logo

Arxiu/ARXIU 2011/RESUM ESPORTS 2011/


Transcribed podcasts: 26
Time transcribed: 6h 19m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquells valents gladiadors i els aurigues foscos i altitges
foren els esportistes que es convertiren en els primers llitons dels habitants de Tàrrec.
Haurien de passar dos mil anys perquè la ciutat es tornés a apassionar per l'esport.
Tot va començar a l'1 de març de 1886, el número 58 de la Rambla Nova,
on hi era el cafè del centre.
En una de les seves taules, un de 12 joves tarragonins,
vam decidir fotre el Club Gingnastí.
Avui hem volgut canviar la secció del repte per un repte més especial.
Hem volgut conèixer el museu dels 125 anys de la història del gimnàstic de Tarragona,
el museu que està situat al tingladu número 4 de la motlla costa de la ciutat.
I hem triat el millor guia possible per conèixer aquest museu.
És l'Enric Pujol. Enric, bona tarda.
Bona tarda.
Entrem al museu i comencem a trobar coses.
El primer que trobem són dues samarretes a mà dreta,
que l'Enric ens ha explicat que tenen un significat especial.
Sí, la primera pertany a Romà Conillera
i és un regal que li ha fet el Patxigalea en el Romà Conillera.
És dels anys 82, em sembla que és 83.
És la Baco, a feites i vinagres.
I la de baix és la, com vam estar a primera divisió,
que és la famosa samarretta dourada.
A Mosoz iniciem aquestes dues samarretes
i una bandera de la gran penya en Estic Serrallo,
a mà esquerra, només entre...
És una sala àmplia, gran, totalment diàfona, oberta per entendre'ns.
I que presideixen dos nans del gimnàstic de Tarragona
a la seva entrada, amb un cartell que ens pot llegir,
amb gran, gimnàstic, 1886, 2011, 125 anys, fent història,
que és el títol que se li ha posat a aquesta exposició
del gimnàstic de Tarragona.
Anem entrant i l'Enric ja ens ha dit expressament
que hem de començar per un punt determinat,
que això és un circuit, que no es pot començar per un vol, no?
Sí, bé, hem de dir que això ens ho han muntat al Port de Tarragona
i sobretot el disseny de l'exposició ha estat Antonio Latre,
evidentment que també ha parlat amb ell i tot Pellé Ciudadoma,
el dissenyador que ha creat aquest espai.
Si entrem, entrant tal com ve per la porta esquerra,
trobarem aquí les llegendes de cada esport
que expliquen una mica què és el que ha tingut cada esport al gimnàstic
al llarg de la seva.
Aquí trobarem campions del món, campions d'Europa,
campions d'Espanya, campions de Catalunya,
i amb aquelles seccions tan poc significatives
com podria ser la boxa, l'esgrima, el hockey sobre patins,
aquí en tenim també puntual referència, no?
La primera llegenda, Enric, és aquella que fica als inicis,
on podem llegir l'1 de març de 1886.
Es va constituir el Club Gimnàcio,
el cafè del centre del número 58 de la Rambla Nova.
Aquests foran els 12 fundadors.
Joan Estil·les Portal, primer president,
Josep Maria Buixó, Rafel Teixidor, Eugeni Saujar,
Agustí Ferrer, Fulgencio Beltran, Agustín Sandoval,
Francisco Rigau, Leandro Ferrer, Josep Soliano,
Andreu Vila i Josep Verdú.
I a partir d'aquí explica també l'història
una mica del gimnàstic de Tarragona.
Una idea que, bueno, us la diem,
perquè pràcticament encara no ha sortit publicada enlloc,
és que el dia 27 d'octubre, en la festa de tancament,
volem rendir un homenatge a aquests 12 fundadors.
Evidentment, ells no hi seran, evidentment.
Any 1921, Camp de Víctor de Catalunya,
allò seria l'Aví de Catalunya,
aquella punxa és la punxa del Carme,
Sant Francesc,
és el primer camp que va tenir el gimnàstic en propietat,
i és quan s'estava construint el que és la part baixa de la tribuna.
Aquesta és la tribuna que es va cremar durant la guerra
amb uns i sigüents que hi va haver
després d'un partit amb les tropes del Líster
i del Campesino,
hi va haver un pit de pica baralla
i es va cremar la tribuna l'any 38.
Una fotografia amb color blanquinegre,
més aviat un color sèpia,
amb unes tanques baixes,
exacte, anava a dir,
pot ser un estic espanyol, un estic hércules,
pels colors de l'equip, és un estic espanyol,
i es veuen unes tanques baixes amb aquesta tribuna
que ens explicava l'Enric, que es va cremar,
que és l'únic que es pot dibuixar
en aquest camp de l'Avinguda a Catalunya.
Comencem a trobar objectes,
que segurament és una de les coses
que la gent que ha vingut ens ha dit amb més curiositat.
Objectes com, per exemple,
ja veig un xandall d'una marca esportiva,
ho diré, no passa res,
de la marca esportiva Kelme,
amb l'escugràndal nàstic,
veig una gorra de plat molt curiosa,
si més no, veig un micro de fa uns quants anys també,
i una torxa, una torxa que també surt aquí
i diferents actes.
Enric, explica'ns la curiositat
d'aquesta primera secció que trobem amb diferents objectes.
Aquesta és la global,
aquí hi ha aquestes petites seccions
que no van tenir massa volada,
alguna sí,
però que no disposàvem d'espai per posar-ho tot.
Totes maneres de la primera selecció que es va fer a un any,
aquí hi ha només una cinquena part,
perquè no ens hi ha cap igut.
Canviem de plafó,
i passem a un plafó on ja hi ha raquetes,
on ja hi ha una tovallola,
per tant, estem a la secció de tenis, una mica, no?
Tenis i tenistaula.
Aquesta raqueta, concretament,
la que està més malmesa,
seria dels anys, aquí posa 60,
però seria potser cap a final dels 50,
la pala a pim-pom més dels anys 60.
Aquestes tovalloles de quan l'anàstic
va estar a primera divisió l'any 50,
que tenien aquestes tovalloles,
va fer unes tovalloles específiques.
Aquí hi ha documentació de la secció de tenis
de l'any 1912,
hi ha el reglament del tenis,
el logo que tenia el tenis,
i aquí hi ha un trofeig
que l'anàstic va guanyar a Alemanya, a Stuttgart,
va anar a fer una gira l'any 49
per recollir diners,
havia de fer 5 partits,
en va fer 3 perquè no els van deixar passar
a l'altra banda de Berlín,
i es va quedar sense poder guanyar els diners que pretenia,
i va guanyant a Stuttgart 3 a 1
i li van regalar aquesta copa,
que és de plata,
és la pata d'aquesta passió del tenis conservat,
aquí dins del museu.
Veiem un ballot,
veiem una medalla amb la bandera espanyola,
però no és un camionat d'Espanya,
veiem un arc, una cinta, una pilota,
unes bitlles,
els aparells tradicionals de la gimnàstica rítmica.
Sí, aquí hi ha un mallot de la paret,
que és de la Vita Fuster,
que va a la campió del món amb la secció espanyola l'any 91,
és el mallot que portava,
a dins hi ha un mallot d'una de les gimnàstres del conjunt,
que hi ha la fotografia allà,
que van quedar terceres d'Espanya el 2010 amb el Nàstic,
els aparells que fan servir la gimnàstica rítmica,
i fotografies.
La més curiosa és la d'aquest professor de gimnàstres,
el senyor Givert,
que és data de 1896,
és la fotografia més antiga que tenim aquí a Val Nàstic.
El Nàstic, si té una secció que és la més reconeguda
i que ha practicat un munt de gent a Tarragona,
és la secció de pilota,
i és la que ara tenim davant,
perquè quan anem veig el guà de pilota,
veig el cas, les pales de pilota,
i dibuixos d'un frontó.
Bueno, aquesta secció té molts records per a mi,
perquè jo he estat 20 anys jugant a pilota,
i campionats de Catalunya,
i campionats de provincials.
Aquí hem volgut portar amb el Raúl Terino
totes les eines.
Allà a la paret es veu la cistella de sexta punta,
aquesta cistella va quedar campiona del món Miral Peix,
el de baix era el remonte,
i aquí tenim les peces que hi ha la paleta de goma,
la paleta, la pala curta,
la paleta argentina,
i després la pala llarga.
Aquesta és una pilota de mà,
i aquest és un guant,
és un element, un guant que es jugava com a cistella,
però que era diferent.
Anem al bàsquet.
Ara aquí s'ha d'incorporar una samarreta
de quan l'Nàstic va estar a la Divisió de Femenines,
que s'incorporarà aquesta mateixa setmana,
perquè, clar, s'ha d'obrir molt avançós al vidre i tal.
Aquella samarreta ens la va deixar la Tere Ortega,
de s'ha de dir.
Espero que ho vaig a dir,
i Tere és molt bonica, eh?
Cinsano Rosse, amb el número 13,
jugava la Tere Ortega a l'asquet
a la secció del Nàstic.
Déu-n'hi-do.
De totes maneres, això deu ser anys 80.
La que tenim aquí, que ens falta, és anys 90.
Aquesta pilota és dels anys 60,
però el bàsquet, diguem, que és la secció
que, quant a elements, en teníem.
Ens falta la Copa Catalunya que es va guanyar,
que tinguem a Bontés.
La vam guanyar davant de l'universitari
a la pista de vida nova.
És una Copa Catalunya com la de futbol,
i va desaparèixer.
Anem a les seccions,
seguint passejant per aquest museu,
és la facció de l'Atisme,
una altra de les faccions
que actualment està donant més èxits
al gimnàstic de Tarragona
de la mà de la gran Natàlia Rodríguez,
però que també té una llarga història.
La Natàlia és la samareta de la Natàlia
quan era Carjo,
que és de vins,
i ella té una samareta d'entrenament actual.
La Gietà Cornet,
que va ser olímpica el 88,
i la Natàlia, que és olímpica en quatre olimpiades.
Hi ha un cartell molt maco,
aquest m'encanta,
perquè és l'any 25,
és un cartell gran
que quan es van fer els campions
al carrer,
els carrers plens de senyeres del Nàstic,
l'autobús,
que és el que agafa protagonisme aquí,
amb els dos del Nàstic a la primera filera,
amb Diego Torres,
amb Bolo,
amb Alex Pérez Zembola,
hi ha una senyera del Nàstic,
és la imatge d'aquell ascens,
que segurament és un dels records
que tenim tots més presents,
i amb això s'obre ja
el podríem dir la facció de futbol,
no, Enric?
Aquí comença ja la facció de futbol,
pròviment dita.
Sí, que té dues vitrines,
hi ha fotografies,
de fotografies en vam eliminar moltes
que ja estaven fetes amb cartell pluma,
per deixar les més orientatives.
N'hi ha una de l'any 24,
amb Ricarda Zamora,
que va jugar al Nàstic,
reforçant-lo,
un acte d'un partit de l'any 37,
és a dir, durant la guerra,
durant la guerra civil,
carnets de socis,
una mica,
aquí un llibre,
que és el que portava el Nàstic contra el Barça,
reforçat per Di Stefano,
Grifa,
i Turriaga,
i Ruiz Sosa,
coses que poden entretenir una mica
l'aficionat.
Aquí tenim la Copa Catalunya,
al nostre Catalunya.
Aquesta és la pilota
que es va fer al partit Nàstic-Barça
d'inauguració del nou estadi,
l'any 72,
signada per tots els jugadors.
Amb els dos escuts,
no, escut del Nàstic i el del Barça,
carai.
Una,
la samareta del Ramon Sicard,
en Pau Raposi,
quan era infantil,
l'any 51,
però el primer equip anava igual,
es anaven a botonades.
I el quadre aquell,
de Bayer Leverkusen-Nàstic?
L'any 81,
que va venir a jugar el dia de la rei,
és un partit amistós,
que és quan se va començar a especular
tota aquella història
de que la Bayer
volia patrocinar el Nàstic i tal,
venir al Bayer Leverkusen,
però realment
Leverkusen i Urdigen
que eren 14.000 treballadors
a les fàbriques
i aquí no n'hi ha ni mil.
I la cosa va ser
una pura fantasia urbana.
Aquí hi ha documentacions
molt importants.
Jo crec que això és el més important
que té...
Aquí hi ha documents
de 1886,
1890...
I la creu de Sant Jordi, veig.
La creu de Sant Jordi,
i hi ha la creu de Sant Jordi aquí,
la real òrden del meditó deportivo,
això és el comitó olímpico espanyol,
que hi ha rebuts i contractes
de, ja dic, 1890
i el més interessant és allà.
És el primer reglament del club,
de 1886.
De fet, a veure,
és de 1890,
perquè el 86
quan constitueixen el club
no fan un reglament,
són 12.
Vull dir,
llavors és quan veuen
que han de pujar
que fan un reglament.
I aquest és el famós document
que n'he parlat moltes vegades,
que el Nàstic va fer
quan tenia l'any 1898
quan les tropes
que estaven a Sant Aves
d'aquí a Tarragona
se'n van anar a la guerra de Cuba
o havien de marxar,
van dir de fer un petalló
de voluntaris
i van enviar aquest document
al ministre de la Guerra,
oferint-se,
sense el general Nàstic,
a fer la vigilància de la ciutat.
Aquest és el document original.
Aquest altre document
és de 1920
i és quan se demana
que el Nàstic
que el Nàstic
tingui com a idioma oficial,
1910, perdona,
que tingui com a idioma oficial català.
I l'altre que hi ha aquí,
un document que està una mica tapat,
és quan se li va demanar
a la dictadura de Prima de Rivera,
els diumenges,
poder aixar la senyera
al camp d'esports.
Cosa que no hi ha contesta,
i que no hi ha contesta
es va seguir sant.
Aquells valents gladiadors
i els obrigues
buscos i el pitxes
foren els esportistes
que es convertiren
en els primers ídol
dels habitants de Tàrrec.
Haurien de passar dos mil anys
perquè la ciutat
es tornés a apassionar
per l'esport.
Sempre n'estim
arreu del món
a través de