Banyándonos con su luz
Habaneras, desde el balcón
Avui, programa 404
Banyándonos con su luz
Habaneras, desde el balcón
Las esperanzas de joventud
Poguéssim veure que en els teus braços
Em sento un núvol passant al cel
Llavors sabríem que les carícies
Et broguen dolces
Amb gust de mel
Amb gust de mel
L'amor és senzill
Quan el foc és encès
Massa curt quatre dies
Un instant, un encès
Es torna un perill
Quan espero el corvo
Si s'ofrega la flota
S'ha acabat la il·lusió
Si em demanessin
Que és la tendresa
Dibuixaria
Tot el teu cos
Amb el
Parfum d'una flor
Vermella
Que pintaria
On tens el cor
Descobriríem
Que una mirada
Que sigui teva
És com el vell
Que esborra sempre
Qualsevol pena
Un plin de festa
L'enteniment
L'amor és senzill
Quan el foc és encès
Massa curt quatre dies
Un instant, un encès
Es torna un perill
Quan es perill
Quan es perd la claror
Si s'ofrega la flota
S'ha acabat la il·lusió
L'amor és senzill
Quan el foc és encès
Massa curt quatre dies
Un instant, un encès
Es torna un perill
Es torna un perill
Quan es perd la claror
Si s'ofrega la flota
S'ha acabat
La il·lusió
La il·lusió
La il·lusió
La il·lusió
La il·lusió
Ha començat
En el grup bergantí
Us et bastón
Si em demanessin
Jo no demano
Nosaltres
No demanem res
Simplement
Que continuïn escoltant
Tarragona Ràdio
I
Que continuïn
Quan escolteu
Tarragona Ràdio
Els dissabtes
Aquest programa
D'habaneras
D'habaneras
I cançons marineres
Esperem que us agradi
I ara
Ens anem a Camilo VI
I ens canta
De Horacio Guaraní
Si se calla el cantor
Després diré per què
Si se calla el cantor
Calla la vida
Calla la vida
Porque la vida
Misma
Es toda un canto
Si se calla el cantor
Si se calla el cantor
Si se calla el cantor
Si se calla el cantor
Muere de espanto
Muere de espanto la esperanza, la luz y la alegría.
Si se calla el cantor, se quedan solos.
Los humildes gorriones de los diarios.
Los obreros del puerto se persignan y él habrá de luchar.
Y qué ha de ser de la vida si el que canta no levanta su voz en las tribunas.
Por el que sufre y por el que no hay ninguna razón que le condene andar sin manta.
Si se calla el cantor, muere la rosa.
Y de qué sirve la rosa sin el canto.
Debe el canto ser luz sobre los campos.
Iluminando siempre a los de abajo.
Que no calla el cantor.
No saben los cantores de agachar.
No saben los cantores de agachadas.
No saben los cantores de agachar.
No callarán jamás de frente al crimen.
Que se levanten todas las banderas cuando el cantor se plante con su grito.
Y que mil guitarras de agachar.
Y que mil guitarras desangren en la noche.
Una inmortal canción al infinito.
Si se calla el cantor.
Calla la vida.
I lo calla tot.
Doncs el cantor.
Si se calla el cantor.
Si se calla el cantor.
Si se calla el cantor.
Calla la vida.
I lo calla tot.
Cuando anaba al aeroport de Guatemala.
Para tornar al país.
Para tornar al país.
Nos ve.
Si se calla el cantor.
Calla la vida.
I lo calla tot.
Doncs el.
Fagundo Cabral.
El cantor.
Cantará.
Los ejes de mi carreta.
De Atahualpa Iupanqui.
Lo que cae a la montaña.
Calla la montaña y el canto eterno del río,
el fuego del horizonte y la nostalgia del frío.
El milagro y la justicia del caballo y de los cardos,
el gorrión y los horneros, la esperanza, el sol, el campo.
El patrón que es sordo y ciego y el paisano, mudo y manco.
Todo eso lo sabía por tu guitarra y tu canto.
Don Atahualpa Yupanqui, que abriste puerta y ventana
pa' que nosotros podamos contar al mundo la patria.
Ahora canto tu milonga pa' darle gusto a mi alma
y después haré silencio y eso es pa' darte las gracias.
¿Por qué no engraso los ejes me llaman abandonado?
Si a mí me gusta que suene, pa' que los quiero engrasados.
Si a mí me gusta que suene, pa' que los quiero engrasados.
Es demasiado aburrido seguir y seguir las huellas.
Es demasiado aburrido seguir, seguir y seguir las huellas.
Andar y andar los caminos sin nada que lo entretenga.
Andar y andar los caminos sin nada que lo entretenga.
No necesito silencio, yo no tengo en qué pensar.
Tenía, pero hace tiempo, ahora ya no tengo más.
Los ejes de mi carreta, nunca los voy a engrasar.
Ahora d'Espinet i Falgarona, lletra i música,
les veus dels pescadors i d'un cedri que van gravar l'any 99.
Actualment ja no existeix aquest grup de veneres.
Deia, les veus dels pescadors canten, ens ofereixen, l'amor al mar.
Aquesta cançó no sap, l'amor l'ha despertat.
Aquesta cançó no sap, l'amor l'ha despertat.
La cançó no sap, l'amor al mar.
Canta, canta, canta, l'amor al mar, ja s'endinsen els mariners, sol ardent, blaues trumos,
arrepleguen tot la xarxa, llueixen peixos d'argent, bona pesca i cap a casa, arribem contents de port, amunt, forçem, amunt, amunt, ja hi som.
Aquesta cançó no sap, l'amor l'ha despertat, aquesta cançó no sap, l'amor l'ha desfollat.
Canta, canta, canta, l'amor al mar, canta, canta, canta, l'amor al mar,
i en la taverda se'l sent cançons, pesteix i crea el porró.
Avui fan greix que ja ets la ve, tornarà de mal a mar,
i en la taverda se'l sent cançons, pesteix i bon sopar, amunt, forçem, amunt, amunt, ja hi som.
Bona pesca i cap a casa, arriben contents de port, amunt, forçem, amunt, forçem, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, com amunt, amunt, amunt, amunt, amunt amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt, amunt,
Amunt, amunt i aixó. Amunt, por ser. Amunt, amunt i aixó.
Don Sara será desde Cuba, Silvio Rodríguez y la Seba Habanera.
Molt poètica, en el claro de la luna.
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música

Música
Música
Música



Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música