El disc Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al disc Rovellat,
quan passen no res.
Uns segons de dos quarts de dues d'aquest dissabte,
29 de gener del 2011.
Com cada dissabte, aquesta és la tercera edició del disc Rovellat,
i com cada dissabte agafem un disc dels que tenim a les estanteries,
un disc de vinil, i que eren els que sonaven
en els moments de la creació del naixement de Radio Fòrum,
de Tarragona Ràdio, a la dècada dels 80,
concretament el 17 de febrer de 1986.
Enguany fem 25 anys i per celebrar-ho fem aquest disc Rovellat
per recordar aquells vells moments musicals
que ens van acompanyar tantes hores i hores en aquell punt del diàl,
al 102.6 de la freqüència modulada en aquells moments.
Ara ja hem canviat, estem al 96.7 de la freqüència modulada
i també ens pots escoltar a través de la TDT
i també, com no, a través de Tarragona Ràdio.cat.
Nosaltres, però, tenim aquest espai, aquest disc Rovellat,
per tirar uns anys enrere i fer la ràdio com se feia antigament,
amb els discs de vinil i, a més a més,
Rovellats per dues qüestions, ja, per el pas del temps
i també, com no, perquè Ràdio Fòrum va començar
just a la plaça del Rovellat, a la part alta.
És el nostre petit homenatge en aquells moments,
en el naixement de Ràdio Fòrum.
Avui tenim com a convidats especials
un grup català, els Doble Buble,
que avui ens presentaran el seu disc anomenat
Urbi et Orbi,
un disc que van editar l'any 1985,
però que va sonar molt i molt en els inicis de Ràdio Fòrum.
Els Doble Buble, perdó, una formació usunenca
que va començar la seva trajectòria com a grup de pop-rock
a principis dels 80.
Era un temps en el qual els grups musicals catalans
tenien una gran dificultat per fer-se un lloc
en el panorama musical del moment,
monopolitzat per la mòvida madrilenya,
el pop britànic i el rock americà.
I es pot dir que sense indústria
i amb un públic sense vocació,
Doble Buble va començar una aventura en solitari
que els portaria a ser la primera banda de pop-rock catalana
que cantava en català.
Comencem.
I així sonaven els Doble Buble,
directament des de l'any 1985
i en format de vinil a l'Urbi et Orbi,
perduts al mig de l'espai.
Entre galàxies i mons apagats,
entre satèl·lits perduts,
la terra, el cel, un i m'ets paradis,
ara que tot ha acabat.
Les cames em fan figa, no puc seguir,
sento una cosa trobiant.
Des d'esperat intento connectar
els cames s'haurí cobrat.
Per tu ets el vist a l'espai,
sense el teu telèfon a mà.
Per tu ets el vist a l'espai,
ja no els podrem comunicar.
Per tu ets el vist a l'espai,
sense el teu telèfon a mà.
Per tu ets el vist a l'espai,
ja no els podrem comunicar.
La nou s'escapa del control radar,
fallant els comutadors.
És evident que els càlculs no han donat
el resultat esperat.
El cosmos no resulta esperançador,
no em queda cap salvació.
M'agradaria el més poder t'explicar
per què no vinc a sopar.
M'agradaria el més poder t'explicar
per tu ets el vist a l'espai,
per tu ets el vist a l'espai.
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
M'agradaria el més poder t'explicar
La terra em sembla un immens maradís, ara que tot ha acabat, les cames em fan brigar, m'empocedir, sento el meu cos atropiant, desesperant i intento connectar, els cames s'haurículant.
Porta't sou míst a l'espai, sense el teu telèfon a mà, porta't sou míst a l'espai, ja no us podem comunicar, porta't sou míst a l'espai, sense el teu telèfon a mà, porta't sou míst a l'espai, ja no us podem comunicar.
Perduts al mig de l'espai és el tema amb el que obria aquest disc
l'any 1985, Urbi et Torbi, aquest grup que ens arribava des d'Osona.
Els doble buble eren molts components, eren el Leonci Coromina, la bateria, la Mareia Lluïsa Latorre, els teclats, el Ramon Ferrer, guitarra i teclats, el Francesc Latorre, el Baix Elèctric, el Pep Poblet, el saxos i clarinet, la Maria Martínez a la veu i el Jaume Coromina, també a la veu.
Tots aquests eren els doble buble. Avui et presentem el disc de l'any 1985, Urbi et Torbi.
No, no n'eres Espíritus Santus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Espíritus Santus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
No, no n'eres Amaret al Saus.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seqüències d'un telègrat es trien al passat,
fareixen amb violència la meva intimitat.
Vinc i vaci, vaci, vinc, fa un recorç de l'any fa,
sento un escalfor del cos intensa.
Són dos quarts de quatre i no sé un annà,
ningú se n'adona, sol que aquí
les difuses notes d'aquella cançó.
Pensei d'això encara vull fugir.
Seqüències d'un telègrat m'emboiren futilment,
Mejuro les imatges que es formen lentament.
Vinc i vaci, vaci, vinc, fa un recorç ben activat,
sento un escalfor del cos intensa.
Són dos quarts de quatre i no sé un annà,
ningú se n'adona.
Són dos quarts de quatre i no sé un escalfor del cos intensa.
Són dos quarts de quatre i no sé un escalfor del cos intensa.
Són dos quarts de quatre i no sé un escalfor del cos intensa.
Pensei d'això encara vull fugir.
El disc Rovellat, la música dels 80 i 90 en vinil.
I si voleu saber quina és la trajectòria de Doble Buble,
quins són els seus inicis,
esteu pendents, que us ho explico ara mateix.
Mentre escoltem un tema d'aquest urbi a torbi,
anomenat Tortugues,
l'aprofitarem perquè ens acompanyi amb aquesta explicació.
Podem dir que Doble Buble es va consolidar com a grup de rock l'any 1983,
quan van arribar a la final del segon concurs de rock
de l'Ajuntament de Barcelona.
Però, com a anècdota,
Déu-n'hi-do, una anècdota bastant forta,
durant l'actuació els components van haver de patir una pluja d'objectes contundents
llançada per uns joves seguidors del heavy metal.
I és que es van adonar que el grup cantava en català.
L'any 1984, la banda va guanyar el concurs Mogollón Barcelona i l'any 1985 el Premi Juventa,
s'ha atorgat per l'Escola Superior de Relacions Públiques de la Universitat de Barcelona i Ràdio 4.
Després de moltes dificultats, el mateix any 1985 van aconseguir enregistrar el seu primer llarga durada,
Urbi et Orbi, junt amb dos singles de promoció.
D'aquest primer disc destaca el tema Perduts al mig de l'espai, que és el primer que hem escoltat,
que es va situar en el primer lloc a les llistes d'èxits de la majoria d'emissores de ràdio catalanes.
I fins i tot va ser versionat per l'orquestra principal de la Bisbal,
que el va incorporar al seu repertori.
Un altre tema important és el M'estimes tant que m'abunyeques, que escoltarem després,
amb lletra de Quim Monzó i Jaume Vallcorba Plana.
La difusió i l'èxit que va tenir Urbi et Orbi va propiciar un seguit de concerts per tot Catalunya
i que més endavant es fes un segon disc.
Aquests van ser resumits als inicis de Doble Buble.
Nosaltres donem el tom al disc i escoltem tot seguit la primera cançó de la cara B,
anomenada Beirut.
Quan marxàvem ja sabia que no tornaria mai,
un bitllet sense tornada al principi d'opinat.
La vaig veure, m'esperava, arribant a l'aeroport.
Començava el llarg viatge i potser l'últim record.
Es mirem amb un somriure estrany i brindem el poble de xantar.
Recuperarem el temps perdut, el que ens fa pagar el treball.
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Atenció!
Un abello!
Una d'elles fa el rosari, treu les cartes del tarot,
provo sort amb el pressagi, surt la carta de l'amor.
Passegem entre cadàvers un exèrcit mutilat,
ella riu quan una bomba li separa el cast del cap.
Inspirem amb un somriure estrany i brindem amb copes de xampar.
Recuperarem el temps perdut, pagant dues vegades de balló.
Avui, el disc rovellat, recuperem el grup doble buble,
Urbi i Torbi, el disc que van editar primer l'any 1985.
En van haver d'altres, el 86, Clavat,
l'any 1988, Vides exemplars,
el 1991, Boomerang,
el 2001, un recull amb els seus temes
i el 2007, Revisant, doble buble.
A l'any 1989, podem dir que després de diversos problemes
amb la seva discogràfica,
doble buble va deixar el món actiu de la música.
Dos anys més tard, Ramon Ferrer,
el compositor de la majoria de temes,
i Maria Martínez, la vocalista,
van editar un nou disc anomenat Boomerang,
sota el nom de DB.
Però, tot i la bona resposta de la crítica,
el projecte no va tenir continuïtat.
D'aquesta manera, va desaparèixer una de les bandes pioneres
del pop-rock català,
però s'havia obert camí per als grups que vindrien després.
L'any 2001, doble buble va participar
a la segona mostra d'Arts Vives al Castell de Montesquieu,
en un concert gairebé mític,
i es va editar un CD amb una selecció
dels temes més coneguts, que es diu Recull.
El març de l'any 2006,
la banda es va tornar a reunir
per actuar al concert Tornen als 80,
a la Sala Biquini,
que organitzava la revista Anderroc.
Per l'abril del 2007, es va publicar un nou CD
amb els temes ja coneguts,
però tornats a enregistrar de nou
amb els mitjans tècnics actuals.
És el CD revisitant doble buble,
i per presentar-lo es va fer un únic concert a Manlleu
el dia 1 de juny de l'any 2007.
Safari Park,
la sula de l'any 2007,
Safari Park.
Safari Park és un dels temes
que estan inclosos en aquest Urbi e Torbi,
que estem repassant avui dissabte,
29 de gener del 2011,
en aquest disc rovellat,
en la seva tercera edició.
Però escoltarem,
ja quasi, quasi per acabar,
perquè se'ns està esgotant el temps,
un dels seus èxits,
a part de perduts al mig de l'espai,
és aquest, m'estim estant,
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Cama Bunyagas.
Pots almenys tancar la porta.
No sé què fer si no fos que escolto els teus gemis
i tornes altre cop del tot la vida.
El perfil se't retalha,
emmarcada per la porta.
Sé que ja és el moment de ser el seu vengeral.
Et sento a través del fibrociment
murmurant frases obscenes.
No sé què fer si no fos que ven acabar tindràs
amb el cap cot rient
a fer-me'n còmplices.
A fer-me'n còmplices.
A fer-me'n còmplices.
A fer-me'n còmplices.
Nasa de l'auper.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'un darrere l'altre eternament, com els pas d'un molí de vent, com el fum es dilueix el vent, la distància esborra el pensament.
Aquesta nit me la miraré d'aquí, un dia vas mirar-me i em vas dir, vull que sigui sempre més per mi, pas tanta falta com la llum del sol.
L'un darrere l'anèdotes d'ahir, ens vam prometre però no ens vam complir, som dos estranys en el mateix que a mi.
Tots els enigmes de la nit sorgien en el teu mirar, el sol va brillar només per tu i per mi.
A força de petits pecats, de lentes persistències, deixem que el temps ens escapi de les mans.
Caldrà que sigui sempre així, l'un darrere l'altre eternament, com els pas d'un molí de vent, com el fum es dilueix el vent, la distància esborra el pensament.
Aquesta nit me la miraré d'aquí, un dia vas mirar-me i em vas dir, vull que sigui sempre més per mi, pas tanta falta com la llum del sol.
Música
Música
Música
Música
Música
Música