M'han dit de tot, m'han dit que en aquell moment estaven certs, que estaven no sé què,
i res de tot això va ser una declaració d'intencions només, i absolutament seriosa i pensada.
De fet, ha sigut una manera encoberta, evidentment, un dels nostres objectius d'enguany,
de la tècnica quan vam començar, i per això ara es pot entendre una mica el torn d'anar de la nostra cosa d'aquest any,
que de seguida vam assolir Castells de Nou, de seguida vam assolir altres, no, amb Forra i Manilles,
anàvem de cap amb aquestes idees, i aleshores tot això passava per intentar poder fer altres de deu avanços de viada,
per així tenir un marge de temps per dedicar-nos amb exclusivitat en el quart de deu amb Forra i Manilles.
Malauradament això no ho ha pogut ser, el 3 se'ns ha quedat pendent,
i ara intentar marcar-se com a fita o quatre de deu per viada és impossible, pràcticament,
però el que sí que farem, i això no ens ho pot veure ningú, ni no tenim per què no fer-ho,
és treballar al castell, el treballarem, i el treballarem molt seriosament,
i començarem a posar filo a l'agull amb el quadre de deu.
Per quan serà? Doncs no ho sé, per quan estigui,
però el que sí que farem és aprofitar aquesta embranzida de viada
per poder plantejar-nos algun assaig d'aquest castell,
i veure què hi ha, com és, què s'ha de fer, com hem de treballar,
i avançar a feina per a l'any que no pot ser és que el que estava passant aquests últims anys,
el que a mínim s'estava convertint en una colla de 3 de deu per viada, no?
Hem d'anar endavant, afrontar reptes nous,
i aquest és un repte increïs de castellers,
que ningú ho ha provat a plaça encara,
i qui ho ha provat no ho ha pogut ni declarar com intent,
i està claríssim que és un castell que es pot fer i es pot treballar.