25 anys de ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui és dimecres, dia 16 de març 2011.
Què tal? Que em prova la setmana bé, no?
Ja sembla que hàgim agafat carrerilla i d'aquí a poquet el dia del pare, el dia 19.
Setmana de falles a València.
I no sé si més d'un tarragoní voldrà escapar-se cap de setmana, encara que el temps...
Bé, punts suspensius, eh?
Anem a veure què és el que us hem preparat en el dia d'avui, en aquests 25 anys de ràdio.
Avui recordarem un reportatge que va realitzar el nostre company Jordi Sorinyat.
El motiu? El rodatge a les comarques tarragonines de la pel·lícula Jo soy la Juani, del cineasta Vigas Luna.
I com a protagonistes, l'actriu, Verònica Etxell, i també el propi director.
Avui hem convidat el Lluís Marçal.
Amb ell anem fent una sèrie de capítols de diferents etapes de Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum, d'aquests 25 anys.
Hem recuperat el músic a l'abast, també vam parlar del radioactivitat.
I avui ens centrarem en un programa que també va portar cua, i també va ser novedor, diguem així, en el seu moment.
Com era el bacallà a la llauna, bacallà esqueixat, bacallà en remull.
Parlarem del bacallà, un programa dedicat a la música en català.
I al final, com sempre, de la mà de Joa Maria Bertran, visitarem l'any 1989.
Tot això comença avui amb la banda sonora de la pel·lícula Jo soy la Juani,
que serà precisament el primer dels protagonistes que sentirem en aquests 25 anys de ràdio.
Com el mar eterno quiero ser yo libre amor
Para que cuando cante llegara tu corazón
Para que cuando estés solo poder oírme
Como si se tratara de sirena
Como si se tratara de sirena
Oírme
Siéntela
Llama de la libertad
Y no tengas miedo
Para volar
Abre tu
Corazón extraño
Y miéntete a diario
Com us havíem dit, el cineasta Vigasluna
Estava rodant a Tarragona l'any 2006
A les comarques tarragonines
La seva última pel·lícula en aquell moment
Jo soy la Juani
La protagonista del film, l'actriu Verònica Elchei
L'actriu i el director
configuren el reportatge que va elaborar un 18 d'abril del 2006
El nostre company Jordi Sorinyat
Aquest va ser el resultat
Estabamos haciendo un casting en Sevilla
Y había una pregunta que se hacía a todas las niñas
Dicen, ¿tú qué haces el sábado?
Casi todas respondían un poco lo mismo
Pues algo con mi novio, el coche, la discoteca, las copas, tal
Y a esta niña le hicimos esta pregunta
Estábamos todo el equipo ahí
Y tú, ¿qué haces?
Dicen, yo el sábado me voy a casa de mi madre
A casa de mi madre que vive con la abuela
Que está muy enferma
La tengo que ayudar a cambiarla
Porque mi madre sola no puede
Claro, la pregunta esa que era un poco banal y tal
Todos serios
Entonces mi madre aprovecha para salir
Yo me quedo con la abuela
La cambio otra vez si es necesario
Le leo historias
Se me hace un día larguísimo
Y cuando llega mi madre
Me pongo la minifalda, me arreglo
Y me voy a follar
Que es lo que más me gusta
Més de 3.000 entrevistes com aquestes
Van fer Bigas Luna i el seu equip
A la recerca de la Juani
L'actriu protagonista de l'última pel·lícula
Del director ballenc
Ambientada en part al barri de Bonavista de Tarragona
I que aquests dies, de fet, continua rodant-se
Per les nostres comarques
Finalment, l'afortunada no va ser aquesta noia
Que es multiplicava els dissabtes de la nit
Sinó que va ser Verónica Etxegui
Una actriu madrilenya de 21 anys
Ara bé, qui és o què representa la Juani
I com serà la pel·lícula
El projecte de Jo soy la Juani
Neix, de l'obsessió de Bigas Luna
Pel que ella anomena
La modernitat de la perifèria
Avui la modernitat es troba a la perifèria
Tota aquesta gent que no tenen diners
Per comprar-se una casa
Però sí tenen diners per comprar-se un cotxe
S'han creat els seus codis propis
Els seus llenguatges propis
Aquests cotxes volen que siguin diferents
Les companyies de cotxes comencen a copiar coses
Que ells han fet pels seus cotxes
Elles és el mateix
Elles amb unes arrecadetes de plàstic
Una minifalda i una xaqueteta de xanda
El generen una moda
El generen un estil de vida
La Juani és aquesta nena moderna
Que ja no és víctima del machito ibérico
Una nena que vol menjar-se el món
Atrevida
En fi, tot això em sembla que avui
M'interessa
Perquè és un retrat social
D'allò on més coses passen
On hi ha un grup social més creatiu
Segons Vicas Luna
Un dels paradigmes d'aquesta perifèria
És per exemple
El barri tarragoní de Bonavista
On es desenvolupa bona part de l'acció de la pel·lícula
Aquí al camp de Tarragona
A tota la zona del barri de Bonavista
A tota la perifèria de Tarragona
És una de les capilles sextines
Del món del túnic i de les juanes
Hi ha clubs de túnic importantíssims
El Costa Dorada, el club
En fi, tot aquest món
I també la zona de Tortosa
Tota la zona de Tortosa
Delta de l'Ebre
També és un món on hi ha moltes juanes
Per Vicas Luna
És en aquest ambient
On s'està gestant
El que ell considera que és
La icona de la dona ibèrica del segle XXI
Una dona líder i valenta
I que no depèn absolutament de ningú
Segons el cineestat a reunir
Aquest perfil
Ha de substituir el vigent encara avui en dia
Lola Flores
Fins avui l'última icona ibèrica
Va ser la Lola Flores una mica
O sigui, la folclòrica
Amb raça, trevida i tal
I que avui encara
Encara segueix sabent aquest estil
Aquesta icona
Però en canvi avui crec que ja hi ha
Una dona espanyola
Una nena jove
Alliberada
Repeteixo que ja no és víctima del medxito ibèrico
El medxito ibèrico afortunadament està començant a desaparèixer
I aquesta és la Juani
I què en pensa la principal afectada
Verònica Aixegui d'aquesta responsabilitat?
Perquè precisament una de les característiques de la Juani
És que no té responsabilitat de nada
A veure, vull dir que sí
Si ho diu
I potser jo com a Verònica
Puedo dir-me
Me pone el listón aquí
Però...
Però com a Loles era una tia
Lola Flores
Es que hay una peli que se llama Lola Flores
Era una tia con mucho desparpajo
Muy libre y muy suelta
Pues me encanta que lo haya dicho
Porque bueno, pues entonces ya la tengo
La tengo un poco como modelo a seguir
No pretendo ni acercarme
Ni parecerme lo mínimo
O lo más mínimo a ella
Porque era una diosa
Pero eso que tenía tan bonito
Pues sí, lo tiene la Juani
A mí me gusta
Verònica Aixegui és una jove actriu
Fins ara força desconeguda pel gran públic
De fet, fins ara només havia fet petits papers
En sèries televisives com Paco i Beba
I actualment començava a fer teatre a Madrid
Vigas Luna no va trobar la seva Juani
Entre els actuals actrius joves de moda
I per això va decidir fer un seguit
De càstings multitudinaris arreu de l'estat
Per què es va decidir per la Verònica
Drenta prop de les 3.000 actrius que va veure
Bueno, perquè és una nena que és
Per una banda és molt bona actriu
I per l'altra és una nena que és molt de veritat
I espero que no ho perdi
No sap fingir
Vull dir, ell és així com és
Intenta mostrar-se i això ho fa
I això és molt bo
Per una pel·lícula
Però no solament per una pel·lícula
Sinó per ella com a personatge
És a dir, abans un actor podia amagar-se
Si en podia no conèixer
Jo situo sempre el cas del Marlon Brando
Que personatge que ningú va saber mai
Com era, què passava
I s'amagava
Avui és pràcticament impossible
És a dir, un actor acaba sent conegut
Llavors jo crec que el fet que aquesta persona
Ella com a persona sigui una persona atractiva
Mínimament líder
Que interessi
Això crec que és molt bo
I ella ho té
Tot i aquestes lluances per part del director
L'actriu protagonista vol desmarcar-se del personatge
I reitera que les similituds entre la Verònica i la Juani
Són més aviat poques
Que ella és més emocional
Jo soy más cerebral
I el tema del barrio
Yo reflexiono mucho las cosas
Y pues me gusta mucho leer, estudiar
Y estas cosas
Y yo creo que ella
Es que tiene
O sea, no es tonta en absoluto
Es muy lista
Pero es mucho más distintiva
Y se deja llevar más por el instinto que yo
Si la comparació de caràcters
Acaba amb un saldo negatiu
Tampoc és que físicament
Actriu i personatge
S'assemblin com dues gotes d'aigua
De la descripció física de la Juani
La Verònica només manté
Les arracades grans en elles
La Juani lleva
Le gustan los pantalones de campana
Bajitos de cadera
Colores vivos
Y camisetas eso ajustadas
Con escote
Y tacón
Y pedientes de aro
Pulseras de oro
Un anillo de oro que le regaló el Jonas
Y qué más la té
Ah, bueno, y hay una cosa
Que es que lleva un piercing
En la boca es de palo
Pero porque en su casa
Su viejo se la pilla la canea
Entonces lo que hace es cuando se va
Se lo pone
Y cuando llega a casa se lo quita
Oye chula linda
Ven acá
Te voy a hacer una pregunta
Davant de tantes diferències
L'actriu protagonista ha explicat
Que va volent dinsar-se
Dint del món de les Juanis
Per fer-ho
Es va recórrer
Això diu els barris perifèrics de Madrid
Amb una llibreta i un bolígraf a la mà
Preguntant a les autèntiques Juanis
Quines són les seves preocupacions
Pasé nervios porque pensaba que alguna me partía la cara
Porque, joder, había tías que tenían muchísima personalidad
Y que de entrada te imponían
Pero me hice como una lista de preguntas
Por ejemplo, pues que pensaban de la vida, del futuro
De la religión, de Dios
Si creían en Dios, en qué creían
Con la relación con su pareja, con los novios
Si tenían algún sueño
Que nunca lo hubieran llegado a cumplir
Que si pudieran ser lo que quisieran, qué serían
Y esas cosas
Y me sorprendieron un montón
Y además me gustó que en realidad
A pesar de que a primera vista imponen
O tienen una coraza muy fuerte
Enseguida se abren y te muestran su sensibilidad
El projecte està creixent tant
Que la Verónica Xegui fins i tot explota
El seu nou paper de Juani a través de la xarxa
I és que a través de la pàgina web
YoSoyLaJuani.com
S'ha creat el consultori virtual de la Juani
Es tracta d'un punt de trobada
Dels primers fans de la pel·lícula
I el personatge
Que plantegen diferents preguntes
A la jove del barri de Bonavista
Plantegen qüestions com aquesta
Hola Juani
Tengo novio pero me gusta otro chico
¿Qué hago?
Yo le he dicho que
Yo creo que cuando en tu relación
O sea que cuando se te cruza alguien
Y te da algo que no te da tu pareja
Bueno pues puede que algo esté fallando
Que te plantees las cosas
Es una situación muy difícil
Porque tú quieres a la persona
Y no la quieres hacer daño
Pero que te tienes que
O sea que si de verdad quieres a la otra persona
Tienes que sincerarte
O sea primero que estés segura tú completamente
De que lo que se te cruza no es pasión simplemente
Sino que además te está gustando
Que el problema es cuando ya se te cruza otra persona
Yo creo eh
Que te está gustando de verdad
Porque entonces
Tu pareja tiene que saberlo
O sea quiero decir
Si te estás enamorando de otra persona
No es justo
Y creo que nunca debes hacer nada a los demás
Que a ti no te gustaría que te hicieran
Iniciatives com aquest consultori virtual
No fa més que remarcar la vessant comercial del projecte
La pel·lícula compta amb un pressupost de 4 milions euros
I compta amb la col·laboració de diferents televisions
I dels ajuntaments de Tarragona i Reus
El fet que la pel·lícula estigui especialment dirigida a un públic jove
Ha fet augmentar les pretensions comercials del film
De fet, segons Vigas Luna
Jo soy la Juani Pot i ha de competir amb el cinema nord-americà
Per fer-ho, però, caldrà recórrer a fórmules imaginatives
Llavors estem plantejant-nos què podem fer nosaltres
Que no puguin fer els americans
Llavors jo penso que el que podem fer nosaltres
És acostar-nos a la gent
O sigui, nosaltres estem fent
Volem fer abans de l'estrena
Volem fer una sèrie de festes
Per llocs on d'alguna manera hem passat
Fent el càsting i tal
Concretament en volem fer una aquí
El mes de juliol
Que encara no tindrem acabada la pel·lícula
Però si podrem explicar coses de la pel·lícula
Podrem agrair a Tarragona i a Reus
Que han fet la pel·lícula
I el 7 de juliol volem fer una festa
Ja estem invitant a gent
Per dir-los que el 7 de juliol fem una festa
Volem fer estrenes diferents
O sigui, volem fer estrenes
A diferents llocs d'Espanya
Evidentment en farem una aquí
I mirarem que sigui el més tronada possible
A més de la Verónica Etxegui
El triu protagonista de la pel·lícula
Completen altres joves actors
El nòvio de la Juani, Iona
L'interpretarà Dani Martín
Conegut especialment per la seva vessant com a cantant
I líder de la popular formació
El canto del loco
La Juani, però, també serà recolzada en tot moment
Per la seva millor amiga, l'Habane
L'actriu catalana, Laia Martí, és la seva intèrpret
Jo, per exemple, jo crec que el somni de l'Habane
Es veu en un futur casada
Amb dos crius
Entra en una casa
Sense que no treballa
Ara no perquè és jove
I el seu somni, per exemple
Podria ser perfectament
Ser dependenta d'una tenda
D'una cadena, per exemple
O ser, jo què sé
Jo què sé, dependenta
Amb una pelucaria
Però en el futur es veu
Casada amb un home
Que la mantingui
Que estigui sobre seu
I llavors, per cridar l'atenció
El que fa sempre és vestir molt provocativa
Ser molt sexi
Ser molt no sé què
Jo crec que això és la base de l'Habane
La seva sensualitat
Oye, José, escúchame
Que no lo hice queriendo
Yo te fui a buscar
Y me lié
Por cierto
Que día me voy
Haurem d'esperar fins al mes d'octubre
Per veure aquestes aventures de la Juani
Però atenció
Perquè tot fa indicar
Que aquesta nova heroïna
Pot acabar triomfant
Més que res
Perquè ja s'ha preparat
Una hipotètica segona part de la pel·lícula
En què la jove Juani
S'instal·la a Hollywood
És una altra pel·lícula que tenim preparada
Que es diu Juani Hollywood
Que és que la Juani
L'ha de triomfar
I va a Hollywood
I a tota aquesta segona part
Sí, sí
No tenim el guió fer-hi tot
El que passa és que no sabem encara
Si la farem o no
Hasta que no veiem que aquesta pel·lícula funciona
I tal
O sigui
Que hi ha la intenció
De convertir la Juani
En un autèntic fenomen de masses
El temps, però
Ha de servir per determinar
Si veurem la Juani
Triomfant a Hollywood
O bé ens haurem de conformar
A veure-la
Cada dia
Caminant tranquil·lament
Pels carrers de Bonavista
Que entra adentro
Subí las escaleras del humilde chalet
Con su madre en mis brazos rodeándome
Tumbado en esa cama
Vi a mi amigo José
En un portarretratos ahí mirándome
Pasó lo que pasó
Y ahora no duermo bien
Me hice casi obligado
No sabía qué hacer
Espero que lo entienda
Que lo sepa ver
Fue un momento muy duro
Él lo va a entender
Y ahora estoy
Volviéndome aún más loco
Que va a acabar
Lo que yo estoy
Es un poco más nervioso
Mis Hores Municipals
De la Ciutat de Tarragona
Ha arribat l'hora
L'hora
D'obrir la llauna
Bacallà a la llauna
De dilluns a tisabte
De dues a tres de la tarda
El programa que talla el bacallà
Del pop rock català
Bona tarda
Avui 4 de juny
Comencem com cada dia
El nostre programa
Bacallà a la llauna
Com ja deveu sentir
La veu de la vostra companya d'avui
És diferent
Doncs sí
Jo sóc la Yolanda Just
I us faré companyia
De dilluns a divendres
Fins les tres de la tarda
Però només fins al dia 17
D'aquest mes
Després la nostra companya
Esther Hàbila
Passarà
De fer-lo cada dia
I jo me n'aniré els dissabtes
Llavors podreu passar amb ella
Unes refrescants vacances d'estiu
En què aviat serà
El bacallà
Amb remull
Ei, això ho presentarem
Lluís Marçal
Bona tarda
Hola, bona tarda
Que tal?
Estàvem sentint la veu
De la Yolanda Just
Que va ser una de les protagonistes
Presentadores
D'aquest programa
Bacallà a la llauna
També Bacallà amb remull
Sí
I és un altre dels capítols
Que obrim
Del pes
Podríem dir
Entre cometes
Que van tenir diferents programes
Que van fer en aquesta casa
Ràdio Fòrum en aquell moment
Tarragona Ràdio Ara
Amb la música catalana
No sé si els hi vam ajudar gaire
O...
Com ho veus tu, Lluís?
Home, jo diria que sí
Que els hi vam fer un favor
Molt, molt, molt, molt gran
Perquè, doncs
Era un programa
Doncs amb cara i ulls
Motiu del cinquè aniversari
De l'emissora
El 1991
Doncs es va decidir
Llençar una mica la casa
Per la finestra
I fer un programa
Doncs...
Ben muntat
No?
El que diríem, no?
Perquè
Les seminisores municipals
Doncs en qüestió de producció
Anaven una mica coixos, no?
I en aquest cas, doncs
El que acabo de dir, no?
Es van mirar de fer les coses bé
I va ser un programa
Doncs...
Amb tota l'estructura
Cosa estranya
En aquest cas, no?
En el cas dels seminisores municipals
Quan dic tota l'estructura
Em refereixo que
Hi havia una persona
Que dirigia el programa
Que no xerrava només a la Falca
En Bustinet
Que no sé per què
No sé, no és el més element
Que podria ser tu?
Sí
Podria ser jo
En la col·laboració de Joan Maria Bertran
Que també feia efectes especials
De veu
Sí, també de veu
Heu sentit
És que clar
Era la careta del programa
Pensa que de mona
Hi havia poquet
Sí
I tot havia de ser força casolà
Molt
I ens en sortíem, eh?
Dintre el que ens en sortíem
El que deia, no?
Molt casolà
Però el programa aquest
Tot i tenir pocs recursos
Doncs l'estructura del programa
Estava força bé, no?
Perquè és el que deia, no?
Hi havia una persona que dirigia
En aquest cas era jo
Hi havia un productor
Ostres, se m'ha anat al cap
El Francesc Fàbregas
El Francesc Fàbregas, sí senyor
Veus? M'ha vingut així present, eh?
Sí
Ho tenia també present
Però en aquest moment m'hi ha quedat en blanc
Doncs bé, aquestes persones
S'encarregava de produir el programa
El que vol dir
Trucar a les discogràfiques
Demanen, doncs, discos
Si hi havia algun concert
També, doncs, demanen entrades
Per poder sortejar nosaltres
Perquè fèiem com una mena de concurs
Que era els 10 del bacallà
Que era una llista
I aleshores la gent trucava
I fèiem un sorteig
I això, doncs
A més a més
De tenir, doncs, aquesta estructura
El més important
No una presentadora
Sinó dues presentadores
I ja va haver un moment
No sé què
Havia les tres
Va haver un moment
Que estava a les tres
Estava dubtant ara de comentar-t'ho
Perquè no sé si va haver aquest trio
De veus entre la Iolanda
Sí, ho deia bé
La Iolanda
L'Ester
I la Sandra
Que eren les tres protagonistes
Sí
No sé si van arribar-se la part
No, no va arribar a les tres
No, no va arribar
No, va marxar a la Sandra
Quan llavors va entrar a la Iolanda
Alguna cosa va passar així, no?
Sí, sí, sí
Mira, resulta que aquest programa
Es va posar en marxa
Doncs, pels vols del febrer
Aprofitant això, doncs, els cinc anys
De Radio Fòrum, no?
Van voler
D'una certa manera celebrar-ho
Així
Amb un bon programa
És que
A més a més de tenir
El que acabo de dir
Aquesta bona estructura del programa
Fins i tot es va fer
Una bona promoció
Als mitjans de comunicació
I els diaris
Van sortir
Això
Propaganda
Del programa
I sempre me'n recordo
Aquella fotografia
De l'Ester Ràvila
Sí
Amb un bacallà
Que era més gran que ella
Sí, un bacallà a la mà
A més a més vestida de bacallanera
Allò apparent
Com si estigués
Com si estigués
Que la foto es va fer al mercat
On estàvem abans
Al mercat del fòrum
Al mercat del fòrum
Quan encara hi havien parades
Exacte
Aleshores va baixar
Perquè nosaltres estàvem a dalt
I el mercat estava a sota
Va baixar a baix
I vam posar al davantal
De venedor de bacallans
I vam dir
Agafa aquest bacallà
I el bacallà era més gran que ella
Perquè, clar, l'Ester
Amb 16 anys
Que era petita
Era molt menuda
I aleshores fins i tot
Es va posar un monyo
Per fer més allò
D'aire de venedora
De bacallans
I això es va fer una fotografia
També es va fer una altra fotografia
I també va sortir
En forma de publicitat
Als diaris
En la qual sortíem
Tot l'equip
I hem de dir
Que mitja pàgina
Estem parlant del diari
O gairebé mitja pàgina
A la qual cosa
Dius
Que es veia
Hi havia una manera
És això
Es va llançar la casa
Per la finestra
Per promocionar aquest programa
Perquè, esclar
5 anys de Radio Fòrum
El Roc Català
Que començava a despuntar
Que era el boom
Aleshores era l'oportunitat
Que teníem nosaltres
D'entrar
O de crear audiència
I en aquesta fotografia
Que sortim tots
Doncs surt el director
Surt el productor
El Francesc Fàbre
Que surten
Les dues bacallaneres
I també surt la Sílvia García
Que era el que es feia els controls
Que era el control tècnic
Ella també surt fotografiada
També
Està amb per allà
Però aquesta fotografia
Jo crec que ha passat a millor vida
O la tens tu guardada
Sí, sí
La tens guardada
També la tinc
Que perillosa
Aquest moment la posis al Facebook
No, no
L'hem de posar
L'hem de posar al Facebook
Perquè a més de sortir
Els que donaven la cara
Que eren les presentadores
Doncs sortim tots de l'equip
I això és una mostra
Que es va ser un programa
Que es va voler fer
Bé de principi
Ben muntat
Ben preparat
I amb això que deies
Si es van solopar
Doncs va
La cosa va anar així
Es va fer una mena de selecció
Que en aquest cas
Jo no vaig tenir res a veure
En certa manera
M'ho vaig trobar
La selecció de les presentadores
En aquest cas
Qui va fer la selecció
O qui va tenir l'última paraula
Va ser el director
De les Hores
L'en Francesc Baix Calçada
Aquest va decidir
Doncs sobre les competències radiofòniques
Qui passaria a presentar el programa
I ell va decidir
Que perquè hi havia programa
Gràve tota la setmana
De dilluns a divendres
Es feia una versió diària
I arribava el dissabte
Que es feia més relaxada
Aleshores doncs
La primera selecció
Va ser d'aquesta manera
La Sandra Quadrado
S'encarregaria de fer
El programa
Els cinc dies a la setmana
I l'Esther Ávila
Li va tocar el premi
De consolació
Fer el dissabte
Sí
En aquell moment va ser així
Però coses de la vida
A mesura que va anar
Avançant
Avançant
Avançant el programa
Doncs no sé
Què va passar amb la Sandra Quadrado
No sé si és que es va trobar
No còmoda
Amb el programa
En una estructura
Pel que sigui
Va arribar un moment
Que no va acabar
D'entrar-hi
Però també recordem
Per donar en Lluís
Fent aquí un incís
Que clar
Elles eren gent molt jove
Molt jove
Però que també tenien
Els seus estudis
Sí
Qualcosa
Havien de compaginar
Horaris d'exàmens
Havien de compaginar
Horaris lectius
I clar
Tot això
Al millor després
Al principi
Es agafa amb molta il·lusió
Però quan ja tot
S'acomplica
Tot una miqueta
Que ja imaginem
Sobretot per la gent
Que estudia
Ja sap com va la història
Quan arriben exàmens
És un mal de cap
I clar
Depèn de com
Que potser és això
El que li va poder passar
A la Sandra
Això mateix
Sí
A ella li va passar
Això
Que va arribar un moment
Que em sembla
Que ella ja estava
En estudis universitaris
I va agafar un moment
I va agafar un moment
I va agafar un moment
Que no va poder compaginar
Les dues coses
Estan parlant
En una mica de memòria
Són 20 anys
Els que han passat
I aleshores
Suposem que va passar això
I l'Esther
També es trobava
Tenia 16 anys
Però també
Feia els seus estudis
I
No eren universitaris
Però també
Necessitava el seu temps
I què passa?
Doncs va arribar un moment
Que la Sandra
No va poder continuar
I en aquell moment
Se li va oferir
A l'Esther Hàbila
D'ocupar el seu lloc
Però l'Esther
Tampoc no va poder fer-ho
Fins que no va arribar
L'estiu
Les vacances d'estiu
I vam trobar
Una solució de compromís
I va ser del mes de juny
Fins a arribar
A finals de juny
Que començaria
La nova versió
Del bacallà en remull
Que ho agafaria
Una presentadora
Que es deia
I ho han d'adjust
I que és la veu
Que hem sentit ara
Al començament
I que ens presentava
I a més a més
Ja ens deia
Gairebé l'explicació
Del que seria
Que de cara a un futur
Ella passaria els dissabtes
Com va passar
I que l'Esther
S'ocuparia
De dilluns a divendres
Això mateix
Agafaria
Del Premi de Consolació
Passaria a fer
El Premi Gros
Que seria
Durant tota la setmana
I la Iolanda
Just
Que en certa manera
Ho feia per substituir
La Sandra
Quan pogués
Disposar de l'Esther
Ella faria
Només els dissabtes
Però bé
Van arribar a tenir
Tres presentadores
I el bacallà aquest
Doncs va durar
Pràcticament una temporada
I va estar molt bé
Però que va estar molt bé
A més
La de gent que va passar
Perquè jo recordo
En Lluís
Com a una de les persones
Que estava per aquí
En aquell moment
Doncs que hi havia
Moltíssimes cintes
De casset
Però clar
En aquell moment
Moltes maquetes
Moltes maquetes
De gent totalment
Desconeguda
Alguns que
Sobreapuntaven
Una miqueta
Perquè ja havien fet
Algún que l'altre concert
I que potser
Ara ja són gent
Més o menys
Que tenen un cert renom
Dintre del món de la música
Hi havia grups
Que l'any 91
Ja van poder aconseguir
Tenir
El seu primer disc
Com és el cas
Des Pets
Però
D'altres
Doncs que sí que van arribar
A tenir disc més tard
L'any 91
Encara estaven
En maquetes
I així estem parlant dels busquins
Per exemple
Encara no havien fet el disc
Els Pirats
Els Penjats
Tota aquesta gent
Encara anava en maquetes
I els Mittels
No me'n recordo
Si ja havien arribat
Jo crec que els Mittels
Estaven també per aquí
Sí
Però no me'n recordo
Si ja havien tret disc
Encara estaven funcionant
En maquetes
La qüestió és que
Van fer
Un gran servei
Per donar a conèixer
La música d'aquí
La que es feia aquí
A les nostres contrades
I a més a més
La d'arreu de Catalunya
I aquest programa
Doncs la Fórmula
Va tenir molt d'èxit
Perquè fèiem una llista
Des deus més votats
La gent trocava
En directe
I com a premi
El dissabte
Sortejàvem
Fèiem una mena de sorteig
I me'n recordo
Que un dels premis
Vam tenir diversos
Productos
Del que a més me'n recordo
D'una pizzeria
Que em sembla que encara funciona
20 anys després
A la Pulvinar
Sí, i tant
Doncs sí, sí
Que era una de les patrocinadores
Des del programa
I que a més d'un dinar
O un sopar
S'havia regalat
Sí, sí, sí
Era un premi també bastant sucós
En aquest sentit
Un programa fet amb cara i ulls
I amb premis
Doncs cara i ulls
Un bon sopar
Per dues persones
Doncs val la pena anar a votar
Però és que
Veus el moment
En qui va veure
L'any 90
El boom del pop rock
En català
Que si no hagués
Hagut també aquests premis
La gent votava igual
Perquè és que
Era
Era el que hi havia
Havia buigeria
Autèntica buigeria
Va haver
Com
Mira
El que ha passat
Recentment
A la part del Japó
Que va haver un tsunami
Guardant les distàncies
Musicalment parlant
Va haver un tsunami musical
Va sortir tot
El que estava
Amagat
Sí, sí, sí
Va ser un volcà
En erupció
Que de cop i volta
Va explotar
I ens va donar
Conèixer moltíssimes coses
I coses que deien
Ostres, com és possible
Que això estigués guardat
En un calaix
Com és possible
Que no hagi sortit abans
Això mateix
El que passa
Que els grups
Doncs
Es trobaven
En un problema
Molt important
Que no tenien sortides
Mitjats de comunicació
Sort
Sort
I aquí ens penjam
Les medalles
Sempre ho hem fet
I no deixarem de fer-ho
De les emissores
Nosaltres
Les emissores municipals
Que en el seu moment
Doncs vam decidir
Recursar aquest tipus de grups
Cosa que les altres emissores
Doncs pel que sigui
No ho teníem molt clar
Aleshores
Fa 20 anys
Doncs no
I aquí em ve ara
Doncs una cosa
Que vaig veure ahir
I que en certa manera
Fa ràbia
No?
Sí
Estàs content
Perquè
Doncs al final
Han baixat el burro
Se n'ha donat compte
Que s'ha de defensar
La música del país
Però fa 20 anys
No tenien aquesta actitud
Fa 20 anys
Els mediats de comunicació privats
I els públics
Però públics potents
Com és el cas de TV3
Doncs
Només s'ha fet ressò
Des casos puntuals
Per exemple
Si hi havia un concert
Al plaer Sant Jordi
Que hi havia més de 20.000 persones
Doncs hi anàvem
Però
Era puntual
Però al dia a dia
No tenien ressò
Ni a Catalunya Ràdio
Ni a TV3
Ni a...
Els hi costava una miqueta
No?
Molt
Molt
I el que vaig veure ahir
Fa set de ràbia
Perquè mirant en perspectiva
Dius
Ostres
Això fa 20 anys
Per què no ho feien?
Ahir per exemple
Doncs al Telenotícies migdia
Un espai que té molta audiència
Es van dedicar
Als de TV3
Doncs a promocionar
El disc
Que surt avui
De Desmanel
I això doncs
Fa 20 anys
Seria impensable
Que deixessin un espai
Per un grup del país
No?
O que
Que dos per tres
Per exemple
Que en el 33
Més que potser
D'altres cadenes
Depèn de quina hora agafis
O en la TDT
Aquesta
THT
Aquesta que està en proves
Ara també de TV3
Sí, hi ha altra definició
Exacte
Que puguis arribar a veure
Un concert sencer
Per exemple
Dels amics de les arts
Sí
O d'altres concerts
És el que dèiem
Lluís
Abans era impensable
Totalment impensable
I per això
Va bé
Recortar-ho
Perquè
Sembla ser
Que avui
Doncs
Tot està
Bé
Normalitzat
Més o menys
Normalitzat
Encara queda molt de camí per fer
Però si comparem amb fa 20 anys
Doncs avui
Avui dia és glòria
No?
Sí, sí, sí
Va bé remarcar-ho
Va bé remarcar-ho perquè la gent
Els que no han viscut aquesta època
De fa 20 anys
No es pensin que tot eren flors i violes
I que doncs els mitjans de comunicació
Tots recolzaven la música del país
I no, no era així
I nosaltres doncs
No, és que a vegades ens fem pesats en aquest sentit
Però som testimonis d'una època
Que estàvem sols defensant aquest tipus de música
I els grups
Si vas a preguntar a ells
Ho reconeixeran
Que gràcies a la...
No a nosaltres
A totes les emisores municipals
No, no a totes
Van fer un gran servei
I bé
Van obrir moltes portes
Que en aquell moment estaven tancades
I no tancades perquè no hi hagués un interès
Sinó potser per una desídia
La música catalana
O la música cantada en català
Que seria el seu
Perquè a la música catalana
Hi havia molta gent
Productors que cantaven en castellà
I sí estaven punxant
Perquè sí que es posaven
I fins i tot tenien molts èxit
Però la música cantada en català
No es veia bé
No
O almenys va costar molt
Va costar molt
Perquè sempre
Potser
Perquè
Això és allò que dèiem
Fa alguns capítols enrere
Perquè potser
Sempre s'havia creat
Entre cometes
La història
Que la música en català
Són els tòtems
Que comentàvem
Te'n recordes?
Sí
Maria del Marbonet
Etcètera
Guillermina Mota
I també ve donat
Però hi havia altres històries
Dintre de la música cantada en català
Sí
Ve donat per les modes
I en aquell moment
A finals dels 80
Comencem dels 90
A Barcelona
Ciutat
Allà on estaven redicats
Els principals mitjans de comunicació
Tant privats
Com públics
La moda
Era que els grups cantaven en castellà
I això era el que estava ben vist
O anglès
O anglès
Aquesta també era una altra
I aleshores
Doncs el que venia
Doncs era
Loquillo
Último de la fila
I grups que
Ho respectem
I està molt bé
No, no, és fantàstic
Però el que passa
Que el que pot ser
Una cosa
Que pot ser complementària
Pot ser que
Està bé que estiguin tots
Doncs en aquell moment
Una cosa
Feia treure l'altra
I el fet
Que el de moda
Eren aquest tipus
De músiques
El que estava
No de moda
O no estava ben vist
Era el roc
Que per els de Barcelona
Veien com perifèric
O en certa manera
De poble
Pensa que els Pets
Quan van sortir
Tenien l'etiqueta
Roca Agrícola
Sí
Sí que també
En certa manera
S'ho van posar ells
Però això només va passar
Amb el primer disc
Després doncs
Ja van intentar
Ser un grup normal
I corrent
Però ni amb el segon
Ni amb el tercer disc
Van entrar a Barcelona
Jo me'n recordo
Les entrevistes
Que els fèiem als Pets
Al principi
Sempre ho comentaven
Els problemes
Que tenien
Per entrar a Barcelona
I qui diu els Pets
Doncs altres grups
De la perifèria
Sopa de cabra
En el cas de Girona
O la gent de Vic
I aleshores
Doncs què passa
Doncs ens va costar molt
Va costar molt
Entrar a aquests mitjans
I nosaltres doncs
Vam fer aquesta feina
Que van deixar de fer
Altres mitjans
I una de les llavors
Que vam plantar
Va ser aquest bacallà
Que va tenir
Molt molt de ressò
I molt d'èxit
I si algú que ens escolta ara
Si algú que ens escolta ara
I recorda
Aquest programa
Fa 20 anys
Segur que estarà
El 100%
D'acord amb nosaltres
Ha arribat
Ha arribat
Ha arribat
L'hora de
Posar el bacallà
En remull
Bacallà en remull
El programa més refrescant
Del pop rock català
Que el sol
Era el matí d'agost
Era el matí d'agost
Déu-n'hi-do
Aquest és el remull
Ja, eh?
I compta les gavines
Compte les gavines
Compte les gavines
Que venen volant, eh?
Sí
Aquesta és la versió estiu
I que va tenir com a primer programa
El 17 de juny del 91
O sigui, quan ja s'acostava l'estiu
Vam engegar
O més que engegar
Vam treure el bacallà de la llauna
I el vam posar
En remull
Home, clar
És que s'havia de refrescar
Si no malament
Feia massa calor
Doncs la carete
I torna a sortir
El director del programa
Sí
Qui us està parlant
El director de les obres
I també la col·laboració
Del Joan Maria Bertran
Que encara també corre per aquí
Perquè és la vida
I una pregunta
Que si deus de preguntar tothom
Clar, de dilluns a divendres
Com es muntava aquest programa
Segurament que
Com has dit
Més o menys
Ens has explicat, Lluís
Teníem aquesta llista d'èxit
Les trucades
Clar, també hi havia les entrevistes
Però encara el cap de setmana
Que era una espècie de resum
Una agenda gran
Perquè, Déu-n'hi-do
De cara a l'estiu
La d'actuacions i concerts
Que es van destapar, també
Sí
A veure
La cosa anava així
Durant la setmana
Doncs llegíem la llista
Rebíem trucades
I
Comentàvem, doncs, alguna cosa
Que havia passat
Però era més aviat
Repàs de la llista
I el repàs de la llista
Evidentment
Doncs posaven trosos
Fragments
Descantants, no?
I
Arribava el cap de setmana
I era festa major
Perquè, esclar
Era el moment
De fer una mena de agenda
Però gegant
Perquè, aleshores
De concerts de música en català
N'hi havia
Per sortir amb com bolets
Per qualsevol poble
A més, una de les coses
Que potser més m'agradava
Era que
Fins i tot els més petits
També es deien
Sí
Potser no s'hi anava
Però clar, era molt difícil
De compaginar
Agendes
Per anar
Però també
Se comentaven
Si hi havia un grup
Que havia sortit
Nou gavalls

Nosaltres

Una agenda
De molt completa
Perquè va ser una col·laboració
Tarragona
Reus
Que
Que ha passat

De les primers
És el primer
I havia connectat
En nosaltres
Així en cadena
Ràdio Mòciclub de Reus
Ràdio El Forge
I em sembla que
A Ràdio Canvils
També s'hi va apuntar
I em deixo
Algui de Ràdio Hospitalet
També
Era que t'anava a dir
I crec que
Arran precisament
D'aquesta primera experiència
Que va ser força bona
Després va haver
Varios programes
No, varios no
Un programa
En el qual
Doncs es feia
La connexió
Aquesta
I clar, cadascú
Deia les seves notícies
Des de la seva pròpia ràdio
Però bueno
Era una manera
De tenir comunicats
O d'entrar
En xarxa
Doncs diferents llocs
De la ciutat
Estava molt bé
Perquè nosaltres
Fa 20 anys
Doncs possiblement
La nostra potència emissora
No era tan
Tan potent
La redundància
Com pot ser ara
I aleshores
Pensem que
Encara estàvem
Doncs
A la part alta
I
La nostra
Diguéssim
Emissió
No era molt potent
Aleshores
El fet de poder sortir
Per Reus
Ja agafàvem
Doncs la zona
Al Baix Camp
Al Forja
Cambrils
L'Hospitalet
Anàvem ja gaire bé
A la frontera
L'Hospitalet de l'Infant
A la frontera
Sí, sí, sí
Sembla que ja marxàvem
Ja, ja marxàvem
Sí
I aleshores
Doncs esclar
Va ser
Un programa
Que també va tenir
Molt de resò
En aquest sentit
Que a més
A més
Que es va muntar bé
Al fer-ho en cadena
Doncs va tenir
Un seguiment molt àmpli
I les trucades
Ho reflectien
Perquè ens trucaven
Gent de Valls
De Reus
De Cambrils
De Salou
De Tornar en barra
No, no, no, fantàstic
I aleshores
I aleshores dius
Ostres, com pot ser
I gràcies a aquest treball
En cadena
I bé, bé, això també s'ha de dir
Que va ser
Si no
Sinó un dels primers
És el primer que es va treballar
Així en àmbit local
De emissores municipals
De connectar en cadenes
Que sàpiguis, Lluís
Que m'estàs posant
Les dents llargues
I això vol dir
Que amb la Iolanda
Amb l'Ester
O amb la Sandra
Hem de connectar amb elles
Via telefònica
O que vinguin aquí
Durant aquest programa
Perquè es parlin
De la seva experiència
Amb el bacallà
Perquè segurament
Que moltes coses
Que tu i jo
No hem comentat
Ens ho explicaran elles
Segur, segur
Experiències de concerts
Moments que
Elles el van frapar
I dius
Això m'ho va encantar
Pensa que
Fent un paral·lelisme
Aquella frase famosa
Que diu
Els millors anys
De la nostra vida
Doncs jo pràcticament
Bé, ja tenia una edat
Aleshores
A veure, no era adolescent
I aleshores
Tot i així
Ja em va marcar molt
Em va marcar molt
Aquesta experiència
D'aquest projecte
De ràdio
Però si a mi em va marcar
Que ja tenia una edat
Imagina't una persona
En 16 i 18 anys
Clar, que comença
D'alguna manera
Sortir
Entre cometes
De l'ou
Diguem-ho així
Segur que sí
Quan puguis entrevistar
La Sandra
L'Ester
O la Iolanda
Segur que això
Ho resucaran tota la vida
En positiu
Segur
Que els va marcar
Però en positiu
Perquè són d'aquestes coses
Que ens poden oblidar
Doncs Lluís
Jo no sé si tens
Alguna cosa en vista
De cara a un quart capítol
Alguna cosa
Que puguem anunciar
O no?
O anirem treballant?
Anirem treballant
Sí?
Aquesta idea
De la xarxa aquesta
Hem d'esbrinar
A veure
Quant de temps va durar
I a veure quins altres programes
També ho van fer
I a veure si podem connectar
No en xarxa
Perquè seria
Però almenys
Amb algun dels directors
Que en aquell moment
Estaven a les emissores
Per poder comentar
I parlar amb ells
Estaria bé
Mira, ara penso
En una persona
El Jurep Cartanyà
Que encara està
Lligat amb això
Amb el que va ser
Ràdio Mociclub
Que ara és
Ràdio Mociclub
Que ara és Punt 6 Camp
Ah
Doncs mira
Podríem comentar amb ell
Que vingui un dia
És el cap de programes
O el director
Però bé
Té un càrrec de responsabilitat
En aquesta emissora
I aleshores estava
Doncs això
Era un dels que portava
La connexió
A Ràdio Mociclub
I també estava
Amb això
De l'espai
De música en català
O sigui
Que una entrevista
Amb el Jurep Cartanyà
L'hem de fer
I estàs tu també convidat
O sigui
Vine
Segur que ens parlarà
Sobre l'espai
De música en català
La col·laboració
Que va tenir amb nosaltres
I aquest programa
En quedant en xarxa
Que va estar molt bé
Lluís
Moltes gràcies
Per aquest tercer capítol
I esperem un quart
I un cinquè
Que hem de recordar moltes coses
Hem de fer viva
La història de la ràdio
I tant
Són 25 anys de ràdio
I hem passat moltes
Moltes coses
Gràcies
Adéu-nos
Adéu-nos
Adéu-nos
Jo et faria
Una cançó d'amor
Però qualsevol cosa
Que et digués
No seria original
Ja ho haurien dit els Beatles
En el Sargent Peppers
L'Only Heart Club
I a vegades
I a vegades
Els ocells fan cagarades
I a vegades
T'estimo però
No m'agrada
I a vegades
I a vegades
Penso si mai
No la cagues
I a vegades
Ai se'n cremen
Les torrades
No m'agrada
No m'agrada
Però això ho tinc
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
De somriure
Que ta mare
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
A fer aquell plat
Que t'agrada
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
A canviar el paper de vàter
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
A tirar-te algun pirop
Però pujant a pender
Jo et faria
Una cançó d'amor
Però qualsevol cosa que et digués
No seria original
Ja ho haurien dit els Beatles
En el Sgt. Peppers
L'Only Heart
Club Bell
I a vegades
Els ocells fan cagarades
I a vegades
T'estimo però no m'agrada
I a vegades
Penso si mai no la cagues
I a vegades
Va i se'n cremen les torrades
Però això ho diu
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Només de tant en tant
25 anys de ràdio
Pocs minuts ja ens separen
del punt de les set de la tarda
i hem d'anar per feina
Són tres els temes que sempre ens porta
el nostre company Joan Maria Batran
per repassar un altre dels anys
La setmana passada i aquesta
L'any 1989
Madona és d'aquelles artistes
Per les que no passen els anys
Ja l'any 1989
Triomfava amb aquest
Laika Pryor
L'escoltem ja per començar
Aquest repàs
Als 25 anys de música
A Tarragona Ràdio
La vida és un mister
Everyone must stand alone
I hear you call my name
And it feels like home
When you call my name
It's like a little prayer
I'm down on my knees
I wanna take you there
In the midnight hour
I can feel your power
Just like a prayer
You know I'll take you there
I hear your voice
It's like an angel sighing
I have no choice
I hear your voice
Feels like flying
I close my eyes
I close my eyes
Oh God
I think I'm falling
Out of the sky
I close my eyes
Heaven help me
When you call my name
It's like a little prayer
I'm down on my knees
I wanna take you there
In the midnight hour
I can feel your power
I can feel your power
Just like a prayer
You know I'll take you there
Like a child
You whisper softly to me
You're in control
Just like a child
Now I'm dancing
It's like a dream
It's like a dream
No end and no beginning
You're here with me
It's like a dream
Let the choir sing
When you call my name
It's like a little prayer
I'm down on my knees
I wanna take you there
In the midnight hour
I can feel your power
Just like a prayer
You know I'll take you there
When you call my name
It's like a little prayer
I'm down on my knees
I wanna take you there
In the midnight hour
I can feel your power
I can feel your power
Just like a prayer
You know I'll take you there
Life is a mystery
Everyone must stand on my knees
I hear you call my name
And it feels like home
Just like a prayer
Your voice can take me there
Just like a mystery
You are a mystery
Just like a dream
You are not what you see
Just like a prayer
No choice
No choice
Your voice is gonna take me there
Just like a prayer
I'll take you there
Just like a prayer
I'll take you there
I'll take you there
I'll take you there
Let the choir sing
Just like a prayer
I'll take you there
Oh, oh, oh
Yeah
I'll take you there
Oh, oh, yeah
I'll take you there
I'll take you there
Just like a prayer
I'll take you there
Oh, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Fins demà!
Just like I'm used to me, you are a mystery, just like a dream, you are not what you see, just like a bear, just your voice can take me there, your voice can take me there.
I és que amb unes arrelses i així ja es pot tenir una carrera musical com la que té actualment Madonna.
Laika Pryer aquí mostrant-nos ja la seva maduresa musical a l'any 1989.
Laika Pryer, la cançó que donava nom en el seu llarga durada del qual doncs es va eslleure més d'un i més de dos èxits.
Laika Pryer és el que m'ha escollit per recordar aquest final de dècada dels 80 de Madonna com a èxit internacional.
I ara potser anem a l'altre extrem d'una artista ja reconeguda a un grup d'aquells o a un dels grups que sorgien a un estiu sense saber d'on i que triomfaven i tal com triomfaven desapareixien.
Estic parlant, per exemple, d'aquest de refrescos que ens portaven una cançó que va sonar molt i molt, que encara recorda ara, eh?
Aquí no hay playa.
Ara dels de refrescos ja no se sap res de res.
Aquí ha quedat, però, la seva cançó, Aquí no hay playa.
Podéis tener retiro, casa, campo y ateneo, Podéis tener mil cines, mil teatros, mil museos, Podéis tener corralas, los ganillos y chulapas, Pero al llegar a coste, vaya, vaya, aquí no hay playa.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Podéis sentir a gritos, que es la capital de Europa, Podéis ganar la liga, Podéis ganar la Copa.
Afirmaréis seguros, que es la capital de España, Pero al llegar a coste, vaya, vaya, aquí no hay playa.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Y no.
No.
Podéis tener hipódromos, rárame y conflutense, Y al lado la moncloa, donde siguen los de siempre, Podéis tener el mando del imperio en vuestras manos, Pero al llegar a coste y el verano, Podéis tener la tele y los cuarenta principales, Podéis tener las cortes y organismos oficiales, El oso y el madroño, Sibel es torre España, Pero al llegar a coste, vaya, vaya, aquí no hay playa.
Vaya, vaya, vaya, vaya, vaya, vaya, vaya.
Hace tiempo, movida, movida, promovida por el ayuntamiento, Podéis rogar a tierno o a barranco o al que haya, Pero al llegar a coste, vaya, vaya, aquí no hay playa.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya.
Vaya, vaya, vaya, vaya, vaya.
Una cantarella que ha quedat en el subconscient comunicatiu,
quan et diuen allò de baia, baia, i contesta Sakinoi Playa.
I dels refrescos, el sopa de cabra.
Recordant el primer llargadorada que van treure aquell 1989
i amb una cançó que ha perdurat.
Per cert, que el sopa de cabra són notícia aquests dies
perquè diuen que tornen, que tornaran a fer un concert,
es tornaran a ajuntar després d'uns quants anys
d'haver-nos abandonat vilment, tornaran almenys per un concert.
De moment, res de discos ni cap enregistrament,
però els podrem veure en directe al Palau Sant Jordi,
si no recordo malament, el 9 de setembre.
De ben segur, en el seu repertori hi haurà aquesta cançó,
El Boig de la Ciutat.
El Boig de la Ciutat.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
Van acceptar la condemna per majoria absoluta,
Van acceptar la condemna per majoria absoluta,
ni tan sols vaig poder-me defensar.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
Tu ets el Boig de la Ciutat.
Tu l'has matat.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
Tu ets el Boig de la Ciutat.
Tu l'has matat.
L'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
Passem dies i dies aguantant humiliacions.
L'Odi no té força quan s'està sol.
Caure dins d'aquest forat,
d'on que no puc escapar,
em fa cantar per suportar el dolor.
Fins demà!
L'hauré de substituir ara, endavant.
Fins demà!
Fins demà!
L'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú, algú, algú acabi amb mi.
Fins demà!