.
Doncs vaig a fer un cafè
amb un bar
que no es pot fumar.
Per això me'l fumo ara.
És a dir,
que has optat per fumar
fora de l'establiment, no?
Sí,
perquè vaig amb elles
i van anar a un puesto
on no es pot fumar
i, si no,
aniria a un puesto
que es pogués fumar.
En tant que fumadora,
et sembla bé aquesta llei o no?
No.
Hauria d'haver
zona de fumadors
i zona de no fumadors.
Gràcies.
De res.
Són paraules
de persones
de responsables d'establiments
que hem pogut enregistrar
fa poc a sonar
a l'aperalta de la ciutat.
Tornem-nos aquí
al petit Tàrraco,
al bar més nestiquero de la ciutat
i parlarem amb el seu responsable,
Antonio, bon dia.
Bon dia.
Vostè, aquí fora,
ja ha penjat un cardell
que posa,
que abans ho deia,
que es permet fumar.
Per tant,
el seu bar
serà de fumadors
com la majoria de bars
més petits de 100 metres quadrats
de la demarcació
perquè em sembla
que entre el 80,
no em sembla,
entre el 80 i el 90%
es pot fumar.
Doncs sí,
jo l'he posat per això,
perquè també primer
vaig comentar
amb els clients
que fuman
i clar,
el que van dir,
clar,
si no es pot fumar
doncs tindrem
a anar a un altre lloc.
Un dia podem vindre
però cada dia
no vindrem
doncs acostumats
a vindre aquí a almorzar
o fer el cafè i això
i clar,
és el que ara han fet.
Ho fem com una prova
per a veure com surt això
però clar,
el dolent aquí
és que uns puguin fumar
en uns bars
que siguin petits
i els grans
que hagin de tindre
que no puguin fumar.
A mi m'agradaria
doncs que hagués sigut
perquè si no
te posen en un compromís.
Ara tampoc
tenim molt clar
el dels petits
si poden entrar
menors o no.
Llavors,
nosaltres tenim un problema.
Acompanyats sí,
però a quina edat?
Uns dient que sí,
que poden entrar
de totes les edats
acompanyant.
Uns altres que no,
que són menors de 14 anys
que no poden entrar
ni acompanyats
i encara no ho tenim gaire clar.
La veritat és
que estem d'aquesta manera
perquè diguéssim
a nosaltres
la Generalitat
o per part d'això
oficialment
no s'ha arribat res.
El Grèmit
vam fer una reunió
el dia 28
estàvem igual
que estem ara
que no sabien res
i quan sortien d'allà
va arribar un faç
que havien arribat
unes fulles
ja per posar-les a fora
que no les tenien
ni abans del dia 28.
O sigui,
estem així d'aquella manera
ni una cosa ni l'altra.
Hi ha hagut poca informació
en Tanyo?
Poca,
molt poca informació
molt poca.
Tot l'any
que han tingut temps
perquè ja deien
que a primers d'any
no se faria
han tingut temps
de fer uns cartelets
uns distintius
i vindrem-se a informar
o enviar una informació
perquè sàpigues
tu el que havies de fer.
Però és que
si poden entrar
els altres que no
estem així d'aquella manera.
Abans em comentaves
l'exemple d'Itàlia.
Fins i tot parlàvem
amb un client teu
amb el Nino
que és italià
i que ens explicava
que la gent s'ha acostumat
i a tot arreu
s'ha prohibit fumar
des de fa un any.
Sí, sí.
I jo aquest estiu
que vaig passar per allà
i vaig passar un parell de dies
i estaven menjant al restaurant
i a la taula
hi havia dos que fumaven
i quan preien el cafè
se sortien fora
i se fumava el cigarret
i tornaven a entrar
dintres acostumats.
Jo veig bé
que no fumessin.
Jo sóc un passiu
però no he fumat mai.
Llavors,
jo,
el meu pensament era
de no posar fumadors
perquè jo,
a mi,
el fum,
doncs,
me molesta la veritat
però estic tot el dia al bar
i ja fa 42 anys
i jo ara dic
ara tindré una bona
perquè almenys
ja no trecarem més fum
però clar,
comentant això
la clientela que tinc
és un lloc
que treballem
tinc gent treballant
i ho vaig de fotre
la meitat de gent fora
si trec el tabac
perquè la caixa baixarà.
Això segur.
Antonio,
escolta'm,
aquest és el bar
Nastiquero
per l'excel·lència de la ciutat
o no sé si
els camins Nastiqueros
vagi,
et sembla.
Es comenta
fumar o no fumar
als estadis de futbol
perquè el puro
em sembla que ara
com que és aire lliure
no sé com està el tema,
què es comenta per aquí?
Doncs no sé,
no,
jo quan vaig al futbol
si vaig al costat
d'un que està fumant
un puro
me vaig a un altre lloc
això sí que tinc clar
perquè allà
a l'home que està fumant
no li pots dir no fumis
i si li te'n molesta
doncs jo he canviat de cadira
a cada partida
he de canviar de cadira
allà on estic assentat
però bueno
són costums
i això a l'aire lliure
de moment no està prohibit
clar,
això és una cosa
el que li molesti
doncs que vagi a un altre cantó
m'imagino que al pavelló
del CBT
sí que es deu estar prohibit fumar
que és tancat
els pavellons tancats
diuen que sí
que tot això no es podrà fumar
però allà al pavelló fumava
però jo he anat a pavellons
però allà que ja
no permetíem fumar
he anat allò
sí
aquí a Valls mateix
en un pavelló
el de la Salle
el pavelló de la Salle
també està prohibit fumar
quan juguen a partidets
però aquí no al CBT encara fumen
no sé per què
escolta'm Antoni
una última qüestió
quan la Generalitat apreti
les femelles
perquè ja ho han anunciat
des del govern català
i han dit que
des de la comunitat autònoma
en fi
que podrien
anar més enllà
no del que estableix
aquesta llei
a nivell de l'Estat
com ho esteu preveient això
en fi
hi ha inquietud
veieu que anirà millor
si és que apreten més
apretar sobre això del fum
home apretar
a mi m'agradaria
que sin dit
no es pot fumar cap puesto
llavors no tens dubtes
no cal ni posar carteles
ja saps que no es pot fumar
o de moment posar
perquè l'agència mentalista
que dintre
oh que no es pot fumar
és veritat
però
tots igual
jo ho hauria fet des d'ara ja
no es pot fumar cap local
ni restaurants
ni bars
ni res
igual que oficines
i locals
que són del govern
que no es pot
o públics
doncs aquí tampoc
ja lo tenien d'haver fet així
no ara
els que són de 100 metres
poden fumar
o poden dir sí o no
i els que tenen més de 100 metres
el cacau que tenen
aquests encara tenen més cacau
que n'altres
o és que la cosa
sí sí
jo hauria fet
tots que no
però ja
no esperar que passi un any
25 anys de ràdio
doncs la gent molt contenta
molt contenta
com heu pogut sentir
no estava
sobre aquesta llei antitabac
que va entrar en vigor
el 2006
avui
viatjant amb el temps
ja ho saps
a través d'aquestes zones
ens llegirem el dia
30 de maig de 2006
el dia següent
dia 1 de juny
es celebrava
i es celebra
el dia mundial
sense tabac
al matí de Tarragona Ràdio
vam parlar
amb l'epidemiòloga
Cinta Daufí
des de la coordinadora
d'activitats
sobre tabaquisme
de la regió sanitària
del camp de Tarragona
es duen a terme
diversos actes
precisament per commemorar
aquest dia mundial
sense tabac
sense fum
aquesta era la conversa
que duíem a terme
de la mà
d'en Jordi Sorinyac
demà celebra
el dia mundial
sense tabac
que el dia mundial
sense fum
i per aquest motiu
la coordinadora
d'activitats
sobre tabaquisme
de la regió sanitària
del camp de Tarragona
ha preparat per demà
diferents coses
diferents activitats
per informar
els ciutadans
de com deixar de fumar
ara en parlarem
i ho farem
en companyia
de l'epidemiòloga
Cinta Daufí
Cinta què tal?
molt bon dia
bon dia
demà
una d'aquestes cites
puntuals
aquests calendaris
que ens serveixen
any rere any
com una excusa
com un pretext
una bona excusa
per poder parlar
de les diferents
incidències
amb diferents malalties
en aquest cas
parlem del tabac
però si et sembla
abans de parlar
de les activitats
que heu preparat
per demà
podem parlar
de què és
aquesta coordinadora
d'activitats
sobre tabaquisme
en la regia sanitària
al camp de Tarragona
un nom força llarg
i que possiblement
molts oients
no sabien ni que existia
què és aquesta coordinadora
Cinta?
Sí, perquè ara
hem sigut bastant discrets
amb les nostres actuacions
han estat molt circunscrites
a l'àmbit professional
però pensàvem
que ja era hora
de sortir al carrer
la coordinadora
que entre nosaltres
encara estem barallant-nos
per trobar un nom
que per no haver
coordinadora d'activitats
sobre tabaquisme
és poc pràctic
seríem d'acord
que és poc pràctic
jo aquí faig una crida
diguem
algun dia hauríem
de muntar un concurs
perquè es troba un nom
però que sigui també
una mica simpàtic
perquè una miqueta
ajuntant les lletres
m'ho sortia
Coacta
que és
coordinadora d'activitats
contra tabaquisme
però m'ho sona
a Coacta
i a Coacta
clar, és molt violent
i no m'ho agrada
perquè sempre la gent
que es dedica
amb els temes de tabac
sempre vigilem molt
els missatges que es donen
i sempre pensem
que els missatges
han de ser positius
i no coercitius
això és fonamental
hi havia
la Coacta
que és com us diem
entre nosaltres
però que no ens acabarà d'adar
després també hi havia
una proposta
que era dir-nos
Tasta
Tarragona sense tabac
i també jugant
amb la cosa
del tastar
del degustar
i també perquè
la cosa
que els fumadors
que han deixat de fumar
saben
que quan deixen de fumar
una de les coses
que es recuperen immediatament
és el sentit del gust
les coses
es poden tastar millor
quan un deixa de fumar
és millor tastar
la vida sense fum
bueno
una mica estem entre això
entre que si som
Coacta
si som Tasta
si som la coordinadora
però bueno
aquest grup
que és un grup
format per professionals
del món sanitari
però de molt
diferent procedència
va néixer més o menys
formalment
va néixer l'any 2004
quan vam fer
la primera jornada
per una miqueta
per compartir
diferents experiències
de treball en tabaquisme
de tots els professionals
del camp de Tarragona
perquè a veure
el treballar aquí
al camp de Tarragona
diríem que una miqueta
això abarca
el que és la regió sanitària
de Tarragona
que ve a agafar
les comarques
de Baix Camp
bueno
seria tota la província
de Tarragona
menys les Terres de l'Ebre
que és el que abarca
la regió sanitària
de Tarragona
per uns motius
o altres
tota la gent
que treballàvem
o que teníem interès
per treballar
el tema del tabaquisme
ens coneixíem
ens trobàvem
en diferents
xerrades
o congressos
o això
i teníem la constància
que aquí a Tarragona
hi havia gent
en diferents àmbits
tant
des del que seria
l'atenció primària
com
els hospitals
com els centres
d'atenció drogodependents
com des dels col·legis
professionals
com
des de
des del col·legi
de psicòlegs
els farmacèutics
bueno
després vos direm
més o menys
la gent que estem
amb tot això
sabíem que hi havia
una sèrie de gent
que estàvem treballant
el tema del tabac
però de manera
una miqueta descoordinada
i en un moment d'anar-nos
van dir
bueno escolteu
aquí tampoc som tants
i tampoc és tan difícil
trobar-se un bon dia
al voltant d'una taula
i dir bueno
què estem fent
agrupem-nos
treballem conjuntament
compartim
coordinem
intentem treballar
fer una miqueta
aquest treball
en xarxa
vull dir la idea
de que trobar-nos
totes les persones
que estem treballant
al voltant d'un mateix tema
encara que siguin
diferents àmbits
és molt enriquidor
per a tots
comentaves que fins ara
aquesta coordinadora
havia treballat més
de portes endins
més de cara als professionals
que havíeu fet fins ara
fins ara
s'havia intentat
primer
constituir-nos
com a grup de treball
i en això
hem de dir
que hem tingut una mica
el Paraigües
o l'Aixopluc
del Servei Català de la Salut
perquè aquí
hi ha diferents
entitats proveïdores
diríem que hi ha
des de gent
de l'ICS
de Sagesa
de Santa Tecla
del Pere Mata
vol dir
de tot el que serien
les entitats proveïdores
de serveis del Camp de Tarragona
i estem implicats
en tot això
i clar
el que ens ha
una miqueta
coordinat
o ens ha posat
a tots
sota el mateix Paraigües
ha sigut
el Servei Català de la Salut
el primer que vam fer
va ser elaborar
bé
fer aquesta jornada
on més o menys
cada un va explicar
el que feia
des de diferents àmbits
després vam elaborar
tot un catàleg
que pensem
posar de mà
a disposició
del públic
de tots els llocs
donant
una miqueta
tota l'explicació
en avui en dia
una persona
pot trobar
tractament del tabaquisme
vol dir
hem elaborat un catàleg
centres d'atenció primària
hospitals
cas
farmàcies
i això la idea
és posar-ho
a l'abast del públic
això és importantíssim
perquè el públic
el ciutadà
en definitiva
rep tanta lleu
d'informació
però tan desordenada
que necessita
algun lloc
algun índex
on li digui
a mi em passa això
on puc dirigir-me
en quins especialistes
em puc anar
a buscar ajuda
per deixar de fumar
i una miqueta
escoltà
on viu vostè
doncs jo he vist
que el que ve
doncs mire
el que ve
el que té més a prop
és no sé què
tal
llavors hem fet
tota una guia
i déu-n'hi-do
la de recursos
que tenim
a l'abast
això
ho vam fer fa un any
ho hem anat actualitzant
ho hem anat
posant al dia
perquè clar
hi ha altes i baixes
i tant hem de dir
que des que ens vam
constituir
com a grup de treball
a la que
més o menys
entre la gent
que
els que ens coneixíem
ja tothom
ja està més o menys posat
però que hem rebut
moltes peticions
de gent interessada
que està treballant
amb el tema
per treballar conjuntament
vull dir que
ei
què feu
que em puc apuntar
de moment la cosa
és així com a molt informal
i l'únic que ha de fer
una persona
que es vulgui apuntar
nosaltres normalment
ens reunim una vegada al mes
per anar veient
les coses
que anem tirant endavant
t'estava explicant
què és el que havíem fet fins ara
vam organitzar la jornada
hem elaborat
el catàleg de formació
estem treballant
en elaborar
un material conjunt
que l'editarà
al Servei Català de la Salut
i que el podrà
el repartirem
a tots els centres sanitaris
i potser no sanitaris
de la regió sanitària
l'hem elaborat entre tots
un tema que ens preocupa bastant
és el tema de la formació
i hem començat
fent activitats de formació
vam començar
pels farmacèutics
d'oficina
perquè pel que vam veure
una miqueta
dins del que era l'àmbit
estrictament sanitari
metges, infermeres
fins i tot psicòlegs
que es dediquen a
amb el cas
el nivell de formació era bo
però tot i així
estem disposats
i es va començar
per fer un curs de formació
per les farmàcies
perquè és un punt
molt important
en què se pot
començar a treballar
el tema del tabac
més que res
perquè hi ha molta gent
que quan vol deixar de fumar
el primer lloc
que t'acudeix
és a la farmàcia
a vegades
inclús abans
d'anar al metge
de capçalera
molta gent
percep
el seu farmacèutic
de confiança
com el seu primer metge
de capçalera
com el primer metge
de capçalera
i perquè es diu
m'aniré a comprar uns parxes
i van allà a la farmàcia
al farmacèutic
i llavors
també enteníem
que era molt important
un treball coordinat
farmacèutics d'oficina
farmacèutics comunitaris
amb els metges
i les infermeres
que fan assistència
i això és una de les coses
que estem treballant
i llavors
aquest any
ja ha sigut
el de dir
ja podem sortir
al carrer
sortir de l'armari
per dir-ho d'alguna manera
demà a la tarda
crec
a la Rambla Nova
a l'alçada
més o menys
del col·legi
de les Teresines
doncs
heu preparat
muntarem la paradeta
demà
muntarem la paradeta
en aquell tram
de Rambla
perquè
veiem
em sembla
que és el més transitat
començarem
a posar-nos en marxa
obrirem la paradeta
diríem
a les 5 de la tarda
i el que s'oferirà és
hi haurà diverses activitats
per una banda
hi haurà una urna
on tots els tarragonins
podran expressar
els motius
pels que pensen
que no s'ha de fumar
i la gent
que ens escrigui el seu motiu
i el tira a la urna
se li farà un petit obsequi
després
els fumadors
que
tinguin curiositat
vol dir
no cal necessàriament
que estiguin molt preparats
a deixar de fumar
però que tinguin curiositat
per veure
què se'ls pot aconsellar
i què se'ls pot oferir
hi haurà
6 punts d'informació
on a més a més
se'ls faran coximetries
què és una coximetria?
la coximetria
sí
què és això de la coximetria?
és un aparatet
la coximetria
és un aparatet molt senzill
a un fumador
a un segufa
i mesura
la saturació
de monòxid de carboni
que té la sang d'un fumador
sabeu que
entre els molts problemes
que té
el tabac
un dels més importants
per a la salut dels fumadors
és que
inhabilita
una part
de la nostra sang
per a transportar oxigen
el CO
del tabac
es combina
d'una manera
molt a fi
amb l'hemoglobina
que sabeu que és
la molècula
que transporta
l'oxigen
pel nostre cos
vol dir que és
la que porta
el combustible
a les nostres cèl·lules
llavors
el que fa
el monòxid de carboni
és que hi ha
una part de l'hemoglobina
que es queda enganxada
amb el monòxid de carboni
i amb aquella hemoglobina
és inútil
no serveix
per a transformar oxigen
això és el que explica
un dels efectes
fisiològics
del tabac
vol dir que
de fet
té un efecte molt important
sobre la circulació
llavors
és un aparatet
que tu bufes
i et dona una idea
t'hi diuen
doncs mira
et dona MPPM
en part per millor
i això se tradueix
en un porcentatge
de la teva hemoglobina
que està inútil
com si féssim
una prova d'alcoholèmia
més o menys
llavors
això correlaciona
molt bé
per a estudis
que s'han fet
no sé si la gent
ha sentit
parlar del test
de Fagenstrom
és un test
que ens mesura
el nivell
de dependència
correlaciona molt bé
la coximetria
amb la dependència
és important
saber el nivell
de dependència
d'un fumador
perquè
a partir del nivell
de dependència
li podem aconsellar
a una persona
que vulgui deixar de fumar
una o altra alternativa
terapèutica
que avui en dia
sabeu
que disposem
de
bastantes més coses
per ajudar la gent
a deixar de fumar
en quant a fàrmacs
inclús
en quant a
tècniques de suport psicològic
de les que disposàvem
fa uns anys
llavors
qualsevol fumador
que es vulgui
atensallir
ja diem
independentment
que vulgui deixar de fumar
o no vulgui deixar de fumar
se li oferirà informació
se li farà la coximetria
se li dirà mira veus
així estàs tu
se li valorarà
el nivell de dependència
i se li informarà
de si algun dia
vol deixar de fumar
les possibilitats que té
on pot acudir
quins tracten
sobretot això
tu d'entès d'aquí o d'allà
doncs mira
el que tens més a prop
seria
ha anat al cap
que hi ha la consulta
de no sé què
que la gent
visualitza una miqueta
que té molts recursos
al voltant
i que té molts professionals
disposats
a ajudar-lo
a deixar de fumar
dissent molt clar
als fumadors
que els professionals
fan el suport
però el que ha de deixar de fumar
és ell
que ha de prendre la decisió
és el fumador
i la pastilleta
de la decisió
encara no s'ha inventat
és a dir
el fet de prendre la decisió
és una cosa
que encara
bueno
que encara
ha de ser així
vol dir això
depèn del fumador
i aquí
no hi podem entrar
avui s'intès notícia
a tots els mitjans
de comunicació
els resultats
d'una enquesta
uns resultats
que es van donar a conèixer
ahir per part
del Departament de Salut
de la Generalitat
es tracta de l'ESCA
l'enquesta de Salut
de Catalunya
és una enquesta
que té lloc
cada quatre anys
i el resultat
d'aquesta enquesta
el titular de portada
que avui desaguen
la majoria de diaris
és que respecte
a l'última enquesta
quatre anys enrere
Catalunya té
250.000 fumadors menys
dels quals
25.000
són de la demarcació
de Tarragona
a l'hora de fer
les valoracions
s'atribuïen
bona part
d'aquesta disminució
a l'entrada en vigor
de l'anomenada
llei antitabac
aquest primer de gener
una llei
de la qual
ja en fa
gairebé
5-6 mesos
que ha entrat en vigor
des del punt de vista
de l'experiència
d'un professional
de la medicina
creus que hi ha realment
aquesta relació
causa-efecte
creus primer
que s'ha notat
una disminució
en el nombre
de persones
que fumen
i si
l'entrada en vigor
d'aquesta llei
té alguna cosa a veure
a veure
a mi
per la meva
formació professional
parlar de causa-efecte
em resulta una mica
delicat
perquè és molt difícil
arribar a demostrar
que una cosa
parlant en termes
epidemiològiques
sigui causa de l'altra
ens ho veiem moltes vegades
en terreny de les sensacions
però sí que és veritat
que l'entrada en vigor
en primer lloc
dic que això
és una molt bona notícia
per a la salut
dels catalans
és una molt bona notícia
perquè ja
cada any ho diem
però hem de repetir
que el tabaquisme
és la principal causa
de mort evitable
als països desenvolupats
i més a
i concretament
als països del sud d'Europa
on encara
la taxa de fumadors
entre la població general
recordem que estem
entre les més altes
dels països europeus
és una molt bona notícia
sobretot perquè
s'està invertint
una tendència
que en els últims anys
pareixia
que és que ja
no hi havia manera
allò de fer-ho baixar
dic que
sens dubte
l'entrada en vigor
de la llei
ha sigut molt important
i aquesta és una de les raons
per les que es va fer
perquè se sap
per experiències
que han hagut
en altres països
que implantar polítiques
d'espais lliures de fum
té un efecte
importantíssim
sobre la disminució
de la prevalença
de fumadors
el que sí que s'ha vist
és que
mesos abans
de l'entrada
en vigor
de la llei
ja hi havia molta gent
que venia a les consultes
dient
escolta
és que el seu metge
capsa la seva infermera
és que vull deixar de fumar
perquè és que claro
quan entra en vigor
a la meva empresa
tot això serà molt difícil
i més val
que em posa les piles
i això els companys assistencials
t'ho deien
és que tenien un augment
de demanda
de gent
que volia deixar de fumar
que potser
va ja fer temps
que se ho estava pensant
però que això realment
ha sigut el que l'ha fet decidir
a la meva empresa
això es posarà
una miqueta complicat
també és veritat que hi ha empreses
que han ajudat molt els treballadors
hi havia empreses
que finançaven
els tractaments
dels seus fumadors
que volien
dels seus treballadors
que volien deixar de fumar
i jo crec que això
continuarà
perquè clar
amb aquestes polítiques
amb aquests
problemes
com el tabac
tan complexos
i de tant abans
els efectes
no són mai espectaculars
d'un dia per l'altre
doncs
els sent moments
sempre a llarg termini
sempre són coses
a llarg termini
s'ha d'anar veient
com tot això
però bé
ja veiem
que la curva
diríem
ja comença
a baixar
esperem
esperem
que les companyies tabaqueres
ho accepten
i que no passin
al contra
al contraatac
perquè clar
no oblidem
que tot això
són pèrdues
per les companyies tabaqueres
que el que busquen
és fer
és fer el seu negoci
què més vos volia comentar
de l'entrada
en vigor de la llei
no ho sé
en qualsevol cas
abans
mentre acabes
de posar aquest pensament
a microfon tancat
comentàvem
que
i continuant
una altra vegada
movent-nos en el terreny
de les sensacions
que
mesos abans
de l'implantació
d'aquesta llei
alguns fumadors
alguns
s'adreçaven als metges
i d'altres
potser ho veien
amb cert pànic
també
i molta gent
s'estirava dels cabells
com podia ser
que s'arribés
a una normativa
tan restrictiva
després
reitero
ens movem
en el terreny
de les sensacions
però no s'ha generat
cap drama
en la majoria
de les empreses
qui ha volgut
deixar de fumar
o ha deixat de fumar
qui vol continuar fumant
doncs abandona
uns instants
es fuma alguna cigarreta
i després torna
no s'ha generat
cap drama
doncs sembla que no
portem ja gairebé
sis mesos
de l'aplicació
de la llei
sí que semblava
que aquí
bueno
això s'havia de fumar
s'havia de fumar
al món
a les empreses
la gent anirien
matant-se pels passadissos
fumadors i no fumadors
bueno
exageren una mica
semblava que això seria
i la sensació
és que això
s'ha anat implantant
també hem de dir
que tampoc hi ha hagut
una política
molt important
de sancions
que jo penso
que aquí potser
és entre
s'ha fallat una mica
s'ha boquiat
sobretot
a la part de l'hostaleria
que hi ha una part
que encara no acaben
de
no ho acaben de complir
que hi ha llocs
però bueno
però globalment
jo penso que la valoració
dels primers mesos
de posada en marxa
d'implantació
de la llei
ha sigut molt positiva
jo com a no fumadora
agraeixo molt
ara
entrar
a sarts restaurants
o a sarts locals
poder estar allí
disfrutant
sense haver de sortir
que et piquen la bola
que et piquen els ulls
que tota la roba
et faci pudor
i llavors això
la gent ho comenta
és que ara és tan agradable
sortir d'un restaurant
i no fer pudor de fum
es parla
que a Catalunya
3 de cada 10 restaurants
i bars
han optat
per ser locals
sense fum
és encara
una xifra minoritària
el 70%
encara s'hi permet fumar
però es veu
que la resta
de l'estat espanyol
aquesta xifra
de locals sense fum
és només del 15%
per tant
que Catalunya
està dins de l'àmbit pioner
en aquest sentit
en aquest sentit sí
aquí sempre hem sigut
pioners en moltes coses
i amb això del tabac
la llei
la llei
vull dir
el que era la llei anterior
que hi havia aquí
la llei d'àmbit català
la del departament
ja era bastant
més restrictiva
que la que era
la llei
d'àmbit estatal
de tots modos
en tot això
clar sabeu
que amb el tema
de l'hostaleria
hi havia dues coses
hi havia els que són
locals grans
grans centenia
de més de 100 metres quadrats
que allí no hi ha cap problema
hi ha un espai
per a fumadors
i un per a no fumadors
i tu pots triar
clar
el que són els locals petits
és en què ha hagut
el problema
la gent ha hagut de decidir
ser o bar de fumadors
o bar de no fumadors
i aquí
és en
clar
hasta ara
s'edissaba la decisió
als propietaris
del bar
jo crec que tot això
anirà canviant
i la idea
és que
a la llarga
arribéssim a ser
meitat i meitat
perquè al final
clar
tu trobes que tampoc
pots acabar
si dius
bueno
vull anar a un barret petit
de no fumadors
costen de trobar
costen de trobar
doncs Cinta
hem repassat
a grans trets
d'actualitat
què és la coordinadora
quines són les activitats
que hi ha previstes
per demà
l'allau d'informació
dels mitjans de comunicació
avui ha començat
demà
quan té joc
conjuntament
el dia mundial
sense tabac
encara serà més gran
i aniran sortint
diferents inputs
diferents missatges
en aquest sentit
em sembla
però Cinta
que abans
voldries recordar
qui forma part
de la coordinadora
voldria recordar
a tots els tarragonins
que estiguin demà
passejant per la Rambla
que des de les 5
tindrem obert
l'espai
l'espai informatiu
de la coordinadora
que hi haurà
també animació
per als nens
i a veure
aquest any
nosaltres sempre intentem
reprendre una miqueta
el que és el lema
de l'OMS
que és la que va
la que promociona
el dia mundial
sense fum
el tema d'estany
no ens acabava d'agradar
per la cosa
que té de coercitiu
però bueno
el lema d'estany
és el tabac
mortal en totes
les seves formes
però de fet
és que és veritat
és que el tabac
no és allò
que posa les capcetes
puede matar
no
és que mata
i bastant
llavors una miqueta
aprofitant
aquest
el lema
d'aquest any
hi ha una miqueta
al final de l'acte
volíem fer una encesa
d'espelmes
a la Rambla
una percada
de funció atribuïble
al tabaquisme
a la demarcació
de Tarragona
segons les últimes dades
que tenim del 2001
que és de 732
a la província de Tarragona
moren
segons les estimacions
més optimistes
732 persones
cada any
per causes
directament relacionades
pel tabac
això s'ha de repartir
entre bronquítics crònics
infarts
canses de pulmó
canses de tràquea
canses de bufeta
una miqueta repartit
amb tot això
i pensem que és important
quan parlem així
a vegades de
que és important
que la gent
visualisi
la importància
del problema
del tabac
que de fet
el que pretenem
és estalviar
totes aquestes morts
innecessàries
i tot aquest patiment
a totes aquestes famílies
cintadòfia epidèmia
moltes gràcies
i esperem que demà
vegi molt bé
aquestes activitats
gràcies a vosaltres
25 anys de ràdio
i és moment
i és moment ara mateix
de passar per la música
25 anys de ràdio
25 anys de música
continuem
una setmana més
dins de l'any 1989
perquè hi ha moltes cançons
boníssimes cançons
que encara no hem escoltat
i que farem
durant aquesta setmana
d'aquell any
és moment
que ja ho saps
de sentir
a Joan Maria Bertran
Avui comencem
els 25 anys de ràdio
25 anys de música
amb un grup legendari
internacionalment parlant
a finals dels 80
i a principis dels 90
triomfaven
encara ho fan ara
però no de la mateixa manera
estic parlant dels U2
amb aquest Àngel of Harland
que ens portaven
de l'any 1989
benvinguts
per la你在
el
Institut Cartogràfic i Geolò's
채 coyunt
espretens
en diverses
en diverses
par a setmana
11 week
grande
és
às
quote
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest tema de celtes cortes, que ens arribava, recordem-ho,
de l'any que estem repassant durant tota aquesta setmana,
i també l'anterior,
i farem la setmana que ve, perquè dona molt de sí.
Aquest 1989,
salida d'emergència,
el més pur estil celta, música celta,
de celtes cortos,
i sense lletra,
perquè ben bé no fa falta omplir la cançó de lletra,
el ritme trepidant que ens portaven aquests grans músics,
de celtes cortos,
amb aquesta salida d'emergència,
de l'any 1989.
I què us sembla si canviem totalment d'estil
i anem a Vic a escoltar a sau
i a llarga durada per la porta de servei,
del qual traiem aquesta cançó,
Magic Whisky.
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...