No parem la cadena de muntatge.
Factoria 2.0, a Tarragona Ràdio.
Factoria 2.0
Bona tarda a tothom i benvinguts a la primera edició de Factoria 2.0.
Avui és 4 de març i comença l'activitat empresarial d'una nova factoria
que en època de crisi obre per intentar informar de la millor manera possible
i per fer passar una bona estona a tots aquells que vulguin fer més amena a les tardes dels divendres.
Després d'un llarg i difícil procés de selecció,
ja tenim preparats a tots els treballadors de la nostra factoria
i farem hores extra, si cal, per ser els primers a arribar als nostres oients.
A través de la nostra cadena de producció anirem construint el producte estrella, la informació.
Tot l'equip de Factoria 2.0 vetlla perquè el producte final sigui tot un èxit.
Al Factoria 2.0 tractarem tota una diversitat de temes,
des de l'actualitat política de la setmana fins a les notícies més curioses.
I en el mateix àmbit de la curiositat ens mourem pel cinema, la televisió i la música.
Les xarxes socials també tindran lloc en el nostre programa.
I no només això, entrevistes i reportatges ens acompanyaran al llarg de la jornada.
Soc en Quim Navales.
I jo la Maria Santiago.
I juntament amb un magnífic grup de col·laboradors,
avui obrim Factoria 2.0.
Així doncs, no esperem més.
Esteu escoltant Factoria 2.0.
Engracem els engranatges i comencem.
I en el programa d'avui tindrem la secció de crítica política,
la cultura, de la mà del Pep Simó i la Núria Jaques.
Avui amb una entrevista a Xema Trujillo.
Viatjarem als orígens del Carnaval.
I d'altra banda, l'Anna Cendra i la Laia Bové
ens faran un repàs del que donen de sí les xarxes socials.
L'Albert Carnicer i l'Anna Arnal s'encarregaran de la secció pantalla.
Avui amb una comparativa amb els presentadors de les tres grans gales del cinema.
Els Globus d'Or, els Òscars i els Goya.
La Beta Alta Riba serà l'encarregada d'acostar-nos les notícies més curioses de la setmana.
I finalment, la Núria Jaques i en Pep Simó ens organitzaran el cap de setmana amb l'agenda.
Endavant, Factoria 2.0.
Comencem, doncs, fent una repassada a l'actualitat política de la setmana.
Maria, què ens destacaries d'aquesta setmana?
Doncs, Quim ha estat una setmana bastant mogudeta i això és el que destaquem.
Música, teatre, cinema, televisió, política, oci.
Factoria 2.0. Cada divendres de 6 a 7 de la tarda.
El món àrab desperta la curiositat i la intriga internacional en un 2011 que segur canviarà el rumb de la història.
En les últimes setmanes, el nord d'Àfrica està submergit en una lluita contínua contra els seus règims totalitaris amb un únic objectiu, la democràcia.
Mentre continuen les protestes i es salden amb les vides de centenars de civils, el món occidental espera assegut en cadires de pell a que tot això canviï i desitjant que no pugen més els preus dels carburants, per tal d'evitar així que la gent se'ls hi tiri el coi.
Un cop caigut el règim de Mubarak, Egipte, ara és el tor de Líbia, on el seu dirigent Gaddafi, conscient de la debilitat del seu règim, continua fent declaracions on assegura que el seu poble l'estima i mataria per ell.
El dirigent Líbi continua afincat en una de les poques ciutats que controla, Trípoli, on sembla no rendir-se davant d'un poble que no fa una altra cosa que exigir els seus drets.
Mentrestant, Gaddafi culpa el caeda de l'aixecament popular a Líbia, però la realitat és que aquests estan veient com passa la història per davant seu sense fer una altra cosa que cridar de nou a la Guerra Santa.
L'organització terrorista que fa més de 20 anys que lluita pel canvi en els governs de l'Orient Mitjà és el quart missatge que envien des que van començar les revoltes.
Amagats en els seus refugis, els seguidors d'Ossama Bin Laden asseguren que els nous governs instaurats, Egipte i Tunísia, estan controlats per Washington i Europa.
I mentre el món àrab està en plena revolta, el govern espanyol pren mesures per tal de minimitzar els consums dels carburants.
I la mesura que prenen és ni més ni menys que reduir el límit de velocitat en autovies i autopistes a 110 km per hora.
Segons va informar el ministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, és una mesura temporal que es posarà en marxa el proper dilluns 7 de març.
Les alternatives que proposes utilitzar els mitjans de transport públics, dels quals n'han reduït en un 5% els bitllets de trens però només de rodalies.
I mentrestant els conductors que no estan ja prou cabrejats amb el carnet per punts i les multes que cada cop són més elevades,
ara els imposen una nova mesura de restricció.
I restricció rere restricció, jo em pregunto, què serà el següent?
I pel que fa al panorama polític català, els partits ja es preparen per les properes eleccions municipals del 22 de maig.
El Partit Socialista de Catalunya, després de la memorable derrota del passat mes de novembre,
ja escalfa motors per, si més no, intentar instaurar una forta oposició a Ciu.
Per la seva banda, Antoni Durán i Lleida, el líder d'Unió,
llença una dura crítica contra Convergència Democràtica de Catalunya,
on titlla de deplorable la seva posició envers a la consulta sobre la independència.
Durán i Lleida insisteix que la independència s'ha de recolzar al Parlament i no al carrer.
I per últim, després de conèixer la retirada temporal d'Esperanza Aguirre,
presidenta de la Comunitat de Madrid, afectada d'un càncer de mama,
aquesta setmana s'ha publicat un altre cas,
el de la diputada i candidata de Naferró Abai a l'alcaldia de Pamplona,
Uxue Barcos.
Molts ànims a les dos i que se'n surtin aviat.
Doncs realment sí que ha estat una setmana entretinguda, Maria.
Moltes gràcies i esperem la teva crònica la setmana que ve.
Sempre és un plaer.
I ara passem directament a la secció de Cultura,
avui amb Pep Simó i la Núria Jaques ens portarà a Factoria 2.0
l'actor Xema Trujillo,
que actuarà avui i demà a la Sala Trono de Tarragona.
Pep, Núria, bona tarda.
Factoria 2.0, a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda. Avui parlem amb Xema Trujillo,
actor i director de la obra Nomeables de Felipe V.
La qual la tindrem a Tarragona aquest mateix divendres i dissabte a la Sala Trono.
Hola, bona tarda, Xema.
Hola, bona tarda. ¿Qué tal?
Para quien no conozca la obra, ¿cómo presentarías la obra Nomeables de Felipe V?
De hecho, prefiero que no conozcan la obra.
Es decir, me gusta que no sepan prácticamente nada,
e incluso el título, durante bastante tramo de la función, prácticamente hasta el final,
parece que no tiene nada que ver con la obra.
Finalmente sí que lo tiene, Nomeables de Felipe V se explica perfectamente por qué se titula así,
pero yo prefiero que la gente vaya descubriendo de qué trata.
Yo solamente doy una pista, que es un fragmento de la función, que es el arranque de la función
y que aparece en el cartel que yo tengo hecho de la obra.
El cartel de la obra es una luna llena, un cohete que sube hacia la luna
y en la luna llena pone, verá, en realidad la cosa me viene de muy atrás.
Yo no debía de tener más de seis u ocho añitos
y yo por aquel entonces ya quería dos cosas en la vida, cantar coplas e ir a la luna.
Muy bien.
Y esta es toda la pista que doy.
Entonces, Xema, se trata de una obra de 80 minutos donde apareces completamente solo.
¿No se te hace duro estar tanto tiempo encima del escenario?
Pues mira, voy a ser todo sincero.
La verdad es que esta obra yo me la escribí a mí mismo, es decir, no me puse ninguna trampa.
Es cierto que físicamente requiere mucho esfuerzo, porque he de llenar el escenario yo solo
y aparte con toda la intención eliminé de la función todo tipo de recursos escénicos
tipo luces de colores o músicas.
Estoy yo solo, verdaderamente yo solo.
Yo quería ese reto, ver si yo era capaz de llenar la función
y de crear todas las imágenes de lo que va sucediendo simplemente con mi interpretación.
Pero lo que el público no sabe es que todas un poco las tonterías que yo hago encima del escenario
la verdad son cosas que llevo haciendo muchos años.
Son bromas que como profesional, como actor o con mis amigos haciendo un poco el ganso
me resultan medianamente fáciles, sinceramente.
Y entonces, pues bueno, eso me lo hacen más llevadero.
Y muy divertido, para mí es muy divertido hacer la función.
Como vemos estás solo y tú mismo eres el director, el guionista y el actor principal.
Sí.
Tú lo haces todo ya directamente.
Esto es lo que se llama un Juan Palomismo.
Sin duda.
Esto es ese actor que intenta ganarse la vida como profesional aquí en la capital del reino
y que le resulta difícil y complicado.
Y que no obstante no ceja y opina de sí mismo.
Caray, que es buenísimo.
Y os lo voy a demostrar, ¿sabes?
Y entonces, pues como nadie te llama para nada, pues te lo haces tú.
Y bueno, pues sí, yo me monté esta función, insisto, con las cositas que sé que hago medianamente divertidas.
Y sí, la escribí yo y yo me la dirigí, yo la aprendí y yo la hago, sí.
Yo hago todo.
Y Chema, ahora te vemos encima de los escenarios.
Pero si te vienen a escoger, ¿qué prefieres?
¿Cine, televisión, teatro, radio?
Bueno, esta pregunta es muy recurrente.
Yo conozco...
Es la pregunta catorce.
Bueno, no, no, porque la pregunta catorce es la de si no tienes miedo a estar en casillas.
Que también es bastante recurrente.
Yo, con sinceridad, sí que tengo compañeros en la profesión que prefieren un campo u otro.
Yo personalmente me siento muy a gusto.
He tenido la oportunidad, gracias Dios mío, porque he tenido la oportunidad, de foguearme en los tres campos.
En cine, en televisión y en teatro.
Y de verdad no hay uno que prefiera al otro, porque son muy, de verdad, muy, muy, muy diferentes.
O al menos para mí lo han sido.
Son tres campos muy distintos en los que la interpretación debe plegarse a distintas necesidades,
en donde yo he descubierto, pues eso, cosas que tenía que desarrollar y que eran retos, ¿no?
Y de verdad yo no prefiero uno u otro.
Y eso por un lado.
Y por otro, la verdad, no he sido un actor de tantísimo éxito como para permitirme el lujo de decidir que solo hago un campo.
No, no, no, no.
Yo he tenido que decir que sí a todo.
Muy bien.
No he podido decir, oh Dios mío, este proyecto no me interesa.
No, a mí me han tenido que interesar todos.
Y después de la obra que representas, ¿cuáles son tus planes de futuro?
Pues yo tengo pendiente escribirle, porque contra todo pronóstico resulta que yo escribí esta obra,
la llevo haciendo ya tres años, y a bastantes amigos de la profesión les gustó.
Entonces aún escribí y dirigí otra función para otra amiga, que se titula
El volumen que te dan los rulos no te lo da un secador,
que ya lo hemos hecho aquí en Madrid y que está muy divertido, y que ha funcionado muy bien.
Y tengo un paro más de proyectos.
Resulta que parece ser que ahora lo que voy a ir desde cantándome es por la autoría.
Y luego hay, pues esto, pues cositas que parece que van saliendo.
Y de lo cual yo me alegro muchísimo de que salgan.
Y ahí estamos, ahí estamos, llamando a puertas, llamando a puertas para que nos hagan caso.
Claro que sí, Chema.
Y tú mismo nos has dicho que esta obra ya hace bastante tiempo que la tienes en mente.
Y tú, ¿qué les dirías a todos esos jóvenes que quieren ser actores?
Caray, que sean muy cabezotas.
Porque la realidad va a ser dura y va a intentar convencerles de que no,
de que se metan a cajeros de supermercado.
A lo mejor al principio, cuando decides entrar en este mundo de la interpretación
o del espectáculo en general, puede que tengas un poco la idea de que todo es revista Ola
y alfombras rojas y grandes fiestas.
Y luego, si verdaderamente tienes vocación, te vas dando cuenta de que eso es bastante poco habitual.
Pero es tan bonita esta profesión.
Aprendes tanto de tanta gente.
Es un campo tan maravilloso.
Y va a haber tantas realidades que van a intentar convencer a la gente de que lo dejen.
que lo que más necesita uno es cabezonería.
Ser cabezota y perseverar muchísimo.
Hablando del teatro, ¿cómo ves el futuro del teatro en España?
Caray, parece que ahora está muy bien.
Parece que ahora, de hecho, yo mismo me estoy, digamos, beneficiando de que el teatro...
Con el teatro no se puede hacer top manta.
Es decir, se puede hacer top manta con el cine y con la música, con todas estas cosas.
Pero el teatro es algo que tienes que ver in situ.
Un montaje mayor o un montaje más pequeño, lo que sea.
Pero el teatro tiene sentido en la sala de teatro.
Y parece que el público se lo está entendiendo y lo...
Y va, parece que el público está acudiendo a las salas de teatro.
Y es algo muy agradable.
De repente encontrarte con el espectáculo en directo, que parece que, en general, no sé,
cuando yo crecía, yo que soy chico de provincias, parece que el teatro era cosa de gente mayor.
Lo de los espectáculos en directo a los que iba la gente joven era conciertos, ¿verdad?
Y yo me estoy encontrando que la gente que viene detrás de mí, yo tengo 38 años,
la gente que es de las edades de mis sobrinos, que son 20 añeros y tal,
no ven el teatro como algo de gente mayor, que lo ven mucho más cercano.
Y está muy bien esto, porque cuando una función de teatro te gusta,
esa experiencia es poco comparable con ninguna otra cosa.
Una función de teatro que te guste es una experiencia que es en directo
y que es muy, muy, muy satisfactoria.
Lo que ocurre es que es obligación nuestra de los profesionales darle al público buenas cosas.
¡Qué caramba!
Claro que sí, Chema.
¿Y en relación con la ley SINDE?
¿Qué nos podrías decir?
Discúlpame, ¿en relación con...?
¿En relación con la ley SINDE?
Con la...
¡Oh, oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh, oh!
¡Oh, oh, oh, oh, oh!
¡Dios mío!
¡Uf!
¿Y por dónde empiezo?
Un resumen rápido.
¿Por dónde empiezo?
No, yo me da la sensación que este gobierno con lo que mayor problema tiene es con la comunicación.
Porque yo creo que a nadie se le escapa que, bueno, que quien hace un trabajo merece cobrar por él.
Eso es cierto.
Y lo que ocurre es que luego andamos como con sospecho personalmente.
No acabo de tener muy claro si la celeridad que hay por aprobar la ley tiene que ver con que hay negocios de países muy poderosos que en este país nuestro corren peligro.
Y entonces que hay presiones...
No acabo de verlo muy claro, sinceramente.
Por un lado y por otro, también me sumo bastante a lo que dijo el presidente de la Academia de Cine.
Es decir, creo que de alguna manera hay que entenderse con Internet.
No sé de qué manera, de qué forma.
Parece que la música lo va entendiendo.
Y es que hay que entenderse con Internet porque es que se va a quedar.
Es que no va a ser pasajero.
Es que está para quedarse.
Naturalmente, es decir, para el que es creador, que hay algún tipo de satisfacción, lógicamente.
Pero es que creo que lo comunican un poquito mal.
Creo que se expresan mal.
Fíjate, una señora que es guionista y creo que se ha expresado muy mal con la opinión pública.
Y ya para acabar, para los que aún se lo estén pensando, ¿qué les comentarías para que se animaran a venir a la Sala Trono?
Caray, pues me gustaría prometerle risa sin fin.
Y de hecho, creo que por la experiencia que tengo de hacer la función, la función tiene una determinada clave.
Es bastante surrealista porque la situación que propone es muy, muy absurda.
Es muy absurda.
Y en ocasiones, vamos, en muchas ocasiones, si he de ser justo, se da la magia de que el público enlaza inmediatamente con lo que yo les estoy proponiendo.
Y si enlazan con lo que les estoy contando, si deciden hacerse mis cómplices, o si yo me trabajo bien eso, que el público se haga mi cómplice, me los llevo a la luna.
Y es un viaje muy satisfactorio para mí y para el público.
De verdad que sí.
Y luego, pues, para asustarles un poco diré que canto copla.
Pero que canto bastante, además.
Que el espectáculo tiene un subtítulo que es el mayor espectáculo musical más pequeño del mundo.
Pero está perfectamente justificado.
Y mira, se te hace medio agradable.
¿Sabes cómo te digo?
Porque lo del cantar, hay determinadas palos de la música que es que si no eres de este palo, igual ya te tira un poco para atrás.
Bueno, pues yo aseguro que he tenido mucho público, que no es especialmente público de Copla, a quien le ha sido muy agradable ver la función.
Muy bien.
Chema Trujillo, muchas gracias por atender los micrófonos de Factoría 2.0.
Gracias a vosotros.
Y como se dice en estos casos, mucha mierda.
Muchísimas gracias.
Hasta luego.
Hasta luego.
Y recuerdeu, avui y de maig, Chema Trujillo será la Sala Trono, representando la obra de teatro No me hables de Felipe V.
Doncs dosis de teatre per aquest cap de setmana a Tarragona.
Pep, Núria, moltes gràcies i bon cap de setmana.
Factoría 2.0, el programa cultural dels alumnes de comunicació de la URB.
Avui és 4 de març i Carnestoltes ja ha arribat a la ciutat.
Els carrers s'omplen de llum, color, música i disfreses.
La il·lusió i la fantasia estan pertot arreu.
Tot això està molt bé, però per què celebra el Carnaval?
Avui, al Factoria 2.0, no volíem perdre l'oportunitat d'explicar-vos els orígens d'aquesta festa.
I per aquest motiu tenim la Sílvia Segalà.
Bona tarda, Sílvia.
Bona tarda, nois.
Què és el que ens aportaràs de nou avui?
Doncs és una mica el que dèieu vosaltres, no?
Tots tenim claríssim què és el Carnaval, disfreses, confeti,
però qui ho va començar a fer, quan es va començar a fer, per què actuem com actuem?
Doncs una mica és el que volem descobrir a través d'aquest reportatge.
Com jo tampoc ho tenia gaire clar,
el que hem fet que és contactar amb l'Associació Cultural Carrutxa.
És una associació que es dedica a l'estudi i a la difusió del patrimoni etnològic
i de les pràctiques de la cultura popular
i justament el que ens aclariran és una mica això, els orígens de tot plegat.
És a dir, farem una mica de repàs històric d'on ve aquesta festa
que actualment s'ha convertit en molt popular.
Exactament, no?
Perquè tots tenim claríssim que per Carnaval ens hem de disfressar i sortir al carrer, ballar, etc.
Però per què ho fem, no?
Doncs això és el que volem descobrir avui.
Doncs, si us sembla, endavant amb el reportatge del Carnaval.
Doncs va, som-hi.
El vestiment de la bot a la plaça de la Font el passat dimarts
va marcar l'inici del Carnaval, uns dies en què el món es capgira
i en què Tarragona s'omple de color i de bon humor per gaudir de la festa.
Porta'm bé aquesta tradició.
Quin és el seu origen?
L'etnòleg Salvador Polamà ens ho explica.
Carnaval podem seguir d'alguna manera el rastre amb celebracions molt antigues
que tenen a veure amb el pas de l'hivern cap a la primavera,
rituals de fertilitat, rituals que d'alguna manera volen propiciar això,
el retorn de la vida després d'aquest període de mort,
si més no de mort aparent que és l'hivern,
i llavors ja ens n'anem a l'edit dels temps, no?
Però si venim més cap aquí, és a dir, només fa com a vint segles
les cultures clàssiques dels romans celebraven des del que seria
el nostre final de desembre i també en aquesta època de Carnaval
tot un seguit de festes que tenien aquesta característica d'inversió,
de canvi de papers, que aquells dies els esclaus feien una mica d'àmuls,
hi havia jocs així de canvi de papers i festes de disbauxa
que d'alguna manera estarien en els orígens del Carnaval.
Per poder fer un canvi de papers era necessari ocultar el rostre
i per això, si parlem de Carnaval, no hi poden faltar les màscares.
La màscara en el seu sentit primer és un mitjà,
ara podem tenir la idea que ens disfressem per lluir,
perquè també es mirin i es fan concursos de disfresses en moltes poblacions,
però la idea de la màscara és que és un mitjà
i és a partir que ens posem la màscara que deixem de ser una mica nosaltres mateixos
i com que no som nosaltres mateixos fem allò que no faríem la resta de l'any,
que no faríem en una situació normal.
És a dir, d'alguna manera trenquem amb la normalitat,
que a fi de comptes és que és el sentit més important de la festa,
és a dir, el sentit de la festa és això, ser un moment diferent de la normalitat.
Una manera d'interactuar amb els altres, quina és?
Evidentment barallant-nos, barallant-nos festivament,
i tirant-nos alguna cosa pel cap i provocant.
Hi ha llocs on s'atira farina i les màscates es polsen a la gent,
cendra també s'havia fet servir molt, elements vegetals,
i evidentment confeti, que seria la forma més, diguem-ne,
civilitzada i contemporània de batalla.
Encara que l'esperit de carnaval continua sent el de viure uns dies amb el món al revés,
la festivitat ha canviat força al llarg dels anys.
Però a partir de quina data podem parlar d'un carnaval com el que omple avui dia els nostres carrers?
A partir del segle XIX, sobretot segle XVIII i el segle XIX,
el carnaval d'alguna manera, amb molts indrets,
es deia un carnaval molt més estructurat, molt més organitzat,
molt més que el carnaval més espontani, el carnaval més de carrer,
sempre es procura reprimir, sempre es procura controlar, no?
I per tant va agafant força aquest carnaval més d'alluïment, més inofensiu pel poder.
A banda de les disfresses i el confeti, al carnaval no hi pot faltar alguns elements,
com la premsa satírica, que és l'encarregada de l'amufar-se de la societat i els polítics,
o el carnestoltes.
La idea del carnestoltes com a figuració de la disbaixa,
que al final és cremat i cremant una mica el carnestoltes,
doncs ens purifiquem dels nostres pecats i dels nostres...
pel que hem fet aquests dies és molt antiga.
Però la idea de donar-li títol, no?,
i d'envoltar-lo d'un acord i de fer-lo un personatge com és ara,
ja diria que a partir del segle XIX,
i concretament a partir de mitjans del segle XIX,
i d'alguna manera s'ha mantingut fins a l'actualitat.
Les festes sempre han d'anar acompanyades d'un bon àpat,
i tal com marca la tradició, per dijous gras, botifarra negra i coca de llardons.
Com menjar molt, ara potser ha perdut la mica el sentit
de transgressió que tenia del passat,
però abans que el carnaval es contraposava a la quaresma,
i la quaresma en una societat molt més marcada per la religió catòlica,
doncs implicava un temps de privacions,
implicava un temps de dejuni i d'abstinència,
doncs el sentit del carnaval, en aquest sentit,
sobretot de menjar, tenia molta força, no?,
i per tant aquests eren uns dies que ve.
Que es menjava, si més no, es menjava fins que es podia públicament,
hi havia a més els menjars graixosos, el tocino.
També és evident perquè, d'alguna manera,
el porc ha constituït una mena de reserva d'aliment per molta gent
durant segles, a la nostra cultura,
mentre no hi havia la disponibilitat d'aliments a tota època
i conservats com tenim ara,
i, per tant, el porc es matava de cara a l'hivern,
i durant l'hivern, doncs, la bestia de carn
era pràcticament l'única carn que es podia consumir en moltes llars.
I, evidentment, en una bona festa,
tampoc no hi pot faltar l'alcohol.
A Tarragona, la bota n'és un exemple.
El vi és un component necessari,
o sigui, hi ha una sèrie de productes
que, doncs, d'alguna manera,
canvien la percepció que tenim de l'entorn,
ens donen una altra manera d'actuar,
ens desinhibeixen i ajuden a fer festa.
El vi ha estat sempre un acompanyament necessari de la festa.
Doncs ja ho veieu, una festa antiquíssima
que, per sort, encara continuem celebrant
fins al proper dimarts a gaudir del Carnaval.
Sílvia, moltíssimes gràcies pel reportatge que ens has portat,
que ens ha aclarit els orígens d'aquesta festa popular.
Però, bueno, t'he de dir que jo em quedo amb la que fem nosaltres.
Bueno, vaja, tampoc ha canviat tant, eh?
Tampoc ho hem canviat tant.
El sentit és una mica el mateix, no?
Deixar de fer el burro durant uns quants dies.
El que no pots fer durant tot l'any, no?
Ho fas aquest cap de setmana de Carnaval.
Una mica amagar les pors darrere una màscara
i fer una mica el que més et ve de gust.
Que ara el Salvador ens ho deia,
hi ha els romans que siguen el mateix,
doncs vosaltres no hem canviat tant, tampoc.
I parlant d'aquesta festa, Sílvia,
tu et disfresses d'alguna cosa?
Sí, tot i que això diuen que no es pot dir, eh?
Però va, ho direm.
Jo vaig de coala, enguany, eh?
De coala.
De coala, és superxulo, eh?
M'heu de venir a veure.
I vosaltres teniu disfressa o no?
Jo em disfresso de joker aquest any.
A mi m'agraden aquestes disfresses
és que sempre et pots pintar la cara
amb dacs i coses així.
M'encanten.
Jo sabeu el gatito de rec?
Sí.
Doncs d'això.
Mira, veus, doncs ja tenim disfressa tots plegats.
Doncs res, Sílvia, moltíssimes gràcies de nou.
Que tinguis un bon cap de setmana
i que gaudeixis el Carnestoltes.
Fins la setmana que ve igualment.
Adeu.
Escolta, Maria, una cosa.
Digue'm.
Tu saps què és això del Twitter i el Facebook?
Evidentment que és el que és.
Crec que no hi ha ni una persona
en el planeta que no sàpiga el que és.
A veure, Maria,
tampoc caldria que fossis tan contundent.
Et diré la veritat.
Tot i que em faci una mica de vergonya,
però jo realment no sé què és
això del Twitter i el Facebook.
Doncs escolta atentament
i per tots aquells que tampoc no ho sàpiguin,
perquè ara l'Anna i la Laia
ens explicaran
què és el que es porta a les xarxes socials.
Bona tarda a tots.
Bona tarda.
Aquesta setmana ha estat bastant moguda a les xarxes.
Entre els Oscars, la Lady Gaga,
l'aniversari del Justin Bieber
i la nova normativa de velocitats a Espanya,
Twitter i Facebook estan catrinant.
No és possible!
No és possible!
Doncs sí, Laia, sí que és possible.
Comencem parlant dels Oscars
i és que durant la gala del passat diumenge
es van escriure més d'un milió 800.000 tuits,
un autèntic rècord per a l'Acadèmia de Hollywood.
Això va suposar una mitjana de 166 tuits per segon.
Tot i així, no van superar la marca de la Super Bowl,
de 4.000 tuits.
Però això no s'acaba aquí, no?
No, no, perquè també va rebre bastanta gent.
Els més criticats de la nit
van ser els dos presentadors de la gala.
Sobretot, James Franco,
mencionat a diversos tuits com
«Soc jo?»
o «és que James Franco estallaria el braç
per acabar la presentació dels Oscars?»
o un altre que deia
«Ja sé per què van triar James Franco,
volien que la gala durés 127 hores».
Menys mal, perquè la noia ho va fer bastant bé.
Almenys millor que ell.
Sí, sí, sens dubte.
També dir que la més mencionada a la nit
va ser Natalie Portman,
amb 42.000 tuits.
La veritat és que va ser una gala
bastant present a Twitter.
Una iniciativa que tampoc va funcionar gaire
va ser la de la hashtag «Mominis».
Aquest hashtag consistia
en que les mares dels nominats
comenteixin a la xarxa
l'orgulloses que estaven dels seus fills,
però em sembla a mi
que estaven per altres coses.
Caramba, no m'hi diga.
Sí, sí, sí que et dic.
I seguint amb l'actualitat virtual,
escoltem això.
I és que la reina de Twitter
ha tornat a revolucionar la xarxa.
Diem reina perquè té
quasi 9 milions de seguidors.
El passat dilluns a les 5 de la tarda
va estrenar el nou videoclip
«Born This Way».
I clar, s'esperava una gran rebuda.
I tan gran,
i és que durant mitja hora
tant Twitter, YouTube
com la seva pàgina oficial
van caure del servidor
i no s'hi podia accedir.
A Twitter, dues hores abans de l'estrena,
el hashtag
«Born This Way Music Video»
ja era trending tòpic mundial.
I s'hi va mantenir
fins ben entrat el dimarts.
Quan a YouTube,
el videoclip ahir dijous
ja portava més de 8 milions de visites.
A més,
és el vídeo
més vist,
més comentat
i el vídeo favorit de la setmana.
I no és l'única
que ha col·lapsat la xarxa
aquesta setmana.
Ja que dimarts
Justin Bieber va fer 17 anys
i totes les seves fans
van utilitzar el Twitter
per felicitar-lo.
Tot i que va perdre 80.000 fans
pel seu canvi de look,
les milions de Bieber
no el van decebre.
Madre de Dios,
madre de Dios,
que vergüenza,
que vergüenza.
Aquest nen arribarà lluny, eh?
Mentre ningú més
es vulgui suicidar
perquè no l'estima,
que segueixi creixent
la Bieber-Fieber.
En l'àmbit esportiu
també estem d'actualitat.
Degut a l'empat
del Real Madrid
davant el Deportivo
dissabte passat,
el hashtag
RiaZor
va arribar a ser
trending topic mundial.
Han despertado a la fiera.
Al Twitter
corria en comentaris com
la pel·lícula preferida
dels jugadors
del Real Madrid
és 7
o
Mourinho necessita
7 davanters
per marcar els gols
que marca el Barça.
Es que me desforino.
Sí, sí,
sens dubte
han despertado a la fiera,
ja ho veiem.
Canviem de tema.
En aquesta secció
també hem volgut saber
què opina la gent del carrer
sobre les xarxes socials.
Aquesta setmana
la pregunta ha estat
què és el Twitter?
Escoltem les seves respostes.
El Twitter?
Bueno,
doncs
és
l'ordenador,
doncs
els mitjans
aquells models
que hi ha
per transmitir
o comunicars
amb més facilitat
que abans.
Tu és de mòbil
o d'ordinador?
Sí.
Una escritura
abreviada
que t'intercomuniques
amb una altra.
Home,
en principi
és una pàgina
d'aquestes
que la gent utilitza
per comunicar-se
entre ells
i penjant fotos,
una xarxa social
d'aquestes d'ara,
no?
No sé lo que és.
Bueno,
és una xarxa social
on la gent interactua
i, bueno,
explicant més o menys
el que va fent
durant el dia.
No tinc ni idea.
Més o menys
veiem que se n'han sortit,
Toni i Laia?
Sí, sí,
més o menys.
Podríem dir que sí, no?
Mentida,
podrida.
No, home, no,
que no és mentida,
que ho han fet bé.
Però has sentit bé
el que ha dit tu?
Ha dit
Twister.
No era un joc, això?
Clar, burro,
que era un joc.
Aquell de les mans
i els peus
i els colors
que acabaves enredat a terra.
Ah, ja deia jo,
ja deia jo.
Molt bé, molt bé,
estupendo.
I què me'n dius de les...
I què me'n dius de les carreteres?
No ha piulat ningú
per la xarxa?
Uf, que s'hi han piulat.
Porten tota la setmana
tuitejant sense parar.
Però quin és l'ambient?
Estan a favor
o en contra?
Però eso no me gusta
ni un pelo.
En contra, en contra.
No s'ha salvat
ni l'apuntador.
Fins i tot
ha rebut l'Alonso.
Aquesta nova normativa
d'anar a 110 km h
no ha fet gràcia a ningú.
Però què diuen,
que t'enrolles
i no dius res?
Ja va, ja va, dona.
Doncs la veritat
és que hi ha internautes
molt graciosos.
N'hi ha un que diu
si Mark Zuckerberg
hubiera nascido en España
sería becario
en 20
con una paga
de 110 euros mensuales.
Va, va.
Quina imaginació,
no, que tenen?
Espera, espera,
que n'hi ha un altre de millor.
En realidad,
la batalla de las Termópilas
no había 300 espartanos
luchando contra el ejército persa.
Había solo 110.
Esto es Esparta!
Ja ho veiem, ja.
I clar, com no,
també ha rebut la jubilació.
Un dels tuits més populars
va ser
Última hora.
El gobierno aumenta
la edad de jubilación
a 110 años.
Pero hay crisis solucionados.
T'imagines?
Sí, home, no et fot.
Que no en tenen prou
amb 67 o què?
Que aquest pas
tu i jo no en jubilem
i jo vull anar
als viatges de l'Aincerso.
Colla, jo també.
És de ser inútiles.
Au, va, calla
i deixa'ns fer la nostra,
que ja t'hem aguantat prou.
Anna, i de Tarragona
no han dit res al Twitter,
que també hi ha habitants.
Ah, doncs ara que dius,
sí, sí que tinc una cosa.
crec que t'agradarà.
Escolteu bé tots, eh?
Confia en Alejandro.
Anna, què és això?
El candidat del PP
per l'alcaldia de Tarragona.
No, si falta,
t'hi ha d'anar a més.
I per què m'ho poses això?
Prefereixo que em posis l'original.
Doncs perquè durant tres dies seguits
va ser el tema del moment
a Twitter a Espanya.
La gent es portava
molta conyeta.
N'hi ha que proposen
que vagi al
No me la puc treure del cap.
Vinga, va, fem-la més grossa.
Aquí, aquí a Brava Calou.
Bé, va, prou,
que se'ns tira el temps a sobre.
Alguna cosa més, Laia?
No, no, crec que per avui
ja n'hi ha prou.
Doncs res, això és tot per avui.
Nosaltres marxem
i us deixem de nou
amb el Quim i la Maria.
Us deixem amb bones mans, eh?
Jo crec que sí.
Sí, sí, jo també ho crec.
Au, va, calla que marxem.
Fins la setmana que ve.
Adeu.
Que, Quim, t'ha agradat
el nou hit d'Alejandro Fernández del PP?
Sens dubte, enganxós
i molt explícit
amb les seves consignes.
I t'han aclarit alguna cosa,
la Laia i l'Anna,
sobre el que es porten
les xarxes socials
o t'has quedat igual.
Sens dubte, la Laia i l'Anna
m'han fet veure
una visió molt divertida
de què és això
de les xarxes socials
i de lo fantàstic
que s'ho poden passar
a les persones
que estan en elles.
Doncs et proposo un repte
i és que per la setmana que ve
ens vinguis al Factoria 2.0
ni que sigui amb un Facebook fet,
si us plau.
Ens ho pensarem.
Bé, i això
deixem de banda
les xarxes socials
i ara donem pas
a la secció de pantalla
de l'Anna i l'Albert.
Endavant, nois.
Factoria 2.0
Fabriquem
un programa cultural
a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda
i benvinguts
a la secció de cinema.
Aquesta setmana,
aprofitant la celebració
de la cerimònia dels Òscars,
parlarem
de les últimes
tres grans gales
cinematogràfiques
que hem viscut.
Els Globos d'Or,
els Goya
i els Òscars,
però des d'un punt de vista
televisiu.
Així és.
Si us sembla,
seguim un ordre
cronològic
i comencem
amb els Globos d'Or.
Sens dubte,
la millor de totes.
Ja és habitual
que els Globos d'Or,
recordem que són els premis
que otorga
la premsa estrangera
de Hollywood,
siguin més animats
que la resta
de cerimònies
per diversos motius,
però sobretot
per un de principal,
i és que l'alcohol,
en comptes de córrer
després de la cerimònia,
quan passi la resta,
córrer abans i després,
i això fa que tot
s'animi una mica.
La festa dels Globos d'Or
comença amb un sopar
on cada any
queda palès
que l'Star System
de Hollywood
no té massa predilecció
per l'aigua
i prefereixi el Moe Xandón.
Després la cosa
va increixent-ho.
Aquest any,
però,
el gran que de la cerimònia
va ser el brillant
Ricky Gervais.
Des del primer minut
fins l'últim
va clavar gavinyets
a tort i a dret,
entre directors,
guionistes
i sobretot actors.
El monòleg
que va donar tret
de sortir de la gala
sempre formarà part
de la història
d'aquest format televisiu.
La plaga
de crítiques punyents
l'han confirmat
com a un dels grans
presentadors
dels Globos d'Or.
Aquí sentim com
Ricky Gervais
introdueix la gala
i està dient
que està fent al·lusió
a tot el tema
que això serà
una gran festa
d'esfalc
de begudes alcohòliques
i diu
com qualsevol esmorzar
del Ricky Gervais.
De fet,
un minut i veig
després de la cerimònia
Charlie Sheen
ja ha rebut
com un condemnat.
Sheen, recordem,
és el protagonista
de Domène and a Half
que és l'èxitosa sèrie
que va ser cancel·lada
després de moltes interrupcions
per tal que Sheen
es pogués desintoxicar
i resogués
els seus problemes
amb la llei.
Després d'aquesta rajada
Gervais afegeix
al seu discurs
4 o 5 veritats
com a temples
que alhora
són unes punyalades
importants.
Després de Sheen
rep de Turist
l'horriba pel·lícula
de Johnny Depp
i Angelina Jolie.
Els characters
en el Turist
aquí estem sentint
com...
Aquí sent com
bromeja sobre una pel·lícula
que no ha vist
ni ell mateix
com afirma
i sobre
l'existent
profunditat
dels seus personatges.
Per altra banda
a Sheen
li dedica
perles
inspirades
en el seu amor
al bisturi.
També critica
l'excés de Photoshop
per rejuvenir
les protagonistes
de l'actre
excepcional
i esperada pel·lícula
Sex and the City 2.
La pell s'arruga
amb els anys
noies
quan més aviat
ho acceptéssiu
millor.
A Tom Cruise
li diu gay directament
es carrega
al final de l'host
i per rematar-ho
diu que Mel Gibson
és un religiós
fanàtic
i antisemita.
Tot plegat
sensacional
i fantàstic.
Mirin si no
i ja per acabar
amb els globus d'or
com va presentar
la parella
Tom Hanks
i Tim Allen.
com veiem
la presentació
de Tom Hanks
que passa
tots els èxits
i a Tim Allen
simplement li diu
l'altre és Tim Allen.
I seguim
i ara parlarem
dels premis
de l'acadèmia espanyola
els Goya
recordem que
la cerimònia
va anar precedida
per la polèmica
entre el director
de l'acadèmia de cinema
Àlex de la Iglesia
i la ministra de Cultura
la senyora González Sinde
degut a la llei
que la mateixa ministra
està impulsant
en contra de la pirateria.
Hace 25 anys
quienes se dedicaban
a nuestro oficio
jamás hubieran imaginado
que algo llamado
Internet
revolucionaría
el mercado del cine
de esta forma
y que el que se viera
en nuestras películas
no iba a ser
solo cuestión
de llevar al público
a las salas.
Àlex de la Iglesia
simplemente
sensacional.
Per altra banda
centrant-nos
en el presentador
Buenafuente
va ser l'encarregat
de fer més digerebles
dues hores
d'entrega de premis
i corresponents
agraïments.
Buenafuente
va estar bé
sobretot
amb les bromes
referents a la llei Sinde
però va anar perdent aire.
Això sí
imprescindibles
els primers minuts
de la gala
amb un muntatge
on el xou
Mandarreus
apareixen mig
de pel·lícules
anteriorment premiades
als Goya.
La direcció,
el muntatge
i ell
tot és boníssim.
Mucho tendrían
que torcerse las cosas
para que yo no presentara
a los Goya
el año.
Hostia.
Això és un muntatge
on apareixen
tot de
cameos
de
grans
aquest és
Fernando Treba
dels directors
i dels actors
i Buenafuente
apareix al mig
de tots ells.
Poc a poc però
la cerimònia
entesa com a
espectacle televisiu
va anar perdent
força i es va
convertir
en un somnífer
de primera fila.
Les escenes
infumables
van anar guanyant
protagonisme
caigudes repetitives
de nou Buenafuente
i actuacions musicals
inacabables.
Sens dubte
això sí
és el format
que més agraït
que Televisió Espanyola
ja no emeti publicitat.
Per als catalans
d'altra banda
la gala va tenir
una al·licien especial
la gran triomfadora
de la nit
va ser
Pa Negre
d'Agustí Villaronga
i veure com una producció
d'aquí
rodada en la nostra llengua
s'erigia
la vencedora
absoluta
dels premis
de l'Acadèmia
a Madrid
ens va aportar
un contrapunt emocional
que ens va fer
enganxar una mica més
a la cerimònia.
Escoltem com recollia
el premi
al millor actor
revelació
el protagonista
de Pa Negre.
Un poc nervioso
bueno,
ara ja està
però bueno
quiero agradecer
este premio
a Agustí Villaronga
para esta película
tan bonita
que ha hecho
y bueno
y muchas gracias
para haberme
escogido a mi
y bueno
gracias.
Recordem que aquest nen
no havia pujat mai
a un escenari
i per altra banda
l'altre moment
de la nit
va ser
per al saltador
de la barretina.
Jimmy Jam
com no
va sortir del no res
i va arribar
fins al micròfon
de l'escenari
per a pronunciar
unes paraules
just en el moment
en què s'anava
a entregar el premi
al millor actor
que es va endur
Javier Bardem
per la seva actuació
a Beauty Pool.
El problema
és que la gala
va tenir uns moments
tan estranys
que el públic
en un primer moment
no va saber
si l'aparició
del Jimmy Jam
formava part del guió
o si es tractava
d'un espontani.
Això és el que deia
Buenafuente
després que el féssim
fora de l'escenari.
Dos cositas.
Como catalán
me avergüenzo
del tipo este
imbécil
que acaba de salir.
I finalment
per acabar
aquest diumenge
es va celebrar
la cerimònia
de cerimonies
els Oscars de Hollywood
conduïts
per James Franco
i Em Hathaway.
Després de l'escalfor
del moment
després de fer
les reflexions
pertinents
del dia després
i havent deixat
passar gairebé
una setmana
ha arribat el moment
de dir-ho clarament
una de les pitjors
gales de la història.
Un autèntic
Valium
a prova d'hiperactius.
I és que aquest any
l'Acadèmia Nordamericana
s'havia plantejat
arribar
a un públic més jove
i canviar una mica
de registre
gràcies sobretot
als seus presentadors.
Doncs ni fet a mida
aquest any
van presenciar
la gala
més carca
lenta
vella
i pesada
dels últims temps.
Tot tan clàssic
tan repetitiu
i tan estereotipat
que fins i tot
els premis
van ser un avorriment
i no hi va haver
ni sorpreses
ni alegries.
El discurs del rei
va fer el pòquer
amb direcció,
pel·lícula,
actor protagonista
i guia original
Natalie Portman
es va valdre
el seu millor paper
per guanyar
l'Òscar
al millor actriu
i Melissa Leo
i Christian Bell
van aconseguir
els Òscars
a millor actriu
i millor acto
secundari respectivament.
Pel que respecta
al format televisiu
els presentadors
van estar fluixets
per no assegurar
que els seus monòlegs
graciosos
foren inexistents.
En Hathaway
es va salvar una mica
tenint en compte
l'actuació
del seu company
i va portar
un paper més dinàmic
a la gala
ja que la seva simpatia
i bellesa
van ser constant
però sense donar
el fruit esperat.
El seu caràcter alegre
ja es va veure
a Saturday Night Live
on ha estat
una de les millors convidades
però tot i això
la gent devia estar
desitjant
tant com jo
el retorn
de Billy Crystal
i fins i tot
de Hugh Jackman
com a conductor
de la cerimònia
per tal de poder veure
un espectacle entretingut.
En canvi
a James Franco
no el pot salvar ningú
senzillament penós.
El pobre portava
una empanada
que segurament
era proporcional
als porros
que s'havia fumat
a Melena Bonham Carter.
Fins i tot
la Fox News
va utilitzar el Twitter
per dir que anava col·locat.
La revista Rolling Stones
en canvi
justificava el fracàs
de la gala
assegurant que Franco
es va quedar
sense paraules
al veure's tan atractiu
en pantalla.
Jo m'ho crec.
Tampoc no descobrim
les sopes d'all
però el que va passar
diumenge a la nit
era d'escàndol.
Dissimulació zero
per part de James Franco.
L'insult màxim
cap a l'espectador
va ser que intentés
fer de gerber
evidentment
sense cap tipus de gràcia.
La gala
com a xou televisiu
no va funcionar
en cap moment.
Els tres grans eixos
que marquen els cànons
en totes cerimònies
d'aquest estil
que s'han anat
definint amb els anys
inici audiovisual
monòleg d'obertura
i número musical
van ser tres fracassos
de dimensions estrepitoses.
El vídeo inicial
cutre
i sense cap gràcia
ni cap sorpresa.
Jo crec que el públic
reia per compassió.
Monòleg d'obertura
no n'hi va haver.
Només van dir
quatre tonteries
sense gràcia.
Hey Marilyn!
You got to wear a tuxedo
so I wore this.
The weird part is
I just got a text message
from Charlie Sheen.
I ho tiré una mica
la canya en Hathaway
segurament
amb pes pels canuts
que portava sobre
i ho pensé
tret una mica
a la vergonya.
El número musical
comparat amb l'espectacle
de l'any anterior
amb Hugh Jackman
va ser l'únic
que va fer riure
però de penós
i cutre en aquest cas.
Finalment
quatre punts anecdòtics
per acabar.
Primer
el que per a molts
va ser el moment de la nit.
L'aparició
del gran Kirk Douglas
amb més de 90 anys
va revolucionar el xou
i li va donar
un repàs a James Franco
amb totes les de la llei.
Vull agrair
a la senyora Hathaway
crec que està meravellosa.
On estaves
quan jo feia pel·lícules?
Haig de confessar
que senzillament
m'estimo a les dones
i que em tornen boig
les dones maques.
Després
també va ser curiós
el moment
en què Christian Bell
va projir
a recollir l'Òscar
al millor secundari
i a l'hora d'agrair
el premi
no recordava
el nom de la seva dona.
Una prova més
que Bell devia estar
en algun altre lloc
en aquells moments.
També podem destacar
que Obama
va presentar
via vídeo
enregistrat
l'Òscar
a la millor cançó
que va ser
per Toy Story 3.
Finalment
i per acabar
m'agradaria
fer una reflexió
sobre els comentaris
i el seguiment
que va fer
Canal Plus dels Òscars.
Anna Signeriz
va presentar
un programa previ
no sé si és
una mania personal
o puc extrapolar
l'opinió
però a mi em sembla
que va ser
un programa horripilant.
Aquesta dona
hauria de saber
sobre què està parlant
i si no
que els ho diguen
els fans de l'Ost
ja que va resumir
el final
amb la sàvia frase
el final de l'Ost
Jack i un perro
Ole tu!
I durant la cerimònia
els comentaris
de Pepe Colubi
i Juan Zavala
m'hi sobraven bastant
això
per no parlar
de la festa
que cada any
organitzen a Madrid
per seguir els premis
amb l'entorn cinèfil
del país.
No sé
si m'ho sembla a mi
però cada any
hi ha menys gent
en aquesta festa.
De fet, aquest any
crec que no hi havia ningú
tan sols hi eren ells.
Si tinguéssim
el nostre Ricky Gervé
almenys algú diria
les coses pel seu nom.
Jo et volia preguntar
una mica
podríem dir
que la gran
perdedora
si haguéssim de donar
un premi
a aquestes tres grans gales
pel que ens heu explicat
serien
els Oscars
la cerimònia dels Oscars.
No sé si la gran
perdedora
però la més avorrida
gens dubte.
I vosaltres
a qui li donaríeu
a l'Oscar
el millor conductor
d'aquestes gales?
Si és que hi ha un millor.
Jo crec que
Ricky Gervé
es va guanyar
i li va fer un repàs
a un James Franco
en unes quantitats
de marihuana ingerida
impensables.
Jo estic d'acord
Ricky Gervé
va ser el crac.
De fet
ja han dit
des de totes
les cadenes oficials
que no presentaria
cap més gala
però ha donat l'èxit
que va tindre
jo crec que
pot ser que repeteixi
d'altres anys.
I pel que fa
al showman
que tenim
més a prop de Tarragona
l'Andreu Bonafuente
creieu que estaria
a l'alçada
de presentar
uns globus d'or
o uns Oscars?
De fet
només li caldria
haver nascut
als Estats Units
i tindrà la mateixa fama
però...
Així doncs
creus que seria vàlid?
Amb els Goya
se'n surt prou bé
però no sé
si realment seria...
És que de fet
el format televisiu
de les gales cinematogràfiques
ja és una cosa
bastant qüestionable
en essència
llavors ja no sé
si és culpa del presentador
o és culpa
del format en si
però Bonafuente
se'n surt bé
és un tio
que té molt rodatge
i se'n surt bé.
En aquest cas
discrepo una mica
perquè
Bonafuente
se'n va sortir
prou bé
però no
tan fantàsticament
com ho va fer Gervaix
i al final
de la gala
van anar perdent oli
en moments com
un micròfon
en veu
que la veu
de pareixer
una broma
de l'hormiguero
o en altres coses
com aquesta.
Aquest Gervaix
és més cabron.
Mira si és buena persona.
Doncs molt bé
Anna i Albert
moltes gràcies
per apropar-nos
una mica més
al que han estat
aquestes tres gales
cinematogràfiques
i us esperem
i us esperem
la setmana vinent.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Adeu.
Factoria 2.0
Fabriquem,
construïm,
muntem i desmuntem
cultura i altres coses
a Tarragona Ràdio.
I ara
després de la contundent
repassada
a les tres gales
cinematogràfiques
ens dirigim
cap a la secció
de notícies curioses
amb la Bet Alta Riba.
Bet, bona tarda.
Molt bona tarda.
Quina és curiositat
ens portes avui?
Doncs mira,
porto de tot.
Avui comencem
la secció de notícies curioses
amb un ventall
d'històries
i d'anècdotes
que ens faran entendre
que moltes vegades
la realitat
pot arribar
a superar la ficció.
He buscat
notícies estranyes,
peculiars
i curioses
que han passat
aquesta setmana
arreu del món.
Estem desitjant
escoltar-no.
I si no,
escolteu atentament
perquè un estudi
de la Universitat
de Cornell
a Nova York
explica que
les persones
diguem-ne
poc agraciades
físicament
van més
i estan
durant més temps
a la presó.
La verdad es que
nunca me había preguntado
a la presó.
Perjudici,
sens dubte,
no, Bet?
Bueno,
aquest estudi
revela
que la bellesa
influeix
tant en el veredicte
com en la sentència.
És a dir,
que,
com hem dit,
els lletjos
reben un 22%
més de sentències
que els guapos
i,
és més,
també reben
condemnes
molt més llargues
amb una mitjana
de més de 22 mesos
de presó.
Un altre article
relacionat amb el tema,
però aquesta vegada
a l'American Journal,
diu que els que porten
ulleres
també reben
menys condemnes
perquè semblen
més intel·ligents
per al jurat.
Felicidades.
De corazón.
Però la cosa
no acaba aquí.
I si no,
pregunteu
a uns obrers
de Londres
quina ha estat
la seva reacció
quan s'han trobat
una guineu
de 6 mesos
a un 72è pis.
Ells són inútiles.
És de ser inútiles, eh?
Sí, sí,
el cadell
ha estat allà
durant dues setmanes
i s'ha anat alimentant
de les restes
dels obrers
que treballaven
sense que ningú
es dongués compte
que hi havia
una guineu.
Estupendo.
Es que ve de zorrino.
I tornem
amb la polèmica
que és
Lady Gaga
que torna a fer
la de les seves.
La popular cantant
torna a estar aquí
el dia de la polèmica
ja que aquest any
vol treure
el seu nou perfum
fet
atenció, eh?
d'una mostra
de la seva pròpia sang
i de restes
de semen
de...
Ves a saber aquí.
Una mujer
digna de mirar.
Tu et portaries
una colònia
feta d'això?
Vull dir,
jo ho sento molt.
Em pot agradar molt
la seva música
però a mi em faria
realment mania
portar sang
d'aquesta cantant
i aquesta substància
de ves a saber aquí.
Sens dubte
vol seguir sent
extravagant.
A mi el que m'agradarà
veure és que farà
l'Alejandro Fernández
després d'haver sentit això.
El candidat del PP
potser canvia
de cançó, doncs?
Qui en sabe.
O de colònia.
Bueno, ella ha dit
que el que li faria gràcia
és que així tothom
podria dur
la seva essència
sobre de la seva pell.
Després també tenim aquí
els Baby Gaga
que són uns gelats
elaborats
de llet materna
que també
causen furor.
Hola!
Sí, sí,
hola!
Hola gelats
de llet materna.
Aquest cop
això està passant
a Londres,
al turístic barri
lundinenc
de Covencárden.
S'han arribat
a exaurir
les existències
tot i el seu elevat
preu
16 euros
i mig
per cada porció.
El govern
del Regne Unit
els ha detingut
per vendre productes
no segurs
ja que són substàncies
que provenen
de fluxos
d'altres persones.
Se va a ver
un follón
que no sabe
ni dónde
se ha metido.
Un fill de Gaddafi
va pagar
un milió d'euros
a Maria Carey
perquè cantés
per ell
i la cantant
només va cantar
quatre temes.
Això va passar
la passada nit
de Cap d'Any.
Saif,
l'Islam Gaddafi
nega
aquestes declaracions.
Mira si es buena persona.
I per acabar
deixo la notícia
que considero
més curiosa
i és que a Austràlia
el restaurant japonès
Wafu
multarà
aquelles persones
que no s'acabin
el menjar
dels plats.
Us preguntareu com?
Què diríeu?
No ho sabem.
No?
No teniu alguna idea?
La gent no s'ho podrà
emportar pel gos?
No.
Però com que ens multen?
O sigui,
aquesta propietària
ha fet una llista
d'una reclamació.
O sigui,
ella té uns verems
que han de ser
obligats
que es puguin...
O sigui,
són unes normes
que has de complir
amb aquest restaurant.
i si no t'acabes
el menjar del plat,
la mestressa
et farà un clatellot.
Tosca!
Així perquè li ve de gust, no?
Sí, sí.
Bueno,
també potser és una manera
perquè la gent
no demani allò
que no li agrada
o que no es menjarà.
Bueno,
ella diu que està tipa
que la gent no s'acabi mai
el menjar dels plats
i que està farta
que vegi que la gent
està patint fam
i que hi hagi gent
que vagi allà
i que pagui
i que no s'acabi el menjar.
I llavors diu que així,
d'aquesta manera,
la gent reaccionarà.
Bueno,
hi ha gent per a tot, tu.
Sí, sí.
Doncs res,
fins aquí la secció
de Notícies Curioses.
Us espero la setmana vinent.
Que tingueu un bon carnaval.
Moltíssimes gràcies, Bet.
Adeu.
Música, teatre, cinema,
televisió, política, oci.
Factoria 2.0
Cada divendres
de 6 a 7 de la tarda.
Després de totes aquestes notícies curioses
que ens ha fet arribar la Bet,
nosaltres anem a posar
una mica d'ordre
de tot el que ha estat el programa
i ara la Núria Jaques
i el Pep Simó
ens portaran l'agenda
del cap de setmana.
Bona tarda, nois.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què ens porteu per aquest cap de setmana?
Doncs mira,
en aquesta secció del Factoria,
tant el Pep com jo,
cada divendres
us repassarem
tota l'agenda cultural
i musical
de la ciutat de Tarragona.
Us donarem
quatre pinzellades
sobre els principals concerts,
exposicions,
obres de teatre
que pensem
que més us podran agradar.
Doncs vinga, va, Núria,
què ens portes de bo
aquesta setmana?
Molt bé,
comencem la secció
parlant d'avui mateix
divendres 4 de març.
Aquest vespre
ens visita
Gemma Trujillo
amb la seva darrera obra,
Nomeables de Felipe V.
El tindrem per Tarragona
avui i demà dissabte 5 de març
a les 9 de la nit
a la Sala Trona de Tarragona.
Al Palau Firal,
a 3 quarts de 12 de la nit,
Tarragona té el plaer
de rebre
a Rosario Flores,
una de les artistes nacionals
més reconegudes
dins el planeta musical.
I què tenim pel dissabte,
Núria?
Senyors i senyores,
nens i nenes,
avis i àvies,
agafeu-vos fort
perquè,
per fi ha arribat,
ja la tornem a tenir aquí,
l'esperadíssima,
la baixa del pajarito.
A les 12 del migdia,
arriba la sisena edició
de l'esbojarrada
cursa d'andròmines
més satíriques
i flipants
de tota la demarcació.
Començant pel carrer Sant Anna,
passant per la plaça del Rei,
la baixa de la peixateria
i finalitzant
el carrer Cos del Bou.
Per allí,
baixaran totes les andròmines
fetes pels participants
que,
dins de les normes del concurs,
puntualitza
el fet que està
totalment prohibit
l'ús dels frents.
I com cada any,
la festa finalitzarà
amb el barbut de Germanó,
acte organitzat
per la colla del pajarito
i la People Entertainment.
Carai,
quina festa s'ha
i què tindrem
per la nit a la ciutat?
Doncs també,
com cada any,
al recinte firal
hi haurà la mítica
Rebella de Carnaval
amb l'actuació
de les bandes
Sexifònics
i Old Covers Band.
Però,
pels qui no en tinguin prou,
a la Sala Cero
hi haurà
festa de disfresses
Brit Party
amb el repertori
dels digers
que més us agraden.
I anunciem ja
que la setmana que ve
els Bongo Botraco
actuaran a la Sala Cero
el divendres 11 de març.
I això és tot
per aquesta setmana, nois.
I prepareu-vos
per les novetats
que portarem
la setmana que ve.
Doncs, Núria, Pep,
moltes gràcies
per aquesta agenda
que ens deixa ben clar
el que podem fer
aquest cap de setmana
per la ciutat.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
A tu.
Toria 2.0
Quan tu vulguis
a tarragonaradio.cat
I fins aquí
arriba el primer programa
de Factoria 2.0
Esperem que hagueu dit
del programa
de la mateixa manera
que ho hem fet nosaltres
i esperem retrobar-nos
amb vosaltres
la setmana que ve.
Moltes gràcies a tots.
Recordeu que teniu
una cita
en Factoria 2.0
cada divendres
de 6 a 7 de la tarda.
Aquí,
al 96.7
de la freqüència modulada
a Tarragona Ràdio
o bé
les 24 hores del dia
als 7 dies
a la setmana
a
3B dobles
tarragonaradio
puntcat
I si voleu participar
o formar part
de l'equip
de Factoria 2.0
ho podeu fer
a través
de les xarxes socials
Facebook
o al Twitter
amb el nom
de Factoria TGN
Bona tarda a tots
i que tingueu
un bon cap de setmana.
Adeu.
Adeu.
Factoria 2.0
El programa cultural
dels alumnes
de comunicació
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Música, teatre, cinema,
televisió, política, oci
tot això
ho fabriquem
a Factoria 2.0
cada divendres
de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio
i quan tu vulguis
a
tarragonaradio.cat
Factoria 2.0
amb la col·laboració
de la Càtedra
d'Excel·lència
en Comunicació
Repsol URB
IV. 비 PolQui.
Bona tarda a
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
NiLilah.
Ilegu.
NiLilah.
Ilegu.
Ilegu.
NiLilah.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
Excuse me.
Ilegu.
Ilegu.
Ilegu.
ым
It FR.