El disc Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda, amics i amigues.
Benvinguts a aquesta nova edició del disc Rovellat
d'avui dissabte 16 d'abril del 2011.
I avui ens ho passarem molt bé,
perquè aprofitant que aquesta setmana
justament es presentava el nou disc dels Brams,
nosaltres hem aprofitat i hem tret l'apols
del primer disc de vinil que treien els Brams
l'any 1992, i avui l'escoltarem.
Estic penjat, soc malformat,
visc amagat,
perquè el meu rostre fa por,
però has demostrat
que sóc el millor.
Estic penjat, soc malformat.
Doncs sí, pensant que no hi ha millor moment
que treure de la pols
i tornar a escoltar aquest primer disc de Brams,
justament quan aquesta setmana han presentat
i ja han posat a la venda el seu nou disc.
Recordem que els Brams van començar a tocar,
es van formar l'any 1990,
i fins al 1992 no van treure el que va ser el seu primer llarga durada,
anomenat amb el Roc a la faixa,
i del qual intentarem escoltar avui les màximes cançons possibles.
Així que us deixo amb la primera,
la que obre aquest disc,
anomenat
que sóc el millor.
Sí, tinc carbó,
o em vaig al denuís,
però sóc el millor.
Una nens se'm mou,
el cul em cau,
em pigau nou.
Tinc pedres al ronyó,
les tovacs em rebou,
però sóc el millor.
Sóc un gandul,
sóc un incul,
em canta el cul.
I els meus deu-n'hi-do,
però no em negarà ningú,
que sóc el millor.
Sóc un gruller,
sóc un pataner,
tot ho faig malbé.
El cap tinc pogor,
em fan dormir el paller,
però sóc el millor.
Sóc un bonit,
sóc un cabrit,
tinc el carall petit,
precoç a ioculador,
vaig de pervertir.
Sóc el millor.
Sóc un toçut,
sóc un penyut,
bastant un allot.
Més descripció,
no s'ha mancut,
però sóc el millor.
Foto que t'hi veni,
fordores que m'ens,
sóc un indigent.
La lenta,
pudor,
però indiscutiblement,
sóc el millor.
que XL né.
No s'ha mancut,
que Whoa tú!
Quintena,
어느 brujo que jó false,
que t'hi veni,
a paix.
Quintena,
é buena.
La lenta,
que dejó vitor,
pero no s'ha mancutó.
Quintena,
t'hi veni,
lenta de xaoca.
liebe a ti vou.
欲cie a fikt where simplyender is por ya mercenna,
també a d 피 à l pounds.
Aаменbaby se termine em
但是 te vivenido,
no s'ha mancutBER,
que se llama j'habitante.
¡Color!
Són el riu.
Déu-n'hi-do la canya que donava en aquell any 1992,
els brams ja englobats dins del moviment rock català,
però potser dins de tots els grups que sorgien aleshores,
el grup més gamberro.
A més a més, amb unes lletres marcades per el compromís nacional i social.
A Sant Cavia, com deien, dins del moviment del rock català,
eren els brams, avui els estem recordant amb aquest rock a la faixa,
amb el rock a la faixa, el primer llargadorada dels brams,
quan l'any 1990 el Sergi Valero, el Francesc Rivera, el Tito Ott
i el Josep Maria Gómez van idear el grup
i poc després hi van a afegir el Toni Romero, l'August Gendrau
i en francès Javier Martínez, que tocaven junts en un grup de Berga
i també el Jordi Castilla.
Escoltem una altra cançó dins d'aquest llargadorada,
amb el rock a la faixa, anomenat Espera m'assegut.
Com per què em vinguis tu ara?
Que em pinguis fer perdre un any?
Vols ficar-me a l'exèrcit?
El sol d'un suposat?
Deure que tinc amb el rei?
Amb la pantera i l'estat?
Espera m'assegut, que baixa la mil!
I espera m'assegut, amb el servei social!
Espera m'assegut, que juri bandera!
Espera m'assegut, que et podries cansar!
Però aquest rei és un titella, i l'estat és inventat!
La bandera no és pas meva, em faràs fer de sudar!
I no em venguis, que si no, que si no, hi penso anar!
Que és perquè em faci por, o sigui que tàstic de jove!
Espera m'assegut, que baixa la mil!
I espera m'assegut, amb el servei social!
Espera m'assegut, que juri bandera!
Espera m'assegut, que et podries cansar!
Espera m'assegut!
Espera m'assegut!
Espera m'assegut!
No tens cap alternativa, que pugui engrèix amb mi!
Igual que no fais la mili, no farem servei civil!
La meva solidaritat, la ministro com jo vull!
Només per pròpia voluntat, decideixo el meu recul!
No seré del teu exèrcit, no seré mai de l'altre!
Ni defensa interessos, del sol americà!
Setia, prengues les armes!
De seguretat, ens estarem apuntant!
Des d'avant d'un suposat!
Espera m'assegut, que baixa la mil!
Espera m'assegut!
En pausa!
Tenien les coses molt clares els Brams, eh?
Espera m'assegut, que vagi a la mil!
Espera m'assegut amb el servei social!
No podries cansar!
Espera m'assegut!
Seguint la història dels Brams, podem dir que van començar fent un concert a Cercs, al Berguedà,
i després d'altres concerts per la comarca.
L'any 1991 van fer la seva primera actuació a Barcelona, a les Cotxeres de Sants.
I ja a principis de l'any 1992 van treure el seu primer disc, amb el rock La Faixa,
produït per Reyes Torino, que també els va fer de productor amb els següents treballs,
com Segona Assemblea, l'any 1993, i La diplomàcia de la rebel·lia, l'any 1994.
En aquest darrer disc van tenir la col·laboració del grup basc Nego Gorriac.
L'any 1995 editen el seu quart treball, Cal seguir lluitant,
on hi ha un salt qualitatiu en l'aspecte musical.
Nosaltres ens quedem amb els principis, hem tret la pols i ho estem escoltant en el seu format original,
és a dir, disc de vinil, les primeres cançons del grup Brams en format de llarga durada.
Ara hem escoltat els goig al millor, l'espera m'assegut, i ara sí que escoltem el goig a Sant Hilari.
Com cada divendres, cal sortir de nit, i agafar de merda fins dilluns al dematí,
i llavors ens plantejarem de seguir.
I no, em volem pas que, que no vagi borratxo!
I no, em volem pas que, que no vagi borratxo!
I no, em volem pas que, que vagi seret!
Som uns grans alcohòlics, ho reconeixem,
no ens fa cap vergonya, i ens ho en benagloriem,
doncs creiem que és un bon plantejament.
Però poso l'alcoolèmia total i col·lectiva,
serà la merda pòstuma i la definitiva,
i amb sentit, de paparra i vindicativa!
I no, em volem pas que, que no vagi borratxo!
I no, em volem pas que, que vagi seret!
I no, em volem pas que, que no vagi borratxo!
I no, em volem pas que, que vagi seret!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
www.santilari.com
S'anilari, s'anilari, fell de puta que no se l'acabi.
S'anilari, s'anilari, fell de puta que no se l'acabi.
S'anilari, s'anilari.
S'anilari, s'anilari, s'anilari.
S'anilari, s'anilari.
S'anilari, s'anilari.
S'anilari, s'anilari, s'anilari.
S'anilari, s'anilara, s'anilari.
S'anilari, s'anilari, s'anilari, s'anilari.
Amb la veu particular de Tito, el cantant dels brams de tota la vida.
Anys en actiu d'aquest grup, des de l'any 1990 fins al 2005,
i el 2010 es van tornar a retrobar per fer concerts,
en els quals, després de l'èxit, van decidir de fer un nou llarg adorada,
una tornada aquest 2011, i recordem aquesta setmana ja a la venda el seu nou disc.
Nosaltres seguim amb el primer, amb el roc a la faixa,
i aquesta cançó dins de la cara A d'aquest disc,
la quarta que escoltem, anomenada La Gran Sargantana.
Un imatge d'hora saca, amb el cap com un tabal,
un assaig d'esperar, però ningú n'era capaç,
ens vam anar a la vora del patà de la Baells,
per ajeure'ns una estona allà sota d'un pimell,
no em tracta la contaria, prou que encara va baixar,
un bidó de ratafia que aquest trompa es va portar.
Una núvolada negra envahir tot el cel,
tant per sobre de la presa com parlaven de deserts,
com una boira i l'esbordosa del patà,
vi eixit les cames tremoloses, cara de collonits.
D'acord s'obriran les aigües, la Baells va tremolar,
i una grossa sargantana d'arba nostre es va plegar.
La Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
La Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
Ens faltaren reus i cames per quedar al camp d'allà,
vam passar de l'arc milada i arribant a borradar,
allà el tio ens va explicar que no calia tema res,
l'havien dut al patà, encara no fèiem més.
Per atraure el turisme té un contracte laboral,
i treballa la plantilla del Consell Comarca.
És la Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
És la Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
Ens vam anar a la vora del patà de la Baells,
per exeure'ns una estona allà sota d'un vivell.
D'acord s'obriran les aigües, la Baells va tremolar,
i una grossa sargantana d'arba nostre es va plantar.
Per atraure el turisme té un contracte laboral,
i treballa la plantilla del Consell Comarca.
La Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
És la Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
És la Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
És la Gran Sargantana, el monstre de la Baells.
El monstre de la Baells.
El monstre de la Baells.
Seguint la història dels Brahms, ens havien quedat l'any 1995,
quan dèiem que editaven el seu quart treball discogràfic, cal seguir lluitant.
Podem dir que l'any 1997 treuen el seu primer disc en directe, Brahms al Liceu,
que va ser gravat a la sala La Capsa del Prat del Llobregat.
Van fer un viatge a Nicaragua, després del viatge d'alguns membres del grup
en surt el seu sisè disc, Nena de Nicaragua, l'any 1998.
Però això ja són figues d'un altre paner.
Nosaltres encara en aquest rock, amb el rock a la faixa,
hem d'escoltar la cançó que tanca la cara A d'aquest disc, anomenada Papa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I estàs fent el fantasma, m'ha perseguit la pasma,
però he anat a molt de compte de no fer malbé res.
Sé que tens pendents 70 pagaments, de 45.000 peles al mes.
Pujant de Gironella en rebol de la portella,
un autocar de lot se va dia pel meu cantó,
i tu vaig contra la brana, de voltes de campana,
i el teu cotxe és ara un munt de ferragots.
He trinxat el cotxe del meu pare,
quan no sàpiga em trencarà la cara.
Has trinxat el cotxe del teu vell,
quan no sàpiga em trencarà la pell.
Anava ben serè, no havia begut re,
alguna cerveseta 7 o 8 com a molt,
un cunyac, una menta, un gotet d'absenta,
i una ampolla de vida, poca graduació.
Papa, em fas patir,
per què em mires així?
Per què has agafat l'escopeta de caçar?
No m'agrada gens,
papa, què pretens?
Per què es moues el ganivet de tallar, pa?
He trinxat el cotxe del meu pare,
quan no sàpiga em trencarà la cara.
Has trinxat el cotxe del teu vell,
quan no sàpiga em trencarà la pell.
He trinxat el cotxe del meu pare,
quan no sàpiga em trencarà la cara.
Has trinxat el cotxe del teu vell,
quan no sàpiga em trencarà la pell.
Lleu-n'hi-do, les vegades que vam arribar a escoltar
cançons d'aquestes a Radio Fòrum,
llavors en els inicis de Radio Fòrum,
per allà l'any 1992.
Recordem que Radio Fòrum va néixer l'any 1986,
doncs res, acabava de néixer, com aquell que diu,
i punxàvem un dia rere l'altre cançons d'aquestes d'Abrams,
cançons fresques, divertides i amb molt de ritme.
Ritme com els que ens portaven en cançons,
ja hem girat la cara a aquesta.
Som a Girona.
Som a Girona.
Pròp de l'Unyà.
No m'enamora.
Tant com abans.
Per Sant Daniel.
La Nacional.
S'ha ben lluït.
Senyor Nadal.
Sena 2.
Per Sant Daniel.
T'hi mitiré.
Assegurava.
Patem-se el mentider.
Si ets les trons, són les contrades,
els serem les barricades.
Som a mig segre.
Pròp de Rial.
Fan una pressa.
Ja estem igual.
Les pergarrigues.
Les persegrià.
És patroquímica.
És capital.
Si fan la pressa,
s'obre una falla és igual.
l'important són les peles
de la Casa Canal.
Si en les trons,
són les contrades,
els serem les barricades.
Som a la conca.
Pròp de Montblanc.
Porten residus
industrials
i porten àcids
i porten fems
i divideixen
els convergents.
Molins recorda
quan baixis a cagar
aquesta merda
on anirà a parar.
Si ets les trons,
són les contrades,
els serem les barricades.
som a Girona.
Som a Girona.
Som a Rial.
Som a Rial.
Som a la conca.
Som a la conca.
Sempre és igual.
Som a Girona.
Som a Girona.
Som a Rial.
Som a Rial.
Som a Rial.
Som a la conca.
Som a la conca.
Som a Riala.
Sempre és igual.
I jo diria que
d'aquesta llarga durada
van sonar totes
i cada una
de les cançons
que el composen.
En total,
deu cançons
perquè hi ha llarga durada
que de vegades
arribaven a l'emissora
que podíem aprofitar
tres o quatre cançons.
D'aquest,
jo em penso que van sonar totes.
Especialment,
aquesta
és
El president.
que no ens el mereixem
llegeix el diari avui
porta barretina
puja el pedrafort
que tot xiulant la santa espina
de dia és president
de dia és honorable
de nit
quan no hi ha gent
se li creuen els cables
president
president
president
president
i a Sant Jaume
tots els dies
vol més pres
que es pongui el sol
no veig
s'esquida
els teus guies
munt el president pujar
i cardan
a nostres paixos
fent-se palles
el bocú
tots els consellers
borratxos
oviament borrats
el filó
a la martelor florista
me li foten un polvet
i ella no parta la vista
d'aquell iris entre dret
Jordi Pujar
Jordi Pujar
Jordi Pujar
el sexe en roda
i rock and roll
que�
love
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
El temps però no perdona
i arribem ja al punt horari de les dues del migdia.
Amics i amigues, fins la setmana que ve amb una altra edició del disc rovellat.
Recordar-vos però abans que ja podeu trobar a la venda el nou disc de Brams,
oferta de diàleg, i que faran una gira de presentació del nou treball dels de TITOT,
que començarà el 22 d'abril a Balsareny i que ja té 15 dates més confirmades.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501