Sí, jo no puc parlar ara. Estic emocionat per la gent que tenim, perquè t'ho juro que és impressionant això, no?
És impressionant, xec. És una pena, hòstia, és una pena, s'han fotut a baix.
És una pena, tio, de veritat t'ho dic. Però per aquesta gent t'ho juro que fins al fi del món, tu.
Oh, what did I do? What is my good lose?
Ara hi arribarà Manolo. Manolo és la pilota al terra perquè sigui Lluís Codina que hi arribi.
I arriba bé Diego Torres. Atenció a la passada bona. Busquen a Jonathan. És bona, és bona, és bona.
Dos per un, dos per un. Jonathan en Diego. Diego, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El segon del Nàstic, el segon de Diego, Jonathan i Diego,
sens dubte, una parella de luxe.
El segon del Nàstic, s'ensorra el nou estudi,
el 20 de la segona, el premi per el Nàstic.
Ara sí que quasi hi som, ara sí que quasi hi som.
Nàstic 2, obrem-se 0.
Ara sí que el Nàstic està ja a segona.
Ara sí que el Nàstic està a segona.
La pilota que la mourà el Nàstic amb una falta que li hem fet.
El Nàstic a segona, el Nàstic a segona, el Nàstic ho ha aconseguit.
El Nàstic a segona, dos anys, un mes i dos dies després,
el Nàstic torna a la Divisió de Plata del Futbol Estatal.
Com vosaltres i com nosaltres, tots els jugadors i tots els que hem format part d'aquest èxit,
sentim els colors del Nàstic com si fos la nostra pròpia vida.
I així ho seguirem sent la pròxima temporada
i tots els anys que tothom defensi el Nàstic.
Visca Tarragona i visca el Nàstic!
Ha parlat Lluís Codina.
La plaça celebra en bugida l'ascens.
Els jugadors estan cantant amb l'afició.
que entre tots ho aconseguiríem i ho hem aconseguit.
Sou els millors!
Nosaltres sé que som més que un club.
Sou els millors!
Visca el Nàstic!
Visca Tarragona!
Us estimem!
Gràcies!
Lluís Codina!
い, wi sui ai, i he, ei!
No, no, no, no, no!
No, no, no, no, no!
No, no, no, no!
La fileta, l'agora!
Curta el Nàstic, amb Serrano al capdavant, amb senyera al seu braç,
a esquerra Rubén Pérez completament de blanc darrera,
amb David García, David Cuellar, Carlos Merino,
Cristiano Mar, Lupídio, Antoni Pinilla, John Pérez Bolo,
Diego Torres, Manalet, Ruth i Abelo Reibuades.
Aquest és el Nàstic, ara aplaudeix el seu públic,
és el Nàstic que pot escriure la pàgina més gloriosa de la seva història
aquest 3 de juny del 2006 a l'estadi del nou ochepín aquí a Xerez.
Doncs de moment el Nàstic ha estat el primer a moure la pilota,
i ara hem de dir que el Nàstic matemàticament és equip de la Lliga de les Estrelles,
això ara sí, cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera, això és la història del Nàstic,
el 3 de juny del 2006, el llançament, els crits de primera a primera,
Arcas Piqueras, que dóna el servei de porteria.
La banqueta dreta, final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera, ja som a primera, 59 anys després.
Celebrem una sense, ja està, els canadés, els cuarentes, els Camilo Roth,
i el Díaz de Nàstic, el Nàstic és la primera.
Ho hem accedit a primera, tío.
Esto va por tot Tarragona i tot la fi que ha estat d'un príncipe amb nosaltres.
Esto va por vosotros, por vosotros va.
Ja ho hem aconseguit, ha costat, son moltes jornades,
però la verdad és que mereix la pena mirar a aquesta gent.
Mentre que es un rost.
Hoy es un dia muy especial, el mío, el más importante de mi vida deportiva.
Ya lo he dicho ayer y hoy lo tengo que repetir
porque hoy es un día que llevaré siempre en mi corazón
y será un día marcado en mi calendario.
En la ciudad de Tarragona y la ciudad van a competir
con las mejores capitales del país.
Van a jugar contra los mejores rivales que se pueden encontrar en España.
Se va a ver en Tarragona muchos futbolistas
que están llamados a ser y son, muchos de ellos,
los mejores futbolistas del mundo.
Esto lo se ve todos los días.
¡Primera!
¡Sí, sí!
¡Sí!
¡Chavales, sí!
¡De primera!
¡De primera somos!
Doncs estem al vestidor...
Escolta...
¡Este nací es lo mejor que hay!
¡Vole de ver!
¡Hora de ver de nací es lo mejor que hay!
Estem ara mateix a la terminal B de queda de l'aeroport del Prat,
aquí a el cebridor,
la de la aficionada de la Gisgàstia de Tarragona.
¡Primera!
¡Primera!
¡Primera!
¡Primera!
¡Primera!
¡Primera!
¡Primera!
¡Primera!
Ja no és un somni,
és una realitat.
Som de primera!
Gràcies, gràcies perquè,
perquè amb vosaltres hem l'obrat d'arribar aquí.
Gràcies, Tarragona.
Visca el Nàstic.
Visca Tarragona.
Gràcies.
Y ahora, ahora todos juntos...
¡Campeones, campeones!
¡Oe, oe, oe!
¡Campeones, campeones!
Al año que viene, nos tiene el Madrid.
Al año que viene, nos tiene el Madrid.
¡Oe, oe, oe, oe, oe!
¡Oe, oe, oe, oe!
¡Campeones, campeones!
¡Marxa, Padrín! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Marxa, Padrín! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Marxa, Padrín! ¡El Nasti ya está aquí!
¡Marxa, Padrín! ¡El Nasti ya está aquí!
La pilota per Abel Boades.
Dóna Lleida a la banda.
Intenta buscar campana.
Al davant de la porteria.
El sota campana.
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
El cinc de la segona.
El gol d'Alnàstic a primera divisió.
L'ha marcat Campano.
El gol históric d'Alnàstic.
El gol de Campano.
¡Vamos, vamos, vamos!
¡Vamos, vamos, vamos!
Aquests eren els jugadors d'Alnàstic en prena celebració.
Allà hi havia el micrófon inalàmbric del Tarragona Radio.
L'hem vist, l'hem vist.
I Ràdio Sant Pérez i Sant Pau.
Avui aquí a l'Olímpic, Lluís Companys.
El cinc de la segona.
La jugada entre Fredson i Abel.
La Lleida a l'avantatge.
Abel Cabisbea Campano.
El chut d'Alejandro Campano.
A mitja sortida de Carlos Caberi.
La història d'Alnàstic té un altre nom propi.
Alejandro Campano.
Cinc de la segona.
Guanya el Nàstic a Montjuïc.
Espanyol 0.
Nàstic 1.
Ha marcat Campano.
He convocat aquesta roda de premsa
per fer oficial el que ja sabeu,
que és la meva dimissió irrevocable
com a president del Consell d'Administració
del Dinàstic de Tarragona.
Aquesta decisió la vaig prendre el dijous a la nit
després d'escoltar, des del meu punt de vista,
les respectables però desafortunades paraules del senyor Nadal.
A la frontal amb Good Johnson.
Atenció amb el niño que pot arribar amb aquesta pilota.
ha sortit aquí Albano Bizarri al gol.
Ha sortit Albano Bizarri, marca Iniesta.
Demano confiança, no?
Demano confiança.
Demano que ha passat un any,
la temporada ens ha anat com ens ha anat,
l'hem de valorar al final de la temporada.
Jo crec que hem de tenir confiança,
hem de ser capaços d'entendre que si un projecte és de 5 anys
i que es trasllada en 4, com a mínim,
es dona un marge de 2-3 anys per veure si realment s'estan complint els objectius.
Com a mínim, com a mínim, la mateixa confiança que va tenir el primer Consell.
Com a mínim.
Hi ha gent que confon el cometre un error
amb tenir que presentar la dimissió.
I això no és així.
Tu t'has de fixar un programa, t'has de fixar un objectiu,
i l'has d'intentar acomplir.
Tendremos este cartel de los equipos que aspiran a estar en posiciones importantes en la Liga,
pero con ese cartel yo creo que estamos 8 o 10 de equipo,
ya lo he dicho muchas veces, y lo asumimos.
Es un reto bonito, es un reto complicado.
Y esto es complicado.
La pilota es buena, para Antonio Callejón,
Xuta Callejón, GOOOAAOL!
Gol-gol-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go-go
Gol del Million Dollar baby
Soletà de Van Línia ha definit a la perfecció
per posar on el sobren gol d'El Nastic
Senso Rebecca Stig
en contra del seu equip
Matxeca el Nastic
El gol de Calle, amb temps de descompte, que de 0-1 no estic tot, ha marcat Antonio Calle!
És el moment que la gent decideix que el que vol fer ja, no?
Tu no pots estar l'altre dia 1-0, ara som part en 10 minuts i la gent estàs allà entre el teu equip i anar guanyant 1-0, no?
Això és incomprensible, entonces n'hi ha que entre tots deixar a part rencilles i tonteries, que això no porta res bo,
i estar tots chats un pinya i tirar tots Alpha endavant, que és el que volem,
i que l'equipo guanyi en casa i qualsevol partit guanyen casa millor, és el que pensa, no?
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol! Gol to Víctor!
Gol de Víctor, el ric de la primera!
Quina��elina li ha posat el Jaimé, per començar progressive un marcador,
per marcar el trencer,
per confirmar-se com a pichichi de la temporada del Dastik.
El gol de Víctor Casadasuz.
Gota, llançament, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Quina genialitat de Pappacool i Diop.
A la frontal, tal com li venia,
l'empelada amb la dreta per batre la porteria de Royales.
Quina genialitat de Papp, Diop.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del Dastik.
Gol de Jordi Alba, el 7 de la segona.
Tengo que decir que estoy muy feliz por estar aquí de nuevo, ¿no?
N'estima llamado, tengo un problema.
Quiero que yo sea un hombre que vuelva a trabajar para el club.
Tinc entes que el Dastik Arra una 10 y 100 de dos milions d'euros.
¿Es correcta que te informas yo?
El señor esté ausente, afortunadamente, el señor Salvador,
por acción es el principal responsable.
Pero cuidado, se puede ser responsable por acción y por omisión.
Què se n'ha fet d'aquests diners?
On te n'ha anat?
Si ens ho pots explicar i si vol, no?
I doncs, com he dit abans, jo crec que potser fornir
que suposo que no els seran, doncs que presenti la dimissió.
Res més.
Jo personalment he de dir que estic molt tocat.
Jo personalment, amb el tema econòmic i el tema esportiu,
porto dubtes cap aquí que estic molt tocat, moltíssim.
I crec que la meva implicació amb l'entitat crec que està demostrada.
Vostè va dir que era entre 6.000 o 800.000 euros.
Al fòrum, vostè va dir, aquella nit, consta en acte.
Nosaltres què vam fer?
L'endemà, Tarragona Ràdio, nosaltres anàvem amb la bandera d'escolteu,
s'equivoquen que el Nàstic no té un dèficit de 3.000.000,
on dirà 4.000.000, perquè el senyor Fernández,
responsable de finances en el fòrum, els 14 que érem allí,
ens va dir que hi havia 700 o 800.000 euros.
Correcte, això?
Correcte, molt bé.
Llavors, aquí, clar, després de tot això,
després d'aquesta intervenció de vostès i nosaltres,
ara ens trobem que després hi ha aquests 6.000.000 i mig.
Vostè ho ha explicat.
Por decirlo de una manera, nos están ustedes contando
que parece ser que el señor Salvador se va ir de rositas.
Així como su director general.
Es algo que no vamos a entender.
Yo, por lo menos, no lo entiendo.
Me gustaría saber si han contemplado ustedes esta posibilidad.
Y por último, me sumo a la petición del señor George
y así como de varios socios,
pedirle, por favor, encarecidamente,
que presente su dimisión irrevocable por la mala gestión hecha.
El president anterior que hi havia,
que si hagués tingut la més mínima decència,
avui seria aquí per explicar si és que pot explicar algo.
i el principal i referent accionista,
que no siguen el propietari particular,
sinó el de tota una ciutat,
havia d'estar en aquest consell,
no per temes deportius, sinó per econòmics,
i intentar preveure que no pogués arribar a passar això.
Això és el que haurien tingut que fer.
I que a partir d'ara tots n'hi prenguem nota,
perquè d'una vegada per sempre,
siguem seriosos, no només de paraules, sinó de veritat.
Però al mes de gener, per Tarragona Ràdio,
es començaven a parlar de 300.000 euros.
Uns mesos després, el senyor Fàbregas,
crec que era el senyor Fàbregas, que em perdoni si no ho era,
parlava d'uns 4 milions de dèficit.
Fa una setmana sentia rumors de 5-6,
arribo aquí, estem en 7 i mig.
que la pilota entri,
si no l'any que ve,
la història de familiars meus,
meva i de molts sentiments,
desapareixen.
Mire, l'he dit quasi plorant, d'acord?
No vull dir res més, gràcies.
Senyor Lloret, jo entenc el raonament
que vostè donava ara,
però entengui que el que ens han fet
és molt greu.
Aleshores, els accionistes,
petits o no tan petits accionistes,
entenc que tenim dret a preguntar
qualsevol aclariment.
I si això fa que es dilati la Junta,
mala sort,
però és que el bon que ens han clavat
és molt important,
però molt important.
El senyor Salvador,
possiblement,
sea culpable,
i lo és,
però també
tots els miembros
de aquella candidatura
que torpedeixen la candidatura
del senyor Virgili,
que montaron un consell d'administració
i que jo aquella noix,
recordo que quan un dels miembros
diuen que havia aterrizat
suavement sobre el estadio,
sobre el nou estadio,
jo li vaig dir
que havien tenut un volo turbulento
i que iban sin hoja de ruta.
I entró con trampa,
vamos a llamarle así,
i ha salido con mal pie
i ha salido con más trampas.
Un project basado en el realismo
i la responsabilitat.
No estoy aquí
para esconderme de nadie
ni de nada.
Yo fui
parte del problema,
però vull ser
parte de la solució.
Me veo capacitado
per a elló.
C'està vellar
la pilota,
la pilota desbona
para Alejandro Campano
i per arriba
davant,
Willi Caballero,
la pilota en queda desbona.
Miguel Sánchez,
la posada...
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Gol de Alejandro Campano!
Cabe con Bofeta El Capi,
el 7-Gol,
aquesta tamburada,
al 23 de la segona,
el gol de Campano,
surtida en falta Caballero,
Li ha creuat la pilota per posar-la al fons de la xarxa.
El gol del Capi guanya el Nàstic.
Nàstic 2 ha marcat Campano en 0.
Que jo després a nivell personal puc dir que treballar aquí és un plaer,
però guanyar és l'hòstia, no?
Perquè de veritat ho necessitàvem tots, tots.
A la frontal pel Rus, veurem què fa Rus.
Em morà molt bé el treball de la pilota pel Rus.
La penja a Rus!
Power Miguel!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Salvats!
Gargantillo!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol de Bergantillos!
Gol de Bergantillos!
Gol de Bergantillos!
Guanyar credibilitat amb els incrèduls, que n'hi ha molts,
i que evidentment hi ha molta gent que és resultadista,
i si els resultats arriben creus en el projecte,
si els resultats no arriben no ets capaç de veure la feina i el treball d'un equip.
No sé si me diuen muy comprendes,
es decir, la categoría está en el aire,
ràdicamente casi con muchísima dificultad,
pero evidentemente hay que mirar para adelante.
Benvinguts a l'edició del Sempre Nàstic,
avui d'entrada donant molts ànims a tots els aficionats del Nàstic.
Ja s'ha consumat el descens,
ahir sobre tres quarts avui del vespre,
amb les victòries del Guadalajara i del Girona,
certificàvem el que ja fa dies que temíem,
no per esperat ha resultat menys dolorós,
el cas és que la lliga continua.
Avui el Nàstic visita la condomina.
Ojalá estemos todo el año en puestos de ascenso y arriba,
que hace cinco o seis años que no lo hacemos,
yo creo que va a dar vida a un club y a una afición
que lleva mucho tiempo sufriendo.
Por parte de todos, quizás también pedirles un poco de perdón,
de no poder haber logrado el sueño para todos,
de podernos, incluso para mí,
de habernos quedado aquí en esta categoría.
assumirem per responsabilitat fer un projecte nou.
Sempre n'estic arreu del món a través de tarragonarradio.cat.
Tornarem a ser grans i tornarem
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent,
però com ens fa sentir que hi tornarem?
Res no es volsar,
res no es volsar,
un sol tan gran
que mai ningú no el podrà amagar.
Res no es dubtes ja,
res no es dubtes ja,
la veritat.
Creu-me, creu-me, creu-me,
torrem el futuro.
Tornarem a ser grans i tornarem
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem.
Tornarem a ser grans i tornarem
Tornarem a ser grans i tornarem
Tornarem a ser grans i tornarem
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent,
però com ens fa sentir que hi tornarem?
Fins demà!