El siniestro en primer lugar no ha ocasionado daños personales
y aunque es muy espectacular, su gran espectacularidad es realmente sobrecogedora.
Nosotros recogíamos del gobernador civil que se hallaba cerca del lugar de este accidente
que ha ocurrido hace, repetimos, una hora y media
y hemos obtenido estas primeras palabras dirigidas a los ciudadanos de Tarragona.
En este momento me encuentro aquí, he venido a ver qué es lo que pasaba.
Yo lo que le pido a la población es mucha tranquilidad, mucha serenidad.
Se trata de un escape de nafta que ha habido en el rack de enpetrol.
Entonces no es ningún producto tóxico, sino sencillamente que es muy difícil de apagar la nafta
porque arde también con contacto con el aire.
Y en este momento la situación no podemos decir que esté controlada
porque es muy difícil controlar este fuego,
pero lo que en este momento se puede decir es que no hay ningún peligro de población
por materias, por productos tóxicos.
De modo que yo ruido a la población que esté serena, que esté tranquila
y que estamos averiguando los posibles peligros que pueda haber
por las factorías que están alrededor, aunque ya ha entrado en marcha
el plan de seguridad, de ayuda entre las empresas y también la secta.
Aquí hay dispositivos de policía, de guardia civil, de bomberos
y se está haciendo todo lo humanamente posible.
Yo lo que sí que voy a hacer es un llevamiento a la serenidad
y a la tranquilidad de la población.
Gobernador, hemos visto que vecinos del barrio de Tereforza
y vecinos de estos barrios limítrofes al lugar del siniestro
están abandonando con sus coches esta zona.
¿Es bueno que lo hagan o en todo caso que se mantengan en sus hogares?
No, no. Bueno, es bueno que lo hagan.
Si realmente ellos creen que tienen que marcharse con el coche,
tampoco se lo vamos a impedir.
Pero lo que quiero decir es que no hace falta el confinamiento
en las viviendas o en los domicilios porque no son productos tóxicos.
Ahora, si para la mejor tranquilidad de ellos o de las familias
y le ha dado el susto por lo espectacular que es este fuego
y el humo negro del etileno, quieren marcharse hacia el centro de Tarragona
que se marcha hasta hacia el centro de Tarragona.
El disolojo, de todas maneras, se puede decir perfectamente.
Paraules del governador civil de Tarragona l'any 1987,
Vicente Valero, el company periodista de Ràdio Tarragona
de l'antiga Ràdio Nacional d'Espanya aquí a Tarragona,
Radio Cadena a Tarragona, Javier Pedrol.
Era la matinada del 12 de juny del 1987.
Aquest és un fragment de la programació especial
que va fer aquella matinada Ràdio Tarragona
i que recull en el seu reportatge última hora
el periodista Vicente Rubio,
que ens acompanya aquest matí en directe als Estudis de Tarragona Ràdio.
Vicente Rubio, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanyen dos periodistes,
després saludarem un tercer a través del telèfon,
dos periodistes que aquella nit ho van viure in situ.
Enric Pujol, company precisament de Javier Pedrol,
fa 25 anys periodista de Ràdio Nacional d'Espanya.
Enric, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I Javier Balló, periodista, fa 25 anys de la cadena SER,
actualment director de TAC12.
Javier, també, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Enric, ara que escoltaves a Javier Pedrol,
que per cert ens va deixar ja fa uns quants anys,
què t'ha vingut al cap?
Home, la seva imatge, no?
La seva professionalitat.
Jo sempre he dit que va ser el meu mestre de Javier Pedrol
i va aprendre molt.
I Javier Pedrol va ser un home clau aquella nit
i encara que molta gent no ho sap,
perquè hi havia moltes dubtes.
El governador civil ja hem vist que no sabia què fes
i deia que la gent marxés.
La primera idea del governador civil
era que se desolligés Tarragona.
Em va comentar un funcionari del govern civil
que ja estava al terrat del govern civil
i com Nerón veia com s'estava cremant el racte amb petról
i va dir que la gent marxés, que ha desolligat Tarragona.
Xavier Pedrol tenia bona amistat amb gent de Down, concretament,
íntims amics amb el director de Down
i li va comentar que no era tòxic el que cremava,
que era molt espectacular,
que duraria molt que es pogués cremar tot,
però que no era tòxic.
I llavors ens va dir als de la ràdio
que diguéssim que la gent no marxés,
que es cregués a casa seva,
que no fessin aquest exo de qui hi havia
perquè es podia crear un col·lapse
i a la missòria hi havia inclús també unes discrepàncies
amb el director de Llavors, que era Enric Bases,
que ell volia fer el que deia el senyor governador
i al final va prevaldre el cridell de Xavier Pedrol
i aquella nit es va intentar calmar la població.
Al final al govern li van donar una medalla
perquè va quedar tot molt bé.
Missatges de calma i de tranquil·litat
que apareixen en aquella programació especial
que va fer l'antiga ràdio Tarragona el 12 de juny del 1987
i que d'alguna manera són el fil conductor d'aquest reportatge,
d'aquest documental titulat Última Hora,
en cas d'emergència, escolta la ràdio.
Una idea d'un periodista, el Vicente Rubio, de Tarragona,
tot i que resident a Madrid ja des de fa anys.
Vicente, com surt la idea de fer aquest reportatge?
Això ja fa molt de temps que et ve al cap,
però per què tens aquesta idea?
Jo me'n recordo, jo crec que aquesta història comença fa 25 anys
i va ser quan vam sortir de casa,
corrents no, no era corrents, però van sortir moderadament
i jo me'n recordo la imatge de Ramon i Cajal, Pere Martell,
amb la gent en pijama, amb els matalassos al cotxe, corrents,
i sobretot la imatge del cel vermell.
Aquesta imatge em va quedar una mica amb impacte.
jo tenia només 12 anys, llavors va ser una imatge per mi de por i d'estar en por.
I després me'n recordo que vaig estar buscant informació per la ràdio
la primera hora i no trobava res.
I jo tenia un examen el dia següent
i la meva mare van dir, va, dorm, va, has de dormir.
I jo me'n recordo aquest impacte de dir,
bueno, potser demà no estic aquí, estic escoltant la ràdio i no trobo res.
Perquè la primera hora no n'hi havia informació.
O estaven buscant informació al lloc dels fets, no?
I no teníem informació.
I aquesta, i va començar la meva idea, aquest és el punt, no?
I al cap d'uns anys, ja sent periodista,
tens la idea d'alguna manera de fer un reportatge, un documental,
que reconegui el paper de la ràdio en una nit, en unes circumstàncies com aquesta.
Sí, perquè, bueno, jo primer vaig pensar en aquesta idea de
què passa, no?, quan no tenim cap informació.
Normalment la gent està acostumada a rebre informació.
Ara, amb el Twitter i amb el Facebook ja és a un nivell molt més gran,
però abans no, tu pots tenir a nivell de persona informació d'algú
i després, de repent, no tens informació de res, no?
Jo pensava en aquesta idea, no?
En torno a aquesta idea també una mica amb el caos, també.
I vaig pensar que podíem fer una història
sense saber que hi havia el material del Javier Pedrol
i d'en Enric Pujol i dels periodistes que van...
I em vaig adonar, buscant i buscant,
perquè va ser una feina que vaig fer als anys,
em vaig adonar que aquesta història és una història molt potent.
Una història de ràdio, de la història de la ràdio del nostre país.
Per mi és això, suposo que és pel que he fet aquest documental
i per mi em sembla que la notxa dels Transistors i del 23F
i aquesta nit podrien estar perfectament als llibres d'història
o de història de periodisme, no?
És per fer una classe de periodisme, això,
perquè és que va ser un moment molt especial, no?
La ràdio va recollir una mica la gent, no?
Aquesta nit escoltarem a partir de les 11 el reportatge
i escoltarem moments d'aquella programació de Ràdio Tarragona
amb trucades de moltíssima gent, amb por,
buscant els seus familiars, perquè, clar, 1987, recordem,
no hi havia ni Facebook ni Twitter, però no hi havia ni telèfons mòbils.
I, per tant, la ràdio es converteix
i a mi em sembla que és un testimoni interessant
que al llarg del reportatge després expliquen
el reportatge apareixen Enric Pujol, Javier Balló, Jordi Prats,
Josep Sabaté, Carles Franzino i Javier Pons
i els sis periodistes reconeixen, a la part final del reportatge
ja es veu, amb la perspectiva que dona el temps,
la importància de la ràdio en situacions com aquesta
i que segurament aquell accident tan espectacular, Vicente,
de l'any 87, impacta tant que fa entendre les institucions,
els polítics, els governants i també els periodistes
de la importància d'un mitjà com la ràdio.
Exacte, va ser, bueno, van començar a ficar,
els plans d'emergència del pla secta van començar
i van ficar a la ràdio com el vehicle per informar la gent, no?
I aquests plans són plans que hi ha a tota Europa, no?
Tot els plans d'emergència nuclears químics d'Europa
tenen la ràdio com principal vehicle, encara.
Jo no sé si està una mica antiga la idea
perquè ara tenim més mitjans i tal,
però si continua sent la ràdio i té una certa lògica, no?
M'agradaria explicar una cosa del pla secta.
El governador civil parla del pla secta,
però en aquell moment el pla secta era un pla
que tenia cada indústria química,
però no estaven lligats a aquest pla secta
ni hi havia el tema de la participació de la ràdio.
Per tant, aquest pla secta, clar, en aquell moment
l'aplicació era interiorment de cada empresa.
I aquella nit, amb la programació que fa Radio Terron
i les altres emissores, es demostra la importància de la ràdio.
A nivell personal, l'Enric Pujol, què recorda d'aquella nit?
Jo recordo quan vaig decidir,
perquè hi havia molta controvèrsia a la ràdio,
que el director esperava que el governador vingués l'ordre,
que ens vam posar davant del micròfon.
Jo crec que una hora, dius que hi va haver,
potser sí que va ser una hora sense dir res,
però des que va passar allò fins que ens vam adonar,
vam anar a la ràdio i tot,
potser tres quarts d'hora sí que hi devien ser.
Sí, perquè recordem, per situar els oients,
que aquella gravació que escoltavem fa uns moments
de Javier Padrol,
ell va a la zona del RAC,
el més a prop,
grava el governador civil
i va a la ràdio amb la cinta
per emetre la no.
No, però nosaltres ja havíem començat el programa.
Havíem començat un programa informant la gent,
perquè per telèfon, via telefònica,
a Padrol ja havíem passat una primera crònica
i ens havia dit que calméssim a la població.
I llavors ja vam començar aquest programa.
Llavors, Padrol anava i venia,
clar, evidentment, amb el cotxe,
perquè l'unitat mòbil,
no, l'unitat mòbil anava ell,
i nosaltres anàvem amb el cotxe per Tarragona.
Vam començar a les 12 i quart, potser, el programa,
i vam acabar d'estar al locutori
fins als 8 del matí.
Llavors, s'obriven els companys del matí i tal.
Jo recordo que hi havia per televisió
una entrevista amb Mario Nain,
una india,
a la televisió espanyola,
llavors acaben a lligar altres televisions,
i es va sentir un escrit molt fort.
Jo inclús vaig pensar,
potser ha sigut un petarro que han posat
quan hi havia la primera entrevista
que li feien a una india per televisió,
una cosa una mica d'impacte.
I de seguida,
els païns que es començaven a moure,
va ser quan ens vam adonar,
i al cap de 20 minuts estàvem a la ràdio ja.
Llavors, és posar-se d'acord
per començar davant del locutori
a dir alguna cosa.
Teníem dues línies telefòniques,
una la vam guardar per Xavier Pedrol
i l'altra perquè els oients poguessin parlar.
Em sembla que a Mantena
hi va haver tota la nit d'aquella matinada
més de 110-120 trucades telefòniques.
Si em permets,
jo he recollit de la premsa,
del diari del següent dia,
que va ser precisament Radio Fòrum,
a les 1 i 5 minuts,
la primera a donar la notícia de l'explosió.
Només donar la notícia des d'una cabina,
que ja...
Sí, em sembla que va ser Jordi Bertran,
una persona, un terraúnic que coneixem molt aquí,
perquè durant molts anys
ha estat també tècnic de l'àrea de festa,
sé que col·laborava en aquell moment
a Radio Fòrum,
l'emissora municipal de Tarragona.
I el Xavier Balló, a nivell personal,
ell treballava a la SER fa 25 anys.
Correcte, sí, sí.
Què recordes?
Doncs home, una miqueta
el que ha estat explicant l'Enric,
quan va petar això,
i la veritat és que ja estava al llit
i em van despertar
i vaig sortir al balcó.
La veritat és que em va impressionar bastant.
ja vivia llavors a l'Avinguda Catalunya,
per tant, no és que tingués
una visibilitat molt directa,
però en tot cas,
allò que estàveu comentant ara,
aquell color vermell absolutament del cel,
doncs, bueno, espantava.
I de debò.
Què fas en aquells moments?
Si més no, el que se me va ocórrer,
començar a trucar als companys de la ràdio,
es van posar tots en marxa
i vam anar fins a la Rambla Nova,
a l'antic Conde Vallellà,
on tenien els estudis la cadena SER,
llavors aquí a Tarragona.
vam arribar a tres companys,
que no treballàvem en aquells moments
en aquests estudis a Tarragona,
la majoria treballàvem a Ràdio Salou,
jo en aquells moments estava a Ràdio Salou,
però que ens queia més a prop,
òbviament, això.
I els tres companys,
tres Javier,
sempre ho recordarem,
això era en Javier Bas,
en Javier Pons i jo,
vam començar,
el que no sé és quant de temps vam tardar,
la veritat és que la meva memòria aquí
sí que no era conscient
qui havia començat primer,
qui havia començat darrer.
la veritat és que nosaltres vam posar en marxa
ràpidament tot un dispositiu
en què es van incorporar també
la unitat mòbil de Ràdio Salou
amb Jordi Prats,
que la vam enviar corrents
cap al lloc dels fets
i vam començar un programa.
Un programa que en principi,
en el nostre plantejament,
era bàsicament informatiu,
però com també deia l'Enric,
al final va ser un programa,
es va convertir en un programa
de servei públic total.
El que fèiem era rebre trucades
de la gent que preguntava
què havia passat,
per exemple,
molts alumnes de la Universitat Laboral.
Va haver un munt de trucades
en aquest sentit,
gent de la Pineda,
gent de la Pineda
que també es va veure afectat
per la visibilitat tan directa
que tenien dels fets, etc.
I va ser una nit,
tampoc ara ho estàvem intentant recordar,
quan estàvem comentant una mica
la pel·lícula abans d'entrar als estudis,
quan vam tancar el programa,
no ho sé,
jo crec que va durar molt,
gairebé tota la matinada,
però tampoc ho sabria dir
en aquests moments
quina precisió de dir
a tal hora vam acabar,
no ho sé.
En aquell programa
amb el Xavier Belló
participava Jordi Prats,
que el podem saludar
a través del telèfon.
Jordi Prats treballa
a la Delegació de Catalunya
Ràdio a Madrid.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre'ns,
ja sabem que estàs molt enfeinat.
Hola, bon dia, Xavier.
Xavier Belló,
Enric Pujol
i Vicente Rubió,
l'autor del reportatge.
Jordi, tu què recordes
aquella nit?
Perquè tu vas estar
amb la unitat mòbil,
també vas anar
al lloc dels fets, no?
I tant, i tant.
Jo possiblement
el que més recordo
és la calor que feia,
sincerament.
De matinada,
la calor que feia
a causa de la flama.
És per fer un flash, no?
Vas tenir por?
Jo crec que la inconsciència,
els nervis,
l'excitació del moment,
potser no et feien passar por.
Va ser a posteriori
quan deies
uf, on hem anat, no?
I què hagués putut passar
o quin era l'abast del problema.
La informació en aquell moment
va ser fàcil
o era realment complicat
treballar allà?
No, era complicat.
He sentit ara una mica
el Xavi,
una mica la coordinació
que es feia
des dels estudis i demés,
però vaja, jo que vaig estar
si no recordo malament
també amb el Sergi Benús,
que era tècnic.
Correcte, correcte, sí.
Exacte.
Vam estar amb l'unitat mòbil.
La veritat és com...
Bueno,
eres com una illa
dins de l'aigua, no?
Veies una miqueta
el que tenies a la vora
i tampoc sabies massa
gaire més el que passava
més enllà d'on estàvem
amb l'unitat mòbil
que era a la vora mateix
del foc.
Quina contribució, Jordi,
creu que vau fer
les emissores de ràdio
aquella nit?
Ara, amb la perspectiva
que dóna el temps?
La contribució que vau fer
a abordar situacions
complicades com aquesta?
Doncs, home,
jo em penso que
bàsicament
vam funcionar
com un veritable
servei públic.
Vam anar informant,
crec que d'una forma
bastant objectiva,
entre cometes,
com sempre l'objectivitat
és difícil d'assolir-la
100%,
però vam informar
tot el que vam poder
i també,
jo crec que en bona mesura
vam poder tranquil·litzar
una mica
la població,
cadascú des del seu punt
de treball,
vam poder tranquil·litzar
una mica la població,
perquè recordo la imatge,
per exemple,
dels estudiants
de la Universitat Laboral
carregats amb mantes,
amb alguns estris personals
i abandonant
la Universitat Laboral
sense saber
què podria passar
en aquell centre,
camí cap a la...
I abandonant la peu.
Abandonant la peu.
dels hotels.
Abandonant la peu,
sí, sí, sí.
La imatge era...
Ara quan...
Clar, el record
és molt llunyà
i són flaixos
el que et queden,
no?,
a la memòria,
però...
Però sí, sí,
aquella caminada a peu,
els perverits,
no sabíem massa bé
què passava,
et preguntaven
què és el que passava,
tu ben just tenies informació,
la flama era increïble,
la matinada aquella,
i és que una flama
és el que més recordo,
no?,
la calor que desprenia
i la lluminositat
que donava aquella flama.
I recordo això,
sobretot la imatge
dels estudiants
marxant cap a la pinada
a peu
i, bueno,
i després familiars
que trucaven
a veure què passava,
sí, sí.
25 anys després, Jordi,
creus que hem millorat molt?
Que precisament
aquell accident
va servir per posar-nos
les piles tots plegats
sobre el tema
de la seguretat?
Bueno,
això ho teniu vosaltres
ara més a prop
que no pas jo
que visco a Madrid,
suposo,
que sí,
que com a mínim
ens ha fet ser
més conscients
de tots plegats
de què ens portem
entre mans,
no?,
i que bé,
que cal avançar
amb tot el que és
tot el tema tecnològic,
però també,
en paral·lel,
sempre d'anar
ben acompanyat
de la seguretat,
no?
I recordo també
el paper important
de les associacions
de veïns
i que em sembla
que és un paper
que al llarg dels anys
han fet a tot el complex
de reunir, no?
I en aquell moment
també demanant explicacions,
l'endemà,
demanant,
doncs això,
mesures,
saber tot el que passava,
no?
Hi ha una cosa,
recordo,
per exemple,
i em sembla que,
no sé si ho podríem fer
extens als que tenim
aquí a la vora,
però sí que
la flama,
per exemple,
aquella tan gran
que hi havia,
tot el Focardal,
i un dels dubtes
era què podria passar
amb els dipòsits,
amb aquells dipòsits rodons,
amb aquelles esferes,
no?,
amb tots aquells dipòsits
que hi havia al voltant.
possiblement,
en aquella època,
ben just,
molts sabíem
què hi havia dins.
Ara,
suposo que això
m'ha avançat,
evidentment,
i se sap molt més
amb detall
quins són els components
que guarden
aquests dipòsits,
però recordo
que arran d'aquell atemptat,
si mesos després,
temps després,
es van anar organitzant
visites
provocades,
diguéssim,
per la pròpia
associació
d'empreses químiques,
no?,
visites a periodistes,
explicant amb detall
què és el que havia,
què és el que es fabricava,
quins eren els processos,
no?,
amb això jo crec
que hi ha hagut
un abans,
no?,
sense dubte
que hem millorat molt
en aquests 25 anys.
Jordi Prats,
ara fa 25 anys
periodista de la cadena CER,
ara actualment
a la delegació
de Catalunya Ràdio a Madrid,
gràcies per atendre
la nostra trucada,
sabem que és un dia de feina,
així que gràcies
per atendre'ns des de Madrid
i fins la propera,
bon dia.
Bon dia,
aquí avui estem apagant
possiblement altres focs.
Sí,
altres focs
financers o bancaris,
no m'imagino?
I tant,
i tant,
avui pren possessió
el governador
de l'ONG d'Espanya,
arriben els calés,
bueno,
en fi,
és un dia bastant complet.
Jordi,
gràcies per refer-nos
a aquesta anàlisi
des de Madrid.
Adéu-siau,
bon dia.
Salutació al Jordi.
Adéu-siau,
Xavier.
Gràcies al Jordi Prats,
com dèiem,
periodista actualment
a Catalunya Ràdio a Madrid.
Ell apuntava,
per exemple,
al paper de les associacions
de veïns,
anava a dir,
Àngel Juárez era el president
de la Federació
d'Associacions de Veïns
de Tarragona.
I el fill també
del que comentava
el Jordi Prats,
clar,
el risc
o el perill
o la por
de que aquelles flames
provoquessin
un efecte dominó
sobre aquestes bombones
que deia el Jordi
que no sabíem
que hi havia a dins
és, suposo,
el que espanta més
a la gent
i és el que fa
que moltíssims ciutadans
fugin de casa.
Enric,
tu creus?
Jo crec que sí
per desinformació,
perquè,
segons ens comentava
la mateixa Via Pedrol,
ens deia
que aquelles esferes rodones
feia pràcticament
uns mesos
que havien posat
que havien posat un sistema
de refrigeració
precisament per això,
per quan tenia
un excés de calor a prop
es disparaven
uns circuits d'aigua
que refrescaven
aquelles esferes.
Això justament
s'havia fet
un any abans
o uns mesos abans
i el perill
quedava reduït.
És que la flama
no es podia apagar
perquè els bombers
no podien apagar la flama
perquè havia de consumir-se
i clar,
i es va consumint-se
m'acabava de trigar
quatre dies.
El dimensi encara cremava,
això va ser el dijous
o la nit
i el dimensi encara cremava
la flama.
Vull dir,
clar,
hi havia aquest desconeixement
per part de tothom
que ningú sabia
el que s'havia de fer.
El que deia el Vicente
que es va trigar una hora
si jo crec que més o menys
va ser una hora.
A la una i alco
devíem entrar
a mantenir-nosaltres.
Jo sí que me'n recordo,
Xavier,
que a les vuit del dematí
vam acabar nosaltres
i vam entrar a Lluís Figueroa.
Sóc incapaç
de saber l'hora
que vaig començar
i ho hauria de comprovar,
òbviament,
segurament que als arxius
això hi figura,
però no, no, no.
No, perquè hi havia el canvi de tor.
Van arribar-se a l'hospital del dematí
i nosaltres
llavors ens en vam anar
a fer carrer
i a fer,
a agafar opinions.
Sense dormir,
de fet,
vam estar quasi 24 hores
però en un cas així
no es noten.
En quant a por,
a mi em va fer més por
la nit del 23F
que aquesta
perquè el Xavier Pedrol
ens va seranar,
jo tenia molta confiança
en el Xavier
i quan ell va dir
que no passava res,
que estava controlat
i que havíem de tenir tranquil·litat,
m'ho vaig creure.
La nit del 23F
que jo feia un any i mig
que estava llicenciat de l'Emili
i estava encara
en període de reserva,
vaig passar molta por aquella nit.
És que és una por diferent aquesta.
Molta por.
Molta por
que la cosa
podia canviar,
que ho podia canviar.
La nit del RAC d'en Petró
i et dic,
el Xavier Pedrol
va ser la persona
que va donar,
jo crec,
la confiança
a tot Tarragona.
Xavier,
la por aquesta,
un efecte dominó,
tu creus que...
Jo crec que la por que existia
era aquesta,
més que la pròpia flama,
que tota la petroquímica
patés.
És a dir,
el concepte que hi havia,
que de fet tampoc
no és un concepte tan equivocat,
que tot el polígon petroquímica
està interrelacionat.
Clar,
el que no desconeixia absolutament
era
per què havia passat això,
perquè en un primer moment
tampoc sabíem
per què havia passat això.
Clar,
no se sap en el primer moment
que és un atentat.
S'ho suposat i s'acendi, no?
Exacte,
se sap al cap d'unes hores.
segon el fet aquest
que deia també el Jordi
i ara ho confirmava l'Enric,
és a dir,
que el desconeixement
que hi havia
del que s'estava fabricant
en aquest polígon petroquímic
era total,
que això sí que s'ha fet
molts avançaments
posterior,
arran d'això,
arran d'això
jo crec que va ser
el donant.
I després jo crec
que també ho estàvem comentant
abans d'entrar
als estudis,
va haver-hi una experiència
semblant,
no tan traumàtica,
dos anys o tres anys
després,
però no va ser de nit.
però no va ser de nit.
És a dir,
el que va espantar
moltíssim a la gent
és aquesta inseguretat
que et dóna sempre a la nit
quan te passa alguna cosa.
No cal que sigui
un foc o una explosió
d'aquestes característiques.
La nit,
en aquest sentit,
fa molt més por
per raons evidents
que no tens la visibilitat
que tens
durant el dia.
L'altre atemptat,
si no recordo malament,
va ser un diumenge al matí.
Per tant,
les circumstàncies,
l'escenari
era diferent.
Però sobretot
el desconeixement
que allò podia petar
en cadena.
I això és el que molta gent,
jo això sí que ho recordo,
molta gent
dels que trucaven
a l'emissora
era preguntar,
bueno,
preguntar-nos a nosaltres
a veure si això
podia desencadenar
una explosió en cadena
de tot el polígon petroquímic.
I quan la gent
hi estava una mica calmada,
va sorgir l'alarma
quan se va saber
que va ser un atemptat d'ETA.
Correcte.
Perquè llavors la gent
va suposar
que hi podien haver més bombes.
També.
i va ser quan
se va tornar
a alertar
i això
a través de la ràdio
o les trucades
es pot saber
és quan la gent
va tornar
a agafar por
perquè pensava
que hi podien haver
més explosions
en cadena.
El que diu el Xavier,
clar,
al veure tota la química
tan a prop
pots pensar
que per simpatia,
per empatia
poden anar petant
tots els hipòsits
que hi ha.
Era lògic
que es pensés
i més ciutadans
de càrrec
que no tenen
evidentment coneixements.
És que la calor
que feia allà
el Jordi Prats
va dir
que jo quan hi vaig anar
al cap d'un dia
24 hores
però encara
seguia la mateixa flama
era impressionant.
No,
però potser
a 25 metres
a 30 metres
la calor
era absolutament
inaguantable.
Jo recordo
ara,
a més a més
m'he recordat
perfectament
quan parlava
el Jordi.
Ara et venen
records.
Sí, home,
vas parlant
i llavors
abans
recordant
una de les coses
que li vam dir
el Jordi Prats
des dels estudis
va dir
Xec,
tranquil·la,
no cal que t'apropis tant
perquè és veritat
quan ha explicat
el Jordi Prats
això
que la pròpia inconsciència
he parlat
d'inconsciència
el fet
de viure uns moments
que ets conscient
que estàs viure uns moments
històrics
doncs jo no sé
fins a quin punt
perquè jo no hi era allà
jo vaig estar sent
tot el moment
als estudis
no sé
fins a quin punt
es van apropar
però donava la sensació
que s'estaven apropant molt
i aquesta por
ens va fer fins i tot
en algun moment
de dir-li
Jordi,
no cal que t'ajuguis la vida
perquè la veritat
és que ell
en aquest sentit
sí que
va intentar anar
fins a l'oll de l'os
aquesta nit
quan dèiem
escoltarem aquest reportatge
aquest documental
que ha fet el Vicente Rubio
que inclou el testimoni
del Javier Belló
de l'Enric Pujol
del Carles Franzino
que aleshores treballava
a Ràdio Popular de Reus
del Javi Pons
company del Javier Belló
del Josep Sabater
que estava a Catalunya Ràdio
i del Jordi Prats
que també hem saludat
a través del telèfon
de tot el material Vicente
que t'ha servit
per fer el reportatge
en l'elaboració
i tu que ho vas viure
encara que eres
molt jovenet
tots els anys
què és el que més
t'ha impressionat?
Les trucades de la gent
els familiars perduts
entre ells
intentar comunicar-se
què és el que més
t'ha impressionat?
Jo me'n recordo
que la meva dona
em va dir
aquest programa
quan estava treballant
em va dir
aquest programa
t'arriba el cor
o no t'arriba
suposo que aquesta nit
hi haurà gent
que li arribarà el cor
o no
i suposo que
t'arriba el cor
per la gent
les trucades de la gent
són molt emocionants
i treus
tota la història
de la petroquímica
i tot
i et quedes només
amb les idees humanes
i amb el sentiment
de la gent
i com reacciona la gent
i aquesta
jo crec que és la història
les coses que més
quedaven
era una mica això
perquè
jo quan he fet
aquest documental
he pensat
en una trama principal
que era
el Javier Pedrol
que era el protagonista
però després
les trames
les trames
que van
després
la B i la C
són trames
de gent
que truca
a la ràdio
i a mi
em feia gràcia
que la gent
era la que
plantejava
com havíem de fer
el mecanisme
d'informació
proposaven
que també
amb el teu programa
pel dematí
també ho feien
a veure
podríem solucionar
aquesta història
si la ràdio
fes de vehicle
d'informació
la gent parlava d'això
la gent aquella nit
arriba a reclamar
el paper de la ràdio
que després ha anat tenint
i que s'ha anat
configurant
de millor manera
les trucades
de la nit
que hi van haver
des de la una
fins al avui
del dematí
eren trucades
dramàtiques
però dramàtiques
autèntiques
perquè aquella senyora
no podia contactar
amb el seu marit
que treballava
a la petroquímica
o amb el seu fill
i no tenia
la informació
que teníem nosaltres
s'ha de tenir en compte
això
llavors era un dramatisme
tal
de saber
perquè dèiem que no hi havia víctimes
però la gent s'ho podia creure
o no creure
molta gent no s'ho creia
que havia passat alguna cosa
potser hi ha alguna cosa
i no ho volen dir
aquest dramatisme
aquesta tensió
aquesta angoixa
traslladar la ràdio
és el que jo crec
que va fer el programa
que fos un programa
tremendament emotiu
i que la gent
doncs
tingués a la ràdio
com a l'element
com al vehicle
informador
penso que
aquesta nit
aquella nit
com la 23F
i altres nits
la ràdio
va ser
això que dius tu
crec que hi ha famílies
que es van trobar
per la ràdio
és a dir
trucaven
si saber alguna cosa
què és el que ha passat
a Bona Vista
llavors trucava
al veí de Bona Vista
la gent va sortir
es va espantar tant
que va sortir
sense
fins i tot
pensar en trucar
a la mare
al pare
al cunyat
al germà
va sortir
amb el que
en aquests moments
va creure convenient
agafar el cotxe
i marxar cap a
sobretot
hi ha gent que va marxar
cap a la carretera
de Sant Escreus
hi ha gent que
va marxar cap a
carretera de Barcelona
gent que va arribar a Andorra
van obrir els bars
els pobles van obrir els bars
per rebre la gent
gent que va arribar a Andorra
i clar
i dintre altre tema
Xavier
la gent trucava per telèfon
però potser
les línies telefòniques
estaven col·lapsades
també
hi havia un col·lapse
absolut
i dels telèfons
de l'esmissió
de la ràdio
que és el que hauria passat
si haguessin existit
els mòbils
que també hauria sigut
un col·lapse
que tampoc
el col·lapse és el mateix
jo crec
a mi em feia gràcia
una dada
que era
que el perill
estava l'incendi
que es propagués
a l'abast
per exemple
i l'abast
va ser
al finalitzar
la segona guerra mundial
la que portava
treballant
a la investigació
de les cintes magnètiques
llavors vosaltres
estàveu treballant
amb cintes magnètiques
i es podria cremar
l'abast
era una mica
una paradoxa
una paradoxa
del moment
i 25 anys després
creieu que
tornaria a passar
el mateix
pel que fa al ciutadà
Xavier?
tu creus que
el comportament
seria el mateix?
jo crec que no
a més a més
tot i que va ser
no tan considerable
i a més a més
allò que deia
el factor
que no era nit
i era de dia
va passar
un episodi
semblant
semblant
entre cometes
tres anys
després
i no
va passar
exactament
el mateix
primer això
és a dir
l'experiència
és un grau
com se diu
però després
jo crec que
arran d'això
la informació
que avui té
el ciutadà
del polígon
petroquímic
i dels riscos
que pot causar
és molt superior
no sé què hagués passat
si mai hagués passat
no en surt
aquestes característiques
si haguéssim tingut
tanta informació
com tenim
com tenim ara
potser no hagués
potser
vols dir que no haguéssim
evolucionat tant
jo crec que no haguéssim
evolucionat tant
o tant de pressa
segurament
però llavors
sí que es va veure
jo crec que tant
les administracions
com la pròpia
indústria química
van veure que això
era absolutament vital
coincideixen
enric?
sí totalment
un detall
Xavier
de l'atemptat
del 87
el del 90
van 3 anys
Ràdio Nacional
ja tenia un mòbil
d'aquells immensos
però ja tenies un mòbil
ja tenies una eina
que no tenies 3 anys abans
i que vas poder utilitzar
que recordo que vam anar allà
amb el mòbil
no calia unitat mòbil
tenies un telèfon
mòbil
que era un mamoteta
que pesava menys 5 quilos
però hi era alguna cosa
és dir que
i tal com estem ara
és impossible
que torni a passar allò
tenim unes vies de comunicació
immenses
una informació
una educació
de la població
sobre el tema
de risc químic
molt important
s'han fet
se fan proves
se fan simulacres
per tant
jo penso que no
però com diu ell
com diu el Xavier
com diu Vicente
allò va ser fonamental
perquè la gent
prengués consciència
i el pla secta
de tancar-se
les químiques
s'obrís a la ciutadania
que és el que feia falta
i després va arribar
el Penta
tot això
és molt normal
que es que passi
després hi ha també
el tema
de la mesura
de la seguretat
jo crec que
aquell
va agafar amb el peu canviat
absolutament
a tothom
és a dir
si en aquest sentit
ETA va optar
per aquesta
per aquesta acció
és perquè era coneixedora
que agafaria
perfectament
tothom amb el peu canviat
jo crec que les mesures
de seguretat
d'ara fa 25 anys
ara
del polígon patroquímic
em sembla
que és un abans i un després
però la de diferència
ha vist mal
divendres
vam entrevistar
en aquest programa
la professora de comunicació
de la universitat
Rovira Virgil
i Nani Rodríguez
que està acabant
ultimant
una tesi doctoral
sobre aquesta qüestió
de la comunicació
dels reis
en els polígons
petroquímics
i diu que
efectivament
a partir de l'atemptat
de ETA en Petrol
en fi
ara podem considerar
que el polígon
petroquímic
de Tarragona
està entre els millors
d'Europa
pel que fa a seguretat
i que especialment
hi han treballat molt
les empreses
les empreses
protagonistes
les empreses
que estan instal·lades
al polígon petroquímic
i el que ha quedat
molt clar també
25 anys després
a través del pla secta
jo crec que és el missatge
de
que és d'alguna manera
el subtítol
del reportatge del Vicente
en cas d'emergència
escolta la ràdio
aquest missatge
Vicente
encara que tu ara
estiguis a Madrid
vivint a Madrid
tu creus que ha calat
en cas d'emergència
tanquis a casa
o allà on sigui
i escolti la ràdio
sí
anem mai al cotxe
diuen
mai al cotxe
has de tancar-te a casa
i escoltar la ràdio
per això
has de tenir piles
per això en cas
hi ha un tany
en el subministrament
la llum
se pot anar
sí
aquesta és la idea principal
jo pensava
com podria
menys els que treballen
a la ràdio
que han d'anar a treballar
han de sortir de casa
que portin piles
també
a la gravadora
una de les coses
que també tinc
molt gravada
és com
jo encara vivia
a casa
la meva mare
i com me va acomiadar
la meva mare
és que en aquells moments
la situació
que captàvem
des de casa
era de causa absolut
i d'una gravetat
absolutíssima
i jo recordo
com la meva mare
em va donar dos petons
i després
quan vaig començar
a baixar l'ascensor
vaig dir
hòstia
aquests dos petons
tenien un significat
quin significat tenia
jo també recordo
que vivíem a Pere Martell
31
i vaig agafar
la meva dona
i els dos crios
els crios
van anar
a la casa
dels meus pares
que hi havia
al carrer Colón
i la meva dona
va venir a la ràdio
i ella i la Magda
que era l'administrativa
de l'emissora
es van dedicar
a agafar trucades
que no per sortir
d'antena
de tot Espanya
inclús de l'estranger
que s'envia assentat
i tenia família aquí
van fent una mica
de teleoperadores
en aquell moment
en quant al que deies
sobre el tema aquest
del risc químic
allò també va servir
per una altra cosa
perquè la gent
pogués escoltar
les ràdios
però és que en aquell moment
només van poder
sortir en antena
la SER
i Radio Cadena
perquè no hi havia
més emissores
Catalunya Ràdio
portava
ja portava 5 anys
però no tenia
programació pròpia
Radio Mar
no sé si
encara hi devia estar
però les úniques
que van sortir
la COPE no
l'únic que van fer
programació pròpia
aquell dia
va ser la SER
i Radio Cadena
amb la qual cosa
si diguem
si no
jo volia dir
que jo vaig anar
buscant
documentació
d'aquest fet
a la COPE
a la SER
vaig anar
a parlar amb tu
també Ricard
si teníeu alguna
gravació
no n'hi havia res
no n'hi havia res
perquè no havíem
guardat res
segurament en aquell moment
tampoc no hi havia
aquesta consciència
de gravar
en aquest cas
ho va guardar
la família
del propi
Javier Padrón
aquestes hores
com a mínim
perquè a l'Enric Pujo
sí que em vas
passar
el dia següent
que vau fer
un resum
de la nit
que tenia un voltatge
amb trucades
de la gent
de 10 a 12 del matí
vam fer tot
vam condensar
tot el que havia passat
i farem una pel·lícula
de la veu
d'una dona
farem una pel·lícula
d'aquesta nit
perquè era una pel·lícula
i en aquests 25 anys
tothom s'ha posat les piles
és a dir
les indústries
l'administració
i els ciutadans
claríssimament
amb el paper
per exemple
que en aquell moment
també havien de jugar
els veïns
la federació
d'associacions
de veïns de Tarragona
també els polítics
creieu que tothom
i els mitjans
de comunicació
els ciutadans
els piles
no se'ls havien de posar
en aquest sentit
jo crec que eren
les administracions
i en aquest cas
la indústria química
jo crec que sí
jo crec que va ser
un detonant
i hi ha un abans
i un després
absolutament
sí que va tenir
un paper important
posterior
i els dies posteriors
el que són
les associacions
de veïns
i la federació
d'associacions
de veïns
perquè òbviament
van ser d'alguna manera
els vehicles
mitjançant
els quals
es va demanar
explicacions
del caos
que s'havia organitzat
perquè això
tampoc no hem dedicat
masses minuts
però la veritat
és que quan jo deia
amb el peu canviat
clar
em sembla que l'Enric
ha fet algunes pinzellades
és que el mateix
governador civil
no sabia què dir
home
aquelles declaracions
que hem escoltat
al principi
i això ja era després
no sap ben bé
què dir
si
aleshores
jo crec que les explicacions
s'havien
s'havien de donar
en tots els sentits
jo crec que sí
jo crec que
amb aquests 25 anys
hem avançat
en moltes coses
i sobretot
també en coneixement
és que hi havia
molt de desconeixement
jo recordo
ara un flaç
d'aquests que et venen
ens va trucar
el cap de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
dient que diguéssim
per la ràdio
per favor
que la gent respectés
les normes
de circulació
i que anés
amb compte
per la carretera
i després
vam comprovar
anant
i vaig anar
fins a la rabassada
i tal
que la gent
feia el que volia
amb el cotxe
perquè el que volia
era marxar
vull dir
aquesta coordinació
voluntària
però espontània
sí que hi va ser
i crec que les associacions
de veïns
que en aquell dia
aquella nit
no van tenir cap tipus
de protagonista
perquè no el van poder tenir
avui en dia
sí que el tindrien
estaven corrents
avui en dia
sí que potser el tindrien
perquè hi ha una altra manera
de funcionar
aquestes accions de veïns
però aquella nit
ningú
tothom anava
campi qui pugui
els semàforos
no funcionaven
però ningú els hi feia
exactament
sí que funcionaven
però ningú
jo me'n recordo
que anava baixant
per el que és ara
Roviri i Virgili
i anava cap a l'antic
Conde Valldano
la Rambla anava
cap a la misura
i tots els cotxes
anaven
jo entrava cap a la Rambla
i tothom anava
cap a la carretera
de Santa Escreus
Roviri i Virgili
cap amunt
i els semàforos
l'Avinguda Catalunya
tothom se'ls passava
clar és que tots els cotxes
anaven en una mateixa direcció
jo crec que ara
ara podem parlar
d'això
una mica
amb clau
d'humor negre
perquè no va
no va haver víctimes
no no és que al final
és veritat
no va haver-hi cap mort
afortunadament ni ferit
i suposo que també
aquesta nit
la gent que
escoltarà el programa
escoltarà
aquesta una mica
amb aquesta clau
d'humor
perquè
no va passar res
llavors
pots riure una mica
de les situacions
fins i tot el teu
propi comportament
potser hi haurà
gent que recordarà
aquesta és una
reflexió
me'n vaig anar de casa
amb pijama
i potser no calia
però en aquell moment
jo crec que tenim
també aquí a Tarragona
una mica Berlanga
una mica Alex de la Iglesia
seria ara
ens agraden fotos
de nosaltres mateixos
jo crec que una de les reflexions
que es va fer
les properes setmanes
i suposo que ara
si les féssim
encara amb més perspectiva
era aquesta
com no va passar res
és a dir
amb tot aquest enrenou
que estem explicant
tot aquest caos
que estem explicant
tota aquesta manca
d'informació
que estem explicant
no va passar res
perquè hi havia solidaritat
perquè la gent
anava a contradirecció
però el de davant
no el pitava
va haver-hi accidents
sí, va haver accidents
però res
però reposo
em refegi
hi va haver bastanta solidaritat
anant cap a la carretera
de Barcelona
anava en dues files
de sortida
i és doble direcció
i si un cotxe venia de cara
l'esquivava
però jo no vaig sentir
ni pitar
ni cridar
la gent tenia un objectiu
marxar
la que volia marxar
i l'altra
anar a un altre indret
jo penso que
per això potser
no hi va haver cap tipus
d'accident
perquè es va tenir
un sentit col·lectiu
de por
i d'ajudar-se
amb aquesta fugida
crec que si el governador
hagués dit
evacuar la ciutat
hi haurien hagut problemes
llavors tothom
hauria marxat
només de presa
i primer jo
i després els altres
no dir això
i dir que es quedés
la gent marxava voluntàriament
per tant és diferent
hem d'anar acabant
en el món de Twitter
de Facebook
d'internet
el paper de la ràdio
creieu que
si tornés a passar
una cosa així
seria el mateix
o seria prioritari
una altra
Javier
jo crec que seria diferent
però crec que seria
prioritari també
perquè
vulguem o no
el que són
les xarxes socials
sí que
poden ser
molt útils
però també tenen
i amb això ja sé
que ara potser
els grans defensors
de les xarxes socials
m'acriticaran a mort
però tenen
la claritat que tenen
i els mitjans
construïts
fets cada dia
per professionals
doncs també tenen
la claritat que tenen
que és més gran
vols dir
molt més gran
està clar
a partir d'aquí
jo crec que si passés
crec que és molt complicat
que passin una nit
com aquestes
jo crec per allò
que tot allò
que estàvem dient
és molt difícil
però si es tornés a reproduir
que no passi sisplau
si es tornés a reproduir
jo crec que la ràdio
tindria un paper
tot i que ara
jo també afegiré
és lògic
que ho afegeixi
que en aquells moments
la ràdio
tenia pràcticament
l'exclusivitat
de la immediatesa
ara en aquests moments
hi ha altres mitjans
que també poden ser
potser no tan immediats
perquè la ràdio
amb un telèfon mòbil
ja en té suficient
per entrar en antena
i reproduir
el que està dient
una persona
un conjunt
molt important
de persones
però ara per exemple
la televisió
també és molt ràpida
no és la televisió
dels anys
de l'any 87
i els diaris
a nivell digital
també
jo penso que la ràdio
tindria un altre paper
un altre
un altre paper
més institucional
però aquest paper
que vam fer
d'ajut al ciutadà
de poder
tranquil·litzar-lo
i tal
a través de Twitter
de Facebook
i de diaris digitals
i de televisions
i tot
es podria fer d'una altra manera
ha canviat tot
ha evolucionat
el món de la comunicació
i evidentment
un cas com aquest
que és irrepetible
penso jo
d'una d'esquelles característiques
doncs
seria diferent
això ho veiem ara
quan hi ha
un tsunami
una cosa d'aquest tipus
el que funciona
en els mòbils
Facebook
Twitter
etc
les ràdios
també tenen un paper
però no el que tenien abans
no el que tenien abans
però segueix tenint
un paper important
home clar
jo no sé
jo crec que sí
que tendria un paper important
jo crec per
per tecnologia
per les característiques
tecnològiques
de la ràdio
perquè són ones
que viatgen
per l'aire
i crec que sí
que tindria
perquè el Facebook
estan hospedats
en hòstings
pot ser que hi hagi
col·lapses
tecnològiques
en internet
però no en les zones
de ràdio
jo crec que
amb aquesta idea
de tecnologia
crec que sí
tindríem
en qualsevol cas
el reportatge
del Vicente Rubio
que escoltarem aquesta nit
no deixa de ser
un homenatge a la ràdio
que és el que tu volies
és totalment
un homenatge a la ràdio
i és una història
local
però universal
doncs
amb aquest missatge
ens quedem
els convidem a escoltar
aquesta nit
a partir de les 11
aquest reportatge
de 60 minuts
amb la veu
de Xavier Pedrol
aquella matinada
del 12 de juny
del 1987
i amb el testimoni
de sis companys
periodistes
de Tarragona
que continuen
exercint la seva feina
en diferents mitjans
avui ens han acompanyat
aquí als estudis
Xavier Belló
i Enric Pujol
Xavier, Enric
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies a tu
i gràcies a Vicente Rubio
director del documental
Última Hora
en cas d'emergència
Escolta la Ràdio
que és el programa especial
que podrem escoltar
aquesta nit
a Tarragona Ràdio
a partir de les 11
i que després també
el podreu escoltar
quan vulgueu
a través de la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
Vicente Rubio
felicitats per la feina feta
Moltes gràcies
Gràcies i bon dia
El que ho haig de aconsejar
a la ciutadania
mantenir su tranquil·litat
porque el siniestro
en primer lugar
no ha ocasionado daños personales
y aunque es muy espectacular
su gran espectacularidad
es realmente sobrecogedora
Nosotros recogíamos
del gobernador civil
que se hallaba cerca
del lugar de este accidente
que ha ocurrido
hace, repetimos,
una hora y media
y hemos obtenido
estas primeras palabras
dirigidas a los ciudadanos
de Tarragona
En este momento
me encuentro aquí
he venido a ver
qué es lo que pasaba
yo lo que le pido
a la población
es mucha tranquilidad
mucha serenidad
se trata de un escape
de nafta
que ha habido
en el rack de enpetrol
entonces no es ningún
producto tóxico
es sencillamente
que es muy difícil
de apagar la nafta
porque arde también
con contacto con el aire
y en este momento
la situación
no podemos decir
que esté controlada
porque es muy difícil
controlar este fuego
pero lo que
en este momento
se puede decir
es que no hay
ningún peligro
a la población
por materias
por productos tóxicos
de modo que yo
ruido a la población
que esté serena
que esté tranquila
y que estamos averiguando
los posibles peligros
que pueda haber
por las factorías
que están alrededor
aunque ya ha entrado
en marcha
el plan de seguridad
de ayuda
entre las empresas
y también la secta
aquí hay dispositivos
de policía
de guardia civil
de bomberos
y se está haciendo
todo lo humanamente posible
yo lo que sí que quiero
hacer es un llamamiento
a la serenidad
y a la tranquilidad
de la población
Gobernador
hemos visto que vecinos
del barrio de Terreforta
y vecinos
de estos barrios limítrofes
al lugar del siniestro
están abandonando
con sus coches
esta zona
¿es bueno que lo hagan
o en todo caso
que se mantengan
en sus hogares?
no, no, bueno
es bueno que lo hagan
si realmente ellos creen
que tienen que marcharse
con el coche
tampoco se lo vamos a impedir
pero lo que quiero decir
es que no hace falta
el confinamiento
en las viviendas
o en los domicilios
porque no son productos
tóxicos
ahora
si la mayor tranquilidad
de ellos
o de las familias
le ha dado el susto
por lo espectacular
que es este fuego
y el humo negro
del etileno
quieren marcharse
hacia el centro de Tarragona
que se marcha
hacia el centro de Tarragona
el desalojo
de todas maneras
se puede hacer perfectamente
con calma y con tranquilidad
si, si, si
en el caso de que tengan que marcharse
o que quieran marcharse ellos
que hablan con absoluta tranquilidad
con serenidad
porque no pasa absolutamente nada
aparte naturalmente
de lo espectacular que es esto
y que esto tardará mucho tiempo
en poder ser sofocado
¿ha habido alguna herida?
nada, nada, nada
en absoluto
únicamente
pues sustos
y alguna lipotimia
pero en absoluto
no ha ocurrido
ninguna desgracia personal
afortunadamente
gracias
estas eran las palabras
que hace unos instantes
dirigía a los ciudadanos
de Tarragona
el gobernador civil
Vicente Valero
muy cerca
del lugar
donde se está produciendo
este incendio
para aquellas personas
que hayan sintonizado tarde
nuestra emisora
Radio Cadena
en Tarragona
recordar que se trata
de un escape
de un incendio
en un escape
de nafta
en el rack
de Petrol
Services
de Tarragona