El Dís Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda.
Comença el Dís Rovellat, com cada dissabte,
de dos quarts de dues fins les dues del migdia.
Estem acompanyant-te amb un record,
un record molt especial per aquests músics, cantants o grups
que van fer època als inicis de Tarragona Ràdio,
quan era Ràdio Fòrum.
I va començar a donar els seus primers passos per allà l'any 1986.
Hem recuperat en el seu format original, és a dir, el disc de vinil,
el que més sonava en aquelles èpoques a la ràdio de la ciutat.
Llavors, el 102.6 de la freqüència modulada,
per als que us en recordeu encara d'aquella vella freqüència.
Ara estem al 96.7 i, a més a més, també ens podeu escoltar
a través de la nostra pàgina web tarragonaradio.cat
i, com no, també a través de la TDT.
Sigui com sigui, ja ho hem anat anunciant al llarg de la setmana.
Avui escoltarem a dos grans protagonistes d'aquella època
i que realment hem perdut la pista d'ells.
No sabem què és el que estan fent actualment,
si es dediquen encara a la música o si ho han deixat completament.
Estem parlant de Santi Vendrell i també de Maria Josep Vilarroia.
Escoltarem algunes d'aquestes cançons de discos antics,
en el cas del Santi Vendrell, el seu disc Mediterrània,
i en el cas de Maria Josep Vilarroia, el Via Lliure.
Els anirem alternant.
Comencem amb Santi Vendrell i el seu disc Mediterrània,
que escoltem tot seguit.
Ella ha vist néixer tots els savis
des d'Israel fins al meu mar català.
Ella ha mullat els meus ulls fràgils
i els ha fet forts per trobar-me amb el demà.
Tot queda enllà, tot neix en el seu cor,
tot mora i tot té vida i té ferides en el cor.
Mediterrània se'n va i ve de nou un mirall,
dintre el cel que fa olor de salar.
Se'n va a dormir quan reflexa la lluna,
se'n va i ve de nou per plorar.
La majestat del seu paisatge
és un plaer que ningú no ha abusat negar.
la immensitat del seu linatge
ha obert la por als homes que hi han volgut entrar.
Tot queda enllà, tot neix en el seu cor,
tot mora i tot té vida i té ferides en el cor.
Mediterrània se'n va i ve de nou un mirall,
dintre el cel que fa olor de salar.
Se'n va a dormir quan reflexa la lluna,
se'n va i ve de nou per plorar.
Ella ha inspirat la veu dels poetes
i els ha fet forts per buscar el fons de la veritat.
de tots els déus que la guardaven
no en queda cap perquè el destí l'ha fet sagnar.
Tot queda enllà, tot neix en el seu cor,
tot mora i tot té vida i té ferides en el cor.
Mediterrània se'n va i ve de nou un mirall,
dintre el cel que fa olor de salar.
Se'n va a dormir quan reflexa la lluna,
se'n va i ve de nou per plorar.
Mediterrània, aquesta és la cançó que dona nom
a aquesta llarga durada que avui recordem de Santi Vendrell,
un llarga durada de la discogràfica PDI
que va ser gravat l'any 1988.
Sens dubte, un dels que s'escoltava a Radio Fòrum
en aquella època, l'època del seu naixement
i que, bé, està força gastat.
Un disc que estem recuperant en vinil
en aquest programa especial del disc Rovellat,
especial perquè avui té dos convidats.
El primer, que és el Santi Vendrell,
ja hem escoltat una de les seves cançons,
i una altra, en aquest cas femenina, per fer-ho bé,
la parelleta que ens acompanya,
que es diu Maria Josep Vilarroia,
i que ens porta al seu llarga durada Via Lliure,
gravat a l'any 1999.
Una de les cançons que destacaven d'aquest Via Lliure
és aquest Princesa de Bar.
Avui protagonistes, el disc Rovellat,
Santi Vendrell i Maria Josep Vilarroia.
Camino per sobre del matacrilat,
Gràcies.
Pintades de llavis al meu voltant.
Pentalles enceses, un sostre i vent,
una mà freda al meu costat.
No vull que sigui sempre així,
portada d'un vell per a ti,
mirades que es van allunyant,
que es posen cap a la nit.
Vesos de vidre destanyit,
sóc princesa d'un pap de ciutat,
sóc el de fresa d'una barra de bar.
Deixo que em mirin,
és el meu bé,
ànimes amb pena
que es posen,
que es posen a fer.
i torno a casa
com un vell esmà,
neix un nou dia,
per mi se'n va.
Escolto la ràdio
en uns breus moments,
apogo la llum
i no somio més.
No vull que sigui sempre així,
frases vestides de satí.
però més estoltes que se'n va.
Quan se'n va a la llarga llit.
Sóc princesa d'un pap de ciutat,
sóc el de fresa d'una barra de bar.
que es posen a fer.
Però més estoltes que se'n va a la llarga,
a la llarga lliure,
a la llarga lliure,
a la llarga lliure,
a la llarga lliure,
a la llarga lliure,
a la llarga lliure.
S'entenen que es posen a tret.
Sóc princesa d'un beb de ciutat.
Sóc cauda fresa d'una barra, d'una barra, d'una barra.
I és que des del disc Rubellat ens volem fer un petit homenatge
amb aquests primers,
els que van obrir el camí del que després es va anomenar rock català,
amb grups com Sau, com Els Pets,
com Lacs en Busto, Sang Traït i molts altres,
i que ho van tenir molt més difícil.
Eren altres èpoques, era la dècada dels 80,
i realment valia la pena i ara s'ha de reconèixer
aquell esforç que van fer de cantar en català,
cantants com Maria Josep Vilarroia,
que estem escoltant ara mateix de fons,
i el Santi Vendrell.
Cadascú en el seu estil,
però tots ells protagonistes d'aquell any 1986 i 1989 respectivament.
Princesa de bar del Via Lliure
és el que hem escoltat de Maria Josep Vilarroia
i hem escollit del Santi Vendrell,
ara del disc Mediterrània,
una altra cançó molt maca.
Es diu Gemma,
espero que us agradi,
i us deixo amb ella.
Recordem que ens arriba des de l'any 1988
i que l'estem escoltant en disc de vinil.
Tens els ulls marrons i el cor a les mans,
a l'amor etern i desventurat,
Gemma.
Tens la màgia blanca amb dibuix d'esclat,
on hi cauen secs els enamorats,
Gemma.
tan se val però si has vingut
per fer-me somniar una mica aquesta nit,
acluca els ulls.
Guaita l'alvada,
com t'esperava,
vella princesa
de somriure valent, canta la pluja, que res no hi puja,
a un somni feble de color transparent.
Gràcies per venir a caronar-me el son, que la vida et doni un milió de noms, Gemma.
Tot ho he imaginat, ho ha estat realitat, l'amor és un boig i està encadenat, Gemma.
Tant se val, però si has vingut per fer-me somni una mica aquesta nit,
acluca els ulls, guaita l'albada, com t'esperava,
vella princesa, de somriure valent, canta la pluja, que res no hi puja,
a un somni feble de color transparent.
Guaita l'albada, com t'esperava, vella princesa, de somriure valent,
canta la pluja, que res no hi puja.
Bé, és una cançó recordada, entranyable, d'aquest disc mediterrània
que estem escoltant avui dins del disc rovellat.
Fins al punt horari de les dues del migdia,
acompanyant-te com cada dissabte, tornem a recordar Santi Vendrell,
protagonista mediterrània, i Maria Josep Vilarroia,
protagonista amb el seu disc Via Lliure.
Tornem al Via Lliure i anem a escoltar una de les altres cançons
que també destaquen d'aquesta llarga durada.
Hem començat amb Princesa de Bar i ara Obra els Ulls.
Obra els Ulls
Certa la buscó i trobaràs en algun lloc un poc de llum.
Obra els Ulls
Sempre hi ha un estel que et fa feliç en algun poc d'aquesta nit i de nit.
A l'aire a tots pren els colors de l'aire.
Un seu parit d'un cant a dos i a mi.
Obra els Ulls
Certa la buscó i trobaràs en algun lloc un poc de llum.
Certa la buscó i trobaràs en algun lloc un poc de llum.
Certa la buscó i trobaràs en algun lloc un poc de llum.
Obra els Ulls
Sempre hi ha un estel que et fa feliç en algun poc d'aquesta nit.
Obra els Ulls
I de nit
I de nit
A l'aire a tots pren els colors de l'aire.
Un seu parit d'un cant a dos i a mi.
Un seu parit d'un cant a dos i a mi.
A l'aire a tots
pren els colors de l'aire.
Un seu ferit d'un cantant dolç i el vi.
Cadascú en el seu estil, cadascú protagonista la seva manera
de la dècada dels 80 i dels inicis musicals de Tarragona Ràdio,
de Radio Fòrum, aleshores, per allà l'any 1986,
el febrer del 1986, ja fa 25 anys en què va començar a néixer,
va començar a donar els primers passos a aquesta casa.
Maria Josep Vilarroia, hem estat buscant informació realment
d'aquesta cantant per poder-vos-la explicar,
què estava fent actualment,
i la veritat que no hem trobat res absolutament.
Va desaparèixer completament del panorama musical,
almenys pel que fa ara, no sabem res d'ella.
I el que sí que podem dir és que Santi Vandrell encara continua en actiu
pel que fa a la música, a part de dedicar-se a altres coses
dins del seu recorregut professional,
doncs podem dir que va estar regentant fins i tot alguns locals de música,
alguna discoteca, fins i tot hem descobert.
Ara mateix no ho sabem ben bé què és el que fa,
però sí que podem dir que ens hem afegit com a amistat
al seu Facebook.
Hem buscat Santi Vandrell i aquí està aquest cantautor
que va estudiar al Conservatori de Vallvidrera,
que viu a Girona,
i que actualment fins i tot ens ha convidat a un esdeveniment
que té lloc en un concert que es realitzarà aquest cap de setmana.
Després us donarem més informació,
però com a curiositats d'això que la xarxa social
ens ha posat sobre la pista d'un d'aquests cantautors
que estem recuperant dins d'aquest disc rovellat.
No ha passat el mateix, en Maria Josep Vilarroia,
no apareix ni al Facebook,
i bé, si algú sap alguna cosa d'ella,
doncs que ens informi.
De totes maneres, ja quedarà per una altra edició del disc rovellat
si trobem alguna anècdota digna d'explicar-vos.
Nosaltres siguem amb la música
i tornem un altre cop com una partida de ping-pong
directament de Maria Josep Vilarroia al Santi Vandrell
en aquest disc mediterrani que estem recordant avui,
de l'any 1988,
i que ens porta cançons com aquesta molt bonica,
molt emotiva i que es diu Retalls.
Us deixo amb Santi Vandrell.
Molts cops estem a prop del mirall,
sense fer res, només mentint-nos,
intentant si convé evadint-nos dels records.
Sense parlar, però a poc a poc
anem posant terra en el cor.
Tots són retalls, seqüències del demà,
tots són records que sempre estan amb mi.
jo vinc i vaig i mai no arribo en lloc,
a cops em canso d'estar en el camí.
Tots són records,
tots són retalls.
Tots són retalls, seqüències del demà,
que en realitat ens vam morir en cada entrega.
Tots són retalls.
Tots són retalls, seqüències del demà,
tots són records que sempre estan amb mi.
Jo vinc i vaig i mai no arribo en lloc,
a cops em canso d'estar en el camí.
Tots són records,
Tots són retalls.
Tots són retalls.
Hem après tant que tot és por,
que no sabem res de la vida.
I caminar entre una mentida
ens fa seguir.
Tots els retalls es van guardant
mentre per dins es van cremant.
Tots són retalls,
seqüències del demà,
tots són records que sempre estan amb mi.
Jo vinc i vaig i mai no arribo en lloc,
a cops em canso d'estar en el camí.
Tots són records,
tots són retalls.
Tots són retalls,
seqüències del demà,
tots són records que sempre estan amb mi.
Jo vinc i vaig i mai no arribo en lloc,
a cops em canso d'estar en el camí.
Tots són records,
tots són retalls.
Santi Vandrell, el disc Mediterrània.
Recordem-ho, de l'any 1988,
ja fa una pila d'anys,
ho estem recuperant en format de vinil,
com és habitual aquí en el disc enrobellat,
cada dissabte de dos quarts de dues,
a les dues de la tarda,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada.
Podem dir,
us havíem anunciat,
que teníem informació del Santi Vandrell,
i per als més nostàlgics,
i que vulguin saber alguna cosa seva,
podem dir que està al Facebook,
ja ho havíem dit,
i que ens ha convidat a un esdeveniment
que tindrà lloc en un restaurant japonès
de platja d'Aro,
i que es veu que allà farà un concert,
que podeu fer reserves,
amb uns telèfons que ens dona,
i poder anar a assistir en aquest,
diguéssim que és un sopar-concert,
de Santi Vandrell,
el dissabte 26 de febrer,
des de dos quarts de vuit,
fins a dos quarts de dotze.
Bé, per a aquells que us animeu,
doncs us dic això,
que teniu més informació al Facebook,
en aquesta xarxa social,
que en definitiva serveix per a aquestes coses,
per a trobar vells amics,
i també vells cantants,
en aquest cas, Santi Vandrell.
Jo vinc i vaig,
i mai no arribo en mi,
de cops em canso l'estat...
I arriba el torre de Maria Josep Vilarroia,
que està aquí esperant ja,
amb el seu via lliure,
una mica més nou,
ella des de l'any 1989,
ens arriba amb aquest disc via lliure,
però també en cançons emotives,
com aquesta,
Un dia sense tu.
que mai no havia conegut,
t'esperto avui,
ho recordo tot,
em vas fer feliç,
tinc el joc per ben segur,
anant per tot arreu,
aturant-nos de cop,
aprofitant els moments,
gaudint d'un lloc desert,
o el bell mig del carrer,
d'una ciutat,
m'haig dit no,
no, no, no posses patir,
que et renguis aquest encís,
que no podria aguantar,
un dia sense tu,
veus-me a controlar,
saber com a te durar,
no veus que de poca està,
un dia sense tu.
Ja m'eus aquí,
com un arrenut,
com la poca cau,
poc després d'haver nascut,
em tremola el cos,
m'ha assegut per tu,
em costa molt,
acceptar que el com ets tu.
Aquella nit,
o potser aquell matí,
em creia volant,
lluny d'aquí,
tancant els ulls,
o alliberant els sentits,
sense pensar,
va dir que no,
no passis patir,
que et trenquis aquest encís,
que no podria aguantar,
un dia sense tu.
Quan se m'ha controlat,
saber com que ets durar,
no veus que de poca està,
un dia sense tu.
sjibit de sok Crefins,
un dia sense tu.
Fins demà!
Podria aguantar un dia sense tu
Veus-me controlar, saber com vaig a durar
No veus que no puc estar un dia sense tu
Oh, sense tu
Realment podríem claure més suc en aquests dos cantants
El Santi Vendrell i la Maria Josep Velarroya
que estem repassant avui en el disc Rovellat
Però el temps ens acaba, no tenim temps per més
Hem escoltat Princesa de Bar, Obre els Ulls
i aquest un dia sense tu de Maria Josep Velarroya
I acabarem amb una altra cançó de Santi Vendrell
que espero que us agradi
ja com a colofó final d'aquest disc
Mediterrània, una gran cançó també
Joan o Laura
Recordem que ens arriba de l'any 1988
i que volia agrair al Santi Vendrell en aquest disc
i ho feia palès a la seva contraportada
a la col·laboració de Manuel Ibáñez, Francesc Sánchez, Santi dels Ongles, Jordi Fort i Francesc Mateu
Us deixo doncs amb Joan o Laura de Santi Vendrell
Això està tot per al disc Rovellat
També la menció especial per Maria Josep Velarroya
Amics, amigues, fins la setmana vinent
En Joan i Laura
Tot just un aura
Sembla ser que es varen marcir quan començaven
Sentir un glob de vida mentre que esperaven
Només uns mesos per poder ser forts
i sortir a la llum
mentre esperaven, mentre acabaven
Són coses que passen avui
però ben segur que no hem estat
ni Joan ni Laura
Com definiríem l'amor
si ens abandonen
en un pou buit per al temor
necessitat o vergonya
i un infant que està preguntant
per la cigolla
que moria abans de fer-se gran
Va començar massa aviat per Joan i Laura
El seu passat va ser un error que és fàcil caure
No van conèixer mai ni l'amistat
ni tan sols la maldat
ni aquella faula d'en Joan o Laura
Els anys ho curen quasi tot i allí reposen
Plens de deixalles i records que no s'imposen
Però ben segur que un dia algú es recordarà
Són coses que passen avui
Són coses que passen avui
però ben segur que no hem estat
Com definiríem l'amor
Com definiríem l'amor
si ens abandonen
En un pou buit per al temor
En un pou buit per al temor
necessitat o vergonya
Hi ha un infant que està preguntant
Per la cigolla
Però moria abans de fer-se gran
Si ens hagués pogut anomenar
En Joan o Laura
Ricordarà
そう delà
Si ens hagués paura
Au reário
AVAX
AVAX
AVAX