I seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio avui des de l'escola Olga Xirinax.
Ja ho hem anat dient al llarg del matí, avui volíem compartir aquest programa,
aquest dia especial amb els nois i noies, amb els alumnes de l'escola,
amb els pares després, ho hem fet ja amb els professors, amb l'equip directiu d'aquest centre,
que com dèiem té una història curta però molt intensa com ja ho he pogut comprovar en aquesta primera hora.
Ara en aquesta hora següent els autèntics protagonistes seran els nois i noies, els alumnes d'aquesta escola
i és que ens han preparat moltes coses per explicar-nos totes les activitats que fan records que s'emporten d'aquests anys a l'escola
i a més a més ja els tenim aquí tots preparats, tenim aquests nois i noies de l'escola,
tots preparats perquè ens llegiran un poema que a més a més és molt especial per a ells, per a l'escola,
que es diu El meu col·legi. El poema es diu El meu col·legi, és de l'escriptora Olga Xirinax
i és un poema que va fer expressament per a l'escola.
Ells se'l saben, estan tots aquí preparats i si us sembla començarem aquesta segona hora
ja al punt de les 11 del matí en aquest programa especial des de l'escola Olga Xirinax
amb aquests nois i noies del centre que ens llegiran el poema El meu col·legi.
El meu col·legi.
Quina sort!
I un jardí que va fluir, petunyes i jazamins, fills, fills.
Els petits que en tenis barca diuen versos de colors, dilueixen un fantasmet, petitet, menudet,
que obre portes i finestres i balla a totes les festes.
Com es diu el meu col·legi? El millor de tot el món?
Aquí sota explica el nom i si el busques el trobaràs. Es diu Olga Xirinax
Un aplaudiment o què? Molt bé, eh? Molt bé.
Doncs aquest és el poema, el meu col·legi, aquesta poesia que se la saben tots.
Després els anirem saludant perquè aniran entrant, aniran sortint nois i noies de l'escola
que avui, com deien, ens han volgut acompanyar en aquest dia també especial per a ells.
Abans de saludar la resta, m'agradaria saludar l'Eduard, ell és el professor d'Educació Física en anglès.
Eduard, bon dia.
Bon dia, què tal?
Educació Física en anglès, això és una altra de les particularitats de l'escola.
Com es fa l'Educació Física en anglès?
Bueno, intentem fer el mateix que faríem en una classe d'Educació Física
perquè creiem que és important que els alumnes compleixin els objectius
que estan marcats per l'Educació Física.
L'únic que canviem és que en comptes de fer un català, ho fem en anglès,
ho fem amb la llengua vehicular de l'anglès.
Això en què pot ajudar, creieu, als infants?
Bueno, les corrents psicolingüístiques ens indiquen que una primera part de l'adquisició d'una llengua
és el rebre molta informació en l'idioma que es vol adquirir.
Llavors, només amb les hores d'anglès rebem una quantitat d'informació bastant petita.
El fer les hores d'Educació Física en anglès implica augmentar moltíssim
tota aquesta informació que arriben en anglès.
Per tant, en principi, la teoria diu que el ritme d'adquisició millorarà
perquè el vocabulari passiu que els alumnes adquireixin,
tot aquest llenguatge que aniran escoltant, anirà quedant
i després, a les hores d'anglès i en el futur, els serà més fàcil adquirir l'anglès.
L'Eduard està també professor i és professor del centre.
Abans ho parlàvem amb l'equip directiu.
Aquesta experiència professional que s'emporten,
l'Eduard, què s'emporta del seu pas per Volcaixir i Nax?
Bé, jo m'emporto una satisfacció impressionant
de veure com es treballa en aquest centre.
A la vegada m'emporto una gran llàstima, una gran pena,
perquè és un centre molt destacat en molts aspectes.
Jo he vist coses en aquest centre que no havia vist mai.
Porto set anys a l'ensenyament públic,
soc professor de la Universitat de Rubí i Virgili també,
i coses que he viscut aquí no les he viscut enlloc.
Activitats que es fan, dinàmiques que es fan.
Hi ha una màgia que és molt especial i m'emporto això.
He tingut la sort de poder estar aquí aquest últim any
i he tingut la sort de poder aprendre moltíssim, moltíssim,
no només dels meus companys i companyes que són excepcionals,
sinó també de tota la comunitat educativa,
perquè és una comunitat molt, molt especial.
Eduard, moltes gràcies també per haver-nos acompanyat
i per saludar-nos i que vagi molt bé.
Moltes gràcies per tot.
I ara, com dèiem, en aquesta hora,
durant aquesta estona de programa,
els nois i noies seran els protagonistes.
Ara els alumnes de segon ens han llegit el poema de Volga Xirinax,
han estat aquí 21 nens i nenes llegint-nos aquest poema.
De fet, llegint-nos no se'l sabien tots de memòria,
no tenien cap paper.
I ara, durant aquesta estona, parlarem de records.
Records que tots ells s'emporten d'aquesta escova del seu pas
per Volga Xirinax i que s'ho han volgut preparar molt bé.
Mireu, el Magí i la Clàudia, Magí, bon dia.
I la Clàudia, bon dia.
Bon dia.
Ens han preparat una redacció, una mica de redacció,
d'algun record que s'emporten de l'escola, oi que sí?
Sí.
Què, comencem?
Sí? Qui comença? El Magí o la Clàudia?
La Clàudia.
La Clàudia? Vinga, Clàudia. Endavant.
La meva escola es diu Olga Xirinax i el que més m'ha agradat d'ella
és que tots som amics, grans amb petits, mestres amb pares i mares, etc.
El meu millor record són els festivals i les colònies.
Tots aquests anys m'he sentit sempre molt contenta, estimada, feliç
i he fet molts bons amics.
El millor a les colònies i als festivals, doncs, Clàudia?
Sí.
Sí? Què recordes d'alguna de les colònies que heu fet?
Les d'aquest any, que vam anar a Lleida, que vam...
Vau fer moltes coses, imagino, us vau passar molt bé, vau fer activitats, vau jugar...
No, us vau passar molt bé, no?
També vam fer activitats d'abelles.
Molt bé, eh?
I vam fer pa, nosaltres, un espelma amb la mel de l'abella.
Per tant, vau aprendre moltes coses, també, no?
Sí.
I el festival, què, et van haver-ho de divendres passat?
Sí.
Sí, us ho vau passar bé?
Sí.
Per tant, ella, la Clàudia, s'emporta això, festivals i colònies,
experiències aquestes vitals que, vaja, quan ets petit recordaràs tota la vida, no?
I Magí, el Magí quin record ens vol explicar?
Endavant, Magí.
Fa cinc anys que vinc cada dia a l'Escola Olga Chirinats, la millor del món.
He après moltíssim amb l'ajut de totes les mestres.
Tothom és feliç.
No tindrem pista ni un gran edifici, però les activitats que hem fet me'n recordaré per sempre.
de la porta belleta de l'entrada a la que tots ens volem enfilar, dels nostres patis on jugo cada dia a futbol, dels amics, etc.
A tu, qui és el que més t'agrada del pati, Magí?
Doncs, les joguines.
Les joguines, que jugau a futbol al pati, també, sí?
Sí, munteu partirets a l'hora del pati?
Sí.
Sí, ara t'aniràs a l'hora del pati, no?
Ara és l'hora del pati, sí.
De fet, molts ja han vingut a llegir el poema amb la Carmanyola per esmorzar, ara tornaran a sortir.
Magí, gràcies.
I ara tenim també la Rosa i el Didac, que ells són alumnes de primer, que també ens han preparat una mica de redacció per explicar-nos
el seu record, allò que s'emporten del seu pas per l'escola Olga Chirinats.
Rosa, comences tu?
Vinga, endavant.
De la meva escola m'agraden.
Les profes que m'han ensenyat cançons a llegir, a escriure, també el fang, la plàstica i l'hort.
Em vaig divertir molt quan vam fer el treball de la festa major i vam venir als castellers i les colònies.
m'ha sentit molt bé perquè he fet moltes amigues i amics.
Molt bé, molt bé.
Escolta'm, i dius que has après moltes cançons, Rosa?
Sí, i en cantaries alguna o no?
O em diries alguna cançó que has après o què?
D'aquella que t'agradi...
Sí, això no estava preparat, eh?
Penseu que ells s'han portat cosetes preparats, però home, això no està...
Alguna cançó rosa o què?
Què?
Sí, alguna cançó que la que més t'agradi, quina és la que més t'agrada o la que més et saps?
El de... el del drac.
I com fa la del drac, una miqueta?
Un drac ferotxa...
treu foc.
Està davant d'un micro i això no és cada dia, eh?
Rosa, gràcies.
Molt bé, eh?
Tu ho has passat molt bé a l'escola, i que sí?
S'ho ha passat molt bé a l'escola.
I el didac també té una altra cosa preparada, didac, eh?
Un altre record.
Vinga, endavant.
Fa quatre anys que estic en una escola perfecta.
M'agrada perquè té un hort.
Plantem llavors.
Veiem creixen les verduses.
Hem après moltes coses de la natura.
Els meus millors records sempre seran les festes de final de curs.
Les preparem molt i ens ho passem estupendament.
Gràcies a les senyoretes hem après moltes coses.
És una llàstima aquest any aquí en la nostra escola.
Molt bé, eh?
Per tant, també molts records, eh, didac?
Sí, tu alguna cosa més que vulguis destacar de l'hort?
Dius que us ho ha passat...
Home, la Rosa també ho ha dit, a l'hort, no?
Tu havies fet mai un hort?
Havies plantat mai alguna cosa o no?
Sí?
Ja havies plantat, tu?
Digues que sí, sí.
Sí.
Perquè si fem així no ens veuen.
Sí, no?
Sí.
I què és el que més t'agrada a tu, de plantar en un hort?
Doncs...
Llavors i patates.
Llavors i patates, eh?
Molt bé, veus?
Escolta, cadascú.
Molt bé, molt bé, didac, eh?
Gràcies, eh?
També tenim aquí uns altres alumnes, ells són més petitons, perquè aquí penseu que hi ha des de P3 fins a segon, i ara tenim nois i noies de P3, P4 i P5, que són els més petitons de l'escola.
i allà tenim la Jana. Hola, Jana.
Hola.
Què tal?
Bé.
Bé, sí? Estàs contenta? De parlar per la ràdio, sí, no?
Sí.
La Jana parlarà, si no m'equivoco, de la festa de l'aigua. Què és la festa de l'aigua? Què em vols explicar de la festa de l'aigua?
A mi m'agrada molt...
Què t'agrada a tu?
La festa de l'aigua.
Molt bé, eh? I què feu a la festa de l'aigua?
Portem banyadors, també portem tovalloles, també xancles i també pistoles, i els mullem i saltem sobre les piscines.
Home, us ho passeu molt bé, doncs, no?
Sí.
Què més t'ha agradat a tu, a la festa de l'aigua?
Banyar-me.
Banyar-te, molt bé. I amb les pistoles us mullàveu entre tots, també?
Sí.
Això us ho passeu bé, doncs, eh?
Sí.
Molt bé, això és la festa de l'aigua.
L'Adrià i el Rubén, que els tenim aquí al costat, també, ells parlaran de jocs de cocaña a festa major.
Expliqueu-me què és això, Adrià.
A la festa major fem jocs de cocaña.
I què feu?
Donar-li amb un pal a una olla i si ho trenquem surten caramels.
Home, molt bé. I us ho passeu bé o no?
Sí.
Sí? Rubén, us ho passeu bé o què? Sí? A veure, posa'm més cap aquí, Rubén, així podràs parlar pel micròfon.
Sí? I què més feu en aquesta festa? En aquests jocs, Rubén?
Amb una cullera, posem un ou a la cullera i tenim que fer carreres.
I que caigui l'ou.
I és difícil o no això? Una miqueta, no?
Sí.
I algun joc més o què? Alguna altra cosa més? Què més? Què més? A veure, Adrià?
També un que si teníem un iogurt, ho teníem que tirar i llavors guanyàvem.
Ah, o sigui, amb un iogurt què havíeu de fer? M'havíeu de llançar?
Sí.
Molt bé. I com més lluny anava guanyàveu?
No.
No? Com era? Com era? Explica'm-ho això.
Que n'hi havia un munt de iogurts amb una taula i amb una bola, teníem que apuntar el iogurt, ho tiràvem i si tiràvem tots, guanyàvem.
Ah, molt bé, molt bé. Hi ha algun joc més o què? Que us en recordeu? Sí, n'hi ha més? Vinga, va, dieu-me, dieu-me els jocs.
Un de les cadires, que si no tenim joc, ja s'han sentat tots, a les cadires perdes.
El joc de les cadires, no? O sigui, que si en sou deu, hi ha nou cadires i n'hi ha un que si no corre molt, no, es queda sense cadires.
Sí. I més jocs o què? Sí? A veure, a veure, explica'm-ho.
Un de carreres de sacs.
Ostres, i com es feia aquest?
Saltant els sacs.
Et posaves dins el sac i saltant, no? I què? Vau guanyar algun de vosaltres o no?
Sí.
Sí? I què més, què més volies dir?
Que teníem que saltar amb els sacs i fèiem una carrera i que abans a la ratlla guanyava.
I teníem que tornar.
I havia de tornar, o sigui, arribava a ratlla i tornava enrere?
Sí.
Déu-n'hi-do, eh? I dius que la Adrià va guanyar?
Sí.
Sí? Molt bé, no?
I jo vaig trencar l'olla.
Ah, tu vas trencar l'olla? I va encarar amb els carameus o què?
Molt bé, home, Déu-n'hi-do, eh?
O sigui que per vosaltres aquells jocs us ho passeu molt bé, no?
Us ho heu passant molt bé, que sí?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Eren l'Adrià i el Rubén.
I aquí en tenim uns de més petitets.
Tenim l'Avejandro qui és?
Ell és l'Avejandro.
A veure que posarem el micròfon cap aquí.
I és que l'Avejandro també ens vol parlar de l'aniversari, no?
De l'Olga Txerina.
Què em vols explicar, l'Avejandro?
Que li van posar una corona.
i em va agradar fer un pastís de llaminadures.
Un pastís de llaminadures vau fer, eh?
Sí.
Que bo, eh?
I què més vau fer aquell dia?
Què te'n recordes d'aquell dia?
Que li van posar la corona.
Molt bé, li van posar una corona perquè era l'aniversari, oi?
Una feta setanta-cinc anys.
I tu quants n'atens, Alejandro?
Quatre.
Ostres, doncs setanta-cinc.
Són molts, no?
Déu-n'hi-do, eh?
I què més recordes d'aquella festa?
Què més recordes, Alejandro, d'aquell dia que em deia a ser molt especial?
Un poema.
Un poema?
Quin poema?
La festa major, arriben els nanos, darrere els gegants, s'acosten les granyes i llums de tots colors.
Molt bé, molt bé, no?
O sigui, fins i tot vau recitar un poema, vau menjar llaminadures, i què més vau fer?
Una cançó.
Una cançó, també, eh?
I te'n recordes de quina cançó?
Sí.
I què deia aquella cançó?
Què deia la cançó aquella...
Avui, fas anys, si tu no s'enganes els companys, les companes, fins a que hem vingut.
Alejandro se'n recorda de tot, eh?
Del poema, de la cançó, i alguna cosa més.
A tu parlarà aquell dia, va ser divertit, va ser bonic, Alejandro?
Sí.
Sí?
Sí?
Te'n recordaràs sempre d'haver celebrat l'aniversari amb el Gachirinacs?
Sí.
Sí, no?
Molt bé, eh?
Molt bé, alguna cosa més que vulguis dir o no?
No.
No?
Tot bé, no?
Déu-n'hi-do, eh?
Alejandro ho té tot al cap, eh?
Molt bé, eh?
També tenim la Judit, o la Judit, què tal?
Bé?
Que ella ens vol parlar de les festes de Nadal.
què ens vols explicar, tu?
A veure, explica'm.
Explica'm, Judit, a la festa de Nadal, què fèieu a la festa de Nadal?
Al gimnàs?
O què fèieu?
Val menjar raïm.
Val menjar raïm, molt bé.
Perquè quan es menja raïm?
A les festes de Nadal.
A les dotze campanades, no?
Molt bé, i què més vol fer, què més?
Crec que vol fer un ninot?
Pot ser?
Explica'm-ho això, explica'm-ho.
Un ninot de neu en caixes.
Que xulo.
I què més vol fer, què més?
Vau cantar.
Vam cantar dues cançons.
I te'n recordes quina cançó era o no?
Quina cançó vau cantar aquell dia?
Una de Nadal o no?
Quina cançó cantàveu?
No se la sap.
No se la sap?
I l'Avejando se la sap o no?
Sí?
A veure, l'Avejando se la sap totes, eh?
M'agrada el Nadal, un passebre com cal,
pastorets i culors,
i de l'or por al foc.
M'agrada el Nadal,
un passebre com cal,
pastorets i culors,
i de do por al foc.
Molt bé, l'Avejandro.
N'hi ha més o no?
Sí.
Hi ha alguna altra cançó?
No?
El món seria,
és millor,
si el dia de mi vós
m'agrada...
No me la sap.
Bé, més o menys,
fins ara se la sabia totes,
eh?
Molt bé, eh?
I Judit,
alguna cosa més que vau fer
o què?
Aquell dia per la festa de Nadal,
te'n recordes alguna cosa més?
hem dit que vau fer un ninot,
vau cantar...
A tu t'agrada el Nadal o no?
A tu t'agrada molt bon Nadal.
Per què t'agrada el Nadal?
Pels regals, no?
O què?
Per què?
Per què t'agrada el Nadal?
perquè fa fred,
t'has de tapar molt,
no?
Bé,
molt bé Judit,
alguna cosa més?
Està una mica tímida la Judit,
està una mica tímida.
Molt bé Judit.
I tenim també,
deuen ser els més petits,
els de P3,
tenim el Derek i l'Enric,
que també ens parlaran de...
De què ens voleu parlar vosaltres?
Enric?
De...
De què?
De l'escola de l'Higna.
I què ens vols dir?
de l'escola del Gachirinacs?
Què ens vols dir tu?
A veure,
que es prepara l'Enric davant del micròfon.
Què ens vols dir tu de l'escola?
La truita d'espàrrecs.
Digue'm?
La truita d'espàrrecs.
I què?
Què em vols dir de la truita d'espàrrecs?
Va anar a buscar els espàrrecs.
Va anar a buscar els espàrrecs
i vol fer una truita?
Sí.
I era bona o no?
Sí.
Sí?
Sí?
I què més?
I què més?
I què més vau fer?
A veure...
Truita d'espàrrecs, molt bé.
I tu, vau anar a acollir vosaltres als espàrrecs?
Sí.
Sí.
Què més?
Vam anar al bibliopati.
Ah, i què al bibliopati?
Anem a les contes.
A veure, què diu l'Enric?
Què vol dir, l'Enric?
Ai, el Dèrec, el Dèrec.
Ens hem enviat de...
Ell és el Dèrec.
Dèrec, digues.
Al pati juguem amb les pales.
Molt bé, molt bé.
I què més feu al pati?
Al pati també fem amb escurú jugar.
Molt bé.
I què més?
I que hi ha una caseta.
I què hi ha a la caseta?
La...
La...
La...
La...
La...
Roses.
Havia rodes, sí.
Rodes, molt bé.
Ja.
Sí.
I jugar a futbol també o no?
Sí.
Sí, us agrada jugar a futbol?
Sí.
I a bàsquet, o això us agrada o no?
Quina esport us agrada més?
A bàsquet...
A bàsquet, sí, també.
On està la...
la...
la cosa és jugar.
Molt bé, per tant, feu moltes coses.
Crec que també...
I a lo del bibliopati, què és això del bibliopati?
Al bibliopati es treu les sabates.
Es treu les sabates?
I entrem a mirar contes.
I quins contes us mireu?
Us agrada mirar contes a vosaltres?
Sí.
Els dels ossos.
Molt bé, i el d'Ere, quin li agrada de conte?
El...
El de la caputxeta.
Ah, el de la caputxeta t'agrada?
Molt bé.
I algun més o què que us agradi de conte?
Que aneu a llegir?
Ja...
El...
Sant Jordi.
Molt bé, el de Sant Jordi.
Molt bé, molt bé, eh?
Per tant, vaja, que al pati us ho passeu a mar de bé, què sí?
El de la ve, el poema.
Quin poema?
El que tenim a la classe.
Molt bé, i quin poema és aquest?
El de la ventafocs.
Ah, molt bé, el conte de la ventafocs, no?
I ho sabeu, aquest conte?
Sí?
Sí.
Què passa a la ventafocs?
Cantem la cançó.
Digues, Dèrec.
Que els contes se les miren.
Molt bé, molt bé.
O sigui que us agrada anar al pati, als contes, molt bé, eh?
Sí.
Molt bé.
I escolta, vosaltres quants anys teniu?
Tres.
Tres.
Tu tres.
Tres, eh?
Jo també tres.
A mi cosí també.
A tu cosí també tres anys, sí?
Molt bé.
I sou amics o què, l'Enric?
Vosaltres dos sou molt amics, no?
Sí.
Tots sou amics a l'escola.
Molt bé.
Molt bé, nois, gràcies, eh?
Gràcies.
Mireu, hem compartit aquesta estona amb la Magí, la Clàudia,
amb la Rosa i el Didac, la Jana, l'Adrià, el Rubén, l'Alejandro,
la Judit, el Derec i l'Enric.
Ara posarem una miqueta de música i després se volarem als altres nois
perquè hem parlat ara de records i ara parlarem d'activitats,
de tot allò que fan a l'escola.
Tota una música, les que anireu escoltant al llarg del matí,
que és d'aquest projecte Música per tothom,
són cançons que a l'escola canvien cada uns cert dies
i que posen a l'entrada i sortida de l'escola.
Després ho explicarem més en profunditat.
posem una miqueta de música
i de seguida parlem amb aquests nois i nois
que ja els tenim aquí preparats, també.
Música
At first I was afraid, I was petrified,
kept thinking I could never live without you by my side.
But then I spent so many nights thinking how you did me wrong,
and I grew strong, and I learned how to get along.
is so you're back from outer space.
I just walked in to find you here with that sad look upon your face.

And as long as I know how to love, I know I'm still alive.
I've got all my life to live, and I've got all my love to give.
And I'll survive, I will survive, hey, hey.
It took all the steps I had not to fall apart,
and try to harden in the pieces of my broken heart.
And I've been old so many nights just feeling sorry for myself.
I used to cry, but now I hold my head up high.
And you see me, somebody new.
I'm not that kind of little person still in love with you.
And so you felt like dropping in and just expect me to be free.
Now I'm saving all my loving for someone who's loving me.
Go on now, go, walk out the door, just turn around now.
You're not welcome anymore.
Weren't you the one who tried to break me with the fire?
You think I'd crumble, you think I'd lay down and die.
Oh, you're not I, I will survive.
Oh, as long as I know how to love, I know I've been alive.
I've got all my life to live, I've got all my love to give.
I'll survive, I will survive.
Oh.
Boy, now go, walk out the door, just turn around now.
You're not welcome anymore.
Weren't you the one who tried to break me with the fire?
You think I'd crumble, you think I'd lay down and die.
I don't know that I, I will survive.
Oh, as long as I know how to love, I know I'll still live.
I've got all my life to live, I've got all my love to give.
I'll survive, I will survive, I will survive.
Tenim el Mayer, hola Mayer, i el Seann.
Hola.
Hola Seann, què tal?
I vosaltres parlareu de tallers.
Sí.
Vinga, endavant.
Què em voleu explicar?
Doncs que cada dijous preparem...
Digueu, qui comença?
Jo.
Vinga, Mayer.
Cada dijous a la tarda els nens de P3 fins a segon, doncs ens barregem per grups i ens barregem per grups i ens pengem una medalla.
i aquestes medalles tenen un dibuix o de cuina o de jocs tradicionals o de filosofia o d'art i aquesta medalla ens serveix per recordar-nos en quin grup anem.
Clar, perquè com deies, us barregeu tots, no Mayer? Els de primer, els de segon, els de P3, tots, oi?
Sí.
I llavors què més feu, què més?
Doncs ens posem aquestes medalles i així sabem en quin grup ens toca anar.
Molt bé.
Si ens toca anar a cuina, anem amb la senyoreta de cuina. Si ens toca anar a filosofia, amb la senyoreta de filosofia.
I què més?
Quan arribem a l'aula on ens toca anar o al pati, si anem a cuina ens rentem les mans abans de fer el taller i...
I què més?
I a cuina també fem receptes, com per exemple un coc.
Com es fa un coc?
On heu fet de cocs o què? Va quedar bo, no?
Sí, va quedar bo, eh? Fan que sí. Sí, em va quedar bo el coc.
Sí, sí. I què més? Què més? Com es fa això?
Com ho feu, això?
Farina d'ous, farina d'ous, llet, ho vau barrejar tot, ho remenem, i ho posem al micro, al micro homes, i 10 minuts, i així és com se fa el coc.
Molt bé, molt bé. I sí, em va quedar bo o què? Digues, digues.
Maier. Sí, i fem la cantarella.
I feu què? La cantarella.
I què és la cantarella?
Doncs quan soc... la de...
Soc una tassa, una tatera, un ganivet i una forquilla, soc un plat, soc un croissant, una ensaïmada i un bombo, tic, tic, tic, bon profit.
Molt bé, i llavors això, feu això i llavors ja us ho mengeu, no?
Sí.
Molt bé, i tu recordes alguna cosa més, Sean, que heu fet cocs? I què més heu fet?
Hem fet marietes.
Què són marietes, Sean?
Són com... els ingredients són, agafem tomàquets, xerris, i també per fer...
per fer el cap, agafem una oliva negra i la tallem per la meitat, i per la galeta li posem formatge desfet i orenga.
Que bo, no? I va quedar bo, què?
Sí, molt bo.
Sí, molt bo. Això és el taller de cuina, no?
Sí.
Però heu dit que n'hi havia més, no? Quins més hi havia?
La filosofia és pensar a través de contes, de llibres, de música i de pintura.
Molt bé, molt bé. I què més? Què més heu fet? Quins tallers més heu fet? A veure...
Jocs tradicionals.
I què heu fet, Sean, als llocs tradicionals?
Doncs hem fet... Ai, com es diu?
Hem fet... Hem dibuixat un camí i amb tapes de...
Amb tapes de...
Amb xapes, no? Amb xapes, no?
Sí.
Doncs hem anat tirant pel circuit fins a arribar a la meta.
I si qui se sortia del circuit tornava a començar.
Així potser jugaven els vostres pares, no? Els avis i les àvies, no?
I igual, sí. Els jocs tradicionals són tradicions en què jugaven abans.
Molt bé. Per tant, ara ja no hi jugueu amb això. Ara què hi jugueu vosaltres?
Per exemple, a l'escondite, a futbol...
A futbol. Abans també es jugava, no?
A les consoles, això us agrada jugar al què? També, no?
Abans no ho tenien, això, eh? És que no?
Clar, jugaven a tot això.
I quin taller més heu? Hem dit de filosofia, de cuina, de jocs tradicionals.
En tenim algun més, o què?
En tenim sentits, hem fet experiments.
Quins experiments?
Doncs hem agafat iogurts, amb un punxó, l'hem pinjat pel mig, per sota,
llavors hem passat per un fil i ara, llavors l'hem fet un nus i això es diu un telèfon.
Molt bé, molt bé.
I a sentits, si treballem del gust, a vegades amb els ulls tapats, provem un gust i tenim que endevinar quin és.
I és difícil o què endevinar-ho?
A vegades sí, a vegades no.
Sí? Què vau endevinar, per exemple? Us en recordeu d'algun gust que vau dir... pensava que era això però no la vaig encertar, per exemple?
o no la vaig encertar, o no la vaig encertar, o no la vaig encertar, o no la vaig encertar, o no la vaig encertar?
Doncs... ens vam menjar un caramel i ens pensaven que era d'un sabor i llavors, si no era d'un sabor, després ens treiem la venda dels ulls i miràvem el paper i allà hi ficava de quin sabor era.
Molt bé, molt bé. Hi ha algun més o què, Mayer, que recordis?
A P4 jo em pensava que el que vaig provar era una taronja i en realitat era una llimona.
Home, molt bé. I llavors vas aprendre la diferència entre la llimona i la taronja, no?
Molt bé, veus? Com aprenen. Hi ha alguna cosa més dels tallers o què? Algun taller més que ens hem deixat?
Dansa.
Dansa? I què, dansa? S'ho donar bé ballar o què?
Sí.
I quines danses feu, a veure?
La de cinc pometes, deu pometes i el pomer.
Sí.
La de...
La bosc...
La...
La...
Com es diu?
La...
La...
A veure, com es diu aquesta?
La...
A veure, a veure...
L'he de...
L'he de duressar.
I què més?
I què més?
I què més?
Doncs un dia ens vam pintar un bigoti i ens vam posar un barret i ens el vam treure i vam saludar i tot això.
Molt bé, molt bé. Digues-se, em volies dir alguna cosa més?
I vam fer una cançó del...
Tapis, ho has explicat?
Ho has explicat?
Has explicat tapis?
Tapis? Ah, no, tapis no.
Tapis.
És com cosí, però amb fills bastant gruixuts.
I això en sabíeu o no? En vau aprendre a l'escola.
Sí, sí. Ens posaven com una mena de reixa blanca i passaven fils sense agulles.
Molt bé, no?
No ho has fet.
Eh?
Encara que jo no has fet aquest taller.
Tu no l'has fet aquest taller, no?
No, sí.
No? Tu sí, eh?
Valtros l'heu fet aquest taller o no?
No.
No, valtros no. La Mayer sí que l'he fet.
I has fet un tapis ben xup o no?
Sí, amb l'Elies.
I què vas posar en aquest tapis?
Doncs vam intentar fer un castell, però ens va sortir una mica...
Així, una mica... Així, així, no?
Sí.
Molt bé. Per tant, Déu-n'hi-do quin munt de tallers.
I us agrada treballar aquests tallers?
Sí.
Sí.
Suposo que perquè apreneu moltes coses.
Sí.
Us feu amics amb tots els nois i noies de l'escola, no?
Sí.
Home, des dels més petits fins als més grans.
Molt bé, Mayer, sé, alguna cosa més o què que vulgueu dir?
Vull dir tot o no?
Sí.
Sí?
Sí.
Sí?
Molt bé, doncs molt bé. Gràcies, eh?
Molt bé.
La Mayer i el Sean, que ens han explicat això.
I aquí tinc el Biel i l'Ander. Hola, nois. Què tal?
Hola.
Hola.
Vosaltres què em veniu a explicar? A veure...
La kinesiologia.
La kinesiologia.
I què és la kinesiologia? Per a aquells que no ho sàpiguen. A veure...
Són exercicis que fan...
Per concentrar les dues bandes del cervell.
Molt bé. I quins exercicis són aquests? Quins exercicis heu fet? A veure...
La fletxa.
El boimandrós.
El granxo de cuc.
Exercicis de tits.
La flor dels buimandrosos.
El buimandrós.
L'exercici d'orelles.
L'exercici d'ulls.
Molt bé. I me n'explicareu algun d'aquests exercicis o què?
Per exemple, l'exercici d'ulls, què vau fer en aquest exercici?
diria-ho.
Ah...
Ho recordes o què? Te'n recordes?
Sí.
Sí? Explica'm-ho, explica'm-ho.
Doncs ens anem tapant els ulls.
Molt bé.
Amb les mans i el final...
Pira-te'n.
I algun exercici més que em vogueu explicar o què?
Això t'ho explica l'Ander.
Eh?
Això t'ho explica l'Ander.
Ah, l'Ander, explica'm-ho, vinga.
El d'orelles. És com el d'ulls.
Sí.
Sol que tapen-se les orelles.
Molt bé. I llavors què has de fer?
Respirar i anar tapant-se les orelles.
Molt bé. I alguna altra activitat més que expliquem?
Alguna que explicarem després.
Ho explicarà després?
Ah, va.
El de l'aigua.
Quin és el de l'aigua?
Ens posem aigua a la boca i l'anem passant de costat a costat i ens l'empassem.
Molt bé. Molt bé. I alguna cosa més? Vieu?
Que normalment els fem solets i a vegades els podem fer en parelles.
Ah, per tant, les activitats es poden fer entre una...
Fem una a la seva parella i després al revés.
Ah, molt bé. Molt bé. I què més?
Doncs que també ho poden fer sense que ho digui la mestra per no estar nerviosos.
Ah, molt bé. Perquè així ho feu més tranquils, no?
Molt bé. I alguna cosa més?
Alguna activitat més o alguna cosa més que vulgueu dir de la kinesiologia?
Quina hora?
A veure, pensem...
Ah, sí.
La fletxa.
Perquè ens prepara millor el nostre cos, per poder estudiar.
Molt bé. Clar, tot això us prepara millor per poder estudiar, per fer els deures, per fer totes les activitats, no?
I això de la fletxa, Ander?
La fletxa és per tindre millor l'equilibri.
Molt bé. I llavors què s'havia de fer en aquesta activitat?
Creuar les cames.
Molt bé. I què més?
I aixecar els braços cap a dalt.
Molt bé. I tot això ajuda també a tranquil·litzar-vos, no?
Sí, a relaxar-vos.
A relaxar-vos, no? Molt bé.
Us heu fet moltes coses, doncs, també de kinesiologia.
Hi ha alguna cosa més, Ander, que recordis o què?
O vieu, digues, vieu.
Que també ho podem fer fora de l'escola.
Ah, molt bé.
A casa, a l'anglès, a l'oxí.
O sigui, a l'escola també ho podeu fer, a casa també ho podeu fer, no?
També?
I ho heu fet a casa alguna vegada?
Abans de fer els deures o si ho heu d'estudiar, sí?
Sí, jo sí.
Sí? I l'Ander també?
Sí.
També, molt bé. I alguna cosa més?
De moment no.
De moment no? De moment està tot, eh?
Molt bé, vieu, Ander, moltes gràcies, eh?
Sí, complet.
Déu-n'hi-do, eh? La kinesiologia, ens ho han explicat la Mar de B.
I ara parlarem d'una cosa també és molt especial,
i és que ja el sabeu que a l'escola treballen per projectes, eh?
La Uchue, Uchue, hola.
Què tal?
Bé, sí? Bé?
Sí.
Ara sí, ara sí que ens escoltem.
Què és això del treball per projectes?
És treballar per projectes, és tu, en lloc de treballar amb llibres,
treballes amb fulles i fas tu el llibre.
Molt bé. I què més?
Doncs, tots junts, tots a la classe triem un tema i el treballem.
Després també, per exemple, un nen de la classe es prepara una cosa del tema que estem fent
i l'explica a la classe i després...
I després ho treballeu, no?, aquest tema, sí?
Fem la fitxa del que ens ha explicat.
Molt bé. I llavors feu, amb totes les fitxes, feu un llibre.
Sí.
No? Molt bé, molt bé.
I què més?
També fem experiments, també fem experiments, també fem jocs, llistes de coses que hem après del tema que estem fent.
Molt bé, molt bé. Per tant, això és el treball per projectes. A tu t'agrada o què? El treball per projectes.
T'agradat, això?
Sí.
Sí, ho xiu, eh? Sí.
Molt bé. I tenim el Gerard, crec que és ella el Gerard, que sí, Gerard, o la Gerard.
Hola.
Que ella ens va explicar la lectura expressiva en veu alta. Explica'ns-ho, això.
Doncs que hem treballat poemes i receptes d'en Miquel Martí Pol.
Molt bé. I què més? Llavors què fèieu?
Ho dèieu en veu alta, no? O què? Què fèieu amb aquests poemes?
Cada nen ha fet un regal per una classe.
Molt bé, molt bé. I a tu t'ha agradat fer això o què?
Sí.
Sí, no? Això us ha agradat molt, eh? Molt bé. Alguna cosa més que vulguis dir, Gerard?
No?
No.
Molt bé, ja ho heu dit, perfecte. Ells eren alumnes de primer, eh?
I ara també tenim aquí uns altres més petitons, tenim la Judit, hola Judit.
Hola.
I tenim l'Ian, hola Ian.
Hola.
Que ells parlaran dels racons. Què són els racons?
Eh...
A veure, Judit, eh? Què heu fet amb això dels racons, vosaltres?
Que cada setmana va un grup de P5, de P3 i de P4 als racons.
Molt bé. I llavors què feu als racons?
Doncs les senyoretes ens donen els nostres noms i nosaltres escollim el racó que volem jugar.
I quin és el racó que més us agrada? A Judit, per exemple, quin és el racó que més ve agrada?
La peruqueria.
Molt bé. I a Ian?
El de jocs de taula.
Ah, jocs de taula a tu t'agrada, no? I què feu, on? Quin joc de taula t'agrada més a tu?
Ah...
El parxís.
El parxís. Molt bé. I així a la Judit i la perruqueria li agrada?
Molt bé. I llavors què fas allà, en aquest taller? En aquest racó?
Pentineu.
Molt bé. Pentineu. Molt bé. Per tant, els racons són els que més els agraden, eh?
A la Judit i a Ian. I allà tenim el Diego.
i a la... a la... a la... a la... a ver, el cartellet, me l'ensenyes?
I a la Maria. Molt bé. Diego, Maria, vosaltres què em voleu explicar?
Que a la nostra classe tenim una cosa que ens agrada molt.
Que és?
Que és... que és la bústia.
La bústia. I què és aquesta bústia? Què hi ha en aquesta bústia?
Cartetes que fem a casa, per als amics i per la senyoreta.
Molt bé. I què escriviu en aquestes cartes, Diego?
No, que...
Volguem, sí.
Per exemple, volguem que alguna nit
vingui a la nostra casa
i nosaltres ho escrivim.
Molt bé. I llavors, escriu allà i llavors ho poseu a la bústia.
Sí, i llavors, què feu?
Vaneu a obrir...
i l'anar a la obra i s'hi posa.
La Maria l'ha fet per Lenzo.
Lenzo i la Maria van i...
l'anar a la lleix.
Sí.
Li contesta i...
li fa una abraçada i a la guarda.
Molt bé, molt bé.
I vosaltres heu fet algun dia alguna carta per algun amic o amiga?
Sí?
Sí.
Sí, la Maria, per exemple, aquí bé va fer la carta.
te'n recordes o no?
I el Diego se'n recorda?
A la Jana.
A la Jana.
Molt bé, per tant us heu fet cartes entre els amics, no?
Sí.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Això és la bústia, que també la tenen a P5,
a la Maria i al Diego.
Molt bé, nois, noia, molt bé.
I tenim ara també alumnes de P4,
per exemple tenim el Dairon,
hola Dairon.
Hola.
Que ella ens vol parlar de bord.
Què ens vols explicar de bord?
Qui el cuida, per exemple, a bord?
Qui el cuida, Dairon?
Els nens.
Molt bé.
I què feu en aquest hort, a veure?
Plantar, semblar.
Teniu un espantar ocells, no?
I què fa l'espantar ocells?
Espantar els ocells.
Molt bé.
I qui és el iaio pitxu?
Qui és?
El iaio.
Molt bé.
El teu iaio?
Ah, és el teu iaio, iaio pitxu?
I ell us ajuda, oi?
De que sí que us ajuda.
Sí.
Molt, no?
Molt bé.
I a tu t'agrada anar a bord?
Sí.
A l'Adrion i mi agrada, eh?
I també tenim la Candeva, o la Candeva.
Hola.
que ella ens vol explicar a l'hora del conte.
Què feu a l'hora del conte?
La rata explica contes.
La rata explica contes, eh?
Que abans no ens explicava.
Molt bé.
I on ens explicaven els contes?
A la biblioteca.
Que és on estem ara, no?
Molt bé.
I contes, d'on són aquests contes?
Del món.
De tot el món, no?
I què feu?
A més a més, abans de llegir els contes feu una cosa.
La cantarella del silenci.
I te la saps, aquesta cantarella?
Sí?
Una miqueta.
El d'Airon se la sap, crec.
Tu te la saps, d'Airon?
No?
I llavors, després de la cantarella, què feu?
Explicar el conte.
Explicar el conte.
I a més a més, feu la cerimònia del te, no?
Sí.
També, eh?
Molt bé.
I tu t'agrada llegir contes?
I escoltar contes?
Sí.
Molt bé.
I també tenim els més petitons de tot,
que són de P3,
que són l'Elies i la Leire,
que ara ens volen parlar del pati, del bibliopati.
Per exemple, a veure,
a què jugueu al pati?
Elies.
Cubos.
Amb els cubos?
I amb les pales.
Molt bé.
I amb la solla.
I amb què més?
I amb la casa.
I amb els cavalls.
Molt bé.
I amb les peces.
I a més a més hi ha el bibliopati.
que abans ens ho explicàvem.
Lleus.
Lleus.
Per mirar contes.
Molt bé.
I els contes us agraden?
Sí.
Sí?
I algun que us agradi més de conte?
A la Leire,
n'hi ha algun que li agradi molt de conte?
Sí.
Sí?
Quin t'agrada a tu?
El del Teo.
El del Teo?
Molt bé.
I a l'Òbvies.
A tu també els del Teo?
Molt bé.
Per tant al Pati,
a part de jugar a tot això,
a més a més aneu al bibliopati també, oi?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
És un mèrit perquè tenen 3 anys
i s'estan posant davant d'un micròfon
avui a explicar-nos coses.
Gràcies.
Vols a te dir alguna cosa més, Elías?
Ah, tu ja...
A vosaltres teniu 4 anys.
Ah, val.
A l'Òbvies 3.
I a l'Òbvies 4 ja.
Molt bé.
Hem escoltat...
I després serà 5, però això ja més endavant, no?
Això l'any que ve.
Molt bé.
Hem escoltat a tots aquests nois i noies
que ho han fet, la Mar de B,
que ens han explicat els seus records,
ens han explicat totes les activitats que fan,
que ja ho veus, que són moltíssimes,
els tallers, els racons, l'hort,
totes les activitats que fan a l'hora del pati,
aquesta festa de l'aigua, les festes de Nadal,
l'aniversari amb Olga Xirinacs,
tot plegat ens ho han explicat ells,
els d'autantins protagonistes de l'escola Olga Xirinacs,
que han anat desfilant per la biblioteca,
estaven plens amb el Joan Maria,
plens de nois i noies, de professors,
i ens hem quedat sols, ens hem quedat sols.
Per tant, tornem aquesta connexió als estudis
a l'Avinguda Roma,
i de seguida ja la recta final d'aquest especial avui
des de l'escola Olga Xirinacs,
un especial que hem compartit amb nois i noies,
amb professors,
i ens queden un dels puntals de l'escola,
els pares i mares, que de seguida saludarem.
a l'Avinguda Roma,