Doncs vaja, la jove de Tarragona ha de decidir, tot just ara, vaja, ja ho ha decidit, si tiren amunt o si no tiren amunt.
Aquí les gralles han fet una mica de viu-viu, s'han esperat, perquè havien començat a pujar ja els quins,
que és el moment en què han de començar a sonar gralles d'aquest a 4 de 9 amb folre al castell,
que intenten tot seguit la colla jove xiquets de Tarragona, insistim, han carregat el 3 de 9,
han hagut de desmuntar un 5 de 9 al que li havien col·locat 600 i ara afronten el repte del 4 de 9 amb folre.
Un castell que ja han descarregat aquesta temporada i que avui no se'ls pot resistir, no se'ls ha de resistir.
Col·loquen els sisens d'aquest 4 de 9 amb folre, que de moment veiem un pèl obert també a nivell de terços,
no sabem si això doncs els comportarà alguna dificultat a l'hora de treballar-lo,
però vaja, els sisens ja estan col·locats, els dosos que arriben ara tot just a l'alçada dels sisens.
Vaja, aquí et sentim de fons el Jordi Crespo, el cap de tallet junt de la jove de Tarragona,
que de fons va cantant el castell perquè els seus castellers sàpiguen en quin punt estan cada moment.
El castell té una mica de tremolí a nivell de quarts, però vaja, el castell està molt parat, presenta bona mida.
Es col·locarà molta finura l'aixecadora del castell, l'aixecador col·locat.
S'està treballant i molt a nivell de terços i quarts, però tot i això l'enxaneta carrega el castell.
Hauran de sortir molt fins, hauran d'anar a poc a poc amb molta tranquil·litat i així ho estan fent enxaneta i aixecador.
El castell s'està obrint i de quina manera a nivell de terços, però no acaben de perdre la mida, el podran aguantar.
Surten ja l'enxaneta i l'aixecador, ja són fora, ja el tenen.
Han de sortir els dosos, ho han de fer amb la mateixa tranquil·litat que ho han fet l'enxaneta i l'aixecador.
El poden aguantar, ja el tenen.
Han de treballar els quarts, no es poden moure, no el poden deixar anar.
Els dosos ja són fora, l'heu d'aguantar, l'heu d'aguantar, no el podeu perdre.
Surten ja els sisens, ja el tenen.
Només queda una mica, només una mica.
La plaça que ho sap, la plaça que aplaudeix, surten ja els sisens, sortiran els quins.
I la jove de Tarragona, que en aquesta segona ronda, veig, en aquesta tercera ronda, sí,
aconseguirà descarregar el 4 de 9 en folre.
S'ha resistit el 3, però aquest 4 no s'ha resistit.
Són una colla gran, són una colla que sap reaccionar,
són una colla que després de caure del 3 de 9, de carregar el 3 de 9,
d'intentar i desmuntar el 5 de 9, poden descarregar aquest 4 de 9 en folre.
Explicar que comencen a sonar gralles d'aquest castell, el 2 de 8.
Un castell que tot just s'ha descarregat dues vegades en tota la història.
Han estat els mateixos castellers de Vilafranca, ho van fer el passat 31 d'agost.
Allò era la plaça de la Vila, de Vilafranca del Penedès, era la diada de Sant Ramon.
Però avui som a Tarragona, som a la plaça de la Font, i això és la diada del primer diumenge de festes.
Les 15 del castell ja estan col·locades, la Marta i la Núria, que es miren.
El castell de moment està impecable, no permet cap mínim error.
És un castell en què tot ha de sortir a la perfecció per poder-lo descarregar.
Així ens ho han ensenyat els castellers de Vilafranca, que han fet unes proves excel·lents del castell.
Es col·loquen els dosos.
A tot això, l'aixecador que ja està a l'alçada de Quims, l'enxaneta que comença a remuntar,
els dosos del castell col·locats, l'aixecador a punt d'arribar a l'alçada de dosos,
el castell que de moment està molt i molt parat.
L'aixecador que arriba, ara ja sí, a l'alçada de dosos, i es col·locarà.
És un castell que es veu possible, perquè l'aixecador ja està col·locat,
perquè l'enxaneta ja està a l'alçada de dosos,
perquè l'enxaneta col·locarà un peu, perquè l'enxaneta col·locarà un peu,
col·locarà l'altre i carregarà el dos de vuit met a la plaça de la Font.
El poden descarregar, el tenen molt bé.
Surt l'enxaneta, surt l'aixecador, ja el tenen.
Han d'augmentar aquest patalí a nivell de testos.
Surten ja els més petits, arriben ja a la pinya.
La plaça de la Font que ho apledeix, surten els dosos del castell,
sortiran l'esquí, que ja el tenen, que descarreguen el dos de vuit met,
que els castellers de Vilastanca fan història a la plaça de la Font,
que la plaça de la Font acaba de viure un moment màgic,
que ja el tenen, que està aquí, que l'aplaudeixen.
Això és realment, senyores i senyors, espectacular.
Els castellers de Vilastanca, d'una vegada més, fan història
i descarren aquest castell, un castell que posa la pell de gallina,
un castell històric, un castell realment espectacular.
El cap de colla dels xiquets de Tarragona,
que diu que el castell està bé, que el castell presenta bona mida,
que és un intent vàlid de 3 de 9 en folra per part dels matalassers,
per part del carrer Santana, que ja han col·locat els quins del castell.
Ja està molt maco, tota la raó del món té el cap de colla dels xiquets,
el Roger Pairó.
Estan col·locats els integrants del pis de Quins,
ho faran tot just ara els integrants del pis de Sisens,
que s'obrenen amb calma i amb tranquil·litat.
La intenció és no remenar massa el castell,
un castell que de moment presenta bona mida.
Treballant-se una miqueta a nivell de terços,
però de moment el castell que presenta bona mida.
Maco, maco, va dient de fons el Roger Pairó.
Els dosos que arriben a l'alçada de Sisens
i l'aixecador que arriba ja a l'alçada també dels Sisens.
L'enxaneta també porta un bon ritme.
El castell s'ha de treballar a nivell de quarts,
però el poden aguantar.
Es col·loca el dos aixancarrat.
Es col·locarà ara el dos de la regla.
No s'han de precipitar, s'ho han de prendre amb calma i amb tranquil·litat.
L'aixecador a punt de col·locar-se.
El castell treballant-se a nivell de terços i quarts.
s'està obrint un palet, però l'aixecador que es col·loca.
L'enxaneta que és a punt de passar,
que col·locarà un peu, clava l'altre a la faixa,
col·loca un peu i carrega el 3 de 9 amb pol·lera
per part dels xiquets de Tarragona.
3 de 9 amb pol·lera carregat.
L'han d'aguantar, no l'han de perdre.
El poden aguantar, no s'han de precipitar.
Amb tranquil·litat, l'enxaneta ja és fora.
El castell que presenta bona mida s'està treballant.
Veiem el prudent que bufa, però el prudent l'ha d'aguantar.
El prudent el pot aguantar.
surten ja el xaneta i aixecador, surten els dossos del castell.
Sortiran els sisens, no us entretingueu.
Heu de sortir, l'heu de descarregar.
A poc a poc, amb tranquil·litat, a part la feina.
Surten els sisens, ja són pràcticament fora.
Sortiran els quins i els xiquets de Tarragona que ho celebren.
Els xiquets de Tarragona que també volen fer història,
que també hi volen dir la seva,
que hi poden dir la seva i que acaben de descarregar.
Aquest 3 de 9 amb pol·lera.
El 2 del castell de la Diada.
el sumen el 5 de 8.
I ara sí, senyores i senyors,
això pot ser un somni.
I atenció, perquè algú ha tirat,
ha llançat una cosa, el pol·lera dels xiquets de Tarragona.
Això no s'ha de fer.
Això no ho heu de fer, Tarragonins.
Que la rivalitat es demostra fent castells.
La rivalitat es demostra...
Ei, però què fan?
Però què fan?
Que tinen ampolles plenes al pol·lera dels xiquets.
Qui és aquest desaprensiu?
Home, això no ho volen fer.
Bé, aquelles són les coses que no entenem.
Que no entenem de cap de les maneres.
Que no les entenem.
Sí, veiem Guilla Soler separant a la gent de la jove.
Això no s'ha de fer.
Això no s'ha de fer.
Els castells es demostren fent castells.
Espectacles no en volem.
Volem veure castells.
Això no s'ha de fer.
Us podeu discutir fent castells.
Aquí no hi ha culpables, ni d'un lloc ni d'un altre.
Mira, s'han de celebrar els castells, s'han de fer castells, però això és una vergonya.
Els castells es demostren descarregant-los.
Volem veure el 5 de 9 de la jove, volem veure el 4 de 9 dels xiquets, però no volem veure espectacles.
Els castells s'aconsegueixen descarregant-los.
I m'agradaria que trobessin el desaprensiu que ha tirat dues ampolles al pol·lera dels xiquets,
perquè això és una vergonya i això no es pot tolerar.
Avui pot ser la quarta vegada, avui és un castell inèdit aquí a la plaça de la Font,
que encara està plena de gom a gom per viure tots aquests moments castellerament parlant històrics
que ens pot deparar aquesta jornada castellera.
Es coloquen ja les quins del castell, vaja, pràcticament totes noies,
només dos nois en una de les bandes del castell,
i tots aquests cas que indiquen que estem parlant de tres poms de dalt.
Sí, senyores i senyors, de tres poms de dalt, de tres parelles de dosos,
de tres aixecadors i de tres enxeretes que evidencien el potencial
que té una colla castellera com és la colla vella dels xiquets de Valls.
Sentim de fons com van cantant el castell, com van indicant els passos del castell.
És complicat, però vaja, estan ja els dosos col·locats, els aixecadors que a poc a poc van entrant.
Ho fa primer el que tenim més a prop nostre, es col·loca un altre.
A tot això encara falta col·locar un aixecador al castell que està molt paradet.
Ara fa una primera aleta, primera aleta del castell, segona aleta del castell,
i recorrem que en falta una tercera.
S'ha fet ja les dues aletes, tercera aleta del castell,
nou de vuit carregat per la colla vella dels xiquets de Valls.
L'han d'aguantar, eh?
Despenjament per darrere, hem vist.
Sí, vaja, i el castell que cau, i el castell que cau i que es trenca.
Vaja, tota una llàstima.
Sí, tota una llàstima.
Semblava molt estable, és estrany.
Sí que hem vist que es despenjava, no sabem si l'enxaneta té un acotxador
per el pom que ens quedava més lluny de la nostra situació.
Sí, perquè ens entenguin el d'esquena la penya Barça, eh?
Perquè ens entenguin.
Exacte.
I bé, no semblava que estigués malament.