Fins demà!
Bon dia!
Abans que res, m'agradaria que ens presentés l'Institut Ramon Montaner. Quins són els seus objectius?
Sí, mira, l'Institut Ramon Montaner té la seu social a Mora de la Nova, a la Ribera d'Ebre,
i els seus objectius és el suport als centres i instituts d'estudis de recerca local i comarcal dels territoris de Parla Catalana.
És una fundació que té com a finalitat donar a conèixer l'activitat que fan les entitats de recerca local i comarcal.
I estan situats a Mora de la Ribera?
Mora de la Nova.
O Mora de la Nova.
Com és que estan situats en aquesta població de la Ribera d'Ebre?
Doncs perquè quan es va pensar en l'Institut es pensava, com deia abans, en una entitat de suport al conjunt dels territoris de Parla Catalana
i es va pensar en les Terres de l'Ebre i concretament en Mora de la Nova com un punt de cruïlla dels territoris de Parla Catalana.
Llavors, per aquest motiu es faria aquesta població per posar la seu.
L'Institut organitza cada any aquestes jornades recercat que, si no vaig equivocar, sempre es fan a la ciutat que és capital de la cultura catalana.
Sí, correcte. Nosaltres vam començar a organitzar el recercat l'any 2005 a Esparreguera i hem anat continuant cada any amb la itinerància de la capital de la cultura catalana.
És una activitat que aporta aquesta cultura feta des del territori al que és el programa de la capital de la cultura catalana.
La jornada d'aquest cap de setmana, què ens proposa? És a dir, què podrem veure i escoltar aquí a Tarragona?
Doncs jo crec que hi ha espais per a tothom, que tothom pot trobar alguna informació o algun espai que pugui ser del seu interès
perquè tenim, per una banda, les exposicions que estaran obertes els dos dies amb l'horari de la FIA,
que és dissabte, tot el dia i diumenge al matí.
Hi ha diferents exposicions, una que parla concretament dels centres d'estudis,
una altra que es diu Aigua i que fa un recorregut pels pobles de la Ribera d'Ebre.
Després una exposició que es diu El món agrari i les terres de parla catalana,
que està itinerant amb dues còpies per tots els territoris de parla catalana també
i que és sobre fotografies vinculades al món agrari.
Després una altra que és sobre la guerra dels franceses a les terres de l'Ebre
i també amb algunes litografies vinculades al setge de Tarragona.
També tenim una altra exposició fotogràfica,
vull dir que tothom pot trobar alguna exposició que té el seu interès,
ja que tenim diferents temàtiques històriques, més etnològiques,
també més centrades en el que és la fotografia, el món agrari,
per tant tothom trobarà el seu espai.
També tenim presentacions, presentacions que es divideixen...
Hi ha presentacions en format tau de rodona,
també hi ha petits diàlegs i tertúlies,
una tractarà sobre el tema dels usos del passat,
per veure una mica com s'utilitza el passat des de l'avançant política,
una altra sobre l'associacionisme i com gestiona i defensa el territori.
També hi haurà la presentació d'un projecte molt interessant,
que és l'Arxiu de la Memòria Personal,
on tothom està convidat a participar.
I després a la tarda tenim la presentació,
una taula de presentació que es diu Experiències en torn al món agrari,
on hi haurà la presentació del llibre Crònica Rurals del Museu de la Vida Rural
i el catàleg de l'exposició del món agrari i l'estat de Parla Catalana,
i on comptarem amb la presència del Joan Rander, del Lluís Foix
i del Jordi Llavina com a moderador.
I totes aquestes activitats es faran al Palau de Congressos?
Sí, en el Palau de Congressos.
A part també hi haurà una mostra de tota aquesta recerca
feta des dels centres d'estudis,
amb un espai de fila,
on també la gent podrà veure publicacions, audiovisuals,
podrà mirar fulletons d'activitats que es fan al territori,
vull dir que hi haurà un ampli ventall d'activitats
que la gent podrà gaudir.
També he dit que el diumenge al matí hem pensat en els més petits,
hi ha moltes entitats de recerca local
que dins de la seva part de recerca
pensen també en difondre aquesta recerca per als més petits,
i el diumenge al matí d'11 a 13.30 hi haurà uns tallers infantils,
un es diu la roba dels nostres llaios
i l'altre es diu joguines amb materials reciclats.
Per tant, també tots aquells nens que ens volguin venir a acompanyar,
doncs el diumenge al matí estarem aquí amb aquests tallers.
Aleshores, totes aquestes activitats que ens ha comentat
i que són moltíssimes,
són per a tots els públics, obertes a tothom, de manera gratuïta?
Sí, sí, sí, és totalment obert, és gratuït,
és una activitat que nosaltres la pensem com a trobada
per una banda dels centres d'estudis
del conjunt dels territoris de Parla Catalana,
en guany estem en totes les 125 entitats
que hi han participat i seran aquí presents aquests dies,
però també ho pensem com una activitat
molt de cara a la població que ens acull.
Nosaltres el que volem és que la gent de Tarragona
vingui, ens conegui, vegi què s'està fent
arreu dels territoris, conegui més bé
i que estan fent les seves pròpies entitats
d'aquí de Tarragona,
la Reial Societat Arqueològica,
o el Cercle d'Estudis Històrics Guillem Oliver,
és una activitat totalment oberta
i que esperem que la gent de Tarragona
endeudeixi molt.
Recuperant el que ets deia fa un moment
sobre les exposicions que podrem veure,
cada exposició l'ha realitzat una entitat
d'un punt diferent del país?
Sí, nosaltres intentem sempre portar una mostra
de treballs fets per centres d'estudis
de diferents territoris.
Per exemple, aquesta d'aigua,
és de l'Associació Cultural Lollaut d'Escó,
amb el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.
Després, ara, el món agrair les Terres de Parla Catalana
és una exposició coral,
perquè hi han participat molts centres d'estudis
i entitats culturals.
De fet, la procedència de les fotografies
és de 180 fons.
Jo crec que...
De fet, tenim moltes peticions d'itinerància
d'aquesta exposició,
està sent molt exitosa
i, per tant, jo diria que la gent de Tarragona
aprofiti aquesta oportunitat
aquests dos dies que estarà aquí a Tarragona.
Després, hi ha una que es diu
la Dona Referent Social i Cultural Alpidineu,
que aquest és el Centre d'Estudis Ribagursans.
Ja veieu que hi ha un mental molt ampli
d'entitats participants
de diferents territoris
i, per tant, també de temàtiques
i de treballar sobre llocs diferents, no?
També hi haurà espai i temps
en aquestes jornades, Mari Carme,
per, en fi, el debat més entre els professionals,
entre la gent de les entitats,
entre la gent que treballa precisament
en la recerca local?
A veure, nosaltres, com deia abans,
el recercat es pensa com un punt de trobada
i també com un espai de reconeixement,
perquè després, si vols, també podem parlar
dels premis de reconeixement,
però sempre pensem això,
el recercat com un punt de trobada de les entitats,
és el dia en què els centres parlen,
intercanviem projectes,
hi ha una mica aquest espai de coneixença, no?,
entre les entitats,
però també, com deia abans,
és un moment en què,
quan pensem la programació,
la pensem per la gent que ve dels centres d'estudis,
però també i, sobretot, per la gent de la ciutat.
Volem que hi hagi aquesta interrelació,
ens interessa molt, no?,
per això les taules rodones que s'han pensat
i tota la programació,
doncs està molt treballada perquè tothom en pugui gaudir,
que no sigui una cosa molt especialitzada.
Recordem els horaris també,
sobretot pel públic en general,
la presència de la fira,
de les exposicions que comentàvem,
tot això, dissabte i diumenge?
Sí, les exposicions, la fira,
una mostra d'audiovisuals que hi haurà,
tot això es podrà visitar al Palau Firalí de Congressos
el dissabte de 10 a 2.30 i de 5 a 9,
i el diumenge serà de matí de 10 a 2.45 a 3.
Sí, sí, endavant, endavant.
No, no, deia que destaca també l'acte central d'aquesta activitat,
que també és totalment obert,
que són els Premis Recercats.
Nosaltres cada any es fa un premi
amb una persona vinculada al món de la recerca local
i amb una entitat,
i en guany, doncs,
els guardonats amb el premi han estat
al Centre d'Estudis d'Altafulla,
per tant, un centre d'estudis molt proper a la ciutat de Tarragona,
i després un estudiós de la zona de l'Anoia,
que és el senyor Josep Ribery-Gavarró
i que té una llarga trajectòria
vinculada a les entitats de recerca local
i al món de la recerca local.
Quin és l'objectiu d'aquests premis?
Per què guardoneu aquesta persona o aquesta entitat?
Són premis de reconeixement,
premis de reconeixement amb una trajectòria,
amb una dedicació.
Penseu que la feina feta dintre del món dels centres d'estudis
gairebé la totalitat o el 80%
és feta amb voluntariat, no?
És gent que dedica moltes hores
perquè estima el seu territori,
perquè estima el que fa,
i, per tant, són hores que hi dedica voluntàriament.
I també tota la gent que forma part d'aquestes entitats, no?
I quan es pensa en el recercat,
vam pensar que era l'oportunitat
d'en aquest premi poder reconèixer
aquesta tasca feta tant per les entitats
com per les persones, no?
Sí, perquè estem parlant d'un món de persones,
d'entitats, de projectes, de publicacions,
com també ho comentaves abans,
potser encara poc conegut pel gran públic.
Sí, a veure, per una banda,
cada centre d'estudis en el seu propi territori
sí que té una visibilitat
i la seva feina és molt important
pel que és el conjunt de l'activitat cultural
de la seva població, de la seva comarca,
però com a col·lectiu potser no es coneix molt, no?
I tampoc que la suma, clar,
tota aquesta suma de petites aportacions
que nosaltres tenim quantificades
aproximadament amb unes 400 associacions culturals
al conjunt dels territoris de Parla Catalana,
doncs això fa un volum molt important
d'això, de publicacions,
d'actes que es fan cada setmana,
d'itineraris,
de rutes culturals...
És a dir que, en realitat,
el conjunt de l'activitat dels centres d'estudis
i la repercussió que té
sobre el conjunt de la cultura
és molt important.
Deies 400 associacions.
Sí, nosaltres treballem...
Teniu més o menys comptabilitzades.
Sí, nosaltres que tinguem contacte,
que hi anem treballant regularment,
que són, sí, unes 400 entitats
repartides pel conjunt dels territoris de Parla Catalana.
Sí, clar, aquí el problema moltes vegades
és el que deies,
que segurament tenen un fort arrelament
en el seu territori més proper
i les jornades com les d'aquest cap de setmana
pretenen donar-li aquesta projecció més nacional, no?
Sí, no, i a més a més perquè
a vegades coses que s'estan fent en un territori,
si s'exposa, no s'explica en un altre lloc,
doncs pot ser una oportunitat, no?,
per aquell lloc o la possibilitat
de crear una col·laboració
que donarà a passar en una cosa més gran, no?
I això és una mica el que potenciem
des de l'Institut Raúl Montaner.
Nosaltres el que volem és donar visibilitat
a tota aquesta feina,
tota aquesta feina que com deies encara és poc coneguda
i a més a més, doncs, donar a conèixer tot el que s'està fent, no?
L'acte, per cert, dels premis, quant serà?
Sí, és el dissabte a les 13.30,
aquí al Mateus Palau Firalí de Congressos
i comptarem amb la presència del conseller de Cultura.
La presència del conseller també és una mostra de suport
a la feina que feu des de l'Institut?
Sí, sí, nosaltres estem molt contents,
ja la veritat és que sempre ens hem sentit molt recolzats pel departament.
A més a més, de fet, la fundació com a tal,
en el patronat té a la Generalitat de Catalunya
i a la coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana,
per tant, una part, diguéssim, de l'Institut ja és Generalitat,
però sí que és veritat que des del conseller Mascarell
sempre ha reconegut aquesta feina feta des dels centres
perquè és una persona que coneix bé la recerca local
i, per tant, sap d'aquesta feina, no?,
què es fa i de la quantitat de gent que mou
i de la quantitat d'hores que s'hi dediquen.
A la Fundació Parceri participa moltes institucions,
moltes persones, molts col·lectius?
En el que és les jornades, sí que és veritat
que hi ha hagut moltíssima col·laboració que volem agrair.
tenim, per descomptat, el suport de l'Ajuntament
que ens ha ajudat en el que és l'organització,
també la Fundació Privada Mutua Catalana
que ens ha ajudat també en l'organització de les activitats
i després les entitats de recerca local i comarcal
del que seria l'àmbit Camp de Tarragona
que, gràcies a elles, hem nodrit i contingut tota l'activitat
perquè nosaltres sempre intentem que el programa
es faci a partir d'una comissió de les entitats del territori
que siguin elles les que plantegin una mica
quins poden ser els interessos de la gent
que pugui venir a veure l'activitat.
Per tant, agrair-los a tots aquesta implicació.
Aquí tenim les jornades recercades.
Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge,
al recinte del Palau Firal i de Congressos
amb un munt de propostes, exposicions,
presentacions, taules rodones, talles infantils,
els premis recercats, en fi, tot això aquest dissabte
durant tot el dia i diumenge en horari de matí.
Maricarma Jiménez, directora de l'Institut Ramon Muntaner,
moltes gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé, que sigui tot un èxit.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
L'Institut Ramon Muntaner és l'entitat que organitza
aquestes jornades i, com dèiem, en el marc dels premis,
una de les entitats que rebrà aquests guardons
és el Centre d'Estudis Altafulla.
Saludem el seu vicepresident, el senyor Narcís Carulla.
Senyor Carulla, molt bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
Què suposa per a vostès, pel Centre d'Estudis Altafulla,
rebre aquest reconeixement de les jornades recercats?
Home, és un reconeixement a 36 anys de labor de molta gent
que potser en plan formigueta ha anat fent coses pel poble
per no perdre la memòria històrica de moltes coses
i també un insuflament d'ànims,
perquè tampoc les circumstàncies ni són les millors,
però vull dir, és un reconeixement i un insuflament d'ànims.
Com neix el Centre d'Estudis Altafulla?
El Centre d'Estudis va neix una mica com un grup de joves
que feien coses al voltant de la parròquia
per recuperar uns espais, la cripta i diguem una mica
com de treballs arqueològics o de reconstrucció del patrimoni, no?
I arran d'això, doncs, ja es va constituir en l'any 77
com una entitat, com un centre d'estudis, eh?
Com tants centres d'estudis que hi ha a Catalunya
que pleguen elements de la societat civil
per no perdre la consciència social i catalana i catalanista, eh?
Una mica.
Van ser pocs, m'imagino, un petit grup, no?
Sí, jo no hi era, perquè jo soc fill de Barcelona,
però eren, diguem, altafullencs
que a darrere la mort a la pedra,
també Altafulla és un poble molt lligat
a les seves pedres i als seus monuments,
doncs van voler recuperar tots aquests valors passats
i no perdre'ls, no?
Davant del turisme i del boom turístic
que aquí encara es va controlar
i apagar correctament, no?
El seu perfil personal
el podríem extendre a altres persones
que formen part del centre d'estudis d'Altafulla,
és a dir, persones que han nascut fora d'Altafulla
però que ara hi viuen
i que estan molt vinculades al poble?
Doncs jo penso que sí, vull dir,
aquests pobles fa 30 anys
eren 1.500 persones,
ara s'han triplicat
i els centres d'estudis
són una via d'integració social i popular
i, com jo, doncs hi ha molta gent
que s'ha integrat, no?
El nucli dur, de vegades, dels centres
solen ser autòctons,
o orígens,
però vull dir, hi ha molta gent
i molta gent qualificada
que s'integra
com s'integren
en les tantes entitats
que hi ha en els pobles
a la societat civil, no?
I en aquests arrestems,
què estan fent des del centre?
Bé, el centre té una línia,
anem a dir, editorial,
cada any fa una revista
on s'apleguen els articles
de caire historicista o geogràfic o cultural,
i hi ha monografies d'història
i també de personatges o de geografia.
Això seria en l'àmbit estrictament cultural.
I després també hi ha en l'àmbit,
anem a dir, més lúdic,
doncs es fan activitats excursionistes,
bé, siguin a nivell proper,
bé, siguin a nivell més llunyà, no?
S'acaba de fer una excursió ara a Castella,
i aquest...
Hem contribuït també
a la marxa del...
a la tercera marxa
de baixada pel Gaià
en defensa del territori,
i aquest diumenge
també farem una passejada
per al patrimoni hidràulic del Gaià.
O sigui que són coses de caire
de reconeixement del territori
amb una vessant mitjanament cultural
i de...
Voler, com tot és l'excursionisme
caire una mica científic
o naturalístic,
voler conèixer la nostra Catalunya,
que jo sempre dic que és la nostra...
Altafulla la nostra Catalunya,
estimant Altafulla, estimem Catalunya, no?
Se senten més forts que mai
per dir-ho d'alguna manera?
Jo, se senten ben vius,
molt actius,
malgrat les circumstàncies
que moltes vegades
ara ens poden envoltar de crisi?
Home, ben vius.
Com tota la societat
estan en un moment una mica de...
Estem entre esglaiats
i parats, no?
De veure tot el...
el núvol negre polític
que tenim al damunt,
el núvol negre econòmic,
però pensem que la cultura
afortunadament,
amb pocs diners,
de vegades es poden fer moltes coses,
no?
Amb pocs diners,
podem sortir a conèixer el territori,
conèixer els nostres arbres,
llegir llibres d'històries,
o sigui que,
malgrat els núvols,
hem de tenir sempre
l'esperança de veure
que hi ha un després
esperançador, eh?
Vull dir, si no,
a Catalunya ens posaríem
a plorar contínuament, eh?
I hem de tenir una mica
l'esperit animós,
eh?
Si no, ploraríem.
Qualsevol persona
que vulgui tenir més informació
del centre,
hi ha algun punt de trobada,
una pàgina web
on puguin consultar
tota la seva feina,
tot el que fan?
Sí, sí.
Si entren al centre d'estudis,
arrobatinet.org
allà veuran les coses que fem
i hi ha una pàgina web,
també hi ha un Facebook,
les xarxes socials
i normalment ens trobem
al centre social,
el centre d'estudis
està davant de la biblioteca municipal,
nosaltres també gaudim
d'un local municipal
on s'apleguen
unes llargues
i brillants
col·leccions
bibliogràfiques
dels altres centres d'estudis,
perquè tot el que es publica
s'intercanvia
amb els altres centres d'estudis
i normalment
hi som dimarts i dimecres
o dimarts
o dimecres
de sis a vuit, eh?
I allà, doncs,
poden consultar,
poden participar
en totes les activitats
que es venen realitzant.
Perfecte.
Doncs senyor Narcís Carulla,
vicepresident del centre d'estudis d'Altafulla,
la nostra felicitació
per aquest reconeixement
que rebran demà
de recercat
i que vagi molt bé
la feina
que sempre n'hi ha
precisament
per mantenir
viva
el coneixement
de la història,
dels costums,
en aquest cas,
de tot el que envolta
la vila d'Altafulla.
Moltes gràcies
i molta sort.
A vostè.
Gràcies, bon dia.