Coses que comentarem des de l'exterior dels nostres estudis,
perquè aquest matí la unitat mòbil ha anat a Bona Vista
per parlar de la nova església que hi haurà al barri.
L'avantprojecte es presentava ara fa uns dies
i avui volem conèixer uns quants detalls
amb un dels principals responsables, el rector de la parròquia.
Anem a Bona Vista amb la unitat mòbil Joan Maria Bertran,
Josep Ardila. Josep, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
On us trobeu exactament?
Doncs estem justament al carrer 9 de Bona Vista, el número 22,
és on ara mateix el rector de la parròquia i té aquestes unes dependències.
Vaja, mentre durin aquestes obres o mentre no comencin les obres,
ja ho sabeu que a més a més l'església antiga ja es va tirar a terra
i que ara fa uns dies es va presentar l'amprojecte d'aquesta nova església,
d'aquest nou edifici al barri de Bona Vista, mossèn Isidre Foguet.
Bon dia.
Sí, bon dia.
Què tal, com va això?
Molt bé.
Arran una mica provisionals aquí, m'imagino, oi?
Sí, de moment estem en tres llocs diferents.
Nosaltres vivim en un pis de lloguer.
Aquest local on som ara el fem servir per càritas i també per despatxos corruials.
I després el que és litúrgia, si celebra les eucaristies, sagraments, etc.
I també el que tequeixis ho fem a l'escola Joan XXIII.
A l'escola Joan XXIII, que és del Bisbat, hi ha una part que és d'infantil
i hi ha un cel·lòdactes que l'hem adaptat a església.
Per tant, ara estarà en aquesta situació d'impàs fins que no tinguem el nou edifici.
Sí, això durarà temps, perquè una vegada comencien les obres no sabem exactament,
però com a mínim un any, perquè és una empresa de bastant d'embargadures.
És un projecte bastant agosarat i per això s'ho posarà en temps.
Com dèiem, això és un avantprojecte.
Se n'han presentat diversos, abans ho explicaven.
Quan comença tot plegat, mossèn?
Quan comença a parlar-se d'una nova església a bona vista,
de la necessitat de construir-la?
I, vaja, en quin moment estem ara?
Això va començar l'any 2000,
en ocasió de la visita pastoral del senyor arcabisbe,
Lluís Martínez Sistac.
I al Consell Pastoral li van proposar al senyor arcabisbe
la construcció d'un temple per al qual nou.
En aquella època era només l'església,
perquè les altres instal·lacions ja hi eren.
Hi havia un col·legi que es deia Mare Déu de Lourdes,
que funcionava com a tal, a nivell d'EGB en aquella època,
i la parròquia tenia les seves instal·lacions
utilitzant aquest col·legi.
O sigui que aquesta parròquia, pròpiment,
mai ha tingut instal·lacions pròpies.
I es va demanar,
i des de llavors han passat 12 anys,
han hagut 5 avantprojectes diferents.
Clar, el primer era normal,
que només era construir una església,
però es van desestimar per una sèrie de raons de tipus tècnic.
Un altre segon ja preveia fer-ho tot,
però també es va haver de treure
perquè els locals que es volien adquirir
no es van poder adquirir.
I després el tercer, quart i cinquè
s'ha anat millorant successivament
i en alguns casos era impossible
de seguir amb aquell projecte.
Per això s'ha arribat a aquest que creiem que serà el definitiu.
Si nosaltres...
Serà, com dèiem, segonament el definitiu.
Què podem explicar d'aquest projecte?
De quines parts consta?
Quins edificis tindrà aquest nou temple parruquial de bona vista?
Aquest projecte, bàsicament, té tres parts diferents.
Un és el temple, l'església.
Un altre, la rectoria,
o sigui, lloc on havia la comunitat de mossens,
que sigui un, dos, tres, quatre, perquè això no ho sabem.
I després el centre parruquial,
on hi haurà despatxos parruquials,
hi haurà locals o habitacions,
bueno, sales de catequessi,
també sales de reunions,
i on també hi haurà un sal d'actes no molt gran,
però suficient per les necessitats.
Tot girarà en torn d'un pati central,
que serà com una mena d'atri,
com aquells patis interiors
que tenien els monestirs,
per tenir un caire d'intimitat i d'activitat
oberta, evidentment, al barri.
L'església, així com l'anterior
estava encaminada cap al...
s'entrava pel carrer 22,
ara estarà encaminada i dirigida cap a la plaça.
I a sota hi haurà un soterrani.
A aquest soterrani hi haurà la part logística de Càritas,
també uns magatzems per a la parròquia
i uns 30 o 35 places de pàrquing.
Aquelles places de pàrquing, en principi,
serien només per ser llogades,
llogades amb l'intent d'adquirir
una certa quantitat de diners
per anar pagant a l'arcabisbat
el dispens de norma i tot això costa.
Aquest és el projecte?
No sé, mossèn, amb quin calendari es treballa?
Una mica, quina és la previsió
que hagin de començar les obres?
Si tot segueix normal,
segurament començarà en el mes de 2 de novembre,
2 de novembre.
Això suposa que aquest projecte,
davant projecte passi a projecte bàsic,
a projecte executiu,
licitació d'obres entre empreses,
a concessió amb una empresa determinada
i després els permisos, normalment,
permís de l'Ajuntament
i també dels serveis territorials de cultura
de la Generalitat.
Això suposa un temps.
Amb aquest projecte, contents?
Estan contents a bona vista?
Sembla que sí.
Sembla que la presentació que es va fer,
les persones que ho van veure van quedar contentes.
És evident que no hi ha gustos per a tothom,
però creiem que sí,
que és un projecte que considerem agosarat,
amb un estil dels arquitectes actuals,
però amb un disseny que té en compte
la seva funcionalitat.
O sigui, no serà una església multiuso,
sinó una església amb un espai sagrat,
és a dir, un lloc sagrat
en el qual la gent que hi vagi
veurà evidentment que és per pregar.
Perquè altres activitats complementàries
es faran amb altres instal·lacions de la parròquia.
I no és necessari, ja m'imagino,
se'n mossèn per bona vista
i per algun d'habitants que també hi ha en aquest barri.
A veure, l'església que hi havia
es va fer al començament de la parròquia l'any 66.
Es va fer en 13 dies.
13 dies.
En 13 dies?
13 dies.
Per què?
Perquè fins llavors, quan no haver-hi l'església,
celebraven la missa als pinos,
la gent d'aquí, a los pinos,
que són uns pins que hi ha a l'entrada
de la carretera de València, es veuen.
Celebraven allà, a vegades plovia,
feia vent, feia fred, feia calor,
i a vegades es veien obligats també
a anar amb a Ricard a l'església d'allà, caminant.
Això no podia ser.
Llavors hi va haver un clan popular
que va demanar llavors al senyor cardenal,
de Rémi Castro, que es pogués fer una església.
I com que s'atensava la Setmana Santa,
es van tenir preparada pel dia,
pel dimensi de Rams, i quedaven 13 dies.
després es va complementar una mica,
però era una església molt elemental,
molt elemental,
i va arribar un moment en què
tot era imprescindible fer-lo.
Era imprescindible fer-lo,
per això era un clan popular.
I nosaltres, com fer,
se va ser secundar aquest clan,
a més a més, no només el clan popular,
sinó des de l'església veient
que era necessari fer-ho.
M'imagino que això també comportarà,
des de l'Arcabesbat,
un important esforç econòmic, m'imagino.
Això és un esforç econòmic molt gran.
De fet, aquesta xifra ha sortit,
els diaris va sortir,
aproximadament són dos milions i mig d'euros,
que, tenint en compte el volum,
és un preu molt ajustat.
Aquests diners surten del bisbat,
i una de les fonts de finançament
és el que s'anomenen fons comú.
És a dir, cada parròquia
aporta anualment al bisbat
un cantinat de diners
en proporció als seus ingressos.
Esclar, les parròquies que tenen més ingressos
també aporten més.
Aquest conjunt d'aportació,
de fons comú,
a vegades es destina a una església,
a vegades a una altra,
doncs l'Arcabesbat destina aquests diners,
aquests dos anys que ve,
a aquestes necessitats prioritàries de bona vista.
Això vol dir que potser
es va haver obligat a alguna altra parròquia,
que tenien també unes despeses molt grans
per refer la taulada i tantes coses,
un endarreriment.
Però aquesta és la forma.
Per tant, nosaltres tenim una obligació
de contribuir, no a aquesta quantitat no,
però a veure si amb el lloguer del pàrquing,
les places de lloguer,
podem cada any donar una certa quantitat
al bisbat per poder allogerir
el pes d'aquestes despeses.
I explicaven el dia de la presentació,
mossèn, que si és possible,
a més a més, la gent que hi treballi,
que treballin les obres d'aquesta nova església,
que sigui del barri.
Tant de bo.
Això és una cosa que no està a nosaltres,
com a persones de la parròquia,
hi tenim una responsabilitat.
Però la decisió final no és nostra,
perquè depèn molt de l'empresa a la qual s'adjudiqui.
Ara bé, nosaltres farem tota la pressió que puguem
per tal que els plecs de condicions,
a l'hora d'assignar a tal empresa aquestes obres,
es tingui en compte també que una part del personal
pugui ser de bona vista.
No és fàcil, però nosaltres dic,
intentarem que hi hagi una puntuació
que inclogui aquestes possibilitats.
Tant de bo, cosa així.
Però també a la vegada nosaltres volem ser cauts
i que no ara es desveguin unes esperances exagerades,
perquè llavors hi hauria que encara seria pitjor remei que la malaltia.
Tant de bo.
Tant de bo, no?
S'hi treballarà.
Lluitarem per aconseguir-ho.
Ara que ja sembla que està tot més a prop,
m'ho sent, tenim gairebé l'avantprojecte ja definitiu,
sembla que enguany començarem les obres,
m'imagino que ja tenen ganes de veure-ho fet això.
Sí, nosaltres tenim ganes,
perquè aquesta situació d'interinitat
també dificulta una miqueta la gent.
El lloc on està ubicada l'església actual
és una miqueta allunyat,
tot i que és el mateix que la Joan XXIII,
però és la part més llunyana.
Però aquí hi ha moltes persones grans
que, per certs, són les que és així,
aquesta realitat freqüenten més les esglésies,
hi ha algunes que són del carrer 1, del carrer 2,
i queda molt distant.
A més, és un lloc que sol fer més fred
del que sol fer el centre de Bona Vista,
sobretot quan hi ha aire del nord,
que des d'aquella direcció és molt forta.
està una mica com una mica d'escampar.
Però nosaltres ja he dit que tant de bo
poguéssim tenir resolt.
I és aquesta triple ubicació que tenim ara
que també és una miqueta dificultós.
Però bé, nosaltres podem tirar endavant.
Doncs ja ho heu sentit.
Aquest és el van projecte,
amb això es treballa des de Bona Vista.
De fet, ara sí, passeu pel carrer 9 o pel carrer 22
i veieu una zona tota avallada,
és aquesta zona on s'ha de construir aquesta església.
Fa un temps ja es va tirar l'altra a terra,
per tant ara simplement hi ha un solar
i és allà on s'ha de construir aquesta nova església.
mossèn Foguet, gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
Esperem venir aviat a la inauguració.
Tot de bo.
Gràcies i bon dia.
Molt bé.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs ja ho hem sentit, eh?
mossèn Isidre Foguet,
el rector de la parròquia de Bona Vista.
Avui ens hem volgut acostar per conèixer aquest avantprojecte.
Es va presentar fa uns dies
i vaja, veurem com evoluciona
tot aquestes obres d'aquesta nova església
que s'ha de construir al barri de Bona Vista.
Perfecte, doncs moltes gràcies a Josep Bardila,
amb Joan Maria Bertran, a l'assistència tècnica.
T'esperem per aquí d'aquí una estona.
Gràcies, Pep.
Adéu, fins ara.
Gràcies.