Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui volem celebrar, entre cometes, d'alguna manera,
els 25 anys de la creació de l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Ara fa un quart de segle es creava aquest organisme,
que ha viscut segurament situacions molt diferents.
No té res a veure, segurament, els serveis socials
que un ajuntament podia oferir l'any 86 o 87
amb els que es poden oferir a l'actualitat.
Amb aquesta excusa dels 25 anys, avui volem conversar
durant una estona amb la tinent d'alcalde responsable
de l'àrea de serveis a la persona i polítiques d'igualtat,
Victòria Pellegrin.
Senyora Pellegrin, molt bon dia.
Bon dia.
Ho celebraran? Ho han celebrat d'alguna manera
aquests 25 anys de l'Institut Municipal de Serveis Socials?
Doncs aquests 25 anys, precisament, els vam celebrar ara per Nadal
i, per tant, estem a finals d'any i durant tot aquest 2012
amb aquesta celebració.
De totes maneres, i tal com correspon amb els temps que corren,
hem fet una celebració molt austera
on vam establir una petita exposició que va estar uns dies al patí Jaume I de l'Ajuntament
i aquesta petita exposició anirà a tots els centres cívics
i l'anirem presentant als diferents barris
i també a les associacions de veïns i altres entitats
que, d'una manera o altra, també han tingut a veure
amb la creació i amb l'evolució dels serveis socials.
Quin balanç podem fer de 25 anys, tenint en compte que això és un munt d'anys?
Són molts anys perquè, a més, segurament el país i la ciutat
ha canviat moltíssim en aquest quart de segle.
Quan parlem de serveis socials, clar, res segurament té a veure
de l'actualitat amb el que hi havia al principi.
Quin balanç creu que l'Ajuntament pot fer d'aquest institut?
La veritat és que quan mires amb el temps, evidentment, 25 anys són molts
i s'ha avançat moltíssim.
Hem de dir que, tot i que l'institut es va posar en marxa a finals del 86,
sí que és cert que la primera acció amb l'àmbit de serveis socials va ser el 1969,
a la incorporació de la primera treballadora, en aquells moments, assistenta social,
a l'Ajuntament, la senyora Pilar Conceiro,
que va participar precisament en la recollida de tot aquest material.
Aquests darrers 25 anys ha significat, d'una banda,
la consolidació dels serveis socials des del punt de vista de la creació
d'un organisme autònom que gestionava tots els serveis socials,
la posada en marxa de molts serveis que avui no formen part dels serveis socials.
Podríem parlar, per exemple, de les primeres llars d'infants
creades per l'Ajuntament, depenien dels serveis socials,
el servei municipal d'ocupació que es va passar a l'àrea de promoció econòmica,
l'àmbit de planificació familiar, que en aquells moments també depenia dels serveis socials
i que es va traspassar als caps de salut en el seu moment,
depenen les llars de jubilats, els centres cívics,
que tot i que ara políticament parlant ja no depenen dels serveis socials,
encara es troben ubicats orgànicament.
És a dir, quan mires tot allò que s'ha fet,
podríem dir que tenim quatre centres cívics i un centre sociocultural a la part alta,
13 llars de jubilats,
8 fins ara han estat 8 als centres de serveis socials que han donat atenció a tota la ciutat,
ara en som 7 perquè la canonga amb la seva segregació ha passat a ser autònoma,
dos llars d'infants en el seu moment,
en fi, l'equip de salut i protecció escolar i de prevenció de drogodependències,
que en el seu moment també dependia dels serveis socials i que ara depèn de l'àrea de salut de l'Ajuntament.
És a dir, realment hi ha una gran part de l'àrea d'atenció a les persones
que en el seu moment depenia dels serveis socials.
Clar, ha posat exemples de coses que en aquell moment atenien aquesta àrea
i aquest Institut Municipal de Serveis Socials
i que ara la societat ha evolucionat, el país ha evolucionat, la ciutat també,
i clar, depenen del Departament de Salut o de moltíssims altres organismes.
Exacte, però que en el seu moment van sorgir de la iniciativa del treball dels equips de serveis socials.
I ara, en canvi, m'imagino que en els últims anys
l'Institut s'ha hagut d'adaptar a noves necessitats o a noves realitats de la pròpia societat.
Exacte, nosaltres podríem marcar que hi ha dos moments.
Un és l'evolució dels serveis socials fins al 1986,
on ja es crea l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Des del 86 al 89-90, on s'estableixen el màxim d'equipaments.
Després hi ha una continuïtat durant aquests anys.
en què, per exemple, es posa en marxa el centre cívic de Sant Salvador o el de Sant Pere i Sant Pau.
I després, a partir del 2007, a finals del 2006 i durant el 2007,
la llei de la dependència i la llei de serveis socials marca una nova manera de fer dels serveis socials
i, per tant, els ajuntaments hem d'adaptar-nos a aquestes lleis.
Nosaltres, lògicament, això coincideix amb el canvi de govern i, per tant,
amb la incorporació a l'Ajuntament de Tarragona de l'alcalde Ballesteros
i totes aquestes noves iniciatives per adaptar-nos a la llei
i per posar els serveis socials de la ciutat amb allò que ens demana la llei
i, sobretot, a posar-los a nivell d'altres ajuntaments de Catalunya.
Per tant, a partir del 2007, sobretot,
establiment de circuits de funcionament,
d'organització interna, de reglamentació,
a mesura que es van ampliant els serveis
conforme la llei ens va exigint el compliment d'aquestos serveis.
Cada vegada més serveis, i ara després en parlarem,
i cada vegada potser amb menys recursos econòmics
o en una situació de crisi amb uns recursos econòmics que s'han de congelar.
Però abans que resumim a Pellegrin, per fer-nos una idea,
l'Institut Municipal de Serveis Socials,
quants treballadors hi ha, aproximadament,
i si està dividit en diferents àrees.
És a dir, quina és, d'alguna manera,
la fórmula de funcionament de l'Institut?
Aproximadament tenim 120 treballadors.
Bàsicament, serien personal administratiu,
hi hauria personal treballadors i educadors,
treballadors i treballadores socials,
educadors i educadores socials,
animadors socioculturals,
que treballen i que estan vinculats als centres cívics,
el personal administratiu, lògicament,
i de consergeria per tots els espais que tenim oberts,
i també tindríem tot l'equip de mediació sociocultural,
que són els equips que treballen
amb temes més de cohesió social,
i també tindríem els integradors socials,
que són els que treballen al punt d'atenció sense sostre,
i que fan l'atenció de les persones que viuen al carrer.
I aleshores l'Institut està dividit en àrees?
Treballen dividits en diferents grups?
Sí, a partir del 2007 es va fer una reestructuració interna
i es va dividir en diverses àrees,
on teníem la unitat tècnica de gent gran activa,
la unitat tècnica d'immigració i ciutadania,
la unitat tècnica de dependències,
que assumia totes les noves tasques de dependència,
els serveis socials bàsics,
que serien els equips que tenim als centres de serveis socials,
i que donen aquesta atenció a la ciutadania,
i tindríem també tot el que seria l'EAIA
i l'equip que treballa als centres oberts.
Els centres oberts és on es fan activitats
per a infants i adolescents amb risc d'exclusió social.
Per tant, això abans no hi havia cap tipus d'estructuració
i el que vam fer va ser definir una mica els àmbits,
els departaments i els models.
Ara, en aquests moments, donada la situació actual
i haver de donar respostes a la ciutadania,
hem tornat a fer una altra reestructuració,
més aviat des del punt de vista del que suposaria l'atenció a les persones,
precisament per ser més eficaços.
I en què consistiria aquesta estructuració?
Aquesta nova manera d'organitzar-se internament com a institut?
Doncs sí, fins ara teníem els equips de serveis socials,
tenim set centres en aquests moments de serveis socials a la ciutat,
que estan dividits per alta i per baixa al centre de la ciutat
i després un centre per cada barri.
Llavors, teníem uns equips que una mica feien de tot,
i per tant no eren especialitzats en res i assumien al final tot tipus de tasques.
Ara, en aquests moments, el que estem impulsant és un servei d'acollida
amb una persona, una treballadora social,
que pugui fer la valoració molt ràpida de la situació d'aquesta persona
i pugui fer una mena de cribatge
i pugui identificar si l'atenció que necessita aquesta persona
és els nostres serveis, qui li poden donar
i, per tant, la convocaríem en un temps raonable
que intentem que no superi la setmana.
Si és una situació d'emergència o d'urgència total,
perquè, vull dir, les situacions que es venen als serveis social
són normalment d'emergència o de necessitat urgent,
però si són aquelles situacions més rellevants,
intentarem atendre-la en 24 hores,
sempre sota el criteri d'aquesta persona,
i si veiem que l'atenció que necessita aquesta persona
a la demana que fa aquesta persona no ens correspon als nostres equips,
doncs hi ha a derivar-la allà on correspon,
sigui a una altra administració, potser a la Generalitat,
o potser al Servei Municipal d'Ocupació,
o és un tema d'habitatge, és a dir, fer aquesta derivació,
de manera que pugui controlar al màxim les llistes d'espera,
baixar-les i controlar-les al màxim,
i és això, posar-nos l'objectiu de poder atendre
aquesta demanda o aquesta necessitat,
poder-li donar una resposta en tot cas d'una entrevista
en un pla màxim d'una setmana.
Per tant, aquesta figura és clau en la nova manera de funcionar?
Aquesta nova manera de funcionar és clau,
però després els equips estaran especialitzats,
és a dir, en funció de la demanda d'aquesta persona
o en funció de l'atenció que nosaltres podem oferir.
Per tant, hi haurà equips especialitzats en infants i famílies,
hi haurà equips especialitzats, o hi ha equips especialitzats en dona,
equips especialitzats en inclusió social i equips especialitzats en dependència.
En funció de la sol·licitud o la demanda d'aquesta persona usuària,
doncs se la derivarà directament en un d'aquests equips.
Per tant, desapareix la fórmula de la meva treballadora social
o el meu treballador social és aquesta persona,
sinó que en funció de la demanda ho serà un referent o un altre.
I aquesta manera de funcionar ja s'aplica?
L'hem començat a aplicar ja, l'estem començant a aplicar a la zona de Ponent
i l'anirem incorporant a la resta de punts d'aquest centre,
de set centres de serveis socials que hi ha repartits per la ciutat.
Parlem de diners, senyora Pellegrin.
Clar, quan parlem de gestió de serveis socials, sobretot s'ha de parlar de diners.
Aquesta setmana el ple de l'Ajuntament ha aprovat els pressupostos
en matèria de serveis a la persona.
Hi ha un petit augment de les partides, dels diners.
Exacte.
Com ho valora?
Bé, la valoració és correcta.
Nosaltres, com a govern, l'alcalde Ballesteros ha establert unes prioritats.
Les prioritats, entre altres, són l'atenció a les persones
i la creació d'ocupació.
Per tant, les àrees que, amb la mesura de lo possible més,
s'han vist reforçades han estat aquestes.
especialment serveis socials.
Hem mantingut el pressupost que l'Ajuntament aporta a serveis socials,
a l'Institut Municipal de Serveis Socials,
és el mateix de l'any passat.
És un pressupost que ha anat creixent durant els darrers anys,
per tant, és un pressupost equilibrat.
És cert també que nosaltres,
dintre del nostre propi pressupost de serveis socials,
també hem establert les prioritats,
i les prioritats d'aquest any són les situacions d'emergència a les famílies
com a punt prioritari,
donat que tot el que té a veure amb les situacions de dependència
és un àrea que ha creixut molt durant aquests darrers anys
i pensem que es pot mantenir aquesta continuïtat.
Dit això, evidentment,
hi ha un 55% de les aportacions en serveis socials bàsics,
és a dir,
amb allò que és obligatori
o obliga
o reconegut per llei
que hem de prestar als ajuntaments,
un 55% d'aquestes aportacions
depenen de la Generalitat.
El nostre pressupost total,
si comptem
el que normalment aporta la Generalitat,
és a dir, la Generalitat aportaria una tercera part del pressupost
i nosaltres aportaríem aproximadament
les dues terceres parts del pressupost.
És necessari i urgent
que la Generalitat fixi
que encara no tenim aquestes dades d'aquest any 2012,
quina serà l'aportació aquest any
i en quins conceptes.
Perquè del 2011
encara no hem cobrat la major part dels diners.
La major part.
Tenim una part encara...
Del 2011, quants diners hi havia compromesos a la Generalitat?
En números rodons?
3.107.000 euros.
I s'ha cobrat?
2.400.000.
És a dir, què hauria...
Al revés, s'ha cobrat 700.000
i queden pendents 2.400.000.
I al mateix temps tenim uns 250.000 euros aproximadament
pendents encara del 2010.
Encara hi ha diners pendents el 2010,
hi ha aquestes partides importants el 2011
i ara el que cal saber és quants diners pot comprometre
la Generalitat...
La Generalitat el 2012.
El 2012.
Clar.
Llavors, això, doncs...
A veure, ens genera uns problemes molt greus de tresoreria,
evidentment que sí,
però sobretot a nivell de planificació.
Perquè nosaltres hi ha tota una part dels serveis,
és a dir, la Generalitat ens aportaria un 66% del sou
de tots els treballadors i treballadores socials
i educadors i educadores socials
que donen els serveis,
els equips bàsics de serveis socials,
és a dir, els que fan l'atenció,
això està reconegut per llei,
i a més a més,
aquesta seria una de les grans partides
i la segona gran partida seria allò que aporta
per al servei d'ajuda a domicili,
que en situació de dependència seria el 66%
i el servir d'ajuda a domicili per conceptes socials
seria aproximadament del 30%.
Per tant, són les dues grans partides.
Sí, però que aleshores,
perquè la gent entengui qualsevol tipus de servei social
que es dona, que s'ofereix a la ciutat de Tarragona,
la Generalitat participa d'una manera o altra.
Exacte.
En alguns casos, dos terços,
ha de pagar dues terceres parts,
en altres...
Dintre del que seria el repartiment dels pressupostos,
globalment l'Ajuntament aportaria aproximadament
uns dos terços i la Generalitat un terç.
Però hi ha les dues grans partides,
que seria l'àmbit del personal que atén a la ciutadania,
que aquest seria del 66%
i aproximadament vendria a ser amb xifres rodones
prop d'un milió d'euros,
i després hi hauria aproximadament un altre milió d'euros
que hauria de veure amb el servir d'ajuda a domicili.
En aquests moments, lògicament,
aquestes dues grans partides
les està assumint exclusivament l'Ajuntament,
perquè si l'any passat no han fet encara el pagament,
doncs l'Ajuntament ha hagut d'assumir
una gran part d'aquestes partides.
I fins quan ho pot fer l'Ajuntament, creu vostè?
Doncs, bueno, nosaltres seguirem fent aquest esforç,
el que passa que arriba un moment
en què, clar, no pots tensar més la corda...
Han deixat de fer alguna cosa?
No, no.
Però sí que hem de dir que els nostres proveïdors,
sobretot amb el servei d'ajuda a domicili,
doncs hem adquirit retrasos amb el pagament.
Clar.
Això és una realitat.
La conseqüència és que, clar,
la Generalitat deu diners a l'Ajuntament
i, per tant, l'Ajuntament no pot pagar proveïdors
o els ha de pagar amb molt més retard.
Amb molt més retard, exacte.
Llavors, té a veure el fet també
que els ajuntaments no es puguin endeutar amb alguna cosa.
Tampoc podem assumir un deute
per poder assumir aquestes factures.
És que, clar, és una roda que entre tots estem generant
i que no es pot resoldre
si no hi ha un compromís de cadascuna de les parts.
Què és l'últim que saben de la Generalitat?
Perquè suposo que parlen i els hi reclamen
i els hi demanen que paguin.
En principi, les notícies que jo tenia
és que precisament avui dijous
tindrien una reunió i que, possiblement,
ja podrien tenir un esbós.
Però, clar, no tinc més dades.
També sabíem que, en principi,
doncs intentarien mantenir les partides,
no creixerien.
Algunes...
Jo he parlat de les dos grans partides.
N'hi ha moltes d'altres,
però que ja són d'imports molt més reduïts.
Hi ha, per exemple, el que seria
l'aportació a la cohesió social
i l'àmbit d'immigració,
doncs que es veria reduïda en un 70%,
d'altres que més o menys farien l'esforç de mantenir
i, per exemple, a nivell de la partida
que té a veure amb personal,
doncs tindria una petita baixa,
tenint en compte que l'any passat
es va procedir a la baixa mitjana del 5%
del sou dels funcionaris
i, per tant,
tindria aquesta baixa,
però que en principi es mantindria el mateix.
És a dir, però, clar, són converses informals,
no hi ha cap document escrit,
no hi ha cap reconeixement de cap tipus
que ens permeti pensar que això serà així.
A banda de saber
què portarà la Generalitat aquest 2012,
que això és clar,
és una dada fonamental,
una xifra fonamental,
vostè, com a tinent d'alcalde de serveis a la persona,
pot dir a la ciutadania de Tarragona
que, globalment, en general,
els serveis del 2012 es podran mantenir,
igual que el 2011?
Sí.
Nosaltres, de fet,
ja deia abans que hem fet
una reestructuració interna del nostre pressupost,
hem ajustat les partides,
hem reforçat aquelles partides
on creiem que hi pot haver més necessitat,
per exemple,
es mantenen les partides
d'atenció a les persones que viuen al carrer,
del menjador social,
es mantenen les partides,
o, per exemple, es duplica tota l'aportació
que fem
amb el que serien els suports d'urgència o d'emergència,
que clarament hem duplicat l'import destinat
a aquesta partida.
D'altra banda,
per exemple,
amb el servei d'acolliment temporal d'urgència,
en aquests moments tenim 11 habitatges
i estem en converses
amb l'Agència Catalana d'Habitatge,
anteriorment a Dixa,
per veure si podem aconseguir més habitatges
i poder-los posar a disposició
o incorporar-los en aquest programa.
És a dir,
tot allò que creiem
que cal
o que serà més necessari
durant aquest any,
hem centrat els nostres esforços
en incrementar aquestes partides.
D'altra banda,
també dintre del que serà
la gestió del personal,
incorporarem algunes persones
a temps parcial
per al que serà
única i exclusivament
l'atenció d'emergència.
Perquè amb serveis socials
tan importants
és el recurs que puguis oferir
com la ràpida atenció.
Per tant,
allò que invertim
en donar una atenció més ràpida
a les persones,
possiblement ens ajudarà després
a reduir el número
o la capacitat
de resposta.
Possiblement,
amb una actuació
o dues actuacions puntuals
podrem resoldre una situació
que de l'altra manera
se'ns pot cronificar.
Per acabar,
senyora Pellegrín,
no té dades encara
tancades del 2011,
però de tot
a l'entrevista
es desprèn de les seves paraules
que han crescut
les situacions
que poden qualificar
d'emergència,
d'urgència.
M'imagino que són,
i la gent suposo
que s'ho pot imaginar,
situacions moltes vegades
derivades de l'impacte
de la crisi,
i de la profunditat
de la crisi,
gent que es queda
sense recursos.
Han crescut molt
aquests casos
el 2011?
És a dir,
cada cop més
l'Institut,
l'Ajuntament,
ha d'atendre
aquests casos
d'urgència?
Evidentment,
la presència
de persones
a serveis socials
cada cop
és més gran.
També és cert
que cada cop
les persones
coneixen més
els recursos
i els serveis
i això també
ens permet
que les persones
vinguin abans
això d'una banda,
de l'altra
és cert
que també
seguim tenint
un increment
per la incorporació
del grau 1,
nivell 2
de dependència.
Hem tramitat
moltes sol·licituds
que no estan
resoltes
i tenim també
tota aquesta demanda
per una altra banda.
És a dir,
hem incrementat
moltíssim
les persones
que ens venen
en busca de recursos
en situació
d'emergència
i de l'altra banda
seguim creixent
amb el que seria
tot el que
hauria de veure
amb la llei
de la dependència.
Però la llei
de la dependència
més ara
hi ha una moratòria
anunciada pel govern central
en els casos
menys greus.
Menys greus,
però de totes maneres
durant aquest any
2011
s'han anat incorporant.
És a dir,
tenim
sol·licituds
que ja s'han tramitat
i que estan pendents
de resolució.
Moltes?
Suficients,
sí.
A nivell
de l'altre dia,
amb dades
a tot Catalunya
s'estava parlant
d'unes 62.000 persones
que estan pendents
de resolució
en diferents graus
de dependència.
Nosaltres
a la ciutat
hem anat creixent.
És cert
que moltes
d'aquestes persones
en una situació
lleu
estan rebent
un servei
d'ajuda
a domicili
que diríem
social
i que és molt probable
que el moment
en què es resolguin
passaran
o sigui,
serà una llei
de besos comunicants
que aquestes
que tenen ara
un servei
d'ajuda a domicili
social
passaran
a un servei
d'ajuda a domicili
i de dependències
amb la qual cosa
tindrem més
finançament
teòricament
i per tant
ens permetrà
tindre més
a incrementar
la demanda.
Però,
clar,
són situacions
complexes
i necessitem
respostes
les que siguin
però
necessitem
poder planificar
en funció
amb unes dades
concretes.
Situacions complexes
i en un moment
sens dubte
amb molts problemes
de finançament
de les administracions
especialment
les locals
com és el cas
de l'Ajuntament
de Tarraona.
Acabem aquí
senyora Victoria Pellegrin
tinent d'alcalde
responsable
de l'àrea de serveis
a la persona
i polítiques d'igualtat.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
Bon dia.
de l'Ajuntament