Hola, bon vespre.
Vaja, demà arriba ja un dels darrers reptes de la temporada,
un repte que arriba en un moment del calendari poc habitual
en el que és la rutina dels xiquets de Tarragona.
Sí, sí, nosaltres fer castells grans més enllà de Santa Tecla
és quasi ciència-ficció i tot s'han representat un repte
a majúscul per la colla i jo crec que hem treballat molt
i estem una mica ansiosos que sigui demà
i puguem ensenyar-ho ja.
Roger, destacaríem no només la campanya a nivell casteller
perquè és evident que els xiquets, els números parlen
que està sent la millor temporada de la història,
sinó també a nivell social perquè aquesta campanya
que heu engegat per ser 300 metalesers,
de moment ja està superada, no?
Perquè em sembla que demà sereu més de 300.
Sí, sí, bueno, farem costat ja els castells
i jo sempre aquests dies estic dient que crec que ja ho tenim resolt
la temporada 2011 sense tots sants ja té un sentit global
i la veritat és que el regust és bo o molt bo,
la veritat ja farem l'anàlisi per on acabem.
El que passa és que vaja, tots sants per nosaltres
no era només un repte de castells, sinó un repte com a entitat.
Jo crec que agafant aquesta diada la colla es planteja més coses
que no només fer castells, sinó aquest puntet d'intentar canviar
algunes inèrcies que estan molt enquilosades dins de la colla,
que això després de Santa Tecla no es fan castells,
que sempre han tingut molts problemes per desplaçar-nos,
que els castells grans més enllà de Tarragona és pràcticament impossible.
i la campanya aquesta dels 300 malgracers,
que com bé dius ho hem aconseguit en principi,
l'última informació que tinc és que voregem els 330,
la idea era sexejar una mica la colla,
sexejar una mica el nostre entorn
i assumir tots d'una vegada per totes
que amb una espiral positiva nosaltres som capaços
de fer castells de fora com totes les persones.
Roger, perquè la gent es faci una idea,
per tirar el 4 de 9 amb folre,
de quanta gent estaríem parlant com a requisit?
Per poder plantejar-te un 4 de 9 amb camises ratllades només,
de quanta gent estaríem parlant?
Bé, jo entenc que a partir de 200, 220, 230 persones a la pinya
pots plantejar-te amb una mica d'ajuda puntual del poble,
allà on actuïs, pots plantejar-te una pinya molt solvent.
la nostra idea va una mica en aquesta línia,
és a dir, el 4 de 9 és el castell que exigeix més,
nosaltres el que ambicionem és fer els castells com per Santa Tecla,
amb aquesta línia de qualitat i amb aquesta línia d'autosuficiència.
Jo crec que amb el número que arrosseguem a Vilafranca,
amb l'ajuda puntual dels castellers que estiguin al nostre voltant,
però ja és una cosa més puntual, més de tancar cordó,
jo crec que aquests són els números per fer-ho sols.
Parlaves del referent que és Santa Tecla,
de fet és l'únic referent de tripleta matalacera que tenim,
et planteges una actuació amb el mateix program,
és a dir, sortir de 5 de 8, 3 de 9, 4 de 9,
o tenint en compte que s'actuen d'altres colles
i tot plegat variaràs una mica aquest repertori?
Bé, no, nosaltres jo crec que el que hem de fer
és ser una mica espavilats i quan una cosa funciona
l'hauríem de dur al mínim possible.
El discurs és el mateix, però nosaltres,
malgrat que nosaltres movem 300 persones,
el Gruix de la Colla que ha assejat durant tots aquests mesos,
el Gruix de la Colla que ha preparat les posicions més crítiques,
és un grup una mica reduït de gent.
Llavors, nosaltres hem d'anar ronda per ronda
i fent la lectura que hem de donar el màxim a cada castell,
perquè hi ha molta gent que repeteix ronda per ronda,
doncs hi ha baixos que segueixen per anar a baix,
hi ha primers cordons que segueixen treballant molt fort a cada castell.
Nosaltres sortiran de 5 de 8
i si pensem més enllà del 5 de 8 ens equivoquerem.
I més ara que fa gairebé 5-6 setmanes
que no toquem els castells grans.
Clar, això t'anem a preguntar, si et fa una mica de por el fet aquest,
la parada d'alguna manera que hi ha hagut,
també amb l'actuació que es va haver de suspendre per falta d'ambulància,
si et fa una mica de por que s'hagi oblidat una mica aquesta feina,
perquè potser tot i que no hi ha hagut aquestes actuacions,
el que sí que hi ha hagut és assaig dels xiquets.
Sí, sí, a veure, el tema de l'actuació sospesa és un problema,
és un contratemps seriós per la planificació.
Nosaltres esperàvem tornar a fer el 5 de 8,
esperàvem acabar de polir alguna coseta,
sobretot a nivell de canalla,
de recuperar un punt d'agilitat i potser també de confiança.
El gran dubte serà aquest,
però vaja, jo crec que ja posats a trencar tabús,
es trenquem a lo grande, no?
Jo crec que a Vilafranca representa molt més en clau del que puguem aconseguir
que no en clau del que tinguem a perdre.
Llavors, por, no és por, és una mica d'incertesa.
El ritme d'assaig ha sigut adequadíssim.
Nosaltres vam parar un parell de setmanes després sense la tecla
perquè necessitàvem potser oxigenar una mica, desconnectar
i després ens hi hem anat posant d'una manera molt...
amb una inèrcia molt correcta,
jo crec que la planificació ha funcionat
i hem anat creixent poquet a poquet
i tots els castells han vingut,
han tendit anar tornant al lloc on estaven.
Potser sí que m'agradaria haver rodat una mica més 5 de 8,
una mica més 3 i 4 de 8, però bueno,
jo crec que aquest és l'estat de la temporada
el que ha de sortir és la qualitat i la confiança.
Jo crec que si no ens posem nerviosos
i sabem resoldre els petits detallats que se'ns presentin,
jo crec que podem tirar endavant.
Et fa por també el tema de l'ambient, no?
Perquè demà estem parlant d'una actuació
en què, per exemple, els castellers de Vilafranca
es plantegen el 3 de 10,
on potser les colles s'autoexigeixen molt.
Et fa por que això es pugui traspassar
en els nervis dels castellers?
O creus que el fet de ja haver fet la tripleta,
com a mínim, a vosaltres ja us descarrega d'aquesta pressió?
A veure, pressió n'hi ha,
i més perquè pot ser que demà sigui un dia
en què ens trobem tota la colla
i no estem ni a la plaça de la Font ni a la plaça de les Cols
i és una sensació diferent,
que jo crec que serà xula,
però que serà per primer cop aquesta, no?
Jo crec que ens abstraurem de la pressió
perquè sabem que el que hem de fer és prou difícil,
però sí que és cert que ens hi hem d'adaptar
i és una plaça a la que s'hauria de tenir un respecte especial.
Jo crec que és una plaça que imposa,
però com a tarragonins jo crec que coneixem una mica de la història
i també tenim processos importants.
Per tant, jo crec que sí que val la pena mirar els dos cops,
però crec que hi sabrem jugar.
Doncs, Roger Peiró, en parlem dilluns vinent,
tant de bo sigui per parlar d'aquesta segona tripleta a matar la cera
i en aquest cas la primera que aconseguiu fora de Tarragona.
Moltíssimes gràcies i molta sort.
Vinga, a vosaltres. Bona nit.