L'enxaneta que inicia la seva remuntada, el castell que té molt bona mida,
un pel estirat a nivell de terços, però el tenen, el tenen, el tenen molt bé,
l'aixecador a l'alçada dels dosos, l'enxaneta a l'alçada dels sisens,
l'aixecador a punt de col·locar-se, col·loca un peu, col·loca l'altre,
el castell està tot dalt, el tenen, el tenen, el poden carregar,
un pas, dos passos, tres, de nou el pol recarregat pels xiquets de Tarragona,
el tenen molt bé, els terços hauran d'aguantar, no es poden estirar més,
la canalla ha de ser molt fina en la sortida, l'enxaneta surt, ho fa l'aixecador,
ja el tenen, el castell aguanta, el polre és una roca, l'aixecador ja és fora,
a punt de sortir els dosos, el castell està molt parat, l'han d'aguantar,
no ho poden celebrar encara, surten els sisens, el castell està molt parat,
la plaça que ho veu, la colla que n'és conscient, la plaça que aplaudeix,
i sí, senyores i senyors, els xiquets de Tarragona descarreguen el 3 de nou el polre,
segon 3 de nou de la diada, i com estan els xiquets,
Déu n'hi do com estan els xiquets, i Déu n'hi do quin sant magí!