La primera decisión importante era la restitución de contrato de Juan Carlos Oliva como entrenador del Nastic
y después la de José Manuel Novelli.
Todos haremos pactos en jacuzzi.
Per posar el 6è de la tarda pel Granada al minut 34.
Mira, fa cosa d'un any, quan va debutar Luis César, he pensat que mala sort que ha tingut l'entenedor,
que debuti en aquestes circumstàncies, quin pal més dur, i avui ho he rebut jo.
Els jugadors estan afectats, però està clar que jo també he d'estar,
perquè no era el partit que esperava ni les circumstàncies que on desitjava.
Però recupera el barri del gol, Roi, que venja la pilota.
Virgili! Virgili! Virgili! Virgili, Virgili! Virgili! Virgili, Virgili, Virgili, Virgili el tercer.
El tercer del Nastic, el pizziti del filial, Albert Virgili, King Goularró.
El tercer del Nastic, per sentenciar Nastic 3, Deadly Wills 1, ha marcat Virgili.
Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé.
Avui solament, avui solament, portem molt temps.
Jo soc dels privilegiats, porto menys que molts socis i molts jugadors i molts directius
i moltes persones del Nàstic que fa molt temps que estan patint
i per això el sabor és especial i per això volem patir fins al final
però volem tindre premi, volem acabar bé, volem que el compte acabi bé
i per això hem fet el que avui hem fet.
Oliva, Oliva, Oliva, no?
Sí, sí, Oliva, Oliva, Nãoostade.
νεda
per Morà, lòstima que la pilota se li ha quedat massa escurada
però i acaba traient un corn a l'esquerra de la porteria de Miguel.
Es tot just al primer del Nàstic en tot el partit.
Pirens ràpidament, Iancur, pilota per Sanxon, a la frontal pel Rus,
van nedal, per Morà molt bé el treball del pilota per Rus, la penja,исс!
Power, Miguel!
¡Pour, p 걸!
Gol, gol, gol!
Salvats!
Vergantinos!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol de Vergantinos!
Gol de Vergantinos!
Gol de Vergantinos!
Minutxat a la segona!
Quina bona jugada col·lectiva!
I Vergantinos, després de l'aturada de Miguel,
aprofita el refugi de Fosquins.
El segon per donar la permanència.
Ara sí que és matemàtica, tal com està.
El segon del Nàstic, marca Vergantinos!
Nàstic 2, el va fer T1!
5 a 1, ha guanyat el Barça bé el Salamanca, decepció,
a la banqueta de Balta Sánchez.
Jo et dic una cosa, jo soc jugador del Nàstic,
i el portem al menjo.
Bueno, el porter d'ells, eh?
El patata, s'ha acabat, s'ha acabat, s'ha acabat!
Final, final, final!
Final, final, final!
El Nàstic, matemàticament, continua a segona divisió!
Jo vols que te digui, que vols que te digui?
Emocionat perquè...
Perquè hem patit molt, hem patit massa, hem patit massa,
hem patit massa, hem patit massa, hem patit massa.
Però, bueno, al final, tot està bé, s'hi acaba bé.
Però jo crec que la gent sumerà, el club sumerà,
la pitjor sumerà, els jugadors han estat tot l'any impressionant.
Jo crec que hi ha hagut algun moment que hem vist
que estàvem al límit de la situació, al límit, al límit.
i, bueno, els hem mantingut amb tot el que s'ha fet,
doncs jo crec que és un pas endavant important,
però ara jo crec que també hem de reflexionar,
hem de reflexionar, perquè jo crec que el Nàstic no té
que arribar a aquesta situació.
Hem d'intentar enllegar amb Juan Carlos,
des de Juan Carlos, amb qui sigui,
per un projecte una miqueta més consolidat
i que es permeti una mica posgaudir més de la segona, no?
Ja continuïn la meitat de la història,
l'altra meitat va passar a la sauna.
Però crec que la feina la hem de fer ara,
i dintre d'un mes ja no estarem a temps,
ja estarem una altra vegada amb el ritme competitiu
i llavors les solucions ja hauran passat, no?
I crec que pel camí s'han quedat jugadors importants,
de vegades per l'aspecte econòmic
i de vegades per altres aspectes que un no acaba de quadrar, no?
No ho sé, jo et dic, jo per exemple tinc un desensís interior
perquè hi ha un jugador que jo crec que havia d'haver acabat en l'Àstic
i no ha acabat, i ho dic públicament, no m'importa,
que jo no sàpiga, que és Jorge Luque,
un pivot, que jo crec que necessitàvem un pivot
i no va arribar, per petits detalls,
perquè no se va pensar que era prioritari,
i ara per ara no tenim, jo crec que no tenim ni els noms,
ni els noms, com de qual cosa és una miqueta més preocupant, no?
I pel camí s'ha quedat Luque, s'ha quedat Pepe Díaz,
s'ha quedat jugadors, que no estem sent operatius
perquè quan apareix un nom, per determinades raons
o per criteris esportius o econòmics,
s'està quedant tot pel camí.
Jo, com que estic fotut, estic fotut per la situació, per tot,
de vegades és una mica per la impotència,
d'intentar fer més coses i, bueno, pues arribes fins aquí, no?
O sea, no portes ara 11 mesos patint, no? 11 mesos.
I, bueno, pues, bueno, pues, has de continuar
i intentar, pues, treure el millor de ti mateix,
però no mirar cap al futur, sinó plantejar-te el dia a dia
com un repte personal cada vegada que teixeques, no?
I això és el que intento fer sempre.
Pues, fa dies, eh? Fa dies que fa mala cara.
M'he de dir, he perdut 4 quilos des que estic a Nàstic.
Sí, sí, 4, però bueno, per això fa mala cara.
Turrum, turrum, turrum, tum, turrum, turrum,
Estic content.
Oliva, oliva, oliva, oliva!
Sí, oliva, oliva, no bastade, no?
Oliva, no? Sí, sí, oliva, oliva, no bastade.
Sempre nàstic, el regust de la jornada a Tarragona Ràdio.
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels de gent
Ni una mà ple de promeses sols
Un poc plesat
I que la vida ens doni un camí
L'enca
No demanis un camí planer
I que la vida ens doni un camí planer
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Enem.
Sí.
Gràcies.