Humor i història dèiem ara mateix a la Rambla Nova
amb dos autors i amb dues propostes ben diferents.
Amb el dibuixant, amb el ninotaire de Vilaseca, Andreu Faró,
que és un dels 45 dibuixants de tot el país
que participen en una obra titulada
En foteu-vos-en, humor indignat.
I la història, amb una altra obra servida a Semma,
una història ubicada al segle I després de Cris
amb una família romana a la vila de Semma,
molt a prop de Tàrraco.
L'autor és Xavier Maimó, resident a Andorra,
però molt vinculat al tafulla.
Andreu Faró, bona diada a Sant Jordi.
Bona diada, Ricard.
Xavier Maimó, bona diada a Sant Jordi.
Bona diada.
Andreu, què és aquesta recopilació de 45 dibuixants en un llibre?
Què vols, la resposta oficial o la sincera?
La sincera.
Doncs te donaré l'oficial.
Això pertence a una crida a la societat
perquè desperti d'aquesta situació
que no es pot permetre
i pretén també ser una...
deixar la nostra gota d'aigua
per criticar allò que no devia haver passat mai.
Aquesta és la resposta oficial.
Ara t'hi l'he de la sincera.
Tu saps com està el món de la premsa, no?
Tu saps que la crisi ens afecta particularment.
No sé si saps que el llibre està destinat a una fundació que es diu Arrels...
que és per la gent sense sostre.
Així entre nosaltres jo et diria
que fent aquest llibre esperem que quan hagin d'anar a la fundació a alguna plaça
puguem tenir una miqueta d'enxufre.
És una crítica, doncs, també al món de la comunicació en general, a la situació actual?
No, més que res, més que res i fora conyes.
És una crítica a tot l'absurditat que veiem cada dia a les notícies,
a tot això que ningú s'imaginava que podia passar.
I els dibuixants que a través de les nostres bitlletes
el que pretenem és deixar una miqueta la petjada
en aquest lo d'azal
dient que ja s'ha acabat el temps d'indignar-se
que ara ha arribat, saps quin temps,
Eduard, digui que Ricard, perdona,
el temps d'en fotre-se'n
perquè ja no ens queda un altre recurs.
La idea del llibre d'on sorgeix?
D'Arrels Fundació, del col·lectiu de dibuixants,
d'on surt la idea?
Jo diria que ja heu parlat,
perquè l'altre dia vam fer la presentació amb Miguel Villalba,
el psicotriste, que és d'aquí de Tarragona,
i Tarragona diríem que seria el versol
de l'organització Dibuixants Sense Fronteres.
Dibuixants Sense Fronteres és una ONG
que pretén difondre tots aquests valors
a través de les vinyetes, a través de l'humor gràfic, no?
I són Dibuixants Sense Fronteres
que en contacte amb l'editorial Arrels
decideixen recopilar tot allò que s'ha dit
i s'ha dit de forma molt contundent
i molt ben dita, la veritat,
per 45 dibuixants
i, a més a més, amb l'afegitó
que els drets d'autor d'aquest llibre
aniran destinats, com t'he dit abans,
a la Fundació Arrels.
Aquí de Tarragona esteu tu,
esteu el Napi i el psicotriste.
Jo diria que...
O hi ha més gent?
Jo diria que algú altre pot haver,
però no resistirà a Tarragona,
però sí, en essència,
Napi, el psicotriste i jo mateix.
Foteu-vos-en,
aquest és, d'alguna manera,
el crit que fan aquests dibuixants.
Dèiem que combinàvem l'humor i la història
en aquest espai d'entrevista
perquè el Javier Maimó
ens proposa
una novel·la històrica,
és una ficció
al voltant de Tàrraco,
què és?
Servi de Semma.
És, de fet,
la novel·la és ficció en si mateix,
el que passa és que està contextualitzada
històricament en un moment adequat
i tot el que hi ha darrere dels personatges
va succeir.
De veritat,
o almenys la llegenda diu que va succeir,
perquè al final és una novel·la
basada en una llegenda tarragonida
que jo l'he sentit des que era petit
i al final em vaig decidir
escriure un llibre
que partís d'aquesta llegenda.
En aquest base és el punt de partida
la llegenda
i a partir d'aquí
quins personatges,
quina ambientació,
quin espai ubiquem la novel·la?
La novel·la succeeix
al segle primer després de Cris,
com vés dir,
i neix i creix
tant a la ciutat de Tàrraco
com a la vila de Semma.
La vila de Semma és l'actual vila dels munts,
el terremal municipal d'Altafulla.
Però després se'n va cap a les Gàlies,
passa per Roma,
passa per Massília,
l'antiga Massélla,
que és un centre filosòfic molt important,
i acaba, d'alguna manera,
que és quan els protagonistes
s'acaben trobant ells mateixos,
lluny d'aquestes terres,
en terres de Judea,
de Caçarea i de Galilè.
És una novel·la gruixuda,
com podem veure.
Sí, és gruixuda,
però es llegeix molt fàcilment.
Almenys això és el que em diu
la gent que l'ha llegida.
Que no s'espanti ningú.
És una novel·la fàcil de llegir.
Ho deia per si és una feina de molt de temps.
La veritat és que sí,
perquè jo no sóc escriptor de professió,
i per tant em dedico a una altra cosa,
i un ha de trobar els moments
per anar-ho fent de manera constant,
i potser sí,
entre 5 i 6 anys per escriure-la,
més o menys.
Déu-n'hi-do.
Satisfet, però, amb el resultat?
Sí, molt satisfet.
Bàsicament perquè crec que és una novel·la
que agrada,
i per tant això per a l'escriptor
és satisfacció més que suficient.
És una fascinació pel món de Tàrraco
el que li porta a escriure aquesta novel·la?
En part sí,
en part sí.
Des de petit jo sóc nascut a Barcelona,
però m'he criat a Altafulla
durant molts mesos de l'any cada any,
i la meva família és d'Altafulla,
i per tant des de petit
que el món romà t'envolta a tot arreu.
I és una mica un arribar a escriure
allò que sempre has tingut al cap
i que has anat visquent de jovenet.
I el convida Xavier Maimó
a continuar escrivint,
a veure el llibre publicat?
Sí, sí, sí, és molt ferm.
Aquest és el meu tercer llibre,
els dos primers són més petitons,
són biogràfics sobre el període de la Guerra Civil,
però un llibre que ha costat tant a escriure,
doncs la veritat és que quan el has publicat,
i a més a més a la gent li agrada,
et fa molta il·lusió.
Dos llibres que contrasten,
també per l'estètica, no?
Napi, en el...
Napi, perdona.
Com jo li he d'Eduara,
em diu Napi,
ja estem un a un.
Estem empatats.
Ara tinc jo la pelota.
Andreu, escolta,
cada dibuixant que fa una vinyeta,
com participeu als llinotaires?
El Napi està contentíssim,
ara que parlàvem del mestre
de l'humor gràfic a Tarragona,
perquè no ha hagut de treballar res.
La veritat és que la nostra col·laboració
ha estat cedint
acudits que ja havíem fet
amb els nostres mitjans
i, en el meu cas,
al diari de Tarragona.
Cadascú ha cedit
set, vuit o nou acudits
referents al tema de la crisi
i després han fet una selecció
de tres o quatre acudits
de cada dibuixant
que són els que es recopilen aquí dintre.
Què tal Andreu viure a Sant Jordi
d'aquesta manera?
A mi, jo sincerament,
viure a Sant Jordi
és una de les diades
que he vist més que intensament.
Com a lector,
i després, perquè tu saps
que fa alguns anys
presentaven un llibre
cada any,
els Tanta Tinta,
te'n recordes,
i jo diria
que és la festa gran de Catalunya
i, curiosament,
una festa no marcada
en vermell al calendari.
I també, curiosament,
i gratament,
sempre el temps
respecte a Sant Jordi.
Sincerament,
passejar per la Rambla,
estant davant
de les parades
o darreres
i n'enllibres,
és allò d'una de les coses
que et tan sentir content
d'aquest terra.
Xavier,
que és per tu Sant Jordi.
Sí, bueno,
jo estic absolutament d'acord
amb ell, eh?
És a dir, al final,
jo no soc particularment
persona d'aglomeracions,
però és un dia molt ferm
perquè al final
veure tanta gent...
Veus?
S'ha caigut.
Sort de l'airet,
sort de l'airet.
Veure tanta gent,
doncs,
que es belluga al voltant
dels llibres i de les flors,
doncs,
sempre és una cosa
molt bonica, no?
Et fa sentir orgullós
de ser català, eh?
Diferent per tu,
de totes maneres,
el fet de tenir
el llibre així calent,
allò que ha sortit del forn?
El vius una mica diferent
perquè les altres vegades
passejava molt
i aquesta vegada
doncs,
cinc només
i faig coses
com la que estic fent ara,
no?
Per tant,
és una mica diferent,
però vaja,
el dia és ferm igual,
sí.
i en el vostre cas
m'imagino que
amb moltes ganes
que es vengui molt
per aportar
aquests diners solidaris,
no?
Home,
està clar,
l'experiència et diu
que no estarem parlant
de milions d'euros,
que per això
ens hauríem de dedicar
a unes altres activitats
que precisament
surten aquí dintre.
Tot el que es recapti,
tal com estan les coses,
seran benvinguts
per a aquesta organització
i a naltros
el plaer,
a mi personalment,
de compartir
amb el lector
personalment
les dedicatòries
als dibuixets,
que és una cosa
que es fa poc
i en el nostre cas
i en el meu en concret
el dia de Sant Jordi,
a mi personalment,
el tenir cara a cara
a aquelles persones
que no arribaràs
a poder conèixer mai
és una satisfacció
molt maca,
la veritat és que
m'omple moltíssim.
Per a nosaltres
també és una satisfacció
veure cara a cara
als autors,
a més tan diferents
com és aquest el cas,
Andreu Faró
un dels 45 dibuixants
contra la crisi
amb aquest
en foteu-vos-an
humor indignat
i el Xavier Maimó
amb aquesta novel·la
històrica
ambientada
a la Tarracó
en el segle I després
de Cris
servida de Semme.
Andreu,
Xavier,
bona dia de Sant Jordi
també a tots dos.
Que vagi molt bé.
Gràcies i bon dia.
Lights o no?
ras,
podeu-vos...
que Tao
tam
veritat
Com un àngel que ha tocat el cel i que em desterrat.
Si avui no volem sortir d'aquí, no direm...