Així, així, ni un pas atrás contra la reforma ullat general.
La regució, vamos a poder entrar a la ullat general.
No nos vides, unes, dos, dos.
Amb aquests càntics, més d'un miler de persones
sortien ahir diumenge al migdia als carrers de Tarragona
per dir no a la reforma laboral.
Els sindicats UGT i Comissions Obreres
es tornaven a mobilitzar novament
després que el govern espanyol aprovés la reforma laboral la setmana passada.
Les manifestacions es van fer de manera simultània
a més d'una xeixantena de ciutats del conjunt de l'estat espanyol
i també, d'alguna manera, van servir les manifestacions ahir
per mesurar la força que poden tenir els sindicats
de cara a la vaga general convocada pel 29 de març.
Els sindicats critiquen una reforma que, diuen, fa passos enrere
i no ajudarà a reactivar l'economia ni a crear llocs de treball.
Creuen que és un menyspreu al diàleg social.
Com recordareu, divendres, Comissions Obreres UGT donaven ja per feta
i anunciaven la convocatòria de la vaga general pel 29 de març
i ahir diumenge, 48 hores després de l'anunci,
sortien al carrer amb aquestes manifestacions.
El secretari general de Comissions Obreres a Tarragona, Jaume Prós,
criticava que, precisament, la reforma laboral, segons la seva opinió,
aprofundeix en les desigualtats socials.
Demostració de força, no?
Fa temps que ens estem mobilitzant
i ara, diguéssim, tenim més motius que mai
per tot el tema de la reforma laboral.
I en aquest sentit, sí que té una cosa diferent aquesta mobilització
perquè el dia de la dona treballadora
van convalidar el decret de la reforma laboral
quina barra aprofitar el dia de la dona treballadora
per aprofundir en les desigualtats en aquest sentit.
Com a conseqüència d'això, hem convocat legítimament
Comissions Obreres UGT una vaga general pel dia 29
i aquesta és una cosa diferent de les altres mobilitzacions.
Però, com les altres, ho fem també per dir no a la reforma laboral,
una reforma laboral que és rebutjable des de tots,
es miri com es miri, és rebutjable per la forma,
perquè és un menysteniment, un menyspreu al diàleg social.
Feia quatre dies que ens havíem posat d'acord amb la patronal
per, diguéssim, fer un acord per l'ocupació
que és el principal problema que té aquest país en aquest moment
i això, diguéssim, s'ha tirat a la brossa.
És una reforma també rebutjable pel context.
En la situació d'atur que tenim,
aquesta reforma no crearà ni un sol lloc de treball,
al contrari, empitjorarà la situació.
Ho hem dit moltes vegades.
El problema que té el nostre país no és de rigidesa del mercat de treball,
no és de legislació laboral,
perquè tenim exemples que fan que el nostre país,
amb la mateixa legislació laboral,
hi hagi zones del país, com Euskadi o Navarra,
que tenen un atur per davall del 12%
i d'altres zones, com Andalusia,
que tenen un atur pertengut del 31%.
O hi hagi sectors de producció, com la indústria,
que tenen una taxa de temporalitat que està per davall del 15%,
i en canvi hi ha sectors com l'hostaleria, comerç o la construcció,
que tenen una taxa de temporalitat de més del doble, del 30%.
No és un problema de legislació laboral,
perquè en la mateixa legislació laboral
tenim situacions diferents.
En la mateixa legislació laboral
hi ha empreses que funcionen i funcionen molt bé,
però són empreses diferents.
Són empreses que han reinvertit els seus beneficis,
són empreses que
gasten en formació,
en innovació,
i que són competitives.
Per això, diguéssim,
entenem que aquesta reforma laboral
no va enlloc
i que no solucionarà el problema de l'atur.
I és una reforma laboral, sobretot,
sobretot rebutjable pel seu contingut.
Vull dir, és un contingut lesiu
que el que farà serà donar més poder als empresaris
en detriment dels treballadors i dels seus representants.
I això és així de clar.
Les relacions laborals,
totes les relacions, però sobretot les laborals,
és un tema d'equilibris.
I en aquest moment
el que es fa és trencar un equilibri
que hi havia en les relacions laborals
cap a un dels sectors,
cap a la patronal,
l'empresari podrà fer el que li doni la gana.
Aquesta és la realitat
que tenim amb aquesta reforma laboral.
Per tot això,
perquè, com he dit abans,
quina barra convalidar el decret
del dia de la dona.
Perquè les armes que li dona l'empresari
considerar la vida laboral
serà molt més difícil.
I sobretot les dones.
Se condemna als joves a la precarietat.
Se facilita i se barata l'acomiadament.
Etcètera, etcètera.
Coses que ja hem dit moltes vegades
i que estan aquí.
I també diem això
perquè no és moment de resignar-se.
Perquè hi ha alternatives.
Tenim alternatives.
I els hem dit quines són les alternatives.
Un gran pacte per l'ocupació,
una reforma financera,
una reforma fiscal, etcètera, etcètera.
I per això, legítimament,
i amb molta responsabilitat,
com i jo ens obreixut,
hem convocat una vaga general
pel dia 29,
que esperem que farem
una crida a tots els altres sindicats
i a totes les organitats socials
perquè s'hi afegeixen
i perquè sigui un gran dia de vaga.
Són els arguments de Jaume Prost,
secretari general de Comissions Obreres a Tarragona.
Ahir, en el decurs d'aquesta manifestació
pels carrers del centre de la ciutat,
una manifestació que, això sí,
la d'ahir va treure menys gent al carrer
que la que s'havia fet tres setmanes abans.
En la mateixa línia argumental
s'expressava també ahir diumenge
el secretari general de l'UGT a Tarragona,
Jordi Salvador.
Les vagues generals són vagues polítiques
contra un govern,
un govern que nosaltres hem cregut que és un govern.
Ja ho va dir ells que és una reforma agressiva.
No, no és una reforma agressiva,
és una reforma a violència,
una gran violència.
Aquí hi ha en joc,
us ho diré senzill,
per no repetir-me amb el company,
hi ha en joc dos models de societat.
Un model de societat de capitalisme pur i dur,
en el qual hi ha el lliure mercat,
la dictadura del Fons Monetari Internacional,
del Banc Central Europeu,
sense cap sobirania popular,
una dictadura que ens voldria tornar a un estil
com l'americà en el seu pitjor sentit,
amb sanitat privada, pensions privades,
que tingui diners ni a la universitat,
que tingui diners ni a l'allegat,
i la llei lliure oferta de demanga
per part dels treballadors.
És un model de societat que nosaltres estem en contra,
absolutament.
És una guerra que dura un segle i mig,
si hi ha de guerra, de lluites obreres,
i aquesta és una batalla més,
una batalla molt important,
perquè en aquests moments ens han atacat,
diguem, al gorix, no?
Ens han tocat de ple.
Per què ens han atacat de ple?
Perquè ens deixen els treballadors
totalment indefensos.
Escarreguen la negociació col·lectiva,
es negreixen qualsevol possibilitat
que nosaltres puguem defensar-nos
i estar en un pla d'igualtat amb l'empresari
com en altres països que ells diuen imitar,
com és Alemanya,
en el qual els sindicats, per exemple,
estem als consells d'administració, no?
I també és un atac molt directe,
i per què no dir-ho,
i per afegir noves arguments
als que ja ha dit el Jaume Prost,
de comissions, que signo totalment,
també és un atac molt dur al sindicalisme, no?
Perquè al sindicalisme els molesta.
Per això hi ha tota aquesta campanya d'intoxicació,
tota aquesta campanya d'odi als sindicats,
perquè saben que els sindicats som els unis
i que podem aturar això.
Som els unis que podem aturar això
perquè en aquests moments
no tenim cap representació
amb força per poder aturar-ho.
Si es carreguen els sindicats,
això els queda una topista de vuit carrils
per fer que els doni la gana
i per tornar a una situació laboral
de fa 40 o 50 anys.
Llavors, animem a tota la societat,
animem a tota la ciutadania,
animem a tots els mitjans de comunicació,
als treballadors dels mitjans de comunicació,
a tots els treballadors en general,
que sàpien que aquí ens estem jugant molt.
recuperar allò que Europa havia volgut somiar,
que era una illa social
en la qual hi havia drets laborals i drets socials,
drets laborals i drets socials
que en aquests moments ens estan robant.
I en canvi, s'enfronten contra els febles
i en canvi els rics ni els toquen.
Els rics estan perfectament.
Aquí hi ha diners, però no hi ha reforma fiscal.
Sabem tots que les xaux es venen a ser estima financera,
però no hi ha reforma al sistema financer,
perquè amb aquests no s'enfronten.
I per què no s'enfronten?
Perquè en el fons els representen.
Perquè tant el govern del Partit Popular
com la Convergència i Unió,
el que fa d'escolanets d'aquest govern,
l'únic que fan és defensar els seus interessos de classe
i els seus interessos despoderosos.
No els interessos del 99,9% de la població.
Hem sentit els arguments a favor de la vaga.
La vaga anunciada el passat divendres
de cara al 29 de març.
En contra, clarament,
hi ha molts partits polítics,
evidentment també el govern del Partit Popular,
el govern central i també els empresaris.
En el cas de Tarragona,
la Confederació Empresarial de la Demarcació
assegura que els sindicats estan fent un joc perillós
i critiquen la seva actitud,
la qualifiquen d'immobilista.
El vicepresident econòmic de la CEPTA,
Josep Lluís Aïmat,
ha explicat a Tarragona Ràdio
que els sindicats s'han tancat en banda
i no han volgut signar grans acords
per sortir de l'actual situació de crisi econòmica.
Segons la CEPTA,
segons Josep Lluís Aïmat,
una vaga general,
el proper 29 de març,
agreujarà la situació de crisi econòmica
al nostre país.
Bueno, aquesta convocatòria de vaga
pràcticament estava descomptada.
Evidentment, fins i tot el president del govern
ja va dir que la reforma laboral
costaria una vaga general.
És evident que aquesta reforma laboral
té un contingut molt més potent
de les reformes laborals
no reeixides que va fer el govern socialista
i encara lleixir,
a pesar que tenien un contingut molt inferior,
aquelles reformes també van motivar
a la convocatòria d'una vaga general.
Doncs aquesta, que té molt més contingut,
doncs pràcticament era segur
que també tindria la convocatòria.
Nosaltres pensem que aquesta convocatòria
és un greu error.
Penso que els sindicats
estan realment jugant un joc
perillós.
Des del primer moment de la crisi,
en comptes d'ajudar
a reconduir la situació
i a fer els ajustos
i donar la flexibilitat necessària
perquè les empreses
no haguessin de fer els ajustos
únicament en relació
a la força laboral,
és a dir, fent acomiadaments,
doncs des del primer moment
es van plantar,
han tingut una actitud
absolutament immobilista
i aquesta actitud immobilista
ens ha portat fins on s'ha portat.
En comptes de fer grans acords
i en comptes de donar flexibilitat,
ha fet que l'ajust caigués
i recaigués pràcticament al 100%
en la massa laboral,
doncs coadjuvant el fet
que en aquests moments
tinguem la taça de paro
que tenim,
que és absolutament insostenible.
És evident que d'ajudar
no ajudar pas
i quan agraeixo la situació econòmica
és evident que el fet
d'aquest clima d'inestabilitat
doncs encara pot agraeixar més
el fet que
doncs ens passin
determinades invocions
o majoria el clima laboral
doncs a començar a remuntar
una situació que realment tenim
jo no diria que desesperada,
però quasi bé.
Bueno, aquesta convocatòria
de vaga evidentment afectarà
poc o molt,
ja ho veurem,
en tots els sectors
i per tant també
el transport es veurà afectat.
És evident que
sempre
amb les convocatòries de vaga
els indicats
tenen alguns sectors claus
que volen paralitzar
i al qual dediquen
doncs la màxima atenció
dels seus tiquets informatius,
no?
Que són entre ells
el transport de viatgers.
És evident que
si el transport de viatgers
doncs no pot arribar
arribar a la gent
que va al treball
a la ciutat
i als centres de treball
doncs és evident que
per ells això
significa un gran triomf
què farem?
Doncs
aquí no podem fer
gaire cosa
excepte
doncs preveure
aquesta situació
i intentar realment
que aquesta convocatòria
doncs com a mínim
no comporti
cap situació de risc
per les persones.
això
de la resposta
doncs ja
ja la veurem.
La veritat és que
jo no crec
que la ciutadania
en general
estigui d'acord
amb l'actitud
que han tingut
els sindicats
des de bon començament
de la crisi.
L'actitud dels sindicats
ha posat en evidència
que tenim
dos sistemes laborals
absolutament divergents.
Entre
unes persones
que tenen un treball
molt blindat
des de les clàusules
d'internet
això per acomiadament
hi ha altra força laboral
que no té
aquesta mena
de protecció.
I jo penso
que realment
la ciutadania
ha estat
el fet
que els sindicats
han estat
pràcticament
protegint-se
únicament
els seus interessos
propis
i també els interessos
d'aquest col·lectiu
laboral
que és molt específic
i que
doncs
diguem-ne
és la distocràcia
del treball
però no ha tingut
en compte
la situació real
de tota la massa laboral
de tota la ciutadania
i en aquest sentit
no ha afavorit
ni la reconducció
de la crisi
ni el fet
de posar
fórmules de flexibilitat
que permetessin
com en altres feixes
en passat
que no recaigués
tota la gent
amb l'atur
amb la gent
acomiadada
i jo penso
que aquesta responsabilitat
la gent
ha de ser conscient
a l'hora
de surrir al carrer
que els sindicats
no han actuat
i estic
suposant
que la gent
ho sap.
les paraules
els arguments
de la septa
de la confederació
empresarial
de la província
de Tarragona
a través del seu
vicepresident
Josep Lluís Aïmat
a favor
o en contra
de la vaga
i vosaltres
que n'opineu
si voleu opinar
al llarg d'aquest matí
de dilluns
us convidem a fer-ho
a través de les xarxes socials
a través del perfil
de Tarragona Ràdio
al Twitter
o també
a través de la nostra
pàgina
a la xarxa social
facebook.com
barra Tarragona Ràdio
o twitter.com
barra Tarragona Ràdio
vosaltres
esteu a favor
o en contra
de fer una vaga general
el proper 29 de març
és una altra
de les notícies
destacades
del cap de setmana
tema de debat
segurament
després de l'anunci
que feien els sindicats
el passat divendres