No parem la cadena de muntatge.
Factoria 2.0, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda a tothom i benvinguts un dia més al Factoria 2.0.
Avui és divendres 8 d'abril i obrim les portes de la nostra Factoria
amb més música i entreteniment que mai.
En el programa d'avui i aprofitant que aquest dilluns
comença la 18a edició del Festival Internacional Dixieland.
A Tarragona ens endinsarem en el món del sol, del jazz, el swim o el blues,
entre d'altres estils.
I per això avui ens visiten a l'estudi Raül Cid,
un dels components de la banda Small River Dixie,
nascuda arrel d'aquest mateix festival.
Però en Raül Novesol també ens visita en Javier de la Salut,
director de la Big Bang Jove de l'Aula de Músics de Tarragona
i membre també de la Small River Dixie.
I a l'entrevista ens acompanyarà la Sílvia Sagalà,
que descobrirà, com sempre, la cara més personal i divertida dels nostres convidats.
Però aquí no acaba la cosa.
El Pep Simó i la Núria Jaques ens situaran en el temps i l'espai dels orígens del Dixie
i ens parlaran en què consisteix el festival.
D'altra banda, les nostres noies de les xarxes socials,
l'Anna Sendra i la Laia Bové,
ens repassaran l'actualitat del Twitter i del Facebook.
I pel que fa a la secció de pantalla,
l'Albert Carnisser i l'Anna Arnal ens analitzaran les sèries televisives actuals
i els realities que, com sempre, donen molt a parlar.
I pel que fa a la secció de l'altra cara de l'esport,
la Betal Terriba s'acosta al món dels speakers del futbol.
Soc en Quim Navales
i jo la Maria Santiago.
Esteu escoltant Factoria 2.0.
Engracim engranatges i comencem.
Factoria 2.0
Fabriquem un programa cultural a Tarragona Ràdio.
I aquesta setmana el món polític català està de celebració.
Cent dies fa de l'arribada al govern de la Generalitat d'Artur Mas.
Cent dies on la Generalitat assegura haver marcat territori al govern espanyol.
Mas afirma que Catalunya és forta
i que els catalans no tenim por a la confrontació.
Catalunya es torna a veure submergida en polèmica amb el govern central
i d'això n'ha parlat el nostre expresident Jordi Pujol,
que acusa el govern de Zapatero d'ofegar a Catalunya econòmicament parlant.
I és que si continuem així no sé on podrem arribar.
I continuant amb els 100 dies de govern,
cal dir que la Generalitat de Catalunya ja ha suprimit l'impost de successions,
el que afecta les herències per als familiars pròxims.
Aquesta va ser la proposta estrella de Convergència i Unió durant la campanya
i de moment sembla que ja l'han complert.
I avui portem a la repassada política una mala notícia.
Senyors i senyores, el Partit Popular de Tarragona
ha hagut de retirar el seu vídeo promocional de pre-campanya de l'Alejandro Fernández,
on sonava la cançó d'Alejandro de Lady Gaga.
La companyia de Sony, que és la que té els drets sobre aquesta cançó,
ha fet saber al PP mitjançant un burofax que si no la retiren els demanarien.
Sens dubteu una pena, ja que era, pot ser, el més entretingut que hem tingut últimament
referent a la política d'aquest nostre país.
...factoriatarragonaradio arroba gmail.com
I ara és moment de donar pas a la secció cultural.
Pep, Núria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
I és que avui en la secció de cultura us volem començar a introduir
el tema de l'entrevista d'avui.
Així que, al Factoria 2.0, parlem de Dixi.
Però què és exactament el Dixi?
Doncs el podríem dir que és l'origen de tot allò que actualment coneixem com a jazz.
L'estil es va formar en Noves Orleans a començament del segle XX,
tot expandint-se pels Estats Units a mitjans d'aquest segle.
Però exactament neix el barri, a veure si ho dic bé, de Storyville,
un barri baix d'una ciutat portuària.
Allí la gent solia sortir al carrer i es reunien amb molts locals públics
per ballar i per passar estones agradables.
El que va passar és que, per primera vegada en la història,
es van posar en contacte diferents estils musicals
i en poc temps el barri es va formar un fort ambient musical.
I d'aquí sorgeix el Dixi que avui en dia coneixem.
Van ser les primeres manifestacions de barreges, de rituals negres,
en un món de música popular blanca.
No hem d'olvidar que el Dixi neix en un període i en un territori
marcat clarament pel racisme i un menyspreu cap a la població negra.
Així que l'estil del Nova Orleans es caracteritza
per estar format per tres línies melòdiques,
formades per una corneta o una trompeta, un trombó i un clarinet.
A més a més d'aquests instruments, hi ha un seguit d'ells que ho acompanyen,
com per exemple el baix, la bateria amb percussió, un bango,
una guitarra i de vegades un piano.
Enguany, el Festival Dixi de Tarragona arriba a la seva 18a edició,
però agafem la màquina del temps i recordem una mica els inicis.
Des de ja feia molts anys, Tarragona va optar per l'estil DixiLand
en totes les programacions culturals de la ciutat.
Va ser l'any 1994 quan va decidir començar el festival,
que avui en dia coneixem.
Però el que va caracteritzar el de Tarragona
és que es va decantar més per una especialització de l'Avesant DixiLand,
és a dir, un punt de partida del jazz més tradicional,
fet que comportava una innovació temàtica.
Un viatge per músiques improvisades
i per descobrir gairebé tots els estils de jazz.
I un dels fets que ha caracteritzat des de sempre el festival
és el gran suport que se'ls ha donat
a les bandes de creació artística local.
A dia d'avui, Tarragona compta amb dos big bands pròpies
i amb quatre brass bands i un quartet de clarinets.
I en guany, qui tindrem per aquí per Tarragona?
Doncs des del dimarts 12 fins al diumenge 17 d'abril,
els carrers de la ciutat estaran plens de ritmes
com el boogie-woogie, el hot jazz, el swing, el blues,
les big bands, etc.
En guany, però, hi trobarem les novetats
com la banda Picnic Dixi
o la trobada de big bands de les escoles de música de Tarragona.
I com a proposta central del festival d'en guany,
ens visita la ciutat Eliane Elias,
que vindrà acompanyada per Mark Johnson
i la bateria del reconegut Magnus Ostrom.
Un espectacle que, sens dubte,
ens farà gaudir a tots els amants de la música jazz.
Avui al Factoria 2.0
ens centrem plenament en el festival de jazz d'Ixiland
i per això avui, en l'espai central del programa,
aprofitem per parlar amb diferents músics
que fan possible que aquest festival segueixi endavant.
Abordarem el jazz des de dues perspectives diferents.
Per una banda, parlarem amb en Raül Cid,
membre de l'Esmole River Dixi,
un músic professional que ha apostat fermament per aquest gènere musical.
Però en Raül no ve sol,
ja que l'acompanya el director de la Big Band Jove
de l'Aula de Músics de Tarragona,
en Javier de la Salut,
i també membre de l'Esmole River Dixi.
Nois, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Raül, per exemple,
com va sorgir la idea de crear un Esmole Band a Tarragona?
Bé, més que un Esmole Band,
va sorgir la idea de crear un grup de música d'Ixiland,
arreu d'anar també amb el Javi
a veure els diferents concerts que feien aquí a Tarragona,
i ens agradava bastant aquest estil musical
i vam anar contactant amb diferents músics
i vam acabar formant l'Esmole River Dixi.
I explica'ns una mica,
perquè hi ha l'Esmole Band, la Big Band,
quina diferència hi ha entre les dues
i per què una es diu d'una manera, l'altra...
O sigui, nosaltres sentíem Esmole River Dixi,
és un nom que li vam posar a partir del riu Francolí,
Esmole River, seria Riarol, en anglès,
i som la formació típica estàndard de Dixiland.
O sigui, bàsicament, una Big Band,
són bastant més músics, uns 13...
No, no, no, tira'm un.
Tira'm un.
15... 18.
18.
Nosaltres anem 8, som 10 menys.
I l'estil musical varia una mica,
o sigui, sí que una Big Band pot fer Dixiland,
però bàsicament fa estil...
Estil, doncs, què fa?
Sí, swing o latin, depèn del repertori.
I nals, bàsicament, vam iniciar la nostra croada musical
fent Dixiland i ens vam anar ampliant amb altres estils.
Això que estem sentint és un tema més funky.
Xavi, des de l'aula de música,
quan i per què es decideix apostar per una Big Band jove?
Sí, de fet, abans de la Big Band jove,
que són alumnes que estan a l'aula,
abans existeix encara el que és la Big Band,
diguéssim, la professional,
el que som la majoria de músics de Tarragona,
i llavors des de l'aula, que és l'escola,
van dir de fer una mica com la cantera.
També passa el futbol, amb el Barça, no?
Una mica crear la cantera,
bueno, el Nàstic, va, amb la Pobla,
de crear aquest jovent
que va també adquirint coneixements
amb la sonoritat de Big Band
i que a la llarga, en un futur,
també poden arribar a ser professionals
i a tindre una mica la sultura.
I és molt complicat gestionar
un nombre tan elevat de músics?
Sí, ho és des d'aquest nivell alumnat
o a nivell professional.
Tenim l'avantatge, en aquest cas,
que són alumnes que són bastant obedients.
El ser com una assignatura
s'ho prenen bastant arrajatable,
els horaris i el que diu el director.
De moment m'ha fan cas.
I, bueno, pel que fa a la gestió és complicat,
però entre els músics, sent tanta gent,
com va la cosa per arribar...
Això ja costa més, perquè diuen que la música és l'art de combinar horaris
i certament és això.
Costa bastant perquè cadascú té la seva pròpia vida
i trobar horaris que a vegades no són els habituals.
Estem parlant de partida a les 10 de la nit.
Bé, si posem tothom de la nostra part es pot arribar a trobar.
Raül, si parlem des d'un nivell més professional,
creus que actualment a Catalunya hi ha lloc per a aquest gènere musical
o penses que hi ha molt de camí per recórrer encara?
Hi ha lloc i hi ha camí.
Jo penso que hi ha les dues coses.
O sigui, és un estil de música que encara que no el coneguis
t'acaba entrant, no és molt...
És música del poble.
Amb els seus orígens era la música popular.
Per tant, és música del poble feta pel poble.
Aleshores, crec que és difícil de...
Perdó, és fàcil d'assimilar aquest estil.
I el camí per recórrer, sí,
perquè hi ha molta gent que desconeix aquest estil musical.
Gràcies a festivals com aquests, la gent el va coneixent,
però encara es pot fer més feina.
I amb les molt Riverdixi,
teniu previstos molts volos aquest estiu
o de moment la cosa està tranquil·la?
Home, la previsió és optimista
i la cosa està tranquil·la.
O sigui, no us tenim ganes de que ens surtin,
però està la cosa com està.
O sigui, no només retallant a sanitat,
si et refereixes a això, saps?
O sigui, a nivell cultural és el primer que hem anat retallant
i costa bastant ara...
I també amb el canvi polític que hi haurà,
això també es nota des d'Ajuntaments...
Que hi ha un altre canvi, ara?
Vinga, va!
Tots són canvis.
Compte per atràs.
I pel que fa al festival,
quines coses positives
i alhora també negatives
li trobeu al festival?
Aquesta, primer, que comença amb les negatives.
Oh, eh?
Gràcies.
La d'Oscuro va parlar.
De negatives...
Bé, això és un títol personal.
Clar, si catalogues el festival Dixieland
i justament els caps de cartell
o la molta programació no és Dixieland,
doncs algun quadre, no?
Sí que s'estan adorant que,
si només es fa Dixieland,
es cau en aquella monotonia de l'estil,
s'han d'obrir, lògicament,
llavors aquí és com un peix que es mossega la cua.
Què fem?
Canviem de nom
i no ens diem Dixieland
i obrim a jazz
o alguna cosa passa, no?
Això seria el que no...
A nivell personal penso, no?
Que no...
No ha acabat.
I vosaltres, com a músics,
com a espectadors,
com a participants del festival,
què és el que us agradaria veure
o què espereu veure en aquest festival?
Algun grup que us agradi moltíssim,
que us agradaria que estigués
o que ja estarà i el podreu veure?
Home, l'Esmole River pinta bé aquest any, el festival.
Home, aquest serà el 18è festival
i nosaltres, que des de ben petits ja l'hem anat seguint
i hem crescut amb ells,
hem tingut la possibilitat de veure moltíssima gent
i que és una gran sort que vinguin de fora,
que és on realment el que se cuece a Estats Units
o a Anglaterra o França.
I així com a grups o formacions importants,
doncs la veritat que han anat passant per aquí,
per Tarragona,
i la Dir-t'hi-do simp, per exemple,
que és un gran referent per nosaltres a l'Esmole River,
doncs ja els hem pogut sentir al Metropol.
I què creieu que aporta aquest festival a la ciutat de Tarragona?
Vida, molta vida.
Jo crec que és el fet de trobar-se música al carrer,
ja només això,
i que els nens surten de l'escola,
veuen música, els jubilats,
que ara ja no veuràs parlar,
mira, puguin anar a veure concerts que es fan al carrer.
Vull dir, crec que anima molt aquest pessimisme que estem vivint,
ja només aquest any,
sinó en general.
Veus que estan fent coses.
Creieu que aquesta espontanietat de veure música al carrer
és on raula èxit d'aquest festival?
Sí, al carrer hi ha pubs, també.
Sí, sí.
I restaurants.
Bé, tot el que s'està programant,
com que són espais molt diferents,
i tenen cabuda,
i la gent està de gom a gom,
doncs qualsevol oferta ja està programant.
Sí, el que passa és que el que no és habitual
és trobar-te música al carrer.
El dels pubs sí que poden anar a fer...
Sí que n'hi ha més,
però al carrer està bé tocar
i que no et detinguin per tocar,
vull dir, que hi hagi permís per part de l'Ajuntament
i que puguis anar fent coses.
Una de les coses negatives és que només
és en èpoques comptades de l'any
que pots trobar aquesta cosa al carrer,
música al carrer.
El que dient d'aspectes negatius, no?
Cada cop és més difícil trobar algun local
on anar a poder escoltar música,
perquè o són més petits,
o es van tancant,
falten permisos
i és una mica complicat
poder desenvolupar una tasca cultural musical
amb unes bones condicions.
I així com abans hem parlat de lo negatiu,
positius també n'hi ha, evidentment.
Aquest any s'ha provat de fer lo del pícnic.
Dixin Carmanyola, dixin Carmanyola.
Uia.
Oh yeah.
Allí al Francolí, al parc en obert
i que sigui molt més familiar
el diumenge al migdia.
A veure quina resposta hi haurà,
però que també s'estan obrint
i a veure com pintarà.
Sempre hi ha un pero,
coincideix amb lo del...
Bope Esponja.
Ahí estamos.
Clar, han ficat al mateix temps
a parlar de congressos, Bope Esponja,
i lo del parc Francolí a la mateixa hora.
Llavors, clar, la gent tindrà un dilema moral.
I familiar.
I familiar.
A veure on van els nens.
Clar.
Però bueno.
Feu-vos una mica de propaganda vosaltres.
a l'Esmole River Dixie.
Raül.
Digue'm.
Com pinta per aquest festival?
Home, nosaltres hem fet una renovació total de repertori.
O sigui, presentem un espectacle nou.
O sigui, són tots temes que s'estrenem el dijous, dia 14,
a les 8 de la tarda al magatzem.
Aleshores, crec que és un repte per nosaltres.
Clar, el fet d'haver renovat tot ja diu molt.
Penso que, bueno, portàvem temps tocant cançons que ens agradava molt,
el públic també, però hem fet un pas enllà.
I ara som la versió 2.0 de nosaltres mateixos.
Vull dir que és un espectacle nou.
I Xavier, des de la Big Band jove de l'aula de música,
com es presenta al festival?
Doncs bé, serà una cosa que tampoc s'havia fet mai al festival,
que és la trobada de 4 Big Bands.
Estan els del Cuber, del Vendrell,
l'estudi de música, que són els que organitzen a l'Avent,
i nosaltres.
L'estudi perquè fan 25 anys
i vam voler fer aquesta trobada d'alumnes.
Clar, per ser les comarques de Tarragona,
4 Big Bands no està malament.
I per nosaltres venim una mica rodats ja del festival de Jassarreus
i és una mica allò de, bueno,
una trobada amb 4 i oferir la música d'aquest jovent,
que també té molt a dir.
I un consell per a tots aquells joves
que es vulguin dedicar a la música d'Ixxi,
què els diríeu amb aquells joves?
Realment que escoltin molta música,
que la visquin
i que, si poden, que busquin una altra feina a part d'aquesta,
perquè està molt complicat.
Bueno, també que és deixint una mica dels complexos
que sempre ens passa a tothom, no?
Que quan mirem algú important,
sempre el mirem des de dalt
i nosaltres ens fem petits.
Si anem amb aquesta mentalitat que l'altre és molt millor,
mai es pot avançar.
I, bueno, és ser valent
i aprendre dels grans,
però que a poc a poc un pugui anar creixent també.
Anar fent-se el seu camí, vaja.
I endavant.
Molt bé, doncs, bueno, moltes gràcies.
Abans de passar a la Sílvia,
recorda els nostres oients...
Que el Festival d'Ixilan comença dilluns
i dura fins al diumenge.
Diumenge, sí.
I que els dos convidats d'avui
tenen representació
i us convidem a veure'ls a ells
i, en general, en tot el festival.
Moltíssimes gràcies per atendre els micròfons
de Factoria 2.0
i ara us deixarem amb la Sílvia Sagalà
i el seu concurs.
Doncs bé, Sílvia, bona tarda.
Bona tarda, nois.
Bona tarda a vosaltres també.
Preparats per aquest mega concurs.
Ui, sí.
Quina emoció.
Escolta, jo sabeu que nosaltres,
en aquest espai,
el que volem fer és descobrir
la cara bé dels músics
perquè la improvisació és molt important
en un concert,
per conèixer el públic,
perquè en funció de com els veieu
d'anar canviant el repertori,
perquè us segueixen, sí o no?
A veure si ara no vindran
a partir de l'entrevista que em faràs tu.
Però sí que és cert, no?,
que en funció del que aneu veient,
com que les cares que fan, no?,
com ho estan fent,
vosaltres aneu tirant cap a un costat
o cap a un altre.
Doncs vaja, jo vull saber
quin és el grau d'improvisació
que teniu vosaltres dos
ho fem mitjançant aquest concurs
Dinàmica Fàcil, dos minutets,
una cançó que coneixereu de sobres
i a veure, a veure,
us diré que de moment
la xifra està en 24 preguntes
en dos minuts i a veure si vosaltres
la xifrarem.
Som-hi?
Som-hi.
Doncs vinga, ballo,
que no us cansaríeu mai de menjar.
Patates.
Pipes.
El primer disc que us vau comprar
amb els vostres diners.
Ràdio Futura.
Juan Perro.
Quina cançó cantes a la dutxa?
El Waka Waka.
Kill Bill.
Son Goku o Muscle Man?
Son Goku.
Muscle Man.
Algun grup que us agradi
però que us faci por a reconèixer.
Metallico!
També, Metallica.
Un disc que no s'hauria d'haver enregistrat mai.
El Waka Waka.
Sí, sí, també.
Rafael o Rafael Carrà?
Rafael Carrà.
Rafael o Carrà.
Com descriuríeu el vostre primer concert?
Per separat, com?
Esceptic.
Cagadíssim.
Una pregunta per la humanitat.
Sabríeu dir-nos per quina raó
tanquem amb els ulls quan estornudem?
Perquè no ens entri res.
Nostre.
Perquè no veiem els de més la nostra.
Caret.
Esteu a favor del llibre
de descàrrega per internet?
Sí, clar.
Sí, sí.
Cotxe, bus o bicicleta?
Bicicleta.
Bicicleta a curta distància.
Llarga, cotxe.
Indiana Jones o George de la Juga?
Indiana Jones.
Sí, també, també.
M'agradaria tocar amb...
Amb ell.
Ah, sí?
Sí.
Ja ho fem.
Amb Winton Marsalis, a mi.
I m'agradaria tocar a...
Al Palau de la Música.
Que no ho has fet?
Ah, doncs no ho sé.
No.
Ah, no?
No ho has estat?
No.
Estic perdent temps, eh?
Algú a qui no us agradaria trobar-vos a l'ascensor?
A la veïna del segon.
Amiga, qualsevol polític, la veritat.
Un geni neix o es va?
Neix.
També.
Neix.
Floquet de neu o King Kong?
Floquet de neu.
Operació Triunfo o Casal Rock?
Casal Rock.
Un grup al qual admireu?
Bé, a mi qualsevol important del jazz o del clàssic, eh?
Qualsevol.
La Casa Azul.
Completeu la frase, tinc por a...
Final...
S'ha acabat.
Sílvia, estaves animada avui, eh?
Estava animada.
El que passa és que, si m'ajuden, algú els ha comptat per allí?
Sí?
A veure, no ho veig, eh?
17?
19.
19.
Entre els dos, 19?
Sí.
Però és doble...
No, no, perquè els altres dies també teníem un doble entrevistat, eh?
Bueno, us heu quedat entre mig.
No està mal, no?
No, és una bona...
Està bé, està bé.
Heu de millorar en grau d'improvisació.
Venim demà, venim demà.
A poc a poc, a poc a poc, un altre dia.
Doncs ho deixem aquí, no?
Gràcies, Sílvia.
Raül, Javier, un altre cop, moltíssimes gràcies per haver vingut.
Tornem a recordar, per si no ha quedat clar, que el festival d'Ixiland comença el dilluns
i dura fins diumenge.
Aquí a Tarragona sí que estan tots convidats.
Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé i que tingueu moltíssima saura en les actuacions.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El xiqui park!
Va, Xiqui park!
Va Sandra, calla!
Ja t'hi portaré a la setmana qu stimulation!
No, que no puc!
Que passo la sala permesa, no com tu!
Laia?
Laia!
Quin mal rullí, tu, entre vosaltres dues, no?
Laia!
Què?
No t'enfadis.
No, sí.. ja estic acostumada, avui ja em portes tres, Sandra?
Segur?
Mira va, calla i seguim!
Coi sí!
Que ens hem desviat del tema completament, per on anàvem?
Ah sí, Miley Cyrus torna a Twitter.
I això? Si fa més de dos anys que ho va deixar perquè segons ella volia mantenir la seva intimitat.
Doncs resulta que el de dos hombres i medio, bé, l'ex de dos hombres i medio, Charlie Sin, li ha servit d'inspiració.
Ella mateixa ha dit que torna a Twitter per dues raons, per contactar més amb els seus fans i per donar suport a l'actor.
En boca de Miley va dir, tu m'has ensenyat tot el que sé sobre l'èxit.
L'èxit, perdó.
Però la tia té la mateixa compta o no?
No, no, la seva compta personal no s'activarà de nou, sinó que ara parlarà a través de la seva gira Gipsy Hair Tour.
Ah, mira que bé, una més, éremos pocos i per jo a la abuela.
Va, canviant de tema que fem tard, com sempre.
Mira, mira, doncs per què?
Sí, i és que torna a ser notícia.
En motiu de l'estrena de la nova pel·lícula de Fox, Rio, que per cert s'estrena aquest estiu, si no m'equivoco,
la companyia Robio ha llançat una nova versió dels seus conegudíssims Angry Birds, els Angry Birds Rio.
Escoltem un tros del tràiler de la pel·li.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Que monos! Proposta xiquiparc total!
Ja veus, el joc, però, ha triomfat com l'espuma, i amb 10 dies ja s'han descarregat més de 10 bilions de vegades.
Déu n'hi do.
Va, seguim, que fem tard.
Va, nois, que tinc un mini concurs per a vosaltres.
Ah, sí? Va, va, què és, què és?
Una nova sorpresa, avui?
Sí, més o menys.
Però, la cosa de la següent. Aquesta setmana a Twitter els usuaris espanyols han tingut molt d'enginy i durant tota la setmana ha estat trending topic al hashtag pel·lis tuiteres.
Llavors, en què consisteix el joc? Jo us posaré uns talls de pel·lis i heu d'anivinar quina pel·lis és i com han batejat els internautes la pel·li.
Us sembla bé?
Sí.
Provem-ho.
Vinga.
Doncs, endavant el talló.
Adiós, pongo por testigo de que no lograrán aplastarme. Viviré por encima de todo esto y cuando haya terminado nunca volveré a saber lo que es hambre. No, ni yo ni ninguno de los míos. Nunca tenga que estafar que ser ladrona o asesinar. Adiós, pongo por testigo de que jamás volveré a pasar hambre.
Alguna idea?
Los puentes de Madison?
No.
Las blanca?
No. Ni idea.
Lo que el viento se llevó, nois.
Hòstia, és veritat.
I llavors, quin títol li hauríem ficat, els de Twitter? Més o menys, us imagineu?
No.
Tu, Quim?
Tampoc.
Lo que el Twitter se llevó.
Llavors tu, que original.
Bueno, seguim. Endavant amb el tallós.
Expecto Patronum!
Va, va, que aquesta és fàcil.
Harry Potter.
Bé, però quina de les set que portem?
Ai, això ja no tant.
La 4.
Quasi.
No, no, la tercera.
I llavors com l'haguessin dit els de Harry Potter i el prisionero d'escavant.
I com la diuen els de Twitter?
Harry Twitter i el Twitter que se llevó.
No, no.
Harry Potter i el Twitter de Azkaban.
Endavant al tall 3.
Si entrara una rata correteando por esa puerta, ¿la recibiría con hostilidad?
Supongo que sí.
¿Alguna rata le ha hecho algo para despertar esa animadversión en usted?
Propagan enfermedades y te muerden.
Las ratas causaron la peste bombónica, pero hace tiempo.
Aquesta també és coneguda, eh?
Va, amb alguna idea.
Serà per tu, perquè...
Rata tu, eh?
No.
Maria?
No, no, ni és que ni idea.
Ilaia?
Malditos bastardos.
Val, com l'han dit els de Twitter aquesta?
Malditos tuiteros.
Aquí.
Quasi.
No?
Tuiteros bastardos.
Ahí, María.
Molt bé, María.
Bueno, va, passem a l'últim.
A veure, a veure.
Endavant al tall 4.
Què hace?
Levántese, no puede sentarse ahí.
¿Por qué?
Es una silla.
No es...
Eso no es una silla.
Es...
Es...
Es la silla de San Eduardo.
Va, que aquesta es recent.
Una pista, sisplau.
La del rey aquella...
Hosti, comere, comere.
El discurso.
El discurso del rey.
Ahí, bien.
¿Cómo l'han dit els de Twitter?
El...
Yo qué sé.
El hashtag del rey.
El tuit del rey.
El tuit del rey.
Bien.
Aquí esteu conjugades.
No, no, no, no.
Ja no soria res, eh?
Jo no soria res.
Bueno, la cosa ha anat així, així.
No hem encertat dos de dos.
Bueno, podem dir que ha anat bé.
Nosaltres ja estem per avui, nois.
Esperem, ens han quedat sense temes.
Doncs, moltes gràcies a les dos.
Com sempre, una secció ràpida i refrescant per apropar-nos a l'actualitat de les xarxes socials.
Ens veiem la setmana que ve.
Adéu.
Factoria 2.0
A Tarragona Ràdio.
Ja tenim preparada aquí a l'estudi a la parelleta del Factoria 2.0
per apropar-nos una mica més a les novetats de la petita pantalla.
Així és, Maria, audiència.
Ja tenim els nostres directors particulars a punt, en Tarantino i la Cuixet, aquí preparats per fotre canya i de la dura.
Bona tarda.
Hola.
Albert.
Albert, laia, bona tarda.
Anna.
Uh!
Albert, Anna, bona tarda.
Què tal? Què els porteu?
Molt bé.
A part d'un costipat.
Sí, important.
Si tu ho sou repetides vegades, demana disculpes per avançar.
Ho aguantarem.
Doncs bé, avui parlarem sobre sèries americanes, això ho farà l'Anna,
i jo continuaré amb la segona edició i última del nostre Wikileaks particular, que parla sobre la televisió,
i destaparem tres secrets més que jamás se sabieron i hoy se sabran.
Així és que recordem que la setmana passada vam destapar que Supervivientes podia haver estat un programa de televisió espanyola,
que Pepe Reina havia pogut presentar les campanades de Telecinco i que Melendi podria haver-se jurat d'Operación Triunfo.
Però avui començarem amb el segon episodi de TV-Leaks.
Tu que has dirigido informativos de cadenas de rádio, que se nota que manejas la información,
que igual hablas de Gés Cartera, que del documento del Arzobispado, que del Prestige,
que de las meteduras de pata de todos los ministros en cadena en el caso del Prestige, por cierto,
clar, ¿por qué te arremangas luego a las 11 de la mañana y te pones petarda?
Que hagi escollit aquest tall de la Julia Otero parlant amb la Campos,
això era la columna fa mil anys, segurament, no és casual i és que, com vosaltres sabeu,
la Mercedes Milà porta deu anys conduint deu anys o onze o no sé quantes edicions porten de Gran Hermano,
però la tercera, si no recordeu malament, la va portar el Pepe Navarro.
Resulta que hi havia més candidats per presentar aquesta edició de Gran Hermano
i una de les que va estar a punt de presentar-lo va ser Julia Otero
i va anar de no res, d'un pelet, però finalment va rebutjar l'oferta de Telecinco.
Un tall de brillant qualitat sonora i que, a més, molt identificatiu, segur que ja tots sabreu de què parlarem, no?
Era broma.
El tall que hem sentit era de Mèdico de Família, no sé si algú la mirava, no sé, això era el 1999, crec,
i aquest era un tall de Mèdico de Família perquè va fer un cameo, una de les artistes joves revelació,
que parlàvem del Justin Bieber, el Justin Bieber del seu moment,
i era ni més ni menys que Britney Spears apareixent en un capítol de Mèdico de Família.
Això, l'any 1999, Britney Spears va sortir a Mèdico de Família.
Ho sabíeu?
No, no, no.
Sempre s'aprèn alguna cosa o altra.
I ja, per acabar i lligar una mica amb el final de la secció que l'Anna ens parlarà de sèries Yankees,
fiquem l'últim tall.
Ah, no, no hi ha tall, és veritat.
Perdó, perdó, perdó, és que l'estructura sempre és de tall,
però en aquesta no he ficat tall perquè no calia,
i és que l'Anna ens parlarà sobre sèries americanes,
i per acabar m'agradaria parlar d'una curiositat molt interessant,
i és que Mad Men, no sé si algú la veieu, de vosaltres, Mad Men,
no, la passen pel Plus, és una sèrie que tothom en parla de superèxit,
la coordinadora del taller, la Marta, sí que la mire.
és una sèrie de superèxit que parla sobre uns publicistes, doncs, als anys 60 o...
als anys 60, 70,
que tota l'estona fumen, és molt característica això,
bastant destape també.
Bueno, doncs aquesta sèrie que ha tingut molt èxit als Estats Units
i que també té molt bones audiències al Canal Plus,
va estar rebutjada abans de passar-la per la AMC,
va estar rebutjada per l'HBO i per Showtime
abans de ser una sèrie de superèxit als Estats Units,
així que, mira, doncs, sempre podem aprendre
que no tot són flors i violes abans de conèixer l'èxit.
I per part meva, doncs, Wikileaks s'acaba aquí.
Doncs després d'aquesta graciosa aportació de l'Albert,
arriba una cara una mica més seriosa de la secció.
Avui tractarem dues sèries americanes
que han triomfat de la petita ventalla,
concretament de House i d'Espartaco.
La primera ha creat Escola,
tot i que no sabem encara la data exacta del seu retorn a 4.
La segona ha acabat la seva primera temporada
amb bons números d'audiència,
proper al 15% de share.
Per sort, la telebessura que ha comportat
la compra de 4 per Telecinco
no ha envallit completament la cadena.
Tot i això, Espartaco té tant seguidors com detractors,
però l'audiència mana
i estic segura que no tardaran a emetre
la segona temporada de la sèrie.
Doncs, per veure les opinions del públic,
aquest matí, Factoria 2.0
ha sortit als carrers de Tarragona
per veure si aquestes sèries
compten amb tant seguidors com a la resta d'Espanya.
I, com a conclusió,
dic que ha sigut molt difícil trobar-ne algun fan.
Però n'hem aconseguit uns quants
i quedeu-vos ben pegats a la ràdio
per escoltar quines han sigut les seves opinions.
Hola, enfermillos.
No se apuren.
La mayoría de sus casos los resolvería hasta un mono
con un frasco de analgésicos.
Espero no equivocarme con ustedes.
A veces vengo con un pedo.
More than just the white machine
More chaotic now for me
House, sí.
És, no sé, la prepotencia,
lo arisco que és
y luego lo inteligente,
o sea, no sé, todo.
El metge, no sé,
que és molt passota,
però al final sempre ho acaba fent bé.
Al fons, al fons, és bo.
Pues House m'agrada molt.
La veritat és que el tipo este
de personatge nou, així,
anti-héroe o antipàtic,
però que fa a la seva manera
i utilitzant metodos poc ortodoxos,
se'n va sortint, no?
No cal ser que sigui tot tan
tan educorat com sempre, no?
Tal com Alim Martíl
o històries d'estes que tot,
però els problemes tots eren així bonics.
I tot s'aguanta pel caràcter d'ell.
El caràcter així fort
i egoista i egocentric,
però que amaga moltes coses tindres.
Per a mi House
és la millor sèrie que he pogut fer a quatre.
Acostumats a ser-hi rollófica o química
i coses en un argument nulo,
en actors pèssims,
doncs, òbviament,
House és una sèrie
d'una qualitat molt més gran,
a tenir punt de comparació.
Com ara sapiguer
el munt de maneres que tinc de palmar-la
i el munt de maneres que hi ha
per arreglar la història d'estes, saps?
Espartacus és una sèrie molt, diguem, picant,
que en escenes que són d'heròi,
però depèn de quines edats,
és una sèrie que jo no aconsellaria veure.
Sí, m'agrada perquè hi ha un munt de sang
menys aspectes especials de l'amfiteatre,
que és una mica dolent,
però en general bé.
Em sembla una mica
Mujeres i Hombres i viceversa,
però he ficat a una sèrie.
La sèrie és molt interessant,
m'agrada molt quan hi ha les lluites i tot,
i resaltaria que s'han fitxat
en el de resaltar la sang.
I no relate this little bit
happens more than I'd like to admit
La particularitat de com està feta, vull dir,
i m'agrada les escenes de lluita,
i és molt gore.
Com que tot es basa amb el tema
pràcticament del camp de gladiadors,
vull dir, doncs,
fa poca cosa destacable,
vull dir, el tema d'entrenaments i tot.
És morbo total,
que la gent s'ho mira
perquè surt tot el que volem veure,
però com a argument, no, no massa.
A mi les escenes m'agraden,
perquè estan ben ambientades, jo trobo.
Hi ha gent que diu que no,
però jo crec que estan ben ambientades.
Espartacus, jo trobo que és una sèrie
que no és molt de ficar-la a la televisió.
És atrevit, saps?
Que han ficat una cosa
que no s'ha vist fins ara,
que és molt descarat, saps?
Molta violència,
molta sang,
molt sexe, saps?
Tenen voles perquè,
jo què sé,
perquè han d'estar amb voles, saps?
O perquè...
No, perquè després contingut,
quin contingut té?
Innecessària, va,
que la trobo.
Doncs aquestes han sigut les opinions del públic.
Jo personalment penso que House
és la típica sèrie perfecta.
Bon guió, millor trama
i uns actors boníssims.
Fuclori és el típic maduret
que a totes ens agradaria tenir a prop.
Per altra banda,
Espartaco distreu
i és prou bona,
tot i que té un guió
una mica més que qüestionable.
Això és només una opinió.
Vosaltres, nois,
què en trobeu?
Vosaltres sabeu
amb quin personatge
està basat House
en un personatge
de ficció històric?
Jo, sincerament, no.
Està basat en Sherlock Holmes
i, de fet,
inclús hi ha alguns guinyos
de la sèrie.
Per exemple,
el Sherlock Holmes
vivia al carrer 221,
vivia a la casa 221B
i el House,
si us hi fixeu,
també viu el mateix.
I, de fet,
tots dos arriben
a les conclusions
al House,
als seus diagnòstics
amb tècniques
més o menys alternatives,
diguéssim.
Tots dos tenen allò
només un amic,
Wilson Watson,
i estava, doncs,
basat en tot això.
Curiositats
que ens apropeu
vosaltres,
perquè...
D'on ho traieu, això?
Què faríem,
del seu toal?
Això m'ho havia inventat avui.
Per cert,
avui que parlàvem...
Avui que teníem
una audiència
una mica jazzística,
puc comentar
una altra sèrie?
La recomanem des d'aquí,
Quim,
què et sembla?
Maria?
La que vulguis.
Una sèrie que es diu
Trema,
que parla sobre
la Nova Orleans
post-Catrina,
que la fan pel TNT,
s'ha acabat la primera temporada,
us la podeu baixar d'internet,
això potser no l'havia de dir.
Però sí,
és una sèrie que parla sobre
els protagonistes,
són tots músics de jazz,
i parla sobre
la Nova Orleans
post-Catrina.
Molt bé.
Perfecte.
Doncs Albert,
Anna,
ara sí que et dic bé.
Bé,
Albert,
a tu no et preguntaré
com has agafat aquest costipat,
però que et cuidis bé
i la setmana que ve
esperem que estiguis bé.
De fet,
no ho sé,
com l'he agafat.
Ui, ui, ui.
Que vagi molt bé
i ens veiem divendres que ve.
Adéu.
Adéu.
Passem a la secció esportiva,
l'altra cara de l'esport
amb la Bet Alterriba.
Molt bona tarda, Bet.
Què tal?
Hola, guapos,
bona tarda.
Abans vull fer un petit incís
perquè he quedat molt ofesa
per culpa de les noies
de les xarxes socials
perquè hi ha hagut un plagi
aquí a Factoria 2.0.
M'han copiat
el termòmetre esportiu.
El clinc!
Doncs me l'han copiat.
Estic molt enfadada.
Després espero
que em convidin un cruzat.
Ja les penalitzarem.
Doncs vinga, va.
De què tracta avui el reportatge?
Doncs bé,
el reportatge d'avui
és força especial.
Aquesta setmana
vaig entrevistar el Rubén Blader,
que és speaker del Nàstic,
però no només és speaker,
sinó que combina el seu hobby
amb una altra passió.
Juga a l'equip
Tarragoni de Futbol Sala
Interdecalit.
Doncs...
quan tu vulguis.
Doncs va,
endavant, report.
Rubén Blader és una persona normal,
del carrer,
de peu i de més,
i una mica té un hobby
una miqueta especial,
que és el...
fer de speaker
al camp del club gimnàstic
cada 15 dies
que ja ha partit
el nou estall.
Un speaker
als partits de futbol
la seva participació
és petita,
no és com altres esports
tipus basquet,
a més,
que participen molt més
que no pas al futbol.
El paper de l'espeaker
al futbol
és més
d'anunciar els canvis,
d'intentar,
abans del partit,
amb les alineacions
i amb algun acte previ,
escalfar l'ambient
perquè després,
durant el partit,
el públic sol
vagi tirant
i vagi animant
a l'equip local,
ingrescar la gent
a la celebració dels gols.
Bé,
la meva història
va ser una miqueta
rocambolesca.
Jo vaig començar
com a objector de consciència
i se m'acabaven les pròrrogues
i llavors
em vaig assabentar
que el Nàstic,
quan gairebé ningú
volia anar al camp
abans del primer
sense ennogués i tal,
es nodria
d'objectors de consciència
per fer tasques
durant els partits.
Vaig tenir
una petita trobada
amb el que llavors
era gerent del Nàstic,
que era el Jesús Gómez.
Vam estar xerrant,
vaig entrar allí
a Megafonia
i fins ara.
I ja són
unes quantes temporades.
Guardo molts bons records
dels partits de primera,
sobretot el 4-0
contra l'Espanyol.
També el gol
que el Sevilla
venia aquí a Tarragona
sent líder
de primera divisió,
l'acabaven d'anomenar
millor club
de l'any 2007
i de més.
I vam guanyar
1-0
i va servir
per alimentar
les esperances
de la salvació frustrada,
que al final
ens vam acabar salvant
i de rebot
li vam treure
el liderat al Sevilla.
Ningú més a l'Espanyol
va voler venir
el Nàstic
que ha marcat
Javier
Pondillo!
I ha marcat
Javier
Pondillo!
El lloc principal
és que l'equip
s'assalvi,
perquè baixar
de la segona divisió
a la segona B
allò és un pou,
hi ha molt pocs ingressos
publicitaris
per televisió
i a més
i seria gairebé
la ruïna
i la desaparació
del club
i més
tenint en compte
les dificultats econòmiques
per les que travessa.
sí que és veritat
que abans del Nadal
que abans del Nadal
estàvem
no sé si últims
o penúltims
a la classificació
a molts punts
de distància
de l'assalviació
de les places
que donaven permanència
a la Lliga de Futbol Professional
i que l'equip
en aquest trimestre
ha donat un gir
espectacular
i ara mateix
es troba
a quatre punts
per sobre
de les places
de descens.
No ho ha fet tot,
li queda molta cosa
per fer,
segurament
se patirà fins al final
però ara sí que
estic convençudíssim
que la permanència
és possible
i estic molt convençut
que l'acabarem
aconseguint.
A banda del hobby
de speaker
i de més
també tinc un altre hobby
que és el de practicar
futbol sala.
Jugo amb un equip
de futbol sala
que és relativament
poc conegut a la ciutat
que es diu
Inter-Recalip-Tarragona
Futbol Sala
que porta 13 o 14 anys
jugant
federat
a la Federació Catalana
de Futbol
i que en un any
pot donar
un salt de qualitat
perquè hem aconseguit
tenir una sèrie
de jugadors
amb una qualitat
extraordinària.
També té una qualitat
humana
increïble
i les dues coses
estan fent
que ara mateix
siguem líders
del grup 6è
de primera territorial
de la futbol sala.
S'ha de buscar idees noves
i noves fórmules
per intentar treure calés.
Jugar futbol sala
no és de franc
i tampoc és barat
fer-ho,
sobretot a nivell federat.
I una de les iniciatives,
entre d'altres,
que ens vol córrer
va ser la de fer uns calendaris,
rotllo d'enveros
on vam quedar
tots els membres
durant dos dies,
vam fer dues tongades,
ens vam tacar
al vestidor
un dia d'entreno
i amb una càmera
de fotos professional
i demés
es va anar passant
jugador per jugador,
ens vam fer
la fotografia
i la veritat
és que ha sigut
un calendari
que ha tingut
força èxit,
que ens ha deixat
força calerons
a caixa
i que ha agradat molt,
sobretot,
entre el públic femení
que segueix a l'equip.
A nivell de hobby
amb l'Inter de Cali
i Tarragona
futbolçada,
ja que hem estat
tota la temporada
ocupant
la primera
i la segona
posició
i que les dues
primeres places
són les que donen
ascens a preferent
per la temporada
vinent,
doncs sí que ens agradaria
culminar
acabant pujant.
El problema
és que la cosa
està molt igualada,
està molt apretada,
estem colze a colze
amb l'equip
de futbol sala
de Vinyols
i amb l'equip
de futbol sala
de Morla Nova
i un dels tres
s'ha quedat sense
l'anhelada
plaça d'ascens
i esperem
no ser nosaltres
i si a més
d'aconseguir l'ascens,
que seria la sirereta
al pastís,
aconseguim quedar
campions de grup
molt millor
i a celebrar-ho
Porto del Alto.
Nosaltres juguem
als nostres partits
com a local
al pabelló
del col·legi
La Salle.
Sempre juguem
a un quart de nou,
el que passa
que segurament
aquest cap de setmana
haurem de variar
un pelet l'horari,
que segurament haurem
de jugar a les 8
perquè és el cap de setmana
que coincideix
amb el clàssic
del Madrid-Barça
que segurament
el donaran per la tele
a les 10.
Llavors,
per engrescar la gent
i facilitar-los
i que puguin venir
a donar-nos un cop de mà
a donar-nos suport
i de més
a animar-nos
des de la graderia
segurament l'avançarem
un quart d'hora
i donarà inici
a les 8 de la tarda.
Ara,
des d'aquí,
aprofito per fer una crida
ja que m'anò
l'oportunitat
i que el dia 16 d'abril
que us aporto
al Pabelló de la Salle
i a tota la gent
que us agrada futbol sala
que no us defraudarem.
Doncs des d'aquí
m'agradaria agrair
al Rubén Blader
per dedicar-nos uns minuts
i desitjar-li molta sort
tant a la seva feina
com a speaker
com a possible ascens
de la categoria
amb el seu equip
de futbol sala
l'Inter de Calí.
Doncs molt bé, Bet,
com sempre
un reportatge magnífic
i sobretot
perquè has pogut
compaginar dues coses
en un sol reportatge
i en una sola persona.
Sí, sí,
jo també,
bueno,
de fet,
jo tampoc m'esperava
poder fer un reportatge així.
D'altra banda,
vaig trobar
molt interessant
poder explicar
el paper d'un speaker
tal com ja havia fet
amb l'espeaker de l'ET
amb el Gorka Beltran.
Però potser
el paper de l'espeaker
al futbol
és més desconegut.
Vull dir,
la gent de Tarragona
o seguidora del Nàstic
segur que sabrà
qui és en Robert Blader.
Però per tots aquells
i aquelles
que no són de Tarragona
o no segueixen
tan de prop al Nàstic,
el paper d'un speaker
potser sí que passa
un pèl més
de ser percebut.
Tot i així,
m'agradaria fer
un apunt
força interessant
i és que
quan vam estar parlant
vaig coincidir
amb moltes coses amb ell.
És a dir,
trobo que els mitjans
de comunicació
haurien de fomentar
un pèl més
altres esports
que no estiguin
tan mediatitzats
com el futbol
o el bàsquet
i que el futbol sala
i entre altres esports
haurien de tenir
una mica més de ressò.
Pues ahí queda dicho.
I ara
que toque, que toque, que toque...
El termòmetre esportiu.
Pues dale.
I per començar
tenim els graus positius
el jugador del futbol club
Barcelona, Keita.
Perquè dimecres passat
li va dedicar el gol
al seu company a Vidal.
Tot mostrant
una gran dosi
de companyerisme
i d'humanitat.
Però també hauria de destacar
la celebració
del gol d'Iniesta
dedicada al naixement
de la seva filla
el passat diumenge.
Correcte.
I qui està sota zero, Bet?
Aquest cop
també va de futbol.
I és que
una de les altres
més que res
és una de les altres
excentricitats
de Samuel Eto'o.
Ojo al dato, eh?
I és que es veu
que el delanter de l'Inter
cada dia
gasta més de
2.500 euros.
Ah, hi és nada.
Res.
El que guanyem nosaltres
cada mitja hora, no?
Sí, jo tinc aquí...
Ara tinc la limusina
aquí baix.
Doncs us preguntareu
per què es gasta
2.500 euros.
Doncs es veu que
viu juntament
a la seva família
en un dels hotels
més luxosos de Milà.
Ja que...
O sigui,
si fem un recompte
d'un parell de mesos
són uns 900.000 euros
que es porta gastats.
Quasi res tampoc.
Doncs mira, tu.
Són els seus diners, no?
Amb els anys que porta a Milà
no li ha acabat de fer cap casa.
És que es veu que
abans d'anar a viure a l'hotel
van patir un robatori.
La seva dona es va cagar
i llavors, perdó.
Bueno, va patir una mica de por
i com que estava tan espantada
doncs van decidir viure un hotel.
Jo també el pròxim dia
també aniré a un hotel
perquè em fa por també.
Sí, no?
No res.
Vinga, dale.
I res.
Molt bon cap de setmana.
Ah, ja està, ja s'ha acabat.
Sí, però home...
Vale, vale.
Però re, Bet,
que vagi molt bé.
Tens ganes de sentir-me, eh, Maria?
Sí, moltes.
Vinga, bon cap de setmana, nois.
Anem a Cops de Martell.
Factoria 2.0
I si encara no sabeu què fer
aquest cap de setmana,
la Núria i en Pep
ens ho explicaran
donant pas a l'agenda cultural.
Nom.
Mi relación con la comida.
Dia.
Divendres y dissabte.
Lloc.
Sala a trono.
Hora.
9 de la nit.
Preu.
12 euros.
Us ho expliquem?
Es tracta d'una comèdia dramàtica.
Àngelica Lidl,
guardonada amb el Premi Ballinclan
el 2007,
és un dels valors més revolucionaris
que té l'actual escena espanyola.
Amb aquesta obra realitza
una reflexió visceral
sobre les diferències
del món globalitzat.
El text està concebut
com un monòleg pronunciat
per una autora
a la qual un productor
convida menjar.
Nom.
Julio de la Rosa.
Dia.
Divendres 8 d'abril.
Lloc.
Sala al cau.
Hora.
A les 10.
Preu.
10 euros.
Us ho expliquem.
Julio de la Rosa
és músic, cantant
i compositor espanol
de pop-rock.
Va començar
sent el cantant
i guitarrista
del grup
El hombre burbuja,
però després
ha començat
la seva carrera
en solitari.
Ha compost
la banda sonora
de diverses pel·lícules
com ara
Siete vírgenes
o after.
Nom.
Gossos.
Dia.
Divendres 8 d'abril.
Lloc.
Sala 0.
Hora.
10.30.
Preu.
10 euros.
Us ho expliquem.
El grup català
ha començat
una nova gira.
Aquesta servirà
per presentar
el nou disc
Dia 1
així com
per recuperar
alguns grans èxits
que han acompanyat
la banda
en els últims anys.
Nom.
Gertrudis.
Dia.
Dissabte 9 d'abril.
Lloc.
Sala al cau.
Hora.
A les 10.
Preu.
6 euros.
Us ho expliquem.
El cau de Tarragona
acull una de les grans
bandes catalanes
de rumba.
La seva aparició
tindrà lloc
pocs dies després
del llançament
del seu 11e disc
tripolar.
Amb aquest últim CD
la banda
es pretén consolidar
l'èxit aconseguit
amb l'anterior CD
política de Barbena.
Dissabte 9 d'abril.
If I made it to Christmas
Nom.
The Wave Pictures.
Dia.
Diumenge 10 d'abril.
Lloc.
Sala 0.
Hora.
9 de la nit.
Preu.
9 euros.
Us ho expliquem?
Un gran pla per a un diumenge.
Ens visiten els The Wave Pictures.
Fa un any editaven Susan Road
de Cyclone
i el proper 2 de maig
arriba a les botigues
Beer in the Breakers
el seu nou àlbum.
Uns dies abans
ens presentaran
les seves noves cançons
a Tarragona.
Aquesta jove banda
ja ha tocat en festivals
com el FIP
o el Primavera Sound
i intentarà consolidar
el seu èxit
amb aquest últim llançament.
No parem la cadena de muntatge.
Factoria 2.0
a Tarragona Ràdio.
Després de viure
un programa primaveral
i xerrar
amb dos músics
dedicats al jazz
i participants al Dixieland
nosaltres baixem la persiana
i anem a descansar
per ser millors
en la propera entrega.
I a tots vosaltres
com sempre
recordem que teniu
una cita el divendres
de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio
al 96.7 de la FM
o bé a tarragonaradio.cat
les 24 hores del dia.
I si voleu contactar
amb nosaltres
teniu el nostre mail
factoriatarragonaradio
arroba gmail.com
o al Facebook
i al Twitter
amb el nom de
Factoria TGN.
Per acabar
només agrair-vos
els magnífics resultats
que hem obtingut
gràcies a vosaltres
en el recent baròmetre
de la comunicació
i la cultura de Catalunya.
Gràcies per ser amb nosaltres.
I per la nostra part
res més.
Us deixem amb una cançó
Dixi del grup
que ens ha visitat avui
Small River Dixi.
Que tingueu un bon cap de setmana.
Adeu.
Code rued.
Dixi del grup
Fins demà!