Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que té el comerç just és que
pel consumidor t'obliga
a pagar el producte una miqueta més car,
normalment, però bé,
dius, bé, estic tranquil·la perquè sé
que almenys això és just,
va afavorir a qui
realment s'ho mereix, però com sabem com a consumidors
com és aquest segell?
Sí, és un quadradet petitet
que el podeu trobar
a la base del producte i posa
o fair trade, que en anglès, o comercio justo.
On trobem
botigues
o establiments on puguem comprar
productes de comerç just?
Aquí a Tarragona n'hi ha molts?
No, massa, no. Aquí a Tarragona
tenim la botiga d'Intermono
Oxfam.
Val, bàsicament. Sí.
I ja està? Sí. Alguns supermercats
ara estan distribuint
també productes de comerç just, però
no volem fer-ne massa resó
perquè creiem que les xarxes
grans de distribució
no són del tot justes.
És com una paradoxa, no?
Sí, és una mica paradoxa.
El que passa és que és la manera també de popularitzar,
de posar molt a la vista a l'abast.
De vegades, sí.
Parlar de comerç just avui en dia,
més o menys, tothom, si no ha comprat
algun producte de comerç just, més o menys ja sap
el que és i en què consisteix.
És així, fa uns anys encara havíem d'explicar
el que era, avui ho hem fet com a introducció,
però ha crescut el volum de
persones? Sí, sí, cada any
es consumeix més productes
de comerç just i a més
al principi diguéssim que
es limitava a temes com cafè
o cacau, però cada cop
és més ampli la gamma
de productes, sobretot també
en el tema del sector tèxtil,
també és molt interessant, no?
Doncs fer una mica el pensament, no?
De fet, en qualsevol dels productes que comprem
està bé pensar què hi ha al darrere
i quina seria l'opció més justa, no?
Per nosaltres i per els productors.
Ara parlarem d'aquests productes
que, com dius tu, doncs s'han ampliat moltíssim
i això també té a veure, doncs, amb els països
que també s'ha ampliat el rang de països.
Parlàvem d'això de la popularització
ha afectat la crisi?
El fet que potser, doncs, la gent ja no tenim
tants diners per gastar i si ens podem estalviar
un euro, doncs ens l'estalviem.
Doncs sí, la veritat és que la crisi
està afectant a quasi tots els sectors, no?
Però, bueno, el comerç just,
el consum del comerç just està creixent
de totes maneres.
Sí?
Sí.
Val.
Productes i països, a veure,
què podem trobar?
Sí.
Doncs, a veure, per exemple, aquí a Propet
podríem relacionar el tema
de comerç just amb Marroc, per exemple, no?
Perquè quasi tota la roba que comprem així
a les botigues més de moda
està fabricada al Marroc,
però no és de comerç just.
Llavors, és interessant, doncs, buscar alternatives
i llavors podem buscar a diferents parts del món
diferents tipus de cooperatives
que fan des de bé productes d'alimentació,
cosmètics, artesanies, tèxtil, de tot.
I, clar, depèn.
Hi ha productes que només es poden fer
a determinats països
pel tema del que és l'alimentació
i quin és el clima que es permet
construir en aquell país.
però com artesania i tèxtil
es pot trobar a quasi bé qualsevol país, no?
Molt bé, estem parlant de països
de l'Amèrica Llatina...
Àsia, Àfrica...
De tot, una miqueta.
Què passa amb la Xina?
Sí.
Crec que és el gran...
Passa amb moltes coses, no?
És el gran monstre, vull dir,
estem envaïts de productes de la Xina
de tota mena,
de tota mena,
que moltes vegades, doncs, això,
no ho gratem gaire per no esfareir-nos, no?
Sí.
Hi ha alguna mena de lligam també
de comerç just amb la Xina
o encara no s'ha arribat amb això?
Sí, hi ha alguna coseta.
El que és molt important,
que està passant molt a la Xina
i també a altres països,
és no només que no sigui just
el preu que es paga la venda,
sinó que, a més a més,
està prohibit fer sindicats,
o sigui que les treballadores
no poden fer res,
diguéssim,
enfront d'aquesta injustícia.
O sigui, implica unes condicions laborals
per produir el que tu estàs comprant,
en les condicions laborals, doncs, això,
que vulneren segurament moltes vegades
els drets humans, no?
Clar, sí, sí.
Hem d'anar una miqueta en compte amb això.
Com funciona, ja per acabar el tema
del comerç just,
com funciona, doncs,
tot l'engranatge
fins que arriba un producte de comerç just aquí?
Per exemple, segurament,
el diumenge a la plaça de la Font
trobarem, doncs, cafè, cacà
o productes, com dius,
d'artesania, tèxtils també,
per comprar, no?
Com ens assegurem,
a part del segell,
com funcionen els lligams?
Sí, a veure,
el que es promou molt en el comerç just
és el fet que
les famílies productores
es puguin agrupar en cooperatives,
perquè això és una cosa
que els dona molta força
com a productors
i també els facilita
l'accedir a diferents tipus de mercats.
Això ens explicaven, em sembla,
el Guatemala,
en una cooperativa,
una de les moltes que hi ha d'haver,
no?, de cafeters.
Sí.
I, bueno, llavors,
les famílies s'agrupen
en aquestes cooperatives
i llavors és molt més fàcil
poder accedir, doncs,
als mercats europeus.
Llavors,
hi ha cooperatives al sur
que són productores,
hi ha cooperatives
o empreses al nord
que també es dediquen
a fer aquesta distribució.
Llavors,
el que es garanteix
és que sigui just, no?,
per les persones
que ho estan produint,
sobretot, no?,
que solen ser
les més perjudicades, no?
Que els paguin un preu, doncs,
raonable i just
per la feina que fan.
Sí.
Que no són, per tant,
tot l'intermediari,
que és el que passa moltes vegades, no?
Sí.
En aquest sentit,
s'ha donat sempre el cas
que hi ha empreses d'aquí,
europeus,
o també espanyoles, no?,
que van a fer explotació,
que van a explotar allà.
I hi ha hagut també,
arran que el comerç just
està agafant més volada,
que tots tenim una mica més de consciència,
hi ha hagut un canvi també
en la consciència empresarial
d'aquestes empreses?
Poc a poc.
La veritat és que
a poc a poc
se n'han anat aconseguint
algunes cosetes.
El que passa és que
sembla ser que
de vegades és molt
una qüestió de maquillatge, no?
Llavors,
el que
és molt interessant
és que de vegades
sí que sorgeixen
empreses noves
que ja tenen
una altra visió diferent, no?
Perquè
no prima només
el factor econòmic,
sinó també
altres valors, no?
ètics, no?
Doncs això
és el comerç just.
Explica'ns, però, Laura,
perquè jo això ho tinc
encara més enrabassat,
què és la banca ètica?
La festa del comerç just
i la banca ètica.
Això de la banqueta
és una etiqueta
que heu posat ara
o ja la tenia a la festa?
No, no, ja la tenia.
Ja la tenia.
El que passa és que
ara ens comença a sonar una mica, no?
Sí, sí.
Sí, sí.
Ara, amb tots els problemes
que estem tenint
és com que es veu
que és molt necessari.
Sembla que us heu apuntat
a la moda i no.
No, ja portàvem anys
treballant el tema
de la banca ètica
i, bueno, bàsicament
el que vol dir
és el que significa
aquestes paraules,
que de vegades
banca i ètica
sembla que no vagi
del tot lligat
o fins ara
pensàvem que sí
i ara
amb tot el que ens ha passat
ens ho comencem
a plantejar
però
simplement
el que pretén
la banca ètica
és donar una alternativa
a un model
de banca convencional
que no lliga
valors ètics,
socials i mediambientals
amb els valors econòmics.
Simplement.
I bàsicament
té a veure
amb les inversions,
o sigui,
amb l'ús que fa la banca
dels diners que tu hi aportes.
Clar, sí.
Per exemple,
dóna'ns algun exemple
de males praxis
en aquest sentit
que s'estan passant.
Doncs hi ha moltes entitats bancàries
que inverteixen
els nostres diners
en un fons d'inversió.
Llavors,
aquest fons d'inversió
pot ser que vagi a parar
una empresa
que fabrica
mines antipersona.
Llavors, clar,
nosaltres podem estar
en contra de la guerra,
a favor de la pau,
però després
posem els nostres diners
en un banc
que està invertint
en qualsevol tipus d'armament.
Però ho sap,
el nostre banc,
que aquest paquet d'inversió
és per a aquesta empresa.
A vegades
estan tan...
O sigui,
al final
està tan lluny,
diguéssim,
que es perden els diners pel mig
i no saps on va parar.
Segurament
la persona que tens al davant
quan vas a fer...
A l'oficina.
Sí, a l'oficina
segurament no ho sabrà,
però en un fons d'inversió
es pot fer seguiment
fins on tu t'interessi
de veure
on van a parar
aquests diners.
I si tu realment
tens una posició ferma
de no vull invertir
en aquest tipus d'armes
d'empreses,
pots prendre una decisió
cap a una altra banda.
No hi ha una clàusula
a l'hora de fer
un fons d'inversió,
no hi ha manera
actualment
de protegir
o de que l'usuari,
el client de la banca
pugui cobrir-se les esquenes.
És a dir,
escolta,
jo us deixo aquests diners
en el vostre banc,
però deixo escrit
que no vull
que s'utilitzin per això.
Clar,
hi ha alguns bancs
convencionals
que estan obrint comptes
que diuen
que sí que segueixen
certs criteris.
Però clar,
si la resta del banc
i la resta de les inversions
del banc
segueix fent el mateix...
Tot amb el mateix pot
i ja està.
Llavors,
hi ha alternatives
de banca
que només s'inverteixen
en projectes
socialment
i ambientalment
responsables.
N'hi ha
algun
d'aquests bancs
que íntegrament...
Però que íntegrament,
no només que tinguin una línia,
sinó que íntegrament...
Clar.
Sí,
aquí a Catalunya
tenim quatre entitats
que es dediquen a això.
Hi ha COP57,
FIARE,
Trio 2 Bank
i OicoCredit.
Dins de tot el panorama
de la banca mundial,
tal com està ara,
creieu que aquests bancs
de línia solidària
i de línia ètica
tenen futur?
De fet,
és la banca del futur,
aquesta o no?
Sí, sí,
totalment.
De fet,
això amb totes
les mobilitzacions,
tots els problemes
que hem tingut
aquest darrer any,
ha augmentat
les persones
que tenen
els seus diners
en banca ètica,
ha augmentat
al voltant d'un 30%.
Llavors,
això són molt bones notícies.
Sí, sí, sí.
Sí,
perquè són bancs
que realment
funcionen,
no?
I llavors,
si funcionen
i són ètics
i no volem tenir
aquest tipus
de problemes
a les nostres esquenes,
doncs,
és una bona solució.
I seran representants
d'aquests bancs també?
Sí,
vindran a la festa,
vindrà un representant
de cada entitat bancària
i farem
i farem una sessió
de preguntes
i respostes
per entendre bé
com funcionen.
Quan parlem de banca ètica,
per exemple,
si traslladem a països,
això de l'Amèrica Llatina
i tal,
estem parlant potser
d'aquells bancs
que ofereixen els microcrèdits.
Aquí també entraria
no només en què inverteixen
els nostres diners aquí,
sinó a què financien,
no?
O com ajuden
al desenvolupament?
Sí, sí, sí.
Aquí, per exemple,
a Catalunya tenim
un d'aquests bancs
que treballa molt
el tema dels microcrèdits
que es diu
justament l'Ecocrèdit,
no?
I, clar,
no només
és una selecció
de projectes,
sinó també
una selecció
de com s'estan organitzant
aquestes persones,
no?
Perquè en aquests diferents
bancs que tenim
hi ha bancs
que funcionen
com un banc
normal i corrent,
amb una estructura
de banc normal i corrent,
diguéssim,
jerarquitzada,
però hi ha bancs
que són completament
horitzontals, no?
En els que es decideixen
assemblea, no?
Tots els socis i sòcies
poden decidir
on s'inverteixen
els seus propis diners.
Déu-n'hi-do,
a vegades són xarxes
d'aquestes que cal
fer la festa,
com per a la que tu menja,
perquè ens en enterem, no?
De tot el que s'està movent
en el que és aquest món
dels comerços
i la banca ètica.
A partir de les 5 de la tarda,
em sembla,
qui més hi haurà representat
allà a la plaça de la Font?
Qui més tindrem?
Doncs, sí,
hi haurà Intermont Oxfam
que posaran una paradeta
en productes de comerç ús.
També hi haurà
gent d'una associació
que es diu
Una Finestra al Món
que faran
una recollida de llibres.
Aquests estan vinculats
amb el poble saharaui
i fan una recollida
de llibres
aquell dia també.
Què vols dir,
una recollida de llibres?
De llibres infantils
perquè fan un intercanvi
entre els nens d'aquí
i els nens d'allà, diguéssim.
Ah, doncs així fem...
Hi ha una crida, no?
Tothom que tingui llibres infantils,
llibres de text o...?
Clar, han d'estar
en castellà o en ara
perquè són els idiomes
que es parlen allà
o només amb imatges, diguéssim.
Però en català no l'entenen.
Però no només de lectura,
sinó llibres de text també?
Sí, per infants.
De tot.
Val, doncs mira, ja ho sabeu.
Què més tindrem?
Sí.
I llavors, què més tindrem?
Bueno, tindrem gent
de la Chicha Teatre,
que és una associació
de teatre social
que és molt interessant
perquè busca diferents maneres
de comunicar-se
a peu de carrer
amb la gent
d'una manera molt directa
i, bueno, també us convidem
això a les 12
al taller de teatre
que es farà pel matí
amb la Chicha.
Això serà el casal
Sageta de Foc
per a nens, suposo, no?
No, no, no.
És per a totes les edats.
Sí, un taller de teatre.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, de teatre social, no?
De com comunicar
aquestes coses socials
que estan passant
d'una manera diferent, diguéssim.
Tot el programa
que estem explicant,
tot això,
trobareu,
amb més informació,
al web
festa.cg
festa.comerc.org
perdoneu,
festa.cj.org
Més representants?
Sí, doncs també
estarà la gent
de la Cuculmeca
que sempre ens estan
recolzant
amb tots els actes
que fem.
També vindrà...
El projecte de la Cuculmeca,
perdona,
està vinculat amb Nicaragua.
Nicaragua, tens raó, sí.
Després també vindrà
gent de Sotarco,
que és l'associació
de persones sordes
de Tarragona,
que ja
porten
tres anys
col·laborant
amb nosaltres
i s'encarreguen
de fer
la xocolatada.
Tenim xocolatada,
ara parlarem
de les activitats.
Sí, sí.
I després també
vindrà gent
d'Entre Pobles
que muntaran
una exposició
molt interessant
que es diu
I també en la Tierra
i també en la Vida
i també del comitè
Óscar Romero
i de la coordinadora
Tarragona
Patrimoni de la Pau.
Seus queda petita
a la plaça de la Fona?
Ja és un àmbit
que esteu a gust.
Sí, sí.
Ja ens queda bé.
És espai nou?
Pot ser que abans
ho féssiu
fa temps a la Rambla?
Sí, de vegades
es fa en altres llocs,
però ara ja portem
tres o quatre anys
que ho fem
a la plaça.
A la plaça.
Quines activitats
hi haurà?
Ara m'has dit
a qui està representat
i què anirem fent?
A veure, xocolatada,
teatre,
què més?
Sí,
bueno,
començarem
amb una mica
de batucada
així per presentar
la festa.
Farem una lectura
del manifest,
la xocolatada
que ho portarà
la gent
de Sotarco.
A partir de les 5,
eh?
A partir de les 5,
sí.
I després també
tindrem una jaima
que muntaran
aquests
de l'associació
dels saharauis
i hi explicaré,
bueno,
hi haurà una
contacontes
que explicarà
llegint de saharauis
i altres contes
així del món
relacionats
amb la temàtica
d'avui
que us recomano molt.
Després
tenim
la coordinadora
Tarragona
Patrimoni de la Pau
que sempre
ens fan
un espectacle
sorpresa
i no sabem
de què serà
i...
També a la Jaima, això.
No, això segurament
no farem mal.
Bé, com és sorpresa
no sabem.
De fet, la plaça
ja és seva.
Sí,
estar acostumats
doncs ja està,
ja és el seu espai.
Sí.
I llavors després,
bueno, a les 6
tenim un espectacle
de titelles
que es diu
El vestit nou.
Veu una companyia
de teatre
que es diu
Rocamora
i, bueno,
es parlen
en comptes
de l'edat mitjana
es reflexiona
sobre temes
d'immigració,
d'explotació laboral,
temes de guerra
i de pa.
A les 6,
espectacle de titelles.
A les 6, sí.
Després a les 7 i mitja
és això que et vaig comentar
que hi haurà
tots els representants
de la banca ètica
i hi haurà
unes persones moderadores
que aniran fent
les preguntes
doncs
com inverteixen els bancs,
quins són els criteris,
com es garanteix
la transparència,
com es plenen
les decisions.
Tot aquest tipus
de preguntes
que podem tenir
es faran allà
en vivo i en directo
i després
es quedaran
una estoneta més
per resoldre
qualsevol tipus
de dubte.
que jo tinc una hipoteca
que no sé què...
Ah, doncs mira,
això dos quarts de vuit.
També a la plaça,
això potser sí
dins de la Jaima?
No, això també
ho farem a l'escenari.
Val.
Sí, sí,
la Jaima és així
més recollidet,
llavors després
passarem alguns documentals
també sobre la temàtica
de la festa,
això dins de la Jaima
també.
Molt bé.
I res,
això durant el dia
tindrem les paradetes,
també vindran
pagesos
ecològics
de la zona
perquè
diguéssim
que el que és
consum responsable
no només estem parlant
de consum nord-sud
sinó també
hi ha un tema
molt important
que és la pròpia
sobirania alimentària
de tots els països.
És que l'alimentació
de fet seria
un dels cavalls
de batalla
de tot plegat.
Sí, sí, sí.
Sí, la veritat
és que recuperar
la sobirania alimentària
de tots els territoris
és un punt important.
Però veieu
que tingueu més visitants
en guany
per les condicions
en què ens trobem?
Perquè potser
ja ens fem més conscients?
És possible que sí,
és possible que sí.
com podem col·laborar?
A part de venir
i demanar informació
hi haurà també
una mena de mercat
d'objectes
per comprar, no?
No, aquest any no.
L'any passat
ho portava la gent
de la xarxa Eco
però en guany
no ho podem fer
al mercat d'intercanvi
a la feria.
No, no, no,
simplement
alguna parada
en puguem comprar
això, cafè
com dèiem, xocolata
o alguna peça d'artesania.
Sí, sí, això sí
que ho tindrem.
En què s'està treballant
dins del món?
Tu que estàs,
vaja, setem, no?
Que esteu al dia
de tot això que passa.
Quina és ara
el mateix
el tema de
com dèiem, no?
El cavall de batalla
el tema una mica calent
que es parla
i recordo
potser ara
el canvi climàtic
ja no es parla tant
però també va tenir
el seu punt.
Sí, és veritat
que ara el tema
és més financer, no?
En tota la crisi
que hi ha globalment
el que veiem
és que hi ha
un sistema econòmic
que resulta molt injust
sobretot
per països
més empobrits
i ara estem al límit
de, bueno,
passarem a ser
un país empobrit
o seguirem, no?
Però potser ara
ja ho veiem més a prop, eh?
Clar.
Ens solidaritzem més
en el sentit
que agafem consciència
perquè veiem
potser demà
ens va passar a nosaltres, no?
Sí.
Seria una mica la reflexió.
Sí, i que també
no es tracta tant
de països
sinó de persones, no?
De persones que estan
en una situació
més feble
o persones que estan
en una situació més forta, no?
També una mica
agafar consciència global, no?
De que el que passi
a l'altra punta del món
ens afecta.
Clar, directament.
Directament.
Sí, sí, sí.
Doncs mira,
un dia per la reflexió
que hauria de ser tot l'any
però ja estaria almenys
almenys dedicar-hi un dia, eh?
La Festa del Comerç Just
i la Banca Ètica
arriba a la novena edició ja
i la trobareu diumenge
a partir de les 5 de la tarda
a la plaça de la Font
prèviament a les 12
s'haurà realitzat
al Casal Sageta de Foc
un taller de teatre social
que també hi sou convidats.
Avui hem parlat
amb la Laura Ronald
que és, vaja bé,
com a representant
de Setem,
que és qui coordina
aquesta festa.
Laura, felicitats
per aquesta novena edició
i que us vagi molt bé.
Vinga, moltes gràcies.