Les 10 del matí i 11 minuts.
Obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
avui amb la presència del regidor d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuja.
Amb ell volem repassar la planificació educativa de la ciutat
després de l'anunci que va fer la setmana passada
en aquest programa la directora territorial d'ensenyament
de la Generalitat, Àngels González,
pel que fa a algunes de les inversions previstes a la ciutat
i que queden frenades en aquesta situació
i en aquest context de crisi econòmica.
Senyor Saneuja, molt bon dia.
Molt bon dia.
Anirem a PAMS perquè la directora territorial d'ensenyament
va fer diferents anuncis.
Un de ben destacat és que de moment a mitjà termini,
a curt i a mitjà termini,
el govern no pot construir l'institut previst a Tarragona 2
i va anunciar que, per tant,
s'hauran d'anar augmentant els espais
de l'antic edifici de Lletres a la facultat imperial,
a la plaça imperial Tarracó
per poder encabir cada cop a més alumnes.
Recordem que els alumnes van creixent curs a curs
i que, a més a més, allà també es volen implantar estudis de batxillerat.
Quina és la postura de l'Ajuntament
perquè es desprèn de les paraules de la senyora González
que ja han entrat en contacte amb vostès?
Bé, jo...
hauríem de fer una mica d'història de tot això
perquè, més o menys a mitjà del 2010,
sobre el mes de juliol o setembre del 2010,
vam signar un acord de corresponsabilitat
amb la Generalitat de Catalunya
on parlàvem precisament d'aquest institut,
parlàvem de l'escola Olga Txerinas,
parlàvem de l'escola de Ponent,
parlàvem de l'escola de la Floresta,
parlàvem de l'escola de la Rebassada,
parlàvem de la OI, parlàvem...
I bé, ens vam donar un temps,
en aquell moment ja estàvem,
estic parlant del 2010,
ja sabíem que estàvem en crisi,
i per tant, bueno,
que les inversions de la Generalitat
tindrien que estar espaiades.
I bé, amb aquell acord de corresponsabilitat
que vam signar,
vam parlar de 2010 fins al 2016,
amb totes aquestes coses que estiguin.
Bé, simplement jo crec que s'assenyita
el que posa el protocol entre l'Ajuntament
i la Generalitat.
És a dir, vostè confia que l'Institut de Tarragona 2,
per exemple, que és la primera qüestió que li he plantejat,
sí que pugui ser una realitat el 2016?
Tindria que ser perquè és el que vam signar.
Bé, a més del Tarragona 2,
tindria que ser tots els demés.
Vull dir, a veure,
en aquell moment eren sis anys,
ens donàvem un període de sis anys
per fer totes aquestes construccions
que necessita la nostra ciutat.
Bé, estarien dins del protocol.
Jo entenc que, bueno,
el que està dient és que es complirà aquell protocol.
I, bueno, que ens donaran...
nosaltres el que volem és que ens donin un calendari,
un calendari del tema,
no dir, bueno,
doncs el Tarragona 2 el farem tal any,
l'Olga Xerinax tal any,
la rebassa de tal any,
que ens donin un calendari, no?
Això és el que nosaltres desitgem.
Bé, mentre això no sigui així,
mentre ens donin un calendari,
nosaltres, lògicament,
el que farem serà que els alumnes
de qualsevol d'aquests centres,
no de Tarragona,
sinó no de l'institut,
sinó que qualsevol d'aquests centres
estiguin lo millor possible.
Lo millor possible vol dir, bueno,
que si els hi ha que donar més espais
a l'Institut Tarragona,
a la plaça Imperial de Tarragona,
doncs els buscarem i els tindran.
Però sense oblidar-nos de la rebassada,
sense oblidar-nos de ponent,
sense oblidar-nos de la floresta.
Però vostè creu...
Clar, el protocol és...
El conveni és el 2010.
I és veritat que només ha passat un any i mig.
Exacte.
No gaire,
però és veritat que en aquest any i mig
la profunditat de la crisi
que afecta a totes les institucions,
a l'Ajuntament de Tarragona,
al Govern de la Generalitat,
al Govern de l'Estat,
en fi, a gairebé tothom,
creu realment viable
poder fer totes aquestes construccions,
equipaments educatius
en aquests quatre anys,
cinc anys,
que tindríem de perspectiva?
Bé, cinc anys.
Cinc anys.
Cinc anys.
Cinc centres.
Vostè creu que encara és viable?
És viable, clar.
Sí que la profunditat de la crisi és important.
aquest any ho estem bé amb més encara,
probablement l'any que ve també i tal,
però jo crec que el que és l'esforç inversor
de la Generalitat,
sí, en matèria educativa,
sí que ha baixat moltíssim,
ha baixat moltíssim i és cert,
però tampoc serà zero.
Llavors nosaltres el que volíem
és que ens donin un calendari d'aquí al 2016
amb el qual ens diguin
què és el que faran
i què és el que...
quan ho faran, vamos.
A l'espera del calendarí,
com vostè també reconeixia,
mentrestant s'han d'anar solucionant
els problemes que poden anar sorgint.
Expliquem una mica a l'audiència,
perquè els pares i mares dels alumnes
de l'Institut Arrona
saben perfectament quina és la situació,
ara mateix,
a l'edifici de l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tarraco,
quants alumnes hi ha,
quants cursos s'estan impartint
i quina és la previsió de creixement?
Bé, en aquest moment
estan impartint fins a tercer d'ESO,
entren aproximadament entre 90 i 120.
En els primers anys entraven 90 alumnes,
l'últim any han entrat 120 alumnes
i estan primer, segon i tercer d'ESO.
L'any que ve entraran quart d'ESO
i seguirem amb el batxillerat,
primer i segon de batxillerat.
Si no es canvia el sistema
hi treu un grup d'ESO,
però al final els alumnes
seran més o menys els mateixos.
Bé, nosaltres ja sabem
que cada any anentren 120 alumnes.
La previsió per l'any que ve, per exemple,
ja està feta.
La previsió per l'any que ve ja l'han fet.
Ja sabem que ocuparan
la quarta planta de l'edifici 2
on estàvem en aquests moments
l'IFES.
I bé, l'any que ve ja ho tenim clar.
Ara el que hem de buscar són solucions,
depèn del calendari que ens donin,
buscarem solucions
pel curs 2013-2014
i pel curs 2014-2015.
I per aquests dos cursos,
per aquests dos anys,
del 2013 al 2015,
a l'edifici de Lletres
hi ha espais?
A veure, hi ha una sèrie d'espais,
però és un edifici complicat.
És un edifici complicat.
Té diferents nivells.
Allò són, en realitat,
cinc edificis
que estan comunicats entre ells
a diferents nivells.
la cosa està complicada,
vull dir, a veure,
nosaltres per l'any que ve ho tenim claríssim,
però per l'any següent,
probablement també,
però el tercer any ja
la cosa es complica bastant,
es complica bastant.
Perquè el principal problema
que tenen aquests alumnes,
si és que els alumnes estan bé
a les aules,
però sí que tenen poc espai
de lleure
i poc espai
per fer activitats esportives,
no?
Sí, a veure,
estem pensant que és un edifici escolar,
això era a la Salle,
després va ser a la facultat de Lletres,
la facultat de Químiques també,
per tant, bueno,
un edifici escolar,
per tant, bueno,
és un edifici escolar
i més o menys està adaptat.
Cada vegada que fem una ampliació
amb l'institut,
doncs es fa una reforma
i, bueno,
s'arregla i tal, no?
Bé,
quina dificultat hi ha?
Bueno, la dificultat,
doncs això,
que els alumnes
entren 120 cada any
i només hi ha un pati petit
i un altre encara més petit
darrere, no?
Això és un problema greu,
és un problema greu, no?
Pensem que,
també el tema de la gimnàstica,
doncs, bueno,
en aquests moments
tenim un conveni
amb el Sagrat Cor
i van a fer la gimnàstica allí,
però, clar,
el Sagrat Cor també té els seus alumnes
i, clar,
no és el mateix
que hi vagin 120,
que 240,
que 360, no?
No és el mateix
i, llavors, clar,
això també pot comportar dificultats.
Molt bé.
Aquest és el tema
de l'Institut Tarragona.
Olga Xirinax,
l'escola Olga Xirinax,
que és, en fi,
protagonista de l'actualitat
des de fa setmanes,
entre altres coses,
per la mobilització continuada
dels mares i pares d'alumnes.
La Generalitat
ja ha pres la decisió.
Què li sembla
al regidor d'ensenyament
que pugui haver-hi
a les dues escoles,
per dir-ho d'alguna manera,
al centre educatiu,
a l'edifici
del Col·legi Tarragona,
que està darrere
de Joan XXIII?
Bueno,
com saben,
aquesta decisió,
lògicament,
l'ha pres la Generalitat,
que és l'actual
de què aprendre.
A nosaltres,
és cert que ens la van comunicar.
Nosaltres,
com a ajuntament,
el que hem dit és que és una llàstima
que es perdi
una línia pedagògica,
com hi ha d'altres centres,
però és una llàstima
que aquesta es perdi
i que nosaltres
el que no fem
qüestió
és on ha d'anar
aquest col·legi,
on ha d'anar
aquesta línia pedagògica.
Si ha d'anar a Tarragona,
doncs bueno,
que vagi a Tarragona,
ha d'anar a un altre lloc,
que vagi el lloc que sigui.
Per tant,
nosaltres
el que tenim clar
és que
és una llàstima
que es perdi
en un centre
de la nostra ciutat.
També tinc que dir,
és cert,
que l'any passat,
perdó,
sí,
l'any passat,
l'abril del 2011,
aquesta oportunitat
que nosaltres estem reclamant
ja se'ls va oferir.
Llavors,
és cert
que la comunitat educativa
del Gatsirinà,
que es va negar
a anar a Tarragona
amb el seu propi equip,
amb el seu propi...
Es van negar
en aquells moments.
I, a veure,
això va ser una oferta
de la directora territorial,
però des de l'Ajuntament
els van dir,
jo personalment
els vaig dir,
tira-ho endavant,
que això és bo,
mentre no pugueu
tindre el centre nou,
aneu allí,
perquè a l'antic Pax,
on estan ara,
no reuneix les condicions.
No reuneix les condicions,
inclús,
no sé si us recordeu,
fa un parell d'anys
vam fer una manifestació
al començament de curs
amb armilles i tal,
perquè aquí en Teul,
allò no reuneix les condicions.
Per tant,
se'ls va dir
en aquell moment,
feu que això,
bueno,
pot tenir una continuïtat
al centre.
Es van negar
en aquell moment,
jo crec que van perdre
l'oportunitat
quan els vam aconsellar
a tots que ho fessin.
Bé,
ara resulta que
el Serveis Territorials
diu que aquella opció
que se'ls va oferir
l'any passat
ja no és vàlida
i que, bueno,
que suprimiran el centre.
En qualsevol cas
que hi hagi
aquesta convivència,
per dir-ho d'alguna manera,
o aquesta fusió
de les dues escoles
en el centre educatiu,
des d'un punt de vista
d'espai físic,
considera que
no ha de comportar
cap problema?
Cap problema,
cap problema.
el Col·legi Tarragona
està pensat
per dues línies,
està construït,
està pensat
per dues línies,
està ocupant
una línia,
excepte em sembla
que són dos cursos,
que és tercer i segon,
que hi ha dos grups,
però, bueno,
que s'acoblaria perfectament.
vull dir, en aquests moments
deu estar ocupat
el 40% de l'edifici,
el rest del 60%
no està ocupat,
entraria el Glatxirinex
i encara sobraria
llocs, no?
Per tant, bueno,
convivir dos centres
en un mateix edifici
no és cap problema,
jo tinc la meva experiència
personal,
que jo he conviscut
en un mateix edifici
tres centres
i no hi ha hagut cap problema,
i a més,
tots parlarem
en un idioma diferent,
i vull dir
que és una cosa
perfectament factible.
Per tant,
l'Ajuntament
o el regidor d'Ensenyament
considera que
la possibilitat
que s'obre
a partir del curs vinent
o la realitat
que s'obre
a partir del curs vinent
no ha de comportar
cap problema.
A veure,
jo he parlat
amb l'Associació
de Pares i Mares
de Glatxirinex,
la seva
visió del tema
és que
ells
no els importa
anar al Tarragona
sempre que mantinguin
la seva línia pedagògica.
Bé,
doncs,
val.
I aquí
és on està el problema,
no?
Aquí és on està el problema,
que, bueno,
serveis territorials
diu que no,
que això no,
que s'integren directament
a l'Altarragona
i punt.
Bé,
nosaltres
ja creiem
que això
fora bo,
que mantinguessin
la línia pedagògica.
Ara,
anar al Tarragona
no vol dir
tampoc
que es trenqui
la línia pedagògica,
podria seguir,
podria seguir,
però,
clar,
és més complicat
que en el mateix centre
hi haguin dues línies pedagògiques,
això ja és realment
més complicat,
no?
La resta de centres educatius
que vostè exposava
amb aquest protocol
signat el 2010
i amb aquestes previsions
el 2016,
des del punt de vista
de l'Ajuntament,
quines serien?
Si hagués de fer la llista,
un, dos, tres,
és molt complicat.
Qui demanaria?
El regidor,
què demanaria primer?
Ja sé que amb això
és posar-lo en un compromís,
però, clar,
suposo que la situació
dels alumnes
en funció del que s'ha de fer,
recordem aquí hi ha
l'Institut Escola,
perquè a més és això,
Institut Escola de la Rebassada,
hi ha projecte
del Col·legi de Ponent,
la Floresta,
que també és Institut Escola,
i tenim el tema
de la Floresta,
no?
Què consideria prioritària?
És molt difícil,
l'heuré de dir,
és que un davant de l'altre,
no?
Bueno,
jo potser,
a veure,
mirant allò
de dir espais i tal,
potser l'Institut
a Tarragona
potser és el més problemàtic.
Per què?
Bueno,
perquè allò no pot créixer,
vull dir,
i no podem posar més mòdus
i tal,
i tenim que començar
a fer arreglos
amb un edifici vell,
etcètera,
molt problemàtic.
Jo potser posaria
el primer,
perquè a més,
el solar,
on ha de que anar allí,
és el que vam cedir primer.
No té res a veure,
al cedir el solar primer,
a que vagi primer,
però bueno,
a més,
doncs és això,
no?
Un altre també,
i els altres dos també
molt complicats,
que són
l'Institut Escola de Ponent,
que bueno,
fa uns mesos
hi va haver
les pluges aquelles
i bueno,
els hi passava un riu
pel mig del col·legi,
no endins a les aules,
a les aules no hi va entrar,
però passava un riu
pel mig,
bueno,
això tal,
és un problema,
no?
Pot tornar a passar,
ja em poses les mesures
i tal,
però bueno,
és un problema,
i l'Institut Escola
de la Rebassada
també és un problema,
perquè està en un terreny
molt petit
i que cada vegada
serà més petit
perquè cada vegada
hi hem de posar
més mòduls,
per tant,
bueno,
podríem dir que
aquests potser són
els més punyents,
sense dir allò
primer,
segon i tercer,
sinó, bueno,
aquests són els més punyents,
perquè el tema,
per exemple,
de la floresta,
sí que tenen un edifici,
tenen aules al mig del pati,
no es poden moure massa
i tal,
però bueno,
per almenys tenen un edifici,
no?
Els altres,
doncs, bueno,
l'edifici d'aquí,
és un edifici bellíssim,
no sé quants anys
de tindre,
amb possibilitat
que creixi
i, a més a més,
bueno,
és que no tenen patis
i no tenen llocs
per practicar esport
i tal,
no?
Ara tenim,
doncs,
l'Ajuntament
té cedits
cinc espais,
a la Generalitat
sense utilitzar,
per dir-ho d'alguna manera,
1.200 alumnes.
1.200 alumnes
afectats.
1.200 alumnes
estan afectats
per aquests cinc espais,
no?
Una curiositat
a nivell interna
de funcionament
entre les administracions,
si, per exemple,
d'aquí un temps
algun d'aquests equipaments
no es fa,
el terreny pot tornar a ser
de l'Ajuntament
o no?
El terreny continuarà
sent de la Generalitat?
No, no,
el terreny retorna
si no es fa servir
per allò que es va cedir,
no?
Perquè aquí hi hauria
la possibilitat,
per exemple,
del terreny cedit
per l'Olga Xirinax,
no?
Sí.
Podria passar, no?
Sí, sí, clar.
Si al final
no es fa el centre
torna a l'Ajuntament.
Parlem de més equipaments educatius
aquests que fa l'Ajuntament,
malgrat la crisi,
llars d'infants.
En quin moment estem
i en quines previsions estem
tenint en compte
els pressupostos
d'austeritat que tenim?
Estem en un moment d'impàs.
A veure,
sabem que la Generalitat
ens deu des del 2010
totes,
bueno,
el que assigna el conveni
els 1.600 euros
per plaça
quan eren 1.800,
però ens ho han rebaixat
dos anys, etcètera.
Quants diners en total?
En total,
entre el llars d'infants
i l'escola de música
són aproximadament
uns 2.100.000 euros.
2.100.000 euros?
2.100.000 euros.
Que corresponen al 2011
i part del 2010.
I part del 2010.
Però, bueno,
això que ens deuen uns diners,
ja ho sabem,
no sabem quants els pagaran,
ja han dit
que no hi ha calendari
i que no sabem quant serà.
Però, bueno,
el que sí que és
més preocupant
és que pel 2011
no sabem
quan ens donaran
de subvenció.
No ho sabem
si ens donaran 1.600,
si ens donaran 1.000,
si ens donaran 0.
No ho sabem.
No hi ha...
Bueno,
s'estan en converses.
Ara la Generalitat
diu, per exemple,
i això és a nivell
de tota Catalunya
i va estar
a la Federació de Municipis
on ens reunim
tots els que tenim
llars d'infants,
a totes les ciutats
i viles i pobles
que tenim llars d'infants
i, bueno,
les converses
que es tenen
amb la Generalitat
ens han dit
que necessitem
15 dies més
per tindre-nos-ho.
Bueno,
això fa, doncs,
que ens replantegen
moltes coses,
entre elles,
doncs,
les noves construccions
perquè, clar,
al preguntar-los
si la Generalitat
paga un terç
aproximadament
de la construcció
i els ajuntaments
paguen els altres
de les terços.
Bueno,
això també està en l'aire,
es veu.
Perquè, a veure,
s'anouja,
és clar,
aquests diners
de la Generalitat
van per places,
són diners per places
però també per equipaments,
per construir
nous equipaments.
Són dos línies diferents.
Dos línies.
Una que és la construcció,
llavors la Generalitat
paga un terç
de la construcció,
els ajuntaments
paguen els dos terços
i amb les places
l'Ajuntament paga un terç,
la Generalitat un terç,
fins ara era així
i els pares l'altre terç
i dic fins ara era així
perquè ara ja no és així.
Ara és quan la Generalitat
ha anat baixant
la seva aportació
i l'Ajuntament
ha anat pujant
la seva aportació
i ara en aquests moments
devem anar ja
a prop del 50%.
Aleshores,
agafant això últim
que diu,
pel que fa al pagament,
és a dir,
el que costa
les places de llarça
d'infants,
si la retallada
de les aportacions
a la Generalitat
continua,
això vol dir que
al curs 2012-2013
l'Ajuntament de Tarragona
haurà de demanar
als pares
que paguin més?
Bé,
depèn
del que ens digui
la Generalitat.
A veure,
en aquests moments
no podem fer hipòtesis
perquè no...
Podem fer hipòtesis,
però no podem dir
és que això
anirà així
o anirà aixà.
Perquè el que estem
també mirant
és amb la Generalitat,
estem mirant
de com podem
optimitzar
o rebaixar
els costos
de les llars
d'infants.
Això és molt difícil,
quan tu rebaixes costos
lògicament rebaixes
també qualitats.
Llavors,
nosaltres volem
que les llars
d'infants municipals
tinguin una qualitat alta
i, clar,
amb això
ens resistim
bastant tots
els ajuntaments
de Catalunya
a dir,
a veure,
no podem rebaixar costos
perquè és
rebaixar qualitat
i, per tant,
bueno,
busquem
altres
sistemes
de que,
bueno,
o que paguin
més els pares
o que aportin més
la Generalitat
o busquem
altres sistemes
i ja ho veurem.
Aleshores,
pel tema
d'equipaments,
de nous equipaments,
diu que s'estan replantejant
en aquest context
les noves construccions.
Sí,
clar,
perquè no tenim
assegurat
que la Generalitat
ens pagui
el temps
que paga
de les construccions
de les noves llars
d'infants.
Això afectaria
a quines?
Quines eren
les properes
que havíem previst?
Les dues properes
que venien,
ara,
que faltava passar
el projecte
executiu
pel plenari
i a començar.
Anava aquest mes
de febrer,
no sé si anirà.
Eren la de Sant Pere i Sant Pau,
la que va al costat
del col·legi
Marcel i Domingo
i la del Joan XXIII
que és la que va
al costat
del col·legi
de Tarragona.
Aquestes dues
anaven,
teòricament,
haurien d'anar
al plenari
del mes
de febrer.
Quedava el cas
de la Mora,
però això no sé
si aquí hi havia
uns altres problemes,
no?
Sí, aquí el problema
és diferent.
Aquí...
El problema
és el mateix,
però perquè s'havia
retrasat
és diferent.
Allí, bueno,
un problema
està al costat del mar,
es va fer un estudi
geotècnic
i ens van dir
que es tenia
que fer un forat
de així com a 11 metres
per posar els foraments.
Clar,
això pujava,
doncs ens van dir
que podia pujar
400, 500,
600 mil euros.
Bueno,
això era una adjudicació
amb una empresa
i l'empresa va dir
que, bueno,
ella no se'n feia càrrec
d'aquest sobrecos,
no?
i aquí estem.
Tenim el problema
que tenen els altres dos,
però aquesta està figit,
no?
Aquest tema
el tenim aturat,
doncs,
amb aquesta discrepància
que hi ha
amb l'empresa.
I aquell projecte
que arrosseguem
des de fa molt de temps
que crec que ja va quedar
descartat,
el descartem definitivament
el de la zona
de les Clarisses
al carrer Ramón i Cajal?
Sí,
aquest...
No, a veure,
definitivament,
nosaltres hem demanat
a la Generalitat
que ens segueixi
mantenint l'opció
de poder fer
un altre llarg d'infants
a Tarragona.
El que passa
sé que està claríssim
que les Clarisses
no hi haurà.
Molt bé,
tenim, doncs,
Joan XXIII,
si emperi,
si emperi,
que serien els projectes
pendents
del que digui la Generalitat.
No tenim cap altra
en obres,
sinó que ara
ja estan totes,
la resta de xarxa
de llars municipals
estan funcionant
a ple rendiment.
A ple rendiment,
quan dic a ple rendiment
vull dir
amb totes les places
ocupades.
Amb totes les places
ocupades
i, bueno,
aquest any
es van quedar així
com a docents
i escats alumnes
que no el van poder
atendre
a les municipals.
Li preguntava això exactament
perquè tenen la sensació,
pensant que ara
fem prospeccions
de futur,
que baixarà
la pressió demogràfica,
és a dir,
que tindrem
menys necessitats
de places
de llars d'infants
en el futur
o no?
O creuen que fins i tot
aquesta demanda
continuarà augmentant
a la ciutat de Tarragona?
A veure,
la pressió demogràfica
segur que baixa
perquè això sí que tenim estudis.
El que passa
és que la demanda
de llars d'infants
això pot seguir creixent.
A veure,
nosaltres venim
d'una època
que hi havia
molt poques places
de llars d'infants
a la nostra ciutat,
tan públiques
com privades.
Hi havia molt poques
i els últims anys
s'ha fet un esforç
important,
sobretot
per la part pública,
però això
no vol dir
que cobrim
la demanda
que hi ha
de places
de llars d'infants.
Sí que la crisi
pot afectar
si un pare
i una mare
o un dels dos
està a l'atur,
doncs,
potser es queda
amb els fills
a casa,
però si no és així,
segurament
hi haurà
que haver
ampliació
de places
de llars d'infants.
I hi ha una cosa
que,
jo moltes vegades
la dic,
una cosa
és les places
públiques
i l'altra
les places
privades
i amb la diferència
gran de preu.
Mentre que una
plaça privada
et pot sortir
per 400 euros
al mes,
doncs,
l'una de pública
no arriba als 200.
I llavors,
això fa que,
lògicament,
quan fas més places
públiques,
doncs,
lògicament,
els pares
intenten entrar
a les places
públiques
encara que hi hagin
o els tinguin
o vegin
que poden anar
a la privada.
Acabó,
senyor Sena Uges.
L'Escola Oficial
d'Idiomes,
amb unes obres espectaculars
que s'estan fent
a la xar 3
i dic espectaculars
perquè els ciutadans
poden veure
els que passin al costat
per,
en fi,
poden veure
d'alguna manera
l'interior
de la xar 3,
a més,
al costat
de les escales mecàniques
del carrer Vapor
que es van inaugurar
fa no gaires anys.
Com estan les obres?
Estan anant al ritme?
L'àrea d'ensenyament
és realment
la que va seguint
tot el calendari
de les obres?
És més una qüestió
d'urbanisme
perquè recordem
que aquesta
és una competència
de la Generalitat,
Escola d'Idiomes
però que de moment
els diners
i tot el projecte
l'està avançant
l'Ajuntament.
Quan baixes
pels escales
aquells veus
exactament
el que s'està fent dins.
Fa aproximadament
dues o tres setmanes
vam anar
a fer una visita
d'obres
amb el Consell Escolar
de la EOI.
Ja vam veure
que inclús
hi ha algunes parts
ja,
ens vam quedar sorpresos
jo també feia temps
que no havia anat,
algunes parts
estan posant
ja les rajoles
a terra.
Vull dir,
que la cosa
va a un ritme
important,
un ritme important.
I, bueno,
van estar explicant,
vam tindre allí
l'arquitecte
o els vàres arquitectes
que hi ha
es van estar explicant
i, bueno,
la cosa va a ritme
i jo crec que
els del Consell Escolar
van sortir
millor
visiblement
contents del tema.
El calendari,
recordem,
quina seria la previsió?
Un any,
encara d'obres?
O més,
fins i tot?
Són 22 mesos,
vam començar
a l'abril,
sí,
vam començar a l'abril
del 2011,
doncs 22 mesos
ens anem a això.
Estem quasi a l'Equador,
encara no.
Encara no,
encara no,
però bueno.
I no ha sortit cap entrebanc
pel que fa a les obres,
el projecte?
No,
han sortit algun entrebanc,
però bueno,
s'ha solucionat ja
una ximenea
que estava torta
i l'han hagut d'arreglar
perquè no caig,
però bueno,
ja està fet.
La ximenea es conservarà?
Sí, sí.
Com a símbol
del que havia estat
la xarteresta.
I bé,
anem a ritme
i bueno,
doncs d'això,
entenem això que bueno,
no sé si s'hi ha 22,
23,
24 mesos,
però bueno.
En qualsevol cas
el curs 2013,
el 2013,
2013 o 2014,
al setembre,
doncs ja podrà estar allí
l'EUI,
després de 20 i pico d'anys
que ha donat voltes
per a la nostra ciutat,
que ha tingut així com a 5 projectes,
4 o 5 ubicacions,
bueno,
doncs al final,
doncs el govern de la ciutat,
el govern de l'alcalde Ballester,
doncs ha fet possible
una obra d'aquestes
que semblava
que no seria possible mai,
doncs ha estat possible.
El dia que s'obri
l'escola oficial d'Idiomes
a la xarteresa
haurem de fer una festa gran,
encara que seguim en crisi.
Senyor Joan Sanujas,
és regidor d'Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarraona.
Gràcies, doncs,
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i repassar grans trets,
això,
el mapa educatiu
de la ciutat de Tarraona.
Fins la propera,
que vagi bé.
Molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.