El matí de Tarragona Ràdio.
Quarta hora del programa en aquest matí de dilluns.
Temps per repassar ara durant els propers minuts l'actualitat política
amb el diputat de Convergència i Unió per Tarragona al Congrés de Madrid,
el senyor Jordi Janer.
Senyor Janer, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Si hi ha un tema d'actualitat relacionat amb la política,
amb l'economia i amb les infraestructures
aquestes últimes setmanes aquí a Tarragona
i en el conjunt de la demarcació és això que anomenem el tercer fil ferroviari.
Està provocant un ampli debat amb posicions molt consensuades
al voltant del port de Tarragona i de la majoria de forces polítiques,
però també és veritat que amb una posició discrepant,
contrària del partit que ara governa Espanya, del Partit Popular,
i que ha especificat en els darrers dies el seu diputat per Tarragona,
Alejandro Fernández.
Vostè també com a diputat a Madrid, Convergència i Unió avala el tercer fil.
Creu que s'ha d'apostar clarament pel tercer fil
i no esperar, malgrat les declaracions ja fa uns dies de la ministra de Foment
sobre un estudi informatiu de la línia Reus Roda,
no esperar més anys i apostar clarament pel tercer fil?
L'aposta pel tercer fil ha de ser rotunda des d'aquest territori.
Si volem realment que el port i que les nostres indústries
estiguin connectades amb ample europeu.
Si volem realment que el que ja s'està dient,
que gent que ara està a Cartagena vingui a Tarragona,
si volem que empreses d'aquí ampliïn perquè realment estaran connectades
via ample europeu, com ho està per cert al port de Barcelona a través d'un tercer fil.
Si nosaltres volem això per la nostra ciutat, pel nostre territori,
hem d'apostar pel tercer fil perquè això és tangible.
Això està a l'abast.
Això ho podem veure amb aquests dos, tres anys fet.
L'altra opció és de futur i també la veurem algun dia.
Que se'ns digui, oh, és que farem l'estudi informatiu.
Això són bones paraules, clar que faran l'estudi informatiu,
si hauria d'estar fet.
El que compta és quan licitaran l'obra i per quin període,
i amb quins diners, i amb quin calendari la tindrem feta.
Això és el que compta, perquè jo m'he entretingut,
perquè m'agraden les infraestructures,
amb una altra obra que coneixem molt, l'A27.
Quan van iniciar l'expedient?
L'any 97.
Quan van fer l'estudi informatiu del primer tram,
el Tarragona o el Morell.
Anem a buscar el més proper a nosaltres ara,
Tarragona o el Morell.
L'estudi informatiu és del 2003.
El projecte constructiu del 2004 al 2006.
Es va licitar el 2007.
Tenia que estar inaugurada la passada legislatura.
Encara no ho està.
Per tant, que se'ns digui que faran un estudi informatiu,
clar que l'han de fer, la línia Reus Roda.
Si forma part del Corredor Mediterrani.
I clar que hauran de fer un projecte constructiu,
si forma part del Corredor Mediterrani.
Però les paraules de la ministra
que l'estudi estarà en vuit mesos no se'ls creu.
Encara ho estigui, senyor Lóf.
Si no es tracta de quan estarà l'estudi,
el que es tracta és quan estarem connectats
amb ampla de via europeu.
I jo crec que tot aquest debat obert
no podem jugar amb sentiments de les persones,
perquè, evidentment, tots volem que la façana marítima
algun dia no tinguem les vies davant.
Jo el primer.
Això tots ho volem.
Hem de saber que el tercer fil,
les úniques vies realment provisionals,
són els sis quilòmetres de la pròpia façana marítima
de la ciutat de Tarragona.
Aquests sí que si es posen com a tercer fil,
algun dia els ho hem d'aixecar.
Aquests sis quilòmetres.
La resta no, perquè el tram que va de Castellbisbal
a Sant Vicenç,
que és la majoria de tram d'aquest tercer fil,
aquest queda, perquè forma part també
del propi corredor de mercaderies del Mediterrani.
Aquest queda.
I el tram que va de Sant Vicenç
fins a Tarragona ciutat,
jo em pregunto,
és que Torra d'Embarra no li interessa tenir ampla europeu
o futur, inclús pop futur,
no de mercaderies, de passatgers,
que no anem cap aquí,
és que a Altafulla no li interessa tenir ampla europeu
en el seu municipi,
clar que li interessa.
I aquí no hi ha una façana marítima
de Torra d'Embarra o d'Altafulla.
La façana marítima la tenim a la ciutat de Tarragona
i aquests sis quilòmetres,
els que siguin,
sí que seran provisionals,
però el que no podem és,
per preservar aquests sis quilòmetres
d'un futur,
dir ara que no es faci aquesta infraestructura
que ens la demana
tota la competitivitat del territori,
perquè tenim atur i necessitem
que hi hagi més activitat
en el conjunt de la zona
i això ens l'adona.
Però quina estratègia,
aleshores,
hauríem de seguir les forces polítiques?
Units pel tercer fil.
Units pel tercer fil.
Però la unitat és impossible, no?
Comprometre...
Jo espero que no.
Jo espero que no.
El Partit Popular...
Estic convençut que el Ministeri de Foment,
però convençut,
no podrà comprometre un calendari tangible
per executar la línia Reus-Roda.
Si el compromet,
evidentment jo l'hi compro.
I ens està obviat, sí,
però és que no serà...
Que ens diguin que fan l'estudi,
que fan...
Els que ens dediquem a infraestructures des de fa any,
sabem què volen dir cada una de les paraules.
Jo les valoro amb el que són,
doncs un compromís que algun dia es farà la línia Reus-Roda,
que per tant han de fer l'estudi,
han de fer el projecte,
o el que compta.
És com aquell que es vol fer una casa.
La té feta perquè ha encarregat els planells?
O la té feta quan comença a fer els fonaments?
A mi el que m'interessa és quan comences a fer els fonaments.
No quan has encarregat uns planells de la casa.
Perquè pots encarregar els planells,
però després no construïs res.
I per tant ens quedarem...
Que no ens quedem l'uno per l'altre
i la casa per barrer.
Aleshores, vostè és partidari d'anar junts a Madrid...
De ser fil d'unitat.
Port, ajuntament, partits polítics,
entitats econòmiques...
I també el Ministeri de Foment.
I jo crec que la ministra de Foment
té prou sensibilitat pel tema dels ports
com per complir allò que el Partit Popular
va votar a la passada legislatura a Madrid.
Vam aprovar per unanimitat,
a través d'una esmena que va introduir Convergència i Unió,
es va aprovar una proposta per unanimitat
en què tindríem la connexió urgentíssima
del port amb Ample Europeu fins a Castellbisbal.
I això és tercer fil.
Això és tercer fil.
L'altre és una possible connexió de futur,
però no serà amb urgència.
No la tindrem, aquesta legislatura.
I un cop passa a la legislatura,
els compromisos s'esvaeixen.
I per tant, jo reclamo,
sentit comú i reclamo que evidentment
no hem d'abandonar el projecte
d'alliberar les vies de la façana marítima,
que compartim tots,
però hem de posar els calendaris sobre la taula,
ser realistes i treballar,
ser útils pel territori.
I crec que la millor manera de ser útils pel territori
és fer pinya amb la Generalitat,
amb el port,
i fer pinya junts tots
perquè el tercer fil sigui una realitat quan abans.
El propi Ajuntament de Tarragona així s'ho ha votat també.
Sí, davant de les seves paraules,
que més comparteixen la majoria de forces polítiques,
clar, jo insisteixo,
la postura del Partit Popular fins ara
sembla inembovible
i, per tant,
la unitat que vostè reclama
es veu impossible.
Vostè n'ha parlat amb el diputat Alejandro Fernández.
Hi ha la possibilitat realment
que aquí tots els diputats per la demarcació
puguin fer un front comú
amb les institucions,
amb el port, amb el govern,
amb l'Ajuntament de Tarragona?
Jo el que he fet,
perquè, clar,
jo he demanat la compareixença
del Ministeri de Foment
davant la Comissió de Foment
per parlar només d'aquest tema.
Per fer,
per entendre'ns,
una pregunta oral a la Comissió,
que són preguntes molt llargues,
d'acord amb el reglament del Congrés,
que permeti
aclarir realment
els calendaris d'execució d'obres.
I a partir d'aquí n'hem de parlar
totes les forces polítiques.
A partir de saber exactament,
hem de veure
que el govern acaba d'arribar
i està aterrant
el govern de l'Estat.
I, per tant,
jo admeto
que en aquest moment
hi pugui haver
una certa desorientació,
perquè acabes d'arribar,
et parlen d'unes obres,
sí, farem l'estudi i tal.
Sí,
però anem a veure
quan la faràs, l'obra.
Anem-li a dir
a una empresa com la BASF
quan tindrà el tercer fil
a disposició
que el necessita.
L'anem a dir
perquè el necessita.
I ens interessa
en el territori
que el necessiti, sí.
bé, són més inversions
de futur, ampliacions,
que no...
La temptació a vegades
de buscar territoris
més competitius
sempre ho pot tenir
un projecte empresarial.
I a la teva
ens interessa moltíssim
tenir aquest tercer fil.
I repeteixo,
bona part de l'obra
ja queda pel futur.
I seria provisional,
efectivament,
la part de la façana marítima
perquè ningú pot renunciar
a que algun dia,
quan hi hagi diners,
quan es pugui fer,
la llibrem.
En qualsevol cas,
ara ja deia,
quan tinguem diners.
La situació de crisi
és la que és
i de retallades pressupostàries.
Tenim el corredor
del Mediterrani
a llarg termini,
la proposta del tercer fil
més a curt termini
i després, bàsicament,
tindríem una altra infraestructura
a la demarcació
que vostè ja ha citat
fa uns moments
que es va aturar
l'anterior legislatura
que és aquesta A27.
Aquí, en fi,
quina ha de ser
la prioritat,
creu vostè,
intentar com a mínim
posar en marxa
el primer tram
que encara no s'ha posat
del Morell,
avançar en el camí
cap avall,
sóc cap a Montblanc?
Jo crec que nosaltres
ens hauríem de posar
com a objectiu
que l'A27
connecti Tarragona
fins a Montblanc.
A Montblanc
ja hi ha l'AP7
i a partir d'aquí
fer el tram Montblanc-Lleida
serà més complicat,
però fer tot allò
que ja s'ha començat.
Però quan?
Aquest objectiu
fins a Montblanc?
Nosaltres hauríem de marcar
aquesta legislatura,
que aquesta legislatura
poguéssim acabar-la
amb aquesta obra
connectar,
perquè ja s'hi ha treballat,
ja s'han fet les expropiacions,
que passarà encara
estan pendents de pagar.
Però ja,
quan una cosa la tens començada,
no és el mateix
que quan l'has de començar.
Som conscients
que nosaltres
hem de fer calendaris realistes
aquesta legislatura,
perquè l'austeritat
obliga.
Però és una bona inversió
tenir
al port de Tarragona
tot un turista
que ve de l'Aragó
i baixa a Tarragona
i ho té molt malament
si no l'hi acabem.
Però almenys
des de Montblanc
aquesta connexió.
I per tant,
crec que és de sentit comú
i aquesta l'hem de fer.
A igual que l'hem de fer
la variant de l'Aldea
que ja està començada,
les variants començades.
No haurem de fer
grans obres
que no podrem.
Però allò que puguem fer
perquè ja està començat
i perquè és útil
i perquè ja s'hi han invertit
uns diners,
no hi ha res pitjor
que deixar
en obra morta
allò que ja t'hi has gastat
diners públics.
Perquè llavors sí
que has fet
una pèssima gestió.
Prioritzem doncs això segurament
l'A27
i aleshores sí que cal
deixar per molt més endavant
doncs el tram,
els trams de l'A340
que encara són 340
i que no s'han desoblat
en l'A7
a partir de la Mora Altafulla
cap al Baix Penedès
i a partir de l'Hospitalet
de l'Infant cap al sud.
Això sí que
han de ser projectes
molt més a llarg termini.
Segurament seran
a més llarg termini,
hem de ser realistes
però hem de ser conscients també
que l'A340
és la via més congestionada
de l'Estat.
Hi ha molts accidents,
hi ha molt de trànsit,
hi ha molt de col·lapse
i per tant també
haurem de trobar
alguna solució
via aprofitar també
la infraestructura
de l'autopista
i veure com podem connectar
el fi de l'A7
amb la pròpia autopista
de peatge
i veure si es fan bonificacions
pels usuaris habituals.
S'ha de buscar una solució.
O sigui, també podem dir
que perquè no hi ha diners
ens oblidem del tema
que és important
a partir d'Altafulla
cap al nord.
També ho és
a partir del sud
diferent.
Allà segurament
via l'aprofitament
de l'autopista
que no va tan col·lapsada
podríem trobar
alguna solució
a mig termini
perquè a llarg termini
evidentment
és a concloure
l'autovia
que ja l'hauríem de tenir
acabada
però on que no es va fer
amb els anys
d'abonança
doncs després
ara doncs
ens toca administrar
aquesta situació.
al marge
de les qüestions
d'infraestructures
ara fa dos mesos
de l'arribada
del nou govern
del partit popular
del nou govern
de Mariano Rajoy
portem per tant
escasament
un parell de mesos
de legislatura
encara hi ha hagut
pocs debats
poca vida legislativa
en el sentit
de grans compareixences
però déu-n'hi-do
perquè l'acció
del govern
l'acció executiva
presentant reforma laboral
reforma del sistema
financer
i altres mesures
econòmiques
són de calat.
Reforma laboral
de Convergència i Unió
ja li ha dit
per activa i per passiva
que li sembla
prou bé
tot i que
caldria millorar
alguns detalls
en la tramitació
parlamentària.
Vostè creu que
serà positiva
la reforma laboral?
Nosaltres creiem
que fa falta
perquè les dades
són objectives
tenim més de 5 milions
d'aturats
malauradament
d'aquestes xifres
que són les més altes
d'Europa
des d'Europa
se'ns exigeix
un mercat laboral
diferent
no tan rígid
perquè s'incentivi
la contractació
estable.
això és el que
se'ns diu
des d'Europa
i això és el que
s'intenta
a través d'aquesta
reforma laboral
que hem de veure
com a través
del tramit
parlamentari
via la seva
tramitació
com a projecte
de llei
podem aconseguir
millorar-la.
Però
què feia falta
és evident.
Però millorar-la
en algun aspecte
substancial?
Sí,
millorar-la
en aspectes
substancials
que donin més garanties
als treballadors
actuals
i que donin més
al·licients
també
a aquells
treballadors
que encara estan
ara a l'atur
i que han d'entrar
en el mercat de treball.
A veure com
ajudem a perfeccionar
aquest sistema
de bonificacions
per aquells
que ara estan a l'atur
i que es poden
incorporar.
Tenim en compte
que aquí a Tarragona
s'ha fet una proposta
a la part o fin
que també té
elements
importants
que es poden estudiar
via esmenes
el projecte de llei.
Per tant,
jo confio
en que es podran
millorar
durant la seva
tramitació parlamentària.
Demanar-li al govern
que no acabem
de veure bé
que s'abusin
tant dels decrets lleis
perquè els decrets lleis
anem a un per setmana
i seria més lògic
tenir projectes de llei
perquè clar,
el decret llei
el que provoca
és la seva immediata
aplicació
encara que després
ho milloris
ja de fet
ara doncs
ja és norma jurídica
aplicable per tothom
i ens agradaria
que es dongués
més joc
al tramit parlamentari
i que
encara que aquest
cop sí que es tramitarà
com a projecte de llei
però ja està causant
una aplicació
abans d'haver pogut
consensuar
la lletra petita
del mateix.
El fill d'això
està dient-ho
interpreta que el Partit Popular
comença a fer un cert abús
de la majoria absoluta
que té el Congrés
i que per tant
governa
a cop de decret llei?
De moment
governa
amb decret lleis
això és evident
perquè tenim un projecte
de llei presentat
i ja s'han aprovat
tres o quatre decret lleis
i es va
impulsant decret lleis
que em sembla
que forma part
de la temptació
que pot tenir
aquell que té
majoria absoluta
diu
amb una sola votació
ho tinc convalidat
sap que la guanyarà
perquè té majoria absoluta
al Congrés
i qui dia passa
any empeny
i és veritat també
que hi ha mesures
que s'han de prendre
amb urgència
per tant
jo també els vull respectar
aquest marge
de maniobra
que té tot govern
quan arriba
però no seria bo
que això fos la tònica
de la legislatura
entre altres raons
perquè doncs
el Senat
quin paper fa?
perquè el Senat
no convalida
decret lleis
només ho fa el Congrés
el Senat
només intervé
legislativament
quan hi ha projectes
de llei
tenim un sistema
bicameral
per alguna cosa
perquè també intervingui
el Senat
quan el Congrés
ha aprovat un projecte
de llei
però si només anem
a cop de decret llei
al final no arribarà
matèria legislativa
al Senat
jo crec que això
s'anirà corregint
al llarg
de la legislatura
i que aniran presentant
més projectes
de lleis
i menys decret lleis
hi ha altres mesures
econòmiques
que ha aprovat aquest
govern
del Partit Popular
que li sembla
per exemple
la pujada
dels impostos
dels trams
de l'IRPF
ara mateix
aquests dies
finals de febrer
és quan milions
de persones
assalegades
amb la seva nòmina
veuen
aquest augment
aquestes i altres
mesures econòmiques
Convergència i Unió
com les s'analitza?
Nosaltres sempre diem
que no compartim
els tipus d'IRPF
que acabarem tenint
i més
quan s'afegeixen
a tipus
ja incrementats
que teníem a Catalunya
i per tant
ens anem a una situació
que
sobre
quan un IRPF
sobrepassa
el 50%
és un IRPF
que no té
massa lògica
perquè vol dir
que més
que pagues més
del que
del que es queda
la persona
en termes europeus
no és un IRPF
competitiu
i això pot allunyar
també
a persones
que volguessin
desenvolupar
la seva tasca
professional a Catalunya
però més enllà
de puntualment
que no compartim
la pujada
de l'IRPF
entenem
que en un moment
en què falten
ingressos
els governs
han de buscar
ingressos
d'on siguin
censurem
que durant la campanya
no es digués
nosaltres ja ho vam advertir
que
hi haurien d'haver
mesures d'hostalitat
que segurament
hi hauria una pujada
impositiva
el Partit Popular
ho va negar
i després es troba
doncs
que les primeres
de canvi
ens hi ha entrat
un altre tema
de la Generalitat
que et trobes
amb un dèficit superior
al que t'havia anunciat
el govern que marxa
i has d'equadrar
els números
i quan demanem
més prestacions
o que no se'ns
no se'ns retallin
prestacions
que rebem
això són diners
i els diners
si no hi ha tanta activitat
acaben sortint
dels impostos
potenen un risc
les pujades d'impostos
que mermin
precisament l'activitat
perquè la gent
quan veu
ja no em compensa
si haig de pagar
tants impostos
doncs ja no em compensa
fer aquesta activitat
per tant
hem de no passar-nos
perquè a vegades
et passes de frenada
i l'efecte
que vols
recaudar més
acaba sent
ingressant menys
perquè hi ha menys
activitat econòmica
per tant
has de buscar
el just equilibri
i sobretot
en aquest cas
l'IRPF
és un impost progressiu
que evidentment
han de pagar més
aquells que més rendes
ingressen
i per tant
des de la lògica
de l'estat social
l'IRPF
és un mecanisme
que permet
una més gran equitat
que a vegades
els impostos indirectes
que afecten
a tothom
de manera lineal
Convergència i Unió
té la intuïció
que a Madrid
el govern central
tirarà endavant
noves pujades d'impostos
per exemple
a l'IVA
i que els pressupostos
que s'han compromès
a presentar
el 30 de març
seran especialment
durs
i restrictius
així ens ho diuen
ens diuen
que seran
duríssims
això són paraules
dels membres del govern
i el que també
hauríem de demanar
per pedagogia
és que se'ns expliquessin
aquests pressupostos
tan duríssims
ja diu que ho seran
vol dir que tenen
pensades mesures dures
i sembla
o fa pensar
o no volem ser malpensats
però crec que tots
ho compartirem
que si hi ha eleccions
Andalusia i Astúries
el 25 de març
hi ha una certa temptació
del govern
de dir
ja ho anunciarem
i per això
posen així
la data
del 30 de març
justament
5 dies després
de les eleccions
autonòmiques
Andalusia
i Astúries
perquè
a veure
si dient-ho abans
encara
perdrien
possibles majories
en aquests dos territoris
i a priori
Convergència i Unió
seria partidari
d'avalar
en la mesura del possible
d'abstenir-se
en aquests
pressupostos
duríssims i ajustats
tenint en compte
que també
Convergència i Unió
és qui té
la responsabilitat
de governar Catalunya
i també està impulsant
pressupostos
dependrà
d'aquestes característiques
si juguem
per exemple
els pressupostos
han de marcar
les infraestructures
juguem
el corredor mediterrani
o juguem
això
ara ens tornem
a ressuscitar
un corredor central
que Europa no vol
que és costosíssim
que no
això
aquestes coses
tenen
un impacte
pressupostari
veurem
com són
aquests números
i com
realment
ajuden o no
a sortir
del pou
de la crisi
i de l'atur
aquest ha de ser
l'element
que ens ha de condicionar
el vot
en els pressupostos
si són bons
per sortir
de la crisi
i si evidentment
són bons
per Catalunya
i de manera
molt especial
si són bons
per Tarragona
i per aquest territori
això
ens haurem de mirar
un lupa
Acabo
al marge
de qüestions
concretes
de debat
quin és l'ambient
que es respira
en aquestes primeres
setmanes
a la nova legislatura
al Congrés
amb una majoria absoluta
del Partit Popular
per tant
amb una Convergència i Unió
que tampoc
no pot fer més pressió
de la que seria
en cas
que no tingués
majoria absoluta
al govern
quina sensació
li dona
al diputat
Jordi Janer
que a més
és recordem
vicepresident
quart
de la mesa
a mi em dóna
la sensació
que se'ns valora
amb els diputats
de Convergència i Unió
i que fem falta
que malgrat tenir
una majoria absoluta
ens busquen el vot
perquè saben
que és un vot
de qualitat
que no és un vot
improvisat
i que nosaltres
si votem unes mesures
o votem una llei
al final
és per introduir-hi
elements
de sentit comú
d'economia productiva
d'ajuda als autònoms
d'ajuda
al dia a dia
no tant a l'especulació global
sinó
al que obre i baixa
la persiana
cada dia
veurem com es va concretar
perquè també
les majories absolutes
a vegades
donen exabruptes verbals
ja ho hem vist
un portaveu del Senat
que diu que ara
el català del Senat
marxa enrere
coses d'aquestes
que són innecessàries
les majories absolutes
han de tenir molt en compte
que no es poden fer tonteries
i jo quan sentia
la ministra de Foment
parlant
doncs d'això
que ens anirem a Europa
pel corredor central
sempre
passant per Madrid
i que obviaven
no obviaven
però
també el corredor metrari
no també tot
s'han de prioritzar
estem en un moment
d'austeritat
haurem de prioritzar
les mesures
molts
cal resta pendents
la legislatura acaba de començar
temps hi haurà de parlar
en les properes setmanes
dels pressupostos
i d'altres mesures econòmiques
que puguin anunciar
el govern central
avui n'hem parlat
de les qüestions principals
especialment d'aquest tercer fil
ferroviari
amb el diputat de Convergència
i Unió per Tarragona
el senyor Jordi Gené
senyor Gené
moltes gràcies
i molta sort
gràcies
i a veure si
redrecem el nàstic
que vaig estar dissabte
i fa patir
això sí que serà difícil
va ser molt injust
dissabte
perquè el Geret
va tenir molta sort
en fi
senyor Gené
gràcies
bon dia a tots
bon dia
bon dia