I tal com us deia, volem fer balanç d'aquest primer congrés internacional d'arqueologia i món antic
que s'ha dut a terme els darrers quatre dies, va finalitzar dissabte aquí a la nostra ciutat.
És una tàrrec o bienal, de fet això vol dir que d'aquí un parell anys tornarà a vindre,
però mentre s'han de viure activitats de les que s'han anat donant cita aquells dies aquí a Tarragona Ciutat
amb uns de la llar d'experts que han parlat al voltant de l'epigrafia romana.
Ja ho hem explicat aquests dies que Tarragona és un referent en aquest camp, en el camp de l'epigrafia.
Som la ciutat del món després de la península itàlica, diguem-ne, que té més epigrafies.
La segona ciutat que ve després en té només 500, nosaltres en tenim unes 1.500
i per tant, doncs això, som un referent en aquesta matèria.
N'han parlat experts de diferents branques i ara volem fer una mica de balanç
des del punt de vista científic de com ha anat aquest congrés
i per fer-ho tenim a l'altre costat el seu telefònic el Joaquín Arruïs d'Arbuló,
el cateràtic que és el representant del comitè científic d'aquest congrés,
d'aquesta primera Bienal d'Arqueologia Montantic.
Joaquín Arruïs d'Arbuló, què tal? Molt bon dia.
Molt bé, molt bon dia. Com esteu?
Com va això?
Molt bé, treballant, que és el que toca. Un dilluns és el que hem de fer tots.
No descansem, eh?
Com ha anat el congrés des del punt de vista científic?
Quines diries que han estat les percepcions que heu tingut,
els que esteu dintre d'aquest àmbit, de l'àmbit científic i al voltant del món de l'epigrafia.
Com ha anat?
Doncs la veritat és que ha anat francament bé.
Era un projecte d'un congrés molt ambiciós.
Volíem reunir a Tarragona els millors especialistes d'aquest tema,
doncs no només de tota la península ibèrica, d'Espanya i Portugal,
Catalunya per suposat,
sinó també de França, d'Alemanya, d'Itàlia, d'Anglaterra.
I bé, a la nostra crida tothom ha respost molt bé,
sobretot perquè d'alguna forma aquest congrés era un homenatge
a un gran professor que va ser el Getsalfeldi,
un professor d'origen hongarès, format Alemanya,
que va ser l'investigador que a l'any 70 va fer el gran estudi
sobre les inscripcions romanes de Tarragona.
I com aquest home ha tingut amb la seva personalitat,
la seva trajectòria, molta influència
en els que ara són els millors especialistes del tema,
doncs ens hem reunit tots aquí per continuar treballant,
tenint per això aquesta memòria cap a ell.
Justament el dissabte es feia un homenatge,
un sentit homenatge al Foldi,
també es presentava en diversos llibres.
Com va anar l'acte de dissabte?
Perquè va ser, suposo que molt especial, no?
Sí, va ser molt entranyable.
Tenim que pensar que el professor Foldi en vida,
doncs ja havia rebut la medalladora de la ciutat de Tarragona,
tenia també la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya,
era el doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona
i per la Rovira i Virgili,
és a dir, que era un home que la seva importància acadèmica
transcendia de la seva feina per ja haver estat reconeguda.
Però quan aquesta gent se'ns va,
d'alguna forma tots estem una miqueta més orfes, no?
Es manca el referent del qual sabíem
que si teníem un problema el podíem consultar
i ell probablement daria com la solució correcta
per als problemes que sempre trobem a la ciència.
I per aquesta raó, la dedicatòria d'aquesta làpida
que l'Ajuntament de Tarragona, l'oferta a l'Alfiteatre,
doncs va ser un acte, com et dic, molt entranyable.
Llavors, a l'alcalde, totes les autoritats,
representades de l'Ajuntament i de Generalitat,
i per altra part, clar,
totes les assistències del Congrés
que estaven allí participant de l'acte.
Justament, també aquest dissabte es presentava en diferents llibres
que ha editat la Fundació Privada del Mundo Catalana,
que recordem són els impulsos d'aquest Congrés Internacional,
entre què s'hi ha la nova guia de Tàrraco, no?
Una nova guia que inclou,
perquè, a més a més, el Foli també va tindre la seva petjada, no?
Tant amb aquesta guia, com amb els altres llibres que s'han presentat.
Sí, aquesta ha sigut una iniciativa
de la Real Societat Arqueològica Tarraconense,
que presideix el Jordi Rovira,
que dintre de les seves activitats portava ja temps
treballant en fer una nova edició d'una guia arqueològica
que en aquests moments manca, mancada,
perquè l'última es va allà esgotar fa tres anys.
I bé, hem tingut tots,
hem tingut la sort de poder comptar amb això
que ara tota la societat busca,
que és el compromís de la societat civil.
Doncs bé, nosaltres que treballem en diferents institucions
hem pogut recolzar-nos en aquest sentit
a la Fundació Mutual Catalana,
que d'alguna forma ha sigut la impulsora
i en realitat quasi la que té el mèrit d'aquesta reunió
perquè van ser ells els que ens van reunir
els representants de la Universitat,
de la Real Societat Arqueològica,
de la Generalitat, del Museu Nacional Arqueològic,
del Museu d'Història de Tarragona,
i ens van fer ells la proposta
de per què no fem cada dos anys
convertim Tarragona en un gran centre
de les reunions científiques.
I clar, davant d'una invitació com aquesta,
per suposat, pot s'imaginar que tothom
van respondre entusiasmants.
Quina és el perquè és que no coneixem gaire?
La singularitat de Tarragona ciutat
o de Tàraco en el món de l'epigràfia romana?
Bé, qualsevol de nosaltres,
si donem una passejada per la part alta,
veurem que en moltes de les cases,
aquestes cases que tenen el seu origen
al segle XVI, al segle XVII,
doncs trobem epígrafs.
Quan parlem d'un epígraf,
estem parlant d'una pedra escrita,
escrita amb unes lletres capitals precioses,
en el qual veiem noms,
veiem currículums vitae,
es tracta de monuments honoraris,
és a dir, els romans tenien una idea
que nosaltres podem entendre molt fàcilment.
Entenien que per viure l'altra vida,
per viure als camps felicitis,
només feia falta dues coses.
Primer, que un hagués tingut un enterrament
siguin les normes,
i en segon lloc, una idea que li deien
memòria eterna.
Per viure l'altra vida amb felicitat,
algú te'n ha de recordar aquí, a la terra.
De forma que fa això,
els bèrrics què feien?
Se feien uns grans mausoleus,
posaven el seu nom a les portes de les ciutats,
de forma que sabien que quan la gent sortís
i entrés d'una ciutat,
veuria el seu nom allí refleixat el mausoleu.
La gent important rebia estàtues
a les places públiques,
amb la mateixa funció,
que un podria viure eternament al mausoleu,
perquè la gent la recordava.
Però clar, des del punt de vista històric,
això és una documentació importantíssima,
perquè es permet entendre qui era la gent.
Clar, els rics tenien aquestes estates a la ciutat,
però també els pobres, quan es morien,
tenien les seves petites làpides als cementiris,
i gràcies a això podem saber els noms de la població,
l'edat de l'amor,
les professions...
És a dir, tenim una gran quantitat d'informació social
que es permet entendre com era l'antiga Tarraco.
i com tu deies molt bé abans,
Tarragona ha tingut la sort
de reunir la més gran col·lecció
d'aquests documents històrics,
com són els epígrafs humans.
La que hi ha a l'amfiteatre, Joaquim,
és la més llarga d'Europa o del món?
Sí, és on tenim...
A Tarragona tenim dos recordguines divertits,
en aquest sentit,
que és, bueno, divertits i interessants.
El primer és que tenim la inscripció
llatina més antiga de tota la península ibèrica,
és a dir, tenim un grafit a la Torre de Minerva
d'inicis del segle XII abans de Cris,
i això significa,
i penso que és important que tots lo tinguem en compte,
que a Tarragona es parlava llatí,
a veure, 200 anys abans,
dos segles abans,
que parlessin llatí la gent de Milà.
I tothom que coneix els milanesos
o ha anat al nord d'Itàlia
saben que els milanesos avui en dia
són els més xics de tots els italians.
Doncs bé, nosaltres a Tarragona,
200 anys abans que ells ja parlàvem llatí.
És a dir, que podem dir amb orgull...
Bueno, en orgull tampoc,
però hem de reconèixer
que la nostra és una ciutat latina,
una ciutat mediterrània,
des dels orígens,
no tenim res envidià a qualsevol altre.
I en aquest sentit,
tots aquests documents,
tenim, com t'he dit, la més antiga,
i després tenim, altra cosa curiosa,
la més llarga.
L'emperador Llo Gaval va fer restaurar l'amfiteatre,
i perquè això queda esclar,
va fer gravar una gran inscripció dedicatòria
tot voltant el podi
que donava la volta en tota l'avena.
I aquesta té el rècord
de ser la inscripció més llarga
de tot l'imperi romà.
No és que això sigui més o més important
que una altra cosa,
però bé, és un punt curiós.
Se sap què diu o no?
Sí, sí, és el títol de l'emperador.
A més, és una inscripció molt curiosa
perquè Llo Gaval va ser un emperador
que va tindre un mandat curt,
en el segle III hi ha tot ple d'escàndols,
de forma que al final del seu mandat,
quatre anys després,
el seu nom va ser maleït.
Si dient que els romans volien
conservar la memòria,
memòria eterna,
el pitjor que li podia passar a algú
era que a la seva mort
el seu nom fos maleït,
perquè això queda esclar,
tots els títols se repicaven,
una fórmula que les diu
Damnatio Memoria,
és a dir, la maledició de la memòria,
tots els títols se repicaven.
I això va passar amb l'inscripció de Llo Gaval,
és a dir, una inscripció que estava
nova de trinca,
l'havien fet tres anys abans,
va haver-hi una cerimònia oficial
en la qual varen esborrar
els noms de l'emperador
i els seus títols.
Però només això,
és a dir, l'inscripció va continuar,
estant on posava
restituit, anfiteatre, un comporta,
és a dir, la part de l'inscripció que deia
he restaurant l'amfiteatre,
les portes, les grades, el púlpitum,
tot això, estava amb unes lletres magnífiques,
però l'altra part amb els títols
estava borrada.
El mèrit del professor Alfoldi
va ser que aquesta inscripció
la va poder restituir
a partir, ojo,
de més de 90 peces,
90 blocs de pedra,
cadascuna amb una,
amb dos o amb tres lletres,
és a dir, un puble lletantí
que ell va ser pogut ordenar,
fixar-se en aquest element,
que hi havia algunes lletres borrades,
i ser capaç de restituir
que realment això era el títol
de l'emperador de Llo Gaval,
a escollir entre els més de 50 emperadors
que tenim.
Bé, això és la feina dels especialistes.
Jo, per exemple,
hauria sigut incapaç
de fer una feina com aquesta.
Això, de fet,
es recull en un dels llibres
també que es va presentar.
Les inscripcions monumentals
de l'amfiteatre de Tarracó
també es presentava aquest dissabte.
Jo m'imagino, Joaquim,
que els experts,
que hem dit abans,
més d'un centenar
que van passar per aquest primer congrés,
ja n'haurien parlar, no?
I algun d'aquestes epigrafies,
tot i que deien dos mil anys,
probablement el missatge
és ben actual, ben contemporani.
Des de tots els punts de vista,
hem de pensar que nosaltres
fa molt poc que votem.
La democràcia espanyola
hem tingut de finals dels 70
amb el referèndum
i després dels 80
amb l'arribada de la democràcia.
Però els romans
escollien,
cada any,
hem de pensar,
que cada ciutat romana
cada any
tenia que escollir
els dos alcaldes
i els dos sedils,
és a dir,
els duoviri i els sediles,
i això es convocaven uns comitius,
unes eleccions,
es feia la propaganda,
tenim a Pompei
ja tots els estits
i píctides,
ells ja treu-se a les parets,
deien,
vota a fulanito,
recomiendo que votes a menganito,
i tot això
és una tradició
que per ells
era el més normal del món,
però que per nosaltres,
bé,
és...
ara sí que estem acostumats,
als nostres joves
ja les sembla
que és el més normal,
però als que tenim ja
una miqueta més d'edat
sabem que aquestes històries
les hem tornat a viure,
després d'un gran període
en què això no feia falta.
Per tant,
d'alguna forma,
el món clàssic
ens està,
una i altra volta,
fent-nos entendre
el que et deia abans,
que nosaltres
no som el que som
perquè sí,
som el resultat
d'una llarguíssima tradició
i, clar,
els historiadors,
la nostra feina
és intentar,
intentar només
entendre
que faríem molt malament
si oblidem tot això.
S'ha acabat el congrés,
però diguem-ne
que l'activitat continua
i d'aquí dos anys
crec que el gran protagonista
serà d'un seu gust,
no?
Sí,
l'objectiu és realment
que tinguem
la possibilitat
de cada any
tenir una activitat científica
de forma que
els anys senars
farem els congressos,
perdó,
els anys parells
farem els congressos
i els anys senars
publicarem els resultats
perquè, clar,
un congrés no té sentit
sinó que després
no hi ha una publicació
de les actes
amb la qual
tota la comunitat científica
i no només
els que han assistit
al congrés
poden llegir
i poden conèixer
els resultats.
de forma que l'any que ve
es publicaran
les actes
d'aquest primer congrés
i ja estem treballant
preparant
un nou congrés
per l'any 2014
que probablement
dedicarem a entendre
com a la història
de Catalunya
l'època d'August
que aquests anys
se'n torna al canvi d'era
va significar
el gran primer moment
de la història
de Catalunya
en el sentit
que és el moment
en què es genera
tota l'urbanització
les nostres ciutats
principals
Barquiro
és a dir
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
es creen
en aquests moments
és el moment
en què
tota la Lletània
la zona de l'actual maresme
comença a produir vi
en grans
una enorme quantitat
de producció
de vi
que després es portava
cap a la Germània
cap a Itàlia
el vi de Catalunya
és la primera
gran activitat econòmica
que reconeguem
en el nostre territori
i bé
hem agafat
el 2014
que és el adversari
de la mort d'August
perquè serveixi
d'alguna forma
de reflexió
per examinar
tot aquest moment
tan interessant
de la història
del nostre país
M'imagino
que també
en el punt de mira
del 2014
d'aquí dos anys
el temple d'August
o possible existència
del temple d'August
sota el sot de la catedral
serà suposo
que un dels temes
elevat
m'imagino
Per suposat
no, no
la segura existència
del temple d'August
sota la catedral
l'únic problema
en arqueologia
és que
a veure
no sempre
una segura existència
vol dir
restes monumentals
conservats in situ
en aquest moment
podem imaginar
el procés
qual va ser
hi havia un temple
sencer
construït en marbre blanc
però
en el moment
en què hi ha
l'Antiquitat Tardana
aquest temple
va començar a ser
desmuntat
i finalment
quan al segle XII
es comença a fer
la nova catedral
clar
aquest temple
s'obrada
què van fer
van agafar
tots els blocs
de marbre
bona part d'ells
es van anar
als foros de calç
per aprofitar
el marbre
per fer calç
i els altres
milers de fragments
van quedar dispersos
és a dir
que nosaltres avui
coneixem
com era el temple
perquè tenim
fragmentos de columnes
de bases
d'arquitraus
de frixos
és a dir
tots els serveis
del puzzle
de l'edifici
els tenim
els podem reconèixer
i després
les intervencions
arqueològiques
que van fer
els companys
Macías
Menchoni
i Mateixei
fa dos anys
i fa tres anys
a la catedral
van trobar
diguem
el gran massís
de cimentació
però clar
només van trobar això
ja sabíem realment
que no trobaríem
restos in situ
del temple
perquè precisament
per això
estava la catedral
a sobre
però de totes formes
contestant
a la teva observació
tinguem en compte
que sí que
sabem realment
que el temple
d'August
estava sota
l'actual catedral
doncs
em parlarà d'aquí
el 2014
en el segon
ja congrés
internacional
doncs
al voltant
de l'arqueològia
molt antic
aquest any
ha pivotat
al voltant
de la figura
de Geta Foldy
aquest
apígrafo
important
que va desapareixer
fa un any
però que va ser
fonamental
per dexifrar
bona part
d'aquest llegat
a nivell
de Tarragona
avui n'hem volgut parlar
hem volgut fer balanç
amb Joaquín
Ruiz Arbulo
i com a director
del comitè científic
però també
com a catedral
d'arqueològia
de la Rovira i Brigili
Joaquín Ruiz Arbulo
moltes gràcies per explicar-nos-ho
i estarem pendents
de la publicació
de les ponències
a veure com
en fi
una mica
també allò que ara explicàvem
de poder-ho veure sobre paper
ben aviat
exactament
aquest és el nostre objectiu
moltíssimes gràcies a vosaltres
Fins ara una abraçada
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres