al llarg del migdia a la plaça La Font.
Avui serà espectacular.
Tenim, si us fem, el cap de colla de la jove de Tarragona,
el Jordi Santís.
Com ens sembla, ens sembla.
Bona tarda, ja vaja.
Bona tarda.
Què tal? Quines sensacions després d'aquesta diada històrica
amb aquest 5 de 9,
ara amb aquest 3 de 9 llàstima que finalment ha caigut.
Què tal? Quines són les sensacions?
Home, ara mateix, com que acabem de caure del 3 de 9,
ho estic una mica tocat, diguem.
Trobo que no m'ha arrodonit la diada com calia.
Però és espectacular, Jordi.
Sí, sí, suposo que analitzat després en Fredó
podrem veure, en definitiva,
és la millor diada de la història de la colla.
O sigui que això ja ho diu tot, no?
I hem entrat dins del selecte grup de colles de gama extra,
per tant, hem d'estar contents, evidentment.
El que passa és que en aquests moments,
doncs aquest 3 m'ha deixat mal regust.
Us escolta, eh, el Jordi?
Jordi, en primer lloc, enhorabona, moltíssimes felicitats.
És molt gran, eh, el que heu fet avui?
Sí, sí, sí, sí, la veritat és que sí,
que jo crec que la colla s'ho mereixia,
portàvem molt de temps treballant,
treballàvem molt bé,
i per tant, doncs aquest és el premi.
El resultat diu que
llançar-se d'entrada amb el 5 de 9
era el correcte, no?
Home, en aquest cas, amb la nostra colla,
amb la trajectòria que portàvem,
amb l'aval que teníem amb el 5 de 8,
doncs crec que era el pas
que semblava, com a mínim,
semblava més llògic.
Home, s'ha vist així,
i s'ha evidenciat amb aquest castell carregat.
abans el Jordi Crespo,
jo crec que deia una cosa molt important,
que és que avui la jove s'ha tret un tap,
avui la jove s'ha tret una espina,
i no sé a partir d'aquí quina jove podem veure.
Home, doncs esperem que
seguim veient una colla jove
que vol fer altres passos,
que costaran molt,
però que a partir d'aquí hem trencat una barrera,
i una vegada passada aquesta barrera,
a l'altra banda hi ha moltes coses
que poden venir molt de gust de treballar.
És que mentalment aquesta actuació
és molt important, m'imagino, Jordi.
Sí, sí, segur, segur, segur que sí,
perquè el 5 de 9 era un castell
que el perseguíem des de feia molt de temps,
per bé que hi ha hagut un parèntesis llarg,
on evidentment no ens el podíem plantejar,
però nosaltres vam obrir la porta amb aquest castell,
i crec que avui hem tancat un cicle.
I avui hem vist molts veteranos d'aquell any 94
plorant a llàgrima viva,
celebrant aquest castell.
També suposo que va per tots ells
i per la feina que es va fer en aquell moment, no?
Sí, sí, sí, perquè realment aquest castell
té per la nostra colla
un nivell d'emotivitat
que traspassa quasi els límits normals, no?
I per això hi ha hagut aquest esclat,
sobretot també de gent veterana,
que, com tu dius, ja hi eren en aquella època.
Jordi, quanta gent heu posat,
quantes camines heu posat,
tant diumenge com avui, aquí,
més o menys, aproximadament?
La veritat és que jo no sé si algú ho ha apuntat.
Perquè ho estàvem comentant,
que es veia un color lila impressionant, no?
Es veia el diumenge passat ja, però avui també, no?
Sí, jo m'imagino que
al voltant de 400 persones,
tot i que no m'atreveixo a dir
si m'equivoco per més o per menys.
I això vol dir que, clar,
després de carregar el 5 de 9,
ser capaços de mobilitzar 400 persones,
ara surt una porta que pot anar molt més enllà, no?
Doncs sí, com dic,
el 5 de 9 era trencar una barrera
i a partir d'aquí,
darrere d'aquesta barrera hi ha més coses.
I ara la colla es pot sossegar,
es pot tranquil·litzar,
ja hem passat aquesta barrera,
hi havia aquest punt psicològic,
ara això ja s'ha traspassat
i ara ens hem de dedicar
a consolidar bé els castells de 9
perquè no ens passin coses
com ens ha passat ara amb aquest 3
i seguir somiant.
Jordi, oblida't de no haver descarregat
aquest 3 de 9,
perquè com deies tu abans,
el que quedarà
és que és
l'actuació més important,
no de la colla jove,
sinó d'una colla tarragonina en la història.
Estem parlant de carregar el 5 de 9,
de descarregar el 4 de 9
i de carregar el 3 de 9.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Ho ha d'acabar de païr,
ho ha d'acabar de païr el Jordi,
un home sempre prudent,
un home sempre amb les paraules
molt mesurades
i vaja,
que ho assaboreixi,
jo suposo que a mesura
que vagin passant les hores
serà conscient del que ha fet
avui la seva colla.
I li hem d'agrair
que ens hagi atès ara mateix
perquè a més a més
s'ho veia una mica tocat
d'aquesta caiguda del 3 de 9.
Sí, perquè...
Sí, perquè...