Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
la culpa!
La culpa fue del Xa Cha Cha Cha una canción que después ha tenido imitaciones por parte de grupos humorísticos como Martes y 13.
La culpa fue del Cha-Cha-Cha, una cançó que després ha tingut
fins i tot imitacions per part de grups humorístics com Martes i Trece.
La culpa fue del Cha-Cha-Cha, Gabinete Caligari,
amb la veu de Jaime Urrutia, que va començar amb Ejecutivos Agressivos,
després ja va passar a Gabinete Caligari
i ha acabat triomfant també en Solitari.
Jaime Urrutia, Gabinete Caligari, la culpa fue del Cha-Cha-Cha,
any 1989 i atenció ara, perquè sí, sí,
tornem a retrobar aquesta cançó, aquesta lambada,
que ara ens ha recordat la Jennifer López.
Va ser l'original per part de Kaoma
i aquesta lambada l'any 1989.
Chorando se foi, quem um dia só me fez chorar.
Chorando se foi, quem um dia só me fez chorar.
Chorando estará ao lembrar de um amor
que um dia não soube cuidar.
Chorando estará ao lembrar de um amor
que um dia não soube cuidar.
A recordação vai estar com ele aonde for.
A recordação vai estar pra sempre aonde for.
A recordação vai estar com ele aonde for.
Dança, sol e mar, guardarei no olhar,
o amor faz perder encontrar.
Lambada estarei ao lembrar desse amor,
por um dia, um instante foi rei.
A recordação vai estar com ele aonde for.
A recordação vai estar com ele aonde for.
Chorando estará ao lembrar de um amor
que um dia não soube cuidar.
Canção, riso e dor, melodia de amor,
um momento que fica no ar.
A recordação vai estar com ele aonde for.
A recordação vai estar com ele aonde for.
A recordação vai estar com ele aonde for.
A recordação vai estar com ele aonde for.
dia de dilluns a divendres, en aquest ja tardes,
i en aquesta secció en la que recordem aquests èxits estiuencs
de les dècades dels 80, ara,
i la setmana que ve, també, dels 90.
Però ja vam començar amb èxits de l'any 1964.
Déu-n'hi-do, eh?
La lambada, que ha tornat en ple 2011,
però que l'any 89 triomfava, i de quina manera, amb Kaoma.
I és que a final de la dècada dels 80 i principis dels 90,
doncs pata negra, eh?
Perquè ens hi trobem cançons que ens porten molts, molts records,
com aquesta de la Unió, que també es van apuntar a la festa,
amb aquest tema, Mas i Mas.
Després de triomfar l'any passat, l'any anterior, el 88,
amb L'Ovo Ombre en París,
aquest Mas i Mas, amb la Unió.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Movimiento sensual
El seu exit de l'any 1989 de la Unió, mas i mas.
I nosaltres fem com els castells de focs.
Ens deixem reservada la traca final, que, déu-n'hi-do,
les dues properes cançons són de traca i mocador.
Així que, preparats, preparades, anem amb los refrescos.
Aquí no hi ha plaia, va ser un èxit espaterrant.
Va triomfar i sonava a tot arreu i a totes hores.
Los Refrescos, 1989.
Podéis tener retiro, casa, campo y ateneo.
Podéis tener mis tines, mis teatros, mis museos.
Podéis tener corralas, los garrillos y chulapas,
pero al llegar a agosto, vaya, vaya.
Aquí no hi ha plaia.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Podéis sentir a gritos, que es la capital de Europa.
Podéis ganar la liga.
Podéis ganar la comba.
Afirmar inseguros, que es la capital de España.
Pero al llegar a agosto, vaya, vaya.
Aquí va el playa.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Y no.
No.
No.
No.
Podéis tener hipódromos, carámecos lupenses.
Y al lado la moncloa, donde sigue los de siempre.
Podéis tener el mando del imperio en vueltas manos.
Pero al llegar a agosto y el verano.
Podéis tener la tele y los cuarenta principales.
Podéis tener las cortes y organismos oficiales.
El oso y el madroño.
Si ve el esto en España.
Pero al llegar a agosto, vaya, vaya.
Aquí no hay playa.
Vaya, vaya.
No hay playa.
Vaya, vaya.
Escúchale, Guina.
Podéis tener movida.
Hace tiempo.
Movida promovida por el ayuntamiento.
Podéis rogar a tierno o a barranco o a que haya.
Pero al llegar a agosto, vaya, vaya.
Aquí no hay playa.
Los refrescos s'encarreguen de recordar-ho a l'estiu de l'any 1989.
I nosaltres, que arribem ja quasi al final del nostre programa,
ens acomiadarem de tots vosaltres i també d'aquest any 1989.
Ens acomiadem també de la dècada dels 80, demà 1990.
Així que espero que estigueu tots presents en aquesta cita diària el Ja Tardes.
Us deixo amb unes noies força cucatones,
les Objetivo Birmania, que deien una cosa molt curiosa.
Els amics de mis amigas són mis amics.
Us deixo amb Objetivo Birmania, en 1989.
Demà més, bona tarda.
I no sé por qué se enfada Isabel
Si llamo a su novio y ceno con él
Se vuelve loco, es muy tonta por mí
Y luego me habla dulzuras a la luz de la luna
Yo no sé por qué se enfada
Yo no sé por qué se enfada también
Si quedo en mi casa a solas con él
Solo mi amigo dice que quiere ser
Que le tengo en el bote lo sé
Si no me habla de amor
Si no me habla de amor
No tiene nada que hacer
Y es lo que yo te digo
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya lío
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya lío
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Mis amigos, uh, vaya lío
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Yo no sé por qué se enfada también
Y deja plantada a mi amiga Isabel
Y viene a verme con los papás de más
Y me persigue luego por todo el sofá
Yo no sé por qué él me suele dar
Besos escondidos en el cuarto de estar
Y cuando ya no lo puedo parar
Manos arriba tú viniste a cenar
Con tus labios ardiendo empiezo a guisar
Y es lo que yo te digo
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya lío
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya lío
Los amigos de mis amigas son mis amigos
Fins demà!
Y es lo que yo te digo, los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya el lío, los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya el lío, los amigos de mis amigas son mis amigos
Uh, vaya el lío, los amigos de mis amigas son mis amigos
Fins demà!