...
Aquests són alguns dels compassos en què consisteix
o que podrem escoltar dins el retaule de Santa Tecla,
tot un clàssic dins les festes de la ciutat
que ens porten un any més, les bars Santa Tecla.
Avui per parlar concretament del retaule,
però també per fer balanç de com han anat les actuacions de les bars
en els diferents àmbits de les festes,
ens acompanya la Rosa Llorac i el Jaume Guas.
Bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Gràcies de nou per ser aquí, eh?
A vosaltres, per convidar-nos!
És que feu moltes coses, i crec que ja és la segona entrevista que fem,
i m'assembla, no?
Sí!
Sí?
I perquè no tenim més temps, que si no més en faríem.
El retaule de Santa Tecla, titular, novetat d'enguany,
torneu a la catedral.
Aquest és el més important,
és poder tornar a l'interior de la catedral,
que és on estava pensat l'espai per fer el retaule.
Això serà dijous?
Dijous, demà?
Demà, a quina hora?
A dos quarts d'onze del vespre.
22-30.
Escolta, i cues llarguíssimes, suposo,
perquè aquí no hi ha invitació que valgui ni res, no?
No, no hi ha invitació,
és a forament depenent de la catedral,
però bé, s'obren les portes a mitja hora abans,
o sigui, que es pot entrar tranquil·lament,
perquè el retaule es veu bé de tot arreu on puguis col·locar-te.
vull dir que no, no...
A veure, hi ha cues, però són controlades.
Sí, sí, sí.
I recordo el que fa tot el toma a la plaça,
el pla de les seus.
Però bé.
La capacitat de la catedral,
tot i que restaurada i remodelada,
ens ha quedat igual,
i que hi haurà la mateixa gent?
Sí, sí, sí.
Quantes persones són més o menys?
No ho sé, però...
És que no t'ho sé dir exactament,
però suposo que al voltant d'unes 800 o 1.000 persones
sí que hi caben.
No ho puc dir exactament.
El primer any se n'hi van posar moltíssimes més,
que estàvem al voltant de les 2.000,
i bueno, perquè van...
Perquè ja no hi cabia una agulla.
Però normalment jo crec que l'espai bo per veure-ho,
al voltant de les 800.000 persones,
es veu perfecte.
Val.
Això no vol dir que tothom ha segut?
Vull dir que també hi ha...
No, hi ha espais per veure-ho de peu,
però bé, com que és un espectacle
que té una durada limitada,
tampoc ens agota.
No, perquè que és mitja horeta, potser?
Sí, el Rataul és mitja horeta.
Sí, no?
Sí, passa que enguany,
com que celebrem que fem la 25a representació,
començarem amb una primera part,
que és un concert de la Cobla,
que enguany, com que és la 25a representació,
vindrà la Cobla principal del béisbal,
amb el seu director, que és el Francesc Cassuc,
que és el compositor de la música del Rataul,
i ens oferiran tres peces de concert
abans del Rataul.
Ho hem dit com a molt de passada,
però seria el segon titular, eh?
Sí.
A més del Rataul, abans, prèviament,
hi haurà aquest concert de Cobla.
Sí, perquè és que realment val la pena,
perquè comptem amb la millor cobla del país,
que és la principal de la Béisbal,
i amb el seu director,
que és, com ha dit els homes,
en Francesc Cassuc,
que és l'autor de la música,
que qui va crear,
perquè el Rataul, quan es va crear,
es va crear música i coreografia en conjunt.
O sigui, l'autor, tant de la música,
com el Jaume Guas Pujolà,
que va ser el coreògraf que va fer el Rataul,
l'autor del Rataul,
treballava en conjuntament tot.
O sigui, cada nota musical i cada pas.
S'adaptava cada...
O sigui, no hi havia una cosa sense l'altra.
Hi havia una creació paral·lela.
Sí.
I això va passar fa 25 anys?
No, en conjuntament fa 21 anys de Rataules.
Pensa que hi ha hagut 3 Rataules fora de...
4 Rataules.
No, 3.
3, en conjuntament seria el 25e,
hi ha hagut 3 que ha sigut fora,
com va ser per Poblet,
que van fer unes jornades de religió i dansa,
organitzades de les Bar.
Una que va sortir tot el Segui,
si hi ha ells,
i llavors també va sortir el Rataule,
i una pel 100...
Pel 900 aniversari de la catedral.
Ah, sí.
Per tant, no és 25 anys,
sinó que són 25 representacions.
Representacions.
Farà 25 aquesta.
Sí, aquesta serà la 25ena representació.
Recordeu fa 21 anys,
com i per què?
El Rataule de Santa Tecla vindria a ser,
també per explicar-ho així molt breument,
la vida.
És la vida de Santa Tecla.
Representada amb...
Amb quadros plàstics.
Ja està.
A veure,
la creació del Rataule va començar
perquè el Jaume va trobar una notícia
d'on el Moixigang en 3 tercios,
que el Josep Maria Sabaté
la publicava en el diari.
I llavors, a partir d'aquí,
va començar a investigar,
a veure què era això del Moixigang en 3 tercios,
i va ser l'inici que es creés el Rataule,
perquè el que volíem fer
no era pas una recuperació,
sinó un acte innovador.
i llavors es van llançar
perquè realment
la gent que coneix el Rataule,
imagineu-vos fa 21 o 22 anys,
veure això,
doncs era una cosa molt innovadora,
que tampoc sabíem
com podia quallar
dintre de la ciutat de Tarragona,
dels tarragonins,
i llavors va ser ja
quan es va treballar amb música
i amb coreografia totalment nova.
Però aquesta representació,
aquesta Moixigang,
n'has dit?
no tenia res a veure
amb la vida de la santa,
va ser l'adaptació, o sí?
No, no, no,
la Moixigang en 3 tercios
només era la notícia,
llavors veia que es anava bellugant
i a partir d'aquí va ser
quan nosaltres no hi ha ni...
o sigui, les músiques són
del Vall de Sant Andreu,
de Tarragona,
té alguna referència,
però no té res a veure
amb la Moixigang
que hi podia existir,
perquè tampoc es va trobar
referenciat massa, massa, massa història.
Vau dir, nosaltres volem fer
també els nostres coses plàstics,
anem a buscar...
Anem a buscar-ho?
El tema.
Exacte.
El tema va ser Santa Teca.
Basat en l'estructura que hi ha
a les Moixigangues
de tota la Catalunya Nova,
vull dir que les estructures
de Moixiganga,
perquè té un ritornelo,
diferenciat en els quadros plàstics,
però en aquell moment va ser
fer una cosa completament nova,
amb música nova,
amb compositor jove,
perquè el Francesc Cassu
ara deu tindre 45 anys,
doncs en tenia 20 i pocs.
I no devia ser pas tan conegut o romanat com ara.
No, no, no.
Ell ja estava a la cobla principal de l'abisbal,
però òbviament era un compositor jove,
i el Jaume també òbviament era més jove,
per tant, llavors vam apostar per innovar.
Quina era?
Quin és aquest punt d'innovació?
De dir,
pels qui no estem avançats, eh?
Això no és clàssic.
Aquí hem trencat nosaltres una mica amb la tradició.
És trencar en la forma musical,
en el vestuari
i en la forma de coreografia.
O sigui,
tu pots tenir una estructura
que ja està marcada,
però el creador aquí
aboca molt més
la part de castells,
que nosaltres també ho som,
per tant hi ha unes construccions
que et representen tots els quadres plàstics,
però és innovant en tot,
fins i tot en la il·luminació
i en la manera de poder entrar
a fer el retaule a la catedral
que estava pensat des del primer moment,
o sigui, l'únic espai
on veiem nosaltres el retaule
és la catedral.
Vull dir,
perquè baixa del retaule
de l'altar major
i tot és controladíssim allà dins.
Perquè, Jaume,
dono la paraula,
que estàs aquí encantat d'escoltar-me.
Jo estic escoltant, jo estic escoltant.
És que fa 20 anys
era molt més jove, encara.
Fa 20 anys un altre sort de tan bé.
Deus dir,
però deus dir,
això em sona,
això em sona
com si ja m'ho haguessin explicat a mi.
Jo sí.
Jaume,
escolta,
a quants anys
heu estat fora de la catedral?
Fora de la catedral només dos.
Només hem fet dos.
On ho veieu fet?
Davant, em sembla, no?
Sí, davant de la façana mateix.
al Pla de la Seu.
Sí, al Pla de la Seu.
Molta diferència?
Sí, molta.
Sí.
Molta.
Tant per la capacitat del públic,
el públic potser veu la façana
i veu-ho.
Queda molt bonic davant de la façana,
però és que l'interior de la catedral
és un altre ambient.
És molt de respecte,
és l'olor ja de la pedra,
la humitat que hi ha dintre la catedral,
vull dir, és molt diferent.
A fora notes el vent,
no té punt de comparació.
A més, aquest joc de llums
que em sembla jo pel que vaig veure
és molt important,
el joc de llums que feu, eh?
Sí, sí, sí.
En l'ambientació.
L'ambientació.
A fora no es pot controlar tant.
No, i a més,
dintre tenim el punt ja només d'inici,
que és...
Clar, el retable surt
basat dels quadres
que hi ha del...
del retable que hi ha
al catedral
de l'escultor Pere Joan
del segle XIV.
Ah, d'acord.
Que, clar,
els quadres s'agafen d'allí
i llavors els figurants,
els d'ençaires,
surten de la darrera
d'aquell...
d'aquell retaule.
Llavors,
és com si la...
És molt simbòlic
que surt el retaule
que cobra vida.
Clar.
El retaule pren vida
i va a ensenyar
al públic,
a la gent de Tarragona,
què és aquest retaule,
quina és la vida de la santa.
Quins quadres hi ha, doncs?
Quins quadres escenifiqueu?
Nosaltres fem
la conversió
de tec-la d'icònia
per part de tarts,
el baptisme,
la presó,
el judici i sentència,
la salència,
el martiri del foc,
el martiri de les feres,
la roca
i la glorificació
de Santa Tegla
per Tarragona.
A més,
tot això ho expliqueu
en una mena de fulletó,
no?
És més contracte.
Sí, sí,
al mateix programa
hi ha l'explicació
de tots els quadres,
perquè per qui no ho cabi
d'entendre,
tot i que és molt entenedor,
per qui no ho cabi d'entendre,
es llegeix
a la vida d'explicació
i ell queda ben reflectit
i ho entenc,
tot millor.
Música en directe?
Música en directe,
sí, tenim concert,
ja que el tenim,
fem la música en directe,
sempre la música en directe
al retaule.
No sé què més
m'heu de destacar.
És que la sonoritat
de la catedral
és espectacular,
vull dir,
el que dèiem
de les diferències
de dins i fora,
a part que no es pot comparar,
però fins i tot
el recolliment
i la sonoritat musical
de la catedral
és impressionant,
vull dir,
avui quan la gent
escolti la copla
a la principal
de l'abisbal
dins la catedral,
vull dir,
és que se te posen
els pèls de punta
només de sentir
la música ja,
i a part de tota
l'emotivitat
que té
el fer
el retaule
i cada un
dels quadres,
vull dir,
això és genial.
Tenim la sort
que tindrem la copla
i llavors
ells ens tocaran
tres peces
que són
de caràcter religiós,
són dues sardanes,
una és
Davant la Verge
de Ganry Morera
que és
un compositor
clàssic
de sardanes
i llavors
ens tocaran
Madrigal
que és
de Javier Montsalvatge
que és un compositor
més proper,
més contemporani
però que
també està basat
en la música,
o sigui,
fa referència
a la música
del cant dels ocells
i és la forma
de sardana
i llavors
aquest dia
és un clàssic
per tots els amants
de la música
nostre,
sobretot,
que és
la Moixeranga
del Gemassí.
Aquest és impressionant
i val la pena
escoltar-ho.
Això serà
una primera part
que potser sí
que cal remarcar
a la gent
que normalment
ve a la retaula
que aquest any
la durada
serà doble
perquè farem
20 minutets
d'aquest concert
perquè
ens fa molta il·lusió
tenir la copla
principal
de l'Avisbal
poder aprofitar
i poder gaudir
una vegada més
de peces
d'aquesta importància
dins la catedral
per la qual cosa
també agraïm
molt especialment
el capítol
de la catedral
que ens permeti
ampliar
el retaula
mitjoreta més
20 minuts més
per poder fer
aquestes peces
perquè de fet
nosaltres
el retaula
sempre fem
el retaula
sol
dins la catedral
i llavors
és un agraïment
molt especial
perquè ens permetin
fer això
per celebrar
la 25a representació
i a part
també
això també
ens serveix
com un reconeixement
al creador
del retaula
perquè
és el primer any
que no el tenim
i creiem
que
d'una manera o altra
hem de reconèixer
la seva figura
tot l'espectacle
tot l'espectacle
amb aquest concert
previ inclòs
comença a dos quarts
d'onze
i comença
i es tanca la porta
no és allò
de vinc només
al retaula
no no no
s'ha de vindre
a escoltar el concert
molt bé
que heu vist
ja a la catedral
sí
sí
heu fins i tot
assajat prèviament
o no
no
això
l'assaig
l'assaig prèvi
el fem el mateix dia
a la tarda
perquè així
aprofitem
per fer tema
il·luminació
i quadrar espais
i fer cobre
assaig
amb la cobre
també ja
fem un últim assaig general
dues hores abans
i llavors ja
comencen els nervis
i directes
escolta
i què me dieu
de la catedral
doncs
restaurada
que està preciosa
no per tot encant
no
vull dir
us l'imagineu
el retaula allí
us ve de gana
home
tenim unes ganes boixes
de tornar
tindre el retaula
allà dins
no us ha canviat
l'espai a escènic
no ha canviat res
que us afecti a vosaltres
a la representació
no
gens
fins i tot
hi ha la làmpara
que hi havia
aquella làmpara grossa
que hi havia a l'entrada
que no hi és
no sé exactament
hi ha unes làmpares
més petites
espaiades
que això fins i tot
suposo que ens ajudarà
per la visibilitat
perquè sempre
o sigui
l'espai
estava molt quadrat
i està molt recol·locat
s'ha de saber molt bé
on se col·loca l'escenari
des dels columnats
des del segon
bueno
està molt medit
perquè
hi ha un espai
que és el que hi ha
i l'hem d'aprofitar
d'una manera o altra
i llavors
la il·luminació
moltes vegades
teníem problemes
per la làmpara
no
problemes
que ens havíem d'adaptar
d'una manera o altra
aquest any
espero que això
ens ajudarà
fins i tot
que la il·luminació
pugui estar més
més
clar perquè teniu quadres
doncs això
d'alçada una miqueta
i clar
la làmpara suposo
que devia impedir
la visibilitat
de ben d'on
no
quin és el quadre
la figura
no sé com n'hi heu dit
el quadre plàstic
el quadre plàstic
quin és el quadre plàstic
que a més us agrada
a nivell personal
o que costa més de fer
no ho sé
tant a nivell personal
com el que costa més a fer
és la glorificació
que és el més complicat
perquè és el que fem
un pilar de tres
que és aixecat per sota
i llavors
és el més complicat
tècnicament
i el més perillós
perquè no som castellers
i llavors
és el que treballem més
perquè ens costa molt
i llavors
el pilar aixecat per tres
que és com
quan la santa buja el cel
es glorifica
i llavors
és el més complicat
però és el més vistós
és el que més aplodeix la gent
també és al final
la retaula
és el més
el que culmina
sí
Rosa estàs d'acord
sí
sí
jo crec que la Rosa
deu pensar
tots m'agraden
tots tenen alguna cosa
no no
tots m'agraden
sí
tots m'agraden
però hi ha un moment
que és quan baixa el pilar
justament quan baixa el pilar
que la gent està aplaudint el pilar
i llavors baixa el pilar
i es fa un silenci
i es fa un silenci
que és quan
els ensaies
es criden
Tarragona i Santa Tecla
no
això és una cosa
que t'entro un Tarragona
aquí dins
a l'estómac
que dius
carai no
però és la sonoritat
és la sonoritat
de la catedral
torno a dir el mateix
no
l'interior de la catedral
això fora
no té el mateix sentit
el cop que els dansaires
fan en el seu ritorner
el que és un cop
pla del seu peu a terra
damunt de cada falc
se sent cloc
cada vegada
a fora
no se sent
clar
hem parlat de la llum
però també
el so
amb el so també
també judeu
i fins i tot l'olor
fa molts anys
que
es posa
o sigui
es predisposa
al públic
amb incens
vull dir
el Jaume t'ho pot dir
perquè ell
quan tenia
això fa 20 anys
sí que me'n recordo
fa 20 anys
i bueno
ell i el seu germà
que bueno
doncs estaven
estaven darrere
l'escenari
fent anar
l'incens
ah però això
ho feu expressament
jo pensava que era
l'olor natural
de la catedral
es dona un punt
un punt
d'olor
o sigui
tot
està tot
molt
molt
pensant
i llavors
per això
és molt important
tindre
una comunicació
amb la catedral
i amb tots ells
perquè
es fan seu
al retaule
com nosaltres
i llavors
ho presentem
tots alhora
en què ha canviat
la representació
en aquestes 25
pujades escena
diguem-ho així
de la primera
fins ara
perquè en principi
la música és la mateixa
de la primera
fins ara
només ha canviat la gent
i no tothom
ha canviat la gent
però el retaule
és el mateix
el primer dia
val
no heu afegit
cap cosa extra
el retaule
és perfecte
en la seva creació
i això
demostra
que la gent
segueixi venint
sí
perquè
ja
seria absurd
tocar cap punt
del retaule
cap peu
cap mà
perquè
és perfecte
des del primer dia
s'ha fet
hem parlat de llum
hem parlat de so
fins i tot d'olor
el vestuari
que també és molt important
em sembla
el vestuari també
el va fer una noia
la Gina Coveles
que en aquell moment
quan ho vam veure
nosaltres
vam dir
ostres
quan vam veure els dissenys
però realment
havia de ser un vestuari
que és molt neutre
vull dir
tu quasi bé
si et mires el retaule
des de fora
com a públic
no reconeixes
ni els balladors
a vegades
els reconeixem
per la manera de ballar
els que els tenim
molt a prop
però
tu el que veus
són les noies
que van amb un vermell
que és el vermell
de la passió
són els testimonis
de tecla
i llavors
els nois
hi ha els vestajos
i escandalers
vull dir
hi ha dos guies
i bueno
ells van vestits
tots d'una manera
que recorda
que vol recordar
el que és
la part romana
o sigui
la part antiga
dels soldats
però porten tots ells
com un casquet
al cap
majoria
els que són
vestajos
o escandalers
ja no sé quins dos són
escandalers
són els que porten
aquest casquet
al cap
llavors no et distreu res
tu només veus
les persones
com si fossin
realment figures
figures
que es belluguen
i et formen
el quadre
i ja està
les cares
les cares
acompanyen
perquè bueno
una de les coses
que més m'impacta a mi
coneixent-los
els d'en Saires
és el moment
de la transformació
o sigui
jo
pel meu càrrec
de president
estic a la porta
estic esperant
a rebre
la gent
i repartir
programes
juntament amb els meus
companys d'adjunta
i estem
rebent el públic
i ells estan
concentradíssims
allà al darrere
i llavors
en el moment
que els veus baixar
pel passadís central
les seves cares
s'han transformat
estan a retaula
i no acaben
fins que no baixen
de l'escenari
i ploren
cada any ploren
i quan deixen anar
les llàgrimes
llavors se destensen
però vull dir
això és cada any
i si dius
després de 21 anys
ja ho tindrien
que tindre superat
no
aquesta tensió
i aquest moment
s'ha de crear
i és un clima
i és un
és un moment màgic
és un moment màgic
especial
i que realment
val la pena viure
ja ho veieu
no només pel públic
sinó per
també
per als mateixos
les bars Santa Tecla
no?
ells mateixos
sí
la Rosa està a la porta
està fent una mica
d'anfitriona
rebent a tothom
el Jaume què fa?
jo estic dintre
perdent els nervis
al punt de sortir
en quin dels quadres
participes?
tots participeu en tots
no?
tots participen en tots
tant com puja a l'escenari
no ho veig a ningú
fins que s'acaba
que recordeu alguna anècdota
que es pugui explicar
d'aquestes 24 representacions?
divertida eh?
que es pugui explicar
no us ha posat mai res imprevist?
a veure
curiositats
curiositats
és que
a veure
sí que veus
amb això no
tu veus el vestuari igual
però sí que en el vestuari
hi ha hagut coses
que han millorat
perquè en el vestuari
al principi
els nois els cosien
el vestit
o sigui està fet
però hi ha un moment
perquè els quedi justat
com ha d'anar
s'ha de cosir
el moment abans de sortir
llavors tenim
unes
unes mames
de les barques
a majordomia nostra
que són elles
qui van confeccionar
el vestuari
i que cada any venen
les nou estan allí
per cosir
perquè òbviament
tots s'han de cosir
i avui
avui per avui
ha canviat una miqueta
i no s'han de cosir tant
però quan s'havien de cosir
clar
eren 12 nois
tenim
12 nois
que un darrere l'altre
s'havien d'anar cosint
i clar
en pic estaven cosits
pobres
no podien anar ni al lavabo
ni podien fer res
clar
no podien començar
les a cosir
les 6 de la tarda
i clar
i normalment
els nervis
t'atreixen
no?
i més d'una vegada
s'havia tingut
que descosir
amb algú
ràpid ràpid
tinc que anar al lavabo
no puc més
no puc més
però escolta
ni cremalleres ni res
no perquè es veuen
els cremalleres
bueno això
t'ho explicarien
t'ho explicarien
elles molt millor
sí que aneu al detall
sí
perquè la cremallera
llavors ens fa un doble
que t'hi baga roba
bueno
cadascú l'ho seu
s'intenta anar al detall
i ser perfecta
en el que podem ser
que òbviament
no som professionals
però intentem portar-ho
al màxim
tota la dignitat
Déu-n'hi-do
ara sí
que dius que ja
us heu relaxat una mica
en aquest sentit
que ja hi ha
alguna via d'escapament
del costit
sí
hi ha una
menys pegues
hi ha mitja hora de marge
molt bé
doncs ja és una anècdota
una interioritat
que no sabíem
nois
tot explicat pel retaule
recordem la cita
dijous
dos quarts d'onze
a la catedral
a dintre
de la catedral
amb una concert previ
20 minutets previs
de la Cúmula del Principal
de l'Abisbal
que farà que tota la festa
sigui
aquestes 25 representacions
siguin rodones
no m'agradaria
que vaja
no vull acabar l'entrevista
sense abans preguntar-vos
com han anat els actes
que ja heu organitzat
a veure
anem a pams
ball als valls
a la casa de la festa
dissabte
què tal?
bé
molt bé
molta influència de gent
va ser
com sempre
ja portem
4 anys
fent-ho
familiar
molt familiar
i des del primer any
la gent ha vingut
hem tingut molta gent
cada any
i estem molt contents
ens acompanya el temps
què podem demanar?
és una manera
que la gent participi
i pugui fer les danses
a veure
hi ha pares
que es posen a ballar
els torsicabellets
els circulets
posen en lent
perquè els hi fa gràcia
fer-ho
i és realment
participatiu
i amb el grup metralla
que ens acompanya
amb les músiques
i després
fer un petit concert
les 4 edicions
han anat perfecte
de totes maneres
cada any diem
que l'any que ve
innovarem
intentarem
fer alguna cosa nova
sí
s'hem de reinventar
perquè
si no
hi ha sempre el mateix
tampoc té gràcia
a Santa Tegla
a les escoles
on heu anat?
al col·legi marina nostre
on vam anar
vam anar
als 5 valls
i també molt bé
els nens super contents
ja sabien més o menys
el què no?
sí
estàvem informats
havien passat
una miqueta d'informació
dels valls
i estaven tots
ja
estaven tots al dia
i més d'un
va aparèixer l'endemà
que van fer el ball als valls
i això va ser divendres
i l'endemà
van vindre més d'un
devia dir
mira mama
què hem fet
anem
anem
que ja ho sé
ja ho sé
vaig a fer
que ja ho sé
home
és maco a les escoles
perquè ocupem
tots els cursos
com que portem
els 5 valls
nosaltres tenim els valls
des de petitets
fins a més grans
llavors ja parlem abans
amb els mestres
ja els hi deixem
tota la informació nostra
hi portem uns cartells
amb les dades dels valls
hi portem les músiques
i així llavors
a Canelleta
poc o més
està una mica més
ja predisposada
i fins i tot
els mestres ja saben
de què va la història
i llavors
quan vas allà
és molt gratificant
la Canella
és molt gratificant
el que els pots ensenyar
i el que ells
et tornen
el que et torna
i bueno
i ara quan vagi
i no el seguissi
és que t'acriden
t'acriden
ei
que jo ho vaig fer jo
ei
que no te'n recordes
sí
que monos
a veure
i ja fem balanç
també del que va ser
home
potser
un dels actes grans
que heu organitzat
també
la nit de dansa
ja home guàs
com va anar
al Metropol
dèieu
sense invitació
feu cua
i què
devia quedar-se gent fora
o què
no
em sembla que vam fer just
però no
va poder entrar tothom
tothom va poder entrar
tothom va poder disfrutar
de l'espectacle
potser algú es va tirar enrere
perquè realment
hi havia molta cua
sí
però va poder entrar tothom
em sembla que potser
potser van quedar
un parell o tres
de cadires
de montaques
sueltes
per tant
vam omplir el Metropol
i això és un goig
és un goig
per l'esbar
sí
i a més
va ser un goig
també des de darrere
jo
en directe
d'en Saire
bueno
des darrere
els altres esbar
que ens van acompanyar
que també van ser
totalment professionals
i van
van vindre
predisposats
a
el forint espectacle
d'Arragona
genial
molt bé
doncs escolta
anem passant les festes
de Santa T
claus
queda la participació
en el seguici
no?
que bueno això
és que ja quasi
no us ho pregunto
perquè sembla rutina
sí
això ja
ja el tenim
no hi ha cap novetat
en guany
els diferents valls
que presenteu
tot normal
tot està a punt
i bueno
a veure
sembla novetat
i rutina
però darrere
la feinada que hi ha
perquè posem més de
cent i pico persones
al seguici
cent i pico persones
es diu aviat
saps?
però bueno
però això ho tenim
més per la mà
perquè ja és una cosa
de cada any
però molt bé
doncs això
el seguici
el retaule
que és aquesta cita
més especial
més imminent
demà dijous
jo avui
a la Santa T
que la petita
també
que també en traiem
que també teníem
els bastons
per tant
fins a recollir
que també surten avui
però això els agraïm
a la Santa T
perquè és que no paren
no paren
i van anar passant
per aquí encara
ara els veieu aquí
però aquesta tarda
els veureu
doncs voltant
voltant per tot plegat
per la festa
de moment les festes ve
molt bé
com cada any
anar passant full
cada dia
cada dia anar passant full
i això ja ho he fet
això ja ho he fet
i ja està
Rosa Llorac
Jaume Guasca
escolta
moltes gràcies
de nou per venir
i que us acabi
d'anar molt bé
Santa Tecla
moltes gràcies a vosaltres
gràcies a Valdros
gràcies a Valdros
gràcies a Valdros
Gràcies al
Gràcies a Valdros
Gràcies a Valdros
Gràcies
Gràcies a Valdros
Gràcies a Valdros
Gràcies a Valdros