Música
Som una escola menuda, infants molt petits, però a un no li interessa i hem de dir-ho en crits, perquè ens agrada créixer amb amigues.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio, una cançó que identifica l'escola.
De fet, ja fa dies que a la ràdio, allò preparant el programa, la cantem entre tots, perquè s'enganxa molt aquesta cançó,
i fa dies que estem tot el dia cantant la cançó de l'escola Olga Xirinacs.
Avui, com dèiem, passem el matí de Tarragona Ràdio, bona part del programa fins a l'una del migdia, en aquesta escola, que en guany tanca portes.
Ha estat oberta des de l'any 2007, una història curta, però com dèiem abans, intensa, i és que hem fet moltíssimes activitats.
Són una escola singular per la seva manera de fer i de treballar, i avui volem compartir records,
que s'emportin un bon record d'aquests anys a l'escola Olga Xirinacs.
I per començar el programa ens acompanyen les tres persones, l'Alma Mater, podríem dir, de l'escola, l'equip directiu,
amb la seva directora, la Rat Sebriant. Rat, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
També ens acompanya l'Anna Altadill, la cap d'estudis. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Ester Navarro, que és la secretària. Ester, bon dia.
Bon dia.
Avui, un dia especial, eh? Passar el matí de Tarragona Ràdio aquí.
No sé si us ho havíem fet mai, un programa en directe de ràdio tot el matí.
No, no.
No, no.
Un bon record per acabar, no?
Sí, sí, una xulada.
Com dèiem, volem passar això tot el matí aquí, parlant de història, de records,
del que ha significat aquesta escola per tots aquests nois i noies que en guany acaba.
Un curs, a més a més, que està a punt d'acabar i que, de fet, divendres,
ho vau celebrar Rat amb la festa de final de curs, eh? Com va anar això?
Sí, sí, va ser un fi de festa preciós perquè vam fer un festival.
Nosaltres, cada any, a final de curs, doncs, al juny, fem un festival que és molt participat
i en guany vam comptar amb la col·laboració del Joan Rioner i la Cristina,
una noia que també és actriu i compta-comptes,
i ells van fer tot un espectacle, però els infants van col·laborar moltíssim
i pares que van fer música també van pujar a l'escenari,
pares voluntaris que van ajudar.
Va ser un muntatge que va implicar molta gent, una mica com ha estat aquesta escola,
que tothom hi ha pogut participar, qui ha volgut.
I llavors vam fer un paral·lelisme amb el jardí, el jardí de l'Olga,
hi havia un espanta-ocells que tenia por,
i a través d'un conte de l'Àngels Uller, que va ser aquí fa unes setmanes,
per explicar el conte original, doncs aquest espanta-ocells deixa de tenir por
i és valent i acaba sent feliç, no?
Per tant, va ser un festival molt emotiu també, perquè érem conscients que això s'acaba, no?
La primera frase del discurs va ser benvinguts i benvingudes,
el que probablement serà el darrer festival de l'Escola del Gatxerinax,
perquè l'esperança és l'últim que es perd,
però tots conscients, doncs, que la cosa s'acaba,
també va ser el moment, doncs, de reconèixer que hem estat molt, molt, molt feliços, no?
I que hem fet un viatge junts increïble, increïble.
Cap de nosaltres l'hauríem pogut ni imaginar abans de començar-lo.
Llavors també va ser el moment d'agrair a moltíssima gent
la implicació que ha tingut el centre com a pares, com a alumnes, com a mestres,
com a famílies dels mestres,
perquè ells també han patit molt el fet que hi hem dedicat moltes hores
i potser no hem estat prou com caldria amb les nostres respectives famílies, no?
Per tant, va ser molt emotiu, alegre, perquè això no és un drama,
això és un pas més a la vida,
i va acabar el festival amb un conte d'unes granotes,
el qual vam canviar una mica el final perquè s'hi ha digués,
i després vam sopar tots amb un sopar que havíem organitzat
i després vam fer una ballada de música folk.
Per tant, va ser una festa molt rodona, molt sentida
i molt de tots, que és el que ha estat l'escola.
Home, ho dèiem al començar, ha estat una història curta però intensa,
perquè és el que dèiem, heu fet moltíssimes coses, moltes activitats,
heu guanyat diversos premis que en cinc anys d'escola
és important de destacar-ho, això, no?
Sí, sí, sí, això és cert.
Sí, sí, estem molt contents d'aquest camí, dels premis que hem aconseguit,
perquè són fruit del nostre treball, de la nostra empenta,
i ens honoren, o sigui, ens fan molta il·lusió.
No treballem pels premis, evidentment, eh?
Però ja que fas una feina, dius, doncs, escolta,
presentem-la aquí, presentem-la allà, no?
I sí, a part dels dos valdiri i reixacs, que hem guanyat,
també vam guanyar un premi de fotografia d'abacus amb disfresses creatives de carnestoltes,
un any que les vam fer amb molt de gust i amb molta, molta gràcia,
i després també un alumne ha guanyat el premi Sambori d'Òmnium Cultural,
i, bueno, ja està, i per cinc anys, déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Perquè ara, si mirem una mica enrere,
ara que suposo que és moment de fer balanç,
de mirar enrere, mirar què és el que s'ha fet en aquests anys,
com a directora, RAT, tu quin balanç em fas
d'aquesta història de l'escola de Xilínex, d'aquests anys d'activitat?
Jo és que estic molt agraïda al departament,
no per tancar-la, eh?,
sinó per haver-me deixat crear un centre així.
I et dic, jo no m'hauria imaginat mai
poder viure aquesta mena de somni, no?
Ha estat un somni que ens ha tret moltes hores de son,
però realment allò que en un dia dius,
és que t'imagines que poguéssim fer un centre així,
t'ho imagines?
Doncs és que l'hem acabat fent, no?
I això és una felicitat que no es pot escriure en paraules, no?
Ha costat molt, molt d'esforç.
I també jo penso que els astres s'han alineat, no?
Tots, tot a coincidir, tot a favorit,
que això pogués ser així, no?
Perquè, doncs, les famílies,
tot i que ara us explicarà l'Ester com vam començar,
s'han anat enganxant a l'escola,
fins a punt, doncs, ja heu vist totes les reivindicacions
que han fet a favor de la seva continuïtat, no?
Els alumnes també hi han estat molt a gust
i els mestres, els mestres s'hi han implicat moltíssim, moltíssim, moltíssim.
O sigui, les tres coses han fet, doncs,
que tot això hagi pogut estar a realitat, no?
A part, també esteu en un lloc, doncs, que té la seva màgia.
El Mas Mallol és un mas que, quan vam arribar,
hauríeu apretat a córrer, si ho haguéssiu vist com estava.
Però, a poc a poc, doncs, l'hem anat posant bonic,
l'hem anat creant un caliu,
hem anat aprofitant moltes coses que,
potser s'haurien hagut de llançar,
doncs, nosaltres els hem donat una altra utilitat.
I tots els reconeigts de l'escola
tenen alguna cosa especial, no?
Tot el que hem fet aquí ho hem fet amb molt de carinyo,
amb moltes ganes,
mimant molt tot el que hem pogut les persones,
els espais i les activitats que fèiem.
I això es nota, no?
La gent diu, ostres, és que quan vas,
és que és màgic, no?
Hi ha una cosa especial, es respira l'ambient.
Doncs sí, no?
Tenim un fantasmet que corre per dalt,
que també, suposo que ha ajudat,
ha ajudat a fer aquesta màgia.
I bé, ell està preparant una cosa,
un regal, pels nens i nenes l'últim dia d'escola,
perquè també, igual que la idea que heu tingut vosaltres,
que també és molt d'agrair,
que Tarragona Ràdio hagi volgut deixar-nos un bon record,
doncs aquest fantasmet,
les mestres l'ajudem una mica, eh?
Vau fer el mateix, eh?
Vau fer el mateix.
Sí, sí.
Doncs el que vol és això,
fer un regal l'últim dia
per tots els nens i nenes,
perquè tinguin un regal d'aquest somni, no?
D'aquesta escola que ha estat,
doncs això,
una cosa molt preciosa
per recordar a nivell professional,
ens enduem moltes experiències,
a nivell humà, a nivell personal,
a nivell...
a tots nivells, no?
I encarem ja a la recta final d'aquest espacial,
avui en directe des de l'escola Olga Xirinacs.
Com dèiem, hem volgut passar un matí,
el matí de Tarragona Ràdio,
amb els pares, amb les mares,
amb els alumnes,
amb els nois i noies de l'escola,
també amb els professors.
I ara, com dèiem,
hem trucat ja dos potes,
els professors i els alumnes,
i una tercera pota molt important
són els pares i mares,
que a més a més n'hem parlat
al llarg de tot el matí,
que han tingut i tenen,
vaja, una implicació molt important
i capdalt en l'escola.
Tenim la taula plena,
no sé com ho farem això,
però ho farem,
perquè han vingut tots
i han volgut ser avui
en aquest programa especial,
la Lídia, la Montse,
la Yolanda, la Joli,
la Lluïsa, la Nabel,
el Jordi, la Carmen, el Manolo,
la Cris i la Maria José.
Tots ells amb papers diferents
que ara anirem detallant i explicant.
Però a mi m'agrada començar,
potser, amb la Nabel i la Lluïsa.
Potser la Lluïsa perquè va ser
a la primera AMPA de l'escola,
quan es va crear l'any 2007,
i la Nabel, que és l'actual presidenta de l'AMPA.
Com va ser aquell inici de l'escola?
Com ho recordeu vosaltres, Lluïsa?
Hola, bon dia.
Jo soc la Lluïsa
i durant els tres primers anys
vaig tenir el càrrec de tresorera de l'AMPA.
Érem de les 17 famílies quatre pares
que vam agafar les rendes una mica
davant la necessitat que eren poquets
i algú s'havia de fer
per fer nostra l'escola
i per aglutinar-nos com a grup.
Ja que el primer any va ser dur
perquè només un dels nens va triar l'escola.
Els altres una mica
hi havia aquest sentiment de rebotats
perquè ens havíem quedat fora
de les escoles que volíem,
en un ambient que el primer curs
vam començar l'escola
sense haver acabat les aules
i una mica era això,
fer pinya i anar treballant
encara que fossin poquets
per les famílies.
Suposo que va ser important això,
fer pinya i treballar tots a una, oi?
Sí, home, va ser dur al principi
però vist l'ho vist
s'han anat recollint els fruits
al llarg d'aquests cinc anys.
I a l'Anavel li ha tocat
ser presidenta de l'AMPA
quan l'escola tanca,
a l'Anavel,
i en guany heu fet moltíssimes accions,
et suposo que ha estat un paper dur també.
Molt dur, però amb moltes ganes.
O sigui, vam començar el curs passat,
aquest AMPA, aquesta junta,
i ho va agafar ja
sabent que tindrien que lluitar.
Pensàvem que lluitaríem
per una escola nova,
per la construcció d'una escola nova.
El que no esperàvem
era que tinguem que lluitar
per la continuïtat d'una escola pública.
I més que res,
perquè en moltes reunions
ells sempre ens van deixar clar
que l'escola continuaria
i que mai vam dir-nos
que la tancaríem, mai.
De fet, a veure,
aquest curs P3 existeix,
o sigui que aquest curs mateix
ja teníem pensat continuar.
O vam demanar
un estudi geotècnic dels terrenys,
per tant,
Generalitat,
i parlem d'aquest govern,
no parlem del tripartit,
ni res, parlem d'aquest.
Ells sempre ens deixaven clar
que l'escola tenia continuïtat.
Llavors,
ha estat molt dur per això,
perquè pensaven
que haurien de lluitar molt
perquè construïssin l'escola,
però estan lluitant
per la subsistència
i això és molt dur,
és molt dur
per les famílies de l'escola.
Quan us donen la notícia,
aneu a veure,
i quines raons us donen?
Al desembre reuneixen
l'equip directiu de l'escola,
no ens ho diuen a nosaltres,
a les famílies,
sinó que al desembre els reuneixen
i li diuen a ells
que ens transmeteixen
aquesta informació.
Nosaltres rebem per circular
i en reunió,
que tancen l'escola,
però no exactament,
perquè demanem un paper
on això estigui escrit
i el paper que ens donen
des de l'administració
és una oferta,
o sigui,
una proposta
que fan ells.
Ells cap a Barcelona,
cap a Generalitat cap a dalt,
fan la proposta
de tancar aquesta escola.
Llavors,
nosaltres entenem
que encara poden lluitar
i, de fet,
a l'octubre d'aquest curs,
al Parlament,
tots els grups parlamentaris,
incluent estiu,
fan una proposta
i aprovan
mantenir l'escola
Olgatxirinacs.
Mantenir l'escola Olgatxirinacs.
I què ha passat?
Doncs han passat
un munt de despropòsits,
un darrere d'un altre.
O sigui,
a nosaltres diuen
que ens faran l'escola,
després ens diuen
que canviarem
transitoriament al Tarragona,
però sempre respectant
les dues escoles.
Després això passa a
no mirar,
és que anireu al Tarragona
i fareu una fusió,
i després això
acaba sent
una absorció total,
sense fusió
i sense res,
sense respecte
per les famílies,
penso perquè sí,
sí que s'han reunit
amb nosaltres,
però només per informar-nos.
No hem fet res més
que informar
les decisions ja preses.
I a més,
he de dir
que reunions molt dures,
molt dures
i en què
no s'ha insultat
perquè mai s'ha faltat
el respecte,
però s'han dit coses
que feien molt de mal,
com que a l'AMPA
ja pot anar recollint
que tot ho té
que traspassar al Tarragona,
dius,
espera,
que encara estic lluitant,
o que les famílies
no tenen res a fer
i no tenen per què
demanar un informe.
Nosaltres vam demanar
l'informe aquell,
teòric,
en què han pres
aquesta decisió
de tancar l'escola.
Ens van dir
que nosaltres
no eren ningú
per demanar aquest informe
i que ens miréssim
l'OE
i l'ALOX
i aquestes lleis
que hi ha d'educació
per saber quin era
el nostre paper,
que el nostre paper
no era demanar coses.
Llavors,
és el que dic,
no és un insult,
però fa molt de mal
i més quan estàs lluitant
per l'educació
dels teus fills
i aquest informe
que demanàvem
i estic dient
el demanàvem
el gener,
el demanàvem
el febrer,
el demanàvem
el març,
a cada reunió
l'hem demanat,
resulta que
quan el Sergi de los Ries
d'Esquerra Republicana
ho va demanar
parlamentàriament,
ho va demanar
un 22 de març
i les dades
de l'informe
són del 23 de març.
O sigui que
molt enfadats,
molt enfadats
perquè s'han fet
molt malament les coses.
De fet,
vosaltres també heu fet
un informe,
la Montse
i té a dir aquí
perquè heu recollit dades
interessants
i que també
vau fer arribar
la Generalitat.
Hola,
buenos días,
Montse García.
Sí,
la verdad es que
puesto que no nos daban
el informe
nos pusimos nosotros
manos a la obra
a ver
cuál era la posible
justificación
para cerrar el centro
y recogimos
las actas
de la OMER,
del Ayuntamiento
de Planificación Escolar,
todos los datos
de las últimas matriculaciones
y lo más sorprendente
realmente han sido
las últimas matriculaciones
en que las prescripciones
sobrepasaban
la oferta
de plazas
públicas
ofertadas
por la Generalitat
en la ciudad
de Tarragona
en lo que es
el centro de Tarragona.
Es decir,
una cosa muy importante
a entender
de la ciudad de Tarragona
es que no es
un único núcleo
que se pueda distribuir
a la gente
sino que
están los barrios
que tienen
digamos
una planificación
diferenciada
de lo que sería
el centro.
Entonces,
claro,
como ha dicho
Anabel
el famoso informe
en realidad
es únicamente
los datos
de nacimientos
de la ciudad
de Tarragona
nacimientos
de la ciudad
de Tarragona
que no demuestran
ninguna disminución
pero se utilizan
como justificación
de que hay menos niños
y entonces
hay que cerrar líneas.
Lo que se esperaba
de una administración
es que hiciera un estudio
es decir,
que recogiera datos
que hiciera un análisis
de la información
que con este análisis
hiciera una serie
de propuestas razonables
y que tomara una decisión
pero no ha habido
ese proceso
simplemente
ha habido
una decisión arbitraria
y el hecho
a día de hoy
y que afecta
no solo a la escuela
sino a todo
el enseñamiento
de Tarragona
es que
de los
nueve
centros
públicos
que hay
en el centro
de Tarragona
las nueve escuelas
públicas
que hay
en el centro
de Tarragona
ocho
están por encima
del ratio
estándar
digamos
por encima
de los 25
dentro de lo permitido
ahora
con la nueva
modificación
de la ley
pero ocho
teniendo en cuenta
que faltan
niños de matrícula
viva
y cuando se incorporen
en primero
los niños
que sus padres
han decidido
no matricularlas
porque no es obligatorio
en P3
habrá que contar
con unos
aproximadamente
200
250 niños
más
que se tienen
que incorporar
a estas escuelas
que ya están
sobrecargadas
con lo cual
el perjuicio
no es únicamente
los padres
de la escuela
o el guachillinax
sino que es un perjuicio
para todo
el enseñamiento
de Tarragona
y que es
únicamente
por unas decisiones
tomadas
sin ningún tipo
de reflexión
de análisis
y no sé
y no sé si
por incompetencia
o por mala fe
de los servicios
de enseñamiento
de la generalidad
la lluita
no s'ha acabat
de fet
de fet
abans
crec que
m'ho deia
la Jolanda
que la lluita
encara no s'ha acabat
o sí que s'ha acabat
no
no s'ha acabat
per què
perquè
l'escola
tornarà a començar
el 12 de setembre
i jo tinc encara
la fe
i l'esperança
que estarà
a la porta
de la nostra
porta belleta
de l'Olga
Xirinax
Teniu esperança
tots?
Sí
l'únic que espera
és l'esperança
a Naveu o què?
A veure
el que passa
és que
l'Abel
ha de parlar
en nom
de totes
les famílies
de l'escola
i sí que és veritat
que hi ha
un volum
molt important
de famílies
que estan
per l'escola
del Xirinax
i lluitant
per l'escola
del Xirinax
parlarien
d'un 80%
o sigui
la gran mayoría
la immensa mayoría
però n'hi ha
també un número
de famílies
que els han de tenir
en compte
que estan
cansades
que estan
penseu que portem
dos anys lluitant
i un
aquest últim
molt dur
que no poden més
que és que
hi ha un estrès
psicològic
que és que
o sigui
hi ha hagut
maltractament
administratiu
hi ha hagut
un maltractament
administratiu
cap a aquestes famílies
hi ha gent
que ha decidit
que vol que acabi
aquest procés
ja
i que vol anar
a l'escola
que sigui
i que vol donar-lo
per tancat
que estem parlant
d'un 4%
que estem parlant
de 4%
10 famílies
sí, és veritat
però s'han de tenir
en compte també
que aquestes existeixen
que s'han de respectar
i que tenen tot el dret
de dir
ja no puc més
Jovanda
volies dir alguna cosa
sí, jo entenc
que hi ha molta gent
que ja està igual
cansada
ho entenc
perquè no és fàcil
són els teus fills
és el futur teu
i el que els pots transmetre
és sobretot l'educació
uns valors
una sèrie de coses
que aquí
estan
i són
i viuen aquí
tot això
hi ha la felicitat
amb aquesta escola
perdoneu
la Jovanda
que s'ha emocionat
suposo que
les emocions
han estat a fora de pell
durant aquests mesos
és el que et deia
les famílies
estan molt tocades
molt cansades
però
estan molt il·lusionades
si tu li dius demà
que aquesta escola
continua
el 80%
de les famílies
torna a aquesta escola
i no el 80%
d'aquestes famílies
sinó que famílies
que volien venir
i ja li han dit
que no
tenien 28 famílies
que han vingut
a finestres obertes
per inscriure el seu fill
i estem parlant
que ja sabien
que aquest centre
s'estancava
que ja sabien
que no deixaven
matricular P3
i van venir
a finestres obertes
i van escriure
una carta
a la senyora Irene Rigau
i una altra
a la senyora Àngels González
dient que volien
matricular els seus fills
en aquesta escola
per això dic
aquesta escola està vida
i té història
i vol fer història
Quina relació hi ha hagut
i amb això
tancaríem el tema
perquè jo crec que
també és interessant
que expliquem
què heu fet
durant aquests anys
era interessant
crec escoltar
les vostres reivindicacions
perquè us són interessants
però també m'agradaria
parlar de què heu fet
durant aquests anys
però ja per tancar el tema
a veure
perquè la relació
per exemple
amb la consellera
o amb la director
dels serveis territorials
quin ha estat?
A veure
amb la consellera
ha estat pràcticament nul·la
no ens ha volgut rebre
hem enviat cartes
les famílies personalment
també han enviat cartes
i no hem tingut conversa
de forma formal
l'AMPA i tot això
no ha tingut cap conversa
no ens ha volgut rebre
amb la directora
dels serveis territorials
d'ensenyament
la senyora Àngels González
hem tingut reunions
diguent sí
exactament no és el número
però hem tingut
al llarg d'aquest procés
diverses reunions
i ha dit que
cordials podem dir que no
d'acord?
Educades sí
no hem vingut mai
a veure l'escola
cap de les dues
han estat convidades
en repetides ocasions
tant per les mestres
com per l'AMPA
sempre han estat convidades
sempre se'ls rebrà
amb els braços oberts
aquí ningú fa mal a ningú
sempre han estat
respectuosos
amb tothom
però mai
mai han vingut
o sigui tanques una escola
i mai vens a veure
com treballen
que fan
quina és la seva metodologia
mai
a mi
és aquest maltractament administratiu
que dic
que penso
que han sofert
les famílies
això és una reivindicació
però ara hem de parlar
de moments
vaja
tots els moments
que heu viscut aquí
que ens són mous
amb els vostres fills
per exemple
tenim el Jordi
a la Carmen
si voleu agafar
ells són els primers pares
que van decidir
venir a l'escola
Carmen
oi que sí?
sí
hola bon dia
explica'ns-ho això
perquè clar
altros vau decidir
anar a Olga Xirinax
de fet sense saber
que es diria Olga Xirinax
i sense ni veure l'escola
no?
com va anar això?
com va anar?
a veure
nosaltres vam anar
a la jornada
de portes obertes
d'aquí del PACS
llavors ens vam parlar
que s'obria
una escola nova
no tenia nom
encara
i bueno
jo no coneixia l'ERRAT
però bueno
li vaig dir al meu marit
que era una manera
que el nen
creixés amb l'escola
al mateix temps
no?
des del principi
a més ens van dir
que
quan la fessin nova
ens la farien
als països catalans
nosaltres vivíem
a Sant Pere i Sant Pau
ens anava superbé
inclús per anar a caminar
i bueno
parlant amb amics
i coneguts
ens van parlar
de l'ERRAT
ens van parlar
molt i molt bé
llavors ja no
bueno
vam decidir
que agafem
aquesta escola
després vam anar
a la primera reunió
que jo he explicat abans
em sembla que l'Ester
no?
al setembre
i bueno
totes les famílies
estaven una miqueta
rebotades
naltros
supercontents
encantats
i bueno
l'ERRAT
es va guanyar
a tots els pares
en aquella reunió
i juntament
amb els professors
i naltros
encantats
sí Jordi
el balanç
és bo
oi
d'aquests anys
el balanç
és positiu
i evidentment
ho tornaríem
a repetir
a veure
nosaltres vam trobar
interessant
que
una escola
nova
dir
bueno
els nens
han d'estar aquí
com a reis
això és el primer
que penses
només és el nostre
però tranquils
que sols
no ens hi quedarem
perquè jo me'n recordo
vindre aquí
a portar el material
de la canalla
i veure això
dic ostres
on ens han posat
però bueno
es van dir
tranquils
que sols
no us hi quedareu
i ja està
i la veritat
i després
perfecte
Lluïsa
volia dir alguna cosa
Lluïsa
jo volia dir
que amb totes
les reunions
que hi ha hagut
pels nous pares
quan venen
a les portes obertes
a conèixer
és un centre
que convida
a venir
vols venir
si vull venir
per l'exposició
que et fan
per tota l'acollida
que fan tant
l'escola
com els membres
d'AMPA
que demanem
hores de feina
per venir
per acollir
els nouvinguts
vull dir que
només entrar
vols venir
Tenim el Manolo
i tenim la Ioli
que ells són membres
del Consell Escobar
si no m'equivoco
i que també han tingut
un paper important
quin has tingut
el vostre paper
Ioli i Manolo
en el Consell Escobar
on els pares
també hi tenen
un pes important
Hola bon dia
sóc la Ioli
doncs mira
penso que sí
que és un paper
important
dels pares
de fet
el Manolo
jo vam ser
primer va ser
escollida jo
després el Manolo
a posteriori
en anys posteriors
i no res
i era per donar
una miqueta
de veu
a les famílies
al conjunt de famílies
que volien dir
quelcom
en aquest
Consell Escolar
sabeu que els Consells Escolars
són
ens
es creen
per prendre
decisions molt importants
a l'escola
molt importants
de fet
s'encreen documents
que
tots avaluen
tots valoren
dic tots
que són membres
són
mestres
són
pares
i també
representants
de l'Ajuntament
de la nostra ciutat
llavors
doncs
és
un paper
força important
el dels pares
perquè estem allà
estem
en l'escola
fem escola
i
bueno
i es prenen
decisions
en conjunt
es tenen en compte
totes
totes
les
posicions
de les famílies
i els mestres
no Manolo
si això és important
això totes aquestes decisions
que es prenen
conjuntament
sí
perquè teoricament
com diu ella
són vinculants
a més
el poder
jo si em permets
tinc de dir una cosa
molt
caninosament
a la
les reunions
que han tingut
amb la
amb la delegada
territorial
han sigut
educades
per una part
per l'altra part
no
i ho dic
alt
i clar
ha sigut
una persona
que ha menys
preiat
a totes les persones
que van estar
a les reunions
que érem 12 o 13
més o menys
ho sento
Anabel
perquè
no ha comptat
a les persones
i el pitjor
és que no ha comptat
en el que és
l'Olga Xirinàs
que no és un edifici
que no és un col·legi
sinó que és un projecte
aquest projecte
és vital
pels crios
i està acreditat
per tot arreu
qui ho coneix
s'esparvera
els pares de primera instància
des de l'UE
se van trobar
amb un or
de fet
ja
la problemàtica
ha sigut aquesta
la política
després si hi ha temps
ja comentaré
però com deia
Jolanda
el Consell Escolar
és molt vinculant
inclús l'any passat
va tindre
la directora
el seu examen
per als quatre següents anys
amb futura directora
òbviament no el va passar
el va provar
el va provar
més que de carrer
la senyora inspectora
se va equivocar
en els números
però bueno
també ho dic
en veu alta
no sabia sumar
amb tot el carillo
també
jo dic tot el carillo
però són les veritats
ho sento
les veritats
són veritats
va ser elemental
unes dècimes
de res
era per passar
d'un notable
d'un excedent
o no?
l'excedent ja la té
des del primer any
o sigui que això no és res
és veure els que no ho sabien
que ho veiessin
el problema és
on quedaran els tres anys
que venen
de la senyora directora
no per ella
sinó per projecte
jo ahir estic
ja ho han dit
diverses crevats
també tenim
a la Lídia
a veure
farem una cosa
li passarem el micròfon
i nal·làmbric
si m'ho passa
oh no
aquí tenim la
que ella també
ens volia parlar
de les comissions mixtes
ho hem explicat abans
els pares heu tingut
un paper molt important
en totes aquestes comissions
on entre tots
heu fet moltíssimes coses
avui dia
de fet
bon dia
jo soc mare primerenca
i el terme
comunitat educativa
se'm va obrir
aquí
els 5 minuts
d'estar
a l'Olga
de conèixer-la
l'Olga
aviam on portava
la meva filla
que ha estat escolaritzada
3 anys
3 anys magnífics
durs
però
tornaria a repetir-ho
també
tornaria a repetir
llavors el terme
comunitat educativa
implica
el professorat
el personal
que no és docent
d'administració
i de serveis
pares
mares
avis
diets
tothom que vulgui
ser al costat
d'aquella canalla
fent-la créixer
llavors
les comissions
les comissions mixtes
és
l'estar a prop
del teu fill
no supervisant
sinó col·laborant
en el seu creixement
en el seu enriquiment
com a persona
donant-li les bases
per
continuar
creixent
llavors
des de la biblioteca
ja s'ha comentat
el nostre
Ponedu
som una escola
molt jove
però amb un motor
i amb una marxa
que és
una llàstima
que ens treguin
la gasolina
la biblioteca
ha estat oberta
als nens
durant aquest curs
ha estat
un goig
heu vingut
pares i mares
a les tardes
a les tardes
ja no
no compto
amb el treball
personal
que fem els pares
perquè
penso que tot el que fa
un pare per un fill
és poc
llavors
bueno
col·laborant
un samunt
un saball
doncs tot tira endavant
llavors
és
alguna cosa intrínsec
aquesta feina
que fas
a la part
dirigits
capitaneats
pels nostres mestres
pel nostre equip directiu
va paral·lel
llavors
jo aquest terme
de comunitat educativa
vaig al·lucinar
quan ho vaig sentir
per primera vegada
després he viscut
en primera persona
que és una comunitat educativa
el dia té moltes hores
l'escola té moltes hores
però ha de ser
tot una
una continuïtat
per
bueno
està vist
que és tot
en benefici
dels nens
en aquest cas
són nens
petitets
però penso
que les bases
són indispensables
volia mencionar
bueno
s'han comentat
al llarg
de tot el dematí
la comissió
de la biblioteca
la comissió
de l'or
la comissió
de matge
el tema
de la web
de les comunicacions
que està sent
indispensable
pel fet
de
de fer-nos sentir
en la nostra
la nostra lluita
i en les nostres
reivindicacions
la mediambiental
la mediambiental
som a Escola Verda
m'agradaria saber
quantes escoles
han trigat
tan poc temps
a aconseguir



















en els professors
a veure si se lidia
igual
con 24
que con 27
i a veure si és el mateix
respecte
a la
bona educació
d'un nen
i a evitar
el fracàs escolar
i què m'he llevo
doncs jo poc
però els meus fills
un munt
se llevan
una manera
de aprender
con curiositat
con interès
se llevan
bueno
cada una
de les coses
de la escola
se refleja
en la seva actitud
son Escola Verda
pero ellos
reciclan
se hace
el punto edu
y ellos
leen
no es una escuela
y una familia
es una actitud
que se llevan
de la escuela
allí donde vayan
y eso
pocas escuelas
lo pueden decir
un aplaudiment
o no
acabarem tots
gairebé
plorant
anàveu
què us emporteu
el que s'emporten
els vostres fills
ho ha dit molt bé
la Montse
a veure
jo volia també
fer aclariments
o sigui
volia dir
que la comissió
d'imatge
el que és la pàgina web
ho porten
famílies de l'escola
el Javi
el Javi
la Garreta
el Javi Pava
jo mateixa
en conjunt
amb l'escola
vam fer
la pàgina web
i després
principalment
aquest bloc
que hi ha
que és una passada
ple d'informació
actualitzat contínuament
és el Javi Pava
que ho porta a terme
i això
volia aclarir-ho
perquè hi ha un treball
allà de dia a dia
molt important
que s'emporten
els nostres infants
les famílies
doncs jo
dir el mateix
que vaig dir
al festival
que aquí
ho diré en castellà
perquè
és com ho sento
en esta escola
no s'han ensenyat
a volar
que és lo que dije
volar es superimportante
i volar és com a montar en bicicleta
jamás te olvidàs
i allà a donde vayem
sabrem volar
sempre sabrem volar
i volarem
com diu
a la escola verda
a la biblioteca
a la biblioteca
a la PUNEDU
a la llena
a todo el que ens han deixat
les poesies
la forma de ser
el treballar
amb il·lusió
amb cora
aquesta curiositat
que tenen
por aprender
por buscar
lo que no saben
por trair
tot
estás caminando
estás viendo
algun árbol
alguna hoja
que és especial
i ja la quieren traer
estan
viendo en la tele
que hablan
del cuerpo humano
de la anatomía
i ja quieren buscar
informació
per traerla
i compartirla
amb els nens
tota aquesta il·lusió
aquest saber volar
és el que ens llenem
totes les famílies
i per suposito
els nostres fills
vinga va
la última
Cristina
que així acabarem
i saborem
per tancar el programa
a barrat
jo vull dir
que mi hija
he aprendit moltíssimo
perquè moltíssimo
però he aprendit jo
més que ella
sí
perquè jo era
jo para mi no sé
estava molt perdida
en ese sentit
i per a mi era
bueno, vaig a llevar
al cole a la niña
que era com
deixarla en la guardería
quan la lleve a la guardería
i jo me voy
i ja està
i sin embargo
he venido
más horas
al cole
me llevo
muchísimas amigas
y amigos
muchísimos
he aprendido
a reciclar
que no tenía ni idea
de reciclaje
es que he aprendido
bueno
estoy aprendiendo
un mogollón
porque mi hija
me está enseñando
vamos
es que
si te pusiera a explicar
no acabaríamos
no acabaríamos
está enseñando todo
i acabarem saludant
a la Rat
si pot parlar
perquè també
hem caigut
Rat
quan escoltes
tot el que diuen
els pares
què penses?
a part de plorar
a part de plorar
bé
doncs
és el que
és que
no
no
no
no
no puc dir
gaire cosa més
o sigui
és que
el que et deia
abans dels astres
no
hi ha una complicitat
molt gran
o sigui
aquí
hem intentat cuidar
molt les persones
perquè
sí que a nosaltres
ens paguen
perquè eduquem
els nens
perquè aprenguin
no
però hi ha un plus
a més a més
si és que creus
aquesta professió
que hem triat
d'educadors
que és
que tothom
creixi
no
i aquí hi ha una complicitat
molt gran
amb les famílies
perquè tots remem
en el mateix sentit
els nens
que estan a casa
d'ells
són els nens
que cada dia
tenim aquí a l'escola
i no té sentit
que hi hagi
desconfiances
que hi hagi
el fet que cadascú
vagi a la seva
que es contradiguin
actituds
o opinions
sobre coses
pot haver opinions
diverses
com a tot arreu
però hem de tenir
molt clar
que tots hem d'anar
cap a potenciar
un creixement
integral
de l'alumnat
amb el desig
d'aprendre
de descobrir
de fer-se grans
d'estar entusiasmats
per viure
el millor possible
això
no
al començament
no hi era
perquè no ens coneixíem
el que passa
és que això
amb el temps
s'ha anat fent
s'ha anat teixint
una complicitat
que ja veus
és fantàstica
ells han parlat
més del tema
reivindicatiu
del tancament
de l'escola
però també
han explicat
com es treballa
llavors
nosaltres
hem tingut
molt clar
això
que no tenia sentit
anar
per separat
i s'ha creat
amb una comunicació
constant
vull dir
les circulars
una mare un dia
m'ho va dir
és que les circulars
ells riuran
perquè tenen
dos i tres fuls
les circulars
no és habitual
però és que nosaltres
pensem que la confiança
es fa a través
d'informació
i tot el que hem pogut
informar els pares
i ajudar-los
i acompanyar-los
doncs ho hem fet
una circular
costa molt de sortir
perquè hi ha
moltes coses
i s'han de dir
molt ben dites
però sempre
hem intentat
doncs això
i aquí tenim un lema
des del primer dia
que venen els pares
a veure l'escola
a les finestres obertes
nosaltres en diem finestres
perquè hi ha unes graelles
i la gent
tria
el moment que vol venir
no és una jornada
per tothom
no és unes portes obertes
per una finestra
entra menys gent
llavors hi ha uns dies
i demanen hora
això ho vaig aprendre
quan abans l'Ester
ha explicat
quan estàvem al PACS
la Maria
tenia molt clar
això
que havies de dedicar temps
a les famílies
que et venien
i llavors
quan ella acabava de parlar
ella mateixa
deia
mireu aquí a l'escola
al costat
se farà un centre nou
i tal
doncs
amb aquestes
fins i tot
els dies
de finestres obertes
és un moment
on nosaltres
expliquem als pares
ei
que si veniu
a aquesta escola
us podreu implicar
tant com vulgueu
d'acord
aquí hi ha hagut
un respecte mutu
els pares
és el territori dels pares
i els mestres
és els mestres
o sigui
cadascú té unes
unes tasques
encomanades
però en el que hem pogut
estar en comú
des del respecte dels uns
pels altres
hi hem estat
i en aquestes reunions
es diu això
sapigueu que si voleu
podeu participar
i aquí tenim un lema
que de moment
ens ha funcionat
que si
algú
hi ha alguna cosa
que no la viu bé
si hi ha algun fet
que t'amoïna
que te preocupa
que no hi estàs d'acord
o que no ho veus igual
o que pensis
que podria millorar
sisplau
digue'ns-ho
perquè ho han fet els pares
i ho han fet també els mestres
si hi ha alguna cosa
que pensem
que pot millorar
i que pot afavorir
l'aprenentatge
que és per això
perquè venim
i el creixement integral
de les persones
que estem aquí
tant les petites
com les grans
perquè tots
tots hi tenim un paper
doncs això
s'ha intentat resoldre
i suposo que
aquesta idea
és una mica
la que ha mogut
aquesta confiança
i aquesta col·laboració
entre tots
doncs són les paraules
que ens ajudaran
a tancar el programa
avui hem volgut compartir
el matí de Tarragona Ràdio
una part
amb els pares
amb els alumnes
i amb els professors
amb la simple voluntat
d'això
explicar
què és el que hem fet
en aquesta escola
que ara
com dèiem
malauradament
s'acaba tancant
i perquè s'emportin
un record
perquè tinguin un record
del pas per l'escola
nosaltres hem volgut
fer això
el matí de Tarragona Ràdio
avui
des d'aquí
des de l'escola
Olga Xirinacs
moltíssimes gràcies
per l'acollida
que ha sigut una gran acollida
els professors
els nois i noies
que ens han explicat
la Mar de Bell
i també
la Rata
l'Anna i l'Ester
que durant aquestes setmanes
hem estat coordinant
aquest programa
a la part tècnica
a la part tècnica
el Joan Maria Bertran
us ha parlat
Josep Ardiva
que vagi bé
bon dia
a la part tècnica
a la part tècnica
a la part tècnica
a la part tècnica
a la part tècnica
que ha sigut una gran acollida
que ha sigut una gran acollida
a la part tècnica
a la part tècnica
que ha sigut una gran acollida
que ha sigut una gran acollida
a la part tècnica
a la part tècnica
que ha sigut una gran acollida
Som una escola menuda
d'infants molt petits
però a un no li interessa
i hem de dir-ho en crits
perquè ens agrada créixer
amb amigues i amics
jugar, cantar i de somni
ser ben rics
Volem més a l'escola
o de xirinats
Volem més a l'escola
o de xirinats
Volem més a l'escola