Fins demà!
Hem volgut reunir al matí de Tarragona Ràdio
a cinc d'aquests nous senadors
per analitzar els seus objectius,
per recollir les seves impressions personals
i per saber dels temes que voldrien proposar
en aquest senat de reunir.
Saludem aquestes cinc persones que avui ens acompanyen.
Montserrat Estopà, administrativa,
presidenta dels veïns del Carregolla
i membre de la Federació Veïnal segle XXI.
Montserrat, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Marina Robert,
que col·labora amb diverses entitats de la ciutat,
però especialment a la FANOC,
que està vinculada a la FANOC,
a l'Associació de Familiars Anens amb Càncer.
Marina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Josep Bertran,
advocat de professió, cap de comunicació
i relacions externes de Repsol a Tarragona,
un dels tertulians habituals de Tarragona Ràdio.
Josep, molt bon dia.
Bon dia.
Al seu costat hi ha un altre Josep, el Pitu Boronat,
i també vinculat al món de la indústria química.
Ell és director de comunicació
de Dau Química a l'Ibèrica a Tarragona.
Pitu, molt bon dia.
Bon dia a tots.
I també Claustra Sevil.
Ella ha treballat durant més de 46 anys
al Ministeri de Foment a la Unitat de Carreteres
i ara, entre d'altres qüestions,
és membre de la Junta Directiva
de la Confreria de la Mare de Déu de la Soledat.
Claustra, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb aquestes 5 persones
volem convertir uns minuts
perquè ens expliquin primer
com han rebut aquesta proposta
en cadascú dels seus casos
i, en fi, que els sembla,
a nivell molt particular, molt personal,
pertany a partir d'ara del Senat de Reuny.
Montserrat.
Personalment, molta il·lusió.
Molta il·lusió i una responsabilitat
que crec que ens hem de fer càrrec tots
que és una responsabilitat
poder parlar directament amb l'alcalde
i donar-li o fer-li arribar les nostres opinions.
Sorpresa per haver estat escollida?
Sí.
Sí?
Sí.
Per què?
Vaja, no m'ho esperava.
No pensava que poguessin comptar amb mi,
però, bueno, doncs sí,
molt contenta i molt agraïda.
Marina.
Hola.
Bueno, també igual que em veia molt sorpresa,
sobretot perquè soc la més jove
de tot aquest equip
i amb molt d'orgull
de poder estar amb el Senat
perquè pots donar la teva visió
dels joves de Tarragona
que tenen també molt a dir
i que, bueno,
que és el futur que tenim al davant.
La Marina és la més jove del Senat
i, per tant, t'agradaria parlar especialment
dels temes que creus que preocupen a la gent jove.
Sí, sobretot donar la visió
de tota la joventut de Tarragona.
Hi ha molts emprenedors,
molta gent amb idees,
amb moltes preocupacions
i, a vegades, també donar la teva visió jove
a l'alcaldia pot estar molt interessant.
Josep Bertran, sorprès?
Home, a veure si a mi em va sorprendre
perquè, si sabia que hi havia un procés de renovació,
però, bueno, com tantes coses, no?
I el dia que em van trucar de l'Ajuntament
penses, bueno, segurament algú sabeu l'enteniment
i t'està dient una cosa, no, però em vaig veure que sí,
que m'ho deien amb seriós.
Bueno, o sigui, clar, sempre et fa il·lusió que algú pensi
que pots aportar alguna cosa i, almenys amb aquestes ganes.
Tendrem possessió demà i farem la primera reunió.
Pitu, Pitu Brunats.
Sí, sorprès i al mateix temps, sí,
perquè et dona la impressió
que nosaltres, amb la nostra feina quotidiana,
tenim una fluïda relació amb l'Ajuntament
i, si més no,
doncs ja complim una part d'aquesta feina, no?
Encara que jo la prenc com a responsabilitat,
però no tan sols com per representar una mica,
poc o molt, el sector químic,
que és veritat perquè nosaltres hi formem part,
però també com a ciutadà, no?
Vull dir, més enllà del que és la teva professió,
la teva feina, la teva representació,
doncs jo crec que tots els que estem aquí
tenim alguna cosa en comú,
que és que part de les nostres vides
les dediquem a una cosa més,
que no és tan sols la nostra feina i la nostra família, no?
I aquesta és la part bonica
que nosaltres voldrem aportar a l'alcalde,
si més no, perquè ell tingui
els 360 graus d'informació complerta
i a partir d'aquí ell prengui les decisions
que cregui més convenient.
Claustra, què li va semblar la proposta
quan l'hi van fer?
Bé, doncs jo vaig estar molt contenta,
vaig estar molt contenta, molt agraïda
que el senyor alcalde,
el senyor Ballesteros,
hagués pensat en mi
i bé,
conto que ara que m'he jubilat,
abans d'hora, però bé, m'he jubilat,
doncs vull fer alguna cosa per Tarragona
que ja de sempre ho he fet,
perquè de petiteta amb el meu avi
anàvem a dir l'amfiteatre
a buscar monedes
i les portàvem allí quan ell era aconsejal de l'Ajuntament
i jo sempre sóc de Tarragona de tota la vida
i m'estimo Tarragona com res al món,
vull dir que s'hauria molt de greu marxar de Tarragona
que crec que no marxaré mai, vamos,
però m'estimo molt Tarragona
i ara el poder estar més,
potser tindre més línia directa
amb l'alcalde i amb l'Ajuntament,
doncs estic molt contenta,
perquè si tinc alguna cosa que vegi,
doncs la veritat la diré.
Contenta i sorpresa?
Sí, sí, molt contenta, molt contenta.
Què creuen que poden aportar
vostès cadascú a nivell individual?
Per exemple, la Montserrat representa,
ella és presidenta d'una associació de veïns,
i potser sí que pot aportar molt,
en fi, les idees, no només al seu barri,
sinó de moltes altres inquietuds.
Creu que pot anar per aquí la línia
de les seves aportacions?
O a la Montserrat,
com qualsevol altra Tarragona o Tarragonina,
li preocupen, evident, moltes altres qüestions?
Bueno, hi ha moltes qüestions que ens preocupen,
però directament com a presidenta
d'una associació de veïns,
sempre reps més el que pensen els veïns.
Tenim que tindre en compte
que la gent que camina cada dia
per la ciutat de Tarragona
se'n dona en compte de moltes de les mancances
o de moltes de les coses
que es podrien fer per la ciutat.
Per exemple, una de les inquietuds
que tenim a l'associació de veïns,
precisament per estar tan a prop
d'un centre comercial que s'ha obert
i que té tanta afluència de gent,
doncs moltes vegades ho hem dit,
és una part de la ciutat
que dintre de la mateixa ciutat
podem vendre la nostra ciutat.
Nosaltres ens en donem compte
que, per exemple, Tarragona,
que és patrimoni de la humanitat,
té una part molt important
que ens sabem vendre molt bé a fora,
però una vegada arriben aquí la gent
amb tot el que arribem a tenir
no som capaços de vendre'ns nosaltres mateixos
i ara que estem en una època
de... anem a dir de vaques fluixes, no?
Per no parli d'aquesta paraula tan lletja
que tenim cada dia a la boca,
doncs diuen que volem potenciar el turisme.
Nosaltres creiem que hi ha moltes idees
que, tenint l'entorn que tenim
precisament on estem nosaltres vivint,
s'hi poden fer moltes coses
per potenciar i aprofitar
tota aquesta gent que ve a veure'ns
i a visitar-nos a Tarragona.
Marina, quines serien per tu
algunes de les inquietuds
que voldries traslladar al Senat a reunir?
Jo, principalment, ahir pensava
en tota aquesta entrevista
i pensava que m'agradaria
el fet que amb els llocs del Mediterrani
i amb els projectes que hi ha a Tarragona,
a vegades la joventut sembla que està una mica
com fora de tot això.
No tothom està col·laborant
amb potser l'alegria,
la il·lusió del que comporta
certs projectes que estan en actiu a Tarragona.
I m'agradaria això,
el poder contagiar aquesta il·lusió,
el demostrar que la joventut està aquí,
que tenim moltes idees,
que tenim molt per aportar.
I amb el FANOC igual.
És una associació que m'agradaria
poder fer una mica de difusió
del que comporta,
del suport que pot arribar a veure
a les famílies de Tarragona
que tenen nens oncològics
i que no siguin de Tarragona.
El poder ampliar i veure
que hi ha molts llocs que estem en actiu,
que hi ha molta potència.
Creus que hi ha una part de la joventut
que està desencantada,
deslligada de la vida quotidiana
en aquest cas d'una ciutat com Tarragona?
O que no han arribat a trobar la manera
de lligar-se.
Hi ha moltíssima gent que me trobo
que té moltíssimes idees,
que té moltíssima força
i a vegades no saps com arribar
potser a tindre la connexió
amb l'Ajuntament,
la connexió amb certes persones
que te puguin ajudar
a demostrar que tens coses a dir
i tens coses a fer.
És el futur que tenim aquí al davant
i que m'agradaria poder anar fent de filtre
per anar podent aportar tot tipus de visions.
Josep Bertran,
què?
Les teves primeres inquietuds
que voldria estar allà del Senat,
quines serien?
Bé, no sé si són inquietuds.
Jo el que donava voltes aquests dies
una mica és el sentit que té això del Senat.
I ara que estava escoltant
amb elles que parlaven,
sí que és veritat que segurament
tots estem en el Senat
diguem amb alguna representació.
Ella presidenta de l'Associació de Veïns
del barri de Goya,
tu presidenta amb l'Associació...
Però jo crec
que a banda del que som
i el que representem,
jo crec que l'alcalde,
o si més no també l'Ajuntament de Tarragona,
el que busca aquí
és aprofitar la vessant aquesta
que explicava fa un moment
el Pitu Brunet.
És a dir,
tots fem alguna cosa
més enllà de la nostra feina,
o en algun cas,
en el nostre,
precisament perquè és la nostra feina,
però fem alguna cosa
cap a la comunitat.
Jo crec que el que busquen també
és aprofitar
el criteri que puguem tenir
amb coses,
el sentit comú que puguem tenir amb coses,
experiència que puguem tenir amb coses.
És a dir,
a l'Ajuntament,
i ara faig servir una frase,
no és tonto,
o la policia,
no és tonta,
no?
No sap que encara que aquella senyora
sigui la presidenta
de l'Associació de Veïns,
té criteri en moltes coses.
La mateixa experiència que té
amb l'associació
i amb el seu tarannà,
li fa,
des del punt de vista de l'alcalde,
que pugui ser una bona consellera
amb qualsevol cosa.
Més enllà de que nosaltres
puguem traslladar inquietuds,
que segurament és el que hem de fer,
jo crec que
l'intel·ligent del Senat
és que l'alcalde
tindrà una sèrie de gent
que li pot donar consell
a moltes coses.
Després,
òbviament,
nosaltres no emetrem
una opinió vinculant
ni molt més,
de manera que
jo crec que no és
tan una taula
on hi hagin d'arribar
reivindicacions
o plantejaments,
que segurament també,
sinó que és
un lloc on l'alcalde
pot demanar consell
i als regidors
i a l'Ajuntament.
No es tracta tant
que cadascú de vostès
representi
en un col·lectiu
en congrés
i vinga
amb la meva reivindicació,
no?
Jo estic segur
que a la Montse
sí que és la presidenta
però no l'han agafat
perquè sigui la presidenta
sinó
per tot el que
arrossega darrere.
I al Josep Bertran
no l'han escollit
perquè vingui a explicar
o a demanar coses
per la seva companya,
per la seva empresa,
exclusivament només això.
Jo és com...
I per això sempre,
ara encara en parlaré
més bé
perquè estic en el Senat,
però en el moment
en què es va constituir
el Senat
a mi em va semblar
una idea molt brillant.
De fet,
el Senat històricament,
a banda de les evolucions
que hagi tingut,
no deixava de ser
un lloc on hi havia
l'autoritat
en el sentit
de la gent sàvia,
en el sentit
d'experiència, no?
I això jo crec
que és el que
volen que aportem
i en aquest sentit
que algú hagi pensat
que en aquest cas
jo puc aportar
alguna cosa,
doncs és el millor
regal de reis, no?
Pitu.
Bé,
és clar
i en base
a la responsabilitat
que he dit
abans que hem adquirit,
hem de sintetitzar
molt bé
què és el que
anem a fer allí,
perquè si la feina
nosaltres la fem
dia a dia,
hora a hora,
dissabtes i diumenges,
no?
Es diu Senat,
però nosaltres
i en la indústria química
vam crear
aquells panels públics
assessors
que realment
ens han enriquit
moltíssim,
perquè el que hem fet
és escoltar
la població
sobre coses
que nosaltres
en el nostre àmbit
natural
o professional
moltes vegades
no sentim.
Aleshores,
aquest Senat
serà un comitè,
diríem que crearà
opinió,
però que hem d'estudiar
molt com la creem
perquè parlant
amb, no sé,
nomenclatura química,
siguem el catalitzador
que faci que tot
vagi una mica
més de pressa
o que l'alcalde
escolti
algú que realment
l'entusiasmi
perquè doni
aquest pas,
vull dir,
esperar que de
cinc reunions
a l'any
o quatre reunions
traurem
grans coses
no és
realista,
però clar,
com a membres del Senat
jo el que sí que faia
és una mica
un autoanàlisi
de com faré
el que una opinió
personal
però que representarà
un col·lectiu
pugui arribar
a l'alcalde
i que digui
que desencertada
l'activo
perquè si no
es quedarà
només en una
opinió,
no?
Aquest és una mica
l'exercici
que hem de fer
perquè la resta de feina
la fem cada dia,
no?
Llavors,
en base a l'agenda
que ens posin
a la primera reunió
tenim una agenda
de projectes importants
que a poc a poc
haurien de produir-se
aquí a Tarragona
com i de quina manera
creem aquella opinió
diferenciada
i molt fondamentada
perquè realment
estigui dintre dels seus plans,
no?
no és gens senzill
quan parlem d'aquests reptes
no és gens senzill
i amb l'experiència
que tenim de panels públics
a la indústria química
és veritat
que el que creem
és opinió
si som capaços
d'aquesta opinió
documentar-la
i poder-la circular
i que tingui
una certa productivitat
haurem fet
alguna cosa productiva
si no es quedarà
simplement amb l'opinió
que és el que ens demanen
a més,
no anem més enllà
no som executius
i ningú s'ha de frustrar
si la nostra opinió
no és realitzada
però si més no
aquest és el nostre repte
i realment és
la nostra funció
pensar molt bé
com i de quina manera
estructurarem
aquesta opinió
perquè sigui un catalitzador
i faig i corre
la reacció
i realment surti
un bon producte
Claustra
quines inquietuds
o propostes
li agradaria portar
al Senat?
Bé, jo ara
el que ha estat dient
el senyor Coronat
m'assembla fantàstic
perquè és el que jo
també he pensat
o sigui,
de fer una miqueta
ha dit la paraula
catalitzador
jo no l'hauria dit
aquesta
és que ell ve del món
de la química
i clar
cadascú ve del seu món
exactament
però sí que
a vegades
veus coses
que t'agradaria
no sé
dir-les en aquell moment
i si nosaltres
tenim mitjans
per poder-ho fer
de seguida
a més a més
estic contenta
perquè aquest Senat
hi ha dones
hi ha
homes
hi ha
molt de varietat
d'edats
i llavors
l'experiència
uns faran
les emocions
es faran
no sé
són joves
i amb ganes
de treballar molt
i nosaltres
ja que són més grans
era la meva experiència
i jo
per la meva part
estic il·lusionada
per fer el que jo
en aquell moment
ara
haig de veure l'agenda
sobre l'agenda
ja tenen una agenda
de temes
suposo que el dissabse
ens donaran
a la reunió
hi ha una agenda
llevant
sobre l'agenda
doncs ens posarem
en marxa
el que bonament
jo pugui fer
tinc una curiositat
alguns de vostès
potser no es coneixien
abans
no ho sé
la Marina
diu que no
jo
per exemple
Pitu Coronat
doncs sí que
és més conegut
amb ell també
però
no
m'he anat allà
informant
ho dir perquè
serà curiós també
que es troben gent
el Pitu Bruna
i el Josep Bertran
sí perquè coincideixen
en el seu àmbit
professional
i segur que la claustre
coneix algun dels nous senadors
o dels que venen d'abans
dels que són d'abans
n'hi conec bastant
i dels nous
o vida
bueno
el conec també
clar però és curiós
també trobar-se gent
bueno perquè som gent
de Tarragona
que ens movem
com que sempre som els mateixos
a la Semana de Santa
posau
o a la professora
tots més o menys
o en un altre cas
sempre
però realment
realment
aquest punt
que has tocat
era una cosa
que jo també
em volia parlar
que el Senat
té uns objectius
l'alcalde
és el que el forma
però després
hi ha una
una productivitat
que sortirà
d'una manera natural
que és
que aquestes 40 persones
que uns es coneixem
i els altres no
i que representen
un sector
de la societat civil
important de Tarragona
treballaran en el futur
en xarxa
d'una manera natural
i això
no és difícil
a vegades
que succeeixi
a pesar
de les grans
xarxes socials
que avui en dia
ens és més fàcil
relacionar-nos
però al final
jo crec molt
en la persona a persona
i això serà
una cosa
que realment
serà espectacular
de veure
com aquest grup
de persones
després
es relacionaran
entre elles
aprofitant
aquestes sinergies
que tots
volem trobar
sense
tindran
que anar
a buscar
grans esforços
tindran
una productivitat
molt gran
i a més
jo crec
que això
que diu el Pitu
a més
ens enriquirà
molt
a tots els que estem
allà
ja
només el fet
de conèixer
altra gent
altres inquietuds
altres punts de vista
jo crec que aquesta
ara que es parla tant
de les retallades
i aquestes coses
aquesta serà la retribució
que tindrem nosaltres
el poder conèixer
altra gent
i el poder compartir
coses
que després
aquestes dinàmiques
que explica el Pitu
serviran per la ciutat
segur
però també serviran
per cada un dels àmbits
i ell explicava molt bé
l'exemple
de la Quima
això no deixa de ser
un panel públic
servirà a la ciutat
servirà al ciutadà
servirà a l'alcalde
ens servirà a nosaltres
jo crec que és un negoci
en el que hi guanyarem
tot
Confessi'm
la intimitat
si coneixien
algun dels senadors
que ja hi participen
si els han trucat
i els han preguntat
per saber
com funciona
el cas de la Montserrat
ha trucat algú
allò
per saber
per curiositat
no
he fet servir
molt la xarxa
d'internet
per saber una mica
de cadascú
però no m'he posat
en contacte
no
i la Marina
tampoc
però bueno
reconec que
sí que tinc
algun contacte
allí
que he anat
allò
posmeando un poco
és a dir
has preguntat o no
directament
directament no
cap senador
però sí
intenta buscar informació
perquè
ja impacta
tanta gent nova
i demés
i per no anar
i la claustre
per exemple
bé jo per exemple
em va trucar
la senyora del metge d'An
el doctor d'An
que som
companyes a la junta
de la soledat
i em va felicitar
m'ha felicitat
moltíssima gent
que jo m'he quedat parada
perquè he dit
pobra de mi
mare de Déu
s'ha fet famosa
i llavors
me va donar
records de part
del seu marit
diu
records del Fede
i diu
estem molt contents
molt contents
però jo
encara que en conec
algun
també em va trucar
l'Albira
per felicitar-me
dic
ja te m'has
adelantat
però no
no he trucat
així
bueno què
què
ara per exemple
amb l'Albert
li he dit
bueno ja
ja m'anireu explicant
el què
perquè clar
ara soc una mica novata
a mi
parlim de carreteres
i d'expropiacions
però
no parli de res més
sí perquè
això i agafen el fil
els hi fa una mica
de respecte
potser haver de parlar
de coses
que aparentment
no són la seva
especialitat
o com que es tracta
de parlar en general
de la ciutat
del present i del futur
de la ciutat
doncs en fi
sobre això tenim
opinions
jo no tinc cap problema
perquè jo de Tarragona
o sigui
allí un tia he anat
i he posat molta llavor
perquè al treballar
per tot Catalunya
amb carreteres
doncs igual
amb gent de Girona
doncs a vegades
doncs parlaves
oh doncs mira
aquí Girona
que bonica és això
que maca
no sé què
la Costa Braga
o la Junqueras
o Lleida
i sempre jo he fet
molta molta
sempre
inclús tenia un jefe
o un cap a Barcelona
i sempre em deia
tu eres una Patricia Romana
perquè
jo sempre parlo de Tarragona
que a vegades
m'ha fet pesada
però
és que m'estimo Tarragona
a la Montserrat
li fa por una mica
això de poder
tractar de temes
que pensi
ui això serà
no
potser respecte
per segons
quines qüestions
que no acabes de conèixer
bé en profunditat
i pots pensar
abans de dir res
m'estimo més
doncs primer escoltar
sapiguer i estudiar
potser una mica
perquè és una mica
agosarat
no?
parlar d'una cosa
que no es coneix
però por no
Marina
no comparteixo la mateixa opinió
no és por
sinó
és respecte
i sobretot
és un repte
almenys
ja m'ho prenc molt així
és veure les coses
d'una altra manera
investigar
potser
certs temes
que potser no coneixes
i enriquir-te
d'aquesta informació
i del que anem a parlar
tots junts
alhora
el dia 28
i totes les sessions
que hi hagi
és un repte personal
que agrada
clar a més
a mi no m'han agafat
perquè jo sigui físic nuclear
o jugui molt bé al futbol
m'han agafat
doncs
sí ja ja
amb la qual cosa
el que esperen
és el que normalment faig
igual que en el cas dels altres
és a dir
ningú pot esperar
que fem grans dictaments
de coses que no coneixem
precisament el que hem de portar allà
és el que coneixem
i de les qüestions
fins i tot
aquelles que no coneguem
aportar-hi
l'opinió
que tots més o menys tenim
escolta
i com veuen la ciutat
ara mateix
des del carrer
en fi
des de la seva
postura personal
claustre
jo la veig bastant bé
de reguna
la veig bastant bé
ara
crec que també
s'ha de millorar
com tota la vida
el què?
el què milloraria?
jo per exemple
bueno
la seguretat ciutadana
evidentment
no?
perquè
és horrible
el que hi ha ara
l'altre dia
anava pel mercat
i amb una senyora
li clamen
de fer allò
del tiró
del bolso
i bueno
pobra senyora
feia pena
i clar
vull dir
aquestes coses
la seguretat ciutadana
des de l'ego
després també
la neteja de la ciutat
ha millorat moltíssim
però jo crec que encara
s'ha de millorar més
i després
parcs i jardins
jo vaig bastant
a Reus
que tinc una germana
que viu a Reus
i la veritat
és que
a vegades també em fixo
quan entres a Reus
amb els jardinets
i dic
a mi també m'agradaria
que Tarragona
a veure
potser és una tonteria
el que estic dient ara
o no
però també fa goig
arribar a una ciutat
que es vegi verda
que es vegi neta
que es vegi
doncs aprofitem la seva experiència
i els expropiem
expropiem
el jardí de d'arreu
sí però
li puc dir que ara
no hi ha diners
i que no arriba
a l'aire cosa
però la claustre
per exemple
ha citat tres d'aquelles qüestions
que són típiques
de temes
que interessa
el ciutadà de carrer
seguretat
ciutadana
neteja
i conservació
dels espais públics
allò dels jardins
sí sí sí
vull dir
a veure
és molt simple
però
jo crec que és una de les coses
ara
que n'hi ha moltíssimes més
doncs evidentment
evidentment
a veure Montserrat
no jo crec que Tarragona
té molt de potencial
el que passa
és que potser
tu creus que no la venem
bé
no
ja ho has dit al principi
i tu és una mica
la teva obsessió
exacte
que no ens sabem vendre
no ens sabem vendre
dintre de la ciutat
ens sabem projectar
molt bé a fora
un cop estan aquí
la gent
que l'han pogut
fer arribar aquí
la gent està perduda
Tarragona és una mica
com un laberín
o sigui
no sabem dirigir
gaire bé
o no
hem tingut l'oportunitat
o no hem sabut
doncs
acabar
de
de fer les coses
bé
o sigui
hauríem que mirar
potser altres ciutats
de fora
inclús de Catalunya
d'Espanya
i ens adonaríem
que sabem portar
la gent aquí
però no sabem fer
arribar
ben bé
i amb el que deia
la qüestió
de la claustre
de la neteja
no
sí que hem millorat
amb neteja
però tenim una assignatura
molt pendent
jo crec que
de cara
quan arribes a Tarragona
a l'entrada de Tarragona
a la Tarragona
llueix molt
una vegada
ens anem
endinsant a dintre
de Tarragona
Tarragona
perd
que és aquí
jo l'altre dia
passejava
per al fòrum
allà al carrer
darrere del mercat
i la veritat
allí tenim
un cero patatero
està brut
tenim contenidors
al costat
de monuments
que estan
a dintre d'una ciutat
com és Patrimoni
de la Humanitat
uns contenidors
on la gent
treu les coses
de dintre dels contenidors
això ens ho tindríem
que mirar
de plantejar una mica
i mirar
de també
de preservar
una mica
tots aquests monuments
a la part alta
els diumenges
el que són
els monuments
o la part de pedres
que hi ha al terra
serveixen
per posar material
això no es pot permetre
hem de mirar
de preservar
una miqueta
les coses
en quant a neteja
en quant
no sé
són unes coses puntuals
però bueno
jo
Tarragona
me l'estiu
són unes inquietuds
com les que pot tenir
qualsevol altra ciutat
Marina
i a tu
com veus
la Tarragona actual
i en fi
què milloraries
de cara al futur
jo segueixo el mateix fil
o sigui
també és el tema
del civisme
a donar-nos compte
de quin terra
trepitgem
sobretot quan anem
a la part alta
jo hi visc a la part alta
llavors
moltes vegades
quan camines per allà
tires anys enrere
i te'n dones compte
de quin terra
estàs trepitjant
o sigui
són patrimoni
és a dir
potser s'ha de portar
aquest tema
també
al valorar
tot el que tenim
a la ciutat
des de dins
és el que parlàvem ara
al donar-nos compte
de tot el que tenim
i potser
doncs
de cara al turisme
al fer
certes rutes
que puguin arribar a conèixer
tota la ciutat
que no es quedi sempre
potser
amb certes zones concretes
de Tarragona
amb el tema del comerç
diria el mateix
el comerç
de tota la vida
els carrers interiors
que ja no són
zona erosquia
zona
el cort inglès
que està fantàstica
que existeixin
perquè enriqueix
però que els dissabtes
per exemple
a Tarragona
desapareix
i això és una cosa
que passes pel Prat de la Riba
i gairebé no n'hi ha ningú
i comparant-ho amb Reus
que abans parlava claustre
Reus té una activitat
interior
increïble
que
fa mal
fa mal no veure-ho
en activar
a Tarragona
i és una cosa
que també m'agradaria
poder canviar-ho
que curiós
en aquesta estoneta
ja han sortit dues vegades
la comparació amb Reus
sí
a veure si
a veure si en el Senat
Tarrauri
encara que diu la Marina
que fa mal
a veure si en el Senat
també li expressen
a l'alcalde
alguna comparació amb Reus
Pitu
tu com veus
la Tarragona actual
i què creus
que podem millorar
sense grans projectes
ni sense grans
allò pressupostos
perquè no tenim
gaires diners
com un ja té una edat
no puc parlar
de la
home què vols dir
que encara reclamaràs
una llar de jubilats
ara
però no puc parlar
mai de la Tarragona actual
si no parlo
d'on venim
llavors és veritat
i sempre m'agrada
agafar les coses
en positiu
de com teníem
la Tarragona
fa 50 anys
i com la tenim ara
i m'agrada
almenys
fer aquesta reflexió
perquè realment
tots hem vist
un progrés
i a més
que jo no treballo
directament
amb el sector turístic
però sempre
m'ha encantat
el sector turístic
i l'hostaleria
però tinc l'oportunitat
de tindre
molts estrangers
que venen de fora
de Tarragona
a visitar la companyia
que jo represento
realment són ells
des de fora
els que t'expliquen
com han vist
canviar Tarragona
perquè hem tingut
companys
que han treballat
a la companyia
35 anys
i fa 35 anys
que venen a Tarragona
i ells mateixos
t'expliquen
l'evolució
per tant
una notable
molt alt
per no dir
un sobressalient
sobre l'evolució
de Tarragona
això
crec que hem de ser
realistes
per ser objectius
com l'avec ara
doncs clar
l'avec
com la veiem
amb el tema
que ens afecta
aquesta part
diríem
de crisis importants
i que això
ens hipotecarà
bastant
projectes de futur
què demano jo
als polítics
igual que
a les grans empreses
que hi hagi gent
visionària
que no es treballi
a 3 o 4 anys
que hi hagi gent
que risqui
i que faci projectes
que es puguin dur a terme
en els pròxims 50 anys
el dia a dia
el cobrirem
amb aquests apartats
de 4 anys
no treballem tant
per conservar
segons quines posicions
i siguem
tan valent
com el senyor
que va fer
els camps elisis
de París
gent visionària
que és la gent
que les empreses
quan diuen
que cobren
tants diners
és gent
que preveu coses
que després succeeixen
i el que demanaria
jo per la ciutat de Tarragona
és que
doncs
si haguéssim valents
i no treballéssim
tant a curt termini
i si haguéssim
que fer
coses
que en un moment determinat
veiessin desmesurades
que estiguéssim
els projectes fets
perquè quan tinguéssim
els diners
els executéssim
ara és el moment
de ser
de tindre creativitat
per fer coses
sense diners
el senat ho és
i això
que molt bé
apunta el Pitu
és el que ens donaria
el que jo crec
que ens falta
a tots plegats
que és xutar-nos
una mica
de ganes
i d'il·lusió
i d'ànim
tot és prou complicat
i no sé si
el capdavant
però què vols dir amb això
o què voleu dir
el Pitu i el Josep
buscar algun projecte
a llarg termini
que ens en cresqui
jo crec que sí
aquestes coses
són les que et fan
a veure
moltes vegades
quan el dia a dia
és complicat
doncs et consoles
o t'animes
somiant alguna cosa
el dia que faràs un viatge
el dia que faràs
jo crec que això
és el que ens falta
a més és enfocar
cap on vols posar
el teu esforç
i la teva il·lusió
i el que poder demanaria
és que la gent
tota la gent
que està al capdavant
de la ciutat
doncs ens fes anar
tots a una
que quan surts al carrer
per començar
la travessa
de tota aquesta
que dius
bueno cap on hem d'anar
i els llocs mediterrànics
no serien una bona excusa?
si tothom
hi parlés
amb la mateixa il·lusió
que potser
hi parlem nosaltres
si tothom
ho treballés
o ho parlés
almenys
en positiu
i si ja que els tenim
i s'han de fer
i els hem assumit
i els volem
home
doncs deixem de veure
tant problema
i posem una mica més
d'optimisme
i home
jo exagero
però com deia el Pitu
amb quatre duros
i molta il·lusió
i amb visió de futur
es poden fer moltes coses
i això
jo crec que és una miqueta
més enllà
de tot el que ha anat sortint
que també
que això és el que conforma
el dia a dia
falta això
un projecte
que ens doni
una mica d'il·lusió
algú que hi hagi el capdavant
que ens vagi animant
i escolta
després de
tot aquest desert
però clar
uns van a la dreta
i els altres van a l'esquerra
i això fa que la gent
al final
acabi una mica desanimada
Aquestes expressions
les podran expressar
a partir de dissabte
ells són cinc
dels dotze nous senadors
permeti'm també recordar
les altres persones
que són
l'Elvira Ferrando
l'Alberra Cabastany
la Teresa Soler
el Berni Álvarez
la Joana Saragossa
el Santiago Cribillé
i el Joan Maria García
aquestes set persones
que han nomenat
i les cinc que ens acompanyen avui
començaran a formar part del Senat
a reunir el proper dissabte
i en fi
tot això que hem apuntat
de manera molt breu
doncs ho podran expressar
i ho anirem seguint
en properes reunions
jo els agraeixo molt
que hagin vingut
aquesta estona
al programa
així han pogut
fer una mica
d'un mini Senat
un primer contacte
evidentment
sense l'alcalde
que els podrà escoltar
el proper dissabte
Montserrat Estopà
Marina Robert
Claustre Sevil
Pitu Bononat
Josep Bertran
a tots
tinc moltes gràcies
felicitats
molt bé aquesta feina
que a més la fan voluntària
la fan de servei a la ciutat
que això
em sembla que val la pena
que ho agraeixi a tothom
moltes gràcies
i molta sort
gràcies a vostè
gràcies
bon dia
bon dia