La Fundació Nafinity
La Fundació Nafinity
La Cristina, clar, hem pensat, home, tractem el tema de l'abandonament dels animals, cada estiu ho fem, potser en guany sembla que la cosa és una mica més crítica, no?
I la Cristina després ens en parlarà sobre com pal·liar això a través del grup al qual ella pertany.
Cristina, teniu aquesta sensació, els que sou en mans dels animals i fa temps que treballeu en això, que cada cop s'abandonen més animals i bàsicament gossos?
Sí, la veritat és que sí que hi ha aquesta sensació, més que res perquè la crisi s'està afectant la gent, hi ha molta gent que té necessitat, estan passant dificultats i a vegades per inconsciència el primer del que es desfà és el gos i realment tampoc implica tanta despesa, no?
Però potser no és el recurs fàcil i es desfà és el gos, com si fos una cosa més.
A quin és el sistema? Els porten a les protectores? Els deixen simplement en qualsevol lloc?
Nosaltres pel que veiem i pel que parlem amb la gent que se n'ocupa d'aquest tema, fan una mica, clar, abans sí que es portaven a protectores potser, però és que les protectores en general de Catalunya i de tot l'estat estan molt massificades.
Llavors, potser en alguna ocasió van allà, no els agafen el gos i finalment el que fan és abandonar-ho a qualsevol carretera.
Sembla difícil, no?, de creure que en aquesta època encara es faci això, però realment sí que passa, i passa molt sovint.
La crisi no només afecta en aquest primer o bàsic graó de la cadena, que és a casa, ens fa la sensació que mantenir un animal, mantenir un gos, doncs és massa car, per tant l'abandonem,
que això ja, com diu la Cristina, ja és, home, prou, prou de ment, sinó que, a més, afecta també en el sentit que les protectores reben menys subvenció
i, per tant, poden fer-se càrrec de menys animals i en pitjors condicions.
Correcte. Bàsicament, les protectores estan veient retallades tant en el que fa ajudes per l'alimentació i tractament veterinari,
com també amb el tema de la recollida d'animals, perquè normalment és un servei municipal el que s'encarrega de fer aquesta recollida
i també, com tota l'administració i com tots els factors, està patint una retallada important
i, finalment, són els animals que han de patir aquesta situació.
Com sempre hi ha, i per sort, hi ha grups de persones, ciutadans, que teniu aquesta consciència
i que, doncs, encara que sigui a nivell privat o petit, voleu fer-hi alguna cosa.
I és aquí quan presentem el grup del que forma part la Cristina.
Diu, no som una associació, som un grup, un grup que ens diem Acollides i Adopcions Tarragona.
Qui sou i des de quan que funcioneu?
Doncs la veritat és que va sorgir d'una manera molt espontània
i esperem poder acabar d'organitzar-nos bé i de créixer i ser força per abordar el problema aquest a la província de Tarragona.
Nosaltres som persones sempre voluntaris de diferents associacions
que un dia vam decidir, bueno, som gent que hem treballat junts
en abordar aquesta problemàtica, i un dia vam dir, ostres, doncs, perquè no muntem un grup, no?,
un grup obert completament, obert a gent que li preocupa el tema
i que a vegades es troben un gos pel carrer i no saben què fer, no?,
no el volen portar amb una protectora on acabarà, doncs, amb una gàbia, no?,
perquè no tenen més recursos que això.
Llavors nosaltres ens hem organitzat una mica a través de cases d'acollida.
Funcionem a través de cases d'acollida de gent que es trobem gos
i llavors nosaltres donem el recursament per fer una difusió,
ja sigui via la nostra pàgina de Facebook,
Acollides i Adopcions Tarragona,
com a través dels mitjans de comunicació, no?,
que també col·laboren, com Tarragona Ràdio,
col·laborant gràcies a ells, a fer aquesta difusió
i aconseguim col·locar, doncs, bastants gossos, bastants gossos.
Sí? Quanta gent forma part d'aquesta xarxa social?
M'agrada molt que em faig aquesta pregunta
perquè som un grup d'unes 10 o 15 persones
i la veritat que des d'aquí, bueno,
no tinc més que paraules en positiu per a ells
perquè fan una feina totalment anònima
però sempre estan disposats a ajudar
en la mesura, no?, de les seves possibilitats
i, bueno, sempre tenen una mà a part per ajudar
i, bueno, només tinc paraules de gratitud.
Perquè això de les cases d'acollida que dius
no és que siguin cases d'acollida, vull dir que...
No, realment és gent que, doncs, això,
que ens trobem o es troben gossos pel carrer
i en lloc de decidir portar-los amb una protectora
fan una acollida temporal
i es recolzen amb nosaltres amb el tema de la difusió.
Via Facebook, via els mitjans de comunicació...
Núria, si em permés, el que sí que ens agradaria
perquè, clar, això ens trobem tants gossos
que a vegades pensem, no?
La idea nostra és poder créixer, no?,
i organitzar-nos una mica més com a associació
i situar-nos en algun espai, no?,
en algun petit terreny.
I des d'aquí ens agradaria fer, no?,
aprofitar l'oportunitat per fer una crida
si algú té un petit terreny
que, bueno, que li agradaria cedir-ho, no?,
que nosaltres puguem tenir cura d'aquest terreny
i poder ubicar algun gos
perquè estem també com les protectores
una mica desbordats.
Clar.
Ara, de moment, els gossos...
Això estem parlant de gossos simplement que es troben?
Sí, gossos i gats.
Gossos i gats.
Val, va, sí, que a vegades ens oblidem dels gats
i també els hi ha.
Sí, sí, els gats també, també, també.
Ah, i ara els teniu ubicats en les cases?
Bé, de vosaltres, d'aquestes deu persones,
o de coneguts, no?, familiars, suposo que exteneu la xarxa.
Clar, estem limitats.
Clar, la temporalitat, vull dir,
jo m'imagino que algun familiar me diu
mira, que és que formo part d'aquest grup,
sisplau, acull aquest animal,
no li podeu garantir que a mixt temps,
a mixt dies, trobareu una família ja per l'animal.
funcionem molt a base d'una mica de possessió, no?,
de gent que recolza, no?,
i que et dona un cop de mà.
Però, clar, la idea és poder,
perquè això és molt recent, no?,
aquest grup és, doncs, creix una miqueta més
i, és clar, el problema és tan gran, no?,
el problema de l'abandonament és tan gran
que per molts mitjans que posis,
a vegades et desborda.
Et desborda.
Passa que és el que dius tu,
estem en un mercat de so molt inicial.
Sí, però, bueno, ja és la notícia, no?,
aprofiteix Tarragona Ràdio per donar-ho a conèixer.
On us trobem, de moment?
Grup al Facebook?
Seria la vostra màxima plataforma de difusió?
Sí, nosaltres ens diem
Acollides i Adopcions Tarragona,
i el nostre mail, si em permets,
és acollidesiadoccionstgn.com
Qualsevol persona que vulgui ajudar o formar part,
doncs ens pot contactar per aquí.
Acollides i Adopcions Tarragona,
ajudar amb qualsevol mesura, eh?
Perquè ho diem sempre,
Potser hi ha persones que, jo ho entenc,
que no es volen lligar o vincular tenir un animal a casa,
però que poden fer un cop de mà en algun altre aspecte.
Exacte.
Molt bé.
Cristina, no ho sé,
explica'ns la teva última experiència o una,
perquè la Cristina sempre que parlava amb això,
d'animals,
sempre ens explicava experiències personals, no?
Amb gossos.
Alguna experiència que hagis tingut recentment,
ho dic per una mica també convèncer la gent, eh?
Potser hi ha algú que s'està plantejant de dir
que jo vull fer alguna cosa amb aquest tema.
Sí.
Són experiències realment boniques.
Tenim moltes,
però una de les que més satisfaccions s'ha donat,
ho hem explicat alguna altra vegada, no?
Però a mi la veritat que m'emociona i tot,
és el cas del Nemo.
El Nemo és un gos que va ser recollit d'un caçador
que l'havia llançat,
bé, és la teoria, no?
que ja que es va llançar a l'aigua i el van abandonar.
I el van tirar perquè s'ofegués.
Estava coix, amb l'ismània,
vull dir, estava fet pols el pobre.
Era un gos molt, molt simpàtic i molt carinyós.
i, bueno, el vam tenir en una acollida
amb una noia, amb la Susana,
que el va tenir dos o tres mesos.
I després de molta, molta difusió
i de molta implicació de la gent
i de publicar la foto en molts llocs,
finalment ha trobat una llar on està com un rei
i, bueno, serà fins al final de la seva vida, no?
Serà feliç i estarà superbé.
I això és el que ens dona ganes de continuar
i ni que sigui una feina complicada i altruista,
perquè realment nosaltres ho fem de forma anònima,
doncs ens dona molta energia per continuar.
És que res, això també jo crec
que aquestes històries serveixen per conscienciar
una miqueta la gent, no?
Que tots ens hem d'implicar,
perquè aquesta problemàtica
no és només de l'administració,
ni és només de...
És una cosa que tothom,
quan veiem un abandonament, un maltractament,
hem de denunciar.
Hem de denunciar perquè, si no,
això quedarà impune, no?
I almenys la persona que abandona
al mig del carrer o lliga el gos amb un arbre,
això no ho podem tolerar com a societat, no?
Està penalitzat.
La llei és prou rigorosa i clara en aquest sentit, o no?
El tema de l'abandonament i els maltractaments
està contemplat amb el Codi Penal.
El que passa és que hi ha l'exitud en aquest sentit
i, bueno, hi ha certa l'exitud
que és el que entre tots hauríem d'implicar-nos
i demanar que es canviï,
que es persegueixi tant el maltractament
com l'abandonament.
O sigui, que la justícia, en aquest sentit,
si es contempla, que s'apliqui.
Déu-n'hi-do, eh?
Això té entrevistes paral·leles.
N'hem de continuar parlant, malauradament.
Molt bé.
Cristina, què diries ja com a última crida
a aquella gent que s'està plantejant,
que ens pugui escoltar i s'està plantejant
un abandonament, que està dient, home,
és que, clar, la situació econòmica,
ja sabem que en moltes cases està molt malament,
i despendre'n de l'animal, del gos del gat,
seria una despesa menys.
Què els hi diries?
Doncs jo els hi demanaria que, per favor,
que reconsiderin això i que busquin alternatives,
que facin difusió,
que segur que poden trobar una llar,
si realment és l'última opció,
que nosaltres sempre pensem que hi ha altres alternatives,
que busquin, que facin difusió,
que trobin una llar on el gos certifiquin que estarà bé,
perquè si acaba amb una gossera, amb una protectora,
poden passar anys allà amb una gàbia
i ho passen molt, molt, molt malament.
Fins i tot, bueno,
amb el tema de la crisi que comentàvem,
Núria, hi ha 100.000 gossos només recollits
a l'estat espanyol el 2011,
i la majoria d'aquests gossos
costa molt que surtin un altre cop adoptats,
perquè és que hi ha tants que costa molt.
Llavors, aquest goss patirà durant anys
estant amb una gàbia,
en el millor dels casos, no?
Llavors, sobretot,
que reconsiderin perquè hi ha alternatives.
I d'altra banda, sobretot, a la gent que s'apropi a les protectores,
que no cal comprar,
que a les protectores hi ha gossos increïbles,
bonics, de totes les edats i tamans,
que s'animin a dubtar,
perquè, de veritat, és una experiència única.
A més, sempre ho hem dit
que la feina que fan les protectores
o vosaltres mateixos
no és una mica també el punt d'assessorament,
de dir, per les característiques de la teva família,
aquest goss potser és el que t'anirà millor, no?
Això també està molt bé.
La gent no és com...
La gent va i compra un goss sense saber
ni les característiques, ni el caràcter, ni res.
El millor és anar amb una protectora
i demanar una mica l'estil de vida que portes,
o el gos que creus que es podria adaptar a tu
i allà segur que t'assessoraran
i t'explicaran una miqueta quatre normes bàsiques
perquè amb el teu gos que adoptis
no tindràs cap problema.
Un tema que, per desgràcia,
haurem de tornar a tocar.
En tot cas, ens quedem amb la part positiva,
que és que existeix aquest grup
Acollides i Adopcions Tarragona.
Els trobareu al Facebook.
Acollides i Adopcions Tarragona
per fer aquesta aportació solidària, no?
I fer una mica de xarxa
i recollir tots aquests gossos
que, malauradament, són abandonats.
Cristina García, moltíssimes gràcies
i felicitats per tota aquesta feina que feu.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
que sempre teniu la sensibilitat per tractar el tema.
Moltes gràcies.
Un abraçada.
Gràcies.