Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, què tal? Com esteu? Avui és un dia d'enhorabona i de celebració.
Avui fa 125 anys, 12 tarragonins van fundar el Club Gimnàstic de Tarragona.
Com no podia ser d'altra manera, el sempre nàstic avui s'aboca en els primers actes d'aquesta commemoració.
Això sí, sense deixar tampoc de costat que demà hi ha jornada de lliga, que demà aixapint davant del xerez el nàstic té una nova jornada per intentar sortir del descens.
Benvinguts al sempre nàstic, que des d'ara i fins a dos quarts d'edat del vespre us farà una visita guiada per tota la informació grana.
La il·lusió de la nostra terra és l'orgull de la meva ciutat.
Un equip que tots identifica, uns colors que tots agermanen.
Seïdors, un equip ple de glòria, uns plegats sempre l'hem d'estimar.
I fer junts el camí a la victòria, disposats per jugar i per guanyar.
Tradició, des de fa més d'un segle, patrimoni de la capital.
Terrabona, romana per sempre, patrimoni de la humanitat.
Uns colors que tanyeixen de joia, uns colors que ens porten il·lusions,
que ens fan viure l'esport i la glòria, amb orgull a totes les seccions.
Gnàstic, gnàstic, grita...
Un 1 de març de 1886, 12 tarragonins van posar en marxa, van fundar el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ho van fer en una reunió que es va celebrar al Cafè del Centre, el número 58 de la Rambla Nova.
El primer president va ser Joan Estiles Portal.
Per tant, avui és un dia d'enhorabona pel Gnàstic perquè celebra aquest 125è aniversari.
Avui és el punt de partida d'un munt d'actes que es faran al llarg d'aquest 2011.
Una mica més amunt del número 58, més a prop del balcó, davant del número 16,
primera seu del Club Gimnàstic de Tarragona.
Hi ha la unitat mòbil de Tarragona Ràdio amb el Lluís Comas en la part tècnica i el Quim Pons.
Quim, bona tarda.
Bona tarda.
Uns actes que estan prevists que comencin, si no ho han fet ja, ara mateix, al punt de dos quarts de vuit del vespre.
De moment encara no han començat aquests actes, de fet tenim tota la plana major aquí davant
i ara mateix és quan comencen aquests actes perquè sona la música de la banda municipal de música de Tarragona
en aquesta coca central, davant del número 16 i al costat ara mateix del president del Club Josep Maria Andreu
i de l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros, que parlen, que miren el monòlit,
que tenen just davant seu i que ara mateix conversen.
Ells dos seran els grans protagonistes avui segurament d'aquest acte.
Els escoltarem als parlaments que faran aquí a la Rambla Nova i també l'entrega de la medalla d'or de la ciutat
que es farà per part de l'Ajuntament de Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ara mateix en aquesta banda era el primer que ha estat anunciat en aquest programa d'actes,
que havia començat a partir de dos corts avui i que ha començat amb força puntualitat
i que posteriorment servirà per començar a descobrir la placa commemorativa
que s'ha situat en el número 16 d'aquí de la Rambla Nova.
Una placa commemorativa que també veiem ja des d'aquí,
que està tapada amb una senyera amb la bandera de Tarragona
i que descobrirà el president del Club Josep Maria Andreu en aquest acte del 125è aniversari.
Posteriorment es farà l'inauguració d'aquest monòlit
i a partir d'aquí hi haurà també els parlaments tant de Josep Maria Andreu
com de Josep Fèlix Ballesteros aquí a la Rambla Nova.
Intentarem, Jordi, sembla, parlar amb Josep Maria Andreu i Josep Fèlix Ballesteros.
Veurem si ens donen dos segons, si els podem agafar en breu.
A veure si podem agafar...
Josep Maria Andreu ha dit que no volia parlar fins que acabés l'acte.
Podem veure si parlem amb el president.
Primer, diu que parla després alcalde, senyor Ballesteros, bona tarda.
Molt bona tarda.
De plena aquest 125è aniversari,
què significa això per la ciutat i per un club com el Gimnàstic?
Primer, la immensa vinculació que té la història moderna de la ciutat
amb el club gimnàstic o el gimnàstic, com va ser originàriament.
Després, veure aquí tantes generacions,
aquí hi ha quatre generacions de tarragonins, fins i tot, en algun cas cinc,
que s'han anat donant relleus amb el carnet del nàstic al cor i a la butxaca.
I, en tercer lloc, un orgull que podem lluir a tot arreu,
perquè, a més, és el club poliesportiu més antic de tot l'estat.
Per tant, avui arrenca aquesta sèrie d'actes que estan molt ben plantejats,
que té molt d'èxit popular, com estem veient,
en un dia que no és fàcil d'estar aquí al tram final de la Rambla,
que fa fred, està ple de gom a gom,
veient aquest monòlic que té una dignitat extraordinària.
Jo l'havia vist amb maqueta, però no ho vaig voler veure fins avui, no?
I realment ha quedat molt bonic
i és digne de la història d'aquest club, més que centenari.
Jo encara recordo els 100 anys, eh?
I guardo la moneda que em van regalar per motiu dels 100 anys.
No, va dir, vull ser una data per recordar, a més a més.
És un d'aquells dies que segurament s'explicarà d'aquí uns anys, no?
Que explicarem tots i jo vaig veure el 125è aniversari del nàstic.
Efectivament, efectivament.
Poques vegades es pot viure això
i a la nostra generació ens ha tocat viure-ho
i reconèixer-ho públicament.
Per tant, felicitats nàstic i felicitats Tarragona.
Li pregunto també per l'entrega de la medalla d'or de la ciutat.
Se n'entregan molt poques, van molt comptades
i el nàstic tindrà aquest privilegi també.
No sé què vol dir això.
Doncs, de fet, la té molt poca gent,
algun cap d'estat
i potser hi ha dues o tres medalles donat.
Vol dir que el nàstic és tan important per Tarragona
que el nàstic és Tarragona i Tarragona és nàstic.
I vol dir que, a més a més,
havent-se aprovat per unanimitat
i amb un entusiasme popular important
perquè la iniciativa va ser de l'Ajuntament
però també al mateix temps de molts socis
i de molta gent que ha estat vinculada al nàstic.
Vol dir que el nàstic forma part del moll de l'os
de la nostra identitat.
Gràcies, alcalde.
Gràcies.
És un llibre esteros que ja el reclamen
perquè era d'anar al costat de Josep Maria Andreu
a fer aquesta descoberta de la placa
que us explicàvem del número 16
on va tenir origen aquest club gimnàstic de Tarragona
l'any 1886
on, com bé deia Jordi,
12 tarragonins
llançaven aquesta iniciativa
per formar el club gimnàstic.
Ara sona l'himne del gimnàstic de Tarragona
tocat per la banda de música municipal de la ciutat.
Sona l'himne del gimnàstic de Tarragona, Jordi,
i, si et sembla, l'escoltem
a veure si podem tenir un so
una mica digne de tot plegat
i podeu sentir com sona aquest himne
interpretat per la banda de música de la ciutat de Tarragona.
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona, Jordi,
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona.
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona.
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona.
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona.
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona.
i, si et sembla, l'escoltem de la ciutat de Tarragona.
de la ciutat de Tarragona.
Així ha sonat aquest himne del gimnàstic de Tarragona,
interpretat per orquestra, per la banda,
en aquest cas municipal, ciutat de Tarragona.
i ara sí que es procedirà a fer aquesta descoberta,
d'aquesta placa del número 16 d'aquí a la Rambla Nova,
on, com dèiem, va ser la seu fundacional del Club Gimnàstic de Tarragona.
avui fa exactament 125 anys.
Era un 1 de març de l'any 1886,
quan es fundava aquest Club Gimnàstic de Tarragona,
quan aquests 12 tarragonins,
encapçalats per Joan Estiles Portal,
decidien tirar endavant aquest Club Gimnàstic de Tarragona,
un club que actualment té fins a 8 seccions.
En actiu encara, entre d'elles,
hauríem de separar, segonament, la secció de futbol,
que, tot i que a més renom li dona el nom del Gnàstic,
està part, està en aquesta societat anònima esportiva del futbol,
i per tant la consideraríem a part amb aquestes 8 seccions
que engloben el Gnàstic.
Les altres són les de pilota, la de latisme, la de tenis, la de bàsquet,
la de tenis, taula, gimnàstica, rítmica o bé futbol, sala.
Són les diferents seccions que engloba el Gnàstic.
Ara, com deia amb Jordi,
es farà aquesta descoberta de la placa,
en aquest número 16 de la Rambla Nova,
s'aproximaran cap aquí el president del club, Josep Maria Andreu,
acompanyat de l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Ballesteros,
també de l'artista Joan Blasquez,
que també s'aproxima en aquesta posició,
i ara sí que ho faran ja,
Josep Maria Andreu i Josep Félix Ballesteros
posen ara pels diferents mitjans gràfics,
uns quants avui seguint aquest acte,
doncs presents,
i ara Josep Félix Ballesteros i Josep Maria Andreu
disposen a fer aquesta descoberta de la placa,
és una placa de color blanc, de marbre,
i s'aplauveix, en ella s'hi lleveix,
el 16 de març, el 1886,
el club gimnàstic va instal·lar en aquest número
el seu primer local social,
i amb la data d'avui, 1 de març, de 2011.
Com dèiem, és una placa de marbre,
amb l'escut amor del gimnàstic de Tarragona,
en un dels seus extrems,
i s'hi pot llegir això que dèiem,
doncs l'1 de març de 1886,
el club gimnàstic va instal·lar en aquest número
el seu primer local social.
És el que s'hi lleveix en aquesta placa
que acaben de descobrir el president del club,
Josep Maria Andreu,
i l'alcalde de la ciutat, Josep Félix,
Fèlix Ballesteros.
Hi ha molta gent?
Hi ha força gent.
Jo abans et deia, unes 400 persones,
t'he de dir que aquesta coca central de la Rambla
enganya,
perquè costa xifrar la gent que hi ha aquí,
perquè és complicat saber exactament
quanta gent hi cap,
quanta gent s'hi pot ubicar,
però vaja,
jo no sé poder més,
és que poder hi ha 500 o 600 persones.
Ara costa comptar més,
com que estem amics de la gent,
tampoc pots alçar massa el cap,
però Déu-n'hi-do la gent que s'ha donat cita avui aquí,
Déu-n'hi-do la gentada,
que hi ha aquí, tot i el fred que fa,
tot i el vent que fa també en aquesta Rambla Nova aquí dalt.
I ara començaran aquests actes,
Jordi, si et sembla,
escoltem l'Enric Pujol,
president d'aquesta comissió del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
i fa 125 anys,
que en el número 58 d'aquesta Rambla Nova
es va crear,
es va constituir el club gimnàstic
que després passaria a dir-se el club gimnàstic de Tarragona.
Hem fet,
l'alcalde de la ciutat,
el senyor Josep Fèlix Ballesteus
i el president del club,
Josep Maria Andreu,
han descobert la placa,
en aquest número 16,
on hi va haver el primer gimnàs de la ciutat
i quedava el gimnàstic.
Seguidament,
s'inaugurarà,
més que descobrirà,
perquè no està tapat,
aquest monolit de l'artista tarragonè,
Joan Blázquez,
i que representa els 125 anys
que ha tingut el club gimnàstic
vinculat a la ciutat.
Si el primer monument del centenari
es va fer el club,
aquest hem volgut que estigués inserit a la ciutat.
Per tant,
aquest és l'acte.
Ha començat
la banda d'unió musical de Tarragona
interpretant l'himne del gimnàstic
que han arrenjat ells pel dia d'avui
i finalment es tancarà aquest acte
amb l'actuació
de les quatre colles castellers de Tarragona,
xiquets, jove,
castellers del Serrallo
i castellers de Sant Pau,
que enlairaran els pilars de comiat.
Ara, tot seguit,
té la paraula
l'artista,
el Joan Blázquez,
que és la persona
que ha creat aquest monolit.
Doncs parlarà Joan Blázquez,
l'artista que ha fet aquest monolit
i que també està l'encarregat
de fer la placa aquesta commemorativa
i agafa el micròfon.
Estem just a la coca central
de la Rambla Nova,
som en directe
els del centre nàstic.
Senyores i senyors,
amics,
sobretot amics tots,
i gent de Tarragona com jo.
Us explico una mica,
en plan així,
d'una forma ràpida,
el que ha sigut la inspiració
i el que he volgut dir
amb aquestes formes que veieu aquí.
En principi hi ha una pedra
d'almèdol a baix,
recordant una mica
la romanitat de Tarragona
que és tan important.
A continuació tenim
una base de columna
que ve a ser com
les columnes que es necessiten
per aguantar els grans edificis,
sempre per una catedral
o qualsevol edifici important
necessita unes columnes grans
i aquí això hauria d'aguantar
els 125 anys
d'història que té el Nàstic,
que és un pes molt fort
i tenim la prova
en què és el club més antic
de tota Espanya.
A continuació,
la forma que té
em va inspirar
l'agulla del mèdol,
perquè el mèdol és una pedrera
i el Nàstic ha estat una pedrera
d'esportistes
durant tots aquests anys.
Després l'escut
posat així
fora del que és la pedra blanca
perquè destaquï,
perquè és del que es tracta.
Es tracta que quan la gent vegi això
no ha de veure una obra del Blázquez,
han de veure el Nàstic.
i és tot això.
Moltes gràcies per vindre,
a tothom.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'artista que ha fet aquest monòlit
que ens haurà d'aquí la Rambla Nova.
és un monòlit que es veu, per tots aquells que encara no veieu passar d'avui per la Rambla Nova.
No us penseu que és una cosa petita, sinó que es veu, que salta la llista.
Parla ara el president del club, Josep Maria Andreu.
Bona tarda.
Moltes gràcies a tots per la vostra assistència.
Avui és un dia important, especial per tota la gent del Nàstic.
El Nàstic celebra 125 anys.
A l'1 de març del 1896,
12 homes, 12 esportistes,
van fundar el Club Ginàstic de Tarragona.
I avui, en aquest local, el de la Rambla Nova, 116,
hem ficat una placa
que va ser on va començar la història esportiva del Nàstic.
Una història que ens ha portat avui a ser un club de referència.
Vull agrair també un club de referència a la nostra ciutat i a les altres comarques.
Vull agrair especialment a l'Ajuntament de Tarragona
aquest monolit que avui fiquen aquí a la Rambla,
que ben segur millora el paisatge de la nostra Rambla.
És un monolit que per la gent del Nàstic servirà com un homenatge
per a totes les persones que amb el seu esforç i amb el seu treball
han fet possible que tots estiguem orgullosos de la nostra història,
dels nostres colors, del nostre club i del nostre escut.
Visca el Nàstic, visca Tarragona. Gràcies.
Josep Maria Andreu, acaba amb aquesta sonora ovació
de la gent que s'ha anat cita avui aquí a la coca central de la Rambla Nova.
I li toca el tornar a Josep Félix Ballestreos, l'alcalde de la ciutat,
que acabarà aquest torn de parlaments.
A la tarima també hi són José Cosano, conseller d'Esports,
i l'actual president de la SAT, José María Fernández.
Senyor regidor d'Esports, senyor síndic de Greuges,
senyor president de la Federació Catalana de Futbol,
en fi, expresidents, socis, castellers,
gràcies per aquests pilars que a més igualen gairebé el monolit que tenim aquí.
En primer lloc, dir-vos que em sento molt orgullós i molt content
de poder ser, que puguem ser la nostra generació
la que visquem aquests 125 anys.
Encara recordo, i ho comentàvem abans amb algun expresident,
els 100 anys, el centenari del club,
en aquell monument que hi ha a l'entrada de les instal·lacions,
ara ho recordàvem l'Antoni Ballverdú.
Encara guardo, a més a més, a casa el quadro amb les dues monedes del centenari,
el llibre de l'Enric Pujol, de referència,
que és aquell llibre que té el monument a la seva portada
i la portada groga, si no recordo malament.
Bé, des dels primers fundadors d'aquest club,
que és el club poliesportiu més antic de l'estat.
El club poliesportiu més antic de l'estat.
D'aquí pocs anys també celebrarem un gran aniversari del futbol.
Bé, des d'aquells primers pioners que van fer el club
fins al centenari i fins ara,
fins a aquest 125è aniversari,
han passat moltes coses.
Hem tingut moltes alegries,
hem tingut molts èxits,
alguns ensurts, petitets,
però sempre ho hem viscut
amb orgull, amb honor
i amb la satisfacció d'haver fet
una gran obra, no només per Tarragona,
per Tarragona i per tot arreu,
per Catalunya, per tot l'estat.
Som un club amb una tradició extraordinària,
que forma part, a més a més,
del moll de l'os de la nostra identitat tarragonina.
No s'entendria Tarragona sense el Nàstic,
almenys en la seva història moderna,
i el Nàstic, òbviament,
sense la seva ciutat,
sense la referència.
Aquest monument fa que aquesta Rambla,
que és l'artèria principal de la nostra ciutat,
per on circula la nostra sang,
que és la nostra gent,
sigui més blana, més grana que mai,
sigui més grana com intenta emular la pedra
que dóna forma a l'escut del Nàstic
que sosté aquest monòlit.
Felicitats, president,
a tota la teva junta directiva també,
per aquests actes que anirem vivint
al llarg d'aquest any
i que puguem viure tots plegats amb alegria
aquests actes, molts actes,
que el Nàstic seguirà a segona A,
el del futbol, segur, segur, segur,
i que, a més, de ben segur,
de ben segur,
que totes les seccions,
que és molt important,
no cal oblidar que hi ha tenis,
que hi ha pilota,
que hi ha diverses seccions esportives,
guanyin amb vitalitat aquest any,
aprofitant aquests 125 anys d'història
magnífica, d'èxits i de molt d'orgull.
Moltíssimes felicitats.
Visca el Nàstic!
A veure, això no funciona, eh?
Visca el Nàstic!
Visca Tarragona!
Visca Tarragona!
Fins demà!
L'alcalde de la ciutat,
acabant en pla showman la seva actuació,
l'antarimat d'aquesta coca central de la Rambla Nova,
i ara, doncs, el que manca és l'actuació castellera
de les quatre colles de la ciutat,
la colla de xiquets del Serrallu,
la colla de Sant Pere i Sant Pau,
la colla jove i els xiquets de Tarragona,
que actuaran, doncs, en aquesta coca central,
també fent els pilars tradicionals
d'una actuació castellera,
de finalitzar una actuació castellera, en aquest cas.
Ja s'aproven cap al monòlit,
tant el president del club,
Josep Maria Andreu,
com l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
perquè tallaran la senyera,
és una senyera que s'ha ficat
voltant la base,
podríem dir,
d'aquest monòlit,
i que serà tallada ara mateix
per el president del club,
com dèiem,
Josep Maria Andreu,
que s'aprova amb l'alcalde,
Josep Félix Ballesteros,
a tallar aquesta senyera,
que com una cinta,
per entendre'ns,
com una inauguració,
serà tallada ara
per representar,
que es dona el tret de sortir
d'aquests actes
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
Ara, Josep Maria Andreu,
tallarà aquesta senyera,
el monòlit està completament descobert,
lògicament no està cobert,
es veu des de fa una bona estona,
és d'aquí que s'instal·lava,
de fet,
i ara mateix, com dèiem,
l'alcalde de la ciutat
i el president del club,
Josep Maria Andreu,
tallarà aquesta senyera,
doncs,
amb acte de donar
per inaugurats
aquest 125è aniversari
per donar com ha inaugurat
també aquest monòlit
que s'ha presentat
en aquest acte
aquí al tram central
de la Rambla Nova.
Josep Félix Ballesteros,
Josep Maria Andreu,
que tornaran a fer posicions,
com dèiem,
per fer aquests pilars
que ja es comencen a aixecar,
que ja es comencen a alçar
al tram central de la Rambla Nova,
amb els xiquets de Tarragona,
amb la colla jove,
hem de dir, per exemple,
que Rubén Pérez,
porteu del Nàftig,
és seguidor de la colla
de Sant Pere i Sant Pou
i que fins i tot
arriben amb samarreta,
no s'ha posat camis habitualment,
però sí que va amb samarreta
com a mínim el Rubén Pérez.
S'alcen aquests pilars
de les quatre colles tarragonines
que comencen a alçar-se,
els són en gralles ja
i, per tant,
pujen ja els pilars
tant de les quatre colles
de la ciutat de Tarragona
que s'alcen pilars de quatre
que s'alcen en aquest tram central
de la Rambla Nova.
Ja tenim l'enxaneta situada
i, per tant,
fan aleta,
saluden
i els pilars carregats ja,
saludant cap a la zona
on es troba tant el president del club
com l'alcalde de Josep Bellesteros,
extenen les quatre colles,
unes senyeres grans,
com unes banderoles,
amb l'escut del gimnàstic de Tarragona,
amb els anys de 1886
i de 2011
que s'extenen aquests pilars,
i l'altre amb el logotip
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona,
aquell logotip
en forma de senyera ròmbica,
amb el 125 gran
just al centre d'aquest logotip.
Baixen ja, doncs,
els pilars,
aquests pilars de salutació,
cap a aquest 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona
i, per tant,
Jordi,
si o jo que ets molt llargat
amb timing
o, en principi,
amb aquests pilars
es dona per acabat
aquest primer acte
del 125è aniversari
del gimnàstic de Tarragona.
Ara es traslladarà tot
cap al Teatre Metropol,
on a partir de les 8 del vespre
comença la segona part
de tot plegat
amb aquesta entrega
de la medalla d'or
de la ciutat de Tarragona,
com explicava abans
l'alcalde de la ciutat
de Jófers Balesteros
a la sintonia de Tarragona.
Més o menys
es va sobre l'horari previst,
per tant,
el proper acte
serà dos quarts de nou
aquest alliurament
de la medalla d'or
de la ciutat.
No sé, Quim,
si hi percut
una mica l'opinió
de temps històrics
del nàstic
o no tants històrics
al teu voltant
per veure una mica
quines són les sensacions,
quin és el sentiment avui
quan el club
gaudeix
i comença
a commemorar
aquest 125è aniversari.
Volia intentar parlar
un moment
amb Josep Maria Andreu,
però és que diu
que no farà declaracions
fins que no acabi
tot l'acte.
Per tant,
haurem d'esperar
una bona estona
per poder copsar
l'opinió
del president del club,
Josep Maria Andreu,
sobre tot plegat,
sobre aquest acte
i tot plegat.
Mira,
tinc algun salari d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona,
de Jose Cossana
i si et sembla
que l'agafarem.
Jose, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Com va tot?
Molt bé, molt bé.
Molt bonic, no tot?
Bueno,
aquests dies
són preciosos,
són fantàstics
i més una celebració
com aquesta, no?
125 anys
no se'n fan cada dia
i menys
d'una entitat
tan important
i tan carismàtica
dintre de la ciutat
com és el Nasti.
Què significa això
per Tarragona,
per la ciutat?
Clar,
el fet que el Nasti
és una entitat,
sobretot,
és un club
molt conegut
a molts punts
fora de l'Estat,
però de l'Estat
i de Catalunya.
Tenim esportistes
en aquest moment
com la Natalia Rodríguez
que té una connotació
i un reconeixement
internacional
a nivell europeu,
a nivell mundial,
a nivell espanyol
i català
i un equip de futbol
com el Nasti
i moltes més seccions.
Per exemple,
la gimnàstica rítmica
és molt conegut també.
El fet que el Nasti
tingui un punt de referència
a la Rambla
de la nostra ciutat
al costat pràcticament
de la Balcó del Mediterrani
és un reconeixement
al Nasti
per part de la ciutat
que li deu al Nasti molt
però que el Nasti
també li deu a la ciutat.
Això que ha explicat
l'alcalde de la Simbiòsit
Ciudat, Nasti, Nasti Ciudat,
d'aquesta manera
jo diria
que queda una mica
més enfortida
amb un monument
com aquest,
la gent que passi
per aquesta avinguda,
per aquesta gran avinguda
que és la Rambla nostra
i vegi
que nosaltres l'hem fet
un monument al Nasti
dintre de la nostra Rambla
veurà
que l'estimem de veritat.
José, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
José Cossano,
és el conseller d'Esports
de l'Ajuntament de Tarragona.
Ens intentem bellugar una mica
perquè era la veritat
que costa
perquè la zona que estem
doncs costa una mica
de bellugar-se
entre la gent.
Ara ja ens hem anat bellugant
i intentem començar
doncs l'opinió
de més gent
que es troba situada
en aquesta
doncs
tram central
de la Rambla Nova
de Tarragona
on s'ha fet
aquesta celebració
i bueno
Jordi
si em dónes dos segons
vaig a veure
si puc convèncer Andreu.
Bueno, dos segons
per veure
si puc parlar
en Josep Maria Andreu
que serà difícil
perquè remet
al final de l'acte
el que passa
que l'acte acaba
a les 10 de la nit
i a les 10 de la nit
nosaltres
ja no estem en directe
però bé
ja hem escoltat
el que ha dit
també en aquest missatge
juntament amb l'alcalde
de la ciutat
el senyor
Josep Fèlix Ballesteros
i sembla que
podem tornar
cap a la Rambla Nova
aquí.
Sí,
Josep Maria Andreu
que molt amablement
ens atén
abans d'hora
del que tenia previst.
Josep Maria
bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Jo abans que res
volia començar
per preguntar-te
com van les passigolles
perquè a mi ja me n'han pujat
unes quantes
per la panxa
i cap amunt.
Bé, bé, van bé
el que passa
que avui és un dia especial
un dia emocionant
per tota la gent
d'Alnàstic
Alnàstic celebra
avui 125 anys
de la seva fundació
a l'Udamars
del 86
del 1886
12 valents
van formar
van fundar
el Club Ginàstic
i bé
ja hem arribat
fins aquí.
I ara a pressa què?
A seguir treballant
i d'alguna forma
a continuar
a fer les coses
com s'han fet
en aquests últims anys
perquè Alnàstic
avui
després de 125 anys
s'ha convertit
en un club de referència
per a la nostra ciutat
per a les nostres comarques
i com jo he deia abans
aquest monolit
que des d'avui
millora el paisatge
de la Rambla
i que té que servir
com a homenatge
a tota la gent
que ha treballat
i s'ha esforçat
pel Alnàstic
i que d'alguna forma
ens fa sentir orgullosos
de la nostra història
dels nostres colors
del nostre escut
i del nostre club.
Quina salut té actualment
el club gimnàstic?
Com està la salut?
Bé, la salut del club gimnàstic
és fantàstica
és un club econòmicament sanejat
una cosa és la SAT
que des de l'any 2002
és societat ònima esportiva
però el Nàstic funciona perfectament
tenim unes seccions
set seccions
que estan treballant molt bé
tenim grans esportistes
gent que les dirigeix
de forma extraordinària
i tenim una salut
però molt bona
molt bona
Jordi s'ha hagut de quedar a l'estudi
jo sé que li fotria molta il·lusió
estar aquí
perquè ell
vaja
sé que té un gran apreci
cap a Josep Maria Andreu
també cap al gimnàstic de Tarragona
Jordi t'escolta el apreci
Josep Maria
Jordi, què tal?
Bona nit, bona nit home
Felicitats
Moltes gràcies igualment
per tota la gent del Nàstic
Suposo que avui és un d'aquells dies
molt especials
suposo que
amb la presidència de Josep Maria Andreu
al llarg d'aquests darrers 10 anys
al capdavant del club
i també el temps que has estat
davant de la societat anònima esportiva
hi ha molts moments importants
hi ha moments esportius molt importants
però suposo que avui és un d'aquells moments històrics
Sí home, avui és un dia molt important
avui celebrar 125 anys
és un motiu d'orgull i de satisfacció
som el club més antic d'Espanya
i tots estem molt feliços i molt contents
Molt bé, Josep Maria
doncs no volem entratindre més
que vagi molt bé aquest 2011
que serà l'any que se celebrarà
aquest 125è aniversari
amb tot un bon grapat d'actes
i els primers que ja s'han posat en marxa
i que com sempre els estem seguint aquí en directe
al sempre nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres
una abraçada molt forta
Josep Maria Andreu
el president del club gimnàstic
atenent els micròfons de Tarragona Ràdio
Quim i suposo que ara la comitiva ja
direcció cap al Teatre Metropol
allà és el següent punt d'atenció
de tots aquests actes
que es fan en aquest primer dia
però que hem de recordar que això va per llarg
perquè des d'ara i fins a l'octubre
hi ha diferents actes
Mira, espera que els he trobat tots junts
em demanaves els històrics
i els he trobat tots junts
Javi Garcia va fins i tot amb americà
avui elegant
perquè són 125 anys i això s'havia de celebrar
Mira, et canto l'alineació
Juli Esporrin, Javi Garcia, Jesús Ramiro
Pachi Galea i Salvi Guinard
tots juntets ara
i jo vull que cadascú em digui
què és significat per ell
aquests 125 anys del nàstic
Juli, comença, va
Emoció, moltíssima emoció
Un sentiment molt gran
Home, una emoció tremenda
perquè jo quan vam fer el centenari
me'n recordo que vaig desfilar al camp
era petit, anava al col·legi
i m'ha fet molta il·lusió estar avui aquí
Jesús va
Jo dels 125, te puedo decir
dels últimos 57
que hace que lo sigo
desde que tenía 10
ha habido de todo
de verdes, de maduras
esperemos que sigan maduras
Pachi
Doncs jo estic molt content
i molt emocionat
i només espero
que els que estem avui aquí
puguem estar al 150 aniversari
i ja puguem ser al 175
I Salvi, remata'ns-ho això
Jo remato dient
que estic molt content
i molt il·lusionat
perquè quan van fer 60 anys
jo estava fent el meu segrest legal
o sigui que l'Emili
com si diguéssim
ara estic allò molt content
i vivint-lo intensament
Doncs Jordi
la gent que ha vingut a veure
aquest 125 aniversari
ara que ha començat a desfilar
en queden poquets aquí
la gent comença a anar cap al Teatre Metropol
perquè a les 8 està previst
que tot comenci allí
però encara hi ha gent
que resta aquí
parlant i discutint la jugada
del que s'ha vist avui
d'augment d'aquesta estrena
d'aquest 25 aniversari
amb la posada al llarg
d'aquest monòlit
i amb la placa
que s'ha instal·lat aquí
al número 16 de la Rambla Nova
commemorant
la Fundació del Gimnàstia de Tarraón
el 1 de març del 1886
Fa goig aquest monòlit o què?
Fa goig, fa goig
Sí, sí, sí
ja el veuràs
si passeges per la Rambla es veu
no és una cosa petita
que diguis
l'he de buscar
no, no, vull dir que es veu
és gros, és llarg
no sé quant deu fer jo
d'alçada ara
però tranquil·lament
uns 5 metres
deu fer d'alçada
aquest monòlit
que s'ha instal·lat aquí
a la Rambla Nova
Molt bé, doncs Quim
que et deixem
que amb el Lluís Comas
ara marxeu cap al Teatre Metropol
i que allà
farem una segona part
d'aquests actes
estarem en directe
al lliurament
de la Medalla d'Or
de la ciutat
Quim, fins ara
Vinga, fins ara
Anem tancant aquesta primera
connexió amb la unitat mòbil
després hi tornarem
perquè d'aquí
aproximadament una mitja hora
dos quarts de nou
està prevista
el lliurament
de la Medalla d'Or
de la ciutat
a partir d'aquí
es visionarà un vídeo
d'uns 12 minuts
aproximadament
d'una mica resumint
la història del Nàstic
també aquesta actuació
de la Sala Trono
i tot això
s'acabarà
amb un pastís
però lògicament
aquí seguirem
el lliurament
de la Medalla d'Or
perquè la resta
radiofònicament
tampoc no acaba
de tenir massa interès
però sí que volem estar
al costat
d'aquesta commemoració
d'aquest 125è aniversari
del Nàstic
abans el Quim deia
que tenia una
de les alineacions
allà al seu costat
d'històrics del Nàstic
aquí a l'estudi
de Tarragona Ràdio
en tenim tres
que els hem segrestat
també
perquè no
no els hem deixat anar
avui anar
amb aquesta commemoració
del 125è aniversari
perquè estiguin aquí
amb nosaltres
per tractar una mica
aquest aniversari
i també per parlar
del partit
que demà juguen
els grans
a Chapin
a partir de les
8 del vespre
de seguida saludarem
a l'Àlex López
però ja podem saludar
el Josep Maria Riera
Josep Maria
bona tarda
hola bona tarda
i també ens acompanya
a l'estudi
de Tarragona Ràdio
Francesc Obo
Francesc bona tarda
hola bona tarda
ells dos
i l'Àlex López
repassarem
l'actualitat
l'actualitat del Nàstic
d'entrada
sí que m'agradaria
i és una pregunta
que també faig
a tots els oients
que ens puguin seguir
ara mateix
per Facebook
o pel correu electrònic
que ens facin arribar
una mica
no sé
quines sensacions
quin sentiment
teniu
el dia que el Nàstic
commemora
aquest 125è aniversari
i una mica
com es vau enganxar
al Nàstic
a veure
t'explico
jo
quan
quan vaig venir a viure
a Tarragona
jo no soc de Tarragona
soc de Vinaixa
de la província de Lleida
vam venir a viure a Tarragona
jo tenia
5 o 6 anys
i el meu pare
es va posar a treballar
allà baix al camp
com a porter
no sota la porteria
sinó
no de Rubén Pérez
no de Rubén Pérez
sinó
a les portes d'accés
de l'estadi
sinó a les portes
un tiet meu
en aquell moment
era el cap dels empleats
i bé ell
els diumenges
va començar a treballar
allà baix
i ja recordo
que jo tenia
5 o 6 anys
i mon germà
amb 3 o 4
anàvem per avall
perquè
a més a més
els portes
en aquella època
ja anaven dues hores abans
a obrir les portes
o bé
a començar les feines
i no res
ens assentàvem allí
i a esperar
que comences el partit
una hora i mitja
dues hores i mitja abans
i així
diumenge
res
diumenge
o sigui
bé
des que tinc
com aquell que diu
us de raó
ja vaig baixar
i ja vaig al camp
i així
és fàcil
enganxar-te
de seguida
i les hem viscut de tots colors
i les hem viscut de tots colors
i les coses
en aquests anys
han canviat moltíssim
no?
vull dir
jo no sé
recordo
amb molt de carinyo
les senyores aquelles
dels serveis
que anaven amb les bates vermelles
els portes amb la gorra vermella
és tot de
coses que ara ja no
ja no es veuen
no?
els camps
Francesc
jo també
de molt petitet
i a l'avinguda Catalunya
els pares
m'aportaven a veure
els partits del Nàstic
però molt molt molt petitet
perquè
a banda és que tinc un record
molt
com a molt perdut
no?
d'aquell camp
recordo
em feia molta gràcia
aquell marcador
que havia a la part
de l'avinguda Catalunya
amb aquells dos números
inclinats
que
havia una persona allí
passant fred
a l'hivern
canviant aquells números
el camp d'ara també hi era
un
sí
hi havia un de quadrat
hi posaven un dalt
i a la preferent
a la preferent
pobre també hi havia a passar fred
i bueno
i hem estat seguint
el club
durant tots aquests anys
recordo també
molt de carinyo
em va semblar
super gran
em semblava que arribava
a un gran estadi
quan van inaugurar
el nou estadi
que ara el veiem
ja doncs tan bellet
no?
i quan era tot nou
veiem
veiem doncs
molt maco
aquell partit
que van jugar
contra el Barça
i bueno
tot aquell ambient
aquell camp tan ple
i després clar
els records
més alegres
doncs són els ascensos
i clar
els més tristos
els descensos
això és així
no?
i normalment
els patiments
més forts
són els play-offs
són aquells partits
que estàs desitjant
a vegades
que no s'acabin
perquè has de remuntar
a vegades
que te poses
pel davant
al minut 10
i ja dius
capítol final
que pugem de categoria
no?
i els que sentim
el Nàstic
els que hem estat
en tot aquest temps
que el Nàstic
anaven
800 i 900 persones
allà
segona B
passant fred
que quedaven
els de sempre
segurament que
poc s'ho pensava
Joan Estiles Portal
i els altres 11
socis fundadors
del gimnàstic de Tarragona
i sobretot també
William Tarín
un suís que arriba
uns anys després
i que va rellençar
encara més
al club gimnàstic
que això arribaria
on ha arribat ara
complir el seu
125è aniversari
segurament
tots
en què estem
a parlar
molt del futbol
del primer equip
del Nàstic
una secció
de futbol
que segurament
ha estat
la més important
al llarg de la història
que es va fundar
l'any 1914
i que va pertanyar
dintre com a secció
fins al 2002
en què es va
constituir
amb societat
anònima
esportiva
però no hem d'oblidar
tot el munt
de seccions
que té el club gimnàstic
que té actualment
i que ha tingut
algunes d'elles
han anat desapareixent
altres encara
continuen vives
com ara mateix
el tenis
l'atletisme
el bàsquet
el futbol sala
la pilota
me'n deixo moltes
però són seccions
i també
és el moviment
associatiu
del club gimnàstic
de Tarragona
que avui celebra
el seu 125è aniversari
que a partir d'avui
tots aquells
que passegin
per la Rambla
Nova de la ciutat
podran veure també
part del Nàstic
que no tan sols
està a la budellera
sinó que també
està al centre
de la ciutat
8 del vespre
i 6 minuts
continuem endavant
el sempre nàstic
aquesta és la sintonia
de Tarragona Ràdio
Estàvem pendents
d'anar al teatre
a Metropol
perquè allà
és on continuen
els actes
del 125è aniversari
amb el lliurament
de la medalla d'or
de la ciutat
en 3 minuts
arribem al punt
de 3 quarts de 9
del vespre
marxem cap al Metropol
Quim
Escoltem a la cal de la ciutat
i de la lliurament
i de la lliurament
si tenim sort
i són el so
Escoltem
200 anys
del setge
del francès
on els tarragonins
i tarragonines
varen tenir
un comportament
solidari
també podem aprofitar
per recordar
que l'any
1898
com ja s'ha dit
un centenar
de socis
del gimnàstic
van signar
un manifest
adreçat
al ministre
de la guerra
per formar
un batalló
de voluntaris
per defensar
la nostra ciutat
en marxar
els regiments
del Mansa
i l'Uixana
cap a la guerra
de Cuba
Aquesta medalla
d'or
és el reconeixement
a l'esforç
constant
de directius
esportistes
i socis
que han aconseguit
consolidar
el club poliesportiu
més antic
de l'Estat
Un club
que l'any
1910
va decidir
que el català
seria la llengua
oficial
i que va plantar
cara a la dictadura
de Primo de Rivera
i Sant La Senyera
els diumenges
al camp d'esports
de l'Avinguda
de Catalunya
Un club
que ha vist passar
cinc generacions
de tarragonins
i tarragonines
i que
en els anys grisos
de la postguerra
va esdevenir
el far
que va il·luminar
d'il·lusions
la vida
d'uns ciutadans
i ciutadanes
sotmesos
per la dictadura
amb els seus equips
de futbol
i bàsquet
jugant
orgullosament
a les primeres divisions
La medalla d'or
de la ciutat
és un premi
als 47 presidents
que
amb voluntat
sacrifici
aportacions personals
i uns
més encertats
que d'altres
que varen
sortejar
crisis
econòmiques
de fallides
o de fallences
socials
i decepcions
esportives
però sempre
sempre
sempre
fent costat
a la seva ciutat
quan l'any
1894
la Junta
va decidir
canviar el nom
de Club
Gimnàcio
pel de Club
Gimnàstic
de Tarragona

a l'actual president
del Club
Gimnàstic
en Josep Maria
Andreu
i Prats
allò que l'entitat
ha fet
per la ciutat
durant aquests
125 anys
amb el record
encara fresc
que la memòria
dels 30.000
tarragonins
i tarragonines
que van sortir
al carrer
la tarda
del diumenge
7 de juny
de l'any 2006
per celebrar
que l'equip
de futbol
tornava
a la primera divisió
56 temporades
després
de la mà
d'en Josep Maria
Andreu
us demano
president
que lluïu
aquesta medalla
d'or
de la ciutat
amb el mateix
orgull
que Tarragona
us fa
ara mateix
el seu lliurament
per molts anys
que pugui continuar
aquest maridatge
magnífic
entre el Club
Gimnàstic
i la nostra ciutat
Tarragona
aquest és el so que ens arriba
des del Teatre Metropol
on ara mateix
s'està procedint
aquest acte
d'enlligurament
de la medalla
d'or de la ciutat
del Club
Gimnàstic
de Tarragona
en directe
a la sintonia
de Tarragona
Ràdio
que no ens equivoqués
il·lustríssim
senyor alcalde
secretari general
de l'esport
digníssimes autoritats
senyores
senyores
i amics tots
abans que tot
vull donar les gràcies
molt efusivament
en nom de tota la família
del Club Gimnàstic
l'Ajuntament de Tarragona
i l'alcalde
de la nostra ciutat
senyor Ballesteros
per aquest reconeixement
tan especial
i meritori
com és la medalla
d'or
de la ciutat
una medalla
que valora
la trajectòria
d'un club
diferent
únic
i autèntic
que identifica
a tota una ciutat
i a les seves comarques
i que és
l'expressió
visible
d'un sentiment
avui estem aquí
al Teatre Metropol
marc incomparable
no sol per la seva
importància artística
sinó també
per la seva tradició
per celebrar
un esdeveniment
que forma part
de la història
de Tarragona
el mateix arquitecte
d'aquest teatre
Josep Maria Jujol
com ara deia
el nostre alcalde
va dissenyar
l'estandard
que identifica
el club
que avui celebra
el seu aniversari
des de l'1 de març
del 1886
fins al dia avui
han passat
125 anys
125 anys
des que un grup
de 12 homes
encamcel·lats
pel senyor
Joan Estiles
van decidir
unir il·lusions
i donar forma
i contingut
a les seves inquietuds
i expectatives esportives
fundant
el Club Ginàstic
de Tarragona
no podem passar
per alt
el fet
que és el club
més antic
de l'estat espanyol
un aconteciment
pioner
no poc important
si tenim en compte
el que això significa
una associació
poliesportiva
a finals del segle
XIX
evidencia
una societat
madura
amb inquietuds
i aspiracions
i amb una visió
de futur
que anticipa
els valors orientats
a potenciar
la salut
i el benestar
de les persones
tant és així
que l'any 1900
el club
comptava ja
amb 250 socis
i a més
de la gimnàcia
modalitat
amb la que es va iniciar
també organitzava
excursions
competicions ciclistes
i pràctiques
d'esgrima
i boxe
i fins al 1914
la Junta Directiva
va aprovar
va ser quan es va aprovar
la formació
de les accions
configurant així
el seu caràcter
poliesportiu
aquest mateix any
han de destacar
la formació
de la secció
de futbol
que amb el temps
ha esdevingut
la més representativa
del club
la seva trajectòria esportiva
no sempre
ha estat exitosa
però cal destacar
l'ascens
de primera divisió
la temporada
1946-1947
i la seva
estada
a la categoria
durant tres temporades
juntament
amb l'últim ascens
a la Lliga
de les Estrelles
ara fa quatre anys
del que tots
en van gaudir
l'any 2002
per qüestions
legals necessàries
la secció de futbol
es va transformar
en societat
d'anòmina esportiva
però continua
vinculada
a la nostra entitat
tota l'importància
de la secció de futbol
no podem oblidar
els grans èxits
de les altres seccions
com són
la gimnàcia
l'esgrima
el ciclisme
l'excursionisme
la boxa
i la lluita
l'alitisme
el tenis
la nàutica
el hockey terra
el hockey patins
el bàsquet
el tenis taula
la pilota
la gimnàcia rítmica
el handball
i el futbol sala
que al llarg
d'aquests 125 anys
han escrit
i escriuen
pàgines de glòria
de l'història
del club
totes les accions
han donat
grans esportistes
i campions
que han portat
amb orgull
la samarreta
del nàstic
defensant
amb el seu esforç
i la seva constància
els colors
del nostre club
en un dia
tan especial
com avui
no podem oblidar
noms memorables
com el de la Natàlia
Rodríguez
Vito Fuster
Gaietà Cornet
Pedro Hernández
Maita Montanya
Aurora Lario
Valero Serer
Santi Cop
Diego López
entre molts altres
soc conscient
que encara
em podria enumerar
molts més
perquè són molts
els que han contribuït
a incrementar
la crònica
estal·lera
del nostre club
actualment
les accions
que estan actives
són les d'atletisme
tenis
gimnàcia rítmica
bàsquet
pilota
tenis taula
i futbol sala
totes elles
gaudeixen
de bona salut
integrades
per magnífics esportistes
i impulsades
per gent
compromesa
i preparada
el nàstic
està ple
de personatges
importants
i emblemàtics
des dels esportistes
fins als treballadors
sense oblidar
els socis
i aficionats
tots ells
units
per un mateix sentiment
han escrit
i són protagonistes
de la història
del nostre club
no podem oblidar
l'impressionant
riquesa humana
perquè representa
el principal actiu
de l'entitat
en definitiva
parlar de la història
del nàstic
és parlar
de la història
de Tarragona
és prendre consciència
de formar part
d'un club
únic
d'un organisme
viu
que ens identifica
i que és part
de nosaltres
és viure amb passió
uns colors
que tots portem
a la sang
per això
amics
i amigues
avui celebrem
125 anys
d'il·lusions
125 anys
d'esforços
125 anys
de patiments
125 anys
d'història
125 anys
de sentiment
per un club
arrelat
al cor
de la millor ciutat
del món
Tarragona
visca el nàstic
visca Tarragona
moltes gràcies
a la sala Trono
i que es durà a terme
aquí al Teatre Metropol
nosaltres ho anem deixant
aquí al Teatre Metropol
agraïm moltíssim
l'assistència tècnica
de l'Illus Comas
que avui fem
mants i mànigues
perquè això aconseguís
sonar bé
Jordi
és un crec de la tècnica
molt bé Quim
moltes gràcies
per la feina feta
i res
que ho deixem aquí
són els actes
importants
més importants
d'aquesta jornada
d'aquest 125è
aniversari del nàstic
gràcies Quim
bona nit
vinga bona nit
a tothom
i felicitats
anem tancant
al Teatre Metropol
amb l'assistència tècnica
del Lluís Comas
hem pogut ser aquí
també aquest segon acte
havíem arrencat
el punt de dos quarts de vuit
amb el primer acte
a la Rambla Nova
i ara aquest segon
al Teatre Metropol
en set minuts
arribem al punt
de les nou del vespre
avui tenim una columna
des del lateral
un xic especial
per això volem saludar
a l'Àlex Pareja
Àlex bona nit
Hola bona nit
sempre n'estic
a l'Àlex Pareja
des del lateral
i dèiem que avui
una columna
un pèl diferent
una mica especial
per això
perquè el nàstic
està de celebració
del seu 125è aniversari
sí, sí, sí
per això és una
no columna
perquè simplement
doncs
com que
ja sabé que avui
aniríeu bastant
atapaïts
entre
entre celebracions
prèmies de partits
i tot el que
l'actualitat
del nàstic comporta
avui
que no és poc
doncs
certament
l'únic que
avui
es podia desitjar
és simplement
felicit aniversari
per al club gimnàstic
i
de mica en mica
ja s'apropa també
Jordi
el centenari
de la secció
de futbol
el 1914
és a dir
que acaben
tres anyets
i home
no estaria malament
poder-ho celebrar
amb una scensa
primera
o
si més no
amb una temporadeta
a primera divisió
ara mateix
sona
ciència-ficció
perquè la cosa
està com està
però vaja
qui et diu
que demà
a Xerès
un estadi
que porta
molts bons records
la cosa
no pot començar
a revifar
m'agrada
ser optimista
m'agrada participar
d'uns
d'aniversaris
en què
la cosa
doncs
tendeix
a pensar
que anirà millor
i per això
la cançó
d'avui
que hem preparat
és de
Los Planetes
i es diu
compleños total
quedeu-vos amb el que repeteix el cantant
una vegada i una altra
no serà peor de lo que era
seguro que és mejor
a la feina
de la que era
no serà peor
de seguro que és mejor
no
no
no
serà peor
de la que era
no serà peor
de seguro que és mejor
no
no
no
no
no
no
no
no