25 anys de ràdio
Bona tarda, sigueu tots benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio
que comença 25 anys de ràdio
un programa diari que a partir d'aquest mes de març
farem de dilluns a dijous
i aquest divendres entrarà a formar part d'aquesta família de la ràdio
un nou programa que faran els estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili
Però d'això ja en parlarem de cara al divendres
i anem a presentar-te el programa d'avui que el tenim...
Ui, està que crema
i és que avui, amb l'excusa que el Club Gimnàstic de Tarragona fa 125 anys
hem volgut recuperar un reportatge que vam regalar l'any 2006
a tots els oients i a tots els aficionats del nàstic
un reportatge que es deia Una temporada de somni
I si penses, any 2006, una temporada de somni
en aquella temporada va ser quan el nàstic va pujar a primera divisió
dins, tens tota la raó del món
Doncs recordarem bons moments d'aquella temporada
a través d'aquest reportatge en el dia d'avui
com a petit homenatge a través de les zones de Tarragona Ràdio
per aquest gran aniversari
Un reportatge que recordem va realitzar Lluís Comas i Quim Pons
amb la locució de Iolanda García
Però abans d'escoltar aquest gran reportatge el que farem també serà recordar
que abans que s'acabi el programa tenim el Joan Maria Bertran esperant-nos
per oferir-nos tres temes, tres cançons de l'any 1988
Així doncs què? Anem a ficar gols? Sí? Comencem per aquí?
De primer, Club Gimnàstic de Tarragona
Felicitats i per molts anys
I ara, per tots vosaltres, oients de Tarragona Ràdio
recordarem de l'any 2006
una temporada de somni
Això és la història del Gimnàstic
El 3 de juny del 2006
El llançament, els crits de primera a primera
Arcas Piqueras
que dona el servei de porteria
La banqueta dreta
Final, final, final, final, final, final
Ja som a primera, ja som a primera
59 anys després
Celebrem una 6
Ja està
Als Guarnadés
Als Juarete
Als Camilo Roth
Ja tenen en adeus
Alnàstic és la primera
Vamos a hacer mi a primera, tío
Tova por tot Tarragona
I por tot l'afilió
que ha estat d'un principi amb nosaltres
Esto va por vosotros
Por vosotros, va
Ja ho hem aconseguïdo
Ha costat
Son muchas jornadas
Però la verdad que merece la pena
Mira a esta gent
Esta gent es un gozo
Hoy es un dia muy especial
El mío es más importante
De mi vida deportiva
Ya lo he dicho ayer
Y hoy lo tengo que repetir
Porque hoy es un día
Que llevaré siempre en mi corazón
Y será un día marcado en mi calendario
Es la primera
Sí, chavales, sí
Les primeras, les primeras somos
De zijn de primera
Que zijn de prima
Que zijn de primera
De zijn de primera
De zijn de primera
Que zijn de primera
Que zijn de prima
Que zijn de primera
De zijn de primera
De zijn de Primera
Abans d'arribar aquí, la temporada de somni 2005-2006
s'inicia una tarda calorosa d'estiu a les Illes Canàries.
L'estadi Eliadoro Rodríguez López
és l'escenari on el Nàstic debuta després d'una pretemporada irregular
amb moltes cares noves a l'equip.
Jugarem amb aquest 11. València estarà a la porteria,
defensa de 4, la que ve sent habitual durant la pretemporada,
amb Carrion per la dreta,
centrals Egoiz Jaios, Jesús Mare Serrano,
lateral esquerra per Ivan Romero,
doble pivot ofensiu en aquest cas,
el mateix que va jugant el darrer test del Nàstic a Reus,
al format per Abel Boades i Carlos Merino,
tres mitges puntes per la dreta, Miguel Pérez,
per l'esquerra, Diego Reyes,
pel centre, Ismael Irurzún
i la punta d'atac queda per Diego Torres.
Tenerife serveix per encaixar la primera derrota de la temporada
i per escoltar algunes crítiques cap a l'equip.
Els grana cauen per un clat 3-1
i el gol matiner de Abel Boades esdevé inútil.
El gol que dona l'àrbitre,
però jo crec que l'assistència havia quedat amb la bandera aixecada,
el 45 ara mateix,
de la primera meitat,
el gol de Cristian Álvarez,
el tercer del Tenerife,
altra vegada errada, crec,
de la defensa dels centrals.
El debut a casa tampoc millora la imatge vista a Tenerife.
L'esporting guanya per 0 a 4 al nou estadi
i encén totes les alarmes a l'entorn grana.
La reacció arriba en la tercera jornada
i jugant com a forani on els tarragonins es mostren intractables
durant bona part de la competició.
Un dels grans estadis de la categoria,
el José Zorrilla,
veu la primera demostració de potencial
d'una plantilla construïda per alguna cosa més que la permanència.
El camp del Valladolid també serà recordat
pel dia del debut de Manel Ruz
amb la samarreta del Nàstic.
A tot això David Collars s'ha quedat fora.
Atenció a Abel,
dos jugadors que fan la pantalla,
la tocarà Merino amb la cama dreta,
el xut de Merino,
¡Gol, gol, gol, gol, gol, gol !
Goool del Nàstic!
El xut de Merino
ajustat al pal dret de la porteria d'Allador,
28 de la segona.
Ara sí que el Nàstic
ja ha ampliat diferències.
Valladolid 0,
Nàstic 2,
ha marcat Merino.
Sí, sí, la veritat és que sí, que estic molt content perquè l'equip ha treballat molt bé
i, bueno, si continuem amb aquesta dinàmica, pues, podem fer coses molt bones.
Avui era, com dèiem, el dia del teu debut i el nàstic ha trencat també aquesta trajectòria
de dues derrotes amb partits no massa bonics i avui sí que s'ha vist un nàstic totalment diferent.
Sí, bueno, si li posis ganes i garra, pues, tots els partits, pues, poden ser més fàcils
i és el que faltava i jo crec que ara, endavant, pues, anem a posar el monte de ganes.
La victòria a Valladolid té continuïtat al nou estadi.
Els granes sumen la primera victòria a casa davant l'Eibar.
Amb la visita dels bascos es comença a comprovar el potencial d'un nou pitxitxí,
Ismael Irurzun, que marca el seu segon gol en Lliga.
A la frontal no hi pot arribar Bolo, sí que hi arriba des d'alrere,
Mairata enviant la pilota lluny de la seva àrea,
recuperar ràpidament el nàstic al cap de cap de Jon Pérez.
Bolo, la pilota per Ismael.
Islària sort de Ismael.
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
28 a la primera, el gol d'Ismael.
Ho ha fet Bolo, li ha deixat per Ismael.
Ha fet el retall, la sortida en falsa Echeverria.
El gol a la dreta de la porteria de l'Eivar.
28 a la primera, el nou estadi.
Ja guanya el Nàstic.
Nàstic 1 ha marcat Ismael i l'Urzón.
Eivar 0.
Mentre a la Copa del Rei, el Nàstic elimina l'Hèrcules i el Còrdoba en camp contrari.
A la Lliga es prepara la primera gran tarda de futbol de la temporada.
El líder llevant visita el nou estadi.
El Nàstic arriba després d'una dolorosa derrota a Llorca
i situat en les places baixes de la classificació.
Però un gol in extremis de Diego Torres fa reviure l'èpica de les grans ocasions.
I senyala el cornefavorat del Nàstic.
a la dreta la porteria de Cavallero.
El segon d'aquesta segona part, el vuitena, el que va de partit favorable al Nàstic.
I atenció que amb aquesta jugada s'acaba el partit.
A veurem si el Nàstic és capaç de marcar el golet.
La traurà Merino.
A la dreta, Cavallero.
La centrada de Merino.
La pilota.
No l'acaba traient Diego Torres al chuta.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 49 de la segona.
El 49 de la segona, Diego Torres, l'engaltada,
el gol del Nàstic, Nàstic 1, llevant 0.
A finals d'octubre, l'equip toca a fons en una setmana més que negra
després de l'eliminació de la Copa a la Feixa Llarga davant l'Hospitalet
i la derrota contra l'Elx a Terres Alacantines.
La mitja volta d'Axel, no sé qui és l'home que ha marcat el gol
perquè s'ha tret fins i tot la samarreta
i el gol de l'Hospitalet, el gol de l'Hospitalet
l'ha baixat fins i tot a celebrar Eduardo
i el Nàstic acabarà sortint per la porta del darrere d'aquesta edició
de la Copa del Rei.
Estamos en un momento triste, delicado, hemos caído en la Copa,
venimos de perder un partido de Liga
i tenemos que afrontar el futur amb ambició
i no desesperarnos, no nos vamos a anclar en las derrotas,
si no nos anclamos en las derrotas estamos acabando ya nuestra tumba.
Bueno, realmente cometemos fallos graves, está claro.
Tratamos de subsanarlos, tratamos de entrenarlos, tratamos de corregirlos,
pero bueno, hoy ha sido un poco más de lo mismo, ¿no?
Y como tú dices, un equipo que gana 0-2 en el descanso
no debe de encajar cuatro goles.
Aquesta és també, però, la lliga de les lesions de llarga durada.
A la baixa d'Alfonso Vera s'hi sumen dos puntals de l'equip,
Manolo Martínez i Marco.
Precisament, Manolo es trenca en la novena jornada
en la fatídica tarda al camp de l'Elx
després d'una topada amb Alfredo.
I una topada entre Alfredo i Manolo i Manolo unes quantes ja.
És el que ha sortit més mal més per això, Manolo Martínez.
El que ha anat al xoc ha sigut Manolo davant d'Alfredo,
però el que es pot haver fet mal és Manolo Martínez,
un jugador que no s'acostuma a caixar.
Està estès sobre la gespa, ara està a venger i ell i alguna cosa.
Ja fica escalfa a Jesús Meri Serrano.
A més, ha fet una senyal clara cap a l'entrenador,
com volent dir, no puc continuar.
Sí, Serrano està per calentar.
Jordi, amb Carles Hernández, Carles, què té Manolo?
Bé, és un desplaçament del genoll,
pots un estirament del creuat,
el pas, ara parant el genoll és estable
i el jugador vol seguir provant perquè s'hi troba estable,
però porta l'indicació que a la mínima molestia
ens ho tigui fora, segurament els canvis.
S'ha trencat, s'ha trencat, s'ha trencat Manolo Martínez,
corre ja el Carles Hernández, s'ha acabat de trencar,
s'ha acabat de trencar, un gest clara de Manolo Martínez de Dolors.
S'ha de llançar la pilota de fora,
Manolo Martínez s'ha quedat clavat ara, ara s'ha quedat clavat.
I ull que té pinta de lligaments, el teu,
ull que té pinta de lligaments.
Jo crec que perdem a Manolo Martínez per bastant de temps,
té pinta dels lligaments del creuat, suposo,
i això acaba amb 5 o 6 mesos de lesió,
que és el que ha patit Alfonso Vera,
potser algun menys, depèn una mica.
I fa molt mal, eh?
Suposant que sigui el trencament, no?
Sí, desplaçament del genoll,
però és que ara s'ha quedat, Lluís,
saps aquest gest típic quan peten els lligaments
que no et pots ni moure?
Sí, sí.
Doncs això, eh?
Marco, un dels fixes en l'equip de Luis César,
diu adéu a la temporada a la jornada número 26
en la matinal de l'últim diumenge de febrer
davant del Llorca.
Doncs Marco ha fet un gir sobtat sobre el genoll esquerre
i amb una primera valoració estem tractant
sobre una petita distanció dels lligaments.
Ara estem tractant, hem ficat gel i amb antiflamators,
on mirarem ara l'acabar el partit.
Res complicat, res de trencament, lligaments, menys...
Bueno, les primeres valoracions ara no podem dir gaire cosa.
Hi ha alguna coseta de lligaments,
ja que a veure si simplement és una distanció
o és una mica més gran.
Per una part, estic contenta perquè el equip
ha sacat un partit important,
però en lo personal, de moment amb la incógnita
i de saber què és el que diuen les prouves.
Mañana passaràs per l'hospital,
tindràs ja un primer diagnòstic.
¿Cómo ha sigut la jugada?
¿Ha sigut fortuita?
¿Te lo has fet tu solo?
Sí, ha sigut al despejar
i quan he ido a apoyar otra vegada
en el terrenament de juego,
no sé, tampoc,
perquè en ese moment ja he sentit el dolor
i me imagino que se me habrá ido las rodillas
y he sentit un dolor por dentro.
Tornem al mes d'octubre.
Després de l'ensopagada d'Elx,
el Nàstic comença a aixecar el vol a la Lliga
i goleja consecutivament 3 a 1 al Murcia
al nou estadi
i 1 a 4 a l'Albacete al Carlos Belmonte.
Atenció, ara la contra del Nàstic.
La pilota és per Carlos Merino,
està envoltat pràcticament de jugadors del Murcia,
tot i que recupera la pilota al sub de Merino.
Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic al 13 de la segona.
Merino a la contra.
Ho havia intentat.
Li han reposat la pilota.
li han deixat a la frontal
l'engaltada Merino
el gol del Nàstic
capgira el marcador
13 de la segona, ja guanya el Nàstic
el gol de Merino
Nàstic 2, ha marcat Merino
Murcio
Atenció, el llançament de Diego Reyes en la llira
el braç dret és jugar a l'estratègia per part dels homes
de Luis César, el llançament amb la cama esquerra
el cop de camp i el gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol
gol, gol, gol, gol
gol de Miguel Angelera
la centrada a la falta
del Diego Reyes
el cop de cap de Miguel Angelera
el segon pal, a l'11
ara mateix de la primera
meitat, el Carlos Belmonte
està guanyant el Nàstic amb el gol de Miguel Angelera
Albacete 0
Nàstic 1 a l'arcallera
Tot i que els granar a casa
no acaben de funcionar
les sortides converteixen l'equip en el conjunt rècord de la segona A
el Nàstic encadena 14 jornades sense conèixer la derrota lluny del nou estadi
des del Baceti fins a Huelva
passen gairebé 5 mesos sense perdre ni un sol partit
Atenció el llançament de Diego Reyes en l'air al braç dret
és jugada estratègica per part dels homes de Luis César
el llançament amb la cama esquerra
Gol, gol, gol, gol, gol
Atenció a la jugada d'Ismail
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
Atenció a la jugada de David Coeyer la pilota per Lluís Codiner d'Islari
Atenció a la frontal per Serrano
que l'intentaran caldant
El xuta a Serrano. Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Al cap- AL
Calไ ап de Diego Torres, atenció a la pilota a l'Espai
advisors
El xuta... Gol, gol! Gol, gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! zus
De Diego Reyes... Al cap teordu... Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
ParatCH DE LA OESTA
LA pilota controlada molt bé amb el de Taradella
Atenció a l'entrada forçada
El xuta gaúl GOIL! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! He
Gol, gol, gol!
La pilota dins l'àrea, atenció al xut de volo,
l'acaba tocant, atenció, Irurzun!
Gol, gol, gol, gol!
Atenció, llançament a la David Coller, la la pilota passada,
gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Atenció, Pichichi, Irurzun, 8 gols aquesta temporada,
perquè no s'ho va el 9.
Fa llançament amb la dreta, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Iruzu que la tocarà amb la dreta, veurem si ara entra bé.
I l'àrbitre dona el gol, Atenció Ismael, xuta amb la dreta,
Iruzu, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció al corner, que surt ara, i ara sí, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a Belboade, sota pels càlquies,
els xiuleix a la contamina.
Atenció al llançament de Bel, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció al llançament del Davenidomo, la pilota el segon pa, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
La lliga del retorn a primera no s'ha alliurat dels serials de jugadors.
El primer col·labrot de la temporada porta el nom de Jonathan Soriano.
El davanter havia d'omplir la posició de nou,
però al final fa les maletes i se'n va cap a Almeria.
Diego Torres i Bolo aprofiten per reivindicar-se davant del Ciudad de Murcia
després d'una setmana més que complicada pels dos davanters grana.
La treu aquí bé la vincania, sense cap problema.
Pilota per Abel Boades.
Abel Boades busca l'espai.
Amb en Toni Pinilla, atenció en Toni Pinilla,
que té terreny de joc per davant.
La moureix Antoni Pinilla, la deixarà per David Qualer a la banda esquerra.
Intenta fer aquesta jugada, fa la centrada David Qualer.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ara sí que ha entrat, ara sí que ha entrat, ara sí que ha entrat.
Diego, Diego, Diego, Diego, Diego.
39 de la segona
i Diego Torres capaç del gol
del Nàstic
Nàstic 1, Ciutat de Múrcia 0
el tercer de Diego aquesta temporada
no el volien
no el volien
i ell ha fet el gol
Diego Torres
el tercer de la temporada
el pitxichi de les dues temporades anteriors
qui va dir que no volia
Diego Torres
39-40
de la primera al nou estadi
Diego Torres
Nàstic 1, Ciutat de Múrcia 0
sens dubte el gol
que necessitàvem i que al fi
ha pujat el marcador
ara arriba Abel i també hi arribava Marc
on ha arribat tots dos a totes
per emportar-se la pilota davant
l'atenció Toni Pinilla dins l'àrea
i intentarà fer la jugada
la deixarà Toni Pinilla a l'ara
molt bé
buscant a David Cuellar la central
David Cuellar
la pilota per gol
gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol gol
La temporada de serial s'allarga amb el cas del porter.
La marxa el 31 de gener a darrera hora de Juanjo València
comporta l'arribada a correcuita d'un desconegut, Rubén Pérez.
Tarragona Ràdio recull les veus dels protagonistes.
A mi m'enfada que em digui
¿Cómo crees que voy a entrenar yo mañana en ese campo de mierda de hierba artificial
pudiendo estar entrenando en primera?
Esa frase a mi m'impacta y me molesta.
Y lo digo públicamente porque se lo he dicho a mis futbolistas
y se lo he dicho al presidente.
Ese campo de mierda que él denomina
ya estaba aquí cuando él vino al Nástic.
Juanjo, ¿tán dura fue la conversa?
Bueno, a mí también me duele el trato que me ha dado él
desde que llegué al Nástic de Tarragona.
Su falta de respeto hacia mi persona.
Muchas cosas también me duelen a mí.
Yo creo que una conversación entre dos personas adultas
se queda ahí.
No creo que sea necesario comentarlas.
Yo creo que él también me dijo cosas de mí que no estuvieron bien.
Me voy con un gran recuerdo de Tarragona, del Nástic, del club, de mis compañeros.
Pero bueno, me voy con un sabor amargo por mi relación con este hombre
que no entiendo muy bien por qué.
Pues ha terminado así, ¿no?
Hola, buenas noches, ¿qué tal?
¿Te podemos dar ya la enhorabuena por ser nuevo portero en Nástic?
Pues sinceramente aquí estoy un poco liado con los papeles
y aún no sé si he firmado lo que vale o lo que no.
Vale.
Esperemos que hayas firmado el contrato bueno, ¿eh?
La verdad, ahora mismo acabo de firmar un papel
que es como que estoy de acuerdo en cambiar de club
y nada, ahora mismo se ha mandado por facto a la federación
y esperemos que todo salga bien.
Rubén, sabemos que estás liado ya para acabar.
¿Mañana estás aquí en Tarragona ya?
Sí, mañana tenemos pensado llegar a las 5 o 6 de la tarde allí
para firmar unos documentos y así terminaría con todo.
La mateixa setmana que el porter Valencia deixa el Nástic,
l'equip se situa per primer cop en places de ascens
després de guanyar el Molinón amb gol d'Ec Pocchi
i dedicatòria del nigerià.
És el dissabte 4 de febrer.
Atenció, doncs a la falta que la traurà David Coller.
Aquella es bona pel Nástic.
Y peligrosa porque en todas las faltas debe haber sabido peligro,
a ver si se repite.
Atenció, llançament ara David Coller, la pilota passada,
top de casa annac a Ypoch, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha marcat Echpoqui, ha marcat Echpoqui.
El 5 de la segona, la falta de David Cuellar.
La centrada, l'Usarret avisava.
Ojo a la falta, que hi pot haver perill.
El cop de cap d'Arrasa Echpoqui.
La pilota que es cola, a la dreta de la porteria.
La porteria de Roberto, el gol del Nàstic,
amb dedicatòria a aquests crits que escoltaven de fons.
De Rasàkik Pocki, 5 de la segona, el Molinón guanya el Nàstic.
Esporting 0, Nàstic 1, ha marcat Rasàkik Pocki!
Soc el més feliç del món, no?
Estic avui molt content, no?,
perquè avui a Espanya hi ha una ciutat que és feliç, no?, que és Tarragona, no?
Perquè, home, avui dormirem a primera, no?,
i això per vosaltres és històric.
Sí, és bonic i maco estar a dalt de la classificació,
i, bueno, de moment, avui dormirem entre les passes de Tassens
i demà, doncs, estar pendents de la resta de partits, i, bueno...
Sí, la veritat és que sí, que ja teníem ganes d'estar entre els tres primers,
i, bueno, ha tardat, però el que tarda, doncs, és bo.
Jo li he dit a la meva dona que m'agradi el teletexto, no?
En plena ratxa victoriosa, lluny de Tarragona,
el calendari li té preparats dos partits claus.
La visita del Llorca al nou estadi
i el desplaçament del Nàstic al Camp del Llevant.
Els granes superen els murcians al nou estadi
amb dos gols de Diego Torres i segueixen en places de Tassens.
ara és bona, ara és bona.
i hi ha de fet, sextilos a gaurexad,
goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll, goll!
Gol, gol, gol, gol...
El 4 de la segona, que havia de ser el més llest de la classe,
li ha posat al fons de la xarxa de la porteria de Jauregui.
Diego, gol, Diego Torres, gol del Nàstic, gol de Diego,
7 de la segona, Nàstic 2
ha tornat a marcar
Diego Torres, l'Arca 0
Amb l'abaraix favorable a Mallorca
el proper pas serà el que es qualifica
com a primera gran final de la temporada
el llevant nàstic del 5 de març
a València
2.000 aficionats tarragonins
es desplacen fins a la ciutat d'Altúria
Ismael Irurzun ha de repetir
dos cops el llançament d'un penal
que dona un valuós punt al nàstic
i el passaport per seguir somiant
en la primera divisió
hem de tornar al patiment altra vegada
Lluís Fabregas torna a agafar la bufanda
la torna per atar
li vaig dir Rodado que no em queden ungles
Déu-n'hi-do, quin patiment
doncs ara va cap allà
Ismael altra vegada
i ara atenció perquè Caballero
ja sap on l'ha xutat abans Irurzun
ara aquest és el problema
veurem Irurzun, vinga
però jo crec que l'hi xuta amb ells lloc
i ara que li explica Rodado
és que això pel que llença el penal ha de ser una pressió brutal
Li pot explicar, veurem
Fa un petó la pilota Ismael
Atenció al llançament, vinga
Caballero sota pals
Irurzun que la tocarà amb la dreta
veurem si ara entra bé
i l'àrbitre dóna el gol
Atenció Ismael, xuta amb la dreta
Irurzun, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del Nàstic, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del Nàstic, gol d'Irurzun de Paral, ara mateix el 13 de la segona ha marcat Irurzun, empat al partit del Nàstic, 13 de la segona al Ciutat de València, que embujeix amb l'ofició del Nàstic, 13 de la segona, llevant un Nacicón ha marcat Irurzun.
La ciutat de València és la primera mostra de marea grana, però el desplaçament més multitudinari de la història del Nàstic el viurem, sentirem i l'explicarem des de Lleida.
Un 15 d'abril, dissabte sant, la capital de la terra ferma es tinta la grana per ribre als més de 6.000 aficionats que omplen el camp d'esports en un d'aquells derbis que recordarem durant molt de temps.
Veig a Pinilla abraçant-se amb Cuellar, veig a Pinilla abraçant-se amb Rubén Pérez, veig a David García donant-li cops a l'esquena a Ismael Irurzun.
Ismael que li xoca, ara matip la mà, a Diego Torres, salta el Nàstic al camp d'esports de Lleida.
Antoni Pinilla amb la senyera al seu braç esquerre, seguit a Rubén Pérez, de David García, de Dieguito Torres, d'Àngel Morales, de David Cuellar, d'Ismael Irurzun, de Goizcayo, Miguel Angelera, Manel Ruz i Abel Orrey Buárez.
La pell de gallina, impressionant la pell de gallina, veure aquesta missió dreta, cridant nàstic, banderes, és realment espectacular, és per viure-ho.
Això és indescriptible, no? Vull dir, a mi me'n recorda bé els temps, que realment quan estàs baix al camp i veus tota aquesta afició que t'anima i que et faleja, vull dir, és que no pots fallar, no pots fallar, ho tens que donar tot.
Tot està a punt, arrencarà la 33em a jornada de Lliga, a segona divisió, fora mateix.
Atenció a la pilota que la porta de la Unió Esportiva Lleida per la banda dreta, intentarà arribar-hi Juanlu, la centrada de Juanlu, la centrada del punt de penal, el cop de cap al pal.
El cop de cap del jugador de Lleida, la pilota al pal i acaba sortint fora.
Mate Billitz.
Atenció al cap de Llera.
Atenció a la pilota, que la posarà Bill Gates. A l'esquerra la porteria Rangel.
Atenció al llançament del de Benidomo, la pilota al segon par...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol gol, golЛ!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del màstic, gol del màstic, gol de Llera, gol de Llera,
que havia de ser el més alt de tots, Miguel Ángel Llera,
el segon pal, el gol a l'esquerra de la porteria de Ranjell,
27 ara mateix de la primera al camp d'esports,
Guanya el làstic, gol de Miguel Ángel Lleira, Lleida 0, Nastic 1 i camí de primera.
No pinta massa bé Miguel Ángel Lleira perquè suposo que ha topat amb Rangel.
Sí, sí, Rangel arriba tard i li ha pagat un cop de puny intentant, doncs toca la pilota.
Ja està escalfant Jaúscar Alvarez, eh?
S'anticipa molt bé Lleira, Lleira és un autèntic Màstinguer.
Pio por Lleira.
Grits de Lleira, Lleira, Lleira, Lleira, Lleira, Lleira, el camp d'esports Lleira que ha marcat el gol del Nàstic.
Lleida es converteix per molts en l'assaig general de l'ascens.
La bujeria dels aficionats i jugadors del Nàstic, els jugadors que s'aniran ara, suposo, cap a l'afició, cap allà va top a l'afició amb David Cuellar.
David, què victòria, què gol.
Pues sí, esto es impresionante, la verdad. Vamos a ver si le damos la camiseta a los aficionados.
Líderes, eh?
Sí, sí, ha perdido el recreo, a ver si seguimos ahí hasta el final.
Felizidades, David.
Gracias.
Vuelvo saltant, l'afició saltant.
Venga, va a ser la sabarreta, Rubén. Felicidades.
Muchas gracias.
A quienes de la camiseta.
Hemos dado un paso grandísima, que sea, que sea, que sea, se lo merecen todo.
Esto es brutal, eh? Esto es lo mejor que hay.
El president de la Georgia está plurando.
Esto es increíble, eh?
Sí, la verdad que sí, ¿no?
Hemos dado un paso muy importante.
Hemos dado un paso muy importante.
Hemos dado que quedan nueve finales y todavía no está hecho.
Déu-n'hi-do, com s'està posant el camp d'esports.
El tema del president, Jordi.
I el president del Nàstic, el Josep Maria Andreu, que tu ens deies, Ricard, que estava plorant.
El president que està plorant, Josep Maria Andreu.
Avui sí que és l'home més feliç del món.
I a més, suposo que això ja sembla com si haguéssim pujat de primera, no?
És increïble.
Mira, mira la gent.
Hòstia, mira Tarragona.
Visca el Nàstic, me catxins la mar.
Hòstia, som els millors.
Ha patit molt o no?
Som els millors.
He patit molt, però jo, tenia fe que aquest partit el guanyàvem, no?
Si ho mereixíem, sé bé que hem lluitat molt per arribar fins aquí i hem patit moltíssim.
I ara solament un accident faria que el Nàstic no pugi primera, no?
Estic molt content.
Ara i la intimitat, se't recorda d'algú especialment?
Jo, del meu pare, hòstia.
¡Que vote el presidente!
¡Que vote! ¡Que vote! ¡Que vote!
Els resultats s'acompanyen i tot convida a seguir pensant en que la realitat de la primera cada cop està més a prop.
L'equip ens ho pega a Huelva i a Madrid, però en canvi es fa fora el nou estadi.
Les relliscades davant del recre posen fi, això sí, al rècord grana.
Mosaic deslluït al nuevo colombino.
Doncs el mosaic aquest que intenten fer els seguidors del recreatiu de Huelva,
que no acaba de tenir la forma que de ben segur esperàvem.
Localitats totalment buides, com deia el Ricard, suposo que són aquells abonats que avui no han vingut aquí.
Tot i això, Déu-n'hi-do l'ambient, Ricard, que hi ha ara mateix al colombino.
Ambient de primera, cartolines de color blanc, cartolines de color blau i també d'altres de color groc,
però no hem arribat a veure realment qui era el que volia posar.
Vamos recre.
Vamos recre.
Sí.
Doncs ha quedat molt deslluït, eh?
No es pot fer un mosaic aguantant el paraigües i ensenyant la cartolina que es deslluït a televisió.
Deien prou guants.
Hi ha alguna cosa que falla, no?
I això.
Creo que nos va bien, ¿no?
Nos va bien por un motivo, porque ellos no van intentar pressionar muy arriba.
Poden relliscar el davantí, el que no poden relliscar es el central no el porté.
Clar, clar, clar.
Clar, una relliscada a l'Òscar Álvarez.
Com la relliscada, primer Òscar Álvarez, després a relliscar Miguel Ángel Llera, calla, xuta de rebot i la pilota acaba a córner.
Tenc d'anar amb compte perquè l'Òscar Álvarez ja és la segona vegada que rellisca, eh?
M'agradaria saber què és el tipus d'atacs que porten a les botes, perquè jo només veig relliscar els jugadors d'Alnàstic.
No hi havia relliscar a cap jugador del Recre, encara.
No sé si s'ha posat els tacos de les botes bé.
Però Déu-n'hi-do com rellisquem una i altra vegada els jugadors d'Alnàstic.
Cap relliscada per part dels jugadors del Recreativa de Buelo.
Però el camp l'està una mica mullat i això s'ha produirà diverses vegades, eh?
Que hem relliscat.
I atenció, ara, altra vegada, relliscada de David García.
Però què passa amb les botes?
No ho sé, no ho entenc.
La veritat és que sembla que porten tacs de ferro,
però deuen ser de mida curta, perquè estem tenint molts, molts problemes.
Crec que una de les causes principals del mal inici de l'equip és aquesta,
no portar els tacs adequats amb les botes.
Muy necesitábamos cadenas o otros neumáticos.
El Nàstic segueix ficat de ple en la lluita per l'ascens
i les tres victòries a casa contra l'Albacete,
el Màlagabé i l'Almaria posen, ara sí, la primera a un sol pas.
La deixen darrere per Antoni Pinilla quan es fa la onada ara mateix.
La ola aquí al nou estadi, atenció a Ben Buades,
a la frutada al xute, bé...
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Tal com li venia Abel Boades, el quart del Nàstic, l'encantada Abel, el gol del Nàstic, la pilota al fons de la xarxa, de Rubén Martín, 19 de la segona, el Nàstic amplia diferències, el Nàstic a goleja, el rei Boades, que posa la pilota al fons de la xarxa, Nàstic 4, Albacete 1, m'aixeco perquè ha marcat Boades.
Arralba, una mica més, intenta fer la sentrada, la pilota a sobre d'un dels jugadors de l'Almeria, recupera600, David García, la torna a deixar per Carlos Merino a la banda dreta, atenció a la sentrada de Carlos Merino, Irurzug, no hi arriba Irurzug, la pilota encara es viva també, i ballera, el cop de cap de Llera, finalment la pilota acaba sortim per Pinilla, el suit de Pinilla, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl, gorl.
Gol, gol, gol. Gol, gol, gol, gol, gol.
El 5 de la primera.
Vinilla no s'ho ha pensat.
L'ha engaltada, l'ha picat amb força
i l'ha posat a rebentar la porteria de Valerio.
5 de la primera.
El nou estadi que s'enxorra.
Guanya el Nàstic.
Ha marcat Vinilla.
Nàstic 1.
Almeria 0.
Amb la Lliga de les Estrelles a només un pas,
Tarragona Ràdio incrementa la programació esportiva
donant veu a desenes de protagonistes.
Per les zones de la ràdio de la ciutat
arribaran a passar exjugadors, tècnics, directius i periodistes
i també els supervivents d'aquell Nàstic de primera de l'any 47
del Soro, Babot, Penedès o Roig.
Una d'aquelles veus per a la història és la de Juan García.
Juanete.
Usted que tiene la experiencia en primera división,
¿qué consejos daría a los jugadores del Nàstic
que tienen la oportunidad esta temporada
de volver a estar en la categoría de oro del fútbol español?
En eso del fútbol no se pueden dar consejos.
Se puede decir que se luche, que tengan moral,
que piensen en el club y no hay más.
El consejo no se puede decir porque una cosa que yo le hables
le digas y luego a lo mejor no les hagas bien las cosas.
Les noves tecnologies fan possible a través d'internet
que es pugui sintonitzar a Tarragona Ràdio des de qualsevol lloc del món.
Els seguidors granes segueixen l'eufòria del Nàstic des de la distància.
De Costa Rica a Finlàndia, de Santiago a Madrid,
de Londres a Sydney han sonat en guany els gols i la sents grana.
Londres, Elisenda, bona tarda.
Doncs mira, estic molt lluny, però el sentit que he escrit,
la veritat que m'heu fet emocionar.
També m'he posat la pell de gallina des d'aquí.
Aquestes hores de mes a Austràlia
deuen fer-te difícil seguir el Nàstic, no, a vegades?
Home, pues sí, la veritat és que sí,
bueno, que gairebé sempre és de matinada aquí,
però bueno, faig el que puc.
Anem ara mateix a Costa Rica.
Volem saludar allà un aficionat del Nàstic,
el Ferran Díaz.
Què tal, Ferran? Bon dia, com estem?
Hola, molt bon dia, com va tot?
Sí, jo parlo amb tots els meus companys de la feina,
ells no saben pràcticament de l'equip que us parlo,
perquè encara que la primera segueix, la segona no,
però jo cada dilluns els mantenc informats
i celebro amb ells les victòries.
Dos partits de la recta final de la temporada
marcaran l'ascens.
El primer a Castàlia,
i en un ambient molt contrari
apareix el geni de Pinilla
i el crit de moda de l'afició
afinat per Jordi Blanc a ritme de gols.
Tothom del Nàstic a la frontal de l'àrea,
els homes els intentant la rematada,
hi ha Xuxerrano, hi ha Joan Pérez Bolo,
hi ha Antoni Pinilla, hi ha Esmael Irurzun,
Abel que la tocarà amb l'esquerra,
atenció, Abel ho ha de ser llançament a la cama esquerra,
la pilota directe a Pinilla.
Gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Goal, gol, gol...
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
Illa, Illa, Illa,
Pinilla Maravilla.
El nou de la primera, el cop de cap de Pinilla.
La falta de vel impecable al cop de cap de Pinilla.
Pilot al fons de la xarxa, nou de la primera,
Castàlia que s'ensorra amb l'afició d'en Nàstic.
Guanya el Nàstic, Nàstic 1 ha marcat Pinilla, Castelló 0.
Atenció a la pilota per Antóni Pinilla, dins l'àrea per Joan Bérez Doló.
Atenció que deixarà la pilota per Irúzun, la central d'Irúzun.
Raül Jiménez Pinilla, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Pinilla! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El segon de Pinilla, illa, illa, illa, Pinilla, meravilla.
Illa, illa, illa, Pinilla, meravilla.
El segon d'en Nàstic, el segon de Pinilla, el 18 a la primera veïtada a Castàlia.
El Nàstic torna a posar-se en el marcador la diferència.
Castelló 0, Nàstic 2 ha marcat Pinilla.
I el segon partit decisiu és el del 28 de maig al nou estadi contra el Numància.
Un solitari gol del Pichichi de les últimes temporades.
Diego Torres ho deixa tot preparat per acabar de fer el camí en la jornada següent.
Recupera Manel Ruz, pilota per Cuellar altra vegada.
La pilota per Lopidio.
Lopidio és qui intenta fer el retall.
Lopidio s'està sentint còmode amb aquest partit, eh?
Atenció, Lopidio, que intenta fer el retall cap dintre.
Atenció, Lopidio, que se'n va cap a l'afronta, la deixarà en curt.
Busca Diego Torres i Islaria!
A tu, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, el gol de Diego.
El Colomo Esperanza, el nou estadi, l'esperança de la primera divisió, l'havia de posar el Pichichi
de les últimes temporades del Làzig.
El gol de Diego, el 17 de la segona.
Finalment, el dia indicat és el 3 de juny de 2006.
L'escenari, l'estadi de Chapin, a Xerès.
El cantalismà de la segona A acaba de confirmar l'ascens,
un fet històric al final d'una campanya
que ha portat el nàstic 55 anys, 11 mesos i un dia més tard,
a la que diuen és la millor lliga del món.
Culmina així una temporada de somni
que ha viscut intensament Tarragona Ràdio
coincidint amb el seu 20è aniversari.
Mai la ràdio de la ciutat havia fet un desplegament tan gran
de mitjans tècnics i humans
per ser testimoni d'un cap de setmana de celebracions
que ningú no podrà oblidar.
Surt el nàstic amb Serrano al capdavant,
amb senyera el seu braç a esquerra,
Rubén Pérez completament de blanc darrere,
amb David García, David Cuellar, Carlos Merino,
Cristiano Marlupidio, Toni Pinilla,
John Pérez Bolo, Diego Torres, Manalet Ruz,
i Abelo Reibuades.
Aquest és el nàstic que ara aplaudeix al seu públic,
és el nàstic que pot escriure
la pàgina més gloriosa de la seva història
aquest 3 de juny del 2006
a l'estadi del nou ochepín, aquí a Xerez.
Doncs de moment el nàstic ha estat el primer
a moure la pilota,
i ara es d'ara hem de dir que el nàstic matemàticament
és equip de la Lliga de les Estrelles.
Això ara sí, cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera,
això és la història del nàstic,
el 3 de juny del 2006,
el llançament,
els crits de primera a primera,
Arcas Piqueras,
que dona el servei de porteria.
La banqueta dreta...
Final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera,
ja som a primera.
59 anys després,
celebrem un ascès,
i ja està.
Als Juarez, als Juarete,
als Camilo Roth,
i al dèven a l'estadi del nàstic,
que és la primera.
Com a cèndi a primera, tío.
To va por tot Arragona
i tot l'afilió que ha estat d'un principi amb nosaltres.
Esto va por vosotros,
por vosotros va.
Ja ho hem aconseguïdo,
ha costat,
son muchas jornadas,
però la vercat que mereix la pena
mirar a aquesta gent.
La veritat és que es un robo.
Hoy és un dia molt especial,
el mío és el més important
de mi vida deportiva.
Ja ho he dit ayer
i ho he de repetir
perquè ho is un dia
que lleve sempre en mi coritzó
i serà un dia marcat
en mi calendari.
La ciutat de Tarragona
i la ciutat
van a competir
amb les mellores capitales del país.
Van a jugar
contra els mellores rivales
que se poden encontrar en Espanya.
Se va a veure en Tarragona
molts futbolistes
que estan llamats
a ser y son, muchos de ellos, los mejores futbolistas del mundo.
Esto no se ve todos los días.
¡Vela! ¡Sí, sí! ¡Sí! ¡Chavales, sí!
¡De primera! ¡De primera somos!
Donde estemos al vestidor… Escolta.
Es de castigués, lo millor que hay.
¡Por el re! ¡Por la la!
Es de castigués, lo millor que hay.
¡No es tan gris, no es tan gris, no es tan gris!
¡No es tan gris, no es tan gris, no es tan gris!
Aquí celebramos y bueno, aquí corre a la pared y tothom, incluso tú.
¡Gol! ¡Alto! ¡Alto!
¡Que vale el río! ¡Aborracharnos!
¡Es desventado y no traemos!
I tenim gris hits, eh. Començo?
Som-hi, sí. Vinga. Primer gris hit, eh.
El año que viene, Nástic Real Madrid.
La tonadilla seria el año que viene, Nástic Real Madrid.
El año que viene, Nástic Real Madrid, la-la-la-la-la-la-la-la-la.
Vinga, va, el segon.
Som-hi, Grijit. Aquest ja és una mica més alcohòlic.
Vaya pelotazo, vamos a pillar, vaya pelotazo, vamos a pillar, la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la.
I seguiria així, eh.
En éxtasi, Tere, perquè sonen els compassos de la Will Survive.
així vibra la plaça de la Fona que duem.
Vaig a intentar fer una mica d'Arcadial Ibès, a intentar parlar una mica amb els aficionats.
Bé, teníem una ciutat de primera, teníem una afició de primera i ara ja l'equip ja és de primera.
Per tant, ara ho tenim tot complet. Ha sigut emocionant, molts nervis emocionant.
Felicitats. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una abraçada molt forta, eh.
Moltíssimes gràcies. Avui és un dia...
Això és un somni.
Us heu guanyat a pols, eh.
És un somni, és un somni. Moltíssimes gràcies.
Perquè mira, jo crec que amb la Catalunya victoriosa, però amb la Catalunya plural, saps?
Com ha anat, com ha anat?
Bé, hem patit una mica perquè sabíem que el resultat era molt just, no?
Però sabíem que amb un puntet de teníem prou i ha sigut extraordinari, extraordinari.
Som de primera, som de primera.
Som de primera.
I la gent del Nàstic i de Tarragona és de Champions.
Lluís!
Sí?
Bona nit!
Soc el Jordi.
Jordi!
Què passa?
Quins obvia de dia, Jordi.
Bé, no, menys, ostres, quina alegria ens ha donat aquesta tarda, eh.
Ja he vist el missatge, eh, d'ahir.
Com esteu?
Com esteu?
Bé, tu pots imaginar.
Estàs burdats, no?
Iruzu!
Dime!
Soy Kini.
Hombre, brujo, què tal estàs, majo?
Hombre, no tan contento como tu, però bé, però bé.
Hombre, ja sabes...
Muchas felicidades, eh?
Muchas gracias.
Ja sabes que, bueno, me vienen muy buenos recuerdos de esta situació que nos tocó vivir hace un par de años
y que, lástima que no pudimos conseguirla.
Jochu, felicidades, tío.
Muchas gracias.
Ja te he estado viendo por la Teng un ratito, tío.
Guau, esto es la bomba, tío, es lo más. Estoy recordando lo que vivimos con el Rayo Gaicano hace años.
¿Qué hay, Luis? Hola.
Buenas noches, alcalde.
¿Qué tal? Oye, enhorabuena.
Aunque todo es alegría ahora y te he estado escuchando y efectivamente los que somos deportistas sabemos que hay que sufrir mucho y trabajar mucho para llegar hasta ahí, ¿no?
Enhorabuena, tío.
Hostia, que ande campeón.
¿Qué pasa, tío? ¿Sabes dónde estoy, además?
¿Dónde estás?
Estoy en Jerez, también.
No joda, ¿dónde estás, cabrón? Vete pa' aquí.
¿Qué haces?
Porque estamos dando para cuatro el fútbol indoor, con Maradona aquí y compañía.
Sí, sabíamos que estaba aquí.
Estabas grandes jugadores aquí. Estabas Maradona y estabas tú también.
¿Cuál es tu ídolo?
No sé, ahora mismo cómo va.
Tú has jugado en el Betis.
Sí, sí.
¿Y cuál es el ejemplo a seguir?
Bueno, Rafa Gordillo, ¿no? Yo creo que es un fiel ejemplo para poder seguir, ¿no? Sobre todo porque juega en mi puesto y siempre lo he tenido como ídolo, ¿no? Para el futbolístico.
Rafa Gordillo, buenas noches.
Hola, Game, buenas noches.
Pues ya has oído lo que dice Marco. Felicítalo, ¿no? Que ha conseguido el ascenso.
Hombre, claro. Hombre, Marco, felicidades por el ascenso.
Hola, buenas noches, Antonio.
¿Qué tal? ¿Cómo estás?
¿Cómo estás? ¿Qué tal todo?
Bien, bien. Felices ya lo puedes suponer, ¿no? Tú he vivido cosas de estas. Mucho más importantes todavía.
Pero sabes lo que es el trabajo de un equipo, de un grupo durante todo un año y ver la recompensa al final, pues es la hostia.
Hola, hijo.
¿Cómo andás, loco?
Muy bien, muy contento. Me pasé toda la tarde escuchando la radio.
¿Me escuchaste todo?
Re feliz de que hayan ascendido.
Gracias por haberme traído a este mundo, querido.
No, por favor.
¿Eres McAllister? No.
Sí, sí, sí.
¡Ostia, a mí qué roteta!
¡Me caes, lo he enriado!
Muy bien, muy bien.
¡Ostia, a mí qué muchas felicidades!
Muchas gracias.
Morales, que hay un tal Mauricio que demanda por tú. El saludemos.
¿A qué, aquí?
Un tal Mauricio.
No, no conozco.
Buenas noches.
Poquetino.
Buenas noches.
Buenas noches, Mauricio.
Buenas noches y felicidades, Ángel.
Muchas gracias.
La verdad es que es una olivia enorme.
Venga, David, enhorabuena, ¿eh?
Muchas gracias.
Ya nos hemos enterado de que hayan conseguido el ascenso y nada, daros la enhorabuena y
a ti personalmente porque has hecho una temporada fabulosa y que nada.
¿Qué te parece? Ya tienes a uno de la cuadrilla en primera división.
Sí, pues fenomenal.
A gusto, contentos todos.
Ahí va la hoja.
Sí.
¿Qué dice, qué dice, qué dice, mi colega?
¿Qué dice?
Está alucinando.
Sí, yo no lo creo.
¿Dónde han?
¿Qué cosa?
¿Qué?
Es que ricasco, es que ricasco.
Felicidades.
¿Cero no?
O no, o no, o no.
Muy bien, muy bien.
Venga, espera, espera,路che le presi, espera un moment.
Aquesta es la cançó del presi.
Jo vull que la canti ell.
Presi, va, canta abans.
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ei, ei, ei.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Eixa en María Andréu.
Mi nombre es Carlos Díaz García y en nombre de toda la circulación que componemos este vuelo quisiera darles la bienvenida a bordo.
Quisiera comunicarles que debido a un slot que tenemos de entrada en Barcelona,
vamos a tener un pequeñísimo retraso, unos 10 minutos de retraso a partir de ahora,
que intentaremos compensar volando más rápido para poder llegar a Barcelona a la hora programada
y no hacer esperar mucho a la afición del Nastic de Tarragona,
al cual equipo, directiva y toda afición felicitamos por haber conseguido la censo primera.
¡Bravo!
Viento prácticamente calma y la temperatura actual es de 18 grados centígrados.
Muchas gracias por su atención, le reiteramos en nombre de la circulación nuestra felicitación al Nastic
y que tengan ustedes un buen puerto. Gracias.
Hola, molt bon dia, Yolanda. Doncs efectivament ha arribat ja l'expedició del Nastic aquí a l'aeroport del Prat.
¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien!
Hola, molt bon dia, de nou, Yolanda. Estem ara mateix a la terminal B de queda de l'aeroport del Prat,
aquí a l'aeroport del Prat, aquí a l'aeroport del Prat, aquí a l'aeroport del Prat de Tarragona.
¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien! ¡Bien!
Ara mateix estem sortint de les instal·lacions de la budellera, amb aquests tres autocars.
Anem just darrere de l'autobús, com us deia, al cobert, l'autobús del Nastic,
darrere d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
El so perfecte, ara. Seguint aquesta rua.
L'Imperial Tarroc, ara mateix la rua està aturada, la gent està tirada als carrers,
el jugador saltant.
¡Un bote! ¡No bote! ¡De levanta el que no bote! ¡Un bote! ¡No bote! ¡De levanta el que no bote!
Ens acaben de confirmar que l'organització de la rua, l'organització de l'Ajuntament,
ha decidit escurçar tot el passeig dels autobusos amb els jugadors del Nastic,
no tornant a baixar fins a la font del centenari.
L'autocar dels directius està ara mateix a la plaça Verdaguer, amb la megafonia a darrere,
i el dels jugadors encara està maniobrant per agafar aquest carrer San Agustí.
La plaça es fosca, dos grans projectors de llum, reflexen la imatge de l'Ajuntament,
que podreu veure millor que nosaltres, no, Jordi?
Doncs efectivament, perquè es veu aquesta llum, com dèiem, l'Ajuntament totalment vestit de grana.
Gràcies, Tarragona, gràcies, Nastic, són els lemes que hi posa,
en aquest cas sobreposat sobre la façana de l'Ajuntament de la ciutat.
Ja no és un somni, és una realitat.
Som de primera!
El crit de som a primera!
Gràcies, gràcies perquè amb vosaltres hem l'obrat d'arribar aquí.
Gràcies, Tarragona, visca el Nastic, visca Tarragona, gràcies!
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones, ohé, ohé, ohé, ohé, campeones, campeones.
Hola, don Pepito.
¿Pasa usted ya por casa?
Ya que lo sé más.
¿Qui era que era?
No sé, no sé. Era Merino.
Yo sé a mi abuela.
Ah, no, es Manel Root.
Es Manel Root, eh.
Y bueno, sento, sento molt repartitiu, però...
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pirilla Maravilla!
Pirilla, Illa, Pirilla Maravilla!
Así que...
A Primera, ohé, a Primera, ohé, a Primera, ohé!
A Primera, ohé, a Primera, eh, ohé!
Felicitar desde aquí a Tarragona, a toda la provincia y que el Nasti es muy grande y hay sitio para todos. ¡Gracias Nasti!
¡Vote, bote, bote de segunda que no bote!
¡Al año que viene Nasti en Real Madrid!
Tenía razón lo del tímido y para demostrarles quiero que me ayudéis.
¡Arsa en la primera!
¡Y el que no se agatze! ¡Y el que no se agatze!
¡A la 20! ¡A la 20! ¡Pom, pa!
¡De segunda el que no! ¡Bailele, bailele, bailele!
¡De segunda el que no! ¡Bailele, bailele, bailele!
¡Cabrón!
¡Barça, Madrid! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Barça, Madrid! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Barça, Madrid! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Barça, Madrid! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Gracias a todos vosotros y gracias por ser la mejor afición del mundo!
¡Gracias! ¡Visca el Nasti y visca Tarragona!
Avui m'heu emocionat. No m'ho crec, lo que ha passat avui aquí.
i lo més pot dir gràcies.
¡Visca el Nasti y visca Tarragona!
que hem de despertar d'aquest somni i fem realitat que ja estem en primera.
¡Visca el Nasti i visca Tarragona!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Miguel Pérez, Raül Salguero, Luis César, Javi Bartolo, Quico Ramírez, Carles Hernández, Albert Cabestany, Valentí Miquel, Alfons Muñoz, Ernest Canete, Josep Maria Grau i Josep Cicat.
Club Gimnàstic de Tarragona, 125 anys donant-nos emocions. Felicitats per molts anys!
Hem recordat aquest reportatge titulat Una temporada de somni que ens arribava de l'any 2006.
I deixem aquesta temporada de somni i del 2006 ens anem encara una miqueta més enrere en el temps amb Joan Maria Bertran, 1988.
Quines seran les tres cançons que avui ens ofereixi?
Ens tranquilitzem, deixem que els cabells que estaven de punta tornin al seu estat habitual i anem a la música, com us dèiem, de 25 anys de música.
Joan Maria Bertran
Benvinguts als 25 anys de música.
I així de tranquils es presentaven al grup de Heavy, o a Zon, amb les seves balades típiques i aquesta cançó que l'any 1988 era el seu màxim èxit, el Every Rose Asi Torn.
Benvinguts als 25 anys de música.
Just like every cowboy sings a sad, sad song.
Every Rose Asi Torn.
Benvinguts als 25 anys de música.
I listen to a favorite song, playin' on the radio.
, Benvinguts a
Asi Torn.
Cada rosa té la seva espina, això és el que ens deien en la seva cançó,
amb aquesta balada al grup Poisson, l'any 1988,
que és l'any que recordarem aquesta setmana aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
en aquests 25 anys de ràdio, 25 anys de música.
I deixem Poisson per anar a un grup més proper, La Granja.
I ells tenien les coses també molt clares, eh?
Ens deien l'any 1988 que los chicos quieren diversión.
Les doy la razón, ahora es el momento de pasárselo bien.
Se han cansado de estudiar, me parece muy normal,
que se quieran divertir.
Les doy la razón, ahora es el momento de pasárselo bien.
El tiempo vuela alto y nadie lo ve.
El cielo sabe que en la vida hay una ocasión
y no debe descuidarse.
Y no debe descuidarse, solo piensan en salir,
en dormirse con el sol.
Y aunque a veces sale mal, pasa un mes y están igual.
Qué rápidas son, todas las motos blancas van al mismo lugar.
Qué bien que se lo pasan, cuánto color.
Te digo que lo entiendo, pero yo soy así.
Prefiero el blanco y negro.
Los chicos quieren diversión.
Realment no va passar a la història aquesta cançó de La Granja,
Los chicos quieren diversión,
però forma part de la història musical de Tarragona Ràdio
i de la història musical del pop estatal.
La Granja, en 1988,
i aquesta cançó que va passar sense pena ni gloriar,
però que aquí està, aquí queda.
Los chicos quieren diversión.
Del que sí que potser us en recordareu
és d'un altre grup anomenat Dinamita Palos Pollos,
que aquest sí que van causar furor i van deixar petjada.
Amb cançons com aquesta, Bourbon.
Ella tiene todo por lo que dos hombres pueden pelear.
Menos infanilar.
Caiga quien caiga a sus pies, ¿qué le puede importar?
Siempre habrá más.
Ni tú ni yo nos dimos cuenta que tras sus tetas
no había corazón.
Solo a mi Dios.
Ye, ye, ye.
Camareros y vanos.
El mejor Bourbon de Texas.
Gritaremos porque ayer nos separó ella.
Y hoy nos une esta botella.
Beberemos hasta que salga el sol.
Que salga el sol.
Guau, guau, guau, guau, guau.
Y hoy nos une esta botella.
Le veremos hasta que salga el sol.
Que salga el sol.
Guau, guau, guau, guau.
El mejor Bourbon de Texas.
Gritaremos porque ayer nos separó ella.
Y hoy nos une esta botella.
Le veremos hasta que salga el sol.
Que salga el sol.
Guau, guau, guau, guau, guau.
Guau, guau, guau, guau, guau.
Ella tiene todo por lo que dos hombres pueden pelear.
que salga el sol.
Llevад телes.
Quien es como el que salga el sol.
que tras sus tetas no había corazón.
Solo a mi Dios.
Camarero Silvanos,
el mejor bubón del texar.
Brindaremos porque ayer no se paró el rayo
y no es un estado de llave.
Veremos hasta que salga el sol.
Que salga el sol.
Camarero Silvanos,
el mejor bubón del texar.
Brindaremos porque ayer no se paró el rayo
y no es un estado de llave.
Veremos hasta que salga el sol.
Que salga el sol.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!