Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja està, quedem amb l'entrevista aquí?
Sí, és així.
No, que és musical territori, doncs, per aquest projecte.
Bé, surt...
Bé, aquest projecte, la Fundació té com a objectiu
tot el que és la música clàssica,
fer la difusió, un consum habitual de la música clàssica
i portar-la a tot arreu.
I quan diem a tot arreu, des de fa 20 anys que l'estem intentant portar a tot arreu.
I aquest projecte, ja ho havíem fet cosetes amb aquest estil,
però no ho havíem empaquetat com un projecte tan concret.
i, bé, ho vam presentar el dimarts,
juntament amb els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.
I, bé, esperem, aviam quina resposta té de part dels ajuntaments.
En què consisteix?
Consisteix en...
L'objectiu és que tots els pobles, per petits que siguin,
tinguin la possibilitat de tindre música feta per músics professionals
i música de qualitat i que hi pugui arribar.
I que això no sigui un cost, en els temps que estem,
que no sigui un cost desmesurat o un cost assumible.
Per tant, el que vam fer una mica és ponder aquests costos
i dividir-los en tres parts iguals.
Una, la pròpia Fundació assumeix el 33% d'aquests costos,
l'altre 33% l'assumeix, l'ha d'assumir l'Ajuntament,
i l'altre 33% l'ha d'assumir els espectadors, el públic.
Llavors, hem intentat dividir paritàriament els costos
per fer una mica la cultura de l'esforç.
Molt bé, que és el que està fent moltíssima gent ara, no?
Sí, sí.
El que passa és que potser ara és quan ho vèiem,
que tothom ho vol fer, però que això realment ja s'està fent.
Hi ha moltes entitats que ho estan fent des de fa temps
i que ara precisament ja estem preparats.
O sigui, una de les...
Mira, nosaltres fa 20 anys que estem en crisi.
Per tant, ja sabem nadar una mica.
No és exactament això, és broma, però sí que va per aquí.
I llavors, bueno, mira, amb els temps que correm,
doncs ens semblava que ara era el moment.
Ja ho portàvem preparat, per tant,
que això no es cou en uns mesos.
I ara ha sortit, ja ha coincidit amb aquest any.
A part d'aquesta repartició d'aquest cofinançament,
com diem, de les actuacions,
també el que oferiu, i això abarateix moltíssim el cost,
és un format més petit, més portable,
que fins i tot, clar, perquè depèn d'en quins llocs,
tota l'orquestra sinfònica no us hi cap.
No hi cap, i que el cost no es pot assumir.
Per tant, nosaltres entenem que l'orquestra sinfònica,
evidentment, és per les grans ciutats del territori,
que són les que es poden permetre,
i és on també el públic, també d'alguna manera,
es pot assolir aquesta part a través del públic
de les grans ciutats.
Evidentment, si anem a un poble de 500 habitants,
és molt difícil que vinguin els 500.
El que pretenem és tindre el format de l'orquestra sinfònica,
perquè qui el vulgui tindre,
per tant, també hi entra tots els concerts que nosaltres fem,
es poden concretar a través d'aquest projecte,
però el que hem fet és una orquestra de cambra
i un quintet de corda per poder arribar a tot arreu.
Llavors, el quintet, que és el més fàcil,
que és música de 4, 5, 6 persones,
sempre amb la figura d'un narrador.
El que volem és que amb aquests pobles petits,
que no estan tan habituats
o que no tenen l'oportunitat d'assistir als concerts,
nosaltres hi posem la figura del narrador,
que ho explica tot,
va explicant tot el que succeeix,
anècdotes, compositors, història, la vida.
La veritat és, més que música,
és un documental, música,
i la veritat és que ho hem provat,
perquè ja fa temps que ho estem fent,
i la veritat és que té molt èxit.
La formació de cambra, quanta gent l'integra?
Doncs, tan flexible, entre 12 i 20.
Val.
Llavors, els programes...
Ja s'adapta al repertori i tot plegat.
S'adapta una mica al repertori,
s'adapta tot,
per tant, els pobles que ja...
Per exemple, no sé,
posaríem un cas d'un poble
que ja fa cosetes
i vola...
Mira, escolta,
això em va bé,
m'entra dintre del pressupost
i, bueno,
intento fer l'orquestra de cambra,
doncs té la possibilitat
de tindre aquest concert
una mica més gran
que el de petit format.
però també dintre del cambra
també podem jugar una mica
a adaptar-nos al pressupost.
Poden ser 8,
poden ser 12,
poden ser 15,
adaptem.
Alguna música es quedarà fora,
alguna música es quedarà dins,
però, bueno,
podem adaptar-ho.
I ja si parlem de tota
l'orquestra sinfònica,
quanta gent,
per quanta gent,
toca o conforma la camarada 21?
La mitjana són uns 40-45 músics.
Han fet concerts amb 80 persones,
han fet concerts amb 60.
L'ideal,
i d'aquí uns anys esperem,
esperem poder tindre l'orquestra
d'uns 55-60 músics
com a orquestra habitual,
com a professionals
dintre de l'orquestra,
perquè llavors sí que podríem
assolir tots els camps
clàssics,
des del romanticisme,
cosa que ara
no sempre ho podem fer
perquè hi ha alguns repertoris
que necessiten de més orquestra,
de més volum de músics.
De més volum
o de més instruments?
Com va?
Més volum i més instruments,
perquè, aviam,
l'orquestra va paral·lel
una mica
a la història de la música,
des de Mozart
amb la seva orquestra clàssica,
que és l'orquestra clàssica,
que són els instruments de corda,
més alguns vents,
però quan entrem al romanticisme
apareixen molts més instruments de vent,
per tant,
s'ha d'ampliar també
tota la secció de cordes,
més instruments de vents,
més secció de corda,
fins que arribés
als 100 i escaig músics.
De què depèn, doncs,
que la camarada 21
encara no estigui al 100%?
No hi ha prou músics
o no hi ha prou pressupost?
No hi ha prou pressupost.
No es pot costar ja, vaja.
Home,
jo crec que si féssim les coses bé
es podrien arribar també
a poder arribar a tindre aquests músics.
Ho hem fet,
ens han contractat,
ara hem estat l'11 de setembre,
vam fer el primer concert
que es feia,
de concert de la Diada com a tal,
i érem pràcticament 60
o quasi 70 músics.
Després també ens van contractar
per fer una gala lírica al Liceu,
amb el qual també eren quasi 80 músics.
Per tant,
gent hi ha,
gent hi som,
i gràcies a que la gent hi ha
s'ha pogut fer a l'orquestra,
perquè això fa 15 anys
no es podia fer,
no hi havia prou músics,
o s'estaven cuinant aquests músics
i ara han tornat
i ara sí que es pot fer.
Però és una qüestió de pressupost.
La sinfònica, de fet,
de la camarada 21
és, com ho diríem,
el volum gros,
és el que més es veu,
és el gran pastís,
però la camarada 21 també és això,
tenim la Fundació per fer difusió
de la música,
activitat educativa.
Molta activitat educativa.
Així va començar la Fundació.
Ens estem adaptant una mica a la realitat
i tal com va canviant la realitat,
nosaltres també anem,
no anem canviant,
però anem ampliant aquells objectius
que teníem al llarg pla.
És clar,
fa 20 anys,
quan va començar la Fundació,
no hi havia orquestres,
però no hi havia orquestres
ni a les escoles de música.
Per tant,
vam començar per això,
per poder donar
sempre alguna cosa diferent
del que ja existeix.
I vam començar així,
clar,
seguim amb molta,
fem colònies d'institut
que les tenim absolutament
sempre a overbooking,
fem moltes activitats també,
masterclasses,
activitats educatives,
tenim llibres a meditat,
llibres propis de música,
tenim també tot un,
igual que hi ha el projecte Mat,
hi ha el projecte d'arribar
a la música clàssica a les escoles,
exactament igual
i tenim tota una programació
de música clàssica
per arribar a les escoles.
Això ja ho esteu fent, eh?
Això ho estem fent
i ara estem també treballant
conjuntament amb Ensenyament,
amb Generalitat Ensenyament
per també poder arribar
tot arreu amb aquestes propostes.
Per tant,
a part didàctica,
per una banda,
i per l'altra banda,
feu una cosa jo crec
que molt important
que és donar la primera
sortida professional,
per dir-ho així,
a músics que,
bueno, clar,
és que si no dius...
I com ho provo jo això
de monar a l'escenari?
Com ho faig?
Sí, bueno,
és que tots els que estan estudiant música
algun dia s'han de plantejar
estudiant música
per a què?
Suposo que és per tocar.
Llavors,
si no hi ha una orquestra,
on tocaran?
On han d'anar a Barcelona?
Bueno, és una...
Ara és tan boca
que la cultura també
és un fil econòmic
també important per a les ciutats,
doncs és això,
una orquestra vol dir feina,
vol dir professionals,
vol dir anar a tocar,
vol dir portar el teu producte
mà d'interragona
a uns altres llocs,
convidar altres orquestres,
tot això és també economia, no?
Sí, de fet,
podríem parlar de la cultura
i l'economia,
perquè vosaltres,
per exemple,
en aquesta proposta
d'ecofinançament
que esteu fent,
una part l'assumim nosaltres,
una altra part,
la Fundació,
una altra part els ajuntaments,
una altra part els espectadors,
doncs bé,
també és una filosofia de dir
que no vivim només
de les subvencions,
sinó que ens busquem la vida
i intentem trobar solucions
per tirar endavant.
Sí,
és que no hi ha una altra manera.
Dius una part,
un 33% d'aquests concerts
que portem en diferents llocs,
a tothom on vulgui,
del territori,
tots els pobles que vulguin,
l'assumeixen els espectadors,
cobrereu entrada,
entrades molt populars igualment,
no?
Sí, calculem,
podem pactar-ho
amb cada ajuntament,
nosaltres la proposta,
per exemple,
en un petit format,
nosaltres creiem
que una proposta
d'entre 5 i 10 euros
seria l'adequat.
la meva idea
és que ha de ser
el mateix,
poder anar al cine
i comprar-te
unes crispetes
que anar a un concert
i prendre-te un cafè.
Per tant,
si estem pagant 6 euros
per anar al cine,
2 euros les crispetes
més la Coca-Cola,
són els 10 euros,
doncs perquè no pugui
pagar 8 euros
per anar a veure un concert
i prendre-te un cafè.
Molt bé,
bona filosofia.
Escolta,
de moment ja hi ha poblacions
que s'han beneficiat d'això
perquè, com dius tu,
ara ho heu presentat en PAC,
li heu donat nom
a Música al Territòri
i amb aquest projecte,
però vosaltres
l'oferta aquesta
de dir anem a Petit Format
ja la teníeu.
Sí,
t'havia fet molts
i per fora,
a Catalunya,
per tota Catalunya,
ens havien contractat
alguns amb un espectacle
una mica més familiar,
però sí,
havíem anat a tot arreu.
La veritat és que
el format és ideal,
és un format per nos públics,
per tant,
estem parlant de Petit Format,
és ideal per portar
la música clàssica
i també explicar-la bé
perquè la gent,
doncs m'ha agradat
i torno,
perquè una mica
possiblement
el que ens falta
és això,
és entendre
que si nosaltres
portem bona música
i de qualitat
a l'espectador
li agradarà.
Després,
potser a la millor
no li he acabat
de convèncer,
però segur que diu
això està fet amb qualitat
i puc tornar-hi
un altre dia.
Si li portem música
que de poca qualitat
possiblement no hi torni,
però és que jo tampoc
hi aniria.
Adapteu el repertori
en aquest sentit de dir
que és per un nou públic?
Sí,
el 90%
de les coses
que toquem
les coneixen.
Ah, sí?
Segur.
Sí.
Segur.
Per tant,
és allò,
aquesta música,
aquesta música
és de Haydn?
Ah,
no ho sabia.
Sí que feu un repertori
doncs adaptat això,
un públic nou,
un primer any.
És tot.
Són els,
no sé,
si entre tots els programes
hi ha,
no sé,
un centenar
d'obres
o potser no arriben,
doncs,
bueno,
són els hits
parell
de la música clàssica.
Molt bé.
Doncs això és
música al territori.
Ara
hi ha la feina
de promocionar això,
no?
D'enviar els dossiers
als ajuntaments,
la proposta
i que els ajuntaments
pertinents
diguin
si volen
i quin format
volen contractar.
Ho enviem només
a demarcació de Tarragona
o a tot Catalunya?
No,
sóc a demarcació
de Tarragona
i molt concretament
diguéssim
els serveis territorials
de la zona
de Tarragona.
Sí que des dels serveis
territorials també,
per exemple,
Terres d'Ebre
també s'estan posant
en contacte
perquè això pugui arribar,
però com tenim
l'ajuda d'ells
que ens han pagat
una mica també
el que és la publicitat
des dels serveis territorials
ens han pagat la publicitat.
Per tant,
els ajuntaments
també els donem
els programes de mà
i els cartells.
una mica la idea
és que donem
tot el pack
també de publicitat.
L'únic que ha de fer
l'ajuntament
és fer la publicitat
perquè vingui el públic
amb un avantatge
és que si
posem el cas
que omplim una sala
i resulta que tots paguen,
a la millor
l'ajuntament
no ha de pagar res.
O sigui que aquest 33%
de l'ajuntament
sempre serà
a cobrir
amb les entrades.
Si les entrades
es van cobrint
i van pagant
la seva part
i la de l'ajuntament,
l'ajuntament
li pot arribar
a tindre un cost zero
o fins i tot
guanyar uns diners.
O sigui que
nosaltres ja hem fet
la feina,
si l'ajuntament
fa la feina
de publicitat
i el públic
respon,
possiblement
a l'ajuntament
li costi
zero.
És molt recent encara,
ho vau presentar,
què fa dos dies?
El dimarts,
sí.
La Música al Territori,
de moment,
però...
Ja hem tingut,
sí.
Sí?
Sí,
ho vam presentar
a nivell de premsa,
hem enviat,
ahir van sortir,
bueno,
vam fer tot un mailing
a través de mailing
i de correu ordinari
i ja hem tingut
les primeres preguntes
sobre el projecte
perquè els hi passem
el projecte.
Suposo que alguns
ens estan demanant
els catàlegs
i els catàlegs
s'han enviat,
per tant,
arribaran en un parell
de dies,
però ja ens estan demanant
catàlegs.
Ho veurem.
doncs aquesta és
l'esforç que fa
la Camerata 21
per dur la música
de qualitat,
la música clàssica
ben feta,
com ells saben fer,
a tots els reconèts
de la demarcació
de Tarragona.
Aquí diu pobles,
aquí diu municipis,
diu també empreses,
diu...
Entitats,
culturals,
que vulgui programar.
Està pensat
pels ajuntaments
per aquest confinançament,
però vaja,
també estem oberts.
El món de la cultura,
també l'ajuntament
és la millor
qui paga,
però qui organitza
és l'associació cultural
del poble,
vull dir que
no hi ha problemes.
Aquí va.
Música al territori,
això és la proposta
de Camerata 21.
Per cert,
vaja,
no vull tancar
l'altra vista,
Javier,
sense preguntar-te abans
què esteu fent
a nivell de
sinfònica,
de gran.
Em sona per aquí
un viatge al Japó
i un nou enregistrament.
Sí,
un nou enregistrament
ja l'han fet,
estem esperant
que surti
i el CD,
la veritat
és que,
bueno,
quan el tinguem
us el portarem
perquè soni,
perquè dic
que està molt bé,
sí,
però potser
vi l'escoltar-lo.
I després,
al Japó,
sí,
bueno,
vam tindre la,
bueno,
no mala sort,
perquè la mala sort
van tindre ells,
que el tindre
al terratrèmol
nosaltres teníem
just quatre,
tres mesos després,
teníem la nostra gira.
no,
perquè hi havia,
hi havia els músics,
no tots estaven
al 100%
i per tant
vam decidir
poder-ho aplaçar
i ara estem parlant
per a finals d'aquest any,
principis de l'any que ve
de poder anar a tornar,
bueno,
poder fer la gira.
La gira japona.
Sí,
ja l'havien feta,
els va agradar,
ens van tornar a contractar,
però bueno,
esperem que tot funcioni bé
i bueno,
hi ha altres projectes
que també anirem fent per aquí.
Ja ens agrada sentir
que no pareu.
La Camarata 21,
avui hem parlat
amb el president
de la Fundació
amb el Javier Blanc.
Moltíssimes gràcies
i felicitats
per tot el que feu,
Javier.
Gràcies a vosaltres.