Fins demà!
Demà és festa.
Se celebren els jocs en honor a Júpiter Òptim Màxim.
A Trenc d'Alba començaran les activitats,
compliran l'amfiteatre de Tàrraco, de gent diversa.
Tres personatges ens mostraran els espais
i el tràfeg que es vivia la vigília d'un espectacle.
Aquesta és la base d'aquesta vigília monos
que ens porten al grup Nèmesis a Tarragona,
dins d'aquest Tarragona Història Viva.
I per explicar-nos una miqueta més,
tenim via telefònica amb una de les components del grup Nèmesis,
que és la Isabel Penya.
Isabel, bon dia.
Hola, bon dia.
Més o menys va per aquí la història, no?
Sí, sí, sí, l'has explicat molt bé.
Gràcies.
Doncs fem una cosa.
Abans d'entrar en el contingut d'aquesta vigília monos,
el que hem de fer és explicar qui són els grup Nèmesis,
que sou vosaltres.
Sí, sí, sí, molt bé.
Digues.
Doncs nosaltres som una cooperativa,
som tres sòcies,
abans eren quatre,
però aquest any ens hem quedat tres.
I, bueno,
ens dediquem principalment a l'arqueologia
i a la reconstrucció històrica.
Fa pràcticament 12%,
em sembla ja que ens dediquem a això.
Van començar amb Tarragona Viva, bàsicament.
Quan va començar Tarragona Viva,
nosaltres estem des del principi,
vam començar una miqueta a preparar tot això,
que ara es coneix bastant bé,
que és el rei Nèmen,
però que en aquell moment era molt desconegut.
S'havíem crescut una miqueta
juntament amb Tarragona Viva
i amb els altres durs de Tarragona,
que tots fem una cosa bastant semblant,
que és intentar fer reviure els monuments
i que la gent conegui una mica millor
la història dels nostres abans passants romans.
Isabel, precisament t'ho anava a preguntar això,
si a causa de Tarragona Viva ha nascut,
d'alguna manera,
aquesta nova idea,
que no és tan nova,
que es diu Tarragona Història Viva,
per continuar donant informació
i, sobretot, no deixen de banda
el que és la nostra història,
les nostres arrels.
Exacte.
Saben que Tarragona Viva
és un festival consolidat
i molt importantíssim a nivell europeu
i quasi que diria a nivell mundial
de recosició històrica,
d'època romana,
però, clar,
es fa una vegada a l'any
i quedava com una miqueta coix
el continuar explicant a la gent
els nostres monuments,
per això va sortir aquest any
la idea de dinamitzar una miqueta
els principals monuments romans,
fent reviure a la gent
el que podia succeir
en aquests esfais,
i això surt,
Història Viva aquest any.
La setmana passada,
recordem que es va fer
al Si Romà,
a Carragona de Taleia,
aquesta setmana us toca a vosaltres,
a l'amfiteatre romà.
Per què vau triar l'amfiteatre?
Perquè potser s'esqueia més
per la història que havíeu de representar.
Sí, bé,
només que triar l'amfiteatre,
l'amfiteatre ens va trobar...
Ens va triar vosaltres,
molt bé.
Sí, ja feia ja
diversos anys
que fem
dins de Tarracó Viva
l'espectacle nocturn
de l'Udia Polinari,
juntament amb l'Udia Esquemic
i Aslim i Candi,
el grup de gladiadors
i el grup de música,
i que d'alguna manera
ja tenim una mica
la mida a pressa
a l'amfiteatre,
i suposo que és per això
que directament
ens van otorgar
a l'espai de l'amfiteatre
per fer una miqueta
de dinamització de l'espai.
A més, ja teníem
preparada una part,
la part dels jocs,
d'explicació dels jocs,
de la pompa triomfal,
i de tot,
i clar, ens faltava una mica
explicar tot l'anterior,
el que passa abans,
que és precisament
el que fem demà i demà passat,
el que passa justament abans
d'iniciar els jocs
de gladiadors
a l'amfiteatre.
El que serien els preparatius
de qualsevol festa,
però aquesta, clar,
amb el pes específic
d'acabar directament
cap a Jupiter òptim Màxim,
que seria,
en aquell moment,
un dels màxim exponents
del poder,
podríem dir...
Sí, bueno,
és el principal 10
del Panteó Roma,
d'alguna manera.
I clar,
nosaltres expliquem tot,
tot el que...
Bueno, tot.
Intentem explicar tot
perquè sigui...
que la gent
que la gent
ho entengui,
bàsicament,
perquè, clar,
informació
podíem donar moltíssima,
però el que fem és
intentar-ho fer
pròxima a la gent,
que la gent entengui
que quan surti
de veure el nostre
espectacle,
doncs,
tinc una idea
de tot això,
que no era únicament
la lluita dels gladiadors,
sinó que comportava
un moviment de gent
i de coses
que no us podeu imaginar,
i a més que són
bastant properes
a l'actualitat,
a el que pot succeir
al voltant
d'un partit del Barça,
d'un partit del Madrid,
o d'una plaça de toros,
una corrida de toros,
doncs,
tot el que hi ha al voltant
era molt semblant
a el que passava
fa dos mil anys.
Jo pensava també
fins i tot
una prèvia
d'unes festes
com les que tenim
aquí a Tarragona
de Santa Tecla,
per exemple.
Sí, sí, sí.
Tot aquest tràfeg de gent,
no només de la gent
que es mou
per gaudir
d'aquesta festa,
sinó de l'organització
en si, no?
Exacte.
Sí, sí, sí, sí.
I on treieu la documentació?
Perdona, em digues.
Sí, no, no, digues.
D'on es treu
la documentació
precisament
per fer fi
de digna
aquesta obra,
aquest espectacle?
Doncs,
fem moltíssim treball
de recerca,
biblioteques,
a publicacions
antigues,
mirem moltíssim
mosalls,
pintures,
estàtues
per agafar idees,
per saber
què feien.
Bàsicament
és feina
moltíssima
més feina
d'investigació
arqueològica
quasi literària
que el que després,
clar,
tot es resumeixen
una hora,
però, clar,
això comporta
moltíssima feina
de documentació.
Quan es comença
a treballar,
per exemple,
per aquesta obra
que recordem
es podrà veure
tot l'any?
Sí,
ja m'acontesa
així directament,
tot l'any.
No, és que és veritat,
estem contínuament
pensant en,
potser estàs fent
una altra cosa
i això podria servir
per allò,
això ho podíem fer servir
per l'altra cosa.
Estem contínuament
pensant en això.
Suposo que
els passa una miqueta
a tots els grups
que ens dediquem
una miqueta a això,
ho fas perquè t'agrada molt,
si no,
no ho faries.
I segurament
que hi arriba un moment
que és una espècie
de cercle, no?
Sí.
Que no acabes de,
ara ja amb aquesta
Tarragona i Història Viva
que en guanyes
el primer any que es fa
i que crec que
continuarà per molts anys
per la vida
que l'esteu donant vosaltres.
Esperem, esperem.
I que clar,
de seguida s'encercla
com aquí diu
amb aquesta Tarragona Viva
si no sorgeix
per aquí alguna idea més, no?
Que segur que en teniu
i moltes.
Sí, sí, moltíssimes.
Clar, sempre penses
mira, això ho podíem desenvolupar
i per un altre espectacle
però clar,
no ho pots fer tot
i fas desconcentrat
en una cosa
però sí, sí,
idees n'hi ha moltíssimes.
Algunes factibles,
altres que ja t'agradaria
fer-les
per la situació
per el que sigui,
no pots
però idees
n'hi ha moltíssimes.
Fem una cosa,
posem en situació,
estem allà
a l'amfiteatre romà,
hem agafat,
hem entrat,
hem comprat la nostra entrada,
estem asseguts
o estarem drets
com estarem?
Estarem asseguts i drets.
Molt bé.
O sigui, també serem,
podríem dir,
partícips
com a espectadors
del que es podrà veure?
Exacte, sí, sí.
La idea és aquesta.
La idea és que
la gent que vingui
senti una miqueta dins
del que és tot el moviment
de persones
i de situacions
que podien tenir lloc
al voltant de l'espectacle,
abans de l'espectacle,
no el moment de fer-ho,
sinó abans.
I així,
el públic que ve
a veure la nostra activitat,
doncs,
en principi,
t'entrem això,
que se senti part
de l'espectacle,
també.
Sí,
podríem cridar,
podem fer el que es faria
si estiguessis
a l'època romana
de veritat,
més o menys,
diguem-ho.
Sí,
més o menys,
més o menys.
Amb un cert ordre,
eh?
A veure.
Sí, exacte.
A veure,
nosaltres comencem
l'activitat
explicant una miqueta,
doncs,
hi ha diverses escenes.
La primera part
es desenvolupa
a l'entrada
de l'amfiteatre,
perquè el que farem
és explicar
també l'edifici.
Clar,
que la gent sàpiga
on està.
Per què es fa això
aquí,
precisament,
i no es fa en un altre lloc,
doncs,
s'ha d'explicar l'edifici,
s'explicar els cartells
que explicaven
per tota la ciutat,
explicàvem,
doncs,
què es feien els llocs,
doncs,
nosaltres també explicarem
hi haurà un cartell allà
i explicarem,
doncs,
com es feia aquest cartell,
què posava,
qui ho feia,
qui ho pagava.
Després la gent
seurà també
a les grades,
allà s'explicarà
l'edifici
on estan asseguts,
quin tipus d'edifici és,
com està fet,
quan es fa.
Després passarem
a veure
el segon personatge,
que és una esclava,
explicarà,
bé,
que soc jo.
Ah,
que soc l'esclava.
Sí,
mi em toca
al proper d'esclava a Europa.
Doncs jo explicaré
una miqueta
la part més,
més de gaudir,
és a dir,
jo quan es venien
souvenirs,
perquè compraven souvenirs,
igual que ara anem
i comprem una bufanda
d'un equip de futbol
o comprem
el que sigui,
doncs ells també
tenien souvenirs
de gladiadors
i la gent,
doncs,
li agradava
comprar-se figuretes,
comprar-se un ganivet
en la figura
d'un gladiador,
una llàntia,
tot això.
Molt bé.
I era una mica supersticiós,
allò de,
si no t'ho compraves,
semblava que no formessis
part de la festa?
Home,
a més que això
no era com souvenir,
però sí que eren
molts supersticiosos,
de fet,
al voltant també tindrem
una bruixa,
una fetillera,
és a dir,
el món de la màgia
i les supersticions
estava molt arrelat
a l'època romana
i al voltant
d'aquests espectacles
hi havia aquests personatges
que oferien,
doncs,
això ja ho explicarem
més detalladament,
detalladament,
oferien tot tipus
de sortil·legis
per aconseguir l'amor,
per tenir sort,
per tenir diners
i voltaven,
clar,
aquí era un lloc
on la gent,
hi havia gran quantitat
de gent
i era un lloc propici
per aquest tipus de coses.
I segurament
per cures miraculoses
que també es venien,
no?
Exacte,
exacte,
sí,
la sang del gladiador
es posava que era
un elixir importantíssim
per curar-se malalties
i eren molt supersticiosos
en aquest aspecte
i els agradava això.
Estava,
digues-lires.
No,
també tindem un corredor
d'apostes
perquè el món
de les apostes
a l'antiguitat
també funcionava
igual que ara.
Els dinars
corrien per allà,
no?
Sí,
sí,
els dinaris
corrien per allà.
I tindem això,
un corredor d'apostes
que anirà
a preguntar a la gent
què vol,
qui li sembla
que guanyarà,
qui no guanyarà
quan vol apostar.
Molt bé.
Parlem també
una miqueta
del món de la prostitució
que també es desenvolupava
al voltant
d'aquest tipus
d'edificis
tant de l'amfiteatre
i del teatre.
Isabel,
ara que em dius això,
doncs sembla
que si és veritat
que tenim
l'actualitat
que ens ve
de l'època de Romana
perquè tot això
que m'estàs explicant
ho podem trobar,
no sé si ben bé
directament
en un camp de futbol,
però sí,
potser al voltant,
no?
Sí,
sí,
és per això,
per això que volem
que la gent entengui
que no hem inventat res,
està tot inventat
pràcticament,
feien igual d'una manera
una miqueta diferent,
no massa diferent,
però de fet
n'altres som romans,
això és evident
i tot el que fem
és molt proper
a el que feien ells
i la idea és aquesta
que vegin
que tot el que podíem
fer ells
és factualment,
també és molt semblant.
Serà fantàstic,
jo és que m'imagino
ja allà
a l'amfiteatre romà
i amb aquesta sensació
d'aquest viatge
en el temps
perquè segurament
que els vestits,
els lidiadors,
tot el que envolti
l'espectacle
i envolti
l'espectador
farà que t'esomergeixis
cap a l'època romana.
És la idea,
és la idea
que la gent veï
tot això,
tot el que es podia veure
el dia abans,
la nit abans,
acabarem de fer
en l'escena líbera
que era el sopar
aquest que feien
els gladiadors
i els condenats a morts
perquè també
tenim condenats a morts.
Era el sopar
que feien la nit abans
de sortir a l'arena
perquè clar,
el dia següent
podíem morir
i era com una mena
de l'últim sopar
i era una festa
que la gent
a més podia anar a veure.
La gent romana
anava a veure
com sopaven els gladiadors
perquè era una forma
també d'apropar-se a ells
perquè clar,
quan estan a l'amfiteatre
no els tenen tan a prop
i d'aquesta manera
a veure com sopaven
i morbo, no?
Sí, sí.
Però clar,
tu saps que ara
estàs veient aquest gladiador
però en el seu moment,
el dia següent,
potser ja no hi serà, no?
Exactament.
I podràs veure
des d'allà,
des de l'amfiteatre romà,
de quina manera mor, no?
Sí, sí, sí,
era una mica això,
era una mica això.
També farem la feina
en hemis
que era la d'això dels gladiadors
i, bueno,
tota una sèrie d'aspectes
que es desenvolupaven
al voltant d'això
de la figura,
explicarem diverses figures
de gladiadors,
els venatores també,
que són un altre tipus
de lluitador
que sortia a l'arena,
que no és un gladiador,
sinó que és una forma diferent,
eren els que lluitaven en feres
i, bueno,
tot això és el que explicarem.
I entre tu i jo, Isabel,
jo sé que Òtiques
era un gran èuriga,
però del gladiador
a l'hora de poder
fer l'aposta
dels meus denaris,
tu me pots dir,
no sé,
donar-me cinc cèntims
de quin és el gladiador
preferit ara per ara?
Tindrem dos,
tindrem dos,
encara no els coneixem massa.
Ah, d'acord, d'acord.
Coneixem més
els fals de micàndi
que són els que venen
a Rufus,
a Marc,
a Antra,
a Dario,
o tots aquests
que venen cada any.
Els que tenim un altre
són una mica nous
però, bueno,
jo crec que seran bon paper.
No sé encara,
no apostaria per cap d'ells
perquè no els conec massa,
però jo suposo
que seran bon paper.
Molt bé.
Em dedica a aquesta activitat,
a aquesta obra,
que es diu
Visília Munos,
la nit abans
de la lluita
dels gladiadors,
es farà a l'amfiteatre romà,
a càrrec del grup
de reconstrucció
Némesis,
que tenim aquest cap de setmana,
el dia 20 i 21 de juliol,
però que repetiu
una altra vegada
el 31 d'agost,
sí,
el 31 d'agost
i el dia 1 de setembre.
Sí, sí, sí, sí.
Que això que dius,
que si aquelles coses
de la vida,
oi, aquest cap de setmana,
fem fora amb la família,
que també pot passar,
que no passa res,
que es repeteix.
És clar,
l'època de vacances
és normal,
per això fem
la segona oportunitat,
com se diu,
a l'agost.
És una manera
que dèiem, no?
Si no pots anar en una,
doncs pensem
en una segona oportunitat.
Sí, sí, sí.
I si us ha agradat,
perquè no,
també ho podeu repetir.
Sí, sí, sí, sí,
a veure què tal.
Hi ha un nombre
determinat d'espectadors
que es poden apuntar,
ho dir perquè...
N'hi ha un foro màxim
de 100 persones,
que és el que han posat
des del patronat de turisme,
que és qui d'alguna manera
ha organitzat una miqueta.
D'acord.
És l'foro màxim.
I les entrades,
podem comprar-les,
les podem adquirir?
Sí,
a través d'internet,
en principi.
D'acord.
A través d'internet.
Suposo que també han anat
directament al patronat,
es poden adquirir,
però tinc entès
que a través d'internet.
Molt bé.
Doncs, Isabel,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies.
De res, a valtros.
Molt bona feina,
que vagi molt bé
aquest avís i amb uns.
Esperem que no hi hagi
massa sang ni massa fetges?
No, no,
perquè lluita ni el dia següent
i això ja no ho pren.
Ah, això és el dia següent,
això és la festa,
és veritat,
és la festa.
Jo és que m'he quedat
una mica amoïnada, eh?
Jo de poder veure
els gladiadors pauberets
que el dia següent
ja potser no hi siguin,
et queda sent malcos, eh?
Això hem d'esperar al mat,
que tornem
i ho tornem a veure.
D'acord.
D'acord?
Isabel,
moltíssimes gràcies.
De res,
gràcies a tu.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.