Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Val a dir que amb aquestes circumstàncies aprens a optimitzar els recursos moltes vegades i mirant el costat positiu de les coses i el balanç en realitat ha estat prou bo.
La veritat hem tingut dues exposicions que ens han funcionat realment molt bé.
Serien les activitats estrella de l'any passat.
Les exposicions sempre són una mica com els nostres, com ho diria, fills més mimats, no?
Sí.
I posem molta il·lusió en la seva, evidentment.
I tant la del grup de Tarragona com la que encara tenim a la sala d'exposicions, la de turisme postal, han funcionat realment molt bé, tant per la quantitat de públic que ha passat com per la resposta.
Turisme de postal, eh? Recordeu que encara hi ha fins quan?
Fins aquest diumenge.
Que eren? Ah, doncs justet, justet, ja?
Justet, justet. Els que encara no l'hagin vist, doncs tenen...
Recordem que és aquella mostra, no?, de Postals de Raimon, el fotògraf, que mostren la Tarragona, la Costa Daurada, en general.
Bueno, tota la Costa Daurada, sí, sí.
Amb l'album turístic i urbanístic i tot plegat, no?
Val la pena perquè es veuen molts paisatges que... Alguns han canviat molt, d'altres no, i a més, els visitants tindran l'oportunitat de comparar-ho en alguns moments, no?
Les fotografies actuals, al costat de les fotografies dels anys 60, es pot comparar com ha canviat el paisatge.
I, de vegades, per bé, perquè sorprèn que moltes vegades el paisatge actual té més verd que el que tenia els anys 60, sí, sí.
També en contrapronòstic.
Turisme de Postal, eh? Recordem que encara no l'heu vist fins a diumenge.
Aquesta exposició junta amb el grup de Tarragona van ser les que més van triomfar durant el 2011, durant les activitats estrella de la Fundació Caixa Tarragona.
I com afronteu aquest nou any?
Doncs continuem amb la mateixa línia i treballant amb la programació de l'Auditori, de la qual ara parlarem, amb menys pressupost, com parlàvem,
però intentant mantenir tots els camps on ens movem habitualment a la nostra activitat de l'Auditori.
És a dir, fent música, fent programació audiovisual i fent cicles de conferències.
De moment ens presenteu a programació per aquests dos propers mesos, vaja, gener i febrer, no més enllà, però igualment podem parlar ja d'una programació estable com a mínim fins a final d'any?
Sí, sí, sí, sí. Nosaltres estem, de fet, tenim ja la programació gairebé per tot el 2012 no tancada, però ja estem treballant.
Fins a l'estiu com a mínim sí que està ja força ben definida, encara que no l'hem publicat encara, però sí, sí, tenim la programació gairebé tancada pel que fa la resta de l'any.
Hi ha algun àmbit que hagi patit aquesta baixada de pressupost que l'hàgiu hagut de suprimir o no?
El que, bueno, si abans fèiem tres cicles de música, doncs ara potser hem de fer dos i mig, però cada trimestre tindrà un o dos cicles de música, un cicle de conferències i després alguns altres cicles que duran tot l'any, com el Matins en Família, el Matins de Família és el diumenge al matí, que per cert ens funciona superbé.
Per tant, això, feu malabarismes una mica per adaptar-vos al pressupost, però el que és important també, el públic encara continua venint, no se n'ha ressentit en aquest sentit?
No, no, no, el públic, si alguna percepció veiem entre el públic, no és pas que deixi de venir, sinó que estava acostumat a que, no només nosaltres,
en el conjunt de la ciutat es fessin moltes coses a l'àmbit cultural i que, doncs, tothom està retallant i es troben que hi ha menys activitat cultural que abans, clar.
Per tant, us ve potser més gent.
Ens ve, sí. Al final el que passa és que tenim un límit, no? Hi ha altres que són 300 i poques places a l'auditori, per tant, els que si venen més, doncs ja no poden entrar.
Però, veritablement, per assistència no hi ha problema.
Doncs, Nando, fem la visió general, si vols tu, i després entrem en els temes d'aquesta setmana. Matins en família, que tu ara ho apuntaves, dius, escolta, funciona perfectament.
Això és els caps de setmana, diumenge, em sembla, no?
Sí, sí, això no és novetat, de fet és el cicle més antic que venim programant des de la Fundació Queixa Tarragona.
El Matins en Família, que tenim ara actualment, va començar el passat mes d'octubre i durarà fins al vinent abril.
És un espectacle familiar cada primer diumenge de mes, sempre i quan això sigui possible, si no hi ha festes de Nadal o alguna data irregular entre mig.
Per tant, ens quedarien encara tres espectacles, i on intentem combinar sempre diferents formats, ja siguin titelles, màgia, compte a comptes, clown.
Són set espectacles en total, intentem que els set siguin diferents i que compaginin la qualitat amb algun toc pedagògic, també.
Que no només sigui espectacle, sinó que, de fet, gairebé tots els espectacles familiars que es venen actualment, tots tenen alguna cosa per aprendre o per ensenyar a la canalla.
Acabem de passar aquest cap de setmana passat, aquest diumenge, si no recordo ben, l'està a Quirot, que era un espectacle de titelles.
De titelles, sí, sí, i bueno, com sempre, aquest és un dels cicles que gairebé no cal ni fer-ne publicitat perquè està consolidadíssim i omplim sempre.
Com sempre, no? Sí, amb les mateixes cares, suposo, no? Famílies que ja tenen marcat a l'agenda.
Sí, sí, veus moltes cares que es repeteixen o que venen el primer dia i ja compren la resta d'entrades per tot el cicle.
Això vol dir que no trobarem plaça, ja?
Home, si correu, sí, però malauradament moltes vegades es queda gent fora perquè s'esperen el mateix dia i hores abans que comenci, normalment, les entrades s'esgoten.
Entrades també molt populars, molt familiars, a 4 euros, siguin adults o siguin infants, no?
Tot és el mateix.
Sí, sí, l'única distinció és si el qui compra l'entrada és client de Catalunya Caixa, doncs té un descompte del 50%.
Molt bé, li sorrà a 2 euros.
Molt bé, doncs sapigueu que cada primer diumenge de mes toca un espectacle, en vez de clau, de màgia, de compte a comptes, de titelles,
a la Fundació de Caixa de Tarragona, un espectacle, doncs, infantil i familiar que podeu comprar ja a les vostres entrades.
Això serà l'últim espectacle, mira, el mes d'abril. Ens queda, doncs, febrer, març i abril.
Sí, ens queden tres encara.
Màtins amb família.
Una de les grans apostes que feu en guany, allò que deies que les exposicions les cuideu, les cuideu allò, la joia mimada, no?
Home, Déu-n'hi-do, experiències amb Dalí?
Sí.
Quan arribarà? Encara falta, eh?
Encara falta una miqueta, però sí que et puc fer un abans, si més no, de què anirà la cosa.
El 16 de febrer.
El 16 de febrer serà la inauguració i estem treballant, de fet, ara ens queden unes tres o quatre setmanes intenses d'acabar de...
O ara, quan se'n vagi el turisme de postal...
Sí, sí, sí, ara ve aquell moment excitant en què se'n va una cosa, arriba l'altra, treballes els nervis i totes aquestes coses.
Experiències amb Dalí, serà una exposició que pretén commemorar d'alguna forma, i dic d'alguna forma i ara et diré per què,
la visita que Dalí va fer a Tarragona l'any 73, quan es va celebrar el bimilenari de l'estança de l'emperador August a la terra corromana.
I es va muntar com una escena carnavalesca, era com una cabalgata de reis, on el rei era Dalí i va fer tot un recorregut per Tarragona.
Però el que volíem no era recrear o com va anar la visita, sinó intentar captar les opinions de la gent que ho va viure en primera persona.
Per això s'ha fet tota una cerca de materials, ja siguin alguns audiovisuals, d'altres fotogràfics,
de tota la gent que va viure-ho s'ha intentat recopilar materials d'aquella època,
gent que havia tret fotografies, fins i tot gent que havia gravat amb màquines de Super 8, parts de la cabalgata.
I amb bona part de tots els materials recopilats farem l'exposició on hi haurà un platform que serà un audiovisual
on a partir de les opinions de la gent que ho recorda intentarem contrastar quin és el regust que va quedar la ciutat.
Hi ha molta gent que està en contra i hi ha molta gent que està a favor.
Hi ha gent que defensa que vingués Dalí, que fins i tot defensa Nadalí.
Sí, en el seu moment va ser polèmic, no?
Sí, per alguna gent sí, perquè en el seu moment Dalí era un artista molt reconegut a nivell internacional,
però es deia que era col·laboracionista amb el règim franquista, encara era l'any 73.
Per això hi havia gent que estava a favor, d'altres en contra.
N'hi ha alguns que el defensen senzillament per la seva generalitat com a artista,
però n'hi ha d'altres que ho polititzen perquè el propi Dalí estava polititzat.
I el que es pretenia amb aquest audiovisual, que serà la peça més forta de l'exposició,
és contrastar totes aquestes opinions.
Com us heu fet per recollir aquesta informació?
Doncs es va fer una crida...
Bé, val a dir que l'exposició no la fem sols,
sinó que la fem en col·laboració amb la Universitat Rubí Virgili i l'Ajuntament de Tarragona.
sobretot a partir de l'aula de cinema de l'URB es va fer una crida
per aconseguir la recopilació de totes aquestes dades.
Ja fa molts mesos que s'hi està treballant.
I, de fet, dins de la seva campanya per recopilar les dades,
l'exposició només és un dels fruits que donarà.
Crec que ells tenen altres plans per més endavant.
Molt bé. Sens dubte serà, jo crec, molt popular i molt visitada també aquesta exposició.
Jo crec que val la pena i l'audiovisual es presentarà el dia de la inauguració,
com més endavant, doncs ja ho explicarem amb més detall.
Sí, sí, sí.
Però els que ja hem anat veient el procés d'edició de l'audiovisual,
la veritat és que és més que curiós, perquè es veuen les imatges inèdites
i, a banda, les opinions de la gent que de vegades són, si més no, sorprenents.
Moltes d'elles no les esperes.
Doncs això serà Experiències amb Dalí, del 16 de febrer, que s'inaugura el 29 d'abril.
Ho deixem aquí, simplement, és la propera exposició, mostra de la Fundació Caixeta Raúna.
Ja en parlarem?
Sí.
No volem, tampoc, entrar en profunditat en el tema, perquè ja l'hi dedicarem.
No, quan arribem a la data d'inauguració, en parlarem amb detall.
Un bon monogràfic.
Més a propostes, Matins en Família, l'exposició sobre Dalí.
Experiència de periodista.
Recordo que teniu aquest cicle engegat, no?
Sí. Tenim la previsió de, també dins d'aquest primer trimestre de l'any, continuar amb Experiència de Periodista,
que és un cicle que ja fa uns quants anys que venim fent i que, resumint, venen periodistes de renom a nivell d'Espanya
a parlar de la seva experiència professional després de molts anys.
També en el moment en què l'estrenem, doncs en podem tornar a parlar.
Estrenaríem, vaja, dins d'aquest primer trimestre de l'any?
Sí, sí.
Va, doncs ja ho explicarem i donarem els noms dels periodistes que han de venir.
I ara sí, entrem en les activitats, potser que volem destacar més perquè comencen ja aquesta setmana.
Deia el Nando, continuarem, evidentment, amb cicles musicals, això que no falti.
I ara ens en presentes un que es diu Clàssics per a Beu i Piano.
Sí, cicles musicals perquè, d'alguna forma, si l'auditori té una virtut reconeguda per la majoria de músics,
d'aquesta ciutat és que té una gran acústica.
I fins i tot ens hem trobat amb molts músics, ja no dic de Tarragona, sinó de tot el camp
i no sé si m'atreviria a dir de la província, que sempre ens destaquen les qualitats sonores de l'auditori.
Diuen que és fantàstic, sobretot per música clàssica, música sense amplificar.
I en aquest sentit volíem presentar aquest cicle que començarem el primer diumenge de febrer,
el 5 de febrer, Clàssics per a Beu i Piano, on a través de tres concerts
intentem repassar grans clàssics de la música clàssica.
Alguns de música clàssica amb majúscules, de compositors clàssics amb majúscules,
tipus Mozart, per exemple, o Schumann, i d'altres amb repertoris més populars.
De fet, hi ha un dels concerts que serà una gala de Sarsuela.
Tot plegat, doncs, això, interpretat amb piano i veu?
Sí, són tres concerts per piano i veu.
El que vam intentar és que a través d'aquests tres concerts
es pogués fer una visió una miqueta àmplia
en un format molt petit, entre dos i cinc persones,
entre pianista amb un sol intèrpret,
o hi ha un concert que és pianista amb tres o quatre intèrprets,
fer una visió, potser és massa ambiciós,
però una visió del que seria tota l'evolució de la música clàssica popular
pensada per això, a través de cançons o peces petites
pensades no com a sinfonia, sinó com a això,
piano i veu, cançó popular.
Per això, en un dels concerts, per exemple,
en el primer de tots, l'Air Pop,
és un pianista amb un cantant
que intentarà fer com un repàs a tots els subgèneres que té l'òpera.
a partir de moltíssims compositors,
Verdi, Wagner, Rossini, Mozart,
amb un petit tast de cadascun d'aquests compositors,
intentarà explicar totes les múltiples cares
que pot arribar a tenir una òpera.
Intentarà explicar el paper del cantant,
el paper del compositor,
el paper de la prima dona.
És un concert superinteressant
perquè el cantant es va posant en tots els papers
i intentar, doncs, això,
fer entendre què significa...
Fa de Valkyria, fa de Carmen...
Fa de tot, fa de tot, absolutament.
I, a més, és un concert
que no és per entesos de l'òpera.
La gràcia és que persones
que no hagin o que no reconeguin el repertori
sortiran sabent una miqueta més
o amb una introducció al món de l'òpera
i, a més, de forma còmica,
perquè ella es posa en tots aquests diferents papers.
I, a través d'aquesta multiplicitat de personatges,
aconsegueix parlar també
de l'evolució de l'òpera i del món.
I, a més, ho fa amb molta gràcia.
És a dir, que és un concert que val molt la pena.
Això serà el dia 5 de febrer?
Això és el 5 de febrer.
A les 7 de la tarda, Arepo.
Això mateix.
Clar, aquest primer concert
està força focalitzat en el món operístic en concret.
En el segon,
el títol ja ho explica per si mateix,
és Gala lírica de Sarsuela.
Sarsuela.
Bé, aquí rebentareu, eh?
Sí, de fet,
ja ens està governant
s'ha anaven i molta gent a comprar les entrades
perquè és un altre gènere
també pensat com a petit format,
com a peu i piano,
però en aquest cas
és un repàs d'algunes de les peces de Sarsuela
més famoses
i, a més, el repertori és força més popular.
Aquí sí que ja és cançó,
no són petits trossets d'òpera explicats amb humor,
com serà el primer concert,
sinó que ja són una mica els grits hits
de l'opera,
ai, perdó,
de la Sarsuela.
Això serà aquesta gala lírica de Sarsuela
el dia 26 de febrer,
a les 7 de la tarda.
I acabarem amb un últim concert,
aquest potser és el més seriós de tots.
De fet, el primer és seriós
perquè l'opera veia ser seriosa, no?
El que passa és que la posada en escena és la ciutat.
Però la posada en escena serà divertida,
la veritat és que es recomana.
I l'últim és directament un homenatge a Schumann
a partir del que en Alemanya es coneix com el Lied,
que la traducció és cançó, no?
Directament són cançons composades per Schumann
i que estaven preparades per ser cantades
directament amb piano i veu, també.
En aquest cas, doncs, serà un tenor amb un pianista.
Bé, és un concert d'altíssima qualitat
perquè tampoc és habitual
sentir o escoltar concerts de grans compositors
com Schumann en tan petit format, no?
Molt bé. Ostres, Déu-n'hi-do.
Això serà ja l'11 de març.
Per tant, no he mirat en què cauen diumenges?
Sempre en diumenge a la tarda.
Sempre en diumenge.
Ens funciona molt bé
programar els concerts el diumenge a les 7 de la tarda.
Diumenge al matí, al matí ens en família
i a la tarda, concert.
Sí, sí.
Moltes vegades ens coincideix al mateix dia
i pel matí tenim una cosa,
per la tarda, una altra.
Molt bé.
Tenim un bon auditori i l'hem de...
Ja que l'obriu, l'obriu tot el dia, vinga.
Això és el Clàssics per a Beu i Piano
que ens proposen des del mes de febrer,
des del 5 de febrer,
sempre a les 7 de la tarda, en diumenge,
aquests tres concerts, doncs això,
de Clàssics per a Beu i Piano,
és que el títol ja ho diu tot,
a la Fundació Caixa Tarragona.
I una cita encara més immediata,
no pot faltar tampoc la part musical,
ja n'hem parlat,
i la part audiovisual.
Seríem pretenent un cicle de documentals
que comença aquest mateix vespre.
Això mateix.
és una de les novetats en la nostra programació de 2012
que és el cicle El documental del mes.
És un cicle en què durarà tot l'any
i el que pretenem és, com diu el seu nom,
estrenar un documental cada mes de l'any.
Intentarem que coincideixi sempre amb el tercer dijous de cada mes,
sempre que no hi hagi coses com Setmana Santa
o aquestes coses entremig.
I sempre són estrenes en català,
perdó, estrenes en versió original,
però subtitulades al català,
que no és una cosa habitual.
Sí que la nostra política,
tant com ara la nostra política audiovisual,
per entendre'ns,
és sempre projectar en versió original
i que la traducció sigui en subtítols.
I sempre es tractarà de documentals d'actualitat
en la mida del possible.
Clar, és el que t'anava a dir,
cicle de documentals,
però molt focalitzats en actualitat.
Sí, en temes que encara estan calents
i, de fet, aquest és el cicle més imminent
perquè l'estrenem aquesta mateixa tarda.
Aquesta tarda sempre a les 7 del vespre.
A les 7 del vespre.
I l'estreneu amb un títol que ja ho diu tot també,
Tagrir fent referència a Egipte, Alcaire.
Això mateix.
És el nom de la plaça
on es van concentrar tots els manifestants a Egipte
a començaments de 2011, ja fa un any.
I a partir d'aquesta manifestació
es va aconseguir enderrocar el règim dictatorial
que tenien des de feia moltes dècades.
És un documental fet per tres directors egipcis
on venen a explicar
com es va gestar aquesta revolta.
Per tant, és d'actualitat.
O sigui, tracta un tema que no fa...
Tot just ara fa un any que es va començar a produir.
Déu-n'hi-do, eh?
Arrenqueu això amb un tema calentet,
acabat de sortir del forn.
Com continuem?
Quins altres títols veurem?
Doncs mira, de moment et puc avançar
el que serà el títol de febrer
i el de març-abril,
doncs ho parlarem més endavant.
El febrer, bueno, comencem avui amb Egipte,
en canvi al febrer passarem a Zimbabue
amb un documental que es titula Itemba
i que tracta sobre la...
com les...
dins de molts països africans
o de l'Àfrica subsahariana,
les persones discapacitades
encara són considerats
doncs esers maleïts
dins d'un...
podríem dir que d'un...
de creences màgiques, no?
I el documental el que reflecteix
és la voluntat d'un grup
de disminuïts
que aconsegueixen tirar endavant
una formació musical
contra, bueno,
tot pronòstic
i tenint en contra
molts prejudicis socials allà a Zimbabue.
Aquest serà el documental del febrer.
Molt bé.
També per aquests documentals
podem ja adquirir per totes les propostes, eh?
Adquirir les entrades.
Sí, bueno, en el cas del documental del mes
és entrada lliure.
S'ha de recollir invitació abans?
No, no, no, senzillament és entrada lliure.
Avui dijous a les...
a les set de la tarda
i qui, bueno,
a menys que ens vagi tan bé
que omplim
i haguem de deixar gent fora,
doncs l'entrada és...
és completament lliure.
No cal d'invitació.
El documental del mes,
aquest cicle,
que es presenta com a novetat
a la Fundació de Caixa Tarragona
i que, de fet, encetem avui,
recordeu amb Tahrir
en projecció a les set de la tarda.
Nando, ja està?
De moment, sí.
Però, bueno,
si vols, d'aquí un mes
en tornem a parlar
i avancem més continguts.
Que, home, i tant, i tant.
Li hem dit, home,
vine a presentar-nos això del documental
que és nou i tal
i llavors hem dit,
ostres, si fan un munt de coses,
presenta'ns-ho tot ja.
Sí, sí.
No s'acaba...
I més coses,
el mes vinent
tindrem més activitat encara per presentar.
És a dir, que quan vulguis
en tornarem a parlar.
Doncs en tornarem a parlar.
Nando Terino,
programador de la Fundació de Caixa de Tarragona
a Catalunya Caixa.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.