Fins demà!
Sembla que s'ha establert com un costum, com una cita fixa en el calendari,
la final del concurs La Cerdana de l'any, que aquesta vegada va tenir lloc dissabte passat a Granollers.
Això ja s'havia aconseguit als anys 70 i 80, fins que la desaparició de la missa organitzadora Ràdio Juventut
va comportar tan bé que s'estronquessin aquelles convocatories que havien aconseguit interessar molts seguidors.
Amb la nova etapa, impulsada per la Federació Sardanista, sembla que s'ha aconseguit reprendre el fil.
Tot i algunes diferències en aquella primera etapa, sobretot per l'ús de les noves tecnologies
i algun detall de les bases, l'essència és la mateixa.
Fer competir les noves sardanes estrenades al llarg d'un any per un sistema d'eliminatòries
mitjançant el qual, emeses per diferents emissores, cada setmana, els vots dels uïdors són els que decideixen.
Tot això amb un final, aquest que comentàvem, el vot dels assistents en un acte, en un concert, són els que decideixen.
Això, aquest concurs, sempre ha estat polèmic i sempre ho serà, perquè no pot ser d'altra manera
quan hi ha competició i, sobretot, quan s'hi barregen composicions d'estil molt diversos,
des de peces, intrescendents, musicalment parlant, però d'impacte de cara al ballador,
fins a sardanes d'un innegable interès qualitatiu, amb tot un seguit de gradacions intermitges.
Això combinat amb un públic també divers.
Tot plegat provoca uns resultats que a vegades poden semblar injustos,
que no es comprova que queden escloses sardanes francament fermes.
Els organitzadors insisteixen a dir que allò que importa és abans que res,
que amb tot aquest muntatge s'aconsegueix divulgar les sardanes noves,
siguin de l'estil que siguin.
Segurament el millor és prendre-s'ho d'aquesta manera.
De concursos musicals, de fet, ja n'hi ha, i potser el que els caldria,
aquests concursos, és que s'adaptessin a les necessitats de donar a conèixer
més les obres que premien.
De totes maneres, el resultat d'enguany de la sardana de l'any no està gens malament.
El Premi a la Popularitat per a una sardana senzilla però digna.
I el Premi de la Crítica, una obra de qualitat i amb ganes de sonar diferent.
I les dues, d'autors joves. Balans, doncs, ben positiu.
Doncs, novament, benvinguts a una nova edició de l'1, 2 i seguit,
les 753, a la sintonia de Tarragona Ràdio,
com cada dissabte, els dominges, amb la repetició corresponent.
Parlem-nos de sardanes, dels bars, de música per a cobla.
I avui amb la Sílvia, el control de so,
i un servidor, l'Àngel, en el guió i presentació.
Un programa en el qual parlarem de molt diverses coses,
i a mica a mica comprobarem com l'activitat es va engrescant,
i promet engrescar-se més les properes setmanes.
Fem un ràpid, abans, un ràpid resum dels continguts del programa.
I un resum que, com us deia ara mateix,
no pot ocupar-ho tot, evidentment,
tot el que us tractarem al programa,
pot ser destacar que parlarem, esclar, de la sardana de l'any.
Tornarem a escoltar les sardanes guanyadores,
i us donarem a compte del resultat d'aquesta final,
que va tenir lloc dissabte passat a Granollers amb molt d'èxit,
malgrat la forta competència d'aquella altra final de futbol,
però que tot i que no arribaven a coincidir totalment en l'horari,
sí que una miqueta, una miqueta es van solapar.
Però amb ganes, doncs hi havia temps per tot,
i hi va haver gent, prou gent en aquella final doble, de fet.
En parlarem, esclar, d'aquí una miqueta.
I ja pensarem coses per al proper cap de setmana.
Una nova edició, la segona, però que promet ser reforçada,
del Múdet, aquella mena de combinat
de les més diverses maneres d'entendre la música i la dansa,
sobretot la dansa tradicional, aquí a Tarragona.
Doncs ocuparan tot el proper cap de setmana.
I encara pensarem coses per més enllà per l'estiu.
La pleca internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics
ja es comencen a saber coses i ja fa temps,
doncs, evidentment, que se sabia també
que es faria aquesta vegada gran oble.
D'això i molt més, des d'ara i fins a la una de la tarda.
Anem a començar amb música.
I si la setmana passada anunciàvem la primera sardana
que vam emetre com un clàssic, obra de Josep Cederra,
evidentment un autor que mereix aquest qualificatiu,
pel que fa a la que escoltarem ara mateix,
podem dir el mateix, corregit i augmentat,
perquè sens dubte que es tracta d'un dels títols
més coneguts de tot el repertori sardanista.
També és una de les sardanes més engrescadores per ballar,
qualitat que segurament ha estat l'element bàsic
per a aquesta popularitat.
Parlem de sota el Mas Bontós,
escrit l'any 1955
i dedicada a un mas proper
on residia l'autor, Jaume Bonaterra.
Des de llavors ha estat interpretada infinitat de vegades
i enregistrada també en nombrosos discos.
Una de les últimes versions és aquesta,
de la cobla, la principal de l'abisbal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
el concurs, la sardana de l'any del 2010.
Fó al Teatre Auditori de Granollers,
on la sardana l'Ancís del Ripollès
del compositor impordanès Josep Coll
obtenia el Premi Popular d'aquesta edició
segons els vots dels assistents
a les dues sessions que s'hi van celebrar.
D'altra banda, la sardana Please Don't Stop the Music
del també impordanès Martí Mont
va obtenir el Premi de la Crítica.
Aquest premi el concedeixen els col·laboradors
de les 33 emissores que en guanyen
difós durant tot l'any les eliminatòries
com és el cas de Tarragona Ràdio.
L'exècit del Premi Popular va ser
per a Ginesta Florida del mestre Jordi León
i l'exècit del Premi de la Crítica
va correspondre a la sardana
aniversari daurat del compositor Marcel Artiaga.
En total es van escrotar
830 paperetes exactament,
de les quals dues van resultar nules.
La sardana guanyadora en va obtenir
219 d'aquests vots, mentre que
la situada en segon lloc, l'esmentada Ginesta Florida
de Jordi León, en va tenir 116.
Després van situar-se
per a Lionel Roig de Joaquim Sons
amb 87 vots, Please Don't Stop the Music
de Martimón, amb 89.
El millor tresor de Joan Lázaro, amb 69.
Joves triomfants, de Lluís Alcalá, amb 58.
Marinera i sardanista, de Miquel Tudela
i Radeus Jove, de Carles Santiago,
van empatar 56 vots.
Aniversari daurat, de Marcel Artiaga,
en va rebre 42.
i finalment, Fidelitat Sardanista,
d'Albert Font, en tingui 26.
La sardana de Josep Coll,
la guanyadora és un encàrrec
de l'agrupació sardanista de Ripoll,
per homenatjar els 19 pobles del Ripollès,
una comarca en forta tradició sardanista.
En paraules del mateix Coll,
és una sardana festiva,
amb un can a motiu als llars,
a càrrec de la tenora,
seguida de l'estructura clàssica
de trompetes i fiscorns pel salt.
Josep Coll Ferrando va néixer a Fuixà,
l'any 1976.
El seu pare, Ramon,
ja era instrumentista de Tibla,
i en Josep, de ben menys,
iniciant el món de la música,
i com a intèrpret de tenora,
foc guanyador de la beca
per a joves interprets
de la Fundació Josep Maria Bernat.
Ha estat a les cobles,
foment de la sardana,
a Flama de Farnès,
i actualment a la ciutat de Girona.
Actuant sempre com a primer tenora.
L'any 2008 recordem que ja va guanyar
la sardana de l'any
amb la sardana al mestre Puigferrer.
I ara escoltem la sardana,
guanyadora d'en Josep Coll,
l'encís del Ripollès,
tal com la va interpretar
en aquella festa final,
la Cobla Marinada.
de la sardana al mestre Puigferrer.
de la sardana al mestre Puigferrer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ve't aquí l'agenda de l'1-2 i seguit,
una agenda en la qual destaca sobretot
la gran quantitat i qualitat dels aplecs
d'aquestos propers vuit dies.
Comencem avui mateix, dissabte dia 4,
84 aplec de Calella, la primera sessió, perdó,
la segona l'endemà diumenge.
Ja sabeu que des de fa uns anys aquest important aplec
ofereix no només aquesta doble sessió d'aplecs,
sinó també una esplèndida oferta molt atractiva
per poder fer l'estada a Calella a la nit
amb hotels, amb preus molt competitius.
Jo vam comentar això en un anterior programa
i ho vam parlar, per exemple, amb la gent del Casal Tarragoní,
que a hores d'ara ja deuen estar a punt de marxar
cap a Calella per participar en aquest cap de setmana tan intens.
La sessió d'avui, que és tarda i nit,
és el passeig Manuel Puigbert amb les cobles Marinada
i Jovaníbola de Sabadell.
Però avui també hi ha el 15 plec del Macelles,
a la tarda a la plaça de la Sardana,
i a la nit al pavelló Polivolent amb la cobla contemporània.
I el 23è plec de Pantellós,
a les 7 de la tarda i a dos quarts d'onze de la nit,
al centre assistencial amb la cobla Reu Joga.
Demà diumenge, el 36è plec de l'Escala,
matí i tarda al passeig Lluís Albert,
amb les cobles de la ciutat de Girona,
la Flama de Farners i la principal de l'Escala.
I la segona sessió,
del 84è plec de Calella,
matí i tarda al Parc del Mau aquesta vegada,
amb les cobles Marinada, Jovaníbola de Sabadell,
i s'hi afegiran els mongrins
i la principal de l'Ebisbala,
amb concurs de colles improvisades.
I una plec també aquí,
a les comarques targonines,
el que crec que és la plec més veterà.
47è plec de primavera de Bràfim,
a les 12 del migdia,
i a les 5 de la tarda a l'ermita de Loreto,
amb la cobla Reu Joga,
per cert que coincidint amb la plec,
i com un atractiu més,
al mateix lloc,
s'hi celebrarà la Fira de la Cirera.
Passem el proper cap de setmana,
i també amb aplecs i amb molts aplecs.
El dissabte,
el 17è plec de les Violetes del Bosch,
a Barcelona,
el que organitza aquesta colla sardanista,
tarda i nit,
el pla de la catedral,
amb els cobles Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
Marinada i la principal del Llobregat,
amb concurs de colles improvisades.
També la plec conjunt,
Caldes i Palau Solità i Plegamans,
que organitzen cada any aquests pobles,
i amb una localització diferent en cada ocasió,
tarda i nit,
aquesta vegada al Parc de Can Rius,
de Caldes de Montbuí.
Serà amb les cobles Genisenca,
Vilagolesa i Ciutat de Terrassa,
amb concurs de colles improvisades.
I també el 17è plec de Cap Pont,
a Lleida,
tarda i nit,
el Parc dels Somriures,
amb les cobles Vell Puig,
Cobla, Municipal de Lleida i Vents de Riella,
amb concurs de colles improvisades
i exhibició de punts lliures.
I finalment,
el diumenge,
diumenge dia 12,
el 26è plec de Toluges,
a la tarda,
el Parc de Clerfant,
amb les cobles Milenària i Tres Vents,
el 49è plec de la Bisbal d'Empordà,
a matí i tarda,
al passeig de Maribel Nespré,
amb la Bisbal Jove,
la Juvení Bola Sabadell,
els Montgrins i la principal de la Bisbal,
amb concurs de colles improvisades
i actuació dels alumnes de l'escola de Cobla.
Un altre plec prou lateral,
el 43è plec de Cornellà de Llobregat,
a matí i tarda,
al Parc de les Aigües,
amb l'escola Ciutat de Cornellà,
la principal de Llobregat
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
i amb concurs de colles improvisades també.
Un plec, potser aquest dels més batenants
de tot el país,
el 83è plec de la Sardana d'Igualada,
a matí i tarda,
al passeig Verdaguer,
amb l'escola Ciutat de Girona,
amb Maricel i Ciutat de Terrassa,
amb concurs de colles improvisades igualment.
I l'a plec de les comarques tarragonines
del proper cap de setmana,
serà l'11è plec de la Vila d'Altafulla,
a les 11 del matí i a les 4 de la tarda,
al Parc del Comunidor,
amb l'escola Reu Jove i Cossatani,
amb dinar de Germenor,
rifes durant tot el dia
i concurs de colles improvisades.
Les sardanes seran de 7 tirades.
Pel que fa ballades de sardanes,
demà diumenge a la 1 del migdia,
Serral, a l'Ermita dels Sants Metges,
amb la Cobra Municipal de Lleida.
Dissabte vinent,
a 2 quarts de set de la tarda,
a Reus, a l'Esplai,
amb la Cobra Reus.
I el diumenge a dia 12,
sardanes a la 1 del migdia,
a l'Arbós, a Can Juliu,
amb la Cobra Reus.
I a 2 quarts del vespre,
a Tarragona,
a la Rambla Nova,
amb la Cobra Contemporània.
En parlarem més a les notícies,
perquè aquesta ballada forma part,
de fet,
és la festa de cloenda del Múdet,
que se celebrarà el proper cap de setmana.
Passem als concursos de colles.
Demà diumenge,
a les 12 del migdia,
a Sant Feliu de Llobregat,
a la plaça de la Vila,
territorial,
comarques barcelonines i colles lliures,
amb la Cobra,
la principal de Terrassa,
a la 5 a Camprodon,
al parc Mare de la Font,
territorial,
comarques gironines i colles lliures,
amb la Cobra Bisbal Jove.
I el proper cap de setmana,
el dissabte dia 11,
a les 10 de la nit,
a Plamós,
a l'esplanada del Mollvell,
territorial,
comarques gironines i colles lliures,
amb la Cobra Flama de Farners.
I el diumenge,
dia 12,
a les 6 de la tarda,
i bars d'Urgell,
a la plaça d'Octor Sagarra,
Campionat de la Terraferma,
i colles lliures.
Aquesta ocasió,
amb la Cobra Salvatana.
I l'última pàgina de l'agenda,
ens parla d'esbars avui mateix,
a les 8 del vespre,
a Vilaseca,
al Castell,
Valls Vullcentistes,
a càrrec del grup de dansa tradicional catalana,
Ramon d'Ulsina,
de Vilaseca mateix.
Demà dissabte,
perdó,
dissabte vinent,
dia 11,
se celebrarà el Muda,
on els esbars tenen molt de paper,
dissabte i diumenge,
recordem-ho,
però, com he avançat abans,
en parlarem després de les notícies.
El dissabte,
dia 11,
sí que avancem ara ja,
i ho anunciem ara,
que a dos quarts de la nit,
a l'Arbós,
a la plaça de la Badalota,
hi ha electoral esbar Sant Julià,
de l'Arbós mateix,
i també ex d'en Saires.
El motiu és aquesta actuació comemorativa
a l'Arbós del lliurement del guardó
dels 50 anys
per part de l'agrupament
d'esbars d'en Saires.
Serà amb l'acompanyament de la COBLA
la principal de Llobregat,
dirigida per Jordi Núñez.
I una nova pàgina musical
a l'1, 2 i seguint,
i ara amb una magnífica sardana
de Manuel Sedarra i Puigferrer.
És una peça de la seva primera època
com a compositor,
de l'any 1950 concretament,
i malgrat les seves qualitats
i que durant força temps
era interpretada sovint,
actualment ja és més difícil
trobar-la en algun programa.
Es tracta d'Elita,
una composició que s'allunya
de la mena de sardana
que acostuma a agradar
al públic de plaça
i probablement el de concurs de colles,
tot i que aquesta és
un àmbit en el qual
durant un temps
havia sovintejat.
La veritat és que no resulta fàcil ballar-la,
ja que requereix molta atenció
als d'Ensaires
i que potser era un dels motius
que alguns la programaven
i són aquelles paradoxes
que a vegades es produeixen.
Bé, tot un debat que podríem fer-ne.
Escoltem-la ara interpretada
per la cobla,
la principal de l'Ebisbal,
l'Ita.
per a fer-ne xerr.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de l'Aplec
que ha estat confirmat
per fonts oficials de l'organització
que és l'associació Adifolc
que també portarà el conjunt al grupet
com a formació per fer
Vallfolc, amb la particularitat
que s'ampliarà per conformar-se com a coble
com autèntica coble, potser
si una mica sui generis per les demostracions
i ballades de sardanes
la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics
d'hivern del 68
potser els més veterans ho recordaran
rebrà doncs grups de cultura catalana
que actuaran entre el 4 i el 6 d'agost
l'entitat promotora ha fet públic
el programa d'actes encara que és
l'espira de la confirmació per part dels grups
escollits per prendre-hi part
com ara les colles sardanistes
aquesta dada curiosa
és que el grupet
que és un conjunt format per
Flavial i Flauta, Tenora i Violí
Percusions, Violoncel i Fiscorn
una pianista
són d'aquests
munt de grupets que en definitiva
i grups d'iversa mena treballen
la música folga del país
però que aquesta vegada
s'ampliarà amb el tenorista Jordi Molina
també director de la Bisbal Jove
el Fiscor Neire Òscar Colomé
el Tiblaire Carles Santiago
i els seus fills Roger Trompeta i Marc Contraballs
tot això per a fer aquesta mena de cobla particular
per la qual s'han encomanat arranjaments específics
de Jordi Paulí, Carles Santiago, Jeróni Velasco i Joan Margalef
de ser tanes escrites per a aquests autors
i malauradament una setmana més
hem de parlar d'algú que ens ha deixat
i altra vegada anant al Vendrill
i a la colla d'en Saires del Penedès
un altre dels fundadors
d'aquesta ja veterana i prestigiós entitats
i fa una setmana anunciàvem
que havia mort Quimbo als 83 anys
aquesta vegada és un altre personatge
dels que ja fa tants anys
van arribar a fundar aquesta colla
en un temps realment molt difícil
el Jordi Pell
el Jordi ens diu en la gent dels Ensaies del Penedès
és una persona molt coneguda
i molt volguda al Vendrell
perquè formava part del teixit cultural de la vila
però la faceta més coneguda
potser era que durant més de 20 anys
va ser director del Cor Orfeo Perroquial
també eren celebres les seves ballades musicals
en què combinava la història
amb la música del piano que ell mateix tocava
havia escrit dos opuscles
titulats de la Sardana
temes d'algunes històries vendrellanques
i al Vendrell una vila amb molta sort
era cofundador dels Ensaies del Penedès
com dèiem
i també historiador de la Sardana al Vendrell
per cert que personalment
puc afegir que era una persona molt oberta
en aquest sentit
a vegades els historiadors
o els que treballem en aquests temes
som una mica gelosos de les nostres feines
i personalment
vaig anar a parlar amb ell
per fer un treball
que vaig haver de realitzar
fa uns mesos
i realment va ser un home
que va col·laborar
de manera esplèndida
en aquest aspecte
parlant-nos de les Sardanes
al Vendrell
el Jordi Bell
doncs descansi en pau
i fa poc també parlàvem
d'un web singular
a 3B dobles baixes
punt a plec virtual
punt net
que seguirà funcionant
com a mínim un any més
aquesta seria el titular
si a l'última vegada
que en parlàvem
dèiem que aquest web
plegaria
quan caduqués el servidor
per causa de les dificultats econòmiques
ara es pot confirmar
la seva continuïtat
el seu responsable
en David Mola
ha confirmat
que una donació anònima
ha permès salvar
aquest projecte
que recordem-ho
el que fa
és oferir Sardanes
a les 24 hores del dia
segons indica
es va rebre un mail
en què se li explicava
que un grup de gent
havia aconseguit recopilar
un fons
que es destinava
a aquest web
el missatge
estava signat anònimament
i no indicava
quants integrants
formaven part
d'aquest col·lectiu
bé
de fet
es tracta d'assegurar
aquesta continuïtat
d'un mitjà
que era una via més
de divulgar
la Sardana
evidentment
després seguirem
amb més notícies
ara tornarem
amb un altre
espai musical
espai musical
però que té
sintonia pròpia
i un caràcter
doncs també
específic
la relíquia
i a la relíquia
seguim amb el nostre
recorregut històric
pel certamen
la Sardana de l'any
aquesta vegada
aturant-nos
en la novena nit
de la Sardana
la final de l'edició
de l'any 1979
que va tenir lloc
el 10 de maig
l'any següent
el 1980
Lloret de Mar
concretament
el seu papalló d'esports
fa un any
especialment remarcable
perquè per primera vegada
coincidia
el Premi Popular
de la Sardana de l'any
amb el Premi de la Crítica
i no podia ser
d'altra manera
si diem
que es tractava
del plec de tardor
de Conrad Slough
una sardana
que de qualitat
i que des del primer moment
va captivar
tota mena de públic
de fet
nosaltres mateixos
l'hem utilitzat
sempre com a sintonia
de la secció
de la Sardana de l'any
ara però
ja sabeu
que en aquesta sèrie
de records musicals
d'aquell concurs
més aviat ens ocupem
de sardanes finalistes
no guanyadores
almenys del Premi Principal
perquè sí que us proposem
escoltar
la que va ser reconeguda
amb el primer excès
de la crítica
els Volcans d'Olot
de Narcís Paulís
una gran sardana també
que allí va interpretar
d'aquesta manera
la cobla als Montgrins
amb el primer excès
de la sardana
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
I tornem-hi a les notícies. I nosaltres ja ho havíem avançat, però va ser dijous quan es va fer la roda de premsa de presentació del programa del Múdet, aquest festival, per dir-ho d'alguna manera,
Bona nit

Bona nit


Bona nit






Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit