El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Amics i amigues del Campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem al diumenge de l'Ascensió del Senyor, 5 de juny,
i també celebrem que és la jornada dels mitjans de comunicació social.
L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Mateu.
El tema de l'Ascensió entra de ple en tot el que diem del sentit catequètic de les narracions de la Resurrecció de Jesús.
Els evangelistes utilitzen els símbols amb els quals expressen el pas de Jesús al Pare.
L'enlairar-se, el núvol, els dos homes vestits de blanc,
són imatges simbòliques de la vida nova de Jesús glorificat en Déu.
Amb la festa de l'Ascensió celebrem el fet que Jesús viu del tot amb Déu Pare la vida nova de l'Esperit.
Com sabeu, Jesús morint va passar a viure del tot la vida nova de Déu, la vida de la Resurrecció.
És el que nosaltres proclamem quan diem en recital credo.
Seu a la dreta del Pare.
Els deixebles i els apòstols van experimentar diverses vegades aquesta vida nova ressuscitada de Jesús.
Mateu avui ens narra l'última vegada que el vam veure.
Mateu ens recorda que Jesús és el fill de Déu que ha vingut al món per salvar tots els homes.
Ell és el salvador de tots.
Fixem-nos com a l'Evangeli que llegim, Jesús diu
Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra.
Jesús no vol dir que ell té autoritat com un rei de la terra per manar amb la força,
sinó que Déu li ha encomanat la tasca de donar vida plena a tots els homes,
ensenyant-los i morint a la creu.
Per això Jesús envia els deixebles a anar per tot el món a proclamar tot el que Jesús ha fet i ha dit
i a ensenyar tothom a viure tal com Jesús ensenya.
Per això Jesús diu
Aneu a compartir tots els pobles i ensenyeu-los a fer tot el que jo us he manat.
Mateu acaba amb unes paraules de Jesús que ens donen molta alegria.
Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Sabem per l'Evangeli que després de la seva resurrecció,
Jesucrist es va fer present,
encara que d'una manera diferent,
davant dels apòstols, els deixebles i aquelles dones que l'acompanyaven pels camins de Palestina
i que, arribat el moment, es va acomiadar dels apòstols enlairant-se cap al cel.
Comentant aquests passatges,
Benet XVI ens avisa que la paraula cel no indica un lloc sobre les estrelles,
sinó que el com, molt més agosarat i sublim,
indica Cris mateix,
la persona divina que acull plenament i per sempre la humanitat.
Entrem en el cel en la mesura que ens apropem a Jesús i entrem en comunió amb ell.
Una cosa semblant van experimentar els apòstols,
perquè, lluny de caure en el desànim de l'orfandat,
ens diuen les escriptures que van tornar a Jerusalén plens d'una gran alegria.
L'explicació és clara.
No havíem perdut Cris per sempre,
sinó que havíem vist obertes per a ell les portes de la vida eterna.
La resurrecció és el fonament de la fe cristiana
i l'ascensió o és de la nostra esperança de vida eterna en Déu.
Jesús, que, a sent Déu, va viure a la Terra com un de nosaltres,
ha anat a preparar-nos l'estatge celestial,
el seu regal excels,
aquell que va venir a portar-nos a la Terra com un do de la seva generositat sense límits.
En el seu famós llibre, Mer Cristianisme,
Lewis resalta aquest caràcter de do de Déu que té el cel
i el contraposa amb algunes idees que a vegades tenim en la nostra miopia
per als temes espirituals.
D'aquesta manera, ens diu que hem d'abandonar la idea
que Déu ens fa una espècie d'examen
en el qual es tracta de treure bones notes i mereixer el premi.
Segons això, tindríem amb ell una espècie de pacte
pel qual, si complim la nostra part del contracte,
Déu queda en deute amb nosaltres
i, per simple justícia,
es veu necessitat de complir al mateix temps
la seva part donant-nos el que ens correspon.
El mateix escriptor anglès recorda
que els cristians sovint han discutit
si el que salva és la fe en Cris o les bones accions.
A ell li sembla que és com preguntar
quina de les dues peces d'una tisora és més útil.
En efecte, ni es pot menesprear la fe
ni tampoc les bones obres.
Conscients d'això, sí,
que tot el que tenim començant per la vida
és do de Déu.
En aquest sentit, valdria la metàfora del nen
al qual el pare li dona uns diners.
A partir d'aquell moment,
són del fill, però perquè els hi ha donat el pare.
El que correspon al fill
és fer-los fructificar
com amb la paràbola dels talents.
Immediatament abans de l'ascensió,
Jesús s'acomiada dels seus apòstols
dient-los
Rebreu una força que us farà testimonis meus
a Jerusalem, a tot Judea,
a Samaria i fins a l'extrem de la Terra.
Aquest és l'encàrrec
que ens fa a tots.
Abans d'anar al cel, que ens té promès,
tenim una feina a fer a la Terra.
Amb l'exemple i la paraula
hem de donar testimoniatge
d'aquesta vida feliç
que ens espera a tots.
Adéu-siau.
Comencem detallant els actes
de l'agenda d'aquesta propera setmana.
Aquest diumenge, 5 de juny,
els recordem que el senyor arcabisbe
presidirà l'ordenació presbiteral
de mossèn Miquel Castillejo
a l'església parroquial de Santa Maria
de Cornudella de Montsant,
a dos quarts de sis de la tarda.
El dilluns, 6 de juny,
hi haurà una taula rodona
sobre Sant Joan Baptista
estímul del ministeri
amb els rectors de les parròquies
de l'arcabisbat
dedicades a Sant Joan Baptista.
A les 9 del vespre,
la sala d'actes de la parròquia
de Sant Joan Baptista de Tarragona
amb motiu de la propera dedicació
del seu temple.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra, ben segur que el mossèn
hauria de fer el morgó
a reçar i dir...
Tarragona missionera.
Una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana
de missions i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guard.
Durant el mes de maig,
ens recordàrem de la jornada missionera
de les vocacions nadiues.
Voldríem abocar un fet testimonial
prou significatiu,
d'amor i germanor,
que acabà marat de sang i violència.
Ha fet 14 anys d'una tragèdia.
El 30 d'abril de 1997,
un gran nombre de rebels
del Consell Nacional
per a la defensa de la democràcia,
van atacar el petit seminari de Buta,
a Burundi.
Era l'època
de les massacres ètniques,
dels brutals assassinats
per ser Hutu o Tutsi,
per ser d'una raça o una altra.
Els rebels van assassinar
40 seminaristes
d'entre 15 i 20 anys.
els assassins van demanar als seminaristes
que se separessin entre Hutus i Tutsis.
es van negar,
així és que tots
foren assassinats.
si els seminaristes
s'haguessin separat
i dividit
en dos grups,
haurien traït,
sobretot,
la seva vocació,
i a tots els Hutus i els Tutsis
que havien trobat
a Ixuplu
i una illa de pau
en aquell petit seminari catòlic
en la seva fugida.
Després dels assassinats,
els delinqüents
es van dedicar
a disparar
contra l'edifici
i a destruir-lo.
Arribada la pau,
ningú va ser portat
davant la justícia
per a aquella massacre,
i els que la van cometre
gaudeixen d'immunitat
gràcies als tractats
que van posar fi
a aquella terrible tragèdia.
Avui Burundi,
que va ser conegut
com la Suïssa de l'Àfrica
pel seu caràcter muntanyós
i la seva prosperitat,
cicatritza de les seves ferides
i la Conferència Episcopal de Burundi
ha decidit
que s'havia de construir
un nou seminari major
en aquell lloc tan significatiu,
a Buta,
i que aculli seminaristes
de tot el país,
donat el gran nombre
de vocacions
i la massificació
que es pateix
en els seminaris
ja existents.
Per ajudar
en aquesta reconstrucció,
les obres missionals pontifícies,
a través de l'obra
de Sant Pere Apòstol,
han destinat 400.000 dòlars
al nou seminari de Buta,
on s'està edificant
la primera fase.
El seminari es completarà
en els propers dos anys.
sempre és un privilegi
ajudar
a que una vocació
no es perdi,
que les il·lusions
d'un jove
es vegin coronades
amb el sacerdoci.
Però, en aquest cas,
col·laborar
perquè torni a alçar-se
un nou seminari
a Buta
és un homenatge
a la valentia
d'aquells seminaristes
de fa 14 anys.
Adéu-siau.
L'Evangeli d'aquest diumenge
de l'ascensió del Senyor
és segon Sant Mateu,
capítol 28,
versets del 16 al 20.
Després de la dramatització
de la perícopa
a càrrec de l'Associació Bíblica
de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical.
Els onze deixebles
se n'anaren a Galilea,
a la muntanya
que Jesús els havia indicat.
En veure'l,
el van adorar.
Abans, però,
havien dubtat.
Jesús s'acostà
i els va dir
He rebut plena autoritat
al cel i a la terra.
Aneu, doncs,
a tots els pobles
i feu-los deixebles meus,
batejant-los en el nom
del Pare
i del Fill
i de l'Esperit Sant.
i ensenyant-los
a guardar
tot allò
que us he emanat.
Jo sóc amb vosaltres,
dia rere dia,
fins a la fi del món.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 5 de juny
celebrem la festa
de l'ascensió de Jesús al cel.
Ens convé menjar amb Jesús
per poder captar millor
les seves paraules.
Ens convé mantenir net
el camí d'arribada
a l'alegria
de la Jerusalem celestial.
Cal que contemplem
el poder de la força
dels creients
i el seu preu d'esforç
per la nostra part.
Què podem fer?
Anem a la muntanya
de la Galilea.
Mentalitzem-nos
de benaurances.
Alimentem-nos
d'evangeli.
Celebrem els sagraments
en comunió eclesial.
Ens diu el papa
Benet XVI.
Aquest anunci
és per a nosaltres
una paraula
lliberadora.
En efecte,
les afirmacions
escripturístiques
indiquen
que tot el que existeix
no és fruit
de l'atzar irracional,
sinó que ha estat
volgut per Déu.
És en els seus plans
el centre dels quals
hi ha la invitació
a participar
en la vida divina
en Crist.
La creació
neix del Logos,
la paraula,
i porta la marca
inesborrable
de la raó creadora
que ordena i guia.
Els salms
canten
aquesta joiosa certesa.
amb la paraula
del Senyor
ha fet el cel,
amb l'alè de la boca
ha creat l'estelada.
I de nou,
una paraula seva
tot començar,
a una ordre d'ell
tot existir.
Tota realitat
expressa
aquest misteri.
El cel parla
de la glòria de Déu.
L'estelada
anuncia
el que han fet
les seves mans.
Ho diu
en el Verbum Domini
número 8.
La primera
lectura
ens recorda
que quan ens reunim
per menjar
amb Jesús
captem
millor
les seves
paraules.
És en aquests
moments
que podem
entendre
millor
les promeses
i les
recomanacions.
Si volem
que la nostra
pastoral
sigui eficaç
de testimonis
de Jesús,
hem de baixar
de la muntanya,
fer-nos
presents
a la menjada
comunitària
i no marxar
sense tenir
amb nosaltres
la força
de l'Esperit Sant
que reparteix
els seus
dons
a tots
i per
el bé
de tots.
Compartim
l'alegria
del salmista.
Sabem
on ha arribat
Jesús,
el seguim
i anem
pel seu
camí.
Quan
hi trobem
runes
i dificultats
que barren
el pas,
posem-nos
a cantar
mentre
l'esbrussem
i el tornem
i el tornem
a fer
transitable.
Ningú
té més
força
que Déu.
Les nostres
aclamacions
són
vivència
de
diumenge.
Escoltem
bé el que
ens diu
Pau.
Déu ha
posat
a les
nostres
mans
la força
poderosa
de la
resurrecció
de Jesús.
Una
força
que
vens
la
violència
amb el
perdó.
Sabem
que
aquesta
força
ens la
transmet
Jesús
i ens
arriba
perquè
formem
part
del
seu
cos
que
és
l'Església.
Per això
Jesús
demana
al Pare
que
amb la
nostra
unió
amb
ells
puguem
transmetre
la fe
a tot
el món.
A la
muntanya
de la
Galileia
hi trobem
l'ensenyament
de Jesús
que comença
amb les
benhaurances
i trobem
la manera
de ser
justos
a l'estil
de Jesús
de ser
veritablement
la sal
i la llum
del món
de fer
pregària
perquè vingui
el regne
del Pare.
El seu
baptisme
i la pràctica
del seu
ensenyament
construeix
l'Església
ferma
sobre
roca.
Jesús
s'ha quedat
entre nosaltres.
Només
cal que
ens reunim
en el seu
nom
per trobar-lo.
El proper divendres
10 de juny
hi haurà un altre
dels habituals
sopars col·loqui
organitzat per
Justícia i Pau
sobre el tema
el futur de la crisi
i el decrenxament.
A càrrec
del doctor
Arcadi Oliveres
Boadella
professor d'Economia
de la Universitat
Autònoma
de Barcelona
al restaurant
MR
al carrer
Francolí 59
de Torreforta
a dos quarts
de nou
del vespre.
Cal confirmar
l'assistència
al telèfon
977
21
23
03.
El proper dissabte
11 de juny
al Palau
de l'Arcabisbat
hi haurà
la reunió
del Consell
Pastoral
Diocesà
a dos quarts
d'onze
i també
aquest mateix
dissabte
en el Santuari
Monestir
de la Mare
de Déu
de la Serra
de Montblanc
hi haurà
la sessió
amb la pregària
de vespres
que organitza
el Seminari
Laical
Diocesà
de la Pràctica
i Aprofundiment
en la Liturgia
de l'Església
a les 5 de la tarda
De l'11 al 15 d'agost
40.000 joves
d'arreu del món
passaran per Catalunya
camí de la Jornada Mundial
de la Joventut
a Madrid
Caldrà traduir
informar
acompanyar
compartir
i molts joves
t'esperen
Contacta amb la Delegació
de Joventut
del teu Bisbat
i fes-te voluntari
dels dies d'acollida
a la teva diòcesi
Recorda
de l'11 al 15 d'agost
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Avui es parla molt
de la dissolució
de les caixes
o de la seva inserció
en el sistema
financier bancari
amb la qual cosa
les caixes
perdrien la seva funció
social fonamental
Les caixes
neixen
amb una determinada
visió social
La Caixa de Catalunya
i Balears
fue fundada
el 1904
amb la finalitat
de fomentar
l'estalvi
de la gent senzilla
i assegurar-nos
una bellesa folgada
Encara no existien
les assegurances
socials
i fue una manera
d'establir
una assegurança
de bellesa
i un sistema
de previsió
en cas d'accidents
Després es van
anar creant
diferents caixes
totes amb una
intenció
simpelsemblant
Les caixes
per principi
no tenen
accionistes
ja que es tracta
d'institucions
sense ànim de lucre
A part del fons
de reserva
indispensable
per poder
complir
la seva comesa
els beneficis
que es puguin generar
van destinats
a obra social
Es poden considerar
com a precursors
de la previsió
social a Espanya
Després
de mica en mica
es crearan
les assegurances
estatals
però les caixes
continuaven
tenint
una missió
de previsió
i d'ajut
a diferents entitats
de tipus social
cultural
assistencial
o cívic
destinades
a millorar
la qualitat
de vida
de la gent
Han fomentat
dinàmiques
empresarials
sobretot
de cara
a petites
i mitjanes
empreses
més necessitades
de crèdit
i d'ajuts
financers
Segon
amb justícia
i pau
cal dir
que les caixes
no sempre
han estat
prou fidels
a la seva
finalitat social

o poc compromeses
amb els sectors
més desafavorits
Malgrat aquests defectes
que certament han existit
encara que avui
acerqui un retorn
a les fonts
no hi ha dubte
que les caixes
han prestat
un servei
insubstituïble
al nostre país
i han mantingut
almenys
teòricament
la seva
finalitat
bàsica
Tercer
Actualment
aquest model
està en perill
de desaparició
La crisi
financera
dels últims
anys
motivada
per una
excessiva
ambició
per part
del sistema
financer
mundial
ha creat
una desconfiança
general
envers les finances
i una
inestabilitat
econòmica
que han necessitat
l'ajut
de les finances
públiques
i en alguns
casos
fins i tot
la mateixa
nacionalització
de les empreses
financeres
Quart
En el cas
d'Espanya
la punxada
de la bombolla
immobiliària
i l'ensorrament
del sector
de la construcció
la persistència
de la crisi
econòmica
el creixement
de la morositat
les dificultats
de les entitats
financeres
per accedir
al crèdit
exterior
la crisi
del deute
públic
o les creixents
exigències
internacionals
sobre capitalització
de les institucions
financeres
entre d'altres
factors
han situat
el sector
financer
espanyol
en una situació
delicada
d'aquí
la disminució
important
dels actius
immobiliaris
de bancs
i caixes
la publicació
d'informes
sobre la dificultat
que tindrien
algunes caixes
per subsistir
en cas
d'agraejar-se
la crisi
o les recents
disminucions
del valor
en borsa
de la major part
dels bancs
espanyols
Cinquè
Tot això
ha portat
el govern espanyol
a fer un replantejament
del sistema
financer
i particularment
de les caixes
per garantir-ne
l'existència
i evitar-ne
fallides
s'ha generat
un procés
de fusió
de diferents
caixes
amb l'ajut
de les finances
públiques
per tal
de poder
fer front
a la situació
S'ha reformat
a la vegada
el seu règim jurídic
permetent
l'entrada
de capital privat
en dret
a beneficis
i a intervenció
en la gestió
de les mateixes
caixes
per part
dels inversors
que automàticament
es converteixen
en accionistes
canviant
la fesomia
de les caixes
en relació
a la seva
funció social
La finalitat
de les caixes
no ha de ser
el lucre
ni l'enriquiment
d'uns quants
inversors
Per tot això
Justícia i Pau
demana que s'obri
un debat ampli
i seriós
en el que intervinguin
polítics, sociòlegs
i la societat civil
sobre la funció
i el futur
de les caixes
d'estalvi
Amics
fins un altre dia
si Déu plau
Això és més
que una casella
És el compromís
de milers
de voluntaris
amb els més necessitats
És formar
persones
per la vida
És fer possible
l'anunci
de la paraula
de Déu
Marca la X
a favor
de l'Església
en la teva
declaració
de la renda
i podrem
continuar
fent
aquesta tasca
Entrevistem
a la nova
presidenta
de Mans Unides
la senyora
Teresa Feliu
Endavant
companys
Ens acompanya
la nova presidenta
de Mans Unides
de Tarragona
Teresa Feliu
que substitueix
en el càrrec
a Sàtur Sosa
Teresa
benvinguda
Bon dia
Moltes gràcies
per convidar-me
En primer lloc
què representa
per a vostè
assumir
la direcció
de Mans Unides
a l'Arxidiòcesi
de Tarragona
Per mi realment
és un gran repte
perquè les meves
dues antecessores
tant Sàtur Sosa
com Maite
Rodríguez
van ser
impulsores
de tots els projectes
i totes les actuacions
de Mans Unides
per tant
el llistó
el tinc una mica
alt
Mans Unides
a Tarragona
és ja tota
una institució
molt arrelada
a la nostra
Arxidiòcesi
ens pot fer
el balanç
de les actuacions
realitzades
durant els últims mesos
Bé
nosaltres aquest any passat
vam tancar el 50è aniversari
de Mans Unides
amb una sèrie
d'actes
en primer lloc
vam editar el llibre
de la història
de Mans Unides
a la nostra diòcesi
on es reflexen
totes les activitats
tots els voluntaris
que han anat treballant
durant tots aquests anys
per Mans Unides
i es va presentar
també a Reus
i a Tarragona
amb un gran acte
per donar a conèixer
tota aquesta feina
feta
i també es van fer
una exposició d'art
contemporani
que va ser itinerant
es va fer a Tarragona
després a Reus
i al Vendrell
per donar a conèixer
també
sensibilitzar
i a més a més
doncs recaptar fons
per aconseguir
tirar endavant
projectes de desenvolupament
i també hi ha
un tema important
perquè l'any passat
Mans Unides
a nivell de tot l'Estat
va rebre
un premi important
sí
és cert
a l'octubre
de l'any passat
vam rebre
el Premi Príncep d'Estudies
de la Concòrdia
on va ser
jo crec
un reconeixement social
tota la tasca
realitzada
per Mans Unides
durant tots aquests
50è aniversari
va rebre
molts suports
de socis
locals nostres
moltes cartes
recolzant
aquesta proposta
i estem
francament
molt contents
i del passat
anem doncs al present
perquè per aquest any
que ara comença
quins són doncs
els projectes
més importants
que Mans Unides
ha previst
des de Tarragona
Bé
aquest any
tenim un projecte
estrella
estrella
jo crec
per la nostra
diòcesi
que és
el poder
col·laborar
mossèn Caballol
a Ruanda
amb un projecte
per construir
equipar
un centre
de costura
o un taller
on les noies
de Campanga
podran anar
a rebre formació
rebre la capacitació
per aprendre
a fer anar
unes màquines
de cosir
que també van
o sigui
va integrat
amb el projecte
i també una màquina
per planxar industrial
i després
podran fer
també
la part
d'elaborar
prendes
on elles
podran portar
a vendre
al mercat
i podran fer
la part
diguéssim
productiva
de manera
que a la llarga
aquest taller
pugui autofinançar-se
fruit dels beneficis
que tinguin
d'aquest treball
d'aquestes noies
creiem que això
és important
perquè
les dones
tenen
pocs mitjans
en aquesta zona
tenen poc
accés
a l'educació
i això
pot ser
un treball
de formació
important
que pugui
realment
donar-los
l'oportunitat
de guanyar-se
la vida
a més
d'aquest projecte
mossèn cabellol
hi ha altres
tres projectes
més
sí
tenim un projecte
a mossènvic
que és
ampliar
un centre
d'educació
secundària
que aquest
és el projecte
que els alumnes
de secundària
de Tarragona
la setmana
vinent
diguéssim
recolzaran
i aconseguiran
recursos
per poder-lo
tirar endavant
és important
perquè és un projecte
en una zona
on els nens
quan acaben
la primària
no tenen
possibilitats
d'accedir
a secundària
per la manca
de places
educatives
en aquest sector
només hi ha una escola
i aleshores
aquí la comunitat
educativa
ens ha demanat
poder
diguéssim
reforçar
la creació
d'una segona
línia
no?
Després
tenim un altre
projecte
a la Índia
en una zona
que està
a l'est
del país
que
és una zona
buscosa
una zona
on hi ha
molt mala comunicació
i aquí
a la diòcesi
d'allà
té una xarxa
de 24 dispensaris
dels quals
ens demana
que dotem
a set d'aquests
inspectaris
perquè la gent
pugui
diguéssim
accedir-hi
i l'últim
projecte
Can Boja
és un projecte
integral
de Sida
aquest
a mi em fa molta il·lusió
perquè el vaig poder visitar
el mes de setembre
d'aquest any passat
i és una tasca
també important
el poder
recolzar
les famílies
que tenen
malalts de Sida
el poder
crear
grups
d'autoajuda
el poder
estar al costat
de les persones
terminals
i de totes
aquestes famílies
que d'altra manera
no tindrien recursos
no podrien
a millor
accedir
a aconseguir
els antiretos virals
que els ofereix
l'Estat
però
no tenen
possibilitats
de desplaçar-se
etcètera
Teresa Feliu
presidenta
de Mans Unides
de Tarragona
moltes gràcies
i molta sort
en la seva nova
tasca de direcció
de Mans Unides
de Tarragona
moltíssimes gràcies
el diumenge
12 de juny
tindrà lloc
la trobada
diocesana
de catequistes
a Cambrils
els interessats
cal que consultin
la detallada informació
que es pot trobar
al web
de l'Arcabisbat
per últim
aquesta setmana
celebren l'aniversari
de la seva ordenació
sacerdotal
els següents preveres
el 9 de juny
mossèn Javier Roig Rovira
que va ser ordenat
prevera
el 2002
el 10 de juny
el pare
Simon Welka
procedent de Polònia
que va ser ordenat
prevera
l'any 2000
i l'11 de juny
el pare
Joaquim Salvador
Penyarroia
que fa ordenat
l'any 1960
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl de la seva emissora
els desitgem
feliç setmana a tothom
Feliç setmana a tothom
Feliç setmana a tothom
Fins demà!